UNITAT 2: El joc com a procés de desenvolupament

2.1.- El joc en la història de l’educació Avui en dia, tant la pedagogia com la psicologia reconeixen el paper rellevant del joc dins el procés de desenvolupament. Tot i així, no ha estat fins a finals del s. XIX quan va sorgir els principals moviments pedagògics. Els pedagogs més significatius són Fröbel i Decroly.

Federich Fröbel, ( 1782 – 1852 Alemanya) va crear els Jardins d’Infància anomenats Kindergarten. Aquests centres, l’ infant juga a l’aire lliure, en contacte permanent amb la natura, les flors i el sol. És el principal protagonista de la seva educació. Considerava que el joc era l’eina fonamental per una bona educació integral. Defensava que el joc espontani afavoria el desenvolupament intel·lectual i el caràcter de les persones. El material educatiu que proposa es divideix en “jocs” i “dons” :

En els jocs inclou les activitats destinades a posar en contacte a l’infant amb la naturalesa i també els cants i la poesia que l’ ajuden a conèixer la societat.

Els dons eren considerats com un regals per jugar que han d’establir una sèrie ordenada de jocs.

Amb aquest mètode, l’infant el que realitza són “ocupacions” que venen a ser unes activitats de retallar, plegar, entrellaçar, etc. Que permeten desenvolupar habilitats i aptituds.

Olvidio Decroly (1871- 1932 Bèlgica) defensava que el joc era l’activitat que millor preparava a l’infant per a la vida adulta, ja que les activitats lúdiques afavorien l’observació, l’atenció, l’ordre i la higiene.Decroly utilitza el material pedagògic de l’entorn, és natural i senzill, aquest material l’anomena “tresor de l’entorn”. Considera que aquest material permet experimentar , transformar ,etc. Per una altre banda, considera que les joguines naturals permeten tenir més iniciativa i imaginació.

2.2.-Importància del joc en el desenvolupament infantil2.2.1.-Implicació del joc en les dimensions psicomotrius, afectives, cognitives i socials.El joc durant la infantesa és una funció natural i espontània, ajuda a desenvolupar una personalitat sana des dels primers mesos de vida. El joc és una diversió i un plaer, és expressar-se, és el llenguatge de la infantesa, jugar és aprendre, és descobriment afectiu, social i intel·lectual . Per tant, podem dir que el joc és un element essencial que influeix en el desenvolupament integral dels infants, ja que per mitjà del joc, l’ infant va descobrint el món i va prenent consciència de tot allò que l’envolta. A través del joc experimenta amb sí mateix. Els jocs els dóna la possibilitat de comunicar-se amb els altres, podem dir que és una eina que permet “alliberar-nos” de la timidesa, de la por, etc.El joc possibilita l’autoexpressió i l’autodescobriment mitjançant les sensacions, moviments i les relacions l’ajuden a coneixes i a la vegada, situar-se dins del món.

Àmbit psicomotorJa de ben nadons , es pot observar com realitzen uns jocs de moviments que es produeixen d’una manera repetitiva, involuntària i que li produeixen un gran plaer.Pels jocs de moviments, s’ajuden dels reflexes innats i de les possibilitats del seu to muscular. Durant aquests jocs, l’infant sacsejarà les seves mans, mourà la boca i balbucejà, es mirarà les mans, escoltarà els sons que emet i a poc a poc, anirà desenvolupament els seus sentits.Paral·lelament, apareixen els estímuls de l’entorn, ja des de les figures dels progenitors ( família) com els objectes ( sonalls amb so, objectes de colors, etc.). Tots aquests estímuls afavoreixen la integració de les sensacions visuals, auditives, tàctils i motrius a l’àmbit cognitiu, facilitant el desenvolupament perceptiu i del moviment.Aquest moviment, gràcies a la maduració muscular i del seu desenvolupament psicomotor, cada vegada serà més elaborat i complex, i progressivament el podrà realitzar de forma voluntària, més autònom i coordinada.Tots els jocs psicomotrius que el nadó realitzi espontàniament fomentaran l’adquisició del control de les seves parts del cos fins aconseguir la marxa. Cal esmentar que el desenvolupament es produeix gràcies als progressos maduratius que s’ajunten a les lleis cefalocaudals i proximodistals i als estímuls que l’envolten. Per tant, l’infant aconsegueix les següents fites:

Control del cap: Es dóna al voltant dels tres o quatre mesos. Tanmateix, des del seu naixement, presenten cert control en els moviments del cap; així el poden aixecar quan estan tombats boca per avall, o girar cap a un costat o un altre si estan panxa enlaire.

Control del tronc: Cap els 4 o 5 mesos es mantenen asseguts amb suport, i cap als 6 o 7 són capaços de romandre asseguts sense suports.

Desplaçaments: Abans de saber caminar, els infants poden desplaçar-se d’un lloc a l’altre. La manera per fer-ho pot ser diferent: arrossegant-se gatejant, etc.

Marxa: Abans de poder caminar, els infants han d’aprendre a sostindre’s a peu dret, en primer lloc en suport ( 9 – 10 mesos). Aproximadament a l’any, és capaç de caminar amb un sol punt de suport, i arriba a fer-ho de forma completament independent al voltant dels 12 – 14 mesos.

Cal tenir present, que gràcies al joc i a la seva continua pràctica, l’infant saltarà, correrà, farà tombarelles, aprendrà a orientar-se espaial i temporalment i anirà millorant, progressivament el seu desenvolupament psicomotriu.Aquest desenvolupament tindrà un gran pes amb l’establiment de la lateralitat i el predomini del control del cos i dels moviments.

Àmbit cognitiuTal com s’ha comentat en l’apartat anterior, el nadó realitza una sèrie de moviments que afavoreixen el desenvolupament de les percepcions i la coordinació motriu. Aquest fet és possible gràcies a que l’ infant està aprenent, grava a la seva ment uns esquemes d’acció que li permeten repetir els moviments amb un grau de perfecció cada cop més elevat.L’assimilació dels esquemes d’acció suposa el començament en la construcció de les estructures bàsiques del coneixement. Perquè es produeixi aquest fet, és important l’aportació del medi social, ja sigui a través de les persones adultes o d’altres infants, d’objectes, del llenguatge, etc. Per tant, és necessari que l’ infant experimenti totes les sensacions amb plaer, d’aquesta manera tindrà desig de repetir-les.Als voltant dels dos anys, apareixen dos fets molt pels infants: l’aparició del joc simbòlic i el domini del llenguatge.

L’aparició del joc simbòlic: permet acostar-se a una representació interna, tant de si mateix com d’objectes no presents.

El domini del llenguatge: l’ infant està cognitivament preparat per augmentar de forma espectacular l’adquisició d’un gran nombre de paraules i acorar la sintaxi. A més a més, té la necessitat de comunicar-se amb els seus iguals i amb els adults, és a través del joc que pot fer-ho.

Així que mitjançant el joc simbòlic i l’ús del llenguatge, els infants desenvoluparan el seu pensament i aprendran, a través de les representacions lúdiques, que poden expressar-se lliurement i assimilar noves experiències, mostrar les vivències, percebre el món que els envolta i desenvolupar la imaginació i la creativitat.A través del joc, els infants poden ajustar el seu pensament, cometre errors i solucionar-los sense tenir repercussions negatives, poden solucionar problemes i començar a introduir-se al món del adults. En el desenvolupament cognitiu cal tenir present a dos autors per les seves aportacions, a Piaget per la seva perspectiva més individualista, on la persona és el protagosnista del desenvolupament cognitiu i Vygostski, que té en compte el context social.Cal recordar:

- Existeix una relació directa entre el desenvolupament cognitiu i l’acció.- La repetició de les accions motrius i sensorials són un mitjà d’elaboració

d’estructures bàsiques de coneixements.- El seu interès natural per observar, manipular i experimentar de forma lúdica amb

el seu propi cos, objectes, espai i persones facilita la construcció del seu pensament.

- A través del plaer que li aporta el joc, va incorporant elements i informació als seus coneixements ja adquirits.

Àmbit socio - afectiu:Des d’un punt de vista afectivoemocional, el joc és entès com una activitat que provoca plaer, entreteniment i alegria, permet expressar-se lliurement, descarregar tensions...Les activitats lúdiques dins d’aquest àmbit aporten grans vincles i contactes afectius entorn del nadó. La família els somriu, els fan cares series, els hi fan carícies mentre juguen, etc. A poc a

poc, va assimilant i atribuint qualitats, sentiments i comportaments a les persones i als objectes que l’envolten i va aprenent normes de comportament i es descobreix a si mateix dins d’un marc de relacions socio-afectives. Cal recordar que quan el nadó neix, la seva capacitat de supervivència és nul·la. Depèn totalment de l’adult: necessita que l’alimentin, el netegin, etc. Però sobretot necessita afecte.L’afecte és imprescindible pel desenvolupament i l’equilibri emocional de la persona durant la vida. La manca d’afecte durant les primeres edats, pot afectar de manera negativa la seva personalitat ( inseguretat, poc sociables, agressives, incapaces d’expressar, etc.). El tracte emocional durant els primers mesos és primordial, les posteriors relacions l’ajuden a compartir vivències i experiències. A mesura que vagi creixent, s’enfrontarà mb un món on els seus sentiments competiran amb altres sentiments.Durant aquesta etapa, el joc li permetrà ampliar horitzons i relacionar-se amb els seus iguals, adults i progressivament ampliar el seu vocabulari, a establir vincles, etc. La seva fantasia i imaginació el pot portar a enfrontar-se amb l’adult. La sociabilització és un procés que permet als subjectes interaccionar amb els altres, desenvolupar maneres de pensar, sentir i actuar que són essencials per participar d’una manera eficaç a la societat.El procés de desenvolupament social es manté tota la vida i es manifesta en dos termes; en un primer pla individual on l’ infant que prenent consciència de si mateix i de la seva personalitat a través de les relacions amb els altres, i d’un segon pla, on va elaborant una xarxa de relacions personals que l’ajudaran a adaptar-se i integrar-se a la societat.La maduresa social que permet relacionar-se amb les persones de forma ajustada depèn de l’ambient i del clima afectiu en que es desenvolupi l’infant durant les primeres edats. A partir dels dos anys, comencen a ampliar els seus contactes socials. En aquest moment, els educadors han de tenir clar que el joc és un bon instrument per introduir-los a la societat.En un principi el joc és individual, ja que la seva immaduresa social i l’egocentrisme no els permet relacionar-se amb els seus iguals. A poc a poc, anirà aprenent normes socials que l’ajudaran a relacionar-se amb els altres, a saber esperar el seu torn, a compartir, a cooperar en certes tasques, etc.

2.3.- El joc i la joguina en els diferents estadis evolutiusActivitat en grup. Elaborar una graella amb les diferents característiques evolutives segons Piaget i les joguines més adients i significatives.

Edat 0-3 mesos

3- 6 mesos

6 – 12 mesos

12- 24 mesos

2-4 anys 4 – 6 anys

Característiques evolutives i segons els estadis de Piaget

A què juguen