1. Unitat 10. Hermes amb Dions infant 1. Biografia de Praxteles: Atenes (400 a.C.), es va formar amb el seu pare, Cefisdot el Vell i la seva activitat inici plenament l'any 370 i 340 a.C. Treball en un taller i Frin va ser el seu model (era cortesana) i amant. En ella s'inspir per fer les escultures d'Afrodita (popular i exits). Pausnies diu que Praxteles podia tractar-se d'una altra persona (atribuci seixantena d'obres per fonts antigues, cpies i referncies indirectes; per no es conserva cap pea seva que se li atribueixi amb seguretat). Representa a Apollo, Hermes o Afrodita, amb aspecte hum, va ser el primer en usar el nu femen com a model escultric (imatge ertica i femenina) i les seves escultures masculines sn lnguides i afeminades. s preferent del marbre.2. Documentaci general: 2.1. Catalogaci: Autor: Praxteles. Cronologia: 343 a.C. Localitzaci original: Temple d'Hera a Olmpia. Localitzaci actual: Museu Arqueolgic d'Olmpia. 2.2. Anlisi material: Estil: Grec clssic. Dimensions: 2,13 m d'alt. Material: Marbre. Tcnica: Talla. Formes: Exempta. Tipologia: Grup. Cromatisme: Monocroma.Trobada l'any 1877 al Temple d'Hera.3. Caracterstiques de l'obra de Praxteles: Allunyament de la duresa, suavitat i harmonia en el tractament del cos hum, corba praxiteliana (figura arquejada formant una S suau), ms expressivitat (ms sentimentalitat i emocions, incls dus), figures dolces i delicades (andrgines), realisme (plecs tnica), sentiments i realisme sense perdre ideals clssics (encara cnon), introducci nu femen, retrat ms individualitzat i anticipaci etapa hellenstica.4. Escultors S. IV a.C.: Praxteles, Escopes (modelat dur i amb gran fora expressiva) i Lsip (cnon ms esvelt de 8 caps).5. Anlisi formal: Noi jove dempeus, li falta part d'un bra que t alzat recolzant-se amb l'esquerra al tronc de l'arbre cobert per una tnica i sostenint a un nen petit que es mira mostrant-li alguna cosa. Entre tronc i figura hi ha un suport transversal per sostenir l'escultura. Tendresa a la mirada, gran expressivitat, sfumato (msculs poc marcats), corba praxiteliana (el costat dret del cos fa forma de S), naturalisme i delicadesa en el tractament anatmic.Composici: busca centrar l'atenci en el rostre d'Hermes, contrapposto i esquema en S amb una postura lnguida i natural (bra dret tensionat amb l'espatlla desplaada; l'esquerra es recolza al suport). Maluc dret elevat, lliure de pes es flexiona i la cama dreta toca terra amb la punta del peu.

2. Cama dreta aguanta el pes del cos, remarcant la lnia del maluc i formant una S suau (corba praxiteliana), inclinaci del cap, sinuositat reforada pel treball delicat dels contorns de la figura.Tres lnies: La primera la corba praxiteliana (costat dret del cos), la segona el maluc i la tercera recta des de Dions fins la part inferior del suport.6. Ideal jove de bellessa (clssic): Contrast sinuositat figura Hermes i verticalitat Dions i tnica (sobre l'arbre suport. Caiguda natural dels plecs). Llum uniforme sobre la superfcie del cos d'Hermes, creant modulacions i subtils matisos (menys als plecs i als cabells. Zones de clarobscur).7. Contingut i significaci: Conta el mite que Smele, filla de Cadme i Harmonia, es va unir a Zeus i, fruit d'aquesta uni, va concebre a Dions. Per la gelosa Hera va suggerir a Smele que desconfis de la identitat de Zeus i que, per a cerciorar-se que era qui deia, li va obligar a mostrar-se-li fent s de tots els atributs propis del seu poder. Zeus aix ho va fer, deslligant-se immediatament una tempesta de llamps i trons. Smele va reconixer aix la identitat del seu amant, per va cometre la imprudncia d'acostar-se a ell i va morir fulminada. Zeus va extreure al nen del ventre de Smele i, a fi de preservar-lo de la clera de Hera, ho va lliurar a Hermes perqu ho dugus a un lloc segur. I s aix com Hermes va dur a Dions al pas de Nisa, on va ser criat i educat per les nimfes.8. Funci: Commemoraci de l'aliana i la pau entre Arcdia i Elis, de les quals eren patrons Hermes i Dions respectivament.9. Models i influncies: Va seguir el model del cnon de Policlet, la seva obra s considerada la precursora del llenguatge hellenstic (humanitzaci dels dus i reflecteixen emocions i sentiments). Influncia sobre les obres de Lsip i Escopes, al renaixement (la seva corba praxiteliana va sser imitada com a model d'equilibri).