unitat 1. en marxa!projecteseducatius.edelvivescomunitatvalenciana.com/cdn...pensar en paraules...

14

PROGRAMACIÓ

UNITAT 1. En marxa!

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluablesPàgines del Llibre

de l’alumne Competències clau

Situacions de comunicació, dirigides o espontànies. Presentar-se BL1.1. Participar en conversacions, escoltant amb atenció, respectar el torn de paraula, mantenint el tema i ordenar el discurs amb frases curtes i ben construïdes: presentar-se.

BL1.1.1. Participa en situacions de comunicació oral respectant el torn de paraula: presentar-se.

16, 17, 29

BL1.2. Reconéixer idees principals i secundàries de textos orals pròxims a la seua experiència.

BL1.2.1. Identifica, en textos orals, el tema, el destinatari, el propòsit del missatge i la intenció de l’emissor.

16, 17

BL1.3. Produir textos orals, respectar les seues característiques i utilitzar el vocabulari pertinent: presentar-se.

BL1.3.1. Produeix textos orals elaborant un guió previ. 16, 17, 29

BL1.3.4. Organitza la informació seguint l’orde lògic de l’estructura textual. 16, 17

Ús d’estratègies bàsiques per a la comprensió lectora. Comprensió lectora

BL2.1. Llegir i adequar-se al format i a l’estructura textual. BL2.1.1. Llig en veu alta amb pronunciació correcta i entonació i ritme correctes, adequant-se al format i a l’estructura textual.

18, 19, 21, 29

BL2.2. Interpretar textos, anticipar i comprovar hipòtesi a través del títol i d’elements icònics, destacar idees principals i secundàries, localitzar informació que done resposta a preguntes plantejades.

BL2.2.4. Destaca idees principals, secundàries i paraules clau i localitza informació específica que dona resposta a preguntes plantejades.

20, 21, 28

BL2.2.7. Exposa les seues conclusions personals sobre el contingut del text i la intenció de l’autor.

20, 21

Concordança de gènere i nombre en substantius. Classes de noms: concret, abstracte. El substantiu: gènere i nombre. Tipus de substantius

BL4.1. Aplicar els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic: el substantiu i tipus de substantius.

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic, la fonètica i la gramàtica, així com les regles d’ortografia: el substantiu i tipus de substantius.

22, 23, 28, 29

Segmentació de la paraules en síl·labes. Lletres i síl·labes BL4.1. Aplicar els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic: Lletres i síl·labes.

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic, la fonètica i la gramàtica, així com les regles d’ortografia: lletres i síl·labes.

23, 29

Paraules primitives i derivades BL4.1. Aplicar els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic: paraules primitives i derivades.

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic, la fonètica i la gramàtica, així com les regles d’ortografia: paraules primitives i derivades.

24, 28

Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos narratius. El narrador, els personatges principals i secundaris, l’espai i el temps en contes. El conte

BL5.1. Identificar els elements que caracteritzen els textos literaris narratius: el conte.

BL5.1.2. Identifica les característiques i els elements bàsics dels contes mentre participa en activitats: el conte.

25, 29

BL5.3. Escriure narracions breus adequades al nivell educatiu. BL5.3.1. Elabora contes seguint les distintes fases de la creació textual: el conte. 25

Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos narratius. Redacció de l’esborrany, avaluació i revisió del text per a millorar-lo. Redacció de textos narratius amb elements bàsics. La narració

BL3.1. Planificar i escriure textos, redactar l’esborrany i utilitzar els recursos lingüístics adequats: la narració.

BL3.1.2. Estableix adequadament el propòsit comunicatiu ajustant-se al tema i al destinatari: la narració.

26, 27, 29

BL3.1.5. Quan redacta els textos transmet les idees de forma completa, progressiva i ordenada, proporcionant exemples adequats i evitant repeticions o anècdotes irrellevants.

27

BL3.2. Realitzar el procés de revisió de textos escrits, detectar errors i presentar-lo respectant les normes de correcció gramatical i ortogràfica.

BL3.2.1. Participa en el procés de revisió de textos escrits. 27

BL3.2.2. Detecta errors amb autonomia i resol els seus dubtes de forma reflexiva i dialogada.

27

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

15

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluablesPàgines del Llibre

de l’alumne Competències clau

Situacions de comunicació, dirigides o espontànies. Presentar-se BL1.1. Participar en conversacions, escoltant amb atenció, respectar el torn de paraula, mantenint el tema i ordenar el discurs amb frases curtes i ben construïdes: presentar-se.

BL1.1.1. Participa en situacions de comunicació oral respectant el torn de paraula: presentar-se.

16, 17, 29

BL1.2. Reconéixer idees principals i secundàries de textos orals pròxims a la seua experiència.

BL1.2.1. Identifica, en textos orals, el tema, el destinatari, el propòsit del missatge i la intenció de l’emissor.

16, 17

BL1.3. Produir textos orals, respectar les seues característiques i utilitzar el vocabulari pertinent: presentar-se.

BL1.3.1. Produeix textos orals elaborant un guió previ. 16, 17, 29

BL1.3.4. Organitza la informació seguint l’orde lògic de l’estructura textual. 16, 17

Ús d’estratègies bàsiques per a la comprensió lectora. Comprensió lectora

BL2.1. Llegir i adequar-se al format i a l’estructura textual. BL2.1.1. Llig en veu alta amb pronunciació correcta i entonació i ritme correctes, adequant-se al format i a l’estructura textual.

18, 19, 21, 29

BL2.2. Interpretar textos, anticipar i comprovar hipòtesi a través del títol i d’elements icònics, destacar idees principals i secundàries, localitzar informació que done resposta a preguntes plantejades.

BL2.2.4. Destaca idees principals, secundàries i paraules clau i localitza informació específica que dona resposta a preguntes plantejades.

20, 21, 28

BL2.2.7. Exposa les seues conclusions personals sobre el contingut del text i la intenció de l’autor.

20, 21

Concordança de gènere i nombre en substantius. Classes de noms: concret, abstracte. El substantiu: gènere i nombre. Tipus de substantius

BL4.1. Aplicar els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic: el substantiu i tipus de substantius.

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic, la fonètica i la gramàtica, així com les regles d’ortografia: el substantiu i tipus de substantius.

22, 23, 28, 29

Segmentació de la paraules en síl·labes. Lletres i síl·labes BL4.1. Aplicar els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic: Lletres i síl·labes.

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic, la fonètica i la gramàtica, així com les regles d’ortografia: lletres i síl·labes.

23, 29

Paraules primitives i derivades BL4.1. Aplicar els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic: paraules primitives i derivades.

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic, la fonètica i la gramàtica, així com les regles d’ortografia: paraules primitives i derivades.

24, 28

Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos narratius. El narrador, els personatges principals i secundaris, l’espai i el temps en contes. El conte

BL5.1. Identificar els elements que caracteritzen els textos literaris narratius: el conte.

BL5.1.2. Identifica les característiques i els elements bàsics dels contes mentre participa en activitats: el conte.

25, 29

BL5.3. Escriure narracions breus adequades al nivell educatiu. BL5.3.1. Elabora contes seguint les distintes fases de la creació textual: el conte. 25

Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos narratius. Redacció de l’esborrany, avaluació i revisió del text per a millorar-lo. Redacció de textos narratius amb elements bàsics. La narració

BL3.1. Planificar i escriure textos, redactar l’esborrany i utilitzar els recursos lingüístics adequats: la narració.

BL3.1.2. Estableix adequadament el propòsit comunicatiu ajustant-se al tema i al destinatari: la narració.

26, 27, 29

BL3.1.5. Quan redacta els textos transmet les idees de forma completa, progressiva i ordenada, proporcionant exemples adequats i evitant repeticions o anècdotes irrellevants.

27

BL3.2. Realitzar el procés de revisió de textos escrits, detectar errors i presentar-lo respectant les normes de correcció gramatical i ortogràfica.

BL3.2.1. Participa en el procés de revisió de textos escrits. 27

BL3.2.2. Detecta errors amb autonomia i resol els seus dubtes de forma reflexiva i dialogada.

27

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

16

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3r

UNITAT 1

15

A partir de la paraula

campana, quantes paraules

més pots formar?

Què t’aporta a

tu llegir contes i descobrir històries noves?

Com et presentaries a algú que no

coneixes?

EN MARXA!1 Exploradors, durant el vostre viatge al voltant del món escoltareu històries que us ajudaran a conéixer millor cada territori... Esteu preparats?

CONTINGUTS PREVIS

• Paraules primitives i derivades.

• Presentar-se als altres.

• Els contes.

ELEMENTS TRANSVERSALS

• Desenvolupament de l’hàbit lector.

• Millora de la convivència.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

• La doble pàgina que enceta el llibre, mitjançant el títol En marxa! pretén despertar en els alumnes l’interés per conéixer com més coses millor dels companys de curs, així reforcem el companyerisme i la confiança.

• La seqüencia d’aprenentatge s’inicia amb unes imatges que l’alumnat haurà d’observar per a després contestar les preguntes. És recomanable, per tant, utilitzar directament aquestes preguntes perquè els xiquets interactuen entre si.

• La unitat afavoreix en l’alumnat el desenvolupament d’estratègies de pensament relacionades amb les Matemàtiques, ja que es consoliden conceptes com la suma d’elements per a tenir un total: lletres més lletres fan síl·labes; síl·labes més síl·labes fan paraules. Així mateix, també es treballa l’ordre temporal en els textos narratius.

• Quant a l’expressió escrita, és important insistir en la importància d’una bona planificació prèvia a la redacció i d’una revisió atenta abans de donar un text per definitiu, atés que els alumnes solen centrar-se només en la redacció i no solen ser conscients dels avantatges de reforçar aquestes fases en el procés de redacció.

CONSIDERACIONS PER A LA UNITAT

SABER

La finalitat d’aquesta pregunta és aconseguir que els alumnes, gràcies a pensar en paraules derivades de la paraula campana, s’adonen que hi ha diversos processos que possibiliten la creació d’una nova paraula, la derivació.

Han de comprendre que el significat de la paraula primitiva canvia en el moment que es modifica. També podem aprofitar per a introduir termes com prefix o sufix per a alterar el significat de les paraules.

17


UNITAT 1

15

A partir de la paraula

campana, quantes paraules

més pots formar?

Què t’aporta a

tu llegir contes i descobrir històries noves?

Com et presentaries a algú que no

coneixes?

EN MARXA!1 Exploradors, durant el vostre viatge al voltant del món escoltareu històries que us ajudaran a conéixer millor cada territori... Esteu preparats?

SABER FER

Una manera d’augmentar l’autoestima dels alumnes i de crear bones relacions entre els companys és donar-los la possibilitat de compartir informació personal.

Per exemple, per tal de motivar la participació dels alumnes podem demanar-los que expliquen experiències pròpies i anècdotes a partir de la pregunta plantejada.

SABER SER

Aquesta pregunta té com a objectiu motivar els alumnes perquè aprecien com de divertida pot resultar una lectura.

A més, podem destacar la importància de la divergència d’opinions i el dret de cadascú de tenir una opinió pròpia i que aquesta es mantinga dins del respecte dels altres.

GAMIFICACIÓ

Al començament de la unitat, es treballarà oralment amb els alumnes per a descobrir entre tots la relació que té el que s’hi estudiarà amb la missió concreta del curs.

Tant en aquesta part com en la resolució de les preguntes vinculades a les imatges, es poden repartir monedes per algun d’aquests aspectes:

• Respecte del torn de paraula.

• Ús del volum adequat.

APRENENTATGE COOPERATIU

Mitjançant l’estructura Cadena de preguntes, repassar els continguts que s’aborden en aquest apartat inicial.

Respondre les preguntes de la doble pàgina usant l’estructura Full giratori. En acabar, fer una posada en comú i introduir els continguts de la unitat.

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Lingüisticoverbal

Simular l’arribada d’un company nou i fer les presentacions oportunes.

RUTINES I DESTRESES DE PENSAMENT

Es proposa utilitzar Observe, pense, m’agradaria saber per a donar suport a la introducció del tema, guiar les preguntes que es proposen i identificar el nivell previ de coneixements dels alumnes.

18

UNITAT 116 17UNITAT 1

ENS PRESENTEM

Escolta el que diu la iaia Carme quan presenta la seua neta Júlia.

Respon a estes preguntes.

• Com presenta a Júlia la seua iaia?

• Creus que la iaia fa una bona presentació de la seua neta?

• Remei, com es presenta?

• Què és el que més preocupa a Júlia?

Creus que Júlia és vergonyosa o al contrari la iaia no la deixa parlar? Si tu hagueres hagut de presentar Júlia, què hauries dit d’ella?

4

5

6

Arriba un company nou a l’entrenament de rugbi. Què li preguntaries per a saber més sobre ell?

Ordena la seua presentació:

M’agrada llegir còmics.

Em diuen Marc Ferrer.

Soc alegre i divertit.

Tinc huit anys.

Ara és el teu torn! Com et presentaries? Què diries del teu caràcter? I de les teues aficions? Presenta’t primer i, a continuació, presenta a un dels teus millors amics.

7

8

9

Quan ens presentem, donem informació sobre nosaltres.

Quan arribem a un lloc nou i no coneixem ningú, ens presentem. Fixa’t en les imatges i respon:

• Què creus que diu la mestra el primer dia de classe?

• En quina imatge hi ha uns bons amics que ja es coneixen?

• Com penses que se sent la xica que no coneix ningú en la segona imatge?

T’agrada conéixer gent nova? Per què?

Què és el primer que dius tu quan coneixes algú?

1

2

3

Em diuen …, tinc … anys, …

Soc una persona…

M’agrada jugar a…

Presentar-se

Parlar del nostre

caràcter: alegre, tímid…

Donar dades

personals: nom i cognoms,

edat…

Dir les nostres aficions:

l’esport, dibuixar…


UNITAT 1

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

• Dir llocs on es pot conéixer gent nova.

• Imaginar i explicar en veu alta com es presentarien a un xiquet que no parla la seua llengua.

• Dir totes les maneres que coneixen de dir Hola i Adéu en altres llengües i cultures.

• Escenificar per parelles un encontre amb amb un veí que acaba de mudar-se a l’edifici.


• Les preguntes de la pàgina que inicia la unitat són preguntes obertes perquè l’alumnat practique i millore les seues habilitats comunicatives parlant des de la pròpia experiència. És per aquest motiu que no hi ha respostes correctes o incorrectes, són totes de resposta oberta per a treballar a partir del punt de vista de l’alumnat.

• És important observar que tots els alumnes responen activament les activitats per a enfortir la consciència de grup, la fluïdesa d’idees i que tots els alumnes senten que aporten arguments vàlids.

• Proposar als xiquets que expliquen com recorden el primer dia d’escola del curs, com van saludar els companys que ja coneixien i com van saludar els que no coneixien.

CONTINGUTS

• Adquisició de destreses lingüístiques per a presentar-se als altres.

COMPETÈNCIES CLAU

• Competència comunicació lingüística.

• Consciència i expressions culturals.

• Competència aprendre a aprendre.

• Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

• Competències socials i cíviques.

SOLUCIONS DE LA PÀGINA 16

1 • Resposta model: segurament es presenta i explica quines coses es faran al llarg del curs.

• En la tercera foto.

• Resposta model: es deu sentir trista o un poc incòmoda.

2 Resposta oberta. Tots els alumnes han de participar i compartir la seua opinió.

3 Resposta oberta. Comprovar que han seguit l’esquema model de la pàgina 17.

19


ENS PRESENTEM

Escolta el que diu la iaia Carme quan presenta la seua neta Júlia.

Respon a estes preguntes.

• Com presenta a Júlia la seua iaia?

• Creus que la iaia fa una bona presentació de la seua neta?

• Remei, com es presenta?

• Què és el que més preocupa a Júlia?

Creus que Júlia és vergonyosa o al contrari la iaia no la deixa parlar? Si tu hagueres hagut de presentar Júlia, què hauries dit d’ella?

4

5

6

Arriba un company nou a l’entrenament de rugbi. Què li preguntaries per a saber més sobre ell?

Ordena la seua presentació:

M’agrada llegir còmics.

Em diuen Marc Ferrer.

Soc alegre i divertit.

Tinc huit anys.

Ara és el teu torn! Com et presentaries? Què diries del teu caràcter? I de les teues aficions? Presenta’t primer i, a continuació, presenta a un dels teus millors amics.

7

8

9

Quan ens presentem, donem informació sobre nosaltres.

Quan arribem a un lloc nou i no coneixem ningú, ens presentem. Fixa’t en les imatges i respon:

• Què creus que diu la mestra el primer dia de classe?

• En quina imatge hi ha uns bons amics que ja es coneixen?

• Com penses que se sent la xica que no coneix ningú en la segona imatge?

T’agrada conéixer gent nova? Per què?

Què és el primer que dius tu quan coneixes algú?

1

2

3

Em diuen …, tinc … anys, …

Soc una persona…

M’agrada jugar a…

Presentar-se

Parlar del nostre

caràcter: alegre, tímid…

Donar dades

personals: nom i cognoms,

edat…

Dir les nostres aficions:

l’esport, dibuixar…


Observar les imatges i respondre les preguntes usant l’estructura Treball per parelles. És necessari afavorir la participació de tots els alumnes per a consensuar les respostes. Explicar l’altra pàgina amb Parada de tres minuts. Després de l’audició, realitzar les activitats de la pàgina 17 emprant novament l’estructura Treball per parelles.


UNITAT 1


Interpersonal

Participar activament en un diàleg entre tota la classe.

Intrapersonal

Ser conscient de la pròpia capacitat i validesa quan es tracta de compartir experiències i opinions.


Es proposa utilitzar Escala de metacognició per a repassar el contingut que s’ha treballat en aquesta doble pàgina.


5 • Dona molta informació: «és la filla de Pep, el meu fill gran, i de Rosa, la meua nora. Júlia té huit anys i hui no es troba massa bé, per això està amb mi. Hem anat al metge perquè té un poc de febra i no ha passat bé la nit, però, ai, és tan responsable que tot el matí està plorant, que havia d’anar a escola, em deia, perquè hui era l’examen de matemàtiques».

• Resposta model: diu massa dades, algunes de les quals no són importants per a presentar-la.

• Remei diu el següent: «jo soc Remei, tinc seixanta-dos anys i la teua iaia Carme i jo som amigues des que teníem la teua edat, anàvem juntes a l’escola».

• El que més li preocupa és l’examen de Matemàtiques.

6 La iaia de Júlia parla tant que sembla difícil que Júlia puga dir res, de manera que no podem saber si és vergonyosa. Resposta model: és la meua neta Júlia, té huit anys i hui no es troba gaire bé.

7 Resposta model: li preguntaria el nom, el temps que fa que juga a rugbi, els anys que té...

9 Resposta oberta. Comprovar que utilitza l’esquema per a fer les presentacions.

AUDICIÓ

IaIa Carme: Bon dia, Remei, et presente la meua neta, li diuen Júlia. És la filla de Pep, el meu fill gran, i de Rosa, la meua nora. Júlia té huit anys i hui no es troba massa bé, per això està amb mi. Hem anat al metge perquè té un poc de febra i no ha passat bé la nit, però, ai, és tan responsable que tot el matí està plorant, que havia d’anar a escola, em deia, perquè hui era l’examen de matemàtiques.

RemeI: Hola, Júlia, encantada de conéixer-te. Jo soc Remei, tinc seixanta-dos anys i la teua iaia Carme i jo som amigues des que teníem la teua edat, anàvem juntes a l’escola. Ara que ja som majors ens agrada molt trobar-nos els dimecres, que hi ha mercat, i esmorzar juntes abans d’anar a comprar. Quina sort que hui ens pugues acompanyar tu! Què preferixes, torrades i suc de taronja o xurros i xocolata? Vinga, va, no estigues trista. No t’has de preocupar, l’examen ja te’l faran un altre dia… Ara, el que has de fer, és agafar forces i recuperar-te, per a no perdre més dies de classe i…

IaIa Carme: Això mateix li he dit jo, que ja el faria un altre dia, però ella encara plorava més i més, perquè havia estudiat molt, m’explicava. Però, Júlia, bonica, per què no dius res? Et trobes malament? Dis-li hola a Remei, vinga va, presenta’t, que no haja de dir-ho jo tot! Conta-li, conta-li, què és el que més t’agrada fer que jo ja li he dit el teu nom i la teua edat…

Em diuen Marc Ferrer. Tinc huit anys. Soc alegre i divertit. M’agrada llegir còmics.

20


UNITAT 1


El desig de Paula

• Tanca els ulls i pensa en un desig per a una altra persona. Escriu-lo en un paper.

Paula era una xiqueta tan fredolina tan fredolina que en la vida n’hi ha hagut una altra d’igual.

Tots els anys, en acabar-se l’estiu, començava a tremolar com un flam i vinga posar-se roba damunt. Cada dia es posava una peça de roba més que el dia anterior i sa mare i son pare es veien obligats a fer hores extraordinàries per poder pagar la immensa quantitat de camisetes, calces, calcetins, pantalons de llana, vestits, camises, jerseis, abrics, anoracs, bufandes, gorres i guants que la filla arribava a necessitar.

Un dia del mes d’agost que Paula feia nou anys, es trobava tan a gust amb aquella ponentada que amollava quaranta-dos graus a l’ombra que, al moment d’apagar els ciriets del seu pastís d’aniversari, no se li acudí cap altra idea que formular el següent desig:

—Per favor, que no s’acabe l’estiu, que no vinga mai més el fred!

El mes d’agost s’acabà, arribà setembre i començà de nou l’escola. (…) Passaren els dies i la mestra els explicà que prompte començaria la tardor i amb ella vindrien les pluges i el vent, els rovellons i les castanyes; els va dir que calia anar preparant-se per a les primeres frescors i que les nits rosades no tardarien massa a arribar.

Però, aquell any, les coses no esdevingueren tal com la mestra havia anunciat. Passà el vint-i-ú de setembre, passà el trenta de setembre, fins i tot el trenta d’octubre i ben entrat el mes de novembre, però la natura no mostrava cap senyal d’un canvi d’estació.

bascós: de calor irrespirable.

entestar-se: encabotar-se.

Vocabulari

Els dies continuaven sent calorosos, els carrets de gelats continuaven fent la ronda pels carrers del poble convidant la gent a refrescar-se, les nits eren bascoses com al mes d’agost i poblades de mosquits, moscardes i tota classe de bestioles que s’entestaven a seguir vivint.

S’acostava el començament de l’hivern, però les temperatures no davallaven de cap manera. De tant en tant, es girava una mica de vent que no feia més que agreujar la situació ja que tornava més irrespirable la secor que ja regnava pertot arreu. Els pantans arribaren a quedar-se tan buits que tothom temia que mancara fins i tot l’aigua per a beure, ja que les hortalisses feia setmanes que havien deixat de poder-les regar i ara els tarongers, més grocs que un pet i plens de mosca blanca, semblaven plorar demanant a crits una mica d’aigua i de frescor perquè les seues taronges pogueren madurar.

Dolors Pellicer Els contes de la Titirimonga

Tàndem Edicions


• Fer que els alumnes expliquen entre tots quina idea hi ha en cada paràgraf.

• Associar les imatges amb el que diuen els personatges i al moment de la lectura que representen.

• Expressar en veu alta el que més els agrada del text.

• Expressar oralment com se sentirien si l’hivern no arribara mai.

• Escriure en la pissarra paraules del text perquè l’alumne les localitze com més de pressa millor.

ABANS DE LA LECTURA

• És recomanable treballar les imatges abans de començar la lectura. D’aquesta manera qualsevol aspecte de les il·lustracions que els cride l’atenció es pot aprofitar per a elaborar hipòtesis sobre el tema de la lectura. Així mateix, poder confirmar o desmentir les hipòtesis que ells mateixos han plantejat els fa parar més atenció al que lligen en cada moment.

• Descriure el que fa cada personatge en les il·lustracions de les dues pàgines.

• Utilitzar el títol de la lectura per a fer una pluja d’idees col·lectiva sobre què pensen dels desitjos.

• Anticipar l’argument de la lectura a partir del títol i les il·lustracions.

• Preguntar Coneixeu el personatge que veieu en la il·lustració? Qui és?

CONTINGUTS

• Lectura comprensiva d’un text narratiu.

• Utilització d’estratègies per a la comprensió lectora.

COMPETÈNCIES CLAU



• Competències socials i cíviques.

21


UNITAT 1


El desig de Paula

• Tanca els ulls i pensa en un desig per a una altra persona. Escriu-lo en un paper.

Paula era una xiqueta tan fredolina tan fredolina que en la vida n’hi ha hagut una altra d’igual.

Tots els anys, en acabar-se l’estiu, començava a tremolar com un flam i vinga posar-se roba damunt. Cada dia es posava una peça de roba més que el dia anterior i sa mare i son pare es veien obligats a fer hores extraordinàries per poder pagar la immensa quantitat de camisetes, calces, calcetins, pantalons de llana, vestits, camises, jerseis, abrics, anoracs, bufandes, gorres i guants que la filla arribava a necessitar.

Un dia del mes d’agost que Paula feia nou anys, es trobava tan a gust amb aquella ponentada que amollava quaranta-dos graus a l’ombra que, al moment d’apagar els ciriets del seu pastís d’aniversari, no se li acudí cap altra idea que formular el següent desig:

—Per favor, que no s’acabe l’estiu, que no vinga mai més el fred!

El mes d’agost s’acabà, arribà setembre i començà de nou l’escola. (…) Passaren els dies i la mestra els explicà que prompte començaria la tardor i amb ella vindrien les pluges i el vent, els rovellons i les castanyes; els va dir que calia anar preparant-se per a les primeres frescors i que les nits rosades no tardarien massa a arribar.

Però, aquell any, les coses no esdevingueren tal com la mestra havia anunciat. Passà el vint-i-ú de setembre, passà el trenta de setembre, fins i tot el trenta d’octubre i ben entrat el mes de novembre, però la natura no mostrava cap senyal d’un canvi d’estació.

bascós: de calor irrespirable.

entestar-se: encabotar-se.

Vocabulari

Els dies continuaven sent calorosos, els carrets de gelats continuaven fent la ronda pels carrers del poble convidant la gent a refrescar-se, les nits eren bascoses com al mes d’agost i poblades de mosquits, moscardes i tota classe de bestioles que s’entestaven a seguir vivint.

S’acostava el començament de l’hivern, però les temperatures no davallaven de cap manera. De tant en tant, es girava una mica de vent que no feia més que agreujar la situació ja que tornava més irrespirable la secor que ja regnava pertot arreu. Els pantans arribaren a quedar-se tan buits que tothom temia que mancara fins i tot l’aigua per a beure, ja que les hortalisses feia setmanes que havien deixat de poder-les regar i ara els tarongers, més grocs que un pet i plens de mosca blanca, semblaven plorar demanant a crits una mica d’aigua i de frescor perquè les seues taronges pogueren madurar.

Dolors Pellicer Els contes de la Titirimonga

Tàndem Edicions


Fer la lectura del text emprant l’estructura Lectura compartida perquè la lligen entre tots i comproven que entenen el que lligen.


Lingüisticoverbal

Demanar als xiquets que expressen en veu alta el que més els ha cridat l’atenció del text. Fer que expliquen les raons de l’elecció i comprovar entre tots que s’ha entés bé el que es volia dir.

Logicomatemàtica

Numerar cada paràgraf i treballar el raonament d’idees mitjançant l’associació amb els nombres i cada paràgraf.

DURANT LA LECTURA

• Realitzar una primera lectura silenciosa. Demanar-los que, amb una frase resum, expliquen el que acaben de llegir.

• Llegir per fragments i assegurar una comprensió adequada del text amb preguntes relacionades.

• Preguntar als alumnes pel significat d’expressions que inclou el text: «tremolar com un flam». Expressar, mitjançant gestos, el significat de l’expressió.

NOTES


Es proposa utilitzar Observe, pense, m’agradaria saber per a analitzar el text plantejat en aquest apartat, substituint el pas d’«observe» per «llig».

22


UNITAT 1


Després de llegir

Fixa’t en l’expressió «fer hores extraordinàries». Explica el que creus que significa.

7

COMPRENC

COMPRENC

Saps el que és una ponentada? Busca’n informació i conta com et sents tu quan hi ha ponentada.

Descriu breument com és la tardor.

• La tardor comença .....

• A la tardor sempre fa .....

• Durant la tardor .....

Quines coses podrien passar si no ploguera en tot l’any? Escriu-ne tres i després posa les respostes en comú amb la resta de la classe.

Tria l’estació de l’any que més t’agrada a tu i conta per què.

Primavera Estiu Tardor Hivern

Torna a llegir el text i localitza la frase que diu Paula.

• Recorda com s’han de llegir les oracions amb un signe d’exclamació.

Fixa’t en qui narra la història. És la protagonista o es tracta d’un narrador desconegut?

• Ara imagina que eres la narradora d’esta història: quin final li posaries? Redacta’l.

8

9

10

11

12

LLIG

I R

ELLI

G

13

Imagina que no arriba ni la tardor ni l’hivern i ens quedem sempre a l’estiu.

• Reflexiona i explica què passaria amb la natura i amb els éssers vius que habitem la Terra i proposa solucions per a adaptar-nos-hi.

Ara és el teu moment per a pensar i escriure un desig.

• Tanca els ulls i pensa en una cosa que et fa molta il·lusió que passe. Dibuixa-la i comparteix-la amb els teus companys.

14

SEN

T

15

RELACIONE

Com s’anomena la protagonista de la història? Digues quina d’estes xiquetes és:

Per què la protagonista tremolava com un flam?

• Perquè tenia por.

• Perquè tenia fred.

• Perquè era molt nerviosa.

Enumera totes les peces de roba que necessitava.

Localitza els mesos de l’any que se citen al text i escriu-los.

Què va desitjar Paula quan va apagar els ciriets del pastís d’aniversari?

Creus que el desig que va formular Paula es va complir? Per què?

1

2

3

4

5

6

LOCALITZE

a b c


• Enunciar oracions relacionades amb la lectura i dir si són vertaderes o falses.

• Preguntar quin és el seu personatge favorit de la lectura i fer que expliquen per què.

• Explicar entre tots qui és el narrador en una narració.

• Contar la lectura a partir de la frase: El narrador en esta lectura ens ha contat que...

• Elaborar entre tots un esquema visual sobre la lectura en paper continu per a penjar-lo en una paret de l’aula. Començar a partir de la idea clau del text i dibuixar branques de diferents colors que relacionen la idea principal amb la resta d’idees clau, personatges, llocs...

DESPRÉS DE LA LECTURA

• Quan hem acabat de llegir la lectura, és recomanable deixar uns minuts perquè els alumnes acaben d’interioritzar el que han llegit.

• Relacionar cada imatge amb els noms dels personatges que s’hi veuen per a consolidar l’associació del nom del personatge amb l’aspecte que té.

• Encarar l’apartat de comprensió lectora subratllant el fet que són activitats que posen a prova la seua memòria. Recordar-los que poden recórrer a la lectura sempre que tinguen dubtes en alguna pregunta.

CONTINGUTS

• Interpretació del sentit global d’un text narratiu.

COMPETÈNCIES CLAU




3 Camisetes, calces, calcetins, pantalons de llana, vestits, camises, jerseis, abrics, anoracs, bufandes, gorres i guants.

4 Agost, setembre, octubre i novembre.

5 Que no s’acabara l’estiu i que no vinguera mai més el fred.

6 Respota model: sí, perquè s’acostava el començament de l’hivern, però les temperatures no davallaven de cap manera.

7 Resposta model: «fer hores extraordinàries» vol dir quedar-se a treballar més enllà de l’horari de faena que toca.

Paula.

23


UNITAT 1


Després de llegir

Fixa’t en l’expressió «fer hores extraordinàries». Explica el que creus que significa.

7

COMPRENC

COMPRENC

Saps el que és una ponentada? Busca’n informació i conta com et sents tu quan hi ha ponentada.

Descriu breument com és la tardor.

• La tardor comença .....

• A la tardor sempre fa .....

• Durant la tardor .....

Quines coses podrien passar si no ploguera en tot l’any? Escriu-ne tres i després posa les respostes en comú amb la resta de la classe.

Tria l’estació de l’any que més t’agrada a tu i conta per què.

Primavera Estiu Tardor Hivern

Torna a llegir el text i localitza la frase que diu Paula.

• Recorda com s’han de llegir les oracions amb un signe d’exclamació.

Fixa’t en qui narra la història. És la protagonista o es tracta d’un narrador desconegut?

• Ara imagina que eres la narradora d’esta història: quin final li posaries? Redacta’l.

8

9

10

11

12

LLIG

I R

ELLI

G

13

Imagina que no arriba ni la tardor ni l’hivern i ens quedem sempre a l’estiu.

• Reflexiona i explica què passaria amb la natura i amb els éssers vius que habitem la Terra i proposa solucions per a adaptar-nos-hi.

Ara és el teu moment per a pensar i escriure un desig.

• Tanca els ulls i pensa en una cosa que et fa molta il·lusió que passe. Dibuixa-la i comparteix-la amb els teus companys.

14

SEN

T

15

RELACIONE

Com s’anomena la protagonista de la història? Digues quina d’estes xiquetes és:

Per què la protagonista tremolava com un flam?

• Perquè tenia por.

• Perquè tenia fred.

• Perquè era molt nerviosa.

Enumera totes les peces de roba que necessitava.

Localitza els mesos de l’any que se citen al text i escriu-los.

Què va desitjar Paula quan va apagar els ciriets del pastís d’aniversari?

Creus que el desig que va formular Paula es va complir? Per què?

1

2

3

4

5

6

LOCALITZE

a b c


Lingüisticoverbal

Proposar als xiquets que diguen professions i llocs relacionats amb el món de la meteorologia.


Consolidar la comprensió de les paraules del requadre de «Vocabulari» mitjançant l’estructura cooperativa de El joc de les paraules. Utilitzar l’estructura 1-2-4 per a dur a terme les activitats.

GAMIFICACIÓ

En l’activitat seleccionada, es poden repartir monedes als alumnes que destaquen en algun d’aquests aspectes, al marge de la correcció de l’activitat mateixa:

• Material complet i a punt.

• Concentració i esforç.


8 Resposta oberta. Una ponentada és quan bufa fort el vent de ponent i fa molta calor.

10 Resposta mdoel: es buidarien els embassaments, les plantes es moririen, l’ambient seria molt sec.

12 Per favor, que no s’acabe l’estiu, que no vinga mai més el fred!

HABILITAT LECTORA

El narrador: la distinció de les veus en la narració.

En l’activitat 13 de la pàgina 21 se’ls mostra als xiquets que en les narracions, generalment, hi ha un narrador i uns personatges, i que cal saber distingir quan llegim quina intervenció pertany a un o als altres.

SABER SER

• L’activitat 14 de la pàgina 21 afavoreix una reflexió sobre els éssers vius i la seua relació amb el medi.

• En l’activitat 15 de la pàgina 21 és important que els alumnes respecten els desitjos dels companys.

Resposta model:

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Es tracta d’un narrador desconegut.

a finals de setembre.

un oratge estrany: a vegades calor, altres plou...

les fulles cauen o canvien de color.

24


UNITAT 1


Llig el text següent i fixa’t en les paraules destacades.

Passada la primera impressió, el monstre i la bibliotecària es van asseure en unes cadires i van començar a parlar. La seua conversa es va anar fent cada vegada més animada i divertida.

Alfredo Gómez cerdà El monstre i la bibliotecària

Edelvives Comunitat Valenciana

1

Els substantius que designen objectes que podem veure o

tocar (cabells, llana) es diuen concrets. Els que no podem

percebre amb el sentits o que es relacionen amb emocions,

sentiments o estats d’ànim (tristesa, dia) es diuen abstractes.

Cada colp de veu que fem quan pronunciem una paraula

s’anomena síl·laba.

Un substantiu o nom serveix per a anomenar una

persona, un objecte, un animal o un sentiment.

Troba els substantius entre les paraules següents.

• Cantar, gat, pera, groc, eriçó, bicicletes, fantasma, trista, aigües.

2

El substantius es classifiquen segons el gènere en masculí (el gos) o femení (la gossa).

També es classifiquen segons el nombre en singular (un gos) o plural (molts gossos).

Classifica els substantius del text inicial.

Singular Plural

Masculí

Femení

Indica quins d’estos noms són comuns i quins són propis.

granota cadira serra de Mariola Vinaròs

Xàbia Francesc flor rellotge ordinador

3

4

Recorda

Els substantius propis sempre

comencen amb majúscula.

Amplia

Els substantius també es

classifiquen en comuns i propis.

Els substantius comuns

designen un objecte qualsevol

(cirera, vaca, etc.); i els

substantius propis es

refereixen a persones o llocs

determinats (Maria, València, etc.).

El substantiu

Llig el text següent i troba els substantius propis.

La Fada Voladora llançà un sospir que feu revolar els cabells de llana de Peret. En aquell moment entrà per la porta Miss Fanfan, la dona de Perot, vestida de blanc i amb un somriure als llavis.

Teresa Broseta Benvinguts al circ


• Quins substantius del text designen alguna cosa que no pots veure ni tocar?

5

Troba els substantius abstractes del text de la pàgina anterior.

• Fes una frase amb un d’estos substantius.

6

Fixa’t en estes paraules i digues quantes lletres té cadascuna.

piga mare germà

Escriu tres paraules amb quatre lletres.

1

2

Llig ara les paraules i escriu amb quants colps de veu les has pronunciat.

pi-ga ma-re ger-mà

Escolta i escriu el dictat.

3

4

Lletres i síl·labes

cia


• Escriure en la pissarra oracions on falta un substantiu. Identificar els substantius que poden completar les oracions. Determinar quin gènere i nombre tenen.

• Demanar a cada alumne que seleccione dos noms concrets i dos abstractes i els escriga amb les lletres desordenades.

Els xiquets intercanvien els noms per a ordenar-los i escriure’ls correctament.

• Fer tres grups de targetes amb noms comuns, noms propis de persona i noms propis de lloc. Repartir-les. Jugar al joc del trio: després d’un senyal, els xiquets han de formar grups on estiga un nom de cada tipus.

• Jugar al joc del penjat i introduir-hi variants: per lletres, per síl·labes...

• Escriure tres síl·labes i combinar-les amb altres síl·labes per a formar paraules: ca, ma, pa.


• Jugar al Veig-veig amb els objectes de l’entorn. Anotar les paraules en la pissarra.

• Dividir la pissarra en dues seccions: una per als substantius masculins i una altra per als femenins. Preguntar quin article posarien davant de cada paraula, el o la, i classificar els substantius en la secció corresponent.

• Afegir paraules d’altres categories gramaticals, com verbs, adverbis i preposicions. Preguntar si també podríem afegir els articles el o la. Aprofitar aquesta reflexió per a caracteritzar els substantius en relació amb altres categories.

• Dividir la pissarra en tres seccions: llocs, persones/mascotes i objectes. Demanar a cada xiquet que diga el nom d’un lloc que li agrade, d’una persona o mascota i d’un objecte que estiga en la seua habitació.

Escriure les paraules en la secció corresponent i conversar sobre el que tenen en comú els substantius de cada secció (propis i comuns).

• Escriure en la pissarra i llegir el redolí: Si escoltes atent ho endevinaràs. Quantes síl·labes té la paraula esmorzar? Pronunciar-la exagerant-ne la separació sil·làbica i escriure el nombre 3 per a indicar el nombre de colps de veu amb què l’hem pronunciada. Fer el mateix amb altres paraules del text.

• Reconéixer la progressió en la suma d’elements per a conformar un tot amb sentit: lletres → síl·labes → paraules → oracions = sentit/significat.

CONTINGUTS

• El substantiu. Nombre i gènere.

• Tipologies dels substantius: comuns i propis, concret i abstracte.

• Lletres i síl·labes.

COMPETÈNCIES CLAU



monstre

Comuns: granota, cadira, flor, rellotge, ordinador.

Propis: serra de Mariola, Vinaròs, Xàbia, Francesc.

impressió, bibliotecària, conversa, vegada.

cadires

25


UNITAT 1


Llig el text següent i fixa’t en les paraules destacades.

Passada la primera impressió, el monstre i la bibliotecària es van asseure en unes cadires i van començar a parlar. La seua conversa es va anar fent cada vegada més animada i divertida.

Alfredo Gómez cerdà El monstre i la bibliotecària


1

Els substantius que designen objectes que podem veure o

tocar (cabells, llana) es diuen concrets. Els que no podem

percebre amb el sentits o que es relacionen amb emocions,

sentiments o estats d’ànim (tristesa, dia) es diuen abstractes.

Cada colp de veu que fem quan pronunciem una paraula

s’anomena síl·laba.

Un substantiu o nom serveix per a anomenar una

persona, un objecte, un animal o un sentiment.

Troba els substantius entre les paraules següents.

• Cantar, gat, pera, groc, eriçó, bicicletes, fantasma, trista, aigües.

2

El substantius es classifiquen segons el gènere en masculí (el gos) o femení (la gossa).

També es classifiquen segons el nombre en singular (un gos) o plural (molts gossos).

Classifica els substantius del text inicial.

Singular Plural

Masculí

Femení

Indica quins d’estos noms són comuns i quins són propis.

granota cadira serra de Mariola Vinaròs

Xàbia Francesc flor rellotge ordinador

3

4

Recorda

Els substantius propis sempre

comencen amb majúscula.

Amplia

Els substantius també es

classifiquen en comuns i propis.

Els substantius comuns

designen un objecte qualsevol

(cirera, vaca, etc.); i els

substantius propis es

refereixen a persones o llocs

determinats (Maria, València, etc.).

El substantiu

Llig el text següent i troba els substantius propis.

La Fada Voladora llançà un sospir que feu revolar els cabells de llana de Peret. En aquell moment entrà per la porta Miss Fanfan, la dona de Perot, vestida de blanc i amb un somriure als llavis.

Teresa Broseta Benvinguts al circ


• Quins substantius del text designen alguna cosa que no pots veure ni tocar?

5

Troba els substantius abstractes del text de la pàgina anterior.

• Fes una frase amb un d’estos substantius.

6

Fixa’t en estes paraules i digues quantes lletres té cadascuna.

piga mare germà

Escriu tres paraules amb quatre lletres.

1

2

Llig ara les paraules i escriu amb quants colps de veu les has pronunciat.

pi-ga ma-re ger-mà

Escolta i escriu el dictat.

3

4

Lletres i síl·labes

cia


Corporal i cinestèsica

Dramatitzar substantius amb gestos. Després d’identificar-los, escriure entre tots la definició del seu significat.

Logicomatemàtica

Seleccionar un nombre de l’1 al 3. Escriure 6 paraules que tinguen el mateix nombre de síl·labes que el que hem seleccionat.

Musical

Marcar un ritme constant amb palmades per a dir tots junts en veu alta paraules separades per síl·labes.


Treballar els continguts teòrics de la doble pàgina amb l’estructura El sac de dubtes. Per a dur a terme les activitats, recórrer a l’estructura 1-2-4. Fer la correcció mitjançant U per tots.

GAMIFICACIÓ


• Ajuda a un company.

• Ús d’alguna paraula nova.

NOTES

Sospir, somriure.

Impressió, conversa.

Resposta model: la conversa era molt divertida.

4

Resposta model: casa, poma, bola, puça.

Amb dos.

4 5

DICTAT DE L’ACTIVITAT 4

Llet, sac, dos, pare, roca, meló, avió, jaqueta, perillós, sargantana, hipopòtam, dinosaure, bicicleta, lleopard, pardal, trist, cau, conill, vorera, apetitós, albergina, carxofa, bescuit, flam, dent, raspall, amiga, violeta, avioneta, càmera, bossa, suc.


UNITAT 1


Paraules primitives i derivades

Llig atentament el text.

Al lloc més fosc de la mansió hi havia un espill que, segons els habitants del poble, era màgic. Robert el va descobrir el primer dia que entrà a la mansió, quan començava a fosquejar. Eixe dia s’atreví a descórrer les cortines i hi fixà la vista. La imatge que es veia era distinta de la de la seua persona. En lloc de les ulleres, duia en cada ull una pedra amb signes. La claror del matí, de sobte, trencà la foscor i, amb la llum, el seu reflex començà a desaparéixer.

Pura María García

Relaciona estes paraules amb les destacades del text i escriu-les al quadern.

fosca

ullerós

córrer

1

2

Llig este conte popular italià anomenat Els tres dies de la merla.

Conten que el mes de gener sols tenia vint-i-huit dies. A més, també era molt envejós, sobretot d’una merla que tothom admirava per les seues plomes blanquíssimes. Cada vegada que la merla eixia a buscar menjar, gener desencadenava una tempesta de neu.

L’any següent, la merla omplí el niu de menjar per a no haver d’eixir a buscar-ne durant vint-i-huit dies.

Gener, enfadat, va demanar al seu germà febrer, que llavors tenia trenta-un dies, que n’hi prestara tres. I va provocar una gran tempesta de neu que va durar els tres dies

sencers. La pobra merla es va haver de refugiar en un fumeral. Quan la tempesta ja havia passat, va eixir del refugi per a tornar a casa, però les seues ales s’havien tornat negres a causa del fum. Des de llavors, el mes de gener té trenta-un dies i les merles tenen el plomatge negre.

Contesta les preguntes sobre el conte.

• De què tracta l’argument?

• Qui són els protagonistes?

• Creus que el final de la història és trist o feliç? Per què?

• Quins contes t’agraden més, els d’aventures o els de por?

1

2

Fixa’t en les paraules desordenades del requadre.

tarisflo floar

farelot

ralflo rareflo

Ordena les lletres de les paraules anteriors. De quina paraula primitiva són derivades?

Digues dues paraules derivades de la paraula camí.

3

4

5

Recorda

Cant: cantar, cantant, cantaire

De vegades afegim alguns grups de lletres a una paraula

per a crear-ne una de nova. Fixa’t en l’exemple:

fosc fosca, foscor, fosquejar. Les paraules noves

es diuen paraules derivades.

El conte és una narració breu que explica una història

amb personatges i llocs inventats. Normalment, el conte

descriu un problema principal que els protagonistes

resolen.

El conte

RACÓ CREATIU

Recorda algun conte que t’hagen explicat sovint a casa ara o quan eres més menut i escriu-lo. Tin en compte que hauràs de situar-lo en un lloc, amb uns personatges principals i un problema que s’haurà de resoldre.

3


• Començar la secció escrivint ben gran en la pissarra les paraules del requadre «Recorda».

• Conversar sobre la sèrie de paraules destacades de la lectura perquè els alumnes arriben a la conclusió del que tenen en comú.

• Després de fer l’activitat 2, preguntar Amb quines paraules podríem ampliar la taula?

• Activar els coneixements previs sobre la narració realitzant preguntes: Què és un conte? Amb quin verb està relacionada la paraula conte, amb contar o amb cantar? Quins contes coneixen? Quins personatges de conte coneixen?

• Escriure en la pissarra paraules, situacions, expressions, títols i personatges relacionats amb els contes per a completar un mapa conceptual col·lectiu. Escriure en el centre de la pissarra la paraula contes com a generador del mapa.

CONTINGUTS

• Paraules primitives i derivades.

• El conte.

COMPETÈNCIES CLAU



26


• Escriure desordenadament les lletres d’una sèrie de paraules derivades i fer que els alumnes les ordenen.

• Demanar als xiquets que pensen amb quin color associen la paraula primitiva (per exemple: dent) i amb quin color la paraula derivada (per exemple: dentista) i fer que ho plasmen amb un exemple en el quadern.

• Escriure en la pissarra sèries de paraules i localitzar-hi la paraula intrusa (no derivada de la paraula primitiva). Per exemple: terra, aterrar, soterrar, terrorífic, terrenal, terrer...

• Seleccionar un conte que coneguen tots i transformar-lo en una història amb tres imatges i tres frases senzilles, una per a cada part (plantejament, nuc i desenllaç).


4 Florista, floreta, floral, florera, flora. De la paraula: flor.

5 Resposta model: caminada, caminador, caminal, caminant, caminar.

Fosc, fosquejar, foscor.

Ull, ulleres.

Descórrer.

27


UNITAT 1


Paraules primitives i derivades

Llig atentament el text.

Al lloc més fosc de la mansió hi havia un espill que, segons els habitants del poble, era màgic. Robert el va descobrir el primer dia que entrà a la mansió, quan començava a fosquejar. Eixe dia s’atreví a descórrer les cortines i hi fixà la vista. La imatge que es veia era distinta de la de la seua persona. En lloc de les ulleres, duia en cada ull una pedra amb signes. La claror del matí, de sobte, trencà la foscor i, amb la llum, el seu reflex començà a desaparéixer.

Pura María García

Relaciona estes paraules amb les destacades del text i escriu-les al quadern.

fosca

ullerós

córrer

1

2

Llig este conte popular italià anomenat Els tres dies de la merla.

Conten que el mes de gener sols tenia vint-i-huit dies. A més, també era molt envejós, sobretot d’una merla que tothom admirava per les seues plomes blanquíssimes. Cada vegada que la merla eixia a buscar menjar, gener desencadenava una tempesta de neu.

L’any següent, la merla omplí el niu de menjar per a no haver d’eixir a buscar-ne durant vint-i-huit dies.

Gener, enfadat, va demanar al seu germà febrer, que llavors tenia trenta-un dies, que n’hi prestara tres. I va provocar una gran tempesta de neu que va durar els tres dies

sencers. La pobra merla es va haver de refugiar en un fumeral. Quan la tempesta ja havia passat, va eixir del refugi per a tornar a casa, però les seues ales s’havien tornat negres a causa del fum. Des de llavors, el mes de gener té trenta-un dies i les merles tenen el plomatge negre.

Contesta les preguntes sobre el conte.

• De què tracta l’argument?

• Qui són els protagonistes?

• Creus que el final de la història és trist o feliç? Per què?

• Quins contes t’agraden més, els d’aventures o els de por?

1

2

Fixa’t en les paraules desordenades del requadre.

tarisflo floar

farelot

ralflo rareflo

Ordena les lletres de les paraules anteriors. De quina paraula primitiva són derivades?

Digues dues paraules derivades de la paraula camí.

3

4

5

Recorda

Cant: cantar, cantant, cantaire

De vegades afegim alguns grups de lletres a una paraula

per a crear-ne una de nova. Fixa’t en l’exemple:

fosc fosca, foscor, fosquejar. Les paraules noves

es diuen paraules derivades.

El conte és una narració breu que explica una història

amb personatges i llocs inventats. Normalment, el conte

descriu un problema principal que els protagonistes

resolen.

El conte

RACÓ CREATIU

Recorda algun conte que t’hagen explicat sovint a casa ara o quan eres més menut i escriu-lo. Tin en compte que hauràs de situar-lo en un lloc, amb uns personatges principals i un problema que s’haurà de resoldre.

3

NOTES


2 • De l’enveja que sentia el mes de gener per una merla a qui tothom admirava pel seu plomatge.

• Gener, febrer i la merla.

• Resposta oberta.


3 Resposta oberta. Han d’escriure una narració breu amb personatges i llocs inventats.


Lingüisticoverbal

Expressar en veu alta com ha superat les dificultats que s’ha trobat fent les activitats.


Respondre les activitats fent servir l’estructura cooperativa Full giratori per parelles i fer-ne la correcció amb U per tots. Per a l’explicació del contingut teòric, fer una selecció de les paraules clau i treballar-les amb El joc de les paraules.

GAMIFICACIÓ


• Relació espontània del contingut amb una experiència o coneixement previ.

• Creativitat i originalitat.

28


UNITAT 1


LA NARRACIÓ

Quina és l’última cosa que t’ha explicat un amic? És inventada o realment ha ocorregut?

Llig este fragment d’una narració i fixa’t bé en els detalls del lloc i el temps en què passa.

1

2

Un text narratiu explica una història real o imaginària que es

desenvolupa en un lloc i en un temps concret, que pot ser pre-

sent, passat o futur.

Un text narratiu té sempre un narrador, que pot explicar

la història des de fora o pot ser un dels personatges.

Les històries que es conten poden ser molt diferents:

ens poden fer riure, conéixer coses noves, passar por…

ANALITZE

Reflexiona sobre les característiques de la narració i respon.

• Qui conta la història, el protagonista o un narrador des de fora?

• En quin temps passa la història? Passat, present o futur?

3 Torna a llegir el text i respon.

• Què és el que vol explorar el protagonista?

• Per què creus que té tanta curiositat d’explorar-lo per dins?

• Penses que serà una història real o fantàstica? Com creus que continuarà?

4

No massa lluny d’on jo visc, tot sol al peu de la carretera, hi ha un casalot de fusta vell i deshabitat. Em muir de ganes d’explorar-lo per dins, però la porta sempre està tancada amb pany i clau, i cada vegada que mire a través de les finestres, només hi veig pols i foscor.

Sé que, abans, la planta baixa havia sigut una botiga, perquè encara s’hi poden llegir a banda i banda unes lletres descolorides.

Roald dahl La girafa, el pelicà i jo

Alfaguara

Lloc on

ocorre

la història

Ara és el teu torn. Posa en marxa la teua imaginació i escriu una història!

En primer lloc, organitza les teues idees.

• Decideix qui o què serà el protagonista del teu conte i la resta de personatges.

• Pensa què passarà, on passarà i quan passarà.

• Resol el final de la història.

Fes un esquema amb totes les idees i planifica la història seguint l’ordre de plantejament, nuc i desenllaç.

5

Pensa un títol per a la història. Després, tria una fórmula d’inici i una d’acabament.

Redacta la teua història. Pots fer també un dibuix per a il·lustrar-la.

6

7

Revisa la teua història amb molta atenció. Fixa’t especialment en els punts indicats.

Per a acabar, intercanvia la teua història amb un company i avalua-la: segueix l’estructura de les narracions?, està ben escrita?

8

9

Millora la redacció

Ací tens algunes fórmules d’inici i acabament dels contes:

Vet ací una vegada…

Era una vegada…

Això era i no era…

En un país molt llunyà hi havia…

Conte contat, conte acabat.

I van viure feliços i van menjar

anissos.

I això és tan veritat com que el

conte s’ha acabat.

Conte contat, conte acabat,

i qui no s’alce té el cul foradat.

Presentació de la història

i els personatges

Final de la història

REVISE

REDACTE

PLANIFIQUE

Narració

Cal·ligrafia Has redactat clarament la història?

Ortografia Has escrit sense faltes d’ortografia?

Estructura i redacció

Has repetit paraules i expressions?

Has resolt bé el final?

PresentacióÉs adequat el títol?

La il·lustració ajuda a entendre la història?

Plantejament

NucQuè passa, quan passa, on passa?

DesenllaçTemps en què es desenvolupa


• Buscar en el diccionari el significat de la paraula narrar i copiar-la en la pissarra: Explicar amb detalls un fet o una història.

• Organitzar una conversa informal perquè vinculen la paraula narrar amb conceptes relacionats com narració, conte o història: Quines narracions coneixen? Quines són les que més els agrada i per què?

• Subratllar la importància que totes les narracions tenen sempre una mateixa estructura bàsica: plantejament, nuc i desenllaç.

• Escriure en la pissarra un resum del text i encerclar i etiquetar cada part perquè es veja clarament l’ordre de les parts i quins paràgrafs abracen.

• Subratllar la importància que té en qualsevol narració la manera en què es descriu el lloc o l’escenari on s’esdevé l’acció i els diferents moments de l’argument.

• Escriure en la pissarra títols de diferents històries. Conversar sobre la història per a definir l’espai i el temps on transcorre l’acció: La Caputxeta Roja, el bosc i la casa de la iaia de Caputxeta, i té lloc en un passat indeterminat, per exemple.

CONTINGUTS

• La narració: estructura bàsica i l’espai i el temps narratiu.

COMPETÈNCIES CLAU



• Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.


• Seleccionar una part de la narració del text: el plantejament, per exemple, i, en grup, ampliar-lo oralment amb les aportacions de tots. És important que les aportacions que no corresponguen a la part de la narració que es treballa en cada moment no se censuren, sinó que es proposen per a la part de la narració a què correspondrien.

• Inventar una narració nova a partir de la que han llegit. Primer canviant només els noms, després el lloc on ocorre l’acció, després com es resol el problema, etc. Es pot aprofitar l’ocasió per a treballar els connectors temporals més senzills (en primer lloc, després, finalment).

• Seleccionar diferents narracions i determinar en grup quin és l’espai i el temps narratiu. En acabant, fer el resum indicant com canviaria l’argument de cada narració si es modificara l’espai i el temps narratiu (el grup pot triar l’espai i el temps que els semble oportú). Per exemple: Pinotxo en temps galàctic.

29


UNITAT 1


LA NARRACIÓ

Quina és l’última cosa que t’ha explicat un amic? És inventada o realment ha ocorregut?

Llig este fragment d’una narració i fixa’t bé en els detalls del lloc i el temps en què passa.

1

2

Un text narratiu explica una història real o imaginària que es

desenvolupa en un lloc i en un temps concret, que pot ser pre-

sent, passat o futur.

Un text narratiu té sempre un narrador, que pot explicar

la història des de fora o pot ser un dels personatges.

Les històries que es conten poden ser molt diferents:

ens poden fer riure, conéixer coses noves, passar por…

ANALITZE

Reflexiona sobre les característiques de la narració i respon.

• Qui conta la història, el protagonista o un narrador des de fora?

• En quin temps passa la història? Passat, present o futur?


• Què és el que vol explorar el protagonista?

• Per què creus que té tanta curiositat d’explorar-lo per dins?

• Penses que serà una història real o fantàstica? Com creus que continuarà?

4

No massa lluny d’on jo visc, tot sol al peu de la carretera, hi ha un casalot de fusta vell i deshabitat. Em muir de ganes d’explorar-lo per dins, però la porta sempre està tancada amb pany i clau, i cada vegada que mire a través de les finestres, només hi veig pols i foscor.

Sé que, abans, la planta baixa havia sigut una botiga, perquè encara s’hi poden llegir a banda i banda unes lletres descolorides.

Roald dahl La girafa, el pelicà i jo

Alfaguara

Lloc on

ocorre

la història

Ara és el teu torn. Posa en marxa la teua imaginació i escriu una història!

En primer lloc, organitza les teues idees.

• Decideix qui o què serà el protagonista del teu conte i la resta de personatges.

• Pensa què passarà, on passarà i quan passarà.

• Resol el final de la història.

Fes un esquema amb totes les idees i planifica la història seguint l’ordre de plantejament, nuc i desenllaç.

5

Pensa un títol per a la història. Després, tria una fórmula d’inici i una d’acabament.

Redacta la teua història. Pots fer també un dibuix per a il·lustrar-la.

6

7

Revisa la teua història amb molta atenció. Fixa’t especialment en els punts indicats.

Per a acabar, intercanvia la teua història amb un company i avalua-la: segueix l’estructura de les narracions?, està ben escrita?

8

9

Millora la redacció

Ací tens algunes fórmules d’inici i acabament dels contes:

Vet ací una vegada…

Era una vegada…

Això era i no era…

En un país molt llunyà hi havia…

Conte contat, conte acabat.

I van viure feliços i van menjar

anissos.

I això és tan veritat com que el

conte s’ha acabat.

Conte contat, conte acabat,

i qui no s’alce té el cul foradat.

Presentació de la història

i els personatges

Final de la història

REVISE

REDACTE

PLANIFIQUE

Narració

Cal·ligrafia Has redactat clarament la història?

Ortografia Has escrit sense faltes d’ortografia?

Estructura i redacció

Has repetit paraules i expressions?

Has resolt bé el final?

PresentacióÉs adequat el títol?

La il·lustració ajuda a entendre la història?

Plantejament

NucQuè passa, quan passa, on passa?

DesenllaçTemps en què es desenvolupa

SOLUCIONS DE LES PÀGINES 26 I 27

1 Resposta oberta.

3 • El protagonista.

• Present.

4 • Un casalot de fusta vell i deshabitat.

• Perquè té molta curiositat per saber el que hi ha.


5 , 6 i 7 Resposta oberta. Comprovar que la narració té l’estructura bàsica (plantejament, nuc i desenllaç) i descriu el lloc i el moment on s’esdevé l’acció.

8 i 9 Resposta oberta. Aquestes dues activitats serviran d’avaluació per als alumnes.


Lingüisticoverbal

Contar una història breu i que els alumnes en distingisquen les tres parts bàsiques de la narració.


Utilitzar l’estructura Lectura compartida per a llegir la narració. Per a les activitats, emprar 1-2-4. Fer la correcció amb l’estructura Nombres iguals junts.


Es proposa utilitzar Les parts i el tot per a analitzar l’eina comunicativa utilitzada i afermar-ne el coneixement.

NOTES


UNITAT 1 INOBLIDABLE!UNITAT 128 29UNITAT 1

S’havia conegut la notícia molt ràpidament. El nou hospital per a animals era un nou servei que tot el món volia conéixer.

Un periodista va entrevistar un hipopòtam que baixava de l’ambulància i entrava a l’edifici amb una orella embenada. El pobre animalot va parlar amb timidesa. Després va recórrer un passadís on la llum de les potes d’un centpeus, que estava malalt de grip, donava una claredat estranya.

El periodista acabà l’entrevista recordant que aquell era el primer hospital per a animals malalts que existia en el món.

Pura María García

Quin és el nou servei que es presenta en la notícia que acabes de llegir?

• Un servei d’ambulàncies.

• Una empresa d’il·luminació.

• Un hospital per a animals.

Quina d’estes paraules deriva de la paraula construir?

• Conduir.

• Construcció.

• Contaminar.

De quina paraula creus que deriva la paraula embenada?

• Embenar. • Bena. • Vena.

Quin tipus de substantiu són les paraules hipopòtam i centpeus?

• Abstracte i masculí.

• Concret i masculí.

• Concret i plural.

Quin tipus de substantiu és timidesa?

1

2

3

4

5

Llig estes presentacions i tria la que més t’agrade. Després, representa-la.

a. Bon dia. Em diuen Mireia Borràs i soc de Guardamar. Tinc huit anys i estic fent tercer de Primària. Soc treballadora, però també un poc tímida. M’agrada el futbol i escoltar música.

b. La meua activitat preferida és la fotografia. M’agrada passejar pel poble amb la meua càmera penjada. Els divendres vaig a classe d’anglés. Em diuen Guillem i visc a Canals.

Escolta el dictat i escriu-lo en el quadern.

Escriu una continuació per al text de la pàgina anterior. Quin problema hi podria haver a l’hospital i com el resoldries?

Llig en veu alta un conte popular.

8

9

10

11

Completa este fragment del text amb les lletres que falten.

Un .....eriodista va entrevis.....ar un .....ipopòtam que baixava de l’a.....bulància i entra.....a a l’edifici amb una ore.....a embenada.

Què falta en estes paraules, una lletra o una síl·laba?

hospi..... entre.....ta

• Una lletra. • Una síl·laba. • Cap de les dues.

6

7

TENS EL PODER

AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

L’assemblea dels ratolins

Això diuen que era una vegada, que els ratolins d’un poble estaven atemorits perquè hi havia un gat que se’ls menjava tots. Un dia es van reunir en una assemblea perquè volien acabar amb el problema i viure tranquils. Després de pensar i pensar i pegar-li voltes a l’assumpte, van trobar una solució: posar-li un cascavell al gat. D’aquesta manera el sentirien acostar-se i tindrien sempre temps d’amagar-se. El problema era que cap ratolí es va atrevir a posar el cascavell al gat i per això, encara a dia de hui, els gats i els ratolins no poden ser amics. I conte contat, conte acabat.

Francesc Gascó Rondalles de Beneixama (adaptació)

Germania


a. Quin problema tenen els ratolins?

b. Què fan per a solucionar-lo?

c. Quina és la solució?

d. La duen a terme? Per què?

2 Imagina que ets un ratolí membre de l’assemblea i que has de parlar davant dels teus companys.

• Pensa i explica en veu alta com et presentaràs a la resta de companys ratolins.

• Pensa i explica en veu alta quina és la teua solució per al problema del gat.

3 Descriu per escrit com creus que és el lloc on es reuneixen els ratolins per a fer l’assemblea.

30

Abstracte, femení, singular, comú.

DICTAT DE L’ACTIVITAT 9

Això era i no era un xiquet tan menut que li deien Cigronet. Un dia que plovia es va amagar dins d’una col. Un bou li pegà un mos i Cigronet anà a parar a la panxa del bou. Cridà amb força perquè l’ajudaren i, finalment, la mare i el pare el van rescatar. I conte contat, conte acabat.


UNITAT 1INOBLIDABLE!UNITAT 128 29UNITAT 1

S’havia conegut la notícia molt ràpidament. El nou hospital per a animals era un nou servei que tot el món volia conéixer.

Un periodista va entrevistar un hipopòtam que baixava de l’ambulància i entrava a l’edifici amb una orella embenada. El pobre animalot va parlar amb timidesa. Després va recórrer un passadís on la llum de les potes d’un centpeus, que estava malalt de grip, donava una claredat estranya.

El periodista acabà l’entrevista recordant que aquell era el primer hospital per a animals malalts que existia en el món.

Pura María García

Quin és el nou servei que es presenta en la notícia que acabes de llegir?

• Un servei d’ambulàncies.

• Una empresa d’il·luminació.

• Un hospital per a animals.

Quina d’estes paraules deriva de la paraula construir?

• Conduir.

• Construcció.

• Contaminar.

De quina paraula creus que deriva la paraula embenada?

• Embenar. • Bena. • Vena.

Quin tipus de substantiu són les paraules hipopòtam i centpeus?

• Abstracte i masculí.

• Concret i masculí.

• Concret i plural.

Quin tipus de substantiu és timidesa?

1

2

3

4

5

Llig estes presentacions i tria la que més t’agrade. Després, representa-la.

a. Bon dia. Em diuen Mireia Borràs i soc de Guardamar. Tinc huit anys i estic fent tercer de Primària. Soc treballadora, però també un poc tímida. M’agrada el futbol i escoltar música.

b. La meua activitat preferida és la fotografia. M’agrada passejar pel poble amb la meua càmera penjada. Els divendres vaig a classe d’anglés. Em diuen Guillem i visc a Canals.

Escolta el dictat i escriu-lo en el quadern.

Escriu una continuació per al text de la pàgina anterior. Quin problema hi podria haver a l’hospital i com el resoldries?

Llig en veu alta un conte popular.

8

9

10

11

Completa este fragment del text amb les lletres que falten.

Un .....eriodista va entrevis.....ar un .....ipopòtam que baixava de l’a.....bulància i entra.....a a l’edifici amb una ore.....a embenada.

Què falta en estes paraules, una lletra o una síl·laba?

hospi..... entre.....ta

• Una lletra. • Una síl·laba. • Cap de les dues.

6

7

TENS EL PODER

4 Localitza en el text una paraula derivada del substantiu temor.

5 Localitza en el text les paraules ratolins, assemblea i cascavell, i separa-les per síl·labes.

6 Identifica en el text les tres parts de la narració i explica en què t’has fixat per a saber-les reconéixer.

7 Què t’ha semblat el text L’assemblea dels ratolins? T’ha agradat? Comparteix la teua opinió amb la resta de la classe.

8 Identifica entre aquestes paraules les que són substantius: raboseta, molt, carregada, figues, dia, grans, mire, amo.

9 Localitza en el text tres substantius comuns masculins en singular i dos substantius femenins en singular.

31

SOLUCIONS DE L’AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1 a. Que el gat se’ls menja.

b. Fan una assemblea per a buscar solucions.

c. Posar un cascavell al gat.

d. No, perquè cap ratolí es tan valent com per a posar el cascavell al gat.

2 i 3 Resposta oberta. Aquestes dues activitats treballen la comprensió lectora. Es pot proposar als alumnes que resumisquen el text oralment per a treballar l’expressió oral.

4 Atemorits.

5 ra-to-lins, as-sem-ble-a, cas-ca-vell.

6 El plantejament és on es presenta la història i els personatges (línia 1-2), el nuc és on els personatges s’enfronten a un problema (línia 3-7) i el desenllaç és on es resol el problema (línia 7-9).

7 Resposta oberta. Aquesta activitat reforça l’expressió oral.

8 Raboseta, figues, dia, amo.

9 Masculins: poble, gat, problema. Femenins: assemblea, solució.


Es proposa utilitzar Escala de metacognició per a fer una autoavaluació i coavaluació del que s’ha aprés al llarg de la unitat.

Resposta oberta. L’objectiu d’aquesta activitat és treballar com donar informació sobre nosaltres (presentar-se).

tal

pm

llv

t h

vis

Resposta oberta.

Resposta oberta.

unitat 1. en marxa!projecteseducatius.edelvivescomunitatvalenciana.com/cdn...pensar en paraules...

Documents