una política pel canvi i la solidaritat · una altra, commemorar el cinquè aniversari de la data,...

N.° 78 - IIa època - Portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) - 1* Quinzena de juliol del 1982

Presentació pública de la nova Executiva

Una política pel canvii la solidaritat

SUMARI¿vista amb el batlle de Caldetes, Joan Rangel

. V (pp. 17Í18). - . " . ' ' . ' * » ' . • . '

.:.-•, Jluua Mundial de la Cooperació, per Andreu Cortines,President de la Federació de Cooperatives de Consumidors

de Catalunya(p. 21)

Entrevista amb l'Adrià Gual, director de teatre(pp. 22 i 23)

Pel canvi i la solidaritat

15 de juny del 1982

Cinc anys de democràciaLa tarda del 15 de juny, la nostra seu central del

carrer Nicaràgua es va convertir en una festa. Dosmotius varen concentrar nombrosos militants i sim-patitzants socialistes, així com els representants delsmitjans de comunicació social: Per una banda, lapresentació oficial de la nova Comissió Executiva delPartit, integrada per 31 companys, i sorgida del

nostre Tercer Congrés celebrat a Castelldefels. Peruna altra, commemorar el cinquè aniversari de ladata, històrica ja, del 15 de juny de 1977, en que perprimera vegada, després de tants anys, a Catalunya ia tot l'Estat es retornava la veu al poble, com a únicregidor del seu destí col·lectiu.

La primera part de l'acte es va desen-volupar a la planta 1 de Nicaragua, on es varealitzar una roda de premsa enmig d'unforça impressionant muntatge de focus,altaveus i cables. La presència de perio-gregar, alhora, molts companys del partitgregar, al hora, molts companys del partit.Diversos batlles, diputats i senadors, aixícom personatges del món de la Culturacom Jordi Llimona, Garcia Faria, CarlesBarrai, Josep M.a Forn, Xavier Hubert deVentós i un llargetcòcetora hi varen tambéésser presents.

Com a responsable de la política in-formativa del Partit, va obrir l'acte lacompanya Mercedes Aroz, qui va donarla benvinguda a tots els assistents i vaoferir als representants de la premsa, laseva total col·laboració por al desenvo-lupament de llurs tasques informatives.

A continuació va començar la sevaintervenció el nostre primer secretari JoanReventes qui, entre d'altros coses, va dir"No és per atzar que haguem escollitaquest dia per a celebrar la primera rodade premsa de la nova Comissió Execu-tiva. Ens semblava que era una data prousignificativa de la nostra història mésimmediata com per a fer-ho. La ¡ornadadel 15 de juny de 1977 tots la portem alcor i a la memòria, i en el moment d'unafita important, de cinc anys d'aquelleseleccions, nosaltres els socialistes queacabem de tenir una congres ««MirantEndevant»», hem volgut significar elnostre esforç de mirar endevant vers elfutur, tenint molt present el passat, a-quests cinc anys passats en vida demo-cràtica, amb la conquesta de l'autonomia,amb tots el problemes passats, enriquint-se amb l'experiència d'aquests cincanys."

Conjuntar capacitatsMés endevant, el nostre primer secre-

tari va manifestar: "Creiem que el nostretercer congrés ha estat un congrés posuiupel socfalisme a Catalunya, un congrés deretrobament, d'afirmació de les nostresidentitats com a partit, un congrés di-dàctic. També un congrés ben acollit pels

mitjans de comunicació, i per tots elssectors d'opinió en el conjunt de Cata-lunya i d'Espanya. Un congrés en el quals'ha produït una conjuntado de capacitatsque el nostre partit té, i que es disposa araa esmerçar a través d'un esforç de represade la nostra política, de la política delsSocialistes de Catalunya, feta amb força iamb iniciativa".

La intervenció de Joan Revenios vaseguir amb la presentació del primer do-cument elaborat per la nova ComissióExecutiva —el qual us oferim íntegramenten aquestes mateixes pàgines— i que sotael títol de ««Una política pel canvi i lasolidaritat»» presenta els grans eixos dela oferta política dels socialistes de Cata-lunya, derivada del Tercer Congrés.

I va manifestar Revenios: "Partint de lanostra reafirmado de partit de govern,preparem un "govern a l'ombra", un go-vern d'alternativa, un organisme de segui-ment, de crítica, d'oposició, d'alternativaal Consell Executiu de la GeneralitatHem començat ja a preparar aquestainiciativa, que portarem a lerme en breutermini, feta amb rigor, i siguent moltconscients que els socialistes som l'únicaopció p-r a una alternança en el govern dela Ge'ccralitat".

{ va tractar a continuació dels quatreeixos que marquen la política pels socia-lismes de cara al futur i que són: un eix denoli tica econòmica i d'ocupació; un eix depolítica municipal; un eix de política cul-tural i lingüstíca, que afirmi la consoli-dació d'un sol poble a Catalunya; i unquart eix, d'acció coherent per enfortirT autonomia de Catalunya, inscrit en l'es-forç solidari de transformació democrà-tica i autonòmica de l'Estat.

Ja cap al final de la seva intervenció, elcompany Joan Raventós va manifestar."Ens adrecem, en aquest sentit, a tots elssectors de la societat, tots els sectors queformen el teixit social de la Catalunyapopular, aquells sectors que sempre enshan mirai amb simpatia, també aquellsque ens poden haver mirat, algún moment,amb recel, amb tots ells volem tenir unesperii de porta oberta, de diàleg, per anar

concretant amb ells, amb la majoria delpoble, aquest projecte de política decanvi, de solidarilat i de progrés. No-saltres creiem fermament que els socia-liste encarnem aquesta alternativa, i queaqueste serà la volunlat que s'expressaràa la pròxima confrontació electoral, i perservir aquesls afanys, aquests anhels de lamajoria del nostre poble, és pel que ensposem a treballar".

I acabà amb les següents paraules:"Una última cosa que mai pot faltar enuna intervenció d'un socialiste: aqueslssón els noslres propòsils, aquesls elsnoslre objectius, aquests els eixos fona-mentals de les nostres propostes, però hiha una cosa que ha de quedar sempre claraper a lolhom que escolti a un socialistequan parla: que en definitiva, és el poble1 àrbilre suprem de la nostra actuació i,que de sempre i per sempre, els socialistesacceptem, ens subordinem a la volunlatdel poble".

L'única opció de canviFinalitzada la intervenció de Joan Re-

venios es va iniciar un torn de preguntesper part dels periodistes presents. En unmoment determinat es va preguntar si enel "govern a l'ombra" es pensava comptaramb lapresència d'independents, a la qualcosa va conleslar el company RaimonObiols de la següent manera: "La nostraidea en llençar la iniciativa de constituciód'un govern alternatiu, és la de desplegartotes les potencialitats que el nostre partitté en tantque partit de govern. Sens dubte,en la eventualitat d'una victòria electoralsocialista, tanl al conjunl de l'Estat com aCatalunya, l'assumpció de responsabili-tats per part nostra, no significaria en capés un enfocamenl de partii moll obert, cf unbilitals executives. Precisament, l'enfoca-ment que nosaltres volem donar en elproper període, tant a la política catalana,como a la política federal dels socialistes,és un enfocament de partii obert, d'unpartii complelamenl disponible al diàleg,a la critica, a la discussió, amb tots aquellssectors socials, sectors d'opinió, que veu-

2 / L'Opinió Socialista 1.a Quinzena de juliol del 1982


La nova Comissió Executiva presentant-se a la premsa.

en clarament, encara que no estinguin alcent per cent identificats amb la politica iels continguts del Partit Socialista, que enun contexte de crisi i un contexte en el qualla dreta es demostra incapaç de portarendevant una política de govern, rúnicaopció de canvi és l'opció representadapels socialistes. A mi em sembla que aixòés un fet absolutament inqüestionable enel pla de la política espanyola, i emsembla, també, que és un fet difícilmentdiscutible en el pla de la política catalana.

Davant del govern de la dreta, dita nacio-nalista, en aquest moment no apareix unaalternativa de canvi viable com no siguila que encarnem nosaltres. Això significasició d'un govern alternatiu, nosaltresuna alta qualificació tècnica i política quelitats, no excluim sinó tot al contrari, lapresència d'independents en un governamb majoria socialista. I axiò significa,també, que a l'hora d'estudiar la compo-sició d'un gobem alternatiu, nosaltresatendrem als següents criteris: una com-posició feta per homes i dones que tinguinuna alta cualificado tècnica i política quepuguin mostrar a l'opinió pública, que elssocialistes tenim uns equips humans ca-paços d'assumir responsabilitats de go-vern, amb major nivell i major capacitatque els equips que ofereix la dreta. Jo novoldria ser àcid en el meu comentari sobrela composició actual del Consell Executiude la Generalitat, però és un fet qües-tionable que a algunes conselleries hi ha

1.a Quinzena de juliol del 1982

perfectes desconeguts. I aleshores, enaquesta recerca de les persones més aptesdins de l'àrea socialista, nosaltres noutilitzarem un criteri tancant, un criteriaíllacionista, des del punt de vista d'unaadscripció estricta al partit. Creiem quel'àrea socialista de Catalunya —i és un fetextraordinàriament positiu, no es tanca enels rengles del nostre partit; que hi hamolta gent, en el treball sindical, perexemple—, però també en el treball cul-tural, dels moviments associatius, quesuposen una riquesa plural i d'esquerres aCatalunya, que s'inscriuen clarament dinsd'una opció de canvi socialista. I per tant,nosaltres estem disposats (no sols a l'horad'estudiar la composició del "consell al-ternatiu") sinó també, i fonamentalment,a l'hora d'endegar les tasques d'aquestequip alternatiu, a comptar amb la col·la-boració de gent que encara que no estiguiestrictament adscrita als nostres rengles,pugui optar per l'opció de canvi que elssocialistes representem en aquests mo-ments".

El partit més obert

En un altre moment, un periodista vapreguntar si ja es tenia una estratègia decara a les eleccions pel Senat, al quetambé va respondre Raimon Obiols, amb

les següents paraules: "Nosaltres creiemque no existeixen, en aquests moments,condicions per a una reanudado de lapolítica que en quant a les candidaturessenatorials es feu en anteriors conteseselectorals. Aquella política era necessàriaen aquell moment determinat, però avuicalen opcions clares, avui ens cal a no-saltres, com a condició indispensable, lareafirmado de l'autonomia del nostre pro-jecte, i per tant nosaltres optarem per lapresentació de candidatures pròpies. Araconcrets, com el partit més obert, mésdialogant, més "porós", més permeable, enel conjunt de la societat, en el conjunt del'esquerra, que existeixi avui en el nostrepás. Per tant, nosaltres farem un esforçmolt ample per donar a aquestes candi-datures aquests caràcter no estrictamentpartidista, que pugui fer girar al voltantd'una opció de canvi als sectors més amplesde la opinió popular, i als sectors mésamples de l'esquerra a Catalunya".

Un cop acabada la roda de premsa, totsels presentes a l'acte es varen traslladar ala segona planta del carrer Nicaràgua, ontots plegats brindàrem per aquests cincanys de democràcia al nostre país i,sobretot, per l'arrelament i consolidaciódel nostre futur democràtic, amb els ullsposats en les pròximes conteses electo-rals, en les quals tan sols els socialistespodem oferir tanta a Catalunya <l'Estat, ja possibilitat de ca 'gran majoria del poble desifc

L'Opinió S


Primera declaració pública de la nova Executiva

Una política pel canvii la solidaritat

El dia 31 de maig, els socialistes deCatalunya hem clos els treballs del nostreTercer Congrés.

El Congrés socialista ha estat seguitamb una especial atenció pels sectors mésdiversos de l'opinió pública.

Les raons d'aquesta expectació cal cer-car-les, d'una banda, en una situaciópolitica general amb problemes greus, i enla que diverses forces polítiques coneixencrisis internes. També, d'altra banda, enel fet que el nostre Congrés s'ha desenvo-lupat d'una manera oberta, a través d'undebat intens i aprofundit on s'han mani-festat posicions i correnties diversifica-des.

No han mancat veus que intentavenassimilar abusivament un fet amb l'altre,tot augurant una nova crisi partidista aafegir a la llista de les existents.

No ha estat així. > ¡ j • I > < jEn aquest sentit, creiem ciucci Congrés

dels socialistes catalans ha estat didàctic,en la mesura que ha mostra t la validesad'un procediment có j . l cc ' t i u ide discus-sió democràtica amb'un d ¿bat viu i intensque no ha estat renyit amb la imi int de fonsd'un partit que refusajtant el tnonolitismecom la confrontació personalista i les pug-nes internes incomprensibles pels ciuta-dans. "|. ¡i ,!

La discussió democràtica ha estat l'einaeficaç per tal d'acordar posicions i definirles línies, objectius i pr ior i ta ts de la nostraacció en la propera etapa. D'aquesta ma-nera, el socialisme català lla sortit re-forçat del seu Congrés/ j

Al servei de la majoria !

dels ciutadans ; ! ! ! ' >La nova comissió'executiva' del partit

afirma que els objectius dol;Tòrcer Con-grés, que defineixen lina política de canvi ide solidaritat, seran perseguits amb conti-nuità! i fermesa. Són uns objectius possi-bles si comptem amb el suport, la confian-ça i la participació d'una majoria del poblede Catalunya. , ; • í i

Per això, la primera1 de ;les nostresprioritats consisteix en fer iin gran es-forç d'explicació i de diàleg a l'entorndels problemes dels ciutadans, de la situa-ció a Catalunya i a Espanya i de la políti-ca de canvi que proposem els socialistes.

Els socialistes no som altra cosa —no, podem -ser altra cosa— que aquels que

defénseYi las aspiracions i els drets de lamajoria delsv ciutadans: d'aquells que es

guanyen la vida amb l'esforç del seutreball i dels qui es veuen impossibilitatsde fer-ho a causa de la crisi i l'atur.

La situació a CatalunyaD'ençà de la victòria a les eleccions al

Parlament, a Catalunya s'ha agreujat ladivisió política, l'atur s'ha duplicat,s'ha produït un distanciament preocu-pant d'amples sectors populars envers lesInstitucions autonòmiques, identificadesamb la gestió conservadora de la dreta.S'ha deteriorat el clima de convivènciacivil i s'han generat des del govern difi-cultats innecessàries en el camí de conso-lidació d'una sola comunitat i de nor-malització cultural i lingüística.

El poble do Catalunya ha de dotar-sedels mitjans i els camins per a fer front aaquests grans problemes amb eficàcia iencert.i 'Ara i enfront del govern de la dreta na-

cionalista, l'única alternativa viable, ésl'encarnada pel primer partit de l'oposi-ció,'¿1 partit dels socialistes. Això explicala duresa dels atacs que la dreta ensdirigeix, en un intent exasperat d'afeblir-nos. Malgrat tot, creixen a Catalunya elssectors d'opinió que valoren críticamentel balanç del govern minoritari de CiU, ique giren els ulls vers els socialistes. Ambels seus encerts i els seus errors, amb elsseus trets positius i les seves mancances,el partit socialista representa a Catalunyal'única opció possible per a una alter-nança en el Govern de la Genet r.l¡tat.Els socialistes som conscients d'aquestaresponsabilitat, i pretenem acarar-la sen-se cap mena de tancament partidista, sinó,ben j al contrari, obrint de bat a bíit eldiàleg amb tots els sectors d'opinió que,a Catalunya, volen la superació de lasituació actual i aspiren al canvi. Esti-mularem, en particular, els contactes ambtot el teixit associatiu, ric i plural, de laCatalunya popular.

El ¡govern alternatiudels socialistes

Ens proposem constituir, en el terminimés breus possible, un equip d'homes idones, representatius i preparats, que con-figurarà el ''govern alternatiu" dels socia-listes enfront del govern minoritari deCiU. Aquest equip de govern tindrà res-ponsabilitats personals assignades seguintl'esquema de conselleries del Consell

Executiu de la Generalitat, i tindrà unafunció de seguiment, crítica, oposició ialternativa a la política del govern de ladreta.

Es tracta, per a nosaltres, d'extendreen tota la seva potencialitat la nostradimensió de partit de govern, en unmoment en que la possibilitat d'una alter-nativa de govern dels socialistes va madu-rant ràpidament. En efecte, la crisi políti-ca i econòmica actual, tant a Espanyacom a Catalunya, representa una oportu-nitat per a tirar endavant, d'una manerademocràtica i responsable, una nova polí-tica al servei de la majoria. Aquesta crisi,que es caracteritza per una acumulacióexcessiva, progressivament intolerable,de desigualtats, desequilibris, tensions idegeneracions, és el fruit de la incapaci-tat dels governs de la dreta. Representa lapossibilitat que el poble, constituint unamajoria pel canvi, impulsi amb responsa-bilitat històrica, una política al servei delsinteressos de la majoria.

Les prioritats dels socialistes

Les alternatives que proposem els so-cialistes de Catalunya giren a l'entornd'unes determinades prioritats.

Una política econòmica i d'ocupacióque té com a preocupació fonamental iprioritària el problema de l'atur i la defini-ció d'un programa i d'unes perspectivesper a l'economia catalana.

La continuitat i el desenvolupamentd'una política de govern en els ajunta-ments democràtics que avui avança ambeficàcia cap a la superació dels greusproblemes heredáis.

Un projecte cultural , dìnàinic i inte-grador, que afermi la consolidació d'unsol poble a Catalunya, sense discrimina-cions i divisions per motius lingüístics oculturals.

Una acció coherent en la construccióde la nostra autonomia nacional, que n«podrà afermar-se a través de polítiquesaïllacionistes o de suport a la dreta neo-centralista espanyola, sinó, al contrari,inserint-se decididament en un esforç soli-dari i comú per a la transformació demo-cràtica i autonòmica de l'Estat.

El futur econòmic de CatalunyaLa crisi econòmica està afectant a Ca-

talunya d'una manera molt accentuada


Pel canvi i la solidaritatque ha fet que la seva zona més marca-dament industrial hagi sobrepassat el20% d'atur. Aquesta acceleració de l'aturmolt agreujada des del 1980, ha fet queper primera vegada, Catalunya tingui unasituació de desocupació gairebé compa-rable amb la de les zones amb atur crònic.Aquesta situació contrasta amb la inexis-tència d'un programa i d'unes perspecti-ves per a l'economia catalana. Fins arades de les àrees de govern no han estatdefinides quines són les possibilitats d'ex-pansió de l'economia catalana i de la sevaposició dins de la nova divisió internacio-nal del treball. Només han estat fetesreferències que no han passat de la mésestricta vaguetat. Per aquesta raó ensproposem de plantejar per a la tardoruna primera valoració sobre el "FuturEconòmic de Catalunya".

Inversions públiquesa Catalunya

El volum de les inversions públiques aCatalunya (Estat, Generalitat i Corpora-cions Locals) ha estat sotmès a una densadiscussió on sovint han privat els elementspolèmics sobre els racionals. Per tant elssocialistes de Catalunya treballarem per aaconseguir una claredat i transparència enla política efectuada en els darrers anys ien els criteris a aplicar en el futur. Enaquest sentit exigirem l'aplicació de lesdisposicions legals que obliguen a laterritorialització dels Pressupostos Ge-nerals de l'Estat que fins ara no han estataplicades. Els socialistes de Catalunyaque hem defensat el Fons de Compensa-ció Interterritorial com la forma de solida-ritat amb les zones més endarrerides,presentarem una proposició de llei deServeis Públics mínims que assegurinque en zones suburbials hi hagi un volumde serveis i d'activitats públics suficientstal com assegura l'article 158.1. de la

Constitució. La concreció d'aquesta ga-rantia prendrà la forma d'assignacions alsPressupostos Generals de l'Estat vers lesComunitats Autònomes en aquells ser-veis i activitats que hagin assumit.

Pla d'Ocupació i de relacionsindustrials a Catalunya

Les successives propostes per a l'adop-ció d'acords per a lluitar contra l'atur i pera establir un sistema de relacions indus-trials a Catalunya dintre del marc espa-nyol no ha trobat cap concreció pràcticaEl fracàs de les iniciatives del ConsellExecutiu és negatiu i per tant prenem elcompromís de presentar iniciatives i alter-natives perquè puguin ésser presosacords entre les forces econòmiques isocials catalanes.

Mentrestant, és indispensable i urgentque el Consell Executiu es corresponsa-bilitzi en la creació proporcional de llocsde treball dels 350.000 previstos en l'A-cord Nacional sobre l'Ocupació, i quedoni compte periòdic dels resultats asso-lits. Cal urgentment que la resolució apro-vada el 25 de setembre del 1981 acordantl'elaboració d'un Pla de mesures urgentscontra l'atur sigui portat a terme.

En darrer lloc cal la presencia de lesorganitzacions sindicals en la fixació decriteris i en l'execució i del Pla sociald'equipaments de 7.000 milions de ptes.,en el desenvolupament i execució delsplans de reconversió industrial segonsestableix l'article 12 de l'Estatut de Cata-lunya i en el control dels criteris objectiusen la contractació prevista de 1.600 fun-cionaris.

Ajuntaments democràtics:un dels pocs balançossatisfactoris dels darrers tres anys

L'esforç dels socialistes en el govern 30%.

dels ajuntaments catalans ha assumit elssegüents objectius:

1 ) Contribuir decididament a la conso-lidació de les institucions democràtiques ia l'enfortiment de la Generalitat, col·labo-rant en la normalització de la llengua i deles institucions socials, culturals i políti-ques de Catalunya.

2) Endegar una renovació a fons del'administració municipal, llençant lesprimeres i gairebé úniques experiències dereforma de l'administració pública.

3) Enfortir i augmentar els recursoseconòmics municipals, reclamant del go-vern una participació econòmica propor-cional al nivell de serveis produïts.

4) Contribuir a la lluita contra l'atur,fomentant l'ocupació a través dels progra-mes de Treball Comunitari i especialmentde les inversions municipals generadoresde treball. Intensificar els programes d'a-tenció als marginats. Participaren tasquesde protecció ciutadana.

5 ) Ordenar i racionalitzar l'entorn físic iambiental dels pobles i ciutats, impulsantun planejament urbanístic adequat i prio-ritzant els serveis de neteja i sanejament.

6) Millorar els serveis públics locals,tot limitant el seu cost econòmic.

7) Fomentar un contacte més viu idirecte amb els veïns, impulsant la creí-do de butlletins informatius i ràdios muni-cipals.

Avui, després de tres anys de govern,cal dir que aquests objectius han estat enralistes són contràries inclus a la pràctica

Les actituds de la dreta davantla reconstrucció municipal

Davant l'acció entusiasta dels nousajuntaments, l'Estat, a contracor, ha anatadmetent un augment en les transferèn-cies de recursos. La participació estatalera de menys del 20% dels pressupostoslocals l'any 1979. Avui és de més del ̂

Organigrama de la Comissió ExecutivaPrimer Secretari: Joan Reven-

tesSecretari Nacional Adscrit a

la Primera Secretaria: EsteveTomàs

Àrea d'Organització: Secreta-ri Coordinador: Josep Maria Sala

Secretaris Nacionals: JoanComas i Carles Navarro

Àrea de Programació i Comu-nicació: Secretari Coordinador:Raimon Obiols

Secretaris Nacionals: Merce-des Aroz, Anna Balletbò i JordiFont

Àrea de Política de Govern iInstitucional: Secretari Coordi-nador: Lluís Armet

Secretaris Nacionals: AntoniDalmau i Eduardo Martín

Àrea de Política Econòmica iSindical: Secretari Coordinador:Ernest Lluch

Secretaris Nacionals: José Al-varez, Pere Ayguadé, Carlos Pa-lop J Santiago Riera

Àrea de Política Municipal iTerritorial: Secretari Coordina-dor Narcís Serra

Secretaris Nacionals: Joan

Blanch, Pasqual Maragall, Agus-tín Marina, Manuel Royes i JosepMaria Simó

Àrea d'Estudis i Documenta-ció: Secretari Coordinador: IsidreMolas

Secretaris Nacionals: JosepFont i Luis Fuertes

Àrea de Política Sectorial: Se-cretari Coordinador: Higini Clotas

Secretari Nacional: Juanjo Fe-rreiro

Secretaris Nacionals No Ads-crits: Francesc Martí, Josep Ma-ria Triginer i Josep Verde

1.a Quinzena de juliol del 1982 L'Opinió Socialista / 5

Pel canvi i la solidaritat^ Això ha permès un substancial saneja-T ment economie sense augments importants

de pressió fiscal local. La dreta enreda elsciutadans quan explota aquest tema. Evi-dentment hi ha figures tributàries, sobre-tot taxes, que han augmentat per a cobrirels costos, tal com preveu la llei. Peròl'austeritat i vigilància de costos delsajuntaments, en la major part dels casos,són garantia de serietat en aquest terreny.

Avui, els recursos totals per habitantsón, per promig, de 15.000 ptes./any. Ésuna xifra que ha permès fer coses, totestant molt per sota dels nivells europeus.

Malauradament, no podem dir que elgovern minoritari de CiU, que comptaamb uns recursos quasi tres vegades mésalts (40.000 ptes. per habitant), hagi enfo-cat aquest tema amb equanimitat. Des-prés de dos anys de silenci (i de votscontraris, al Parlament de Madrid, al'augment de les transferències estatals),el govern de CiU i els partits que el formenes van despenjar amb una fraseologiamarcadament conservadora, similar al'emprada a Anglaterra i els Estats Unitsper uns governs que estan fracassant en elterreny econòmic i que, a més, parteixend'un nivell d'impostos molt més elevatque el nostre. Aquestes consignes electo-ralistes són contràries inclus a la pràcticadels regidors d'hisenda1 convergents, allàon n'hi ha. i ' • ' '

: , ! l

El govern minoritari j dé i CiU planteja,d'una manera inadmissible, ¡que l'aug-ment de les transferències estatals alsajuntaments i l'increment, dels recursoslocals, una mena d'amenaça.

Considerem molti negativa aquestaactitud que tendeix n l'enfrontamententre institucions ¡democràtiques enfunció d'interessos! de'partit . En unasituació de crisi, els'ajuntaments catalanspresten serveis útils per a combatre elsseus defectes. La seva activitat inversora idinamitzadora, junt amb la pròpia de laGeneralitat, que voldríem ires ampla, potfer molt per a ajudar a) país en la difícilconjuntura actual. Els ajuntamei.tr de Ca-talunya han plantat niés,arbres, han ini-ciat més activitats ¡de serveis socials,esplai i esport, i han alliberat niés terrenysper a equipaments eh els darrers tre,s anysque en tota la dècada 1970-80. Es queaixò no és positiu pel país?

A tot Catalunya, des de la nova Plaçade la Constitució al ¡bell mig de Lleida(8.000 m2.) fins a l'adquisició municipalde les antigues instal·lacions de Renfe aGirona (11'5 Ha.), des del Pla ParcialIndustrial de Tarragona fins a la recupe-ració de la façana marítima de Barcelonaamb el Moll de la Fusta i els projectes deremodelació de la Barceloneta, hi ha milexemples de la producció' de millores,degudes a la tenacitat i a la imaginaciódels ajuntaments democràtics en sola-ment tres anys de vida.

Serveis públics més pròxims alciutadà, en el marc d'una col·la-boració entre els diversosnivells de govern

Els socialistes hem estat i estaremdecididament al darrera de les tasques dereconstrucció municipal, encoratjant l'ac-tivitat d'unes entitats locals que avui cons-titueixen la millor garantia de futur d'unsector públic català actiu i sensible alsproblemes del país.

La unitat i la col·laboració entre lesdiverses institucions catalanes ha de po-tenciar aquesta perspectiva. En aquestsentit és especialment preocupant l'acti-tud del partit que governa Catalunya enrelació a les finances de Barcelona.Aquest partit optà per trencar el Pacte deProgrés a causa de l'acord del Consell deMinistres que adoptà mesures d'auditoriai d'ajut financer per a Barcelona.

Darrerament, ha col·laborat en el re-tard que aquestes mesures estan tenint enla seva tramitació parlamentària i hapresentat quinze esmenes al projecte dellei corresponent.

Els socialistes considerem útil l'esme-na en virtud de la qual la Generalitat parti-ciparia, políticament i econòmica, a l'en-degament dels temes financers de la ciu-tat. La considerem una decisió valenta,però si allò que es persegueix és un altre

, objectiu, demorant solucions per la via del'allargament dels tràmits parlamentaris,denunciarem aquesta pràctica viciosa envirtud de la qual Barcelona, i en definitivaCatalunya, deixarien de rebre unes sub-vencions pel cap baix de 20.000 milionsde pessetes.

i ÉslauniódeGeneralitatiajuntaments,individualment o representats a través dela Federació de Municipis de Catalunya(que voldríem que agrupés no al 90% sinóal 100% dels ciutadans del país) allò queha 'de donar fruits positius pel nostrepoble. Fruits com el que està donant lacol·laboració en matèria de rehabilitacióurbana al Barri Vell de Girona, i en algunscamps, massa pocs encara, de la prestacióde serveis socials.

Cal extendre aquesta unió en el treballal i servei dels ciutadans. Altrament, lanostra autonomia fracassarà. En aquestmarc, els socialistes desenvoluparem unprograma de resituació dels serveis pú-blics en els nivells més propers a l'usua-ri, al ciutadà, sempre complint les con-dicions d'eficàcia òptima. Ens mou versaquest objectiu la voluntat d'evitar totantagonisme entre institucions del país i laprofunda convicció que en aquest acosta-ment al poble hi ha la millor garantia deconsolidació i bon rendiment de tot l'apa-rell administratiu públic.

La situació cultural a CatalunyaUna cultura pròpia ha estat al llarg del

temps allò que ha donat cos a la identitatnacional de Catalunya i ha constituïtl'expressió de la seva continuïtat com apoble. La cultura a Catalunya ha estatsempre un fet dinàmic i obert, integrador iautorenovador.

Les proposicions del fet immigratori deles darreres dècades i sobretot les carac-terístiques d'assentament de bona part dela població immigrada plantegen una pro-blemàtica important.

La incorporació de la diversitat culturalimmigrada, però, no és un fet que colisioniamb la tradició cultural de Catalunya. Total contrari. Els problemes es plantegensobretot en el camp de les infraestructu-ras culturals necessàries perquè aquestaincorporació sigui possible. Cal donar lamàxima prioritat a aquest problema, per-què el dret de l'immigrat a les pròpiessenyes d'identitat cultural i la generacióde processos de diàleg, d'intercanvi,d'incorporació, són els principals orien-tadors que apunten a la consolidació aCatalunya d'una sola comunitat nacional.

Aquesta política és veu avui amenaça-da per fenòmens de baixa volada queintenten fer de la cultura catalana unatrinxera en favor d'interessos partidaris.Aquest és un fenomen que no es desprènnomés d'una determinada "política cultu-ral" sinó que té una plasmació molt mésàmplia; és sobretot una actitud que im-pregna tota l'acció política de la dretanacionalista. L'intent de bipolarització ide divisió de Catalunya entre "nacionalis-tes" i "sucursalistes" n'és la prova mésevident. Aquesta és una actitud sectàriaque amenaça greument el present i el futurdel nostre país com a comunitat nacional.

Un nou projecte cultural

D'aquesta realitat passada i present dela cultura a Catalunya i de la voluntat deconstrucció nacional i compartida per lagran majoria del nostre poble, es despre-nen els grans eixos d jl projecte socialista:

a) Una política cultural presidida a totsels nivells per una actitud integradora,amb plena consciència d'estar posant oncada moment els maons d'una veritablecomunitat nacional, a partir de tots.

b) Una política cultural oberta :ils cor-rents del món, no tancada en sí mateixa,sense complexes d'inferioritat. Amb unaactitud inequívoca de recuperació de totallò que ens ha estat segrestat, però ober-ta, porosa, de vocació universal.

c) Una política cultural capaç d'inte-grar els canals clàssics de difusió amb elcanals que ofereix la nova tecnologia.Només aquesta via ha de permetre ferfront a l'allau colonitzador i alienant de lacultura dominant anglosaxona, filtrant-laa través de paràmetres propis, integrant-laen uns esquemes autòctons solvents, quedotin els ciutadans de capacitat crítica.

d) Una política cultural radicalmentdemocràtica. És a dir, que d'una banda



Els socialistes vàrem celebrar l'aniversari del 15-J.

garantixi l'accés de tothom al patrimonicultural mitjançant una adequada políticade difusió de la cultura; i que, d'altrabanda, estableixi progressivament lescondicions que han de fer possible la rea-lització de les capacitats creatives delsindividus.

e) Una política clara de normalitzaciólingüística, basada en els següents cri-teris:

—La recuperació de la llengua catalanacom un element central de la reconstruc-ció nacional de Catalunya.

—L'objectiu que tothom pugui arribar ala igualtat de l'exercici del dret i del deured'emprar i conèixer la llengua catalana i lacastellana, de manera que tothom acceptil'ús de les dues llengües i arribi a coneixer-ies.

—La unitat de la llengua catalana en elconjunt de les seves variants.

—Una política en el camp de l'ense-nyament que, atenent l'infant en la sevallengua habitual, introdueixi progressiva-ment la llengua catalana com a llenguavehicular de l'ensenyament i garanteixi elconeixement del català i del castellà. Calcombatre frontalment les formulacionsdel bloc conservador que afavoreix la se-paració dels infants per raó de llengua, fetque podria determinar en el futur ladivisió irreversible de la societat civilcatalana.

—Una política de mass-media que es-tengui el català als diferents espais de laprogramació i no el relegui a uns determi-nats espais.

La situació políticaactual a Espanya

Volem afirmar positivament la nostrapolítica. En uns moments en que determi-nades forces de la dreta, tant a Espanyacom a Catalunya, es decanten cap a la

intolerància i la crispació, els socialisteshem fet clarament l'opció de l'afirmacióserena i responsable, del debat tranquil,de l'exposició concreta dels respectiusprogrames i punts de vista.

Nogensmenys, a l'hora de valorar l'ac-tual moment polític i els seus problemes,ens cal fer una doble constatació:

1 ) L'existència a Espanya, d'una crisipolítica basada en la pràctica autoliqui-dació del partit en el govern, amb la con-següent paralització de l'acció governa-mental a tots els nivells, i .l'expectativad'una propera consulta electoral —que elssocialistes no pretenem avançar—, en laque els ciutadans de l'Estat hauran de ferbalanç i decidir-se per l'una o l'altra de lesalternatives de govern que els hi sónproposades.

Els resultats de les eleccions autonòmi-ques d'Andalusia permeten afirmar queaquesta opció haurà de verificar-se entredues grans alternatives:

—O a favor d'una dreta que tractaprecipitadament de recomposar-se, peròque està pagant el preu de eins anysd'errors, divisions i malgovern.

—O a favor d'una política nova, unapolítica de canvi responsable i de respon-sabilitat, representada pels socialistes.

2) La segona constatació és que, des deCatalunya, l'opció de la dreta dita nacio-nalista s'arrenglera amb la dreta espanyo-la en fallida. Aquesta actitud ha col·locata la nostra autonomia en una situaciódifícil, i ha contribuït a afeblir progres-sivament el pes de Catalunya en la políti-ca democràtica general de l'Estat.

Recuperar la presència activade Catalunya en la políticademocràtica de l'Estat

Els socialistes ens plantegem el gran

objectiu de recuperar per a Catalunya unapresència activa, de primera línia, en lapolítica democràtica i autonomista del'Estat. Fugint de la temptació aïllacio-nista i sense desdibuixar el més mínim lanostra personalitat nacional. Al contrari,acreixent-ne els seus aspectes més posi-tius d'obertura, d'acció responsable, d'a-firmació democràtica i solidària.

EI primer repte que aquest objectiuplanteja és el paper que Catalunya ha dejugar en les properes eleccions generals. Obé a favor del canvi necessari, o bé donantun suport directe o indirecte al mante-niment del poder de la dreta.

Treballarem per tal d'aconseguir que enaquesta conjuntura, els ciutadans de Ca-talunya optin, en la seva gran majoria, elcanvi responsable.

La dreta neocentralista d'UCD i APrepresenta el risc del deteriorament, l'a-ventura o la involució antidemocràtica iantiautonòmica. És una incongruènciainexplicable, des del punt de vista delsinteressos de Catalunya que les forces dela dreta catalana suposadament naciona-lista, abonin com a conseqüència de laseva opció de classe, les alternatives d'a-questa dreta a nivell de l'Estat espanyol.

En l'acció decidida per a assegurar lesllibertats, per a modernitzar l'Estat itransformar-lo en sentit democràtic i au-tonomista, per a tirar endavant una políti-ca econòmica i social al servei de lamajoria dels ciutadans, el poble de Cata-lunya ha de situar-se de nou a l'avant-guarda. Afermarà així el seu autogovern,perquè aquest sols restarà assegurat en lamesura que representi una peça cabdald'una política d'Estat democràtica, au-tonomista i solidària. •


Internacional Ur:̂

Tensions mundials iconxorxa entre els dos grans

La Conferència de les Nacions Unidessobre el desarmament s'ha obert a NovaYork en un moment de grans tensionsmundials i de multiplicació de punts con-flictius. Els especialistes en compten unaquarentena, com a mínim, arreu del món.No és estrany que davant d'aquest pano-rama tètric i de superarmament, les mani-festacions en favor de la pau es succeeixinen les grans capitals. Els perills d'unaguerra nuclear commocionen l'opinió pú-blica Els dos grans són objecte de criti-ques cada cop més accentuades per laseva política de rearmament desfermat

Però també són nombrosos els obser-vadors de la política internacional que espregunten si, per sota d'aquest panoramamovedís i perillós, no es prepara un mer-cadeig entre la URSS i els Estats Unitsper a una nova repartició de les zonesd'influència mundials/ Un nou Yalta ac-tualitzat Segons aquesta concepció, se-gurament encertada, les :guerres localit-zades i les pressions econòmiques consti-tuirien els peons i els 'elements de pressiód'una gran partida d'escacs, que juguen eldos grans a nivell'planetari.

' . f .

Es un fet palès qiie el camp occidentalha pogut "liquidar" la guerra de les Mal-vines sense que els soviètics i països amicsajudessin militarment a l'Argentina. Unfet similar es produeix ara en el Liban, onl'exèrcit israelí ha llençat una brutal ope-ració militar amb el vist i plau de Was-hington. En ambdós casos els russos ipaïsos satèl·lits han protestat però hanquedat quiets i s'Han limitat a una disbau-xa d'acusacions verbals. ' '

ä j f ¡ .De la mateixa j manera; els soviètics

prossegueixen l'ocupació agitada d'Af-ghanistan i han aixafat, per exèrcit inter-posat, l'experiència d'alliberament polo-nesa sense que els nordamericans fessinres per a impedir-ho. S'han indicat,àdhuc, que Washington ha cessat darre-rament 1 ajuda que donava a la guerrillaafghana i que ha relegat ;a segon pla lacampanya en favor dais perseguits deSolidaritat polonesa. > ' 1 '

Una vegada més, russos i nordameri-cans respecten els acords de Yalta on, en1945, es repartiren les zones d'influènciamundials. Però és cert, també, que els dosgrans topen sovint amb dificultats per a ferrespectar l'ordre de llurs camps respectiusi que aprofiten totes les ocasions per adebilitar les forces de l'adversari.

L'ordre interior

Perquè els dos grans puguin negociar ensituació de força, és indispensable queimposin l'ordre interior dins del bloc quecontrolen. Així ho ha fet el Kremlinrepetides vegades: Hongria 1956, Txecos-lovàquia 1968, Polònia vàries vegades,la darrera en 1980/81.

En el camp occidental, el darrer exem-ple per fer a regnar l'ordre és el de lesMalvines.

Els militars argentins van cometre elgreu error de creure —i així ho reconeguél'ex-cap de la Junta dictatorial, el TinentGeneral Galtieri— que els britànics noreaccionarien militarment davant l'ocu-pació de les illes per les tropes de BuenosAires. Actuaren com si és tractés d'unproblema exclusivament britànic. La ir-mpció argentina ficava la perturbado enun sistema mundial de punts estratègics iminava la credibilitat de la segona potèn-cia naval de la OTAN en-front del Pactede Varsòvia, instrument militar del blocsoviètic. La reacció britànica, certamentcolonialista, no, hagués tingut la virulèn-cia que hem conegut sense el suport,inevitable, de l'OTAN i, particularment,dels Estats Units.

Els dos grans tracten els conflicteslocalitzats, que sorgeixen al marge de laseva voluntat, amb una visió estratègicamundial. No poden tolerar que es debilitinllurs zones respectives d'influència i pro-curen arreplegar el màxim de triomfs decara a una eventual, i probable, negocia-ció.

Així, els soviètics és serveixen de l'as-sumpte de les Malvines per a presentar-secom els amics d'Amèrica Llatina i ene-mics del colonialisme britànic i nordame-ricà, com es presenten en el Mitja Orientcom els amics del món àrab en frontd'Israel, protegit dels Estats Units.

Reagan replica utilitzant les pressionseconòmiques per a minvar la resistènciade la URSS. Ja en la reunió de Versallesdels 7 països niés industrialitzats del mónoccidental, a començament de juny, exigíque es restringissin els crèdits comercialsa la URSS. Ara imposa als països euro-peus, especialment a França i AlemanyaFederal, que no venguin material ambtecnologia nordamericana destinat aconstruir el gasoducte per a transportargas de Sibèria a Europa. En canvi,Washington ven a Moscou milions detonelades de cereals que els russos neces-

siten degut a les seves desastroses collites.Es la política dita del garrot i de lapastanaga. S'apreta però no s'ofegaS'afebleix l'adversari per fer-lo més dúc-til.

Els perills del rearmament

Negocïin o no, es ben cert que els dosgrans, per a enfortir llurs posicions, prac-tiquen una esbojarrada política de rear-mament ̂ que fa córrer greus perills a lahumanitat i aguditza la crisi econòmicaLa humanitat no pot acumular impune-ment un nombre d'armes tan considera-ble, convencionals i atòmiques. Es calcu-la que, existeixen actualment en el mónbombes nuclears equivalents a un milió debombes d'Hiroshima, suficient per a des-truir vàries vegades la humanitat Cadaminut, segons xifres serioses, el món gastaun milió de dòlars per armament, o siguimés de 500.000 dòlars anuals.

El Secretari General de les NacionsUnides, Pérez de Cuéllar, ho denuncià enla sessió inaugural sobre el desarmament"Ha arribat el moment per la humanitatpagades en dòlars, fugida massiva .delitat de la cursa d'armaments", afirmàCuéllar.

La majoria dels països, siguin o no deltercer món, destinen a rearmar-se sumesenormes que sostrauen del creixementeconòmic. Es coneguda la política mal-thusiana de Reagan envers els programessocials i d'educació per a augmentar elspressupostos d'armament. La UR.SS, pera rearmar-se, afebleix considerablementel sector civil i les dificultats econòmiquesdel païs han estat posades de relleu pelsmateixos dirigents soviètics.

El rearmament nordamericà accehrates fa, també, a l'esquena del tercer món id'Europa, i perpetua la crisi econòmicaEn l'esmentada reunió de Versalles, elprimer ministre canadenc, Pierre ElliotTrudeau, acusà: "Com se'ns pot deir?narque protegim els interessos d'occidentamb una política més dura enfront dì laURSS, quan al mateix temps se'ns assas-sina econòmicament?".

Contràriament al que prometeren aVersalles, els Estats Units segueixen pa-gant interessos elevadíssims pels capitalsestrangers, fan pujar així artificialment eldòlar i provoquen greus dificultats al'economia europea i del tercer món(preus més alts de les matèries primespagades de dòlars, fugida massiva de


Internacional

capitals als Estats Units, principalment)factors que frenen la reactivado econòmi-ca i perpetuen la crisi.

Contra l'hegemonia delsdos grans

A despit de l'entesa tàcita dels dosgrans, els conflictes localitzats i el super-armament acumulen els perills sobre lahumanitat Les reaccions dels dos granspoden, també ésser imprevisibles en mo-ments particularment greus. Els cas de lesMalvines o del Liban, es pot reproduiramb molta més amplitud. I quant méspassi el temps, si no hi ha desarmament,pitjor. D'ací pocs anys una vintena depaí'sos, almenys, tindran la bomba atòmi-ca i sempre hi ha el perill de que undirigent irresponsable vulgui solucionarassumptes litigiosos o de prestigi, ambl'arma nuclear.

Per altra banda, el monopoli exercit defet sobre la política mundial pels dos grans—encara que certs punts conflictius se'lshi escapin de les mans— és suportat cadacop més difícilment per una bona part dela humanitat.

Rearmament desenfrenat, perill d'ex-tensió de conflictes localitzats, monopolipolític de les dues grans potències, crisieconòmica i, com a corolari, risc de guerranuclear, provoquen reaccions apassiona-des entre les poblacions. Les manifesta-cions a favor de la pau i del desarmamente,s multipliquen en els països occidentals.Es significatiu que la manifestació mésimportant d'aquest caire —unes 800.000persones— tingués lloc precisament aNova York. A diverses capitals d'Europas'han celebrat també concentracions dedotzenes de milers de persones contra elrearmament.

S'ha dit que aquestes manifestacionspacifistes es realitzaven només en els

pai'sos occidentals, però no a l'Est. Diver-sos fets indiquen que també allí la gent temla guerra, àdhuc els joves soviètics. Seriaestrany que no fos així. Ara bé, seria unerror denunciar el rearmament d'una ban-da i silenciar el de l'altra. La lluita per lapau és un tot i la limitació d'armaments —en espera d'un desarmament general— had'imposar-se als dos grans, alhora que estrenca el seu monopoli polític mundial.

La perspectiva d'una Europa unida,progressista, socialista, recolzant-se en eltercer món, podria acabar amb els funestsacords de Yalta, allunyar els perills deguerra i canalitzar els esforços de lesnoves generacions, avui dispersos, cap auna reorganització política i econòmicadel móa Utopia? El fruit està més madurdel que es pensa. El que manquen sóniniciatives coratjoses per a recollir-lo.

Carmel Rosa

La Comissió de Defensa delSenat visità els USA

Una delegació de la Comissió deDefensa del Senat espanyol visità elsUSA amb la triple finalitat d'entrevis-tar-se amb la Comissió de Defensanordamericana, visitar el Pentàgon —l'Alt Estat Major de l'Exèrcit nord-america— i, també, entrevistar-se ambel secretari general de les NacionsUnides, Javier Pérez de Cuéllar.

La delegació espanyola la compo^saven els socialistes Josep Andreu i

Abelló i Baeza, i Alberto BailarínMarcial, president de la Comissió deDefensa, militant d'UCD i ex-procu-rador en Cortes.

Els socialistes Baeza i Andreu iAbelló, segons aquest darrer, "vamintervenir sempre aportant la perspec-tiva socialista al respecte dels temesque vam tocan les bases americanes aEspanya, el préstec americà, etc. Vam

trobar-nos una bona acollida, i tenim laimpressió que als americans els va ferbon efecte l'opinió dels socialistes es-panyols en els temes militars que vamtocar."

A la foto, d'esquerra a dreta, Jaimede Finies, ambaixador esoanyol a laOrganització de les Nacions Unides,Alberto Ballarí n Marcial, Javier Pérezde Cuéllar i Josep Andreu i Abelló. •

1.a Quinzena de juliol del 1982 L'Opinió Socialista / 9s

Internacional

El tiempo del desprecio

C uando se escucha la declaración, propia de unanciano lelo, realizada por Joseph Luns, secreta-rio general de la Alianza Atlántica, de que la

guerra de las Malvinas ha sido una magnißca oportuni-dad para el entrenamiento de la flota británica, columnade la OTAN, es inevitable que a cualquier ciudadanoeuropeo normal le corra un sudor frío por la espalda. Si laafirmación de Luns, acompañada de la inevitable sonrisadespectiva de los hombres del norte en guerra contra "losnegros del sur", permite medir el grado de racismo incon-trolable de los señores de la guerra de Europa y el peligroque representan para la paz del mundo, no es sinodesconcertante constatar cómo sutilmente, los periodis-tas avanzados van siendo atrapados por la maquinaríacolonialista.

Desde el principio de este conflicto, desatado enformaaventurera y con el carácter de fuga hacia adelante —yquizás hacia el precipicio— por ¡os militares fascistasargentinos, percibimos que el mismo escaparía a ¡osesquemas que en general se tienen preparados para meterla realidad dentro de ellos. La aventura diversionista delos dictadores argentinos, alentada quizá por el fríocálculo de alguna multinacional del petróleo, se ha salta-do todos los controles. Ha erosionado el Tratado Intera-mericano de Asistencia Recíproca, alineando a ¡os Esta-dos Unidos junto ã Inglaterra y contra toda AméricaLatina. Ha llevado, por primera vez, a la aplicación desanciones contra un gobierno occidental, y además cris-tiano, por parte'de la ConinnidadEconómica Europea. Hacreado un rompecabezas político y estratégico difícil —noimposible— de\rect>niponer para la unidad occidental,articulada junto o los Estados Unidos de Norteamérica.En una palabra, ha desquiciado todas las cosas, y ha dadomateria de reflexión^a los observadores, y de confusión alos lectores, i ! !

Cuando los\ 'exiliados latinoamericanos repetían, enforma casi aburrlilora, que las dictaduras fascistas eranno sólo un oprobio para sus pueblos, sino también unpeligro para la paz,' y. pedían —y piden— su aislamientointernacional, la verdad es que no encontraban muchosoídos receptivos, allí' donde se tiene capacidad paradecidir. , ¡

Hoy las cosas fian cambiado, y es posible escuchar a laseñora Thatcher hablar indignada de "la bota de la Juntade dictadores", olvidando que esa bota fue durante losaños que lleva de] implantada la dictadura, alimentadacon armas por el Gbhtcnio de Su Majestcul británica, ypodríamos preguntarlos de cuántos gobiernos democrá-ticos europeos, que si bien han sido generosos en dar asiloa los exiliados no han puesto ningún obstáculo para armarhasta los dientes a regímenes como el argentino, como elchileno o el uruguayo. Naturalmente que antes tambiénhabía muertos, decenas de miles. Y desaparecidos. Decenasdemiles. No pertenecíais claro está, a la Royal Navy.En todo caso la Sra. Thatcher està en su juego. Puedeproporcionar medios para matara lasfleras, y si algún díalafîera la ataca, pues denunciarla como asesina. Que lo es.

Pero es absurdo dejarse confundir, ahora, por la prédicademocratista de la "dama de hierro ". ¿ Que nos ha descon-certado el hecho de que una dictadura asesina y vendida alcapitalismo transnacional, se lance a una operación derecuperación de soberanía? Claro que sí. Pero el descon-cierto no debe inhibirnos para dejar de denunciar al

por Reinaldo Gargano *colonialismo inglés, que durante ciento cincuenta añosjamás cedió un milímetro en cuanto a ejercer sus derechoscoloniales en las islas, y que hoy denuncia la agresiónargentina y envía una flota de más de un centenar debuques a los mares australes a defender el "derecho a laautodeterminación" de los 1.500 malvinenses, pastoresque viven en condiciones casi feudales, dependientes de laCompañía de las Falkland Islands y a los que en cientocincuenta años no les construyó siquiera un hospital.

El cinismo de los colonialistas no tiene límites. Labuena fe de la gente honrada y demócrata sí. Compartocon Eduardo Haro Tecglen que es elocuente ver a un grupode ingleses manifestándose en Londres con pancartas quedicen "estamos avergonzados de ser ingleses", aunque no leextiendo por el hecho un certificado al régimen que lopermite, porque ese mismo régimen, en los escarceos deesta guerra que no acaba de declararse, ya ha acusado a laBBC de "hacer el juego argentino", simplemente porqueesa emisora trata de informar, y no de mentir, cornoquisieran los chovinistas que respaldan a la señora en loscomunes. Y también estoy de acuerdo en censurar a lasautoridades argentinas que han atropellado a los perio-distas extranjeros, amedrentándolos con sus bandas pa-ramilitares o encarcelándolos. Pero ello no debe asom-brarnos. Lo que sí debemos difundires el coraje cívico delpueblo argentino, que cuandofue a laPlaza de Mayo, dijo,como lo hicieron las "Madres de Mayo ": "Las Malvinasargentinas. Los desaparecidos también ". Ese pueblo no seequivoca, ni se confunde.

Y esa es la línea. Ni colonialismo ni dictaduras fascis-tas. Porque estas últimas existen en el sur de América,como en Centroaméríca, justamente porque se han monta-do con la complicidad del imperio del área, y se hansostenido con las armas que les venden las democraciascolonialistas europeas, que siempre han desconfiado delos demócratas antiimperialistas latinoamericanos.

Así pues nada de solidaridad con la Junta fascista. Sísolidaridad con el pueblo argentino, que es el verdaderodepositario y defensor de la soberanía argentina. Ydenuncia del colonialismo inglés, recordando a todos quelos navios modernos de la armada de la Junta los vendie-ron los ingleses, los misiles y bombarderos sonfrancesas yel entrenamiento, al parecer reciente, lo proporcionaronexpertos i s rae líes. II

* Dirigente del Partido Socialistadel Unignay en el exilio

Nota de la Redacción:

Kste aniculo del compañeroReina ldo Gargano fue escrito amediados del pasado mes de ma-yo, fecha en que nos fu« entrega-do. Por rabones de espacio nofue posible publicarlo, a pesardel i ndudab le interés del mismo.

Lo publicamos ahora, un tiem-po después, aún a pesar de que lapropia actualidad haya desban-cado, en cierto modo, la superfi-

cie del texto. De todos noJosconsideramos que los a r g u m e n -tos que se mant ienen en el a r t i c u -lo siguen siendo todavía motivode reflexión.

Rogamos al autor de este lextoy a los lectores de l 'Opinió So-cialista que sepan disculparnoseste retraso, al mismo tiempoque pedimos una cierta compren-sión por este desliz.


Tercer Congrés del Partit: Mirant endavant

La ponència de Estatutos"El PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-

PSOE) es una organización política de clase, de masas, nacional ydemocrática que surgió de la voluntad unitaria y constituyente de lasorganizaciones socialistas de Catalunya.

El Partido se propone como objetivos la consecución de unasociedad sin clases, socialista y autogestionaria en la cual desaparezcacualquier signo de explotación y opresión de clase o nacional, y lareivindicación de la personalidad nacional de Catalunya."

Así comienza el artículo 2 de los Estatu-tos del Partido, aprobados por nuestrotercer congreso, y de los cuales os ofrece-mos algunos puntos, ya que no podemosreproducirlos todos por obvias razones deespacio.

"El respeto a la libertad de concien-cia, al libre pensamiento y a la libreexpresión de cada uno de sus militantes.La libertad de discusión y de expresiónserá absoluta en todos los niveles delPartido: las diferentes corrientes de opi-nión podrán expresarse a través de lasmúltiples formas de incidencia teórico-políticas internas del Partido e inclusohacia el exterior de la organización, siem-pre que no contradigan las resolucionesdel Congreso y de los órganos de direc-ción. No obstante, ninguna tendencia or-ganizada podrá constituirse en el seno delPartido.

"En los órganos de dirección se ga-rantizará, a través de mecanismos deelección, apropiados, una representaciónde las organizaciones territoriales de ám-bito inferior, corrigiendo, si es necesario,el peso de las grandes concentracionesurbanas. Podrá existir también una repre-sentación de los Frentes de Acción (FA)y comisiones de Acción Sectorial (CAS),según los mecanismos que establezcan elConsell Nacional y los Consells de Fede-ración."Los miembros del Partido,candidatosa la Comisión Ejecutiva Federal, seránpresentados o, en su caso, refrendados porel Partido a través de sus delegados pre-sentes en el Congreso Federal."Para pertenecer al Comité Federal, Co-misión Ejecutiva Federal, Consell Nacio-nal, Comisión Ejecutiva del Partido, Co-misión de Conflictos y Comisión de Con-trol Financiero, será necesario estar afi-liado al Partido con una antigüedad noinferior a 2 años, antes de las eleccionesde dichos cargos".

"Los miembros del Partido que seanasalariados, deberán militar sindical-mente. La opción sindical del PARTITDELS SOCIALISTES DE CATA-LUNYA (PSC-PSOE) es la UGT deCatalunya; y en este sentido, los órganosdel Partido a todos los niveles, comproba-rán que los militantes del Partido que sean

asalariados, soliciten o hayan solicitadola afiliación en el correspondiente sindica-to de la UGT de Catalunya. Si la solicitudde afiliación no es aceptada, no podríanpertenecer a ningún sindicato que no seala UGT".

"Los militantes del Partido participa-rán activamente y en la línea del Partido,en Asociaciones de Vecinos, Cooperati-vas, Asociaciones de Padres de Alum-nos, y en cualquier otro movimiento cívi-co, participativo o de base."

"La estructura del Partido a nivelnacional se basa en Federaciones. LaFederación coordina las organizacionesdel Partido en su ámbito, es responsablede impulsar la política global del Partido,las diversas políticas sectoriales, y lapolítica de relación y presencia pública yla formación e información de los militan-tes, el crecimiento del Partido y la rela-ción con las organizaciones del Partido deámbito superior.

La Agrupación es la organización deencuadre político, responsable de impul-sar en su ámbito la política global delPartido; las diversas políticas sectoriales,la política de relaciones y presencia públi-ca; la formación, información y debatepolítico de los militantes, el crecimientodel Partido y la vinculación con las orga-nizaciones del Partido de ámbito supe-rior.""...cuando sea necesario homogeneizariaacción de los socialistas en los centros detrabajo, se organizarán grupos socialis-tas en los que se podrán integrar losmilitantes que trabajen en dichos centros.Estos grupos socialistas no tendrán carác-ter orgánico por lo que no se les confiereninguna de las características propias delas estructuras organizativas de base."

"La organización sectorial (OS) delPartido comprendre los FA y las CAS, enlos que se integren los militantes que seagrupen en función de un ámbito especia-lizado de actividad política. Este encua-dramiento tendrá un carácter funcional ysu objetivo es la coordinación e impulsiónde la participación de los militantes en laacción política sectorial. Los FA y lasCAS serán constituidos por el ConsellNacional a propuesta de la C.E., y en elacuerdo de creación se precisarán sus

funciones y normas de organización decada una de ellas.

"Las agrupaciones se podrán consti-tuir cuando el número de militantes delámbito correspondiente sea superior a 10,o estando comprendido entre 5 y 10, seasuperior al 1 por 1000 del número dehabitantes del municipio o comarca; ten-drán como órganos de dirección y ejecu-ción: la asamblea de militantes y la Comi-sión Ejecutiva. Las Agrupaciones podránconstituir en su seno, Secciones que en-cuadrarán a los militantes por criteriosterritoriales o de otro tipo.

"El congreso es el órgano supremo delPartido. Tendrá competencia exclusivapara establecer su estructura interna, re-gular su disciplina, elaborar su política ysu programa.

"El congreso está constituido por dele-gados elegidos por las Agrupaciones enproporción al número de militantes.

Se reunirá con carácter ordinario almenos cada dos años tras la convocatoriadel Consell Nacional, y con carácterextraordinario cuando lo convoque la Co-misión Ejecutiva, el Consell Nacional, olo soliciten por lo menos, la mitad más unode los militantes del Partido".

"La ratificación de los delegados delPartido en el Congreso Federal, la no-minación de los candidatos del Partidopara la Comisión Ejecutiva Federal asícomo la fijación de los delegados delPartido al Congreso Federal, correspon-derán a una Conferencia de Delegadosconstituida de acuerdo con las normasque fije el Consell Nacional, con criteriossimilares a los del Congreso.

En la elección de los representantes delPartido al Comité Federal se garantizaráque estén representadas al menos 5 Fede-raciones y que correspondan una comomínimo a cada una de las circunscripcio-nes electorales a nivel estatal.

"El Consell Nacional es el órganomáximo de dirección política del Partidoentre Congreso y Congreso."

"El Consell Nacional se reunirá almenos una vez cada dos meses en sesiónordinaria, y en sesión extraordinaria cadavez que sea preciso a instancias de laComisión Ejecutiva o un tercio de loscomponentes del Consell."

"Por una decisión aprobada por 2/3 delos miembros del Consell Nacional pre-sentes en una sesión válidamente cons-tituida y figurando esta propuesta al ordendel día, el C.N. podrá convocar referén-dum sobre decisiones políticas puntualesde capital importancia, siempre que éstasestén aprobadas por el conjunto de losmilitantes. Este tipo de referéndum, podrátambién ser convocado, mediante unaI

1.a Quinzena de juliol del 1982 L'Opinió Socialista/ 11

Tercer Congrés del Partit: Mirant endavantÀ petición escrita del 30% de los militan-Wtes."

"La Comisión Ejecutiva ejecuta losacuerdos de Congreso y las decisiones delConsell Nacional.

Corresponde a la Comisión Ejecutiva,de conformidad con el Consell Nacional,la designación de los cargos públicos noelectivos que sean competencia del Parti-do. Corresponde también a la ComisiónEjecutiva el coordinarse con la JuventudSocialista de Catalunya, dando soporte ala actuación política de ésta.

Corresponde a la Comissión Ejecutivadesignar y separar libremente los delega-dos generales, lo cual pondrá en cono-cimiento del Consell Nacional. Tendránla consideración de delegado general eldirector del órgano de prensa oficial delPartido, asi como los responsables quepuedan designar por áreas sectoriales ( sa-nidad, enseñanza, etc.) ode cualquierotranaturaleza.

En el tiempo en que el Partido perma-nezca en la oposición y por designación dela Comisión Ejecutiva y bajo la direcciónde su Primer Secretario, se constituirá unequipo encargado de seguimiento de lapolítica del Consell Ejecutivo de la Gene-ralitat, y del impulso de acciones concre-tas en los diferentes ámbitos de gobierno,con responsabilidades individualmenteasignadas que se corresponderán con lasConsellerias del Consell Ejecutivo de laGeneralitat." ¡ ! \ '•'•

"La designación de los miembros delPartido candidatos a cargos de represen-tación pública corresponderá al Consell

Nacional teniendo en cuenta las propues-tas de los órganos de dirección del Parti-do, correspondientes a las circunstanciasde su ámbito territorial, de acuerdo con elreglamento que éste elabore.

En las elecciones de carácter local, encaso de no existir discrepancias por partedel Consell Nacional, éste pedirá al or-ganismo del Partido que haya hecho lapropuesta, un informe razonado, que seexaminará antes de tomar la resolucióndefinitiva."

"La Juventud Socialista de Catalunyaes la organización de los jóvenes socialis-tas de Catalunya, y como tal se vinculacon el PARTIT DELS SOCIALISTESDE CATALUNYA (PSC-PSOE) asu-miendo la opción estratégica global y losprincipios ideológicos definidos por losCongresos y órganos de dirección delmismo. El Partido reconoce como políticade la juventud la elaborada por la JSC enlos ámbitos de la juventud trabajadora,estudiantil (Universidad, EGB, BUP,FP) y de barrio, y coordina su actuaciónpolítica hacia la juventud con la JSC."

"De acuerdo con lo estipulado en elArt. 2-, las elecciones para los órganosde Dirección del Partido a todos losniveles, se harán mediante un sistemamayoritario corregido (votación del 75%de lugares a cubrir j o en los casos en que elConsell Nacional los reglamente, me-diante un sistema proporcional. Un pro-cedimiento equivalente se utilizará para laelección de los delegados a los Congresosy Asambleas. El derecho a voto que se

refiere en dicho artículo, deberá ejer-citarse pesonalmente.

"Se garantizará la presencia de un mí-nomo del 12% de mujeres en los órganosde dirección, ejecución y listas electo-rales."

En el Partido existen las siguientesFederaciones:

I- Gironès, La Garrotxa, Alt Empor-dà, Baix Empordà, La Selva, Ripollès.

II- Maresme.Ili- Vallès Oriental.IV-Vallès Occidental.V- Barcelonès Nord.VI- Barcelona CiutatVII- L'HospitaletVIII- Baix Llobregat SudIX- Baix PenedèsX-GarrafXI- Bages, Solsonès, BergadàXII- AnoiaXIII- OsonaXIV Tarragonès, Alt Camp, Conca de

Barberà

XV- Baix Camp, PrioratXVI- Baix Ebre, MontsiàXVII- Terra Alta, Riera d'EbreXVIII- Segrià, Les Garrigues, La No-

guera, l'Urgell, La Segarra

XDC- Alt Urgell, Andorra, La CerdanyaXX- Baix Llobregat NordXXI- Alt PenedèsXXII- Pallars Jussà, Pallars SobiràXXIII- Vall d'Aran. •

ÍWí ' ÍM' i J i i i iuu '

i > i

'^P1 'llimi

, l » t < 5 % *> i

1*

; í 3 m¡ ¡a í': lli; '1 l H , ; ^ 'Ini *t|}|- * inm»;!;,t » * " * « 1 ' ín f *i M

rfliMH'.}«t ' -^fÏ" U1 ; • < - ' '

ïnrr*w*niïi0

I'liliffliir

t S* * * '•I**r-,« im -f»!1IÎÎ ~.!. ' *«*»»»««i • ,ÍMM

ü!*! Ms s x v lli ÍS^SK*·« *̂̂ & * » » + • »

" ."""l111 »' «iiniilll llinilJIIIJÜj,,)I-.. * * * . , . s _ »^ , ' « H l i i i , i

1 * *4 ***É** « **ti****>i. . »<.*-, ï, 'i

t!

"El Consell Nacional podrà convocar referèndum sobre decisiones políticas puntuales de capital importancia."


Tercer Congrés del Partit' Mirant endavant

Política sindicalA continuación os presentamos parte del texto de Ia

ponencia sindical que fue aprobada en nuestro Ter-cer Congreso; la selección que hemos hecho esparcial, en el sentido que no resumimos todo el textoaprobado sino solamente el capítulo tercero, "Pro-puestas políticas", que publicamos en toda la ampli-tud que este reducido espacio nos permite.

Lamentamos no poder darlo todo, tal cual (nosreferimos al capítulo tercero), del mismo modo quelamentamos no poder reproducir toda la ponenciapero, insistimos, el espacio de L'Opinió Socialista noda para más ni, tampoco, es el más adecuado paraeste menester.

"Los trabajadores y los socialistas po-demos tanto en el plano de la reconstruc-ción nacional de Catalunya como en laconsolidación del proceso democráticodel Estado como llevar adelante las re-formas de progreso que nuestra sociedaddemanda. El espacio ideológico, político inacional de los socialistas sólo puedepreservarse y fortalecerse con una UGTpoderosa y con un partido socialista fuerte.

Es para responder a este reto y a esanecesidad que en aplicación del mandatodel II Congreso de nuestro partido efec-tuamos las siguientes propuestas políticas:

La acción sindical socialista

Para que el Partido desarrolle con efi-cacia su estrategia sindical debe funcionarorgánicamente en base a los siguientesplanteamientos e ideas:

a) La estrategia Política sindical delPSC(PSC-PSOE), decidida por los órga-nos de dirección del mismo, debe serasumida por los militantes del Partido ensu acción sindical, pues los compañerosugetistas afiliados al Partido tienen eldeber primordial de defender la políticadel PSC (PSC-PSOE) en su lucha sindi-cal, no hay desdoblamiento de la perso-nalidad del militante del partido PSC(PSC-PSOE) a la hora de actuar en unaconfederación sindical (UGT), sino quesigue siendo militante del Partido dentrodel sindicato.

b) Por consiguiente, no es posible quelos militantes socialistas acudan a laUGT con posturas distintas en relacióncon las cuestiones que en materia depolítica sindical hayan sido determina-das o que específicamente se hayan apro-bado por los órganos correspondientes delPartido.

c) Cuantos problemas se susciten en laaplicación de la estrategia sindical delPSC (PSC-PSOE), deberán discutirse ydecidirse democráticamente en el seno dela organización del Partido, con el fin dellevar criterios unánimes del colectivosocialista a donde correspondan.

d) Para conseguir estos objetivos esfundamental que el Partido en aquellostemas importantes de política y estr.-.te-gia sindical cuente con la participación ylas opiniones de los afiliados socialistasque militan activamente en la UGT. Todo

ello a través de canales orgánicos que a suvez deben procurar mantener contactopermanente con dichos afiliados.

El avance de este conjunto de objetivosfacilitarían grandemente la afiliación delos trabajadores a la UGT y la incorpora-ción al PSC (PSC-PSOE) de aquellosmilitantes con una mayor conciencia so-cialista.

Ejes de la estrategiasindical socialista

El PSC (PSC-PSOE) en estrecha co-laboración con el PSOE cuando haya queafrontar cuestiones cuyo ámbito de deci-sión deba ser afrontada a nivel de Estado obien sólo cuando el ámbito de actuacióncorresponda a Catalunya, actuará paraalcanzar los siguientes objetivos:

1~ Lucha contra el paroy la crisis económica

La lucha contra el paro y la creación depuestos de trabajo son objetivos priorita-rios de las reivindicaciones de los socia-listas. Para ello mandamos a nuestrosrepresentantes en el Parlament de Cata-lunya, que exijan del Gobierno Pujol lacreación de los 50.000 puestos de trabajoque aproximadamente le corresponde porel acuerdo alcanzado a nivel estatal entreel Gobierno Central, la Patronal y lasCentrales Sindicales. De igual manera lalucha por la defensa del poder adquisitivoy por la redistribución equitativa de larenta debe caracterizar nuestra acciónsindical. La lucha contra el paro no puedellevarse a cabo tan sólo a través de lacreación de empleo, siendo preciso dis-tribuir los empleos disponibles y aumen-tar la protección por desempleo, llegandoa un acuerdo a nivel de Catalunya que seamás progresivo si es posible, que el acuer-do alcanzado a nivel estatal. Incorporan-do para ello las ventajas sociales quepueden mejorar de una manera clara lacalidad de vida de los trabajadores. Elreparto del trabajo disponible debe basar-se en la reducción de la jornada laboral, eladelantamiento de la edad de jubilación,el aumento de la edad de escolarizaciónobligatoria, la supresión del pluriempleo yla eliminación de las horas extraordina-rias.

La salida de la crisis exige una firmevoluntad de actuar en la reestructuraciónde los sectores industriales. Los acuerdosalcanzados en sectores como el siderúrgi-co deben contar con el pleno apoyo sindi-cal, parlamentario y político. Este proce-so de reestructuración debe continuar enotros sectores como el naval, el textil o elcalzado, que hasta ahora no ha merecidola atención del Gobierno, a pesar de ladifícil situación que atraviesan en losúltimos años, necesitando una actuaciónurgente.

Una de las posibles consecuencias de lareestructuración de los sectores en crisissería la desaparición de un gran númerode puestos de trabajo: por ello ante lapasividad total con la que actúa el Go-bierno, los socialistas centraremos nues-tros esfuerzos en conseguir vías no trau-máticas para los trabajadores de los secto-res en crisis.

Tanto en la política de readaptación delos sectores en crisis como, sobre todo, enla promoción de los sectores en creci-miento, el proceso de concertación debeser un elemento fundamental, mediante elcual empresarios y sindicatos encuentrenel marco institucional y operativo indis-pensable para eliminar incertidumbres,disminuir los costes de la crisis y caminarde forma acelerada y seria en la direcciónde su salida. Es evidente que los procesosde reestructuración industrial exigen unafuerte aportación de recursos financieros,tanto por parte del Gobierno como por elsistema crediticio oficial y privado, con-cediendo situaciones privilegiadas de pla-zos de vencimientos y tipos de interés.Esta aportación estatal directa e indirec-ta debe tener su contrapartida en unamayor participación estatal en los secto-res reestructurados, así como en que todoel proceso de cambio debe someterse .a laslíneas generales de política económicaestablecida en los acuerdos de planifica-ción sectorial.

Necesariamente la realización de estosposibles acuerdos no deben limitarse a lossectores en crisis, debiendo extenderlos ala delimitación de las industrias del futu-ro, éste ha sido el contenido principal de lapolítica industrial de los grandes paíseseuropeos, que por razones obvias debe- Umos tener presente. ™

1." Quinzena de juliol del 1982 L'Opinió Socialista / 13

Tercer Congrés del Partit: Mirant endavant

É2— Fortalecimiento del poderT sindical

El protagonismo de las relaciones labo-rales debe corresponder, desde una ópticasocialista, a los sindicatos. La mejor ga-rantía para los trabajadores, en defensa desus intereses, está en la potenciación de sufuerza organizada, a través de ella, se abrela vía hacia el control y la participación enlas decisiones económicas que les afec-tan, dentro y fuera de la empresa. El podersindical es el mejor instrumento paralimitar el hasta ahora ilimitado poder dedecisión del empresario.

3. — Aumento de la solidadiadentre los trabajadores

Los socialistas pretendemos reforzar lasolidaridad entre los distintos actores dela clase trabajadora, solamente a travésdel protagonismo de los sindicatos y de laglobización de la negociación colectivapodrá evitarse que la crisis económicaintroduzca divisiones profundas entre lostrabajadores. Esta estrategia es la únicaque puede evitar que surjan enfrenta-mientos de intereses entre los trabajadoresy trabajadoras, ya que la canalización delas reivindicaciones de los trabajadores através de la acción sindical permite pre-servar la primacía :de i los intereses ge-nerales de la clase trabajadora sobre losparticulares de un sector o grupo deter-minado. , , ! '

4.— Por un marco democráticode las relaciones laborales

, ! i < rLos socialistas pretendemos configurar

un marco de relaciones basado en elprincipio de autonomía de las partes y enel protagonismo do j los sindicatos. Eldesarrollo en este sentido del Estatuto delos Trabajadores, sería principal labor delPSC(PSC-PSOE) en los próximos años:en cuanto a la regulación legal del derechode huelga, entendemos que debe existiruna Ley de Huelga muy, corta, basada enprincipios muy genérale;; y sin que enningún caso haga referencias específicas,abierta no sólo a los1 trabajadores porcuenta ajena sino también a los funcio-narios, abarcando todos los intereses y nosólo los profesionales. ¡ ,

'¡' ;!¡.5.— Defensa del proyectonacional de los trabajadores

Defensa de. un modelo de reconstruc-ción nacional de Catalunya que permitauna participación democrática y sin dis-criminaciones de los trabajadores sobre labase de un programa de reforma y deprogreso social. Expresión de la voluntad

colectiva de engrandecer este pueblo en elque trabajamos, vivimos y luchamos poruna misma causa, la de la libertad, lademocracia, la justicia y el derecho ina-lienable al trabajo para conseguir unasociedad sin clases.

6.— El sindicato en la empresa:la Sección Sindical

El hecho de coincidir en la empresa dosórganos de representatividad crea, amenudo, enfrentamientos, que en la prac-tica restan influencia a la Sección Sin-dical, al ser ésta la que dispone de menosgarantías sindicales.

Los socialistas nos reafirmamos en elmayor protagonismo de la Sección Sin-dical sobre el Comité de Empresa, por serrepresentación de la clase trabajadoraorganizada: el sindicato. Pero esto no essuficiente, debemos de esforzarnos encrear las Secciones Sindicales en las em-presas y garantizar sean operativa, yaquesería caer en la demagogia reivindicargarantías sindicales para las Seccionescuando no están constituidas o no fun-cionan.

Todo lo anterior no supone en modoalguno que los socialistas debamos aban-donar los Comités de Empi osa. Los so-cialistas acudiremos al Comité de Em-presa defendiendo una opción determi-nada. La marcada por la Sección Sindicalcorrespondiente de la UGT.

Dentro de nuestra estrategia se deberácuidar al máximo este punto y, por tanto,consecuentemente reivindicaremos laconsecución de suficientes garantías yfunciones para las Secciones Sindicales.La futura Ley de acción sindical en laempresadebe, según nuestro criterio, con-tener estas garantías y funciones, mien-tras tanto es responsabilidad de los sin-dicatos socialistas el intentar imponerlasen la practica a través de la negociacóncolectiva

7.— Sindicato e innovacióntecnológica

Los rápidos progresos de la ciencia y latécnica están rompiendo los esquemastradicionales de la revolución industrialestructurando una nueva dinámica de lasfuerzas productivas y en consecuenciamodificando la posición del hombre enrelación con la producción. El cgrnbio estanto más importante cuanto la tecnologiaactual separa con más rigor al hombre dela naturaleza.

Se asiste al triunfo de la automatizaciónde los procesos mecánicos de producción,pero no como continuación o prolonga-ción de la mecanización, sino como unaetapa superior cualitativamente diferente,como una transformación fundamental dela filosofia de la producción. La revolu-ción científica modifica substancialmente

la posición del hombre con respecto a lasfuerzas productivas, afectando a las tradi-cionales actividades humanas en dos as-pectos de importancia singular para elindividuo, de un lado, las posibilidadesque tiene el trabajador de ejercer sussaberes en un contexto industrial de futu-ro, es decir la capacidad que ha de tener lasociedad para ofrecer puestos de trabajo opor lo contrario de generar paro, y de otrola obsolescencia a que su activo de cono-cimiento esta sometido por efecto de laevolución acelerada de la técnica y suaplicación industrial. Siendo la empresaen el entramado social, la unidad primor-dial de las relaciones económicas y elsoporte del desarrollo y creación de bie-nes es preciso saber cómo se instituciona-lizan las relaciones capital-trabajo y queevolución es previsible y deseable en elfuturo. Las exigencias de la división inter-nacional del trabajo obligan a esfuerzosconstantes de racionalización, programa-ción y modernización de las unidadeseconómicas.

Esa partir de esta preocupación por loscambios profundos en los años veniderosque se debe iniciar una reflexión queindague en el futuro y permita diseñar lostrazos definitòries de cómo queremos quesea la sociedad al final de la década y quémedidas hay que tomar para encauzar enese sentido la tarea social.

8.— Problemática sindicalde los cuadros

El desarrollo de las fuerzas del trabajo ysu encuadramiento en organizaciones declase, junto con el progreso técnico hahecho que la composición de la clasetrabajadora haya sufrido un cambio fun-damental, destacando de forma importan-te el desplazamiento de la mano de obradirecta hacia el sector de servicios, lo queha producido una modificación importan-te en las personas pertenecientes a estascategorias laborales, originando en :;usenouna crisis de identidad que tienen queresolver colectivamente, ya que la com-partimentación de las funciones y el cre-cimiento de la empresa los hacì sor unapieza más del engranaje de la sufuestm;-tura empresarial.

Los cuadros han sido históricamentedejados fuera de las organizaciones sindi-cales, al ser considerados como personalcíe confianza de ladirección de las empre-sas, pero la sindicación es bereficiouapara este sector de trabajadoro:;, porquefrente a los atropellos se puede pedir lasolidaridad del colectivo de los trabajado-res se pueden defender sus intereses espe-cíficos, sepuedenfijarobjetivos:;alrjial(33que se aparten del igualitarismo indiscri-minado y se puede luchar por los sistemasde promoción estrictamente profesionalesdentro de un marco de negociación único.

Sólo una afiliación decidida puede ter-minar con esta injusticia.". •


Municipals

Proposta final del municipi

Nova divisió de BarcelonaFa uns,mesos, des d'aquestes mateixes pàgines de

l'OPINIÓ, us presentàvem la proposta per a unanova organització territorial i administrativa de laciutat de Barcelona, a partir d'un estudi realitzat perLluís Casassas i Joaquim Clusa, encomanat perl'Àrea de Descentralització i Participació Ciutadana

de l'Ajuntament. Durant aquest temps, la propostas'ha presentat públicament, s'ha realitzat un debatprofund, i fruit de tot això ha estat el dictamen finalque ara s'ha fet públic, i que avui us presentem deforma exhaustiva.

Després de la presentació de "L'Orga-nització Territorial i Administrativa deBarcelona", el mètode, les hipòtesis, lesconclusions i la proposta han estat sotme-sos a un ampli debat del qual s'han d'asse-nyalar uns moments importants:

—Discussió cqnstant dels autors de laproposta, amb l'Àrea de Descentralitza-ció i Participació Ciutadana.

—Converses mantingudes amb tècnicsmunicipals i amb alguns professionalsinteressats.

—Exposició celebrada al Col·legid'Arquitectes, i debats i converses cele-brats amb motiu de la mateixa amb poli-tics, tècnics i professionals.

—La visita de Lord Marshall, autor deldarrer Report sobre el Greater LondonCouncil. Converses i visites efectuadesdurant la seva estada a Barcelona. La sevaintervenció en la sessió de dia 23 denovembre del 1981, i el debat i les conver-ses que ting'j-ren lloc a continuació.

—Reunions mantingudes a tots elsConsells Municipals de Dictricte durantels mesos d'octubre i novembre del 1981.

—La recepció d'alguns escrits en elsque es manifesten les opinions de diver-ses entitats i corporacions sobre la pro-posta Són les següents: AA.W. "Sagra-da Família"; AA.W. "Ramon Albó"(Districte IX); Sr. Alfons Cánovas La-puente (Barceloneta); AA.W. del Parc;AA.W. "Torre Llobeta"; AA.W."Font d'en Fargues"; AA.W. "Vivien-das del Congreso Eucarístico (Can Ros)";Consell Municipal del Districte XII;Col·legi Oficial d'Enginyers Industrialsde Catalunya.

Crítiques assumides

L'informe ara fet públic per Lluís Ca-sassas i Joaquim Clusa ofereix les opi-nions recollides en Tes presentacions pú-

Nou districtes per a una ciutatDistricte A:Ciutat VellaRavalBarcelonetaPoble SecBarri del Parc

Districte B:Dreta EixamploEsquerra EixampleSt. Antoni

Districte C:VallcarcäGràciaSgda. Família

Districte D:Sants-Les CortsFont de la GuatllaMontjuïcZona Franca-Port

Districte E:Pedralbes

VallyidreraSarriàSL Gervasi

Districte F:Vall d'HebróHortaEl CarmelGuinardó

Districte G:Nou Barris (Trinitat Vella, a SL Andreu)Vilapiscina (total de Torre Llobeta)

Districte H:St. Andreu (amb Trinitat Vella)El Bon PastorCongrésLa SagreràLa Verneda-St. Martí

Districte I:Poble NouBarri del BesòsClot-Camp de l'ArpaFort Pius (excepte barri del Parc).

bliques de la proposta inicial, i les modifi-cacions que els autors han entès accepta-bles després d'aquesta etapa:

"Les critiques s'han referit a les dife-rents parts del treball i es resumeixen en elcapítol segon de l'Informe amb la con-testa dels autors. Aquestes crítiques s'hanmaterialitzat en propostes alternatives ala proposta inicial de nou districtes, com aresultat de qüestionar l'assignació d'al-guns barris i barriades, o de proposar lacreació de nous districtes. La descripció ijustificació d'aquestes propostes alterna-tives és objecte del capítol tercer de l'In-forme.

Per a comparar i avaluar les propostes dedistrictes s'ha fet una especificació addi-cional de criteris seguins el mètode d'anà-lisi del treball inicial. Aquesta aportaciómetodològica, i la quantificado corres-ponent són especialment importants perpoder organitzar i avaluar les esmenes isuggeriments de la informació pública,que seguirà a l'aprovació del ConsellPlenari i, també, perquè justifica unaproposta final de districtes més equilibratsen població actual i futura, i amb méscoherència urbanística que la formuladainicialment.

La proposta final de districtes munici-pals que es presenta, manté l'organitzacióen nou unitats, seguint els principis iconclusions del treball inicial respecte lagestió pública, però comporta una modifi-cació de limits en tot el sector nord-oriental del municipi. De fet, en aquestsector, les esmenes formulades no diferei-xen substancialment dels Districtes Mu-nicipals actuals, un cop corregits e's lí-mits de barriada; aquesta conclusió pale-sa els vincles socials que genera una divi-sió administrativa, i el resultat del fun-cionament dels Consells de Districte.

Les modificacions principals a la pro-posta inicial provenen de 1 abandó de laidea de constituir la barriada de Nou Bar-ris en un districte municipal únic, a mésde canviar l'assignació d'alguns barris.Aquest canvi ha estat fruit de la demanda,expressada de manera general, de que laintegració administrativa amb barriadeslimítrofs reduiria l'aïllament físic delsNou Barris, i ha estat tinguda em compteel considerar, també, que les previsions

*1.a Quinzena de juliol del 1982 L'Opinió Socialista / 15

MunicipalsL urbanístiques del Pla General Metropoli-* tà reduïen la població actual. Com a

resultat d'aquest canvi i del de la barriadadel Clot-Camp de l'Arpa, s'ha reconsidé-rât l'assignació de les barriades d'Horta,Vall d'Hebró, Sant Andreu, Carmel iVallcarca. Els districtes resultants millo-ren els indicadors d'equilibri poblacional,capacitat de gestió pública, centralitatsadministratives, i accessibilitat internaper transport públic, tant front als dis-trictes actuals com als de la proposta ini-cial.

Quant als aspectes de la gestió pública ide la descentralització, els autors mante-nen la proposta d'un nombre màxim denou districtes al voltant dels dos-cents milhabitants. Aquesta dimensió territorial ésla més eficaç per a la gestió dels serveismunicipals proposats per a la descentralit-zació, en una realitat metropolitana comla de Barcelona, perquè acosta la gestió ila decisió a l'escala on es produeixen lesnecessitats ciutadanes, i perquè produeixestalvis de recursos en alguns serveis mu-nicipals, sense encariment global de ladespesa"

La Proposta final

Darrerament, vegem el dictamen i laproposta final que Casassas i Clusa hanpresentat ¡ M ' M 1

"De la discussió oberta amb la presen-tació del llibre de' «L'Organització Terri-torial i Administrativa de Barcelona» i deles anàlisis endegades posteriorment, elsautors emeten el següent dictamen:

—Mantenir els 200.000 habitants, re-sultat de l'anàlisi sobre1 funcions publi-ques, comapoblació'mínima desitjable decada Districte, sempre i quan no es pre-sentin característiques especials de cen-tralitat (Ciutat Vella:R.aval), extensió(Sarrià-Pedralbes-St. Gervasi) o prepon-derància d'usos no residencials (PobleNou). Aquesta dimensió és la que dónamés eficàcia a la'gestió de les compe-tències descentralitzàbles.

—Constatar que els dos anys de funcio-nament dels Consells i Oficines de Dis-tricte han generat vincles entre les enti-tats cíviques de'les baniades d'Horta-Carmel-Vall d'Hebró, els Nous Barris-Vilapiscina, i el Clôt-Camp de l'Arpa-Poble Nou, que ho ¡van ser tinguts encompte en la proposta inicial, però que encanvi, tenen gran incidència en els agru-paments humans: ' ; ' i ¡ ' ¡'

—Acceptar la possibilitat de delimita-cions diferents a la inicial de districtes, enel sector Central i Nord-est de la ciutatsempre que es respectin els limits de bar-riades, i el nombre màxim de cinc distric-tes i, en especial,]la dels agrupamentsPoble Nou-Fort Pius-Camp de l'Arpa-Clot-Besòs, Guinardó-Horta-Carmel-Vall d'Hebró, Vallcarca-Gràcia-SgdaFamilia, St. Andreu-La Sagrera-El Bon

Pastor-La Vemeda, i Nou Barris-Vilapis-cina, que millor satisfan els criteris d'equi-libri poblacional (actual i potencial), di-mensió adequada pels serveis públics,centralitats administratives i sol·licitudsdels Consells de Districte i Entitats cí-viques.

—Constatar que les sol.licutuds de can-vi d'assignació per partd'entitas cíviquesde les diferents barriades (especialment al'Est de la Ciutat) no han tingut un sentitúnic.

—Considerar que els districtes de Ciu-tat Vella-Raval, Eixample Central ambSt. Antoni, Sarrià-Pedralbes-SL Gervasi,i Les Corts-Sants, racionalitzen i millorenla divisió actual i constitueixen unitatsurbanístiques i socials ben definides i ope-ratives.

Noves adscripcions

—Acceptar el canvi d'adscripció sol·li-citat pels barris de la Trinitat Vella (perdifícil connexió amb la seva barriada),Torre Llobeta (que era dividit en el mapade barriades), Mombau i Parc (lligat alParc de la Ciutadella i a la Ciutat Vella).Fora d'aquests casos, urbanísticament, elmapa de barriades utilitzat com a base perl'Area de Descentralització s'ha demos-trat adequat a la realitat.

—Acceptar l'adscripció de Poble Sec ala Ciutat Vella-Raval, com a modificacióde la proposta inicial, per raons de proxi-mitat al seu centre administrí tiu i perequilibri poblacional.

—Mantenir l'adscripció de Zona Fran-ca-Port-Font de la Guatlla-Montjuïc alconjunt de Sant-Les Corts, que és l'alter-nativa que millor evita el seu aïllamenturbanístic i social.

—Crear la unitat de Nou Barris-Vila-piscina com a resultatde constatarei feblepotencial residencial de Nou Barris i l'aï-llament conseqüent, que no va ésser con-siderat suficientment en la proposta ini-cial perquè es concedi més pes a d'altresaspectes que a les previsions del Pla Ge-neral Metropolità. Aquest fet ha obligat areplantejar, sobretot, els Districtes C, F iH de la proposta inicial.

—Mantenir l'organització territorial denou districtes com la més addient a larealitat urbana de la ciutat de Barcelona, ia la gestió dels serveis públics, conside-rant els Districtes proposats com a unitatsterritorials adequades a les necessitats degestió pública, per l'augment de l'eficàciai per la facilitat de resoldre els problemesdins dels mateixos àmbits on han estatgenerats.

—Proposar com a vàlid el mètode d'a-valuació d'alternatives que ha servit peranalitzar els resultats de la presentaciópública del treball.

—Constatar que les conclusions del'anàlisi de connectivitats i de mobilitatentre barriades, coincideixen amb les del'anàlisi de les accessibilitats per trans-port públic, que en l'estudi inicial no haviaestat objecte de quantificado.

Considerar no assumibles les crítiquessobre l'efecte de la informàtica, la neces-sitat de nous locals municipals, i els in-convenients de reduir la dotació dels de-partaments tècnics centralitzats, perquès'ha raonat que no alteren les conclusionsinicials.

—Recomanar l'estudi detallat dels or-ganigrames de funcions i personal, abansde procedir a una descentralització, jer-que l'anàlisi realitzada només ha pogutdemostrar que la proposta de nou unitatsno genera necessitats addicionals de per-sonal tècnic.

—Mantenir la proposta de funcions idecisions que s'han de descentralitzarprogressivament als Districtes, perquè,irns el present, no ha tingut objeccions, iperquè es considera tècnicament, funcio-nalment i política adequada.

—Considerar la proposta administrati-va i territorial de descentralització efec-tuada, com la més ajustada a l'experièn-cia estrangera comparada referent a l'or-ganització d'àrees metropolitanes.

—Presentar, per tant,-com a propostafinal d'organització territorial de Barce-lona, la que incorpora les modificacionsde límits relacionades en aquestes con-clusions a la proposta inicial de 9 Dis-trictes inclosa en «L'Organització Terri-torial i Administrativa de Barcelona»." •

16 / L'Opinió Socialista 1." Quinzena de juliol del 1982

Municipals

Parla el batlle de Caldetes

Els problemesd'un municipi de la costa

Continuant amb els nostres diàlegs amb els batllessocialistes d'arreu de Catalunya, avui ens hem adre-çat a la primera autoritat municipal de Caldetes—o Caldes d'Estrach— una petita població de lacomarca del Maresme. Amb el company Joan Rangelhem comentat una estona les realitzacions d'aquest

ajuntament, aixi com tots els problemes específicsque afecten un municipi petit com Caldetes, immers amés en el món de l'activitat turística Joan Rangel ensha explicat, primer, unes quantes dades personalsseves.

— Hem dic Joan Rangel i Tarrés, tinc32 anys, professionalment sóc oficial de laMarina Mercant, no actiu. Vaig ingressaral Partit, en el procés constituent del PSC(C), i per tant ja fa uns quants anys que hisóc. Abans no havia tingut activitat dinsde cap organització política, perquè va serla època en que estava embarcat i per tantno tenia unes conexions massa impor-tants. He anat seguint tot el procés fins a laconstitució del PSC (PSC-PSOE), iaquest mateix procés ha fet que pràctica-ment quedés en solitari a la nostra pobla-ció, on hi havia hagut una agrupació, nomassa nombrosa, però relativament im-portant Ara pertanyo a l'agrupació "Vi-la-Abadai", que agrupa Arenys de Munt,Sant Vicenç de Montalt i Caldetes. Sóccasat, amb un fill, i tinc els normalsproblemes familiars per excessiva dedi-cació politica. He sortit d'un conflictelaboral en una empresa en la que estava, iestic intentant sintonitzar la meva activi-tat professional amb les meves convic-cions polítiques.

— Suposo que el no poder tenirdedicació exclusiva a la tasca munici-pal, deu comportar molts problemes...

— Sí, aquesta és una de les pegues quetenen els ajuntaments petits. Jo penso quecerts càrrecs haurien de ser amb dedicacióexclusiva, perquè d'altra manera, moltescoses s'escapen i no es poden seguircontrolant d'una manera eficaç. I aquestés un problema important dels ajunta-ments petits, perquè a més d'haver de "ferde tot", has de dedicar-t'hi les nits, els diesde festa, els dissaptes, quan pots...

Governar en minoria

— Com es va constituir el governmunicipal a Caldetes, després del 3d'abril?

— Mira, tenim una composició unamicacomplexe. Els qui vàrem guanyarieseleccions —sense treure la majoria abso-luta— vam ser un grup de socialistes,comunistes i independents (una agrupació

d'electors), que era l'únic grup d'esquer-res. I davant nostre hi havien tres llistes dedretes: UCD, CiU, i els clàssics indepen-dents de sempre. UCD va treure només unconseller, CiU va treure un conseller, ambmolt pocs vots, i els independents en vanaconseguir tres. Jo vaig ser el cap de llistamés votada, i com que els altres grups noe,s van posar d'acord, jo vaig ser 1 alcalde.És a dir, que des del primer dia estemgovernant amb minoria.

— I, quina valoració faries del fun-cionament d'aquest equip de govern?

— Nosaltres ens hem trobat amb lesdificultats que s'ha trobat tothom que noha pogut fer majories estables. L'ajunta-ment estava com tots els ajuntamentsdesprés d'un llarg temps de desgovern i deprovisionalitat I cal tenir present quintipus de població és Caldetes, amb quinsproblemes s'ha trobat, quina forma devida té, i els objectius que ens havíemmarcat Caldetes és un poble eminent-ment de segona residència, on ha estatassentada l'alta burgesia barcelonina en elseu estiueig, que després ha anat evolu-cionant cap un tipus de segona residènciade classe mitja, i que no té cap tipusd'indústria, a part de la de serveis i deturisme. A més, es un poble amb un termemunicipal molt reduït, amb menys d'unquilòmetre quadrat, i que ha anat creixentsobre altres municipis, el que significa que

el nucli urbà de Caldetes està a Arenys i aSant Vicenç, però sense possibilitats d'in-tervenir-hi administrativament, la qualcosa comporta moltes dificultats, alhoraque representa un problema de financesmunicipals, a l'haver-hi un desfasamentmolt important entre la població de dret ila de fet

— Quines xifres de població teniu?— Mira, estem entre una població de

dret de 1.152 habitants, i una de fet elscaps de setmana d'uns 10.000, i els diu-menges al matí d'uns 20.000. O sigui quehi ha un desfasament brutal.

— En quina situació vàreu trobar lesfinances municipals?

— Les vàrem trobar molt malament. Hihavia un desfasament molt important en-tre els serveis i els costos dels serveis. Amés, hi havia un dèficit important pel queera el municipi, i la missió fonamental haestat sanejar les finances municipals,equilibrareis costos dels serveis, millorar-los i anar pujant el pressupost municipal abase de fer inversions i intentar paliar elsdèficits que teníem a la població. Tinguespresent que C aldetes és un poble, enei queper la seva pròpia estructura, no s'haviafacilitat massa la convivència entre elsveïns. Nosaltres ja ens havíem significaten la promoció de moviments associatius,i és un poble en el qual no hi havia ni un sollocal per a fer-hi activitats comunitàries.Una de les coses que hem fet és adaptar unlocal per a activitats comunitàries, i pro-mocionar la riquesa més important quepodem tenir que són les aigües termals;concretament el que vàrem fer és agafarun edifici que estava molt deteriorat (eldels "Banys Termals de Caldes"), ade-centar-lo, fer una inversió important, queestem rendabilitzant a través del que pagala gent amb els banys, però a més a més

Ïie serveix de catalitzador del turisme aaldetes, ja que no només tenim platja

sinó que tenim aquests banys que podenservir perquè hi hagi un aprofitament mésimportant de la indústria turística al llargde tot l'any, i no només en l'època d'estiu.I això ho hem fet des de l'ajuntament, isembla una mica estrany que la dreta i elcapital —que en principi havien d'estarmés interessats en promocionar-ho no hohagin fet quan tenien a les seves mans elpoder fer-ho.

Un nou planejament

— Parlem una mica de les realitza-cions que heu anat tirant endevant?

— Mira, a un poble com aquest, una deles coses que s han fet és la revisió del

. planejament. Hi havia un pla d'urbanis-me, aprovat de l'any 69, i que semblava fet Ua la mida dels propietaris de la població ̂

I." Quinzena de juliol del 1982 L'Opinió Socialista /17

Municipals^ que, en la seva majoria, sobretot els grans^propietaris, no resideixen a Caldetes, no

són ve'ns, sinó que són de Barcelona. Elpla d'urbanisme semblava fet a la sevamida, no tenia previstos espais públics, niverds ni per a equipaments, i el que hemfet ha estat la revisió d'aquest pla. Araestem en la tramitació administrativa delplanejament, però ja s'ha fet molta nego-ciació, s'ha reduí't al mínim la conflictivi-tat, s'ha fet un treball previ, i estem posantun planejament molt racional que intentadonar resposta a les necessitats reals de lapoblació, tant en el tema d'equipamentscom en el de configuració d'un poble, queno es degradi per voler fer un creixementmolt important (a part de que no el potfer), però que es preservin les seves senyesd'identitat, que si aneu per la costa veieuque són bàsicament la zona verda, lespinedes; i aquestes són les que es volenpreservar. Es tracta, doncs, de fer elplanejament en base a això, criteris objec-tius en benefici de la població de tot l'any il'estacional, intentant que les plusyàluesdels terrenys reverteixin a la comunitat, através dels aprofitaments mitjos i delsequipaments.

Una altre aspecte de la nostra actuacióha estat la consol idació d'institucions coml'Escola Bressol, que depèn de l'ajunta-ment, hem posat en marxa una Fundacióde Cultura... Degut, precisament, a l'es-tructura de l'ajuntament no hi havia pos-sibilitat d'acudir [à ¡totes les àrees, i comque la de Cultura ens preocupava moltís-sim, la manera ¡ tìe fer-ho ha estat laconstitució d'una fundació amb participa-ció de veïns i de gent que tingui ganes detreballar en el tema cultural, en tot el seuampli ventall; i ja esta funcionant fa mésd'un any i està fent mòltes coses.

nl¡" :

Problemes sanitaris

— Com teniu resoltes les qüestions anivell escolar i a nivell sanitari?

— La població escolar està escolarit-zada al cent per cent; hi ha una escolabressol, una guarderia 'municipal, hi hauna escola d'EGB amb preescolar, a laque hi acudeixen nens de Sant Vicenç deMontalt, que és el, poble veí, i el que notenim és ensenyament ! mitjà ni profes-sional, per la qual cosa tenen que des-plaçar-se a la capital de comarca, a Mata-ró, o a Arenys de Mar, p a Barcelona,posteriorment, pels estudis universitaris.

Sanitat és un' terna que tenim moltmalament, en el sentit que no hi ha unaxarxa sanitària degut al petit que és elpoble. Només hi ha un metge, un metge decapçalera a la Seguretat Social i, nor-malment, davant de qualsevol problemas'ha d'acudir a Mataró o bé a Barcelona

— Parlem del funcionariat..— Mira, sempre costa canviar costums,

i el funcionariat —encara que no és molt

nombrós—, el que hi porta més temps licosta més canviar de costums. Tenim tresauxiliars administratives, un administra-tiu que fa uns 35 anys que és a l'ajunta-ment, i després el secretari, que és secreta-ri de tercera, no és advocat i, per tant, aixòrepresenta una dificultat pel funciona-ment de l'ajuntament, sobretot perquètenim problemes d'un municipi amb rela-tiva importància, i la capacitat econòmicai l'estructura d'un municipi de mil habi-tants, i això és un greu problema a l'ahorad'afrontar tota la problemàtica que tenim idonar-hi solucions. Concretament, en eltema de les finances, es cobra per laparticipació en els impostos estatals, pelshabitants de dret. Cobrem per mil habi-tants quan els serveis els hem de donar permolts més.

I aquest és un problema que tenim totsels municipis de la costa, que són els quehan experimentat un creixement mésgran, o bé on hi ha una segona residència iun desfasament entre habitants de dret i defet més important El que passa és que amolts d'aquests municipis hi ha zonesd'expansió, creixement d'urbanitzacions,i tenen terme municipal suficient comperquè puguin aprofitar millor certs recur-sos, com poden ser els solars sense edifi-car, les taxes de llicències urbanístiques,tenen més possibilitats de tenir més con-tribució territorial urbana, més plusvà-lues... En canvi, a Caldetes a més a méstenim tres quarts de quilòmetre quadrat, elqual no possibilita massa l'augment derecaptació.

— Quína evolució hi ha hagut delspressupostos?

— Fa tres anys hi havia un ordinari de16.900.000 ptes. i estructuralment defici-tari. Ara hi ha un pressupost de 44 mi-lions, i l'any passat era de 36 i vàremliquidar equilibradament Per tant s'estàfent un esforç molt important, perquè tots'incrementa els costos dels serveis, tam-bé; hem procurat que no es disparessin lesdespeses corrents però com que les inver-sions les hem de fer, bàsicament a travésde financiado, exterior, el capítol de càr-rega financera es va incrementant. Unacosa que, tarnbé, hem fet és arribar a unaprofitament molt més important de lesocupacions de via pública; des de la viadel tren cap a mar, hi ha una importantactivitat comercial a l'estiu. Doncs bé,l'ajuntament donava concessions admi-nistratives d'aquella zona però n'aprofi-tava molt poc, en canvi ara hem incremen-tat moltíssim el rendiment que en trèiem.S'ha buscat recurssos, degut a la pròpiaconfiguració del municipi, però costamolt

Mancomunar serveis

— Quines possibilitats teniu de man-

comunar serveis amb d'altres munici-pis de la zona?

— Des de Caldetes s'ha estat promo-cipnantla mancomunitat d'alguns serveis.Tingué's en compte que estem voltats deConvergència i de gent conservadora, icosta que les propostes que surten d'unaalcaldia socialista siguin ben acceptades.En el Maresme, d'ajuntaments d'esquer-res hi ha Alella, Vilassar, Mataró, Calde-tes i Malgrat tots socialistes.

Nosaltres hem tirat ende vant el tema dela mancomunitat d'escombraries, tant enl'aspecte de l'eliminació com en el de larecollida; no s'ha concretat però ja hi haen tràmit la mancomunitat amb tres ajun-taments: Arenys de Mar, Arenys de Munti Caldetes. També estem promovent lamancomunitat d'altres serveis com el devigilància (tenim un problema molt im-portant amb el tema de guàrdia urbana, jaque a l'estiu necessitem molts més guàr-dies que a l'hivern).

—-1, en quant a la neteja de la platja?— Mira, en aquest tema nosaltres es-

tem condemnats a fer-la manual perquèsón platges molt petites i de difícil accésper maquinària, i per tant encara que hemfet proves amb màquines no tenim el temaressolt d'una forma mecànica i hem de fer-ho manual, el qual és molt costós.

— A un municipi petit com Caldetes,en quins aspectes pot actuar principal-ment la Federació de Municipis?

— La Federació de Municipis pensoqueja ho està començant a fer, està donantsuport en resoldre temes, que municipisimportants poden tenir els seus propisrecursos per a resoldre'ls, com es ara eltema de la posta al dia de la contribucióterritorial urbana, l'assessurament en di-versos serveis, diverses gestions que no-saltres notenim estructurado funcionariatper a poder-hi donar resposta... Per altrabanda, la Federació ha de ser l'interlocu-tor vàlid davant d'altres nivells de F admi-nistració per resoldre temes que ens afec-ten de forma global o a sectors dî muiúci-pis com per exemple pot ser el que hemcomentat abans ilo municipis turi stier, o desegona residència.

— Com heu estructurat el consistori,en quant a les àrees?

— Hi ha unes àrees municipals queestan estructurades alhora com a comis-sions informatives, òrgans de dîbat i deproposta, i per altra banda cada àrea téuns serveis de gestió propis. La nostravoluntat ha estat des del primer moment,que hi hagués participació de tots elsmembres de l'ajuntament però això haestat impossible perquè els de l'oposicióde la dreta s'han tancat en banda, i s'handedicat a desprestigiar l'actuació del'equip de govern, perquè hem posat lescoses al seu lloc. É


Canviar la vida

Una representació dels supervivents que recorden els companys caiguts.

Els supervivents de TorreroUna gran colla de catalans, homes i

dones, vam ser a Saragossa els primersdies de juny. Érem una representació delsqui vam viure empresonats a Torrero, ales acaballes de la guerra civil. Torrero haestat una de les pitjors presons de lasagnant repressió franquista. Des del 19de juliol de 1936 han estat milers i milersd'homes i dones antifeixistes els qui hansortit de la presó provincial de Toii'ero, al'Avinguda d'Amèrica 50 i portats alproper cementiri, un xic més enllà de lamateixa avinguda. De la presó estant,s'o'íen els trets de les descàrregues delsmassius fusellaments. Hom dóna la xifrade set mil fusellats contra les tàpies delcementiri, però, evidentment, el nombrede fusellats ha d'ésser molt més alta. Unsdeu mil cossos es troben barrejats en els

llargs fossars fets al llarg dels caminals delcementiri. Unes centenes d'aquests cos-sos crivellats per les bales han estat reu-nits pietosament en un gran rectangle,sota una llosa de marbre amb una inscrip-ció que diu: "A CUANTOS MURIE-RON POR LA LIBERTAD Y LADEMOCRACIA 1936-39 Y POST-GUERRA. I." NOVIEMBRE 1980.EXCMO. AYUNTAMIENTO DEZARAGOZA". Al bell mig de la granllosa s'aixeca un senzill monòlit cilíndrical peu del qual sempre s'hi veuen florsportades per familiars i companys delsdeu mil fusellats. Fou en aquest lloc, en laxafogosa tarda del dimecres dia 2 de juny,on ens vam reunir una colla de companyesi companys de Barcelona, Manresa, Gi-rona, Olot, Castelldefels, La Bisbal i

Vilassar, Vàrem lligar uns ramells declavells blancs i vermells al cimali delmonòlit de pedra i un company va fer encatalà un recordatori d'aquells companysnostres que vàrem veure treure de Torre-ro, en les matinades tràgiques, camí de lamort. A la gran plaça del Pilar encara hirestaven les tribunes de la gran desfiladamilitar del diumenge quan la colla catala-na de vells supervivents del terror repres-siu dels feixistes anàvem amb respecte isilenci a recordar els nostres dissortatsgermans. No cal dir que érem companysde diverses organitzacions obreres i cen-trals sindicals, agermanats pel recordd'aquells dies tràgics de la història delnostre país.

Fernández Jurado

PSCPSC PSOf

L'OPINIÓ SOCIALISTAPortaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya(PSC-PSOE)C/. Nicaragua, 75. Tel. 321 01 00 - Barcelona-29Equip de' Redacció: Ernest Blanch, Josep Manuel Campillo,Xavier Capdevila, Albert Musons i Carmel Rosa.

Fotògrafs: Elena Ramón, Carles Esteban,Silvia T. Colmenero.Correcció: Ramón Fernández Jurado.Fotocomposició: ETNSA - València, 244.Impressió: Impresiones generales. Alarcón, 13.Sant Adrià del Besòs. D.L. B-33903.

1." Quinzena de juliol del 1982 L'Opinió Socialista / 19

Canviar la vida

Les Segones JornadesCatalanes de la Dona

per Flora ísgleas

"fjl/j dies 29, 30 i 31 de maig es varen celebrar al Palauri de Congressos de Montjuïc les Segones Jornades• J Catalanes de la Dona. Precisament, aquestes datescoincidien amb les del IH Congrés del P.S.C. a Castellde-fels, el que representà per a les feministes socialistes untragí relativament complicat. Però la consciència queteníem el gmp'de militantes del Partit sobre la impor-tància que representaven aquestes Jornades per el futur deles Dones Catalanes, ens donà la força i la voluntat demanar de front le's dues delegacions i assegurar la nostrapresència a les duesinianifestacions.

La idea inicial d'aquestes II. Jornades sortí d'unareunió convocada per l'Àmbit de la Dona de l'Area deServeis Socials de l'Ajuntament de Barcelona. En aquellareunió, la majoria dels grups presents feren palès que, sibédesitjaven l'ajut \de ̂ 'Ajuntament, pensaven que les Jor-nades havien d'ésser organitzades únicament per les donesde iots els grups ¡'partits polítics, ai marge del controlinstitucional, per'aconseguir la màxima participació detots els sectors 'femenins. En una assemblea posterior,marcada per una 'gran assistència, es decidí la creaciód'una Comissió'Gestora, composta d'nnes 15 dones, re-presentant les [diverses tendències del feminisme de casanostra. El treball d'aquesta Gestora fou líiflcil i cal dir quesense l'ajut morali material de la companyes i companys,tant de l'Ajuntament de Barcelona com de la Diputació,dißcilment haurien pogut arribarà terme, ja que entre lesmoltes dificultats, se'ns denegà elParaniï'fde la Universi-tat Central, on'havien tingut lloc les Pn rieres JomadesCatalanes de la Dona el maig de 1976.

S'ha parlat molt del refús de la presència masculina ales Jornades. Després d'un debat enfrontat entre lesposicions possibles, vaprevaldre, democràticament, l'opi-nió de la majoria. Nosaltres, les socialistes, ens vàreminclinar. • \

Al llarg d'aquests tres dies s'analitzaren més de 40ponències agrupades entorn dels temes següents: avorta-ment (3), maternitat (5), família (4), sexualitat (6),

vocalies i centres de dones (4), alliberament personal (4),dona i cultura (5), dona i salut (4), dona i política (6),dona i treball (3), i una ponència sobre la Pau.

Pel fet de presentar-se tantes ponències, els treballsquedaren una mica atapaits, però totes les ponències forenseguides amb gran interés i moltes ens quedàrem amb lesganes de poder estar a tots els debats. Cal assenyalar quemés de 2.000 dones participaren a les Jornades.

En la discussió de les ponències, el que quedà molt clarfou la voluntat de les dones de lluitar per aconseguir unmón on el patriarcat deixi de manar, ressaltant que elcapitalisme té, en aquest patriarcat, el seu millor aliat. Esdenunciaren les manques de la societat actual que totsestem obligats a patir, però més les dones, ja sigui en lesinstitucions sanitàries, l'atur, la hipocresia sobre l'avorta-ment, la represió sexual...

El fet que ens semblà mésposith: d 'aquestas jornades vaésser cl clima de concòrdia entre les 2.000 donss que veniend'opcions feministes molt deferentes. Les militants delspartits polítics, parlamentaris o extra-parlamsntaris, noens deixarem acorralaren un sentiment d'irfericritatperles dones que es pretenen "independents". Varen intentarfer comprendre que la nostra lluita segueix 2/.? mateixoscaminí que la seva. Que la força que ens dóna el poderobtenir lleis més justes no afebleix l'ideal de veure lesdones integrades en una nova societat, gue solamentpodrem obtenir totes juntes. El fet de la nostra doble otriple militància és evidenment difícil, més que síguir unasola idea i criticar a les que volen resultats concrets de lanostra lluita. Però creiem que les dues actituts són iiaces-sàríes.

Estem convençudes que aquestes Jornades /tan permèsun pas endavant en una millor comprensió dels nostresplantejaments. Convençudes que les dones que ens hanescoltat i ens han vist treballar saben que les donessocialistes som sinceres amb un planteig feminista quecomença dintre del Partit i dóna la mà a totes les dones quees senten discriminades i explotades. •


Canviar la vida

La Diada Mundial de la Cooperadoper Andreu Cortines*

Â nyalment se celebra en el primer dissabte de juliol,yul arreu del món, la Diada Mundial de la Cooperació.£ JL. Enguany celebrem la seixantena.

Com diu la crida del Comitè Executiu de l'A.C.L "Laidea remunta a l'any 1920, quan el Comitè Executiu del'A. C.I. preocupat en aquells moments per les tensions queels conflictes internacionals i nacionals continuavencreant als moviments cooperatistes dels antics païsosbel·ligerants, buscaven una solució que conduís al refor-çament de la unitat de l'Aliança. Quan el Comitè Centrales va reunir a Milà el 1922, va acceptar formalment laproposta de celebrar un Dia dels Cooperativistes. Tindrialloc el primer dissabte de juliol de cada any. La primeraDiada Mundial de la Cooperació tingué lloc el dia 7 dejuliol del 1923 ". "Amb l'objectiu de demostrar a tot el mónla solidaritat dels cooperativistes i l'efìcàcia de la sevaorganització com a mitjà d'emancipació econòmica i coma garantia de pau mundial", (citació del primer mani-fest).

Però aquest desig de pau dels cooperativistes ja l'haviamanifestat l'A.C.L quan en el Congrés de Glasgow del'any 1913, acordava que "Lapaui la bona voluntat entretotes les nacions, constitueixen uña condició essencial perá la realització de l'ideal cooperatiu". I en el Congrés deBasilea de l'any 1921 s'hi ratificava dient: "que conti-nuant la seva obra l'Aliança Cooperativa Internacionaldesprés de la més terrible de les guerres, renova la decla-ració de Glasgow del 1913".

La pau es troba a l'origen i és la raó fonamental de lacelebració de la Diada. Un any darrera l'altre el moviment

. cooperatiu internacional n'expressa la seva voluntat idesig. La crida del 1982 s'acaba dient: "Esperem que lacelebració excepcional de la seixantena Diada Mundialde la Cooperació esdevingui un nou impuls per a cadafederació nacional i per a cada cooperativa i que afirmi lacreença dels tres-cents seixanta milions de socis que laCooperació ens portarà a la pau i a un món en pau ".

Els cooperativistes de Catalunya no podem ésser in-sensibles a la crida del nostre organisme internacional.

Potser, dic potser, en tant que cooperativistes, isola-dament, som impotents per remeiar-ho, dir el contrariseria demagògic, però el qut, s: podem fer, i ho fem, esclamarei nostre desig i voluntat de pau entre els homes i elspobles. El diàleg i la COOPERACIÓ n'és un bon camí.

Però la Diada ens dóna també l'oportunitat de passarbalanç d'un any de vida cooperativa, entre Diada iDiada.

El cooperativisme a Catalunya, malgrat alguns con-tratemps isolats, com també succeiex en les empresesprivades, pot presentar un balanç molt positiu: l'hemenriquit amb la creació de noves cooperatives; anemavançant en el caminar de la reconstrucció democràticadel nostre Moviment; hem vist crear-se la Direcció Generalde Cooperació en el sí del Departament de Treball de laGeneralitat i potenciar-ne els Serveis; s'han creat Federa-cions representatives de diverses branques i d'altres estanacabant el seu procés de constitució; ja hi ha hagutcontactes per anar a la creació de la Confederació deCooperatives de Catalunya.

Però, atenció! Estem construint damunt la sorra, i totaquest edifici que amb tant d'esforç s'està bastint, potensorrar-se si el nostre Parlament de Catalunya no apro vaamb urgència la Llei de Cooperatives car, tota aquestaorganització federativa reposa sobra aquesta Llei, sense

ella les nostres federacions no tenen on rebre suport. Nooblidem que les nostres associacions cooperatives, encaraavui, són reglemenlades per les Lleis de l'Estat espanyol:Llei de Cooperatives del 1974 i Reglament d'Aplicació del1978 i, a més que aquestes no respecten totalment l'orto-dòxia democràtica del cooperativisme, solament reconei-xen les Unions o federacions PROVINCIALS.

No volem censurar a ningú, però creiem que la Llei deCooperatives que el Consell Executiu de la Generalitatdiposità al Parlament el dia 28 de juliol de l'any passat, haestat entorpida, valguent-se dels tràmits reglamentaris,per aquells que no tenen cap interès en veure-la aprovada.Un nou entrebanc ha vingut ara a retardar-ne la discussió iaprovació en el Ple del nostre Parlament.

El dictamen de la Comissió de Política Social del Parla-ment que l'ha estudiada fou publicat en el Butlletí delParlament el dia 26 d'abril, quedava enllestida per apassar al Ple. Darrerament però, algunes minories cre-gueren necessari fer-la estudiar pel Consell Consultiu(jurídic) de la Generalitat, per si hi hagués algunainsconstitucionalitat en l'articulat de la Llei, no hi tenimres a dir, era una mesura de prudència, però el f et és que enel dictamen del Consell Consultiu, datat el dia 4 de junys'hi fan reserves, per inconstitucionals o anti-estatutaries,a 24 articles de la Llei. No en discutirem ací i ara elraonament, pot ésser polèmic, però aquest dictamen obligaa que la Llei retorni a la Comissió, que les minoriesparlamentàries puguin de nou presentar esmenes, etc...Com sigui que entrem en període de vacances, es diu, escreu, quelaLleide Cooperatives no podrà passar al Ple delParlament fins a les darreries de setembre o a la primeraquinzena d'octubre.

Però, però..., en el moment en que escric, tothom coneixels problemes en el sí del partit governamental, la UCD, esparla de la dissolució del Congrés i la convocatòriad'eleccions pel mes d'octubre o novembre. ¿Estarà encondicions reglamentaries o ètiques per a legislar enperíode electoral el Parlament de Catalunya? Molt preo-cupats, ens ho preguntem.

Podríem encara formular d'altres hipòtesisßlles de la.conjuntura política però, pel moment preferim reservar-nos-les, no fos cas que fóssim titllats de derrotistes.L'avenir ens dirà si no hem estat massa prudents. El que sívoldríem és que els nostres companys cooperativistes,siguin de la branca que siguin, prenguessin consciència dela gravetat del moment. Segons quin sigui el procés políticpeninsular, podem despedir-nos per molt de temps d'unaLlei de Cooperatives catalana i per al cooperativisme deCatalunya.

I sense la nostra Llei no hi ha avenir democràtic, niMoviment, ni promoció cooperativa a Catalunya.

* President de la Federació deCooperatives de Consumidors de

Catalunya

P.S.— Al moment de presentar aquest article a la redacciód'Opinió Socialista, m'informen que el plac de presentaciód'esmenes a la Llei de Cooperatives a conseqüència deldictamen del Consell Consultiu, que quedava tancat el dia 30de juny, a demanda d'unes minories parlamentàries, ha quedataplaçat fins al dia 7 de setembre. L obstrucció a la Llei, ambaquest nou fet, queda demostrada.


Cultura

c«Chauffeur al Palace...!"

Una llança a favor de l'humorEn un conegut teatre de Barcelona s'ha estrenat

recentment Pobra "Chauffeur al Palace...!", dirigidaper l'Adrià Gual. Parlem amb ell de moltes coses,com fem sempre amb tothom que entrevistem, i ens endeixem la meitat al tinter per qüestions d'espai. De lescoses que ens veiem obligats a deixar de bandavoldríem destacar el que l'Adrià Gual en diu lahistòria de l'obra. I és que en Max Cahner li vaprometre que estrenarien aquest muntatge al Romea,

per compensar-los de la desfeta que va suposar pelTeatre Estable de Barcelona —la seva companyia—el fet que el Romea fos llogat per la Generalitatdurant les primeries del 81. Us recordem al respecteque justament el Teatre Estable de Barcelona era lacompanyia que dirigia i gestionava el Teatre Romeafins que va aparèixer la Generalitat. Naturalment,Max Cahner no va complir la seva promesa.

L'obra no va malament; el públic esdiverteix mol t, s'ho passa molt bé. La gentaplaudeix molt, riu molt; però passa queens està afectant, com a tots els especta-cles, del país, la cosa aquesta del futbol,els mundials. La gent està una micaembadalida davant de les TV i no acabende sortir de casa. Al respecte hi haanècdotes reveladores com que el primerdiumenge que jugava la selecció espa-nyola, El Molino —que mai havia suspèsuna funció per manca de públic— vasuspendre la funció del vespre, i la Scalade Madrid també va suspendre. A Ma-drid, durant els mundials, han hagut detancar uns cent cinquanta cinemes.

Els efectes socials del Mundial són tanaLlucinants quell'altre dia, en un taxi,vaig trobar-me que el conductor escoltavael programa de "Clasicos Populares".

Vaig pensar per mi que allò era tot unrelax, vaig felicitar-me per la sort i vaigfelicitar el taxista; però en aquell momentellocutorde torn de l'emissora de ràdio y aanunciar que connectaven amb no sé quincamp de fútbol perquè no sé quin equipacabava de marcar un gol, i van deixar unapeça de Telemann que estava sonant,tallada per la meitat.

Vaig sentir, en un informe a la TV, queaquests dies dels mundials els espectaclesen general de tot el país estan treballant unnoranta per cent menys del que és normal;i els restaurants estan treballant al cin-quanta per cent de les seves possibilitats,del que ós habitual per la temporada. I ésque la veritat, jo als turistes és que no elsveig. Home, n'hi ha quatre o cinc, queestan a tot arreu i són sempre els mateixos,i proa

!iim;ym¡ ;Hi.í i '- :WÍ»i'h ••îÎMlfl «:H111iljjjiUWÜÜü!^iMMM

i ä

ií»»»±uâ

i

Josep Torrents i Maribel Altés, dos dels actors que més brillen a"Chauffeur al Palace...!"

— Heu fet algun canvi a l'obra, pelque sembla; el final és diferent del quevau estrenar al Grec la passada tempo-rada, no és així?

— No és que haguem canviat el finalEn primer lloc he de dir que l'obra, pel fetde ser un musical no té un argument-amb-final-"desenlace".

"Chauffeur al Palace...!" és un collagede coses diferents en el que hem canviat elfinal sense que l'obra se'n ressenteixi. Elque hem fet ha estat canviar el númerofinal, per tal de fer-lo més espectacular. Elfinal que hi havia abans 1 hem posat alprincipi de la segona part, i l'obra acavaamb un número nou, que queda molt mésvistós i li dóna molta marxa a l'obra.

— Durant l'obra tots els actors, poc omolt, canten í ballen. No hauria estatmés encertat triar una companyia es-trictament de ball per a fer aquestaobra?

— No. Precisament jo penso que lagràcia és justament que els actors cantin ibailia El coreògraf, en Cese Gelabert,això ho ha entès molt bé, i ha muntat unacoreografia especial per a ser ballada noper ballarins sinó per actors, i això és unacosa que no tothom sap entendre. Jopenso que la gràcia d'aquestes coreogra-fies rau.precisament en el fet d'estar fetesper a actors i no per a ballarins. El quepassa també ¿s que en aquost país noestem acostumats a que els actors cantiniballin, quan a la resta del:; països, espe-cialment els anglo-saxons, és absoluta-ment normal que un actor cantí i balli, amés d'interpretar.

— De fet gairebé és necessària aques-ta condició de cantar i bailar peí a serun actor considerat...

— Si, si.— La Vella Dixialand Jazz Band, els

músics que treballen des del fossar delteatre, són un grup relativament nou.

— Aquest és un grup que funciona de faun temps com a grup, però en realitats'han cohesionat molt des que treballenamb nosaltres. Fins i tot han fet algunesimportants col·laboracions des d'alesho-res; concretament han col·laborat amb un

22/ L'Opinió Socialista 1.a Quinzena de juliol del 1982

Culturaespectacle, recentment estrenat, que esdiu "Vodevil", del grup "El Teatri".

— Com a director no t'has plantejatque aquesta obra potser hauria estatmés senzilla si haguessis treballat ambmenys gent; et dic això perquè cada copmes les obres de teatre es construeixenal voltant de quatre o cinc persones, ifins i tot menys.

— Bé, aquesta és una qüestió puramenteconòmica. I per això a mi la gent sempreem diu que estic boig, perquè sempre faigfuncions amb molta gent damunt l'escena-ri. El que passa és que ja m'estic plante-jant molt seriosament el deixar de ferfuncions amb tanta gent, perquè aguantaraixò és molt difícil.

— Deixant al marge les qüestionseconòmiques treballar amb tanta gentsegur que és un problema, per a tu queets el director.

— Per mi, quan em plantejo dirigir unespectacle, hi na una cosa que és amb elque potser hi passo més temps, que és elrepartiment. Penso que si l'encerto lameva feina és molt més fàcil. Quan unencerta el repartiment que ha fet i, evi-dentment, la gent són autèntics profes-sionals de vàlua reconeguda ho tens totmolt més senzill. Jo procuro tenir sempregent que no calgui explicar-los-hi com esfa això d'interpretar, intento treball ar ambgent que, quan surt a l'escenari, ja sap comes fa, ja sap el que ha de fer, i aleshores jano manca més que polir-ho, readaptar-ho,coordinar-ho, etc.

Als espectacles còmics o musicals, comés aquest, als actors se'ls acudeixen gags, ijo el que faig és, al veure'ls, incorporar-loso deixar clar que penso que no són efi-caços i, per tant, els deixem de banda, etc.Aquest és un treball bastant d'equip, i a mitreballar amb molta gent, si és la quejo hetriat, no em resulta gens dificultós.

— En aquest cas concret..— El cas de "Chauffeur al Palace...!"

és exemplar en la mesura que no m'hasigut cap dificultat, sinó més aviat elcontrari. Vull dir que he tingut gent al meu

L'Adrià Gual, director de l'obra i autor de la dramatúrgia.

costat que ha col·laborat d'una manerarealment molt eficaç, gent que han fet queaquest espectacle sigui més reeixit del queera en un principi.

El paper del director és el de construirun puzzle de tantes peces com personestreballen tant a l'escenari com fora d'ell,sense que cap d aquestes peces balli —enel mal sentit de la paraula, és clar—. Enaquest espectacle jo jugava amb una micad'avantatge, perquè vaig ser jo qui el vaconstruir des del principi. Com que l'es-pectacle és meu, doncs el treball perddificultats.

— Tu ja vas marcar el ritme des d'unprincipi

— Exacte; els texts són d'en SantiagoRussinyol i les músiques d'en Joan Vives,el pianista de la Vella Dixieland, però hiha part de text que és meu, i tota ladramatúrgia, la construcció de l'especta-

cle com si diguéssim, és meva també. Jo,a mesura que anava fent l'espectacle,l'anava medint

— Quant de temps has trigat per a feraquest espectacle?

— La idea la vaig tenir fa molt de temps,però m'hi vaig posar a treballar de fermdurant uns deu dies que vaig estar tancatamb aquesta finalitat ho vaig estructurar,vaig fer una primera escriptura de l'espec-tacle, i quan el vaig tenir acabat vaigadonar-me que durava unes quatre hores ique no podia ser, per molt que fes riure;era absolutament inviable, gairebé de bo-jos. Aleshores, a partir que vam començara assajar el vam anar polint, retallant.

— Quant de temps vau passar assa-jant?

— L'any passat abans de l'estrena alGrec-81 vam assajar-lo durant un mes, iara em assajat quinze dies. •

ESCOLA D'ESTIULocal: Centre de Lectura de Reus, c/ Major, 15

"CANVIAR L'ECONOMIA-CANVIAR LA SOCIETAT"Dissabte, 1710 hores: Obertura—, Isidre Molas"Bases per a una acció socialista de govern"Lluís Armet Raimon Obiols17 hores:"El cooperativisme agrari i industrial enel projecte socialista"Pere Ayguadé- Domingo Nieto-Joaquim Barriach

Diumenge, 1810 hores: "La crisi econòmica, l'atur, elstreballadors i el projecte socialista"Ernest Lluch -José Valentín AntónJoaquim Monells14 hores: CloendaJoan Reventós

Organitzat per l'Àrea de Formació, Documentació i Estudis (Federació J^? c^

1.a Quinzena de juliol del 1982 L'Opinió SocialiOOCUME^ *CU)£/23 A

Partit

El partit al Vallès Occidental

L'acció cultural als municipisQuan mancaven tres dies per a l'inici de les

sessions del nostre Tercer Congrés, i seguint amb elsdiàlegs amb els responsables de les diverses federa-cions del Partit, vàrem parlar una estona amb elcompany Magí Cadevall, l'aleshores secretari d'Or-ganització de la Federació IV.a corresponent a lacomarca del Vallès Occidental. Magí Cadevall té,

Comencem per conèixer com està cons-tituïda aquesta Federació del Vallès Oc-cidental...

—La Federació IVa està formada per13 agrupacions. Es pot dir que tenimagrupació socialista a cada nucli impor-tant de població a la comarca, a totes lespoblacions que sobrepassen els 5.000habitants. Hi ha d'altres poblacions méspetites, com per exemple Castellbisbal,Sant Lloren Savall, Sant Quirze, on hitenim algun militant, però on no ha estatpossible, fins ara, forma-hi agrupació.

Concretament les agrupacions que te-nim sóre Sabadell, Terrassa, Sant Cugat,Rubí, Cerdanyola, Montcada, Ripollet,Caldes, Palau de Plegamans, Barberà,Castellar, Santa Perpètua de la Mogoda, iSentmenat

En aquests moments tenim més d'unmiler de militats. Es pot parlar d'un aug-ment molt lleuger de la militància a lafederació, si bé el partit a la nostra co-marca està més aviat estabilitzat Totesles agrupacions que tenim existeixen, pràcti-cament, desde del moment del Congrésd'unificació. Des de la federació hem tiratendevantun pla d'extensió del partit, peròde moment no s'ha traduït en noves agru-pacions socialistes.

Al Vallès Occidental, tradicionalment,el PSUC ha estat el partit d'esquerra ambuna més forta implantació. Ara, no sabemel que succeirà amb la crisi d'aquest partit—que ha estat molt greu a la comarca—,però podria ser qe els socialistes ensconvertíssim en la primera força de l'es-querra en aquesta zona de Catalunya.

Acció municipal i sectorial—Parlem del funcionament de la fe-

deració, dels eixos d'actuació que teniumarcats...

—Quam es va constituir l'actual execu-tiva de federació, vàrem insistir en lavoluntat de superar la federació com aorganisme burocràtic, donant-li un paperpolític específic, tot i ésser conscients,amb molt de realisme, de que només espodia avançar una mica en aquest ter-eny.Vàrem proposar-nos, també, dues líniesbàsiques de la nostra actuació: El poten-ciament i la incidència en la política

Magí Cadevall, en el període del segon altercer congrés, secretari d'organitzacióde la Federació IV.". Actualment, primersecretari de l'Agrupació de Terrassa.

municipal de les diverses poblacions; i eltreball profund en tots els aspectes sec-torials.

Jo diria que no s'ha avanat tant com esvolia en aquests aspectes, i cal tenir encompte que les agrupacions tendeixen aportar la seva pròpia vida independent Estracta d'una comarca que ha evolucionatmolt en els darrers anys, i resulta moltdifícil aquesta actuació a nivell de fe-deració.

Diicil, a més, perquè hi ha una sèrie defactors que cal tenir molt presents: No hiha una clara capitalitat al Vallès Occi-dental, entre Terrassa i Sabadell; No hi hacap organisme de gestió, polític, d'àmbitcomarcal on la federació com a tal puguiincidir-hi. En molts aspectes, es tractad'una comarca administrativament par-tida: Municipis com Ripollet Sant CugatCerdanyola o Montcada pertanyen a laCorporació Metropolitana de Barcelona,mentre que d'altres no hi són.

La federació no té cap àmbit exclusiu, iaixò suposa un problema a l'hora de lanostra actuació política general, a nivellde comarca. Tot i això, s han fet algunescoses com les Jornades d'Urbanisme,amb participació de totes les agrupacions,i que varen anar força bé.

—Parlem de la presència als ajun-taments...

—Bé, es pot dir que a tote llocs on hi haagrupació del partit, tenim regidors a

actualment, 44 anys, és professor de la UniversitatAutònoma de Bellaterra, concretament de l'especia-litat de Lògica dins el Departament de Filosofía. Éscasat i té 4 fills, va integrar-se a les files socialistes desde la fundació de Convergència Socialista, i ha estatmembre del Consell Nacional del Partit.

l'Ajuntament. A Castellbisbal i a SantLlorenç Savall hi ha presència a la Casade la Vila malgrat no haver-hi agrupacióconstituïda.

Hi ha baules socialistes a Terrassa,Sant Cugat, Cerdanyola, Sentmenat iCaldes de Montbui. Participem en elgovern municipal, amb distintes fórmules,a Sabadell, Rubí, Ripollet Barberà i San-ta Perpètua. A d'altres llocs, estem a laoposició

Ensenyament, Medi Ambient..

—Quina valoració global faries delfuncionament dels ajuntaments on hisom presents?

—Penso que primer hi va haver unpériode d'un any en el qual es va haverd'entrar en contacte complert amb larealitat de cada Ajuntament, es va fer lareforma administrativa etc... Ara ja s'es-tan fent coses relativament importants,visibles per els ciutadans. Jo destacariacom a molt notable l'actuació que s'ha fetals municipis de la nostra comarca, en totel que es refereix a l'àmbit cultural.

—Què ens podries dir de la tascasectorial?

—A nivell comarcal funcionen comis-sions d'ensenyament, de Medi Ambientun Grup de la Dona, i s'han tingut algunscontactes en quant a esports.—Per acabar, un tema puntual de la

vostra comarca: la Mancomunitat Saba-dell-Terrassa...

—Penso que fonamentalment la Man-comunitat Sabadell-Terrassahe servit pera fer una reserva de terrenys per evitar elcreixement desbordant de les dues pobla-cions. A nivell de mancomunitat de ser-veis, s'haconstruïtunmercatarengròs, hiha en projecte un escorxador comarcal... ipoca cosa més. Ha servit com a reserva desol, per a ubicar-hi serveis no mancomu-nats, com una Escola d'Arquitectura, 2Instituts, un parc.

A part d això, cal recordar que lapresidència de la Mancomunitat és al-ternativa, un any el batlle de Terrassa i unaltre, el de Sabadell. •


una política pel canvi i la solidaritat · una altra, commemorar el cinquè aniversari de la data,...

Documents