una altra globalitzaciÓ És possible€¦ · informe anual del worldwatch institute. icaria...
TRANSCRIPT
UNA ALTRA GLOBALITZACIÓ
ÉS POSSIBLEUNA ALTRA GLOBALITZACIÓ
ÉS POSSIBLE
CRÈDITS
Autors: Rodrigo del Pozo, Miquel Àngel Llauger Oikos. Acció ciutadana per la pau i l'equitat
Disseny, maquetació i il·lustracions: dDC
Impresió: Amadip.Esment
BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
Atles i anuaris:
• Atlas del mundo de Arno Peters. Ediciones Vicens-Vives SA, Barcelona 2003.• El Atlas de Le Monde diplomatique. SA Le Monde diplomatique, España, 2003.• El estado del mundo 2003. Anuario económico geopolítico mundial. Ediciones Akal SA,
Madrid 2002.• La situación del mundo 2003. Informe anual del Worldwatch Institute. Icaria Editorial,
Barcelona 2003.• SMITH, Dan (Instituto Internacional para la Investigación de la Paz, Oslo). Atlas del estado
de la guerra y la paz. Ediciones Akal SA, Madrid 1999.• PNUD Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo. Informe sobre Desarrollo Humano
2003. Mundi-Prensa Libros S.A., Madrid.• Anuario El País 2003. Ediciones El País, Madrid 2003.• Worlwatch Institute. La Situación del Mundo 2003. Icaria, Barcelona 2003• Fundació per la Pau, Exposició: Globalització?. Barcelona 2002.
Llibres i revistes:
• AMIN, Samir. El capitalismo en la era de la globalización. Paidós• ARRIOLA, Joaquín. ¿La globalización? ¡El poder!. Cuadernos Bakeaz nº 57, Bilbao 2003.• ATTAC. Contra la dictadura de los mercados. Icaria, Más Madera, Barcelona 2001.• BAUMAN, Zygmunt. El desafío ético de la globalización, Opinión El País 20-07-2001.• BAUMAN, Zygmunt. Globalització. Les conseqüències humanes. Edicions de l’Universitat
Oberta de Catalunya, Barcelona 2001.• CIP (Centro de Investigación para la Paz). Revista Alternativas Sur. Vol. I (2002), Nº 1. Madrid
2002.• DÍAZ-SALAZAR, Rafael. Justicia global. Las alternativas de los movimientos del Foro de Porto
Alegre. Icaria-Oxfam, Barcelona 2002• ESTEFANÍA, Joaquín. Hij@, ¿qué es la globalización? Suma de Letras, Madrid 2003.• ESTEFANÍA, Joaquín. La nueva economía. La globalización, Temas de Debate, Madrid 2000.• GÁLVEZ, Pepe y LÓPEZ, Alfonso. La Globalización, pasen y vean. CC.OO. Federación de
Servicios y Administraciones Públicas. 2002.• GEORGE, Susan. Informe Lugano. Icaria-Oxfam, Barcelona 2002.• GEORGE, Susan y WOLF, Martin. La globalització liberal. A favor i en contra. Empúries,
Barcelona 2003.• GUILLOCHON, Bernard. La globalización, ¿un futuro para todos? Larousse, 2003.• HELD, David y MCGREW, Anthony. Globalización/Antiglobalización. Sobre la reconstrucción
del orden mundial. Paidós, Barcelona 2003.• KLEIN, Naomi. No Logo. El poder de las marcas. Paidós, Barcelona 2001.• NAVARRO, Vicenç. Globalización económica, poder político y Estado del bienestar. Ariel,
Barcelona 2000• Relaciones Norte-Sur. Conceptos clave. Intermon-Oxfam, Barcelona 1998.• SAMPEDRO, José Luis. El mercado y la globalización. Ediciones Destino, Barcelona 2002.• STIGLITZ, Joseph E. El malestar de la globalización. Taurus, Madrid 2002.• TAIBO, Carlos. Cien preguntas sobre el nuevo desorden. Punto de Lectura, Madrid 2002.• VIDAL VILLA, José María (coord.) Cap a un món més o menys igualitari?. Universitat de
Barcelona, Barcelona 2002
CRÈDITS
Selecció de pàgines web:
Agències de Nacions Unides:• PNUD (Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament): http://www.undp.org• UNICEF (Fons de Nacions Unides per a la Infància): http://www.unicef.org• FAO (Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació): http://www.fao.org• UNFPA (Fons de Nacions Unides per a la Població): http://www.unfpa.org• PNUMA (Programa de Medi Ambient de Nacions Unides): http://www.unep.org
Crítiques a la globalització:• Transnational Institute: http://www.tni.org• Third World Network: http://www.twnside.org.sg• 50 years is enough: http://www.50years.org• International Forum on Globalization: http://www.ifg.org
Fòrum Social:• Forum Social Mundial: http://www.forumsocialmundial.org.br• Fòrum Social Europeu: http://www.fse-esf.org• Fòrum Social Mediterrani. http://www.fsmed.info
ATTAC:• Attac Internacional: http://www.attac.org• Attac Estat espanyol: http://www.attaces.org
Medi ambient:• Worldwatch Institute: http://www.worldwatch.org• WRI: World Resources Institute: http://www.wri.org• Greenpeace Internacional: http://www.greenpeace.org• Greenpeace Estat espanyol: http://www.greenpeace.es
Cultura de la pau, conflictes:• Fundació per la Pau: http://www.fundacioperlapau.org• Centro de Investigaciones para la Paz: http://www.cip.fuhem.es• Observatori de conflictes del CIDOB: http://observatori.barcelona2004.org• SIPRI (Institut d’Investigació per la Pau d’Estocolm): http://www.sipri.se
Drets humans:• Amnistia Internacional: http://www.amnesty.org• Amnistia Internacional Estat espanyol: http://www.a-i.es• Human Rights Watch: http://www.hrw.org
Começ just i cooperació:• Intermón Oxfam: http://www.intermonoxfam.org• Comerç amb justícia: http://www.maketradefair.com• Associació Europea de Comerç Just: http://www.eurosur.org/EFTA• Gloobal (la cooperació en xarxa): http://www.gloobal.net
Deute extern:• XCADE (Xarxa ciutadana per l’Abolició del Deute Extern): http://www.rcade.org• EURODAD (xarxa europea contra el deute extern): http://www.eurodad.org
Banca ètica, economia solidària• REAS (Xarxa d’Economia Social i Solidària): http://www.reasnet.com• FETS (Finançament Ètic i Solidari): http://www.fets.org• Banca Etica (Itàlia): http://www.bancaetica.com
ELS RECURSOSNATURALS
EL PODER MILITAR
EL CONSUMDE MARCA
EL MEDI AMBIENT
ELS DESFAVORITS
La globalització és un conjunt de processos—tecnològics, comunicatius, econòmics, etc.— quefan que el món sigui cada cop més “petit”, és a dir,integrat i interdependent. L’abaratiment deltransport, les facilitats de comunicació i l’incrementde l’intercanvi de béns, serveis, coneixements iinformació són fets que canvien la vida de lespersones i poden millorar-la.
Aquestes oportunitats, però, es donen amb profundsdesequilibris. Ni a tot arreu (els països empobritsdel Sud), ni tothom (els immigrants quevénen d’aquests països) podentreure profit dels guanys de laglobalització.
L’actual globalització, a més, s’està construint—amb decisions polítiques— des d’una ideologianeoliberal que, sota la consigna “més mercat i menysestat”, pretén una economia lliure de control polític.
Es una globalització lligada a un model de vida basaten un consum desmesurat, on els productes sónvalorats en funció de la seva “marca”, identificadamitjançant la publicitat amb una determinada formade vida.
QUÈ ÉS LA GLOBALITZACIÓ?QUÈ ÉS LA GLOBALITZACIÓ?
Una ideologia neoliberal
El neoliberalisme és el motor ideològic de l’actual globalització. Apadrinat per potentsfundacions conservadores (les nord-americanes Hoover Institute, American EnterpriseInstitute, Heritage Foundation... l’anglesa Adam Smith Institute, i la suïssa Societédu Mont Pélerin), el neoliberalisme és, dins del capitalisme, el contrari de les teoriesde Keynes i de l’Estat del Benestar. Keynes entén que el mercat no ha de prendretotes les decisions econòmiques, concedeix que la ciutadania ha de disposar deprotecció social, valora els sindicats com a interlocutors i atorga a l’estat un paperregulador de l’economia.
Pel contrari, el neoliberalisme propugna el retorn als clàssics liberals, per als qualsel mercat ha de gaudir de completa llibertat i així podrà garantir el creixement i laprosperitat. Per a això consideren necessari:
• Desregularització del mercatL’estat ha de renunciar a controlar preus de productes bàsics, inversions o serveis.
• Reducció d’impostsS’han de reduir els imposts directes a les classes més riques; així s’animarana invertir i a mantenir la competitivitat de les empreses.
• Privatització del sector públicConsiderant que la gestió pública d’empreses i serveis és ineficient, s’han deprivatitzar totes les empreses estatals i els serveis públics (que, d’altra banda,no poden mantenir-se sense dèficit si es redueixen impostos). Com a resultat,serveis com la sanitat, l’educació, les pensions... seran accessibles per a quipugui pagar-los.
• Liberalització de la competènciaHan d’eliminar-se les barreres proteccionistes entre estats, permetent la lliurecompetència entre països, regions, empreses i persones.
D’aquesta forma, sota la consigna ‘més mercat i menys estat’, s’està construint-amb decisions polítiques- un model de globalització que pretén una economia lliurede control polític.
La cultura del pensament únic
El model de vida associat a l’actual globalització es fonamenta en uns determinatsvalors propis de la cultura occidental i, més concretament, de la interpretació nord-americana del món: triomf i èxit a través de la competitivitat més banal i exacerbada,mística de la masculinitat, jerarquia...
A la nostra societat aquests valors es transmeten massivament a través dels mitjansde comunicació, la publicitat i les indústries de l’oci, identificats universalment permitjà de determinades ‘marques’ que s’associen a formes de vida i d’èxit.
Aquesta cultura es transmet de forma unidireccional, no es desenvolupa de formainteractiva. Imposa els mateixos patrons, gustos i comportaments d’un pensamentúnic: la felicitat és en l’individualisme, el consum i el lucre. Amb l’acceptació d’aquestacultura a l’àmbit mundial, es pretén crear una societat de consum de massesinternacional.
QUÈ ÉS LA GLOBALITZACIÓ?QUÈ ÉS LA GLOBALITZACIÓ?
• Lliure implantació dels centres de producció:“Les empreses transnacionals s’han d’implantarlliurement allà on els costos de producció siguinmenors, a fi d’abaratir els preus dels productes.Això fa que els països del Sud, amb mà d’obramés barata, menys impostos i menys normesambientals i socials, siguin més atractius”.
• Lliure comerç mundial: “Més comerçinternacional vol dir més lliure competència i pertant millors preus per als consumidors i mésoportunitats per als que sàpiguen produir mésbarat”.
• Lliure circulació de capitals: “Els diners han depoder circular lliurement per tots els mercats.Els inversors han de poder comprar accions deles empreses més competitives, siguin d’allà onsiguin, i fer operacions financeres senserestriccions de fronteres”.
Els defensors de l’actual globalització neoliberal sostenen com a principis fonamentals i indiscutibles elssegüents dogmes:
ELS DOGMES DE LA GLOBALITZACIÓELS DOGMES DE LA GLOBALITZACIÓ
Els defensors de l’actual globalització neoliberal afirmen (i intenten fer creure) que no existeixen alternativesal sistema econòmic capitalista, que s’ha de dur la liberalització encara més lluny per poder resoldre elsproblemes i que el mercat és el vertader regulador de la societat.
Sostenen com a principis fonamentals el lliure comerç mundial, la lliure implantació dels centres deproducció i la lliure circulació de capitals:
El lliure comerç mundial
Consideren que s’ha d’estendre el comerç lliurement a l’àmbit mundial, eliminant els obstacles que puguinplantejar-se. Amb més comerç internacional hi haurà una major competència i, per tant, millors preusper als consumidors i més oportunitats per als que sàpiguen produir més barat. Aprofitant aquestesoportunitats, s’arribarà a nivells de desenvolupament equiparables a tot el planeta.
Tanmateix, aquest raonament ignora que el lliure comerç mundial afavoreix el consum dels productesde determinades marques, publicitats amb campanyes únicament a l’abast de les grans corporacions.Que les economies dels països del Sud depenen de l’exportació de matèries primeres, amb preus que esfixen als mercats del Nord. Que els països del Nord prediquen el lliure comerç però, mitjançant subvencionsi aranzels, mantenen les mesures proteccionistes que els convenen.
La lliure implantació dels centres de producció: les empreses transnacionals
Consideren que les empreses transnacionals s’han d’implantar lliurement allà on els costos de producciósiguin menors, a fi d’abaratir els preus dels productes. Així, les companyies transnacionals ja no són lesclàssiques empreses colonials establertes al costat de les matèries primeres i amb una certa autonomiad’acció. Ara, amb l’avanç espectacular dels transports i la tecnologia de la informació, s’han produïtdiversos canvis fonamentals:
• Centralització de les decisionsLa gestió de les empreses passa a dur-se des d’un sol lloc, a milers de quilòmetres de distància delsllocs de producció.
• Diversificació de la producció en diferents païsosAmb l’objectiu de minvar els costos laborals, els centres de producció s’instal·len en aquells païsoson la mà d’obra és més barata i on la legislació laboral resulta més laxa. Anàlogament, resulten mésatractius països on puguin estalviar-se mesures protectores del medi ambient i on estiguin exemptesde pagar imposts, podent dur els beneficis obtinguts cap als seus centres d’origen sense invertirmés del que és estrictament necessari.
• Concentració de capitalsMitjançant compres, fusions o adquisicions, les companyies miren d’augmentar la seva dimensió aescala mundial, cosa que els permetrà controlar els mercats i expulsar els competidors.
La lliure circulació de capitals: el capital financer
Gràcies a les noves tecnologies les borses del món estan connectades en un únic mercat financer quefunciona sense interrupció. Els grans fons d’inversió (de vegades estalvis de milers de treballadorsd’Occident) es mouen d’un costat a l’altre del planeta en qüestió de segons, apostant per l’obtenció delmajor benefici possible, sense altre tipus de consideracions morals.
Les conseqüències d’aquesta llibertat de moviments de capitals es manifesten, sobretot, en dos àmbits:
• A les economies dels països del Sud, les entrades i sortides massives de capitals a curt termini podendesestabilitzar gairebé qualsevol economia nacional, obligant a aplicar polítiques econòmiques elprincipal objectiu de les quals ja no és el creixement econòmic, sinó l’estabilitat macroeconòmicaque permeti atreure capital financer i evitar-ne la fuita.
• Els grans grups industrials, esdevinguts també enormes bancs de negocis, prioritzen sobretotaugmentar el seu valor a la borsa, per sobre de la realitat dels seus comptes de resultats o la qualitatd’allò que produeixen o dels serveis que ofereixen. Augmentant el valor de les accions se cercaaconseguir beneficis immediats, especulant que hi haurà altres inversors disposats a pagar més imés... D’aquesta forma, el capital financer crea diners usurpant les funcions de l’estat i sense captipus de control democràtic. Diners que en moltes ocasions no corresponen a cap riquesa material,és a dir, no existeixen.
ELS DOGMES DE LA GLOBALITZACIÓELS DOGMES DE LA GLOBALITZACIÓ
• OMC (Organització Mundial del Comerç): Fundadael 1995 i integrada per 144 països. Regula elcomerç mundial, apostant per la supressió de lesbarreres comercials (aranzels, l le isproteccionistes, etc.) per davant de qualsevolnorma social o ambiental.
• FMI (Fons Monetari Internacional): Institucióintergovernamental creada el 1946. Supervisa idirigeix les polítiques macroeconòmiques delmón, imposant estrictes receptes econòmiquesneoliberals als països del Sud.
• Banc Mundial: Organisme de finançamentinternacional, creat el 1946. S’encarrega de prestardiners als països en desenvolupament,condicionant-los al compliment de les condicionsde l’FMI. Sovint opta per finançar macroprojectesde gran impacte social i ecològic.
• G-8: Grup dels set països més rics del món (EstatsUnits, Japó, França, Regne Unit, Alemanya, Canadà iItàlia) més Rússia. Es reuneix anualment per tractartemes de comerç internacional, relacions amb elspaïsos del Sud i política macroeconòmica, entre d’altres.
Per garantir el funcionament d’aquesta globalització, s’han creat una sèrie d’organismes, institucions iassociacions internacionals que funcionen com un vertader “govern mundial” que ningú no ha elegit. Entreaquestes entitats destaquen:
EL “GOVERN MUNDIAL” DE LA GLOBALITZACIÓEL “GOVERN MUNDIAL” DE LA GLOBALITZACIÓ
FMI
G8
OMC
BM
Un ‘govern mundial’ no democràtic
Institucions com l’FMI, el Banc Mundial i l’OMC presenten un dèficit democràticinherent. Encara que les seves decisions repercuteixen profundament sobre lescondicions de vida dels ciutadans, aquests no tenen la possibilitat d’elegir-ne (odestituir-ne) els representants. Tampoc no poden confiar que els seus parlamentso polítics demanin comptes a les organitzacions internacionals.
Igualment, encara que la repercussió de les decisions d’aquestes institucions ésmolt més gran als països del Sud, aquests països tenen molt poc poder en la sevaadopció. En el cas del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, el funcionamentes regeix bàsicament pel principi de proporcionalitat: el nombre de vots de cada paísés proporcional als fons que aporta. D’aquesta forma, els països creditors –païsosrics agrupats a l’OCDE(*)– gaudeixen d’un poder de decisió cada vegada més granque utilitzen per imposar condicions (plans d’ajustament estructural), mentre queels països prestataris (països del Sud que necessiten renegociar el seu deute externo accedir a nous crèdits) han d’acceptar aquestes condicions i assumir l’elevat costsocial de la seva aplicació.
Els Plans d’Ajustament Estructural per als països del Sud signifiquen complir amb:
• Control de la inflació, que sovint suposa el bloqueig de salaris i el retall -o ladesaparició- de les subvencions als productes d’alimentació bàsics.
• Equilibri de la balança de pagaments, que suposa augmentar la producció pera l’exportació (en detriment de la producció de subsistència) i devaluar lamoneda perquè baixin els preus de les exportacions (de manera que pugen elspreus de les importacions).
• Apertura de mercats (financers i comercials), eliminant les barreres aranzelàriesals productes del Nord.
L’aplicació d’aquests plans no ha solucionat els principals problemes dels païsosdel Sud (pobresa, deute extern, etc). És més, les ‘receptes’ de l’FMI en molts decasos responen a altres prioritats (protegir els creditors i garantir l’estabilitat del’ordre financer internacional).
En el cas de l’OMC, el seu objectiu fins ara ha estat la completa liberalització delcomerç internacional, ignorant generalment els efectes socials i ambientals d’això.Tot i que formalment funciona per consens dels 144 estats membres, en la pràctica,a través del seu secretisme i opacitat, atorga a les grans potències comercials clarsprivilegis i margina els més pobres, que no tenen els recursos i mitjans necessarisper fer valer els seus interessos. En aquest sentit, la cimera de l’OMC celebrada aCancun el 2003 va suposar un saludable precedent, en formar-se un front comúnegociador entre alguns dels països més pobres i poblats. La intransigència imesquinesa dels representants dels països rics es va posar una vegada més demanifest, essent impossible arribar a un mínim acord en termes de major justícia iequitat.
(*) OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic): Organització de països fundada per reconstruirEuropa després de la II Guerra Mundial. Actualment la formen els països rics (15 dels 25 estats de la Unió Europeamés Suïssa, Noruega, Islàndia, Estats Units, Canadà, Japó, Corea del Sud, Austràlia i Nova Zelanda), i realitzeninformes i estudis econòmics.
EL “GOVERN MUNDIAL” DE LA GLOBALITZACIÓEL “GOVERN MUNDIAL” DE LA GLOBALITZACIÓ
• La “lliure implantació dels centres de producció”sovint significa que les empreses transnacionalsaprofiten els avantatges dels països del Sud i se’nporten tots els beneficis cap al Nord.
• El “lliure comerç mundial” afavoreix el consumdels productes més publicitats, amb campanyesa l’abast de les grans corporacions.
• El preu de les matèries primeres que exportenels països del Sud es fixa als mercats del Nord.
• La “lliure circulació de capitals” afavoreixl’especulació financera per davant del’economia productiva.
• Els països del Nord prediquen el lliure comerçperò mantenen les mesures proteccionistes(aranzels, subvencions) que els convenen.
• El països del Nord posen fortes restriccions al’accés dels països del Sud a la tecnologia.
• Es predica la lliure circulació de béns i capitalsmentre es restringeix cada vegada més lacirculació de persones.
• Els països del Nord mantenen un fort aparellmilitar que posen al servei dels seus interessos
econòmics.
• Dins els països del Nord, es propugnamés desregular i tzac ió , mésliberalització dels serveis i menys estatdel benestar.
La globalització, però, és un joc amb les cartes marcades, on els més rics sempre hi guanyen i els méspobres sempre hi perden:
REGLES A FAVOR DELS MÉS RICSREGLES A FAVOR DELS MÉS RICS
L’actual globalització, però, és un joc amb les cartes marcades. Aprofitant la sevaposició econòmica dominant (en molts de casos com a resultat del seu passat coma potència colonial), i emparats en el seu poder militar, els països del Nord han anatimposant unes regles de joc que sempre els afavoreixen. Dins dels païsosdesenvolupats, algunes minories socials i, en especial, els grans centres financersi les grans empreses multinacionals són els grans beneficiats d’aquest model.
Acords poc explicats
Coneguts (o desconeguts) per les seves diferents sigles, molts dels acordsdesenvolupats en el marc de l’OMC tenen (o tindran) gran repercussió sobre lescondicions de vida dels habitants del planeta. Basten alguns exemples:
• GATT (Acord General sobre Aranzels i Comerç): Conjunt d’acords entre païsosamb l’objectiu de liberalitzar el comerç, que varen donar lloc el 1995 a la creacióde l’OMC. Encara que des de la seva creació els aranzels dels productesmanufacturats han caigut del 40% fins al 4%, els països menys desenvolupatsno s’han vist gaire beneficiats. Mentre es predica la lliure circulació mundial debéns i capitals, els països del Nord protegeixen els seus sectors menys competitius(agricultura i ramaderia) amb subvencions per import de 350.000 milions d’eurosanuals, i preserven barreres duaneres que, aplicades sobre els productesmanufacturats, costen 700.000 milions d’euros anuals als països del Sud.
• AMI (Acord Multilateral d’Inversions): Projecte iniciat a l’OMC i desenvolupat apartir de 1995 pels països de l’OCDE per emparar les operacions de les empresesa l’estranger. Pretenia atorgar garanties sense límit a les transnacionals peroperar als països on s’istal·lessin, gaudint de tots els drets i imposant totes lesobligacions als estats. Els governs locals haurien de garantir els guanys delsinversors i indemnitzar-los en cas de pèrdues per intervenció de tercers (perexemple, en casos de vagues), o per l’acció dels propis estats (per exemple, perexigència de protecció ambiental, salaris dignes, drets del consumidor, etc.). Laseva aprovació es va detenir gràcies a una campanya internacional a Internet ia les divergències existents entre la UE i EEUU.
• TRIPS: Acord de l’OMC sobre drets de propietat intel·lectual i patents sobre lavida. A més de perpetuar les restriccions a l’accés dels països del Sud a latecnologia, estableix que les companyies transnacionals poden registrar elsrecursos naturals o la medicina natural dels pobles indígenes, exigint el pagamentde patents per la seva utilització. No considera que la biodiversitat del planetasigui un patrimoni de la humanitat que pot ser usat de forma sostenible per totsels estats i que no pot, en cap cas, ser utilitzat per generar beneficis a uns pocs.
• AGCS (Acord Global sobre Comerç de Serveis): Negociació en curs al si de l’OMCsobre el comerç de Serveis. Promou la privatització de serveis públics essencials,com l’educació, la salut, l’electricitat o la provisió d’aigua potable, entre d’altres.Fins ara eren els estats i els poders públics els responsables de garantir laprestació d’aquests serveis bàsics, garantint unes condicions de vida dignes alsciutadans.
La circulació de persones no és global
Aquests acords desreguladors contrasten amb les limitacions que els països ricsposen al lliure moviment de persones. Els governs dels països rics restringeixencada vegada més la circulació de persones, imposant límits estrictes i decretant lleisd’estrangeria restrictives, sense afrontar una regulació de l’arribada d’immigrantsen funció de la demanda real dels seus països. Com a resultat, s’incrementa l’entradaclandestina d’immigrants, condemnats a la irregularitat, l’explotació laboral i lamarginalitat.
REGLES A FAVOR DELS MÉS RICSREGLES A FAVOR DELS MÉS RICS
• L’any 1960, els ingressos del 20% més ric de lapoblació mundial eren 30 vegades superiors alsdel 20% més pobre. L’any 2000, eren 80 vegadessuperiors.
• Un 45% de la població mundial tracta desobreviure amb menys de dos euros al dia.
• Més de 50.000 persones moren de fam cada dia.
• Les 250 persones més riques del món tenenuna riquesa equivalent a la del 47% més pobrede la població mundial.
• S’ha superat en un 20% la capacitat deregeneració de recursos de la Terra.
• L’any 1997, els països del Sud varen pagar200.000 milions d’euros en concepted’interessos del deute als països del Nord. Elmateix any, els països del Nord varen gastar45.000 milions d’euros en ajuda aldesenvolupament als països del Sud.
• El 98% dels moviments borsaris (1,5 bilionsd’euros diaris l’any 2001) són de caireespeculatiu.
ELS RESULTATS D’AQUESTA GLOBALITZACIÓELS RESULTATS D’AQUESTA GLOBALITZACIÓEls resultats d’aquesta globalització són desoladors, amb un gran increment de lesdesigualtats i la perpetuació de les situacions de pobresa extrema a moltes regions de la Terra.
L’actual globalització genera grans desigualtats i, de fet, les necessita per poder estendre’s. Això obeeix a lapròpia lògica del mercat: la competència, el millor (el més fort) guanya, maximitzar els beneficis, reduir lesdespeses de producció, flexibilitzar el treball, privatitzar...
Els resultats són desoladors, amb un gran increment de les desigualtats i la perpetuació de les situacions depobresa extrema a moltes regions de la Terra.
• Prop de 800 milions de persones pateixen problemes de malnutrició. Cada dia, més de 50.000 persones morende fam. Cada dos segons un infant mor de fam.
• El patrimoni de les tres fortunes majors del planeta equival al que produeixen els 48 estats més pobres. Les200 persones més riques, amb una riquesa equivalent a la del 41% de la població més desafavorida, han vistduplicar les seves fortunes entre 1995 i 1998. Mentrestant, 1.200 milions de persones viuen en condicions depobresa extrema, amb menys d’un euro diari, i gairebé 3.000 milions, el 45% de la població mundial, es veuenobligats a sobreviure amb menys de dos euros diaris.
• Les 100 majors empreses productives transnacionals, amb 12,5 milions d’empleats, tenen un pes econòmicequivalent als 100 països menys desenvolupats, amb 4.150 milions de persones.
• De les 100 entitats econòmiques més grans del món, 51 són empreses i 49 són països. Les vendes de les granscorporacions mundials són equivalents al PIB de països com Dinamarca, Polònia o Indonèsia.
Corporació Vendes (milions $) País PIB (milions $)General Motors 176.558 Dinamarca 174.363Wal-Mart 166.809 Polònia 154.146Exxon Mobil 163.881 Noruega 145.449Ford Motor 162.558 Indonèsia 140.964DaimlerChrysler 159.986 Sud-àfrica 131.127
• El 1997, els països del Sud varen pagar 200.000 milions d’euros en concepte d’interessos del deute als païsosdel Nord. El mateix any, els països del Nord varen gastar únicament 45.000 milions d’euros en ajuda aldesenvolupament als països del Sud. Entre l’any 1970 i 1997, el deute extern dels països del Sud es va multiplicarper 16. Aquest darrer any, el seu import ascendia a 2 bilions d’euros.
• El 98% dels moviments borsaris (1,5 bilions d’euros diaris l’any 2001) són de caire especulatiu. Només el 2%corresponia a l’economia productiva (la que produeix béns i genera ocupació). Igualment, mentre el comerçmundial de productes mou 3 bilions d’euros a l’any, el volum de transaccions de divises supera els 35 bilions.
• Segons l’ Informe sobre Desenvolupament Humà de l’ONU, el 2.001 les desigualtats entre espais geogràficsdel planeta (i dins de cada un d’ells) no deixaven d’augmentar. Basta assenyalar alguns indicadors significatius:
• Una cinquena part de la humanitat acapara les quatre cinquenes parts dels recursos de la Terra. Per al futurja es parla d’una societat del 20/80, en la qual el 20% privilegiat i actiu anirà absorbint una part cada vegadamés gran de la riquesa, mientre el 80% restant es veurà abocat a la pobresa i la manca de futur.
• L’efecte hivernacle (escalfament de la Terra produït per les emissions a l’atmosfera de determinats gasos,principalment CO2 resultant de la crema de combustibles fòssils com el carbó, el gas i el petroli) farà augmentarla temperatura del planeta entre 1,5 i 6 graus. Per efecte d’aquest canvi climàtic, els glaciars i els pols continuaranfonent-se, el mar pujarà de nivell, ecosistemes complets desapareixeran, s’extremaran els fenòmens meterològics(sequeres, tempestats, diluvis), augmentarà la desertització, etc. Són processos que no respectaran fronteresi amb conseqüències que patiran les generacions futures.
• Els recursos naturals s’esgoten (hem superat en un 20% la capacitat de regeneració de recursos del planeta),i la biodiversitat es perd de forma irreversible. Sense que s’hagi demostrat la inocuïtat dels productes genèticamentmodificats (transgènics), el recurs a la manipulació genètica encara és lluny de ser la solució per garantir laseguretat alimentària. Mentrestant, diverses transnacionals agroquímiques inunden el mercat amb llavorsestèrils que necessiten dels seus productes químics per desenvolupar-se.
ELS RESULTATS D’AQUESTA GLOBALITZACIÓELS RESULTATS D’AQUESTA GLOBALITZACIÓ
Esperança devida (anys)
66,069,570,362,846,569,377,066,7
Analfabetismeadult (%)
39,212,910,843,737,6 0,7 -
-
PIB Per càpita(PPA en $)
5.038 4.2337.0502.7301.831 6.598
23.363 7.376
Mortalitatinfantil cada1000 habit.
53332869
107301156
Habitantsdesnutrits (%)
13 -
122433 9 - -
Abonats alínies telèfon
cada 100 habit.13,423,532,3
4,54,7
34,5106,2
32,2
Emissionstones CO2per habit.
3,7 2,32,51,10,8 7,2
10,8 3,8
Estats ÀrabsÀsia oriental i el PacíficAmèrica Llatina i el CaribÀsia meridionalÀfrica subsaharianaEuropa Central, Oriental i la CEIOCDETotal mundial
Sense ocupar primeres planes dels diaris, laRepública Democràtica del Congo es dessagna. Enels darrers deu anys, poden haver mort 4,7 milionsde persones a causa d’una guerra caòtica, en què hiha implicats set països de l’àrea i en què esmultipliquen els grups armats i els odis. NacionsUnides ha assenyalat que la guerra de la RD delCongo és una guerra pel control de cinc mineralsclau: coltan, diamants, coure, cobalt i or.Naturalment, la destinació són els mercats del Nord.
La relació entre la guerra i els recursos naturals esrepeteix en altres escenaris. Les guerres de SierraLeone i d’Angola han estat alimentades durant anyspel tràfic de diamants i altres minerals.
Sense ocupar primeres planes dels diaris, laRepública Democràtica del Congo es dessagna. Enels darrers deu anys, poden haver mort 4,7 milionsde persones a causa d’una guerra caòtica, en què hiha implicats set països de l’àrea i en què esmultipliquen els grups armats i els odis. NacionsUnides ha assenyalat que la guerra de la RD delCongo és una guerra pel control de cinc mineralsclau: coltan, diamants, coure, cobalt i or.Naturalment, la destinació són els mercats del Nord.
La relació entre la guerra i els recursos naturals esrepeteix en altres escenaris. Les guerres de SierraLeone i d’Angola han estat alimentades durant anyspel tràfic de diamants i altres minerals.
Què és necessari?Aconseguir la vertadera democratització dels Estats ambdictadures.Reforçar els mecanismes de prevenció i resolució de conflictesde Nacions Unides.Consolidar eines per garantir la protecció universal dels dretshumans, com el Tribunal Penal Internacional.Limitar i controlar la producció, tràfic i comerç d’armes.Responsabilitzar les empreses o grups econòmics transnacionalsque comercien amb grups armats que promouen conflictesbèl·lics.
REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO:GUERRA I RECURSOS NATURALSREPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO:GUERRA I RECURSOS NATURALS
La darrera espiral de violència als Grans Llacs, desfermada amb l’assassinat delspresidents de Burundi i Ruanda (1994), ha causat molts més morts que qualsevolaltra guerra posterior a 1945. Només a la República Democràtica del Congo, podenhaver mort 4,7 milions de persones a causa del conflicte. Els morts a Ruanda iBurundi també es compten per milions. Tots ells moren en la penombra informativa.
El 1994 té lloc el genocidi ruandès contra la població tutsi. En realitat, la repressiói els atacs contra els refugiats hutus posteriors a la presa del poder per part delstutsi ens han de fer parlar d’un doble genocidi. Els moviments massius de refugiatsvaren desestabilitzar la República Democràtica del Congo (llavors Zaire), fins queel 1997 va caure el dictador Mobutu i va accedir al poder Laurent Desiré Kabila(assassinat el 2001). Però el 1998 començava una nova fase de la guerra: diferentsgrups rebels, juntament amb els exèrcits d’Uganda i Ruanda, antics aliats de Kabila,es revolten i passen a controlar pràcticament la meitat del país. El suport d’Angola,Txad, Namíbia i Zimbawe al règim de Kabila ha fet parlar de la “guerra mundialafricana”.
El 1999 s’arriba a un fràgil acord de pau. La guerra, però, no ha deixat de devastarla RD del Congo, dessagnada per un conflicte caòtic: grups rebels diversos, païsosocupants enfrontats entre si, guerrilles progovernamentals, nous enfrontamentsètnics, utilització de nens soldats, milions de refugiats i desplaçats... En el rerefons,hi ha la lluita pel control d’una de les regions del món més riques en minerals.
La guerra de la RD del Congo exemplifica molts aspectes de la responsabilitat delNord en les guerres del Sud. Entre aquests factors hi ha l’herència colonial, laproliferació d’armes, la lluita entre les potències per la dominació geoestratègica(en aquest cas, la pugna entre França i Estats Units pel control d’Àfrica) i els interessoscomercials. Aquesta és sobretot una guerra pel control de cinc minerals clau: coltan(un mineral imprescindible per a les noves tecnologies), diamants, coure, cobalt ior. Naturalment, la destinació són els mercats del Nord. El mercat globalitzatassumeix i afavoreix l’espoli de recursos: així, Uganda, considerada per l’FMI modelde país complidor, paga el seu deute amb minerals espoliats a la RD del Congo.
Aquesta relació entre minerals de gran valor comercial i guerres es dóna en moltsaltres casos. És conegut que els diamants han estat el combustible principal de lesguerres de Sierra Leone/Libèria i d’Angola, per no parlar del conegut lligam entreel petroli i les Guerres del Golf de 1991 i de 2003.
Fonts:- Observatori de crisis del CIDOB (http://observatori.barcelona2004.org)- Informe del Grup d’Experts sobre l’Explotació de Recursos Naturals a la República Democràtica del Congo, Nacions Unides (http://www.un.org)
REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO:GUERRA I RECURSOS NATURALSREPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO:GUERRA I RECURSOS NATURALS
Etiòpia ocupa el lloc 169 sobre 175 en la “classificació”de desenvolupament humà de Nacions Unides.L’esperança de vida és de 45,7 anys, i un 82% de lapoblació disposa de menys de dos euros al dia. El cafèsuposa un 54% de les exportacions d’Etiòpia: d’aquíque la crisi del cafè hagi copejat el país amb força. Elspreus del cafè, amb un mercat saturat i totalmentdesregularitzat, han caigut un 50% en tres anys, i hanassolit els nivells de fa trenta anys. Les 700.000
famílies que en depenen són abocades a lafam.
La crisi del cafè és només un exempled’un patró que es repeteix: molts de
països del Sud tenen una extremadependència de productes bàsics
(sucre, cotó, arròs, cacau...), ambpreus fixats pels mercats del
Nord i amb tendència constanta baixar.
Etiòpia ocupa el lloc 169 sobre 175 en la “classificació”de desenvolupament humà de Nacions Unides.L’esperança de vida és de 45,7 anys, i un 82% de lapoblació disposa de menys de dos euros al dia. El cafèsuposa un 54% de les exportacions d’Etiòpia: d’aquíque la crisi del cafè hagi copejat el país amb força. Elspreus del cafè, amb un mercat saturat i totalmentdesregularitzat, han caigut un 50% en tres anys, i hanassolit els nivells de fa trenta anys. Les 700.000
famílies que en depenen són abocades a lafam.
La crisi del cafè és només un exempled’un patró que es repeteix: molts de
països del Sud tenen una extremadependència de productes bàsics
(sucre, cotó, arròs, cacau...), ambpreus fixats pels mercats del
Nord i amb tendència constanta baixar.
Què és necessari?Condonar el deute extern dels països més pobres.Limitar aranzels i subvencions per permetre que el comerçinternacional afavoreixi els països més pobres, i no nomésles grans empreses del Nord.Desenvolupar fons internacionals i projectes de cooperacióper satisfer les necessitats humanes bàsiques del món.Reconèixer el dret de seguretat alimentària com a dretbàsic.Recuperar estructures tradicionals de producció d’aliments.
MONOCULTIU D’EXPORTACIÓI POBRESA CRÒNICAETIÒPIA: MONOCULTIU D’EXPORTACIÓI POBRESA CRÒNICAETIÒPIA:
A l’Informe de Desenvolupament Humà de Nacions Unides (un informe anual prescom a referència a tot el món en qüestions de desenvolupament), Etiòpia ocupa ellloc 169 sobre 175 en la “classificació” de desenvolupament. Això significa, perexemple, una esperança de vida de 45,7 anys, un 60% d’analfabetisme adult, 3 metgesper cada 100.000 habitants, o un 82% de la població que mira de sobreviure ambmenys d’un dòlar diari. A més a més, l’Agència de les Nacions Unides per a la SIDAcalcula que a Etiòpia més de 3 milions d’adults (el 5% de la població) està infectadapel virus.
La situació d’Etiòpia al mercat global no afavoreix, precisament, la seva sortidad’aquesta situació de pobresa crònica i generalitzada. Com la de tants països delSud, l’economia d’Etiòpia és fortament depenent de l’exportació d’un sol producteprimari, en aquest cas el cafè, que suposa el 54% de les exportacions del país.
El mercat de cafè, però, està travessant una crisi profunda. Aquest mercat ha conegutun típic procés de liberalització: el 1998 passava de ser un mercat regulat per unacord internacional que establia producció, exportacions i preus a ser un sistemade lliure mercat en què només el joc de l’oferta i la demanda determina els preus.Gràcies a aquests canvis, les grans companyies poden comprar la matèria primeraa preus molt baixos.
El resultat de la liberalització ha estat una gran crisi internacional del cafè. Elsmercats estan saturats, i els preus han baixat de manera dràstica. Des de 1997, elpreu del cafè ha baixat en un 70%, i ha assolit els nivells de fa 30 anys. Així i tot, elproducte s’ha anat encarint per al consumidor final europeu o nord-americà. Lesgrans beneficiades han estat les empreses transnacionals de l’alimentació, comNestlé o Kraft Suchard, que el 2002 varen augmentar els seus beneficis en un 13%i un 80% respecte del 2001.
Aquesta crisi està destruint els mitjans de vida de 25 milions de productors a tot elmón. Mentrestant, les grans companyies continuen tenint importants beneficis. Elsproductors reben una part cada vegada més petita del preu final del cafè: mentreque fa deu anys en rebien una tercera part, avui en reben menys d’un 10%.
A Etiòpia, aquesta crisi ha suposat passar en tres anys d’exportar cafè per valor de420 milions de dòlars (1998) a exportar-ne per valor de 175 milions (2001). Les700.000 famílies que en depenen per poder alimentar-se cada dia es veuen abocadesa la misèria, i l’estat perd tota capacitat per afrontar el deute extern o millorar lescondicions de vida de la població.
La crisi del cafè és només un exemple d’un patró que es repeteix: molts països delSud tenen una extrema dependència de productes bàsics (sucre, cotó, arròs, cacau...),amb preus que no controlen, ja que vénen fixats pels mercats del Nord, i ambtendència constant a baixar. Molt sovint la dependència és un sol producte bàsic,cosa que augmenta la vulnerabilitat. A més de 50 països en desenvolupament, mésde la meitat dels seus ingressos per exportacions depenen de tres o menys matèriesprimeres.
Fonts:- Informe sobre Desenvolupament Humà 2003. Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament.(http://www.undp.org)- “Canvia les regles”, informe d’Oxfam sobre comerç internacional (http://www.intermonoxfam.org)- “Cafè amargo”, informe d’Intermón-Oxfam sobre la crisi del cafè (http://www.intermonoxfam.org)
MONOCULTIU D’EXPORTACIÓI POBRESA CRÒNICAETIÒPIA: MONOCULTIU D’EXPORTACIÓI POBRESA CRÒNICAETIÒPIA:
L’economia argentina va patir un espectacular col·lapsea finals del 2001. Era el resultat d’aplicar una estrictarecepta neoliberal i de la corrupció políticageneralitzada. Durant més d’una dècada, Argentina vaimposar una fictícia paritat entre dòlar i peso, vaprivatitzar empreses i serveis, va veure com els capitalsfugien... El deute extern va arribar a ser el 130% delPIB, impossible de pagar. El resultat és la profundacrisi política actual i, sobretot, la dramàtica situaciósocial: el 57% de la població està per sota del llindarde la pobresa, dels quals més de quatre milions sóninfants, i un 27% per sota de la indigència.
Països sencers estan en mans dels mercats financersi dels organismes econòmics internacionals. Les crisisde Mèxic (1994), del Sud-est asiàtic (1997), de Rússia(1998) o de Brasil (1999) mostren que els estats estansubjectes a sacsejades econòmiques que no controlen.
Què és necessari?Universalitzar la protecció social, entesa com un dret ciutadàbàsic.Humanitzar les receptes econòmiques de l’FMI, que generenun gran cost social sense resoldre els problemes econòmics.Regular la lliure circulació de capitals i eliminar els paradisosfiscals.Regenerar la classe política, eliminant la corrupció i elpopulisme irresponsable.
FMI, LA BANCA GANAFMI, LA BANCA GANA
BUIDA PER
CORRUPCIÓ
INFANTS MORTS DE FAMEN UN PAÍS RICARGENTINA:ARGENTINA: INFANTS MORTS DE FAMEN UN PAÍS RIC
No associem el nom d’Argentina amb els països pobres del món. Per això varensacsejar tant la consciència del món les notícies sobre revoltes populars i sobreinfants morts de desnutrició.
L’economia argentina va patir un espectacular col·lapse a finals del 2001. Era elresultat d’un llarg procés en què intervenen diversos factors, com l’estancament deles economies més lligades a l’argentina, la dels Estats Units i la del Brasil. Peròés, sobretot, el resultat de polítiques econòmiques errònies i de la corrupció políticageneralitzada.
Durant més d’una dècada, Argentina va imposar una fictícia paritat entre dòlar ipeso, que va anar hipotecant l’economia del país cada vegada més a mesura que esperdia la confiança dels inversors. Aplicant una estricta recepta neoliberal, vaprivatitzar empreses i serveis (com els bancaris), però va ser incapaç d’aturar lafugida de capitals. El deute extern va arribar a ser el 130% del PIB: tot i que eraimpossible de pagar, el Fons Monetari Internacional rebutjava prendre mesuresd’auxili. L’esclat popular va arribar quan el Govern va decretar una extrema restriccióen l’ús dels dipòsits bancaris, l’anomenat popularment “corralito”. D’aquella revoltaens queda, a més d’una paraula i una forma de protesta que ja s’ha estès per altrespaïsos (el “cacerolazo”), la idea que les poblacions prenen consciència de la incidènciade la gran política econòmica internacional sobre les seves vides.
Argentina viu des de llavors una profunda crisi política: poques vegades ha estat tanclar el descrèdit de la classe política en el seu conjunt i el divorci entre la poblaciói els dirigents. La situació social és dramàtica: el 57% de la població està per sotade la línia de la pobresa i el 27% a la indigència. L’atur frega el 20% i la subocupaciós’apropa al 35%. Els serveis públics estan deteriorats. Els infants morts de fam sónla manifestació extrema d’aquesta situació.
Les eleccions presidencials de primavera de 2003 varen ser una nova mostra decaos polític. Tanmateix, el president Néstor Kirchner ha portat, per a alguns, algunaesperança, amb gestos enèrgics contra la corrupció i contra la impunitat dels militars.
El cas d’Argentina, agreujat per una classe política corrupta, és un exemple de compaïsos sencers estan en mans dels mercats financers i dels organismes econòmicsinternacionals. Les crisis de Mèxic (1994), del Sud-est asiàtic (1997), de Rússia (1998)o de Brasil (1999) mostren que els estats estan subjectes a sacsejades econòmiquesque no controlen. Els estats perden sobirania i resulten incapaços de respondre ales necessitats d’unes poblacions empobrides.
Fonts:- Observatori de crisis del CIDOB (http://www.observatori.barcelona2004.org)
INFANTS MORTS DE FAMEN UN PAÍS RICARGENTINA:ARGENTINA: INFANTS MORTS DE FAMEN UN PAÍS RIC
Què és necessari?Reforçar els tractats de protecció del clima (control d’emissionsde CO2) i de la biodiversitat.Garantir l’explotació sostenible dels recursos naturals (fusta,aigua, etc.).Introduir mecanismes de condonació del deute a canvi deprotecció ambiental.Impulsar el consum responsable als països del Nord.Protegir els pobles indígenes i els seus hàbitats naturals.
L’Amazònia és el bosc tropical més gran del món il’ecosistema més ric de la Terra. És també la llar de20 milions de persones, entre les quals hi ha diversespoblacions indígenes. Però l’Amazònia pateix unimparable procés de destrucció: un 15% de la selvaamazònica ja ha estat destruït. En els darrers 30 anyss’ha perdut un àrea de la grandària de França. I elprocés no s’atura: l’any 2000 l’àrea destruïda va sersuperior a la de qualsevol altre any. L’extracció de fusta(il·legal en un 80%, i majoritàriament per a l’exportació)és la causa principal, al costat de projectes de mineria,agricultura productivista o indústria.
La pèrdua dels boscos tropicals a causa de la talaincontrolada és universal: tant el gran bosc tropical queocupa tot el centre d’Àfrica com les selves d’Indonèsiai Papua Nova Guinea es desforesten a ritme creixent.
DEFORESTACIÓ ALPULMÓ VERD DEL PLANETAAMAZÒNIA DEFORESTACIÓ ALPULMÓ VERD DEL PLANETAAMAZÒNIA
L’Amazònia és el bosc tropical més gran del món. Té la mateixa extensió que elsEstats Units d’Amèrica. En la seva major part pertany al Brasil, però també inclouregions de Guaiana, Surinam, Guaiana Francesa, Veneçuela, Colòmbia, Perú i Bolívia.L’Amazònia és l’ecosistema més ric de la terra: hi viuen al voltant de 60.000 espèciesde plantes, 1.000 espècies d’ocells, més de 300 de mamífers, i més de 2.000 de peixosd’aigua dolça. L’Amazònia és, també, la llar d’uns 20 milions de persones, entre lesquals hi ha diverses poblacions indígenes: són poblacions a les quals l’Amazònia elsofereix tot allò que necessiten per a la seva vida, des del menjar i les eines a lesmedecines.
Però l’Amazònia pateix un imparable procés de destrucció. Un 15% de la selvaamazònica ja ha estat destruïda. Des dels anys 70, s’ha perdut una àrea de bosc dela grandària de França. El procés no s’atura: l’any 2000, l’àrea destruïda va sersuperior a la de qualsevol altre any, i hi ha projectes d’omplir l’Amazònia d’autopistes,preses, mines, etc. que poden fer, d’acord amb algunes estimacions, que es perdimés d’un terç del que resta de l’Amazònia.
La principal causa de destrucció de l’Amazònia és l’extracció de fusta. El 80% del’extracció de fusta és il·legal. La fusta s’adreça al mercat nacional i també al’exportació, sense que els països importadors (països com Estats Units, França,Regne Unit, Xina o Japó) hagin fet passes significatives per posar fre a aquestaextracció insostenible. A més de l’extracció de fusta, les amenaces per a l’Amazòniasón ben diverses: projectes energètics de mineria, d’agricultura productivista,d’indústria...
La protecció dels pobles indígenes és molt lluny de ser efectiva. Encara som moltlluny del compliment de la llei brasilera, que establia que l’any 1993 totes les terrespertanyents als indígenes havien d’estar demarcades i protegides.
La pèrdua dels boscos tropicals a causa de la tala incontrolada no és, per descomptat,un fenomen exclusiu de l’Amazònia. El gran bosc tropical que ocupa tot el centred’Àfrica (incloent regions de Camerun, República Centreafricana, Congo Brazzaville,República Democràtica del Congo, Gabon i Guinea Equatorial) pateix un ritme creixentde desforestació. La producció de fusta de la regió ha augmentat més d’un 50% desde mitjans dècada dels 90. A Àsia, Indonèsia i Papua Nova Guinea ja han perdut un65% dels seus boscos primaris, també a causa principalment de l’extracció il·legalde fusta.
Font:- Pàgina web de Greenpeace (http://www.greenpeace.org) i de Greenpeace Espanya (http://www.greenpeace.es)
DESFORESTACIÓ ALPULMÓ VERD DEL PLANETAAMAZÒNIA DESFORESTACIÓ ALPULMÓ VERD DEL PLANETAAMAZÒNIA
El nombred’infants que
treballen a l’Índiavaria, segons lesfonts, entre els 15i els 100 milions
ÍNDIA: ESTORES I TREBALL INFANTILÍNDIA: ESTORES I TREBALL INFANTIL
El nombred’infants que
treballen a l’Índiavaria, segons lesfonts, entre els 15i els 100 milions
Què és necessari?El nombre d’infants que treballen a l’Índia varia,segons les fonts, entre els 15 i els 100 milions.Sigui quina sigui la quantitat, són milions dedrames humans: infants al servei domèstic, infantsfent de captaires, nenes exercint la prostitució,infants treballant al camp... També la indústria deles estores utilitza treball infantil: fins a un miliód’infants poden treballar fent estores. Moltstreballen per pagar deutes contrets pels seuspares, i ho fan en condicions d’esclavatge: jornadesde dotze hores, maltractaments, menjarinsuficient...
Els nens asiàtics que treballen fent estores, robao material esportiu són un exemple més de lalacra del treball infantil. L’organitzacióInternacional del Treball parla de 250 milionsd’infants d’entre 5 i 14 anys que treballen al món.
La imatge d’infants treballant, en llarguíssims horaris, en la confecció d’estores, al’Índia o al Pakistan, és una de les més típicament associades al treball infantil.L’Índia és un país immens i complex, amb més de 1.000 milions d’habitants, i ambimportants mancances de benestar humà: l’esperança de vida és de 63 anys, la taxad’alfabetització d’adults del 58%, i un 80% de la població disposa d’una renda inferiorals dos dòlars diaris.
El nombre d’infants que treballen a l’Índia varia, segons les fonts, entre els 15 i els100 milions. Sigui quina sigui la quantitat, són milions de drames humans: infantsal servei domèstic, infants fent de captaires, nenes exercint la prostitució, infantstreballant al camp... També la indústria de les estores utilitza treball infantil: finsa un milió d’infants poden treballar fent estores. Molts treballen per pagar deutescontrets pels seus pares, i ho fan en condicions d’esclavatge: jornades de dotzehores, maltractaments, menjar insuficient...
Però el treball infantil és una plaga que s’estén per tot el món. L’Índia no és, ni tansols, el país amb percentatge més alt d’infants que treballen. En alguns païsosd’Àfrica, com Kenya, s’estima que més del 40% dels nens i nenes treballen. Segonsdades d’UNICEF i de l’Organització Internacional del Treball (OIT), hi ha al món alvoltant de 250 milions d’infants d’entre 5 i 14 anys que treballen, i més de 50 milionsd’infants menors de 12 anys que treballen en el que s’anomena formes intolerablesde treball infantil. Això inclou treball en condicions d’esclavitud, explotació sexualo reclutament com a soldats.
El treball infantil té moltes formes. Sovint l’associem a treball en indústriesd’exportació o en centres de producció d’empreses transnacionals, però les economieslocals de molts de països del Sud tenen també molt de treball infantil al camp, venentpel carrer o al servei domèstic. En molts casos, el treball dels infants representaun recurs de mera subsistència per a les famílies, per la qual cosa la seva eradicacióresulta molt complicada si no va acompanyada de mesures que incentivinl’escolarització sense que això suposi una pèrdua de renda.
El treball infantil està teòricament prohibit per la legalitat internacional. Des de1998, la Declaració de l’OIT sobre principis i drets fonamentals en relació al treballdemana l’abolició efectiva del treball infantil, i l’any següent es va adoptar el Convenisobre les pitjors formes de treball infantil, ràpidament ratificat per la gran majoriadels països. La realitat, però, va per darrere dels textos.
Fonts:- Organització Internacional del Treball (http://www.ilo.org)- Marxa Mundial contra el Treball Infantil (http://www.globalmarch.org)
ÍNDIA: ESTORES I TREBALL INFANTILÍNDIA: ESTORES I TREBALL INFANTIL
Governar la globalització
“La globalització del capital i els mercats no ha anat lligada a una escala global semblant de control democràtic.De fet, en la seva forma actual ha suposat una pèrdua de poder dels estats nacionals i (de moment) absènciade qualsevol substitut eficaç.
Ja en un altre moment de la història de la humanitat, amb el naixement del capitalisme en el segle XIX, els actorseconòmics es varen separar dels ‘mecanismes de control’ de l’època, constituïts en aquell moment por la densaxarxa de drets i obligacions mútues mantingudes per les comunitates rurals i urbanes. El món dels negocis esva separar d’allò ‘domèstic’ i es va estendre de forma extraterritorial, lliure de problemes morals i restriccionslegals, conduint en el seu moment a un espectacular avanç de la capacitat industrial i al creixement de la riquesa.Tanmateix, durant gairebé la totalitat del segle XIX, també va generar una gran pobresa, misèria i desigualtatentre els homes. Basta recordar qualsevol novel·la de Charles Dickens sobre les condicions de vida dels obrerslondinencs durant la industrialització. Varen ser llavors els estats moderns emergents els que varen reclamari varen omplir el buit ètic existent, ‘domesticant’ els agents econòmics i mitigant les conseqüències mésdesagradables per a la vida dels seus ciutadans.
La globalització es pot considerar com la ‘segona secessió’. El món econòmic s’ha tornat a separar del confinamentdomèstic, constituït aquesta vegada pels poders i instruments de control de l’estat-nació. Una altra vegada haaconseguit un espai propi extraterritorial, sense regles ni obstacles, on defuig les febles resistències que podenoferir els poders nacionals. I una vegada més, observem uns efectes socials negatius semblants, només queaquesta vegada a escala immensament major, global.
De la mateixa forma que no era possible detenir l’avanç del capitalisme al segle XIX (i tornar al món premodernde l’àmbit domèstic i els tallers familiars), avui en dia no hi ha tornada enrere a la globalització de la dependènciahumana, a l’avanç global de les tecnologies i les activitats econòmiques. I una altra vegada és necessari exercirun control sobre aquestes forces globals, dotant-nos d’eines que forçosament hauran de ser globals. De lamateixa forma que l’aparició de l’estat-nació va suposar en el seu moment transcendir les sobiranies locals iels mecanismes comunitaris de l’època, la resposta a la globalització actual ha de trascendir la dimensió delsestats nacionals, les institucions dels quals són poc aptes per ser ampliades fins una escala global. Ha de sorgiri arrelar un àmbit polític global (entès com a alguna cosa diferent a ‘interestatal’), ha d’establir-se un fòrum degovern autènticament mundial adequat a l’era de la globalització.
La forma que adquireixi dependrà de la nostra inventiva i de la pràctica política del tanteig. Al cap i a la fi, pocspensadors varen poder preveure en plena ‘primera secessió’ la forma que finalment adoptarien els estatsnacionals. Del que sí estaven segurs era que una operació d’aquesta classe era la necessitat més imperiosa delseu temps.”
Zygmunt Bauman, El desafiament ètic de la globalització
Construir alternatives
Per governar i humanitzar la globalització actual cal, en primer lloc, acabar amb la idea que no existeixenalternatives a l’actual sistema econòmic. S’ha de posar en evidència la manca de legitimitat i lesconseqüències de la globalització actual. Ho podem fer construint ja alternatives que corregeixin elfuncionament del sistema, o esperant que la manifestació dels seus resultats sigui tan tràgica queresulti evident la seva incapacitat. Potser mai no serà massa tard, però sense dubte el cost i el patimentseran molt més grans com més esperem a escometre-ho.
Per a la posada en marxa de les alternatives és essencial l’acció social i política de la ciutadania. I, atèsque les conseqüències de la globalització neoliberal es manifiesten sobre distints llocs i actors al llargde tot el planeta, les veus i demandes de tots els damnificats constitueixen un potencial cívic mundialper aconseguir la transformació del sistema.
• Establir regles de comerçinternacional que no discrimininel Sud, que donin un preu just alsseus productes i sous dignes alsseus treballadors.
• Tancar els paradisos fiscals, queserveixen de refugi a capitals queescapen de qualsevol control.
• Condonar el deute extern que elspaïsos més pobres deuen als mésrics.
• Democratitzar les institucionsfinanceres internacionals, quedeterminen l’actual globalització(Banc Mundial, Fons MonetariInternacional, OrganitzacióMundial del Comerç).
• Regular els mercatsfinancers i controlar elsmoviments de capitals: calminvar els moviments decapital de caire especulatiu,que destrueixen l’economiaproductiva i augmenten eldeute extern dels països delSud.
EQUITAT ENTRE NORD I SUDEQUITAT ENTRE NORD I SUD
Què hem d’exigir als nostres governs?Els hem d’exigir, primer de tot, un mónamb més equitat entre Nord i Sud. Aixòha d’implicar mesures polítiques ieconòmiques internacionals valentes:
EQUITAT ENTRE NORD I SUDEQUITAT ENTRE NORD I SUDQuè hem d’exigir als nostres governs? Els hem d’exigir,primer de tot, un món amb més equitat entre Nord i Sud.Això ha d’implicar mesures polítiques i econòmiquesinternacionals valentes:
Modificar les regles de comerç internacional
És essencial que les normes del comerç internacionalestiguin sotmeses al conjunt dels tractats i acordsinternacionals (subscrits en el marc d’altres organitzacionsinternacionals) que volen garantir la primacia dels dretshumans, econòmics, socials, ambientals i culturals, aixícom la necessitat de lluitar contra la fam i caminar capa la sostenibilitat.
Així, les normes comercials han de garantir:
• El respecte dels drets fonamentals dels treballadorsenfront de governs o companyies que intenten guanyarun avantatge injust en el comerç internacional amb laviolació de les normes fonamentals del treball,consagrades als acords de l’Organització Mundial delTreball (OIT).
• La sobirania alimentaria, tractant l’agricultura i laalimentació a escala global en el marc de l’Organitzacióde les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació(FAO).
• La sostenibilitat ambiental, repectant els AcordsAmbientals Multilaterals (AAMs) que regulen, perexemple, les emissions de gasos d’efecte hivernacle(Protocol de Kyoto).
• El treball per la millora de la salut i el control de lesmalalties, especialment la lluita contra la SIDA, d’acordamb l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Tancar els paradisos fiscals
Es coneixen amb el nom de paradisos fiscals petitsterritoris, en ocasions estats, amb legislacions moltpermissives en matèria d’impostos i controls, que acceptensense problemes capitals estrangers. Hi operen bancsque reben i inverteixen aquests capitals, sense pararatenció a la condició dels seus propietaris i cobrantcomissions bastant reduïdes. El seu nombre s’estimaentre 60 i 90 a tot el món, vinculats a les economies delspaïsos rics.
Compleixen tres funcions principals:• Ocultar els ingressos procedents del frau privat i la
delinqüència organitzada (venda il·legal d’armes, tràficde drogues, contraban, prostitució, etc.).
• Eludir les normes fiscals dels estats (els inversorseviten el pagament d’impostos als seus països d’origen).
• Facilitar la malversació comesa por polítics i funcionariscorruptes.
L’existència d’aquests paradisos, tolerada i fomentadaper la desregularització generalitzada que impulsa laglobalització neoliberal, ha facilitat la criminalització del’economia legal i la integració de l’economia criminal alsistema econòmic global.
Condonar el deute extern
Cal condonar el deute extern que els països del Sud tenenamb els països del Nord, ja que a part d’immoral (va serconcedit en condicions d’usura, en molts de casos a règimsdictatorials i corruptes), és impagable (els països del Sudhan de destinar gran part dels seus ingressos perexportacions, concentrant els esforços en el monocultiuo l’exportació de matèries primeres, l’explotació de lesquals sovint requereix endeutaments successius). El seupagament suposa reduir la inversió en capital productiui serveis socials (educació, sanitat, etc.).
La cancel·lació del deute extern dels països del Sud hade condicionar-se al fet que el país deutor inverteixi elsdiners que s’estalvia en programes de serveis socialsbàsics i protecció ambiental.
Accés a la tecnologia
Els esforços en investigació i desenvolupament hand’abordar el tractament de malalties oblidades i d’elevadaincidència als països del Sud, l’augment de la productivitatals cultius de forma natural i el desenvolupament detecnologies apropiades (tècniques de baix cost i pocacomplexitat adequades per solventar problemes bàsicscom el subministrament d’aigua, la generació d’energianeta, l’accés a les comunicacions, etc.).
Les lleis sobre propietat intel·lectual (patents) han depermetre l’accés dels països pobres a les innovacionstecnològiques mundials.
Democratitzar les institucions financeresinternacionals
Les institucions financeres internacionals que determinenl’actual globalització (Banc Mundial, Fons MonetariInternacional, Organització Mundial del Comerç) han detornar a la seva funció original de regulació del sistemaeconòmic mundial, sobre criteris distints de la simplerendibilitat del capital i en consonància amb els objectiusi el sistema de les Nacions Unides.
Cal democratitzar el seu funcionament en dos sentits:• Atorgant un major pes de decisió als països del Sud.• Retent comptes dels seus actes davant de les persones
afectades per les seves decisions, representades eninstitucions socials, polítiques i jurídiques. Això significaassegurar la transparència, la vigilància i l’avaluacióde les seves decisions, polítiques i accions, fins i totestablint responsabilitats judicials.
Regular els mercats financers
És necessari controlar els moviments de capitals. Encaraque per al neoliberalisme significa perdre eficiència, sónmolt pitjors les conseqüències socials i econòmiques queaquesta mobilitat provoca. Cal minvar els moviments decapital de caire especulatiu, que destrueixen l’economiaproductiva, condicionen les polítiques econòmiques iaugmenten el deute extern dels països del Sud.
Què més hem d’exigir als nostres governs? Hem d’exigirque s’avanci cap a una globalització de la pau, del benestarhumà, dels drets humans i de la sostenibilitat.
Eradicació de la pobresa
Reproduint els termes de l’Informe sobre DesenvolupamentHumà del PNUD, “per aconseguir els Objectius deDesenvolupament del Mil·lenni (un pacte que sustenta elcompromís mundial d’eradicar la pobresa mitjançant elfoment de responsabilitats mútues entre els països rics iels pobres), els països pobres han de millorar lagovernabilitat per mobilitzar i gestionar els recursos deforma més efectiva i equitativa. Els països rics hand’augmentar l’ajuda, l’alleujament del deute, l’accés alsmercats i la transferència de tecnologia.”
...”Per als països rics, el compliment dels seuscompromisos per a l’eradicació de la pobresa és una qüestióde responsabilitat política, no de caritat”...
Entre les actuacions necessàries es troba “...una major imés eficaç ajuda oficial al desenvolupament (AOD), assolintla referència del 0,7% del PIB establerta el 1970. Tanmateix,l’AOD no ha deixat de minvar en l’última dècada, passantdel 0,33% el 1990 al 0,22% el 2001...”
No només es tracta d’augmentar l’import de l’AOD, “...ésnecessari fer que l’ajuda sigui més efectiva, evitant lacooperació vinculada (condicionada a la inversió de l’ajudaen béns del país donant) i augmentant la coordinació entreels donants.”
Democràcia participativa
La societat civil ha de pressionar per articular fórmulesde participació i consultes populars per regular lademocràcia. La voluntat popular ha de trobar canals perexpressar-se en el dia a dia, i no ser relegada a votar i adonar un xec en blanc cada quatre anys.
L’acció política s’hauria de fer tan a prop com fos possibledels ciutadans per facilitar la seva participació. En aquestsentit, les institucions més properes (ajuntaments, etc.)haurien de tenir el màxim de competències, delegant enuna instància de nivell superior quan sigui imprescindible.
Protegir els drets humans
La protecció dels drets humans és fonamental per avançaren la consecució d’un món més just i equitatiu. Ésimprescindible consolidar instruments jurídics de proteccióuniversal dels drets humans, com el Tribunal PenalInternacional, que han d’actuar de forma independent.Aprovada la seva creació el 1998 i ratificat per més de 60estats (mínim necessari per a la seva entrada enfuncionament), suposa l’inici d’un marc jurídic mundial quepermeti jutjar l’actuació de responsables de genocidis idelictes contra la humanitat.
Substituir el militarisme per la prevencióde conflictes
La concepció militarista de la seguretat, basada en la ditallatina ‘si vols la pau, prepara la guerra’, s’ha demostratinadequada. És necessari avançar en la diplomàciapreventiva, identificant les arrels profundes dels conflictesi actuant abans que esclatin. La comunitat internacionals’ha d’implicar en la resolució de situacions injustes quehan degenerat en frustracions col·lectives, incompatiblesamb la pau a l’àmbit mundial. Ens hem de dotar demecanismes i instruments de prevenció, en llocd’augmentar les despeses en defensa i inversió militar.
Igualment, s’ha de reduir el tràfic d’armes convencionalsi sotmetre la seva venda per part dels governs a un estrictecontrol internacional, evitant que alimentin guerres o acabina mans de països on no es respecten els drets humans.Respecte de les armes de destrucció massiva, el seu controli prohibició hauria de recaure en un poder realmentinternacional, i no dependre únicament de les nacions quedominen l’ordre mundial.
Democratitzar i reforçar Nacions Unides
És necessari reforçar i democratitzar Nacions Unides, tantel Consell de Seguretat i l’Assemblea General com elsorganismes especialitzats, per tal que pugui jugar un paperactiu en la governabilitat mundial enfront de les actuacionsunilaterals dels estats.
El Consell de Seguretat, amb una estructura defuncionament concebuda després de la II Guerra Mundial,disposa d’un grup de països amb presència permanent idret de vet (Estats Units, Rússia, Xina, França i Regne Unit).Igualment, el sistema de representativitat a l’AssembleaGeneral (un país, un vot) no estableix cap ponderació enfunció de la població dels estats.
Garantir la protecció del medi ambient
És urgent transformar el nostre model de desenvolupamenti consum per fer-lo sostenible, és a dir, mantenir i millorarla qualitat de vida dins dels límits i la capacitat deregeneració dels sistemes naturals.
S’ha de garantir la protecció del medi ambient adoptantcompromisos rigorosos, especialment en el que es refereixa la protecció del clima. S’ha de tenir en compte que, acausa de la inèrcia tèrmica del planeta, una vegada iniciatel procés d’escalfament de l’atmosfera és molt difícilrevertir-lo. Per tant, estem desencadenant processos ambconseqüències (moltes de les quals desconegudes) que esmanifestaran durant generacions futures sense capacitatde contenció.
Anàlogament, ens hem de comprometre amb la proteccióde la biodiversitat i la preservació dels recursos naturals.
GENT QUE FA COSESGENT QUE FA COSES
A tot el món, sorgeix unaconstel·lació de moviments quetreballen per una globalitzaciódiferent.
La xarxa mundial ATTAC demana la creacióde la taxa Tobin, un petit impost (al voltantdel 0,1%) sobre els moviments especulatius decapitals, que permetria recaptar 200.000
milions d’euros anuals per invertir endesenvolupament humà.
La Xarxa Ciutadana per l’Abolició delDeute Extern (XCADE) va organitzar unreferèndum en què 500.000 espanyols varendemanar l’abolició del deute dels països
més pobres.
A centenars de països, la Banca Èticapromou institucions financeres compromesesamb el desenvolupament social, la pau i
la sostenibilitat.El Fòrum Social Mundial (celebrat
inicialment a Porto Alegre, Brasil) reuneixmilers de persones de l’àmbit de la solidaritat,
el pacifisme i l’ecologia, que discuteixenalternatives per un altre món possible.
Les organitzacions agràries agrupades a lacoordinadora mundial VÍa Campesina lluitencontra el domini mundial de les grans
transnacionals i en favor d’una agriculturasostenible i amb condicions de treball digne.
GENT QUE FA COSESGENT QUE FA COSESLa Taxa Tobin
La Taxa Tobin, convertida en un dels lemes centrals de la xarxa mundial ATTAC, proposa aplicar un petitimpost sobre els moviments de capitals als mercats financers. Pretén tenir una funció dissuasiva sobreles transaccions de caràcter especulatiu i recaptar un fons de recursos destinat a eradicar la pobresadel planeta. Segons càlculs del PNUD, amb una taxa del 0,1% sobre les transaccions financeres esrecaptarien 200.000 milions d’euros anuals. Amb el 10% d’aquesta suma seria possible proporcionaratenció sanitària a tots els habitants del planeta, suprimir les formes greus de malnutrició i proporcionaraigua potable a tot el món. Amb un 3%, s’aconseguiria reduir a la meitat l’analfabetisme de la poblacióadulta.
El Fòrum Social Mundial
El Fòrum Social Mundial (celebrat per primera vegada a Porto Alegre el 2001) va sorgir com a alternativaal Fòrum Econòmic Mundial, que des de 1971 es desenvolupava a la ciutat suïssa de Davos, reunintlíders polítics i representants de grans empreses transnacionals. El Fòrum Social Mundial treballa perintegrar en un programa comú la pluralitat de denúncies i alternatives dels grups que volen una altraglobalització, més justa, equitativa i sostenible. Actualment es coordina en fòrums regionals i locals,que actuen com un espai de trobada, reflexió i debat, d’elaboració de propostes i intercanvi d'experiències,d’articulació d'accions per part d'entitats i moviments de la societat civil.
L’aposta pels ‘diners ètics’
Hem de distingir entre fons ètics, fons solidaris i la banca ètica pròpiament dita. Tots ells, a més decercar la rendibilitat financera per als seus clients, garanteixen un cert grau de compromís ‘ètic’ en eldestí dels diners dipositats. Els fons d’inversió ètics no poden destinar-se a finançar empreses relacionadesamb les armes, que atemptin contra el medi ambient o la salut, que no respectin els drets socials ilaborals dels treballadors, etc. Els fons solidaris destinen part dels seus beneficis (o comissions) apal·liar la fam o a combatre la misèria o la malaltia, generalment donant suport a la feina d’ONG decooperació o d’assistència a sectors desafavorits. La banca ètica pròpiament dita té una política selectivade crèdits a projectes d’interès social (microcrèdits a països poc desenvolupats, suport a la capacitaciói promoció d’iniciatives productives de poblacions desfavorides, desenvolupament de gènere, etc.).
Comerç Just
El comerç just és una alternativa al comerç tradicional. Enfront dels criteris merament econòmics, téen compte els valors ètics que contenen aspectes socials i ecològics. Així s’aconsegueix:
• Camperols i petits productors de zones empobrides troben una manera per viure dignament ambel seu treball, rebent un salari just.
• Els consumidors obtenen productes de qualitat, amb la garantia que s’han respectat els drets delstreballadors i el medi ambient. S’evita l’explotació infantil i els productors han de destinar una partdels beneficis a les necessitats bàsiques de les seves comunitats: sanitat, educació, formació laboral,etc.
• Es recupera l’enllaç entre el productor i el consumidor. S’estableix una relació a llarg termini i esgaranteix una part del pagament avançat dels productes; això permet que les comunitats puguinplanificar el seu desenvolupament sense haver de dependre de préstecs atorgats en condicionsd’usura.
• Es promou la participació a la presa de decisions i el funcionament democràtic; la igualtat entredones i homes; la protecció del medi ambient.
Els ciutadans
som els motors de canvi. Cal que
ens conscienciem i ens mobilitzem per fer
possibles les transformacions. A més, hi ha
alternatives que ja podem practicar:
• Reduir el teu consum, fent-lo més responsable i sostenible,
en lloc del model actual, en què preval el consum com a forma
de ser més feliç.
• Comprar productes de
comerç just , que
garanteixen haver estat
produïts amb salaris
dignes i que generen
beneficis en favor de la
comunitat que els
produeix.
• Procurar que els teus ingressos i estalvis afavoreixin
inversions de caire solidari, i donar suport a la creació d’una
banca ètica.
• Promoure i practicar els valors de la pau, la solidaritat i la
tolerància.
• Fer objecció fiscal a les despeses militars.
• Implicar-te activament en
el teu entorn, per promoure
el valor de la participació.
• Prendre part
en les mobilitzacions
en favor de la pau i
d’una globalització
diferent.
QUÈ POTS FER TU?QUÈ POTS FER TU?
QUÈ POTS FER TU?QUÈ POTS FER TU?El desafiament ètic de la globalització
“Com hem vist, la globalització significa que tots depenem uns dels altres. No importen les distàncies. Per molt limitadeslocalment que siguin les nostres intencions, allò que fem (o allò que deixem de fer) pot influir en les condicions de vida(o de mort) de gent que viu en llocs que no visitarem mai i de generacions que no coneixerem mai.
No es pot fer res per fer marxa enrere a la globalització. Podem estar ‘a favor’ o ‘en contra’ d’aquesta nova interdependènciamundial, però no podem revertir el procés. Tanmateix, moltes de les seves conseqüències sí que depenen de la nostraresistència o el nostre consentiment a la forma que està adoptant l’actual globalització.
Quan un ésser humà pateix indignitat, pobresa o dolor, no podem tenir certesa de la nostra innocència moral.No podem declarar que no ho sabíem, ni estar segurs que no hi ha res a canviar a la nostra conducta per impedir,o si més no alleujar, la sort d’aquell que pateix.
Hem de començar a assumir les conseqüències de la nostra conducta diària sobre persones cada vegada mésllunyanes. Potser individualment som impotents, però podem fer alguna cosa units. I aquesta unió està fetad’individus i per individus.”
Zygmunt Bauman, El desafiament ètic de la globalització
Quan el consum és responsable
És urgent un replantejament del model imperant de consum, basat en l’estímul sense límits de lademanda, que cerca crear necessitats i incita a satisfer-les per obtenir la sensació de felicitat.
Personalment, hem de reflexionar sobre el tipus de consum de béns i energètic, sobre les conseqüènciesque té per a altres poblacions del planeta i per al medi ambient. Podem transformar els hàbits deconsum. Consumint productes de comerç just tindrem la certesa que els productors, en la seva majorpart petites cooperatives, s’han estalviat intermediaris i cobren pel seu treball un salari digne. Reciclantenvasaments i components, evitarem l’esgotament de recursos naturals limitats. Utilitzant transportspúblics, reduirem l’increment d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Gestionant els nostres ingressosi estalvis a través de la banca ètica afavorim inversions de caire solidari. Tenint en compte les pràctiquesde les empreses quan decidim quins productes consumim (respecte del medi ambient, explotacióinfantil...), induirem canvis a les prioritats empresarials. Eludint el consum superflu i innecessari, evitantel dictat de les modes i les marques, contribuirem a un món més sostenible i equitatiu...
El valor de la participació
La participació de la societat civil, canalitzada a través de moviments socials o exercida com a ciutadans,és fonamental per aconseguir la transformació de l’actual globalització. Interpel·lant permanentmentles autoritats, els governs i les organitzacions internacionals, els ciutadans ens fem càrrec de les causesque volem defensar.
La participació de la ciutadania a través d’ONG de caràcter humanitari permet, sense dubte, solucionarsituacions urgents, però també poden canalitzar les energies sobre les conseqüències de l’ordre liberal,i no sobre les seves causes.
ÍNDE
X DE
DES
ENVO
LUPA
MENT
HUM
À
CA
NA
DÀ
AL
AS
KA
(EE
.UU
)
GR
OE
NL
ÀN
DIA
(DIN
AM
AR
CA
)
ES
TAT
S U
NIT
S
MÈ
XIC
CU
BA
BA
HA
ME
S
RE
P. D
OM
INIC
AN
AH
AIT
Í
JAM
AIC
AP
UE
RT
O R
ICO
(EE
.UU
)
GU
AT
EM
AL
A
JAM
AIC
AB
EL
ICE
EL
SA
LVA
DO
R
HO
ND
UR
ES
NIC
AR
AG
UA
CO
STA
RIC
A
PA
NA
MÀ
CO
LÒ
MB
IAVE
NE
ÇU
EL
A
EQ
UA
DO
R
PE
RÚ
BO
LÍV
IA
PA
RA
GU
AI
UR
UG
UA
I
AR
GE
NT
INA
XIL
E
BR
AS
IL
ISL
ÀN
DIA
IRL
AN
DA
RE
GN
EU
NIT
DIN
AM
AR
CA
PA
ÏSO
SB
AIX
OS
BÈ
LG
ICA
LU
XE
MB
UR
G
FR
AN
ÇA
SU
ÏSS
A
MÒ
NA
CO
AN
DO
RR
A
ES
PA
NY
A
PO
RT
UG
AL
ITÀ
LIARE
P. T
XE
CA
ES
LO
VÀ
QU
IA
HO
NG
RIA
ÀU
ST
RIA
ES
LO
VÈ
NIA
CR
OÀ
CIA
BÒ
SN
IA I
HE
RC
EG
OV
INA
SÈ
RB
IA I
MO
NT
EN
EG
RE
AL
BÀ
NIA
MA
CE
DÒ
NIA
GR
ÈC
IABU
LG
ÀR
IA
RO
MA
NIA
MO
LD
ÀV
IA
UC
RA
ÏNA
AL
EM
AN
YA
PO
LÒ
NIA
SU
ÈC
IA
RÚ
SS
IA
NO
RU
EG
AF
INL
ÀN
DIA
LIT
UÀ
NIA
LE
TÒ
NIA
ES
TÒ
NIA
BIE
LO
RÚ
SS
IA
MA
LTA
XIP
RE
MA
RR
OC
AL
GÈ
RIA
TU
NÍS
IA
LÍB
IA
SA
HÀ
RA
OC
CID
EN
TAL
MA
UR
ITÀ
NIA
MA
LI
CA
P V
ER
D
SE
NE
GA
L
GÀ
MB
IA
GU
INE
A-B
AS
SA
U
GU
INE
A
SIE
RR
A L
EO
NE
LIB
ÈR
IA
CO
STA
D’IV
OR
IG
HA
NAT
OG
O
BE
NÍN
BU
RK
INA
FAS
O
NIG
ÈR
IA
TX
AD
SU
DA
N
ER
ITR
EA
DJI
BO
UT
I
RE
PÚ
BL
ICA
CE
NT
RE
AF
RIC
AN
A
UG
AN
DA
SO
MÀ
LIA
CA
ME
RU
N
GU
INE
A E
QU
AT
OR
IAL
SÂ
O T
OM
É I
PR
ÍNC
IPE
GA
BO
N
CO
NG
O
RE
P. D
EM
.D
EL
CO
NG
O
RU
AN
DA
BU
RU
ND
I
KE
NY
A
TAN
ZÀ
NIA
SE
YC
HE
LL
ES
CO
MO
RE
S
MA
DA
GA
SC
AR
MA
LA
WI
MA
UR
ICI
ZÀ
MB
IA
AN
GO
LA
MO
ÇA
MB
IC
ZIM
BA
BW
E
NA
MÍB
IA
BO
TS
WA
NA
SU
D-À
FR
ICAL
ES
OT
HO
SW
AZ
ILÀ
ND
IA
NÍG
ER
IEM
EN
UN
IÓ D
EL
SE
MIR
AT
SÀ
RA
BS
QA
TAR
BA
HR
AIN
AR
ÀB
IA S
AU
DIT
A
KU
WA
IT
IRA
QIR
AN
JOR
DÀ
NIA
PA
LE
ST
INA
ISR
AE
L
LÍB
AN
SÍR
IA
TU
RQ
UIA
AR
MÈ
NIA
AZ
ER
BA
IDJA
N
GE
ÒR
GIA
TU
RK
ME
NIS
TAN
UZ
BE
KIS
TAN
KIR
GU
IZIS
TAN
TAD
JIK
ISTA
N
AF
GA
NIS
TAN
PA
KIS
TAN
NE
PA
L
BU
TH
AN
BA
NG
LA
DE
SH
MY
AN
MA
R
KA
ZA
KH
STA
N
ÍND
IAO
MA
N
MA
LD
IVE
S
SR
I LA
NK
A
MA
LÀ
ISIAB
RU
NE
I
SIN
GA
PU
R
I
N
D
O
N
È
S
I A
TIM
OR
ES
T
PA
PU
A-
NO
VA
GU
INE
A
SA
LO
MÓ
TU
VA
LU
VA
NU
AT
U
FIJ
I
TO
NG
A
SA
MO
A
NO
VA
CA
LE
DO
NIA NO
VA
ZE
LA
ND
A
AU
ST
RÀ
LIA
NA
UR
UK
IRIB
AT
I
ILL
ES
MA
RS
HA
LL
ES
TAT
S F
ED
ER
AT
SD
E M
ICR
ON
ÈS
IAP
AL
AU
FIL
IPIN
ES
VIE
TN
AM
CA
MB
OD
JA
TAIL
ÀN
DIA
LA
OS
XIN
A
TAIW
AN
JAP
ÓC
OR
EA
DE
L S
UD
CO
RE
A D
EL
NO
RT
E
MO
NG
ÒL
IA
RÚ
SS
IA
SA
INT
CR
IST
OP
HE
R I
NE
VIS
AN
TÍG
UA
I B
AR
BU
DA
DO
MIN
ICA
SA
INT
LU
CIA
BA
RB
AD
OS
GR
EN
AD
A
SA
INT
VIN
CE
NT
TR
INIT
AT
I T
OB
AG
O
GU
YA
NA
SU
RIN
AM
GU
YA
NA
FR
AN
CE
SA
EG
IPT
E
ET
IOP
IA
men
ys d
e 0
,50
de 0
,50 a
0,7
0
de 0
,70 a
0,8
0
de 0
,80 a
0,9
0
més
de 0
,90
sen
se d
ad
es
Índ
ex d
e D
esen
volu
pam
ent
Hu
mà
El Planisferi de Peters
La utilització del planisferi de Peters respon a una concepció del món més igualitària i solidària. Representatotes les regions terrestres mantenint la proporció exacta entre superfícies, situant l’equador al centre del mapai respectant els angles en les direccions nord-sud i est-oest. Suposa una representació més exacta i real queel planisferi tradicional de Mercator, que reflecteix una concepció eurocèntrica del món, ja que reprodueixl’hemisferi nord proporcionalment molt major que l’hemisferi sud i ubica Europa al centre del mapa.
Desenvolupament humà
Mesura el benestar humà de la població d’un país, més enllà de la simple renda per càpita. Utilitzarem l'anomenatÍndex de Desenvolupament Humà (IDH), un indicador creat pel PNUD que pren en consideració tres aspectesbàsics del desenvolupament humà:• Una vida llarga i saludable, mesurada per l’esperança de vida en néixer.• Coneixements, mesurats per la taxa d’alfabetització d’adults (amb una ponderació de dos terços) i la combinació
d’escolarització primària, secundària i universitària (amb una ponderació d’un terç).• Un nivell de vida digne, mesurat pel PIB (Producte Interior Brut) per càpita ajustat. Valors del PIB ajustats
significa que han estat estimats tenint en compte els preus i les paritats de poder adquisitiu (PPA) entre països.
Abans de calcular el propi IDH, és necessari crear un índex per valorar cadascun dels seus tres components-esperança de vida, educació i renda per càpita-, per expressar-los de forma que resultin comparables en unmateix rang de variació (de 0 a 1).
Es trien valors mínims i màxims (valors de referència) respecte de cadascun dels tres indicadors. L’índex decada component s’obté aplicant la següent fórmula general:
valor de l’indicador – valor mínimÍndex del component =
valor màxim – valor mínim
Per a cada indicador es prenen els següents valors de referència:
Indicador valor màxim valor mínimEsperança de vida en néixer (anys) 85 25Taxa d’alfabetització d’adults (%) 100 0Taxa bruta combinada d’escolarització (%) 100 0PIB per càpita ajustat (PPA, dòlars EEUU) 40.000 100
D’aquesta forma tindrem:
esperança de vida – 25índex d’esperança de vida =
85 – 25
alfabetització adults – 0 escolarització – 0índex d’educació = 2/3 · + 1/3 ·
100 – 0 100 – 0
log(PIB per càpita) – log(100)índex del PIB =
log(40.000) – log(100)
Seguidament, es calcula l’IDH com a simple mitjana dels índexs dels tres components considerats.
índex de desenvolupament humà = 1/3 índex d’esperança de vida + 1/3 índex d’educació + 1/3 índex del PIB
El seu valor es comprèn entre 0 i 1, corresponent 0 a un benestar nul i 1 a un desenvolupament humà òptim.
ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ
ÍNDE
X D’
EQUIT
AT
CA
NA
DÀ
AL
AS
KA
(EE
.UU
)
GR
OE
NL
ÀN
DIA
(DIN
AM
AR
CA
)
ES
TAT
S U
NIT
S
MÈ
XIC
CU
BA
BA
HA
ME
S
RE
P. D
OM
INIC
AN
AH
AIT
Í
JAM
AIC
AP
UE
RT
O R
ICO
(EE
.UU
)
GU
AT
EM
AL
A
JAM
AIC
AB
EL
ICE
EL
SA
LVA
DO
R
HO
ND
UR
ES
NIC
AR
AG
UA
CO
STA
RIC
A
PA
NA
MÀ
CO
LÒ
MB
IAVE
NE
ÇU
EL
A
EQ
UA
DO
R
PE
RÚ
BO
LÍV
IA
PA
RA
GU
AI
UR
UG
UA
I
AR
GE
NT
INA
XIL
E
BR
AS
IL
ISL
ÀN
DIA
IRL
AN
DA
RE
GN
EU
NIT
DIN
AM
AR
CA
PA
ÏSO
SB
AIX
OS
BÈ
LG
ICA
LU
XE
MB
UR
G
FR
AN
ÇA
SU
ÏSS
A
MÒ
NA
CO
AN
DO
RR
A
ES
PA
NY
A
PO
RT
UG
AL
ITÀ
LIARE
P. T
XE
CA
ES
LO
VÀ
QU
IA
HO
NG
RIA
ÀU
ST
RIA
ES
LO
VÈ
NIA
CR
OÀ
CIA
BÒ
SN
IA I
HE
RC
EG
OV
INA
SÈ
RB
IA I
MO
NT
EN
EG
RE
AL
BÀ
NIA
MA
CE
DÒ
NIA
GR
ÈC
IABU
LG
ÀR
IA
RO
MA
NIA
MO
LD
ÀV
IA
UC
RA
ÏNA
AL
EM
AN
YA
PO
LÒ
NIA
SU
ÈC
IA
RÚ
SS
IA
NO
RU
EG
AF
INL
ÀN
DIA
LIT
UÀ
NIA
LE
TÒ
NIA
ES
TÒ
NIA
BIE
LO
RÚ
SS
IA
MA
LTA
XIP
RE
MA
RR
OC
AL
GÈ
RIA
TU
NÍS
IA
LÍB
IA
SA
HÀ
RA
OC
CID
EN
TAL
MA
UR
ITÀ
NIA
MA
LI
CA
P V
ER
D
SE
NE
GA
L
GÀ
MB
IA
GU
INE
A-B
AS
SA
U
GU
INE
A
SIE
RR
A L
EO
NE
LIB
ÈR
IA
CO
STA
D’IV
OR
IG
HA
NAT
OG
O
BE
NÍN
BU
RK
INA
FAS
O
NIG
ÈR
IA
TX
AD
SU
DA
N
ER
ITR
EA
DJI
BO
UT
I
RE
PÚ
BL
ICA
CE
NT
RE
AF
RIC
AN
A
UG
AN
DA
SO
MÀ
LIA
CA
ME
RU
N
GU
INE
A E
QU
AT
OR
IAL
SÂ
O T
OM
É I
PR
ÍNC
IPE
GA
BO
N
CO
NG
O
RE
P. D
EM
.D
EL
CO
NG
O
RU
AN
DA
BU
RU
ND
I
KE
NY
A
TAN
ZÀ
NIA
SE
YC
HE
LL
ES
CO
MO
RE
S
MA
DA
GA
SC
AR
MA
LA
WI
MA
UR
ICI
ZÀ
MB
IA
AN
GO
LA
MO
ÇA
MB
IC
ZIM
BA
BW
E
NA
MÍB
IA
BO
TS
WA
NA
SU
D-À
FR
ICAL
ES
OT
HO
SW
AZ
ILÀ
ND
IA
NÍG
ER
IEM
EN
UN
IÓ D
EL
SE
MIR
AT
SÀ
RA
BS
QA
TAR
BA
HR
AIN
AR
ÀB
IA S
AU
DIT
A
KU
WA
IT
IRA
QIR
AN
JOR
DÀ
NIA
PA
LE
ST
INA
ISR
AE
L
LÍB
AN
SÍR
IA
TU
RQ
UIA
AR
MÈ
NIA
AZ
ER
BA
IDJA
N
GE
ÒR
GIA
TU
RK
ME
NIS
TAN
UZ
BE
KIS
TAN
KIR
GU
IZIS
TAN
TAD
JIK
ISTA
N
AF
GA
NIS
TAN
PA
KIS
TAN
NE
PA
L
BU
TH
AN
BA
NG
LA
DE
SH
MY
AN
MA
R
KA
ZA
KH
STA
N
ÍND
IAO
MA
N
MA
LD
IVE
S
SR
I LA
NK
A
MA
LÀ
ISIAB
RU
NE
I
SIN
GA
PU
R
I
N
D
O
N
È
S
I A
TIM
OR
ES
T
PA
PU
A-
NO
VA
GU
INE
A
SA
LO
MÓ
TU
VA
LU
VA
NU
AT
U
FIJ
I
TO
NG
A
SA
MO
A
NO
VA
CA
LE
DO
NIA NO
VA
ZE
LA
ND
A
AU
ST
RÀ
LIA
NA
UR
UK
IRIB
AT
I
ILL
ES
MA
RS
HA
LL
ES
TAT
S F
ED
ER
AT
SD
E M
ICR
ON
ÈS
IAP
AL
AU
FIL
IPIN
ES
VIE
TN
AM
CA
MB
OD
JA
TAIL
ÀN
DIA
LA
OS
XIN
A
TAIW
AN
JAP
ÓC
OR
EA
DE
L S
UD
CO
RE
A D
EL
NO
RT
E
MO
NG
ÒL
IA
RÚ
SS
IA
SA
INT
CR
IST
OP
HE
R I
NE
VIS
AN
TÍG
UA
I B
AR
BU
DA
DO
MIN
ICA
SA
INT
LU
CIA
BA
RB
AD
OS
GR
EN
AD
A
SA
INT
VIN
CE
NT
TR
INIT
AT
I T
OB
AG
O
GU
YA
NA
SU
RIN
AM
GU
YA
NA
FR
AN
CE
SA
EG
IPT
E
ET
IOP
IA
me
nys
de
0,5
0
de
0,5
0 a
0,7
0
de
0,7
0 a
0,8
0
de
0,8
0 a
0,9
0
mé
s d
e 0
,90
sen
se d
ad
es
índ
ex
d’e
qu
ita
t
Reflecteix el grau de desigualtat entre la població d’un país en dos aspectes bàsics: la distribució de la riquesa(mesurada a partir del coeficient de Gini) i el desenvolupament humà d’homes i dones (mesurada a partir del’IDG, Índex de Desenvolupament relatiu al Gènere).
Igualtat de gènere
L’índex de desenvolupament relatiu al gènere mesura les desigualtats entre homes i dones als aspectesconsiderats a l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), és a dir: esperança de vida, educació i renda porcàpita. El resultat s’obté mitjançant un procediment anàleg al càlcul de l’IDH, ponderat negativament enfunció de les desigualtats de gènere en cadascun dels seus components.
Igualtat en la distribució de la riquesa
El coeficient de Gini mesura la desigualtat al llarg de tota la distribució de l’ingrés o el consum entre lapoblació d’un mateix país. Un valor 0 representa igualtat perfecta, i un valor 100, desigualtat perfecta.Resulta una aproximació més exacta que l’habitual comparació entre els ingressos del 20% més pobrede la població i els del 20% més ric de la població.
De forma anàloga al càlcul de l’IDH, es consideren uns valors màxims i mínims de referència. L’índexde distribució de riquesa s’obté mitjançant la fórmula:
Coeficient de Gini – 20Índex de distribució de riquesa =
70 – 20
S’obté un valor comprès entre 0 i 1, corresponent 0 a la màxima desigualtat en la distribució de riquesai 1 a la mínima desigualtat.
L’índex d’equitat s’obté a partir de la mitjana ponderada de tots dos components:
índex d’equitat = 1/2 índex de desenvolupament relatiu al gènere + 1/2 índex de distribució de riquesa
ÍNDEX D’EQUITATÍNDEX D’EQUITAT
ÍNDE
X DE
SOST
ENIB
ILITA
T
CA
NA
DÀ
AL
AS
KA
(EE
.UU
)
GR
OE
NL
ÀN
DIA
(DIN
AM
AR
CA
)
ES
TAT
S U
NIT
S
MÈ
XIC
CU
BA
BA
HA
ME
S
RE
P. D
OM
INIC
AN
AH
AIT
Í
JAM
AIC
AP
UE
RT
O R
ICO
(EE
.UU
)
GU
AT
EM
AL
A
JAM
AIC
AB
EL
ICE
EL
SA
LVA
DO
R
HO
ND
UR
ES
NIC
AR
AG
UA
CO
STA
RIC
A
PA
NA
MÀ
CO
LÒ
MB
IAVE
NE
ÇU
EL
A
EQ
UA
DO
R
PE
RÚ
BO
LÍV
IA
PA
RA
GU
AI
UR
UG
UA
I
AR
GE
NT
INA
XIL
E
BR
AS
IL
ISL
ÀN
DIA
IRL
AN
DA
RE
GN
EU
NIT
DIN
AM
AR
CA
PA
ÏSO
SB
AIX
OS
BÈ
LG
ICA
LU
XE
MB
UR
G
FR
AN
ÇA
SU
ÏSS
A
MÒ
NA
CO
AN
DO
RR
A
ES
PA
NY
A
PO
RT
UG
AL
ITÀ
LIARE
P. T
XE
CA
ES
LO
VÀ
QU
IA
HO
NG
RIA
ÀU
ST
RIA
ES
LO
VÈ
NIA
CR
OÀ
CIA
BÒ
SN
IA I
HE
RC
EG
OV
INA
SÈ
RB
IA I
MO
NT
EN
EG
RE
AL
BÀ
NIA
MA
CE
DÒ
NIA
GR
ÈC
IABU
LG
ÀR
IA
RO
MA
NIA
MO
LD
ÀV
IA
UC
RA
ÏNA
AL
EM
AN
YA
PO
LÒ
NIA
SU
ÈC
IA
RÚ
SS
IA
NO
RU
EG
AF
INL
ÀN
DIA
LIT
UÀ
NIA
LE
TÒ
NIA
ES
TÒ
NIA
BIE
LO
RÚ
SS
IA
MA
LTA
XIP
RE
MA
RR
OC
AL
GÈ
RIA
TU
NÍS
IA
LÍB
IA
SA
HÀ
RA
OC
CID
EN
TAL
MA
UR
ITÀ
NIA
MA
LI
CA
P V
ER
D
SE
NE
GA
L
GÀ
MB
IA
GU
INE
A-B
AS
SA
U
GU
INE
A
SIE
RR
A L
EO
NE
LIB
ÈR
IA
CO
STA
D’IV
OR
IG
HA
NAT
OG
O
BE
NÍN
BU
RK
INA
FAS
O
NIG
ÈR
IA
TX
AD
SU
DA
N
ER
ITR
EA
DJI
BO
UT
I
RE
PÚ
BL
ICA
CE
NT
RE
AF
RIC
AN
A
UG
AN
DA
SO
MÀ
LIA
CA
ME
RU
N
GU
INE
A E
QU
AT
OR
IAL
SÂ
O T
OM
É I
PR
ÍNC
IPE
GA
BO
N
CO
NG
O
RE
P. D
EM
.D
EL
CO
NG
O
RU
AN
DA
BU
RU
ND
I
KE
NY
A
TAN
ZÀ
NIA
SE
YC
HE
LL
ES
CO
MO
RE
S
MA
DA
GA
SC
AR
MA
LA
WI
MA
UR
ICI
ZÀ
MB
IA
AN
GO
LA
MO
ÇA
MB
IC
ZIM
BA
BW
E
NA
MÍB
IA
BO
TS
WA
NA
SU
D-À
FR
ICAL
ES
OT
HO
SW
AZ
ILÀ
ND
IA
NÍG
ER
IEM
EN
UN
IÓ D
EL
SE
MIR
AT
SÀ
RA
BS
QA
TAR
BA
HR
AIN
AR
ÀB
IA S
AU
DIT
A
KU
WA
IT
IRA
QIR
AN
JOR
DÀ
NIA
PA
LE
ST
INA
ISR
AE
L
LÍB
AN
SÍR
IA
TU
RQ
UIA
AR
MÈ
NIA
AZ
ER
BA
IDJA
N
GE
ÒR
GIA
TU
RK
ME
NIS
TAN
UZ
BE
KIS
TAN
KIR
GU
IZIS
TAN
TAD
JIK
ISTA
N
AF
GA
NIS
TAN
PA
KIS
TAN
NE
PA
L
BU
TH
AN
BA
NG
LA
DE
SH
MY
AN
MA
R
KA
ZA
KH
STA
N
ÍND
IAO
MA
N
MA
LD
IVE
S
SR
I LA
NK
A
MA
LÀ
ISIAB
RU
NE
I
SIN
GA
PU
R
I
N
D
O
N
È
S
I A
TIM
OR
ES
T
PA
PU
A-
NO
VA
GU
INE
A
SA
LO
MÓ
TU
VA
LU
VA
NU
AT
U
FIJ
I
TO
NG
A
SA
MO
A
NO
VA
CA
LE
DO
NIA NO
VA
ZE
LA
ND
A
AU
ST
RÀ
LIA
NA
UR
UK
IRIB
AT
I
ILL
ES
MA
RS
HA
LL
ES
TAT
S F
ED
ER
AT
SD
E M
ICR
ON
ÈS
IAP
AL
AU
FIL
IPIN
ES
VIE
TN
AM
CA
MB
OD
JA
TAIL
ÀN
DIA
LA
OS
XIN
A
TAIW
AN
JAP
ÓC
OR
EA
DE
L S
UD
CO
RE
A D
EL
NO
RT
E
MO
NG
ÒL
IA
RÚ
SS
IA
SA
INT
CR
IST
OP
HE
R I
NE
VIS
AN
TÍG
UA
I B
AR
BU
DA
DO
MIN
ICA
SA
INT
LU
CIA
BA
RB
AD
OS
GR
EN
AD
A
SA
INT
VIN
CE
NT
TR
INIT
AT
I T
OB
AG
O
GU
YA
NA
SU
RIN
AM
GU
YA
NA
FR
AN
CE
SA
EG
IPT
E
ET
IOP
IA
me
nys
de
0,5
0
de
0,5
0 a
0,7
0
de
0,7
0 a
0,8
5
de
0,8
5 a
0,9
5
mé
s d
e 0
,95
sen
se d
ad
es
índ
ex
de
so
ste
nib
ilit
at
Determina el grau de sostenibilitat ambiental associat al model de vida d’un país, prenent com a referència lacontaminació que produeix la seva població. L’índex utilitzat considera les tones de CO2 emeses a l’atmosferaper habitant, valor íntimament relacionat amb el canvi climàtic provocat per les emissions de gasos d’efectehivernacle. Si bé els efectes de l’activitat humana sobre el medi ambient inclouen molts altres aspectes (esgotamentde recursos, desforestació, escassesa d’aigua potable, fonts energètiques...), el canvi climàtic sembla ser la mésgreu amenaça que pesa sobre la sostenibilitat del planeta a mitjà termini.
Per mesurar l’índex de sostenibilitat ambiental s’han considerat les emissions de CO2 per habitant i s’ha definituna fórmula semblant a les anteriors, amb valors màxims i mínims de referència:
emissions CO2 (Tn/hab.) – 0índex de sostenibilitat = 1 –
20 – 0
S’obté un valor comprès entre 0 i 1, essent 0 l’indicador de nul·la sostenibilitat ambiental i 1 equiparable a efectespoc considerables sobre el medi ambient global.
Prenent com a referència de sostenibilitat un únic indicador i no considerant altres registres, queden senseavaluar possibles agressions ambientals de caràcter local que ponderarien l’índex obtingut per a cada país.D’altra banda, el valor màxim d’emissions considerat, 20 tones de CO2 per habitant, correspon a una situació decompleta insostenibilitat global (així i tot, llargament superat por alguns països). Basta ressenyar que, encaraque el procés de canvi climàtic ja és manifestament evident, el valor mitjà mundial d’emissions per habitant l’any2002 no arribava a 4 tones de CO2 per habitant.
ÍNDEX DE SOSTENIBILITATÍNDEX DE SOSTENIBILITAT
ÍNDE
X DE
SOLID
ARITA
T
CA
NA
DÀ
AL
AS
KA
(EE
.UU
)
GR
OE
NL
ÀN
DIA
(DIN
AM
AR
CA
)
ES
TAT
S U
NIT
S
MÈ
XIC
CU
BA
BA
HA
ME
S
RE
P. D
OM
INIC
AN
AH
AIT
Í
JAM
AIC
AP
UE
RT
O R
ICO
(EE
.UU
)
GU
AT
EM
AL
A
JAM
AIC
AB
EL
ICE
EL
SA
LVA
DO
R
HO
ND
UR
ES
NIC
AR
AG
UA
CO
STA
RIC
A
PA
NA
MÀ
CO
LÒ
MB
IAVE
NE
ÇU
EL
A
EQ
UA
DO
R
PE
RÚ
BO
LÍV
IA
PA
RA
GU
AI
UR
UG
UA
I
AR
GE
NT
INA
XIL
E
BR
AS
IL
ISL
ÀN
DIA
IRL
AN
DA
RE
GN
EU
NIT
DIN
AM
AR
CA
PA
ÏSO
SB
AIX
OS
BÈ
LG
ICA
LU
XE
MB
UR
G
FR
AN
ÇA
SU
ÏSS
A
MÒ
NA
CO
AN
DO
RR
A
ES
PA
NY
A
PO
RT
UG
AL
ITÀ
LIARE
P. T
XE
CA
ES
LO
VÀ
QU
IA
HO
NG
RIA
ÀU
ST
RIA
ES
LO
VÈ
NIA
CR
OÀ
CIA
BÒ
SN
IA I
HE
RC
EG
OV
INA
SÈ
RB
IA I
MO
NT
EN
EG
RE
AL
BÀ
NIA
MA
CE
DÒ
NIA
GR
ÈC
IA
BU
LG
ÀR
IA
RO
MA
NIA
MO
LD
ÀV
IA
UC
RA
ÏNA
AL
EM
AN
YA
PO
LÒ
NIA
SU
ÈC
IA
RÚ
SS
IA
NO
RU
EG
AF
INL
ÀN
DIA
LIT
UÀ
NIA
LE
TÒ
NIA
ES
TÒ
NIA
BIE
LO
RÚ
SS
IA
MA
LTA
XIP
RE
MA
RR
OC
AL
GÈ
RIA
TU
NÍS
IA
LÍB
IA
SA
HÀ
RA
OC
CID
EN
TAL
MA
UR
ITÀ
NIA
MA
LI
CA
P V
ER
D
SE
NE
GA
L
GÀ
MB
IA
GU
INE
A-B
AS
SA
U
GU
INE
A
SIE
RR
A L
EO
NE
LIB
ÈR
IA
CO
STA
D’IV
OR
IG
HA
NAT
OG
O
BE
NÍN
BU
RK
INA
FAS
O
NIG
ÈR
IA
TX
AD
SU
DA
N
ER
ITR
EA
DJI
BO
UT
I
RE
PÚ
BL
ICA
CE
NT
RE
AF
RIC
AN
A
UG
AN
DA
SO
MÀ
LIA
CA
ME
RU
N
GU
INE
A E
QU
AT
OR
IAL
SÂ
O T
OM
É I
PR
ÍNC
IPE
GA
BO
N
CO
NG
O
RE
P. D
EM
.D
EL
CO
NG
O
RU
AN
DA
BU
RU
ND
I
KE
NY
A
TAN
ZÀ
NIA
SE
YC
HE
LL
ES
CO
MO
RE
S
MA
DA
GA
SC
AR
MA
LA
WI
MA
UR
ICI
ZÀ
MB
IA
AN
GO
LA
MO
ÇA
MB
IC
ZIM
BA
BW
E
NA
MÍB
IA
BO
TS
WA
NA
SU
D-À
FR
ICAL
ES
OT
HO
SW
AZ
ILÀ
ND
IA
NÍG
ER
IEM
EN
UN
IÓ D
EL
SE
MIR
AT
SÀ
RA
BS
QA
TAR
BA
HR
AIN
AR
ÀB
IA S
AU
DIT
A
KU
WA
IT
IRA
QIR
AN
JOR
DÀ
NIA
PA
LE
ST
INA
ISR
AE
L
LÍB
AN
SÍR
IA
TU
RQ
UIA
AR
MÈ
NIA
AZ
ER
BA
IDJA
N
GE
ÒR
GIA
TU
RK
ME
NIS
TAN
UZ
BE
KIS
TAN
KIR
GU
IZIS
TAN
TAD
JIK
ISTA
N
AF
GA
NIS
TAN
PA
KIS
TAN
NE
PA
L
BU
TH
AN
BA
NG
LA
DE
SH
MY
AN
MA
R
KA
ZA
KH
STA
N
ÍND
IAO
MA
N
MA
LD
IVE
S
SR
I LA
NK
A
MA
LÀ
ISIAB
RU
NE
I
SIN
GA
PU
R
I
N
D
O
N
È
S
I A
TIM
OR
ES
T
PA
PU
A-
NO
VA
GU
INE
A
SA
LO
MÓ
TU
VA
LU
VA
NU
AT
U
FIJ
I
TO
NG
A
SA
MO
A
NO
VA
CA
LE
DO
NIA NO
VA
ZE
LA
ND
A
AU
ST
RÀ
LIA
NA
UR
UK
IRIB
AT
I
ILL
ES
MA
RS
HA
LL
ES
TAT
S F
ED
ER
AT
SD
E M
ICR
ON
ÈS
IAP
AL
AU
FIL
IPIN
ES
VIE
TN
AM
CA
MB
OD
JA
TAIL
ÀN
DIA
LA
OS
XIN
A
TAIW
AN
JAP
ÓC
OR
EA
DE
L S
UD
CO
RE
A D
EL
NO
RT
E
MO
NG
ÒL
IA
RÚ
SS
IA
SA
INT
CR
IST
OP
HE
R I
NE
VIS
AN
TÍG
UA
I B
AR
BU
DA
DO
MIN
ICA
SA
INT
LU
CIA
BA
RB
AD
OS
GR
EN
AD
A
SA
INT
VIN
CE
NT
TR
INIT
AT
I T
OB
AG
O
GU
YA
NA
SU
RIN
AM
GU
YA
NA
FR
AN
CE
SA
EG
IPT
E
ET
IOP
IA
me
nys
de
0,2
0
de
0,2
0 a
0,4
0
de
0,4
0 a
0,5
0
de
0,5
0 a
0,7
0
mé
s d
e 0
,70
sen
se d
ad
es
índ
ex
de
so
lid
ari
tat
Per als països del Nord mesura el grau de compromís amb el desenvolupament dels països més desafavorits,considerant el percentatge del PIB destinat a Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). Per als països del Sudreflecteix el grau de dependència de l’ajuda externa, considerant el percentatge del PIB rebut en concepte d’AjudaOficial al Desenvolupament. En tots dos casos s’aplica un factor de ponderació si els països tenen la consideracióde paradisos fiscals.
Per a l’obtenció de l’índex de solidaritat, s’aplica la següent formulació:
AOD donada – 0índex de solidaritat països donants = 0,5 · ( 1 + ------------------------------- )
1 – 0
AOD rebuda – 0índex de solidaritat països receptors = 0,5 · ( 1 – -------------------------------)
20 – 0
S’obtindrà un valor comprès entre 0 i 1, corresponent 0 a un país enterament depenent de l’ajuda externa (mésdel 20% del seu PIB), 0,5 a un país que ni és receptor ni donant d’ajuda al desenvolupament, i 1 a un país quedestina més de l’1% del seu PIB a l’ajuda al desenvolupament.
La utilització de l’indicador d’Ajuda Oficial al Desenvolupament suposa algunes limitacions: quantifica el volumde l’ajuda però no ens dóna informació sobre l’ús que se’n fa, comptabilitzant igualment el suport a projectesde desenvolupament coherents i l’ajuda condicionada a retorns d’inversions (com els espanyols crèdits FAD), oel suport a règims que no respecten els drets humans, etc. Tampoc no expressa l’actitud respecte de la condonacióo el pagament del deute extern, les polítiques de subvencions i aranzels a la importació de productes de païsosdel Sud, etc., aspectes per a la quantificació dels quals no hi ha indicadors reconeguts.
Sí que s’ha tingut en compte la permissivitat respecte de les pràctiques associades als paradisos fiscals, ponderantel resultat anterior per un factor 0,5 en el cas que el país en qüestió tingui la consideració de paradís fiscal, i 0,75quan, tot i no estar considerat com a tal, manifesta una oberta tolerància.
ÍNDEX DE SOLIDARITATÍNDEX DE SOLIDARITAT
ÍNDE
X DE
PAU
I DR
ETS H
UMAN
S
CA
NA
DÀ
AL
AS
KA
(EE
.UU
)
GR
OE
NL
ÀN
DIA
(DIN
AM
AR
CA
)
ES
TAT
S U
NIT
S
MÈ
XIC
CU
BA
BA
HA
ME
S
RE
P. D
OM
INIC
AN
AH
AIT
Í
JAM
AIC
AP
UE
RT
O R
ICO
(EE
.UU
)
GU
AT
EM
AL
A
JAM
AIC
AB
EL
ICE
EL
SA
LVA
DO
R
HO
ND
UR
ES
NIC
AR
AG
UA
CO
STA
RIC
A
PA
NA
MÀ
CO
LÒ
MB
IAVE
NE
ÇU
EL
A
EQ
UA
DO
R
PE
RÚ
BO
LÍV
IA
PA
RA
GU
AI
UR
UG
UA
I
AR
GE
NT
INA
XIL
E
BR
AS
IL
ISL
ÀN
DIA
IRL
AN
DA
RE
GN
EU
NIT
DIN
AM
AR
CA
PA
ÏSO
SB
AIX
OS
BÈ
LG
ICA
LU
XE
MB
UR
G
FR
AN
ÇA
SU
ÏSS
A
MÒ
NA
CO
AN
DO
RR
A
ES
PA
NY
A
PO
RT
UG
AL
ITÀ
LIARE
P. T
XE
CA
ES
LO
VÀ
QU
IA
HO
NG
RIA
ÀU
ST
RIA
ES
LO
VÈ
NIA
CR
OÀ
CIA
BÒ
SN
IA I
HE
RC
EG
OV
INA
SÈ
RB
IA I
MO
NT
EN
EG
RE
AL
BÀ
NIA
MA
CE
DÒ
NIA
GR
ÈC
IA
BU
LG
ÀR
IA
RO
MA
NIA
MO
LD
ÀV
IA
UC
RA
ÏNA
AL
EM
AN
YA
PO
LÒ
NIA
SU
ÈC
IA
RÚ
SS
IA
NO
RU
EG
AF
INL
ÀN
DIA
LIT
UÀ
NIA
LE
TÒ
NIA
ES
TÒ
NIA
BIE
LO
RÚ
SS
IA
MA
LTA
XIP
RE
MA
RR
OC
AL
GÈ
RIA
TU
NÍS
IA
LÍB
IA
SA
HÀ
RA
OC
CID
EN
TAL
MA
UR
ITÀ
NIA
MA
LI
CA
P V
ER
D
SE
NE
GA
L
GÀ
MB
IA
GU
INE
A-B
AS
SA
U
GU
INE
A
SIE
RR
A L
EO
NE
LIB
ÈR
IA
CO
STA
D’IV
OR
IG
HA
NAT
OG
O
BE
NÍN
BU
RK
INA
FAS
O
NIG
ÈR
IA
TX
AD
SU
DA
N
ER
ITR
EA
DJI
BO
UT
I
RE
PÚ
BL
ICA
CE
NT
RE
AF
RIC
AN
A
UG
AN
DA
SO
MÀ
LIA
CA
ME
RU
N
GU
INE
A E
QU
AT
OR
IAL
SÂ
O T
OM
É I
PR
ÍNC
IPE
GA
BO
N
CO
NG
O
RE
P. D
EM
.D
EL
CO
NG
O
RU
AN
DA
BU
RU
ND
I
KE
NY
A
TAN
ZÀ
NIA
SE
YC
HE
LL
ES
CO
MO
RE
S
MA
DA
GA
SC
AR
MA
LA
WI
MA
UR
ICI
ZÀ
MB
IA
AN
GO
LA
MO
ÇA
MB
IC
ZIM
BA
BW
E
NA
MÍB
IA
BO
TS
WA
NA
SU
D-À
FR
ICAL
ES
OT
HO
SW
AZ
ILÀ
ND
IA
NÍG
ER
IEM
EN
UN
IÓ D
EL
SE
MIR
AT
SÀ
RA
BS
QA
TAR
BA
HR
AIN
AR
ÀB
IA S
AU
DIT
A
KU
WA
IT
IRA
QIR
AN
JOR
DÀ
NIA
PA
LE
ST
INA
ISR
AE
L
LÍB
AN
SÍR
IA
TU
RQ
UIA
AR
MÈ
NIA
AZ
ER
BA
IDJA
N
GE
ÒR
GIA
TU
RK
ME
NIS
TAN
UZ
BE
KIS
TAN
KIR
GU
IZIS
TAN
TAD
JIK
ISTA
N
AF
GA
NIS
TAN
PA
KIS
TAN
NE
PA
L
BU
TH
AN
BA
NG
LA
DE
SH
MY
AN
MA
R
KA
ZA
KH
STA
N
ÍND
IAO
MA
N
MA
LD
IVE
S
SR
I LA
NK
A
MA
LÀ
ISIAB
RU
NE
I
SIN
GA
PU
R
I
N
D
O
N
È
S
I A
TIM
OR
ES
T
PA
PU
A-
NO
VA
GU
INE
A
SA
LO
MÓ
TU
VA
LU
VA
NU
AT
U
FIJ
I
TO
NG
A
SA
MO
A
NO
VA
CA
LE
DO
NIA NO
VA
ZE
LA
ND
A
AU
ST
RÀ
LIA
NA
UR
UK
IRIB
AT
I
ILL
ES
MA
RS
HA
LL
ES
TAT
S F
ED
ER
AT
SD
E M
ICR
ON
ÈS
IAP
AL
AU
FIL
IPIN
ES
VIE
TN
AM
CA
MB
OD
JA
TAIL
ÀN
DIA
LA
OS
XIN
A
TAIW
AN
JAP
ÓC
OR
EA
DE
L S
UD
CO
RE
A D
EL
NO
RT
E
MO
NG
ÒL
IA
RÚ
SS
IA
SA
INT
CR
IST
OP
HE
R I
NE
VIS
AN
TÍG
UA
I B
AR
BU
DA
DO
MIN
ICA
SA
INT
LU
CIA
BA
RB
AD
OS
GR
EN
AD
A
SA
INT
VIN
CE
NT
TR
INIT
AT
I T
OB
AG
O
GU
YA
NA
SU
RIN
AM
GU
YA
NA
FR
AN
CE
SA
EG
IPT
E
ET
IOP
IA
me
nys
de
0,4
5
de
0,4
5 a
0,6
5
de
0,6
5 a
0,8
0
de
0,8
0 a
0,9
0
mé
s d
e 0
,90
sen
se d
ad
es
índ
ex
de
pa
u i
dre
ts h
um
an
s
Valora el grau de compromís amb la construcció de la pau i el respecte pels drets humans i les llibertats,incorporant una mesura ponderada de quatre aspectes:
El grau de militarització
S’ha quantificat el grau de militarització de cada país en funció del percentatge del PIB que dediquenels seus pressuposts a les despeses militars, en detriment d’inversions de caràcter social o productiu.S’ha valorat aquest esforç de forma linealment proporcional a partir de la fórmula:
despesa militar – 0índex de despesa militar = 3 · ( 1 – --------------------------- )
6 – 0
S’obtenen valors compresos en un rang de 0 a 3, on un resultat 0 correspon a despeses militars perdamunt del 6% del PIB i 3 a inversió nul·la en aquest concepte.
La conflictivitat bèl·lica
S’ha valorat la conflictivitat bèl·lica de cada país en funció del nombre i la intensitat dels conflictes armatsesdevinguts al país durant l’última dècada. S’han establert quatre categories:• absència de conflictes bèl·lics.• conflictes d’intensitat baixa, associats a moviments independentistes, actes terroristes, litigis fronterers...• conflictes d’intensitat mitjana, associats a greus disturbis interns, cops d’estat, guerres encobertes...• conflictes d’intensitat alta, associats a guerres civils cruentes, conflictes internacionals intensos(guerres obertes)...S’ha atorgat una valoració a cada categoria de 3, 2, 1 i 0, respectivament.
El respecte pels drets humans
Per quantificar el compromís dels estats en el respecte pels drets humans dels seus ciutadans s’havalorat el grau d’aplicació i la vigència de la pena de mort en cada país. Segons fonts d’AmnistiaInternacional, s’han classificat els països en tres categories:• la pena de mort està abolida per a tots els delictes.• només està abolida per als delictes de dret comú o ha estat sotmesa a una moratòria.• es troba vigent.A cada categoria se li ha assignat el valor 2, 1 i 0 respectivament.
El respecte per les llibertats
S’ha utilitzat la classificació establerta per l’ONG nord-americana Freedom House, dedicada a investigarles llibertats polítiques, civils i religioses en tot el món. S’estudien i valoren per a cada país diversosindicadors (eleccions lliures, existència d’un parlament, llibertat de culte, llibertat de premsa, etc.),establint-se tres categories de països en funció del grau de llibertats públiques garantides:• lliure (respecte gairebé total per les llibertats públiques).• parcialment lliure (algunes restriccions a les llibertats públiques, sovint en un context de guerra civil ocorrupció, o quan és difícil aplicar la llei).• no lliure (incompliment dels drets fonamentals, sistema polític estrictament controlat).A cada categoria se li ha assignat el valor 2, 1 i 0 respectivament.
S’estableix com a índex de compromís amb la construcció de la pau i el respecte pels drets humans i les llibertats,el resultat de la suma de les valoracions donades a cada país als quatre conceptes anteriors, dividit entre 10.S’obté una qualificació entre 0 i 1, en què 0 és el resultat més negatiu i 1 el resultat òptim.
ÍNDEX DE PAU I DRETS HUMANSÍNDEX DE PAU I DRETS HUMANS
ÍNDE
X DE
GLO
BALIT
ZACIÓ
CA
NA
DÀ
AL
AS
KA
(EE
.UU
)
GR
OE
NL
ÀN
DIA
(DIN
AM
AR
CA
)
ES
TAT
S U
NIT
S
MÈ
XIC
CU
BA
BA
HA
ME
S
RE
P. D
OM
INIC
AN
AH
AIT
Í
JAM
AIC
AP
UE
RT
O R
ICO
(EE
.UU
)
GU
AT
EM
AL
A
JAM
AIC
AB
EL
ICE
EL
SA
LVA
DO
R
HO
ND
UR
ES
NIC
AR
AG
UA
CO
STA
RIC
A
PA
NA
MÀ
CO
LÒ
MB
IAVE
NE
ÇU
EL
A
EQ
UA
DO
R
PE
RÚ
BO
LÍV
IA
PA
RA
GU
AI
UR
UG
UA
I
AR
GE
NT
INA
XIL
E
BR
AS
IL
ISL
ÀN
DIA
IRL
AN
DA
RE
GN
EU
NIT
DIN
AM
AR
CA
PA
ÏSO
SB
AIX
OS
BÈ
LG
ICA
LU
XE
MB
UR
G
FR
AN
ÇA
SU
ÏSS
A
MÒ
NA
CO
AN
DO
RR
A
ES
PA
NY
A
PO
RT
UG
AL
ITÀ
LIARE
P. T
XE
CA
ES
LO
VÀ
QU
IA
HO
NG
RIA
ÀU
ST
RIA
ES
LO
VÈ
NIA
CR
OÀ
CIA
BÒ
SN
IA I
HE
RC
EG
OV
INA
SÈ
RB
IA I
MO
NT
EN
EG
RE
AL
BÀ
NIA
MA
CE
DÒ
NIA
GR
ÈC
IABU
LG
ÀR
IA
RO
MA
NIA
MO
LD
ÀV
IA
UC
RA
ÏNA
AL
EM
AN
YA
PO
LÒ
NIA
SU
ÈC
IA
RÚ
SS
IA
NO
RU
EG
AF
INL
ÀN
DIA
LIT
UÀ
NIA
LE
TÒ
NIA
ES
TÒ
NIA
BIE
LO
RÚ
SS
IA
MA
LTA
XIP
RE
MA
RR
OC
AL
GÈ
RIA
TU
NÍS
IA
LÍB
IA
SA
HÀ
RA
OC
CID
EN
TAL
MA
UR
ITÀ
NIA
MA
LI
CA
P V
ER
D
SE
NE
GA
L
GÀ
MB
IA
GU
INE
A-B
AS
SA
U
GU
INE
A
SIE
RR
A L
EO
NE
LIB
ÈR
IA
CO
STA
D’IV
OR
IG
HA
NAT
OG
O
BE
NÍN
BU
RK
INA
FAS
O
NIG
ÈR
IA
TX
AD
SU
DA
N
ER
ITR
EA
DJI
BO
UT
I
RE
PÚ
BL
ICA
CE
NT
RE
AF
RIC
AN
A
UG
AN
DA
SO
MÀ
LIA
CA
ME
RU
N
GU
INE
A E
QU
AT
OR
IAL
SÂ
O T
OM
É I
PR
ÍNC
IPE
GA
BO
N
CO
NG
O
RE
P. D
EM
.D
EL
CO
NG
O
RU
AN
DA
BU
RU
ND
I
KE
NY
A
TAN
ZÀ
NIA
SE
YC
HE
LL
ES
CO
MO
RE
S
MA
DA
GA
SC
AR
MA
LA
WI
MA
UR
ICI
ZÀ
MB
IA
AN
GO
LA
MO
ÇA
MB
IC
ZIM
BA
BW
E
NA
MÍB
IA
BO
TS
WA
NA
SU
D-À
FR
ICAL
ES
OT
HO
SW
AZ
ILÀ
ND
IA
NÍG
ER
IEM
EN
UN
IÓ D
EL
SE
MIR
AT
SÀ
RA
BS
QA
TAR
BA
HR
AIN
AR
ÀB
IA S
AU
DIT
A
KU
WA
IT
IRA
QIR
AN
JOR
DÀ
NIA
PA
LE
ST
INA
ISR
AE
L
LÍB
AN
SÍR
IA
TU
RQ
UIA
AR
MÈ
NIA
AZ
ER
BA
IDJA
N
GE
ÒR
GIA
TU
RK
ME
NIS
TAN
UZ
BE
KIS
TAN
KIR
GU
IZIS
TAN
TAD
JIK
ISTA
N
AF
GA
NIS
TAN
PA
KIS
TAN
NE
PA
L
BU
TH
AN
BA
NG
LA
DE
SH
MY
AN
MA
R
KA
ZA
KH
STA
N
ÍND
IAO
MA
N
MA
LD
IVE
S
SR
I LA
NK
A
MA
LÀ
ISIAB
RU
NE
I
SIN
GA
PU
R
I
N
D
O
N
È
S
I A
TIM
OR
ES
T
PA
PU
A-
NO
VA
GU
INE
A
SA
LO
MÓ
TU
VA
LU
VA
NU
AT
U
FIJ
I
TO
NG
A
SA
MO
A
NO
VA
CA
LE
DO
NIA NO
VA
ZE
LA
ND
A
AU
ST
RÀ
LIA
NA
UR
UK
IRIB
AT
I
ILL
ES
MA
RS
HA
LL
ES
TAT
S F
ED
ER
AT
SD
E M
ICR
ON
ÈS
IAP
AL
AU
FIL
IPIN
ES
VIE
TN
AM
CA
MB
OD
JA
TAIL
ÀN
DIA
LA
OS
XIN
A
TAIW
AN
JAP
ÓC
OR
EA
DE
L S
UD
CO
RE
A D
EL
NO
RT
E
MO
NG
ÒL
IA
RÚ
SS
IA
SA
INT
CR
IST
OP
HE
R I
NE
VIS
AN
TÍG
UA
I B
AR
BU
DA
DO
MIN
ICA
SA
INT
LU
CIA
BA
RB
AD
OS
GR
EN
AD
A
SA
INT
VIN
CE
NT
TR
INIT
AT
I T
OB
AG
O
GU
YA
NA
SU
RIN
AM
GU
YA
NA
FR
AN
CE
SA
EG
IPT
E
ET
IOP
IA
me
nys
de
0,5
0
de
0,5
0 a
0,6
0
de
0,6
0 a
0,7
0
de
0,7
0 a
0,8
0
mé
s d
e 0
,80
sen
se d
ad
es
índ
ex
de
glo
ba
litz
aci
ó
ÍNDEX DE GLOBALITZACIÓÍNDEX DE GLOBALITZACIÓPretén caracteritzar el grau de compromís de cada país amb un model de globalització que garanteixi el benestarhumà de les seves poblacions, equitatiu en el repartiment de la riquesa i el tractament de gènere, ambientalmentsostenible, solidari entre els pobles, just i respectuós amb la pau, els drets humans i les llibertats.
A partir de la mitjana aritmètica dels índexs representats als mapes anteriors, definim un nou índex queanomenarem índex de globalització alternativa.
Índex de globalització alternativa = 1/5 índex de desenvolupament humà + 1/5 índex d’equitat + 1/5 índex de solidaritat + 1/5 índex de sostenibilitat + 1/5 índex de pau i drets humans
Es tracta forçosament d’una primera aproximació a una quantificació del compromís amb el desenvolupamenthumà global, limitada pel nombre de variables i la metodologia utilitzada. Tanmateix, sí que permet establiralgunes conclusions:
• Molt pocs països, pobres o rics, es troben en un nivell acceptable de compromís per una globalitzacióalternativa.Únicament determinats països europeus (Suècia, Noruega, Dinamarca) apunten cap a un model globalmés just i solidari, tot i que quedin lluny des del punt de vista ambiental i manifestament millorable enaltres aspectes.En general, els països europeus que varen desenvolupar en major o menor mesura un cert estat delbenestar (Alemanya, França, Països Baixos...) presenten valoracions superiors a la de països que varenauspiciar polítiques d’inspiració neoliberal (Regne Unit), que tenen una valoració semblant a la de lesantigues repúbliques soviètiques.Entre tots dos casos se situen els països d’Europa Central amb economies en transició.
• En un terme mitjà es troba la valoració de gran nombre de països d’Amèrica Llatina, Àsia i el Pacífic.Correspon a situacions de desenvolupament humà mitjà, escassa incidència ambiental i, generalment,elevada dependència econòmica i poca equitat en la distribució de la riquesa.
• Molts països rics i pobres es veuen igualats en la seva baixa valoració per una globalització alternativa.En el cas dels països rics, a causa del seu escàs compromís amb la sostenibilitat i el desenvolupamentglobal, tot i mantenir un nivell notable de desenvolupament humà dins de les seves fronteres.En el cas dels països pobres, per les seves dificultats per garantir un mínim benestar i moltes vegadesper la manca de respecte pels drets humans dels seus habitants, encara que la seva incidència sobreel medi ambient sigui més baixa. Es el cas de molts de països de l’Àfrica subsahariana.En aquest sentit, cal subratllar que la valoració global dels EEUU és semblant a la de països com Congo,Benín, Iran o Cambodja.
Es cert que el món en què vivim no és el pitjor dels possibles, encara que per a una gran part de la població s’hiacosta. Més preocupants per al conjunt de la humanitat són les tendències cap a les quals apunta l’actual modelde globalització, amb un increment de les desigualtats, la degradació ambiental, els conflictes..., sense produiravanços significatius en les condicions de benestar de les poblacions.
