un programa organitzaciÓ' - ddd.uab.cat · cipaj. obstacle que s oposa c. la realit-: nació...
TRANSCRIPT
E-UM
LLEGIU: A l a pàg ina 3
ESPANYA, p e r s p e c . 7 0
A l a pàgina 4 ELS PALESTINS
i LA PAU
7-X-70 Nfl 1
UN PROGRAMA ORGANITZACIÓ'
CEDOC
Ens trobem davant una situació* molt complexa, que es caracterit
za, essencialment, per una búsqueda desesperada per part del capitalisme
espanyol en el sentit de trobar una sortida coherent a l'actual situació.
Fracàs de la "Falange", les tenssions internes que hi han en el
sí del règim, el constant augment en extenssió i profunditat de la lluita
dels treballadors, estudiants i altres forces antifranquistes obligan a
buscar noves formes i noves solucions que permetin seguir mantenint l'ac
tual estatus de domini de classe. Amb tot, però, conservant el que és
essencial del feble capitalisme es
panyol: Un sistema dictatorial i o-
presiu de govern.
La llei d'educació, total
ment antidemocràtica en la seva ela
boració, intenta portar a terme un
canvi en l'ensenyament a Espanya,
sobretot a la Universitat.
S'intenta posar l'ensenya
ment totalment en funció de les ne
cessitats que planteja el desenvo -
lupament capitalista espanyol»
Per tant, a traves de PAr-
TRONATS, I.CE., etc., es posarà di
rectament sota el control dels ^rups
econòmics privats, o bé, per fer-ho
[segueix a la pag. 2j | [segueix a la pag. 2]
ÒRGAN DE L'ORGANITZACIO-A LA U. AUTONbMA DE B. DEL
partit socialista unificat de Catalunya ^
SURGÜEIX REVOLTA... ...fruit de les necessitats que
planteja l'actual situació política
del país i la mateixa lluita de la
Universitat Autònoma.
A la vegada creiem que és una de
les maneres de seguir \Les orienta
cions que marca el nostre Comité
Central en la darrera Resolució pu
blicada en el seu òrgan TREBALL:
"La conssecució del nostre objectiu
fonamental ,dur a terme la Revolució
Socialista a Catalunya i a tot Espa
nya juntament amb el Partit Comunis
ta d'Espanya, està indissolublement
(Ve de la pàg. 1) ',
mes directa i simplement, possibilitant
que les ¿rans empreses crein i utilitzin
pels seus fins pe.rticuli.rs departaments
i fins i tot Universitats.
Així, els grups econòmics nacionals
en col·laboració amb els monopolis estran
gers podran cada vegada més regular les
seves nec e s sitats de tècnics i controlar
1'ensenyament de manera que les inversi
ons que facin siguin totalment producti
ves.
COM EPS AFECTA AIXÒ A PGSALTRES?
En primer lloc el que és clar és que
1*ensenyament es continuarà concebint no
segons els interessos deIs pobles_ d'Espa
nya i de la majoria _de_ nosaltres sinó se
ffons les conveniències i interessos d'una
colla de grans capitalistes perfeetament
,̂gçuiid_at_s..per en Villar i la seva banda
de tecnòcra.tes-rcaccione.ris . Ferquè és
evident que si la Fundació Ford financia
un departament de Sociologia, per suposat
exemple, no ho farà per altruisme o a.mor
: la cultura sinó amb l'intenció que li
sigui rendable, per tant controlara i
condicionara l'ensenyament del mencionat
departament de manera que serveixi als
seus xnteressos particulars. A part d'a
questa clara orientació i contingut e-
ssencial, que fa ja nefasta aquesta llei,
comporta una serie de midas que ens ata
quen fortament i són a la vegada un greu
atentat contra els interessos del poble
treballador.
El classisme, tret característic de
la vella i napoleònica Universitat espa
nyola, es veu augmentat després de la
"reforma". Augmenta en l'ensenyament ge
neral bàsic i culmina en l'ensenyament
universiteri (Test per poder entrar em •
les dues Facultats de Medicina, Decret l\
convocatòries, supresió uels ex&mens de
Febrer a Ciències, es parla d'anar a eli
minar els lliures, etc.).
To'ta una gama espessa de "cribas"
i controls que Culminan amb la mida. de
donar titol a tercer s.ny (¡cal pensar
que despros dels molts obstacles en els
quals s'hauran trobat , una gran quanti
tat d'estudians, sobre tot els que tenen
menys diners, optara per plegar després
del primer cicle de tres anys).
Jota a uesta carrera d'obstacles *
servirà per regular les necessitats que
té cl sistema de ma d'obra qualificada.
oQue molts estudiants es quedaran a mig
cami? ¿Que els fills dels obrers i tre
balladors no podran tenir una carrera?
Les necessitats del sistema, els intere
ssos de la gran burgesia, es veuran sa
tisfets, les inversions seran aixi ren-
dables.
Per si fora poc la "reforma" porta
també altres regals. Les nacionalitats
de Catalunya, Euzkadi i Galicia no són
reconegudes i es continua amb la mateixa
(Segueix a la pàg. 3)
SURGE1X ENVOLTA...
(Ve de la pàg.1)
vinculada a la nostra capacitat per a
jugar un paper dirigent avui, al cap
te les forces revolucionaries, democra
ti>..ues i antifranquistes en la liquida
ció de la dictadura franquista i la con
questa de les llibertats polítiques,
que considerem el primer pas per a obrir
el procés revolucionari de les transfor
macions estructurals necessàries per a
la realització de la democracia anti
feudal i antimonopolista, cami del
socialisme.
ERRATA.
Per una errada comesa en la impre
ssió de la 16 pagina, impossible de
rectificar, l'accent d'AUTCPuMA no este al seu lloc.
_ _ 2 —
opressió i discriminació que hi ha sobre
elles.
En resum una ''reforma.'' al servei
dels interessos duna minoria explotado
rs, i que representa un f reu atentat els
interessos dels pobles c'Espanya i de la
majoria dels estudiants.
A tot això és necessari oposar una
alternativa,una alternativa que no sigui
sols la dels estudiants sino la de tot
el poble.
Nosaltres,els estudiants comunistes,
oposem a un ensenyament classista i en
mans de la gran burgesja un ensenyament
per tot el poble treballador. A una cul
tura i une, ciència instruaientalitzada i
mediatitzada pels interessos capitalis
tes i imperialiste • un? cultura i una
ciència que estiguin al servei de les
classes populars i en .'unció de les nece
ssitats reals que planteji el pais.A un
ensenyament controlat per feixistes i ho
mes de negocis, un :ue estigui dirigit
per professors,estudiants i representants
de los forçe-s populars i progresivos del
pais. En fi a la universitat i l'ensenya
ment en general,sotmès als interessos
d'una minoria i per tant classista i a-
lienant,hi oposem una universitat,una
cultura i una cièucií popular al servei
de tot el poble treballador»i en el nos
tre cas lligada e. la realitat historica-
politica-social-econòi-iica-cultural de la •
nacionalitat Catalai a-
Això, però., son conscients que no
es posible- acons< ̂ Uir-bo mentre hi hagi
una minoria que detenti el poder econò
mic i una dictadura qae per defensar
aquest poder i aquests interessos opri
meix els pobles d'Espanya.
Per això, éc necessari que, per un
cantó ens posem ai costat de totes les
forces oposades al franquisme per llui-
' tar per la llibertat eiiwuiant, t-i y
cipaJ. obstacle que s oposa c. la realit-: nació de les anteriors fites; i per
i altra banda que plantegem una serie ; de reivindicacions dins el marc de
j l'anterior alternativa global.
Unes reivindicacions (com poden
; ser: retirada de l'actual estatut i
¡ lliure redacció d'un estatut per part
d'estudiants i professors; que la re
gulació i control dels aspectes KHÍXK
; fonamentals de l'ensenyament universi-
I tari estiguin en mans d'alumnes i pro-
I fesaors; que els organismes de go-.\-rn 1 de la Universitat siguin representatius;
; llibertat per l'ensenyament en català,
imposant 1'aixecament de la prohibició
[ de l'any passat a Lletres, etc.) que
¡ les hem ds decidir tots noseitres en
! les nostres assemblees i que són impor
tants en el sentit que satisfan les nos
tres necessitats, contribueixen a des-
; truir una Universitat configurada en
contra de la majoria de nosaltres i
. preparen el terreny per posteriors con-
j questes, Cal que no caiguem en el "tot ; o res" i que sapiguem apreciar i való-: rar la importancia de cada conquesta
i parcial.
Però no n'hi ha prou amb plantejar
unes reivindicacions, un programa de
' lluita, sinó que en torn a aquest pro-
•• grama ens hem d'organitzar. Si volem
: que la lluita tingui una continuïtat
i i ana eficacia, que siguem forts a
! l'hora d'imposar les nostres reivindi
cacions es imprescindible que estem
organitzats.
Ne saleres, proposem una organitza
ció oberta a tots els estudiants, repre
sentativa, unitaria i democràtica . Una
organització formada en torn a un progra
ma que hem de decidir en les assemblees,
amb la que s'han de sentir identificats
-; vcpjfl B estudiants.
En volé er anal; .tz, la sxti 5.CXC dol :robeiu amb dues constants que
incrementen dins una problí atic crisi economice aesccmposicxo del regxm x
les lluit uxtes oorere. i populars.
Efectivament ens trobem en front d' un regim que nemes te una arma per
orevxure Li Hi 5SI U . un tovern de lladres i crimin atesa Granada) que no
dubta en utilitzar els mètodes me ¡ rei ^esius i infames pe:" conservar el seu domxnx
de classe. jTn govern que practica una po liti ca ANTI-raciónal obrint les portes a
la penetració de capital estranger i arrendant el territori nacional a l'imperia
lisme USA, Un govern que porta als tribunals d'exepció i militars centenars de de
mòcrates i revolucionaris, i ne; d e s e s p e r a d a m e n t a c o n c e d i r
u n a AMNISTIA. He ce ordeni no- >vern í r anc iuxs mes e. proper judici contra
els militants d'ETi
suporta una llui ta xn
.:.iU'.i¿. un
.uerra sumari
nou conseix
sisa contra pa-
definitiva un règim que-
. terna de "camarillas1
p e i a c o n s e g u i r e l
que t e m i n i s t r e s
p e r u n e s C o r t s i
t i t u i t s p e r a
e l ue f a e l
' i o t e s i r e v o l u c i o n a r x s d Euzkadx . p o d e r i un g o v e r n ,
s e n e r a l f e i x i s t i u a r c x a ¡ b u l l é s l ' e n a c u s a t s d ' s t a f í
sgat de p re sidir el 3uüxcx er el que es
demanen b penes ce i .or". 754 anys preso
'JS necessari xmp edi'- la realits
uns Tribunals inç
dir Amen a tot
governí
Pe ro
un aspecte, x no
mes importar t .del
espanyo 1 IS70. ¿n
[uest no u crií de 1 franquisme i intensifi
c; .i- m e ¡ la lluii de cots elE )tLes d' JbS-
panya per 1'AMNISTIA GEÍ ITICA de
tots els presos i e x i l i a t p o l í "
a q u e s t é s només
p r e c i s a m e n t e l
p a n o r a m a p o l i t i c
f r o n t d ' a i x ò , a p a r e i
com unj f o r c é NO ALS CONSELLS DE GUERRA j c i s x v a l e s l l u i t e s
o b r e r e s i p o p u l a r s
d i a en amplada i f n d a -
CONTRA Li
PER 'L'i
IPRESSIO que augmenten c a d a
1 1 u i te i q u e s t e s t i u e;
c r e m e n t . La v a g a ce l a c o n s t r
c r i m i n a l amb que fou a t a c a d a ,
uccxú de Gre
JMNISTIA
ida que no
r i a . Jn r e c o r d r à p i d l e s
i r a n a d o n a r d ' a q u e s t d o b l e i n
i t u r a I g r a t 1 iia-Lg a r e p r e s s x o
i t u r en e l Met ro de Madr id i l í r i p o s i c i ó p e r p a r t
d e l í ; r e b a l i a d o r s l e l s s e u s r e p r e s e n t a n t s son poetes fe itals del nou moviment
o b r e r . La v a g a ae xa c o n s t r u c c i ó de ma d r i d (1G0.0CÜ o b r e r s ) i l a c r i d a de C o m i s s i o n s
ü b r e r e s de s o l i d a r i t a t a l a que r e s p o n g u e r e n amb u n a vaga 25 e m p r e s e s m e t a l ú r g i q u e s
de l a c a p i t a l ( d e s t í .quem iJe r k i n s , Pe c a r r e x r o s I b é r i c o s í - e l v i n a t o r
S t a n d a r d . ) . Er :x l a co n t i n u a l l u i t i i l e r a t 1 i n t e i r e p r e > s i ó , d e l s m i n e r s
d ' A s t u r i a s i 1-;
C.C.G,
le c a r a
d e l s au tobusc ae i r c e l o n í G i j ó n , Pa lma -u i on l©s
j u g e n un p a p e r e s s e n c i a l co orí ..nització unitària de la classe obrera
coordinar cada. ve; >da més les i1 U3 es dirigir-les dins la perspectiva
ae la Ve. 1 General. KUO: a la
. 4 —
(Ve da la página k)
Aquest règim sense perspectiva i 1'increment de le lluita de masses«exigeixen que
totes les forces pol5-tiquea democràtiques,oposades a la dictadura es concertin,ARA,
en uns acords polítics explicitats en un programa mínim de llibertats.Aquests av-
acords i 'aquest pro rana que als comunistes anomenem PàCTE PER LA LLIBERTAT serà
capaç de mobilitzar darrers seu amplis eeesors cansats d'inmovilisme i dictadura,
üerà el que posibilitare l'atac definitiu al poder polític de l'oligarquia.
Un cop enderrocada la dictadura i establert ur règim que asseguri les
llibertats mínimes,el combat ie Tes forces revoluciónàries no haurà acabat¡ens cal
drà lluitar contra tl pod^r econòmic de 1*oligarquia.peí una autentica democracia
antifeudal i antim.::opolii;tc, que inicii la construcció del Socialisme.Però esta
rem en condicions infinit orient millors per portea- a terme la R« S„ quan hàgim eli
minat l'enemic principal i ara:!*, DICTADORA. OHJS-FBAlTQuTSTA,
Es per això que consideren l'enderrocament ae la dictadura com 1'objec
tiu tàctic central :r. aquesta moments,és per air.c n. ens esforcem en que elPACTE
PER LA LLIBERTAT 3igui un acord entre el màxim nombro de forces possibles i a tots
els nivells,que possibiliti el màxim de mobilització contra la dictadura.
'•Gràcies : La lluita de treballadors,iuiiversitaris i professionals hem
arribat a un momenb en qu¿ fins i tot'la premsa es r--cclama"la inquietud y el de
sasosiego" (YA-17 d'tgost) dels continuistes del ràginuSi a 1''acció de masses en
desenvolupament s'ureix :a concertació política,l'a^crd de sectors i homes repre
sentatius de tots .'.s aivsroaris del ?e _,ir: i de 1'':.i. irvllisme ,es demostrarà er
éis fets que l'Espanya del •'' ne pot seguir estant governada sota el triple signe
de MATESA~GRANABA~BASES U$A,perquè existeixen les forces i el programa d'un canvi
democràtic,de llibertat .desenvolupament i independencia" (• MUNDO 0BRER0-9 SETEM.)
i L'ASSEiBLEA Ce L'UNIC ORGA] SOBIRÀ DELS ESTUDIANTS i
(Viene de 3f. pá^. 3) mismos palestinos, pues no tiene necesidad de
tutores. Haciendo esto defendemos un principio sagrado sin buscar jamás la inter
vención,de la manera que sea, en los asuntos internos de otro pais. Estamos conven
cidos de que la peor solución es la que consiste en confiar a uno más fuerte que
nosotros la solución de nuestros propios problemas» Esto lo decimos por fidelidad
a los principios y objetivos de nuestra Revolución y porquées una obligación moral
para nosotros ayudar hasta el fin la resistencia patestina, como deben ser ayuda
dos todos loe pueblos en lucha contra la dominación colonial.
Efectivamente, esta resistencia pasará pruebas, reveses y traiciones;
pero "cuando un pueblo decide un áls. vivir, dice un poeta maghrébi, el destino se
pliega a su voluntad". El pueblo palestino ha decidido vivir, y Palestina vivirá.
AHMED TAÏEB-IBRAHIMI
INTEÍCNACIONAL
INTEJRKAC IOKAL
INTEÍÍNACIONAL
INTERNACIÓNAL
INTERNACIOKAL
INTERNACIONAL
INTERNACIONAL
I'UJ1I(;UU¡.I el següent artice amb 1 esperança de contribuir
a un esclariment entre tots respecte a la lluita d'allibe- i
ranient del poble palesti, a les arrels del xJroblema i a les i
coordenades polítiques dins les que s'ha de situar»
La lluito, d alliberament dels pobles palestí i àrab, és
una part molt important en la lluita de tots els pobles o- ¡
primits del mon.
(Ministro de información y cultura de la
República de Argelia)
Se equivocan aquellos que no creen o fingen ignorar que el alto el fuego
que siguió a la guerra de los seis dias, en junio de 1967 5 marca un viraje en la
historia del mundo árabe. En efecto, una especie de radicalización ha tenido lu
gar, y no ha terminado aun de hacer sentir todos sus efectos; Ante todo-, el hecho
nacional palestino se ha impuesto de manera, irreversible; después, la opinión ára
be, que ha sufrido un verdadero electrochoc, se ha dado cuenta de que a partir de
ahora solo la acción concreta cuenta y que la palabra no puede nada contra la téc
nica; en fin, la juventud árabe, en particular, se da cuente, cada vez más que la
lucha llevada a cabo hasta ahora era inadecuada el éxito no puede venir a partir
de una batalla clásica.
Por su parte Argelia, no ha cesado de hacer llamamientos a una tal toma
de conciencia, como no ha cesado tampoco de preconizar esta forma nueva de lucha
que debe poner fin a la expoliación que sufren los palestinos desde hace casi un
cuarto de siglo. Es la via de la eficacia y dol éxito para todos los que conside
ran la causa palestina corno un fin y no como un medio para enmascarar designios
políticos particulares y a veces inconfesables.
Las tomas de posición de Argelia en este "affaire" hacen, un poco, el
efecto de que se aumenta la confusión. En preciso, pues, no extrañarse al consta
tar, en ocasión de una curiosa conjunción de intereses tan inmoral como momentánea,
que de diferentes puntos de vista, mediante mentiras o insinuaciones, se hagan es
fuerzos para engañar a la opinión internacional sobre la posición verdadera de nues
tro país en lo que concierne al Próximo Oriente y a la cuestión palestina.
Esta posición es, no obstante, simple, clara, lógica; nos viene impues
ta a la vez por la experiencia de nuestra lucha do liberación y la de otros muchos
(Sigue en la pág.7)
__6—
(Viene de la pág. 6)
pueblos, por el análisis de las relaci^.-
nes de fuerza en Oriente y en el mundo y
por la existencia de eata conjunción de
intereses entre ciertas ¿randes potencias.
Le, posición de Argelia responde a '}
consideraciones;
l) ES PRECISO NO PERDER NUNCA DE VISTA
LOS ORÍGENES DEL CONFLICTO Y L0£ OBJETI
VOS DE L A LUCHA.
Se trata de suprimir, en Palestina,
una ocupación de tipo colonial. La resis
tencia palestina quiere poner fin a más de
20 años de dominación o do exilio, y solo
la eliminación del sionismo, permitirá una
coexistencia pacifica en esta región. Los
que sostienen a Israel, ciertos miembros
de la izquierda por ejemplo, deben com -
prender que es profundamente injusto ha
cer pagar, a los palestinas la masacre de
judios cometida en Europa, por europeos.
He aqui el fondo del problema. Con-/lo, que . •
"Crariamente a/íIaDïles mauxobras o sagaces
terminologías se esfuerzan en hacer creer,
no se trata sifflpl emente de poner fin a
la ocupación desdo 1967 de ciertos terri
torios o di liquidar las eecuelAS del con
flicto de 1956. La paz no será posible,
hasta el dia que sea reparada la injusti
cia, cometida en lÇ'i-Oc Si.no aceptamos
ni la resolución del Consejo de Seguri
dad del 22 de noviembre de 1S6? ni el
piar. Rogers, es precisamente porque ve-
nos en ellos una nueva tentativa de le
galizar y hacer definitiva la expolia-•
cióii.
2) EN ESTA LARGA LUCHA PARA HACER JUS
TICIA A LOS PALESTINOS, LA ULTIMA PALA
BRA TODAVÍA NO HA SIDO DICHA.
Ningura cortina de humo ni ningún
inspirado articulo nos hará olvidar la
importancia decisiva, de la fuerza poten
ciax de las 'masas árabes que ya ahora
hacen sentir a los que preparaban un
golpe bajo que no se puede traicionar
impunemente la causa palestina.
La lucha actual no debe ser consi
derada como una bo.talla clásica en el
cur;o ele la cual ademas , como ocurrió
durante la guerra de Espalia, algunos p£
nen a prueba su material. No es una cu
estión de tanques o misiles. La resis
tencia debe organizarse y extenderse a
nivel del conjunto de los paises ára
bes. A los que creen justificar su de
rrotismo (que ellos llaman, claro está,
(Sigue en la pág. 3)
Volguts camarades:
L'organització a la U. Autanoma de B. del P.S.U.C es solidaritza plenament
amb la decisió adoptada,a la vostra darrera reunió, d'expulsar per la seva activi
tat calumniadora i fraccional, a Enrique Lister, Celestino Uriarte, José Bárzana,
Luis Balaguer i J^sus Saiz. Denunciem a la vegada l'activitat oportunista de la
premsa franquista que aprofitant i distorsionant aquests fets intenta despresti
giar al nostre partit germà.
VISCA LA UNITAT DEL PARTIT COMUNISTA D'ESPANYA
--7—
(7: : . .-.,.. 7)
realisme) afirmando que la lucha en Orien
te se desarrolla en condiciones particu
larmente diferentes de la lucha del Viet-
minh o fiel F.L.N., ao faltan ejemplos pa
ra probar que la resistencia puede desa
rrollarse tanto en las montañas como en
las ciudades, en las estepas como en los
desiertos de arena o de hielo. No es un'
problema de terreno sino de determinación:
lo que triunfa, en definitiva, no es el
material, por mas perfecto que sea, sino
el hombre que maneja el material y la fe
que anima al hombre.
Por otra parte, ¿Come Argelia podria
aconsejar a la resistencia palestina lo
que no acepto para si misma hace 12 años?
Un alto el fuego en las condiciones actua
les nos recuerda demasiado la "paix des
braves" por la cual se esperaba desmora
lizar a los Argelinos. Y en el Vietnam el
F.N.L. continua la lucha mientras se desa
rrollan las conversaciones de Paris.
Es preciso persuadirse , mientras ha
ya quien se obstine en no devolver su pa
tria a los palestinos no iremos hacia la
paz sino hacia nuevas batallas; y el tiem
po trabaje, para los palestinos. El deber
de todos los paises hermanos es, pues, a-
yudar a los palestinos, y el deber de es
tos es unirse en un solo movimiento. Por
su parte Argelia no comercia su ayuda y
no busca sacar provecho. Solamente cumple
su deber.
3) MIENTRAS LAS GRANDES POTENCIAS NO A-
CEPTEN PONER EFECTIVAMENTE EN PRACTICA
LOS PRINCIPIOS FUNOAllENTiiLSS DE LA CARTA .
DE LA O.N.U., ES PRECISO RESOLVERSE A DE- ¡
CIR QUE LO QUE SE HA ARRANCADO POR LA
FUERZA NO PUEDE SER RECONQUISTADO MAS
QUE POR LA FUERZA.
Sabemos bien que este lenguaje puede ,
—8-
traernos criticad fáciles y podemos se^_
tratados de belicistas, como si Arge
lia (que todavía no ha cicatrizado to
das sus heridas) nc conociera mejor que
muchos otros el valor de la paz. ¿Pero
dé quien es le, culpa si África del Sur
continua ignorando las resoluciones de
la ONU, o si Portugal encuentra ayuda
para mantener su dominación, por ejem
plo, en esta Guinea donde "Le Monde"
(5/6 Set.) señalaba que después de 5
siglos de colonización se encuentran un
99% de analfabetos y solamente ik diplo
mados en enseñanza superior? ¿En reali
dad porqué hay movimientos de libera
ción'?
Todo ocurre como si la resistencia
a la opresión, este derecho sagrado ins
crito en declaraciones célebres, no se
considere por algunos como un derecho
universal. No es como decian los colo
nialistas ¡una mercancía de exportación».
Imaginad que un palestino (o un argeli
no) escriba esto:"Si,es realmente la no
che le la verdad y de la única que es
valida,la que consiste en luchar y en
vencer.., UNA VEZ MAS LA JUSTICIA DEBE
COMPRARSE CON SANGRE DE HOMBRES", se da
rian pvisa en condenar esta violencia.
Es sin embargo lo que escribxa Albert
Camus en el momento de la liberación de
Paris, añadiendo un poco mas tarde:"Cre_
o que la violencia es inevitable: los
años de ocupación me lo han enseñado1'.
¿Y porqué el bello verso de Aragón para
honrar a los "maquisards" no se aplica
a los 'fedayins'' que caen cada dia: HAlli donde muero, renace la patria''?
En todo caso, porqué el pueblo pa
lestino no puede ser condenado a un exi
lio perpetuo, no aprobaremos jamas una
solución que no sea aceptada por los
(Sigue en la pág. 5)