Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 3

risi. La paraula més sentida en les darreres setmanes. Fenòmens i tras-torns a l’economia americana que, a la velocitat de la llum, es propa-guen a escala mundial. La borsa, regida per la pura especulació, pujai baixa en base al valors d’uns diners ficticis que sustenten negocisubicats al capdamunt d’un soufflé. Com que, pel que sembla, els bancs

no tenen liquiditat i desconfien els uns dels altres, si demà anéssim tots a la fines-treta a retirar els diners hi hauria un daltabaix. En conseqüència, la crisi és finan-cera. Un fenomen complex que ni les butxaques interiors de les americanes deXavier Sala i Martín són capaces de resoldre després que la política econòmicadel govern Bush que l’economista tant havia alabat acabarà el mandat als EstatsUnits esdevenint més intervencionista i, de retruc, menys neoliberal i lliurecan-vista que mai. Si caixes i bancs no tenen líquid, els ciutadans de peu tampoc. Onsón els diners? A l’estat espanyol, Zapatero amaga l’ou de la crisi mentre lainflació està descontrolada i, per contra, els índexs que referencien els interes-sos de la majoria d’hipoteques arriben a nivells històrics. El cangueli de l’hipo-tecat creix si tenim en compte que els seus ingressos mensuals es destinen cadacop en un tant per cent més elevat a sufragar els costos d’un habitatge que téfinançat a, com a mínim, tres dècades.

Hipotecats o no els ciutadans es veuen obligats a passar el mes amb escassoscentenars d’euros a la butxaca i, a part de les despeses domèstiques, el sistemaels necessita (ens necessita) per continuar consumint i perpetuar el sistema capi-talista. Aquest mes ens proposem copsar la realitat quotidiana dels dits mileuris-tes. Una part de la piràmide poblacional més àmplia i cada cop més creixent quemoltes vegades no es relaciona directament ni amb l’edat ni el nivell d’estudis.Pot ser mileurista un llicenciat amb diversos postgraus o un divorciat amb fillsque, un cop passades les corresponents pensions de manutenció, es veu obligata compartir pis o tornar a casa dels pares. Però també ho poden ser mares solte-res, immigrants amb famílies nombroses al seu càrrec o professionals altamentqualificats que treballen en empreses de serveis que paguen poc, poquíssim. Lasituació es complica quan, com dèiem, els costos corresponents a l’habitatge esmengen el seixanta o el setanta per cent del salari de solters, famílies monopa-rentals o parelles. El marge de maniobra amb els diners que queden és escàs i laprobabilitat de prosperar es redueix a l’augment de les expectatives laborals o alcanvi del cicle econòmic.

El panorama d’aquest grup poblacional és greu, però encara ho és més la delsvuitcents euristes o la dels siscentseuristes. Aquest últim grup és el que inclou lamajoria de pensionistes abocats a una vida sense cap luxe, on els euros s’estirenmés que un xiclet. Els nostres jubilats, un col·lectiu cada cop més creixent,mereixeria un capítol a part ja que a la manca de recursos monetaris propis cal-dria afegir la manca de recursos de l’administració i les poques garanties debenestar i suport familiar que molts tenen en arribar a la vellesa. Mentre els sala-ris estiguin congelats i els preus continuïn pujant serà difícil mantenir els ritmesde vida en els quals tots estem immersos. Els més necessitats ja fa temps que fanmans i mànigues per arribar a final de més i subsistir en una societat que cadacop més discrimina entre els que poden continuar gastant i els que, per menjar idormir a cobert i amb certes condicions, paguen un preu molt car. �

C

EDITORIAL

Un preu molt car

iRReeddaacccciióó,, aaddmmiinniissttrraacciióó,,ppuubblliicciittaatt ii ssuubbssccrriippcciioonnss::AAssssoocciiaacciióó ccuullttuurraallEEll PPoouu ddee llaa ggaalllliinnaaPPrreessiiddeenntt:: Jaume PuigVViicceepprreessiiddeenntt:: Jordi SardansSSeeccrreettààrriiaa:: Lourdes MuñozTTrreessoorreerr:: Francesc GarcíaVVooccaallss:: Joan Badia, Joan Cals, CarlesClaret, Ramon Fontdevila, Josep R.Mora, Joaquim Noguero, Joan Segon iTeresa Torra

Carrer Sobrerroca 26, 1r 1aApartat de Correus 1 - ManresaTelèfon i fax: 93 872 50 18www.elpou.cat – elpou@elpou.cat

MMeemmbbrree ddee ll’’AAssssoocciiaacciióóCCaattaallaannaa ddee llaa PPrreemmssaa CCoommaarrccaallPPrreemmii TTaassiiss TToorrrreenntt 11999911

CCoooorrddiinnaaddoorrJordi Sardans

CCaapp ddee rreeddaacccciióóCarles Claret

RReeddaacccciióóSílvia Berengueras, Meritxell Casas,Jordi Estrada, Laura Fíguls, XaviLópez, Josep M. Oliva, Joan Orriols,Joan Piqué.

DDiisssseennyyDomènec ÒrritMMaaqquueettaacciióóJoan PiquéPPoorrttaaddaaFrancesc Rubí FFoottooggrraaffiiaaJordi Alavedra, Francesc RubíWWeebbmmaasstteerrJoan Orriols

CCooll··llaabboorraaddoorrss:: Jordi Badia, Isaac Bosch, Lluís Calderer, Llorenç Capdevila, Anna Crespo, Laura Estrada, Manel Fontdevila,Xavier Giol, Dani Hernández, DanielMartínez, Olga Molina, Anna Navarro,Enric Oller, Conxita Parcerisas, MarcelPérez, Maria Picassó, Ignasi Torras,Joan Vilamala.

EExxppaannssiióó ppuubblliicciittààrriiaa::Publicitat Clarena.C/ Urgell, 38. Tel. 93 872 43 86IImmpprreessssiióó:: INOM, SA. Era de l’Huguet,7. Tel. 93 878 41 20DDiissttrriibbuucciióó:: Llibreria Sobrerroca, SA.Tel. 93 873 44 58DDiippòòssiitt LLeeggaall:: B-13.528-1987

Les col·laboracions que apareixensignades a la revista no representen,necessàriament, l’opiniód’EEll PPoouu ddee llaa ggaalllliinnaa

4 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Octubre 2008

el SSumariDe mes a mes 6Biografies anònimesConxita Parcerisas 9Observatori de naturaJordi Badia 10TTEEMMAA DDEELL MMEESS::PPrroojjeecctteess ddee vviiddaaddee mmiill eeuurrooss aall mmeessLaura Fíguls 12A propòsitJosep M. Oliva 20Cròniques de LlunyLaura Colldeforns, BelfastAntoni Torra, Buenos Aires 21Moure el mónIrian ÁlvaroMeritxell Casas 22

Pou JoveMasies del TermeEl GrauJaume Puig/Francesc Rubí 23Entrevista aMaria Mercè ConanglaJordi Sardans 24Imatges de la dictaduraIgnasi Torras 29Tastets de motorFord Galaxy: La família és el primerEnric Oller i Carbó 31Fila CulturalLa sensualitat truca a la portaAnna Navarro 32Arts Llorenç CapdevilaJoan Morros 34Quadern obertJosep M. Massegú 35L’ull de la càmeraLluís Calderer 36

el CCul ddel PPou 37

notícies del pouNúmero 236 - Octubre 2008

La Llei d’Educació adebat, al Casino

El dia 3 de setembre es va fer una taularodona, dins del cicle Temes del Pou, alCentre Cultural del Casino, sobre eltema: La nova Llei d’Educació i la sevaaplicació a Manresa, que va comptaramb la participació de Joan Badia, direc-tor general d’Innovació del departament

d’Educació; Fina Barroso, vicepresiden-ta de FAPAES de Catalunya i represen-tant de la CODEP al Consell EscolarMunicipal, i Josep Castilla, director del’IES Lluís de Peguera. Després queBadia expliqués els aspectes més impor-tants de la nova llei, Castilla i Barroso,com a representants d’ensenyants i pares,van exposar-hi les seves objeccions i eldebat es va cloure amb un llarg torn d’in-tervencions del públic assistent.

Josep Castilla, Joan Badia, Carles Claret (moderador) i Fina Barroso, durant la taula rodona

Taula rrodona ssobre ll’ensenyament aals anys sseixanta aal nnostre ppaís

Amb la participació de Francesc AAnton, director del col·legi La Salle;Pere BBonet, director del Centre de Salut Mental de Manresa; PereCulell, coordinador de la Unitat de Patologia Mamària d'Althaia;Gonçal MMazcuñan, president executiu del Consell d’Administració

de Regió7, i Adolf TTodó, director general de Caixa Catalunya

Moderarà l'acte el veterà periodista Vicenç CComas

Dijous, 16 d’octubre, a les vuit del vespreAuditori de Caixa Manresa (Plana de l'Om, 6. Manresa)

Organitzat per la Promoció La Salle Manresa 1968

L’escola del 68

Cotxes 1, persones 0Manresa té un problema, són els cotxes,

que ens surten per totes bandes. Hi hamassa cotxes (molts més del que es pen-sava tothom fa quatre o cinc anys) i laciutat ja fa anys que no pot engolir tantacapacitat de vehicles, ni al centre de laciutat, congestionat permanentment, nitampoc en els pàrquings, els de pagamenti els mig improvisats en terrenys on l’es-peculació ha deixat buits (com el del pas-seig del Riu). Anem a pams, per comen-çar els cotxes passen dels senyals queprohibeixen estacionar en les zones decàrrega i descàrrega i també en les para-des d’autobús, tot i que en les parades delbus no és tan flagrant. Els transportistesdenuncien que cada cop més els vehiclesparticulars envaeixen aquestes zones,bàsicament al centre, en especial elstrams del passeig de Pere III, el carrerd’Àngel Guimerà, el carrer de Pompeu

p g

Fabra, carrer del Bruc, carrer Barcelona ibona part de la Muralla de Sant Francesc.Tothom aparca on li dóna la gana, a leszones de càrrega i de descàrrega del cen-tre s’aparca sense control, són poques leszones que queden lliures durant el dia.Això provoca que els vehicles autoritzatses vegin forçats a parar en zones prohibi-des (especialment en passos de vianants ien zones reservades per a motos) o apar-car en doble carril, en carrers on diguemque l’amplada de la calçada tampoc no ésla Diagonal de Barcelona.

Es pot fer una visita ràpida un dia nor-mal de feina, en una quinzena de zones,que són situades en sis carrers del centreper comprovar que els turismes se saltenimpunement la normativa. La majoriavan donant voltes esperant que algunaltre vehicle abandoni la seva plaça perràpidament aparcar-hi sense que la restade la selva pugui fer-hi res, simplementcomprovar com aparquen, llençar quatrerenecs i seguir amb la recerca. S’ha con-vertit en una infracció molt acceptadaque els cotxes no respectin les senyalitza-cions i estacionin als llocs de càrrega i dedescàrrega reservats per a camions demercaderies i furgonetes de repartiment,sense oblidar els guals privats, que tambés’emporten algun disgust.

Els transportistes denuncien que cadadia els turismes envaeixen més aquestsindrets i els obliguen a parar en llocsinadequats, com a solució d’emergència.La practica habitual és que a les horespunta el trànsit pel centre és un caos, per-què aquests vehicles, que no oblidem sónels que omplen les botigues, són els cau-sants, a ulls dels botiguers, del trànsit alcentre. El cas és que els botiguers sempre

han defensat el vehicle privat per anar acomprar, per sobre de zones de vianantsque permetrien la utilització de mésespais per part dels manresans i manresa-nes que s’acostarien a comprar senseestar pendent de semàfors o cotxes malaparcats sobre les voreres. L’últim exem-ple el portava el diari Regió7 (14-VI-08),la CUP denunciava la situació de la plaçaMilcentenari com a pàrquing recautxutaten detriment d’una zona verda que perdel centre. La resposta dels botiguers delcentre ha estat qualificar aquesta propos-ta com a egoista i desproporcionada,quan tothom sap que Milcentenari era unespai obert sense cotxes, les obres de laplaça del Carme han forçat les autoritatsa ocupar un espai per als vehicles, un llocon estacionar per poder fer les compresque tan anhelen els botiguers del nucliantic. Però els transportistes i repartidors,són els grans oblidats, no els queda mésremei que aparcar en llocs inadequats.

Manresa viu una situació perillosa, lapoblació de vehicles creix durant elsúltims anys i els carrers i accessos són elsmateixos de fa 25 anys, la cosa no pintagens bé, perquè els botiguers sempre s’o-posen a la reducció de vehicles al centrei sempre estan disposats a pagar-te unahora de pàrquing a la plaça Porxada acanvi de compres. Les solucions per aca-bar amb aquest problema són bàsicamentdues: acabar amb l’entrada de vehiclesd’ús particular sense control al centre(exceptuant veïns, vehicles de transport,servei de bus i vehicles d’emergència) il’altra dinamitzar la ciutat amb alternati-ves fiables com autobús, compartir cotxe,carrils bicis o aquella idea esbojarradaque diu que a Manresa poden fins i totinstal·lar-hi un tramvia urbà. Si s’aconse-guís reduir el nombre de vehicles al cen-tre, la circulació d’autobusos seria méseficient, d’aquesta manera es podriaaconseguir una freqüència de pas mésràpida i un major nombre d’usuaris. PeròManresa és una ciutat gestionada pelsbotiguers i la Cambra de Comerç (unautèntic poder fàctic!) i les seves deci-sions són les que tota la vida han gestio-nat els afers ciutadans. Mentre els boti-guers optin per aparcar al centre, l’únicasolució és utilitzar les cames, caminar, apart de continuar queixant-nos, és clar.

Jordi Bonvehí i Castañé

cartes al pou i EL DIT A L’ULL

JORDI SARDANSjsardans@elpou.cat

Benvinguda cinteria

a feina ben feta des de la societatcivil acostuma a tenir recorreguts

llargs. I més quan qui la fa no disposadel finançament necessari, però sí dela il·lusió, l’empenta i les capacitatsper tirar endavant els projectes mésagosarats. Setze anys després de lainauguració de la primera mostra per-manent del Museu de la Tècnica deManresa, el setembre de 1992, aras’ha pogut completar la totalitat delMuseu amb l’aportació del llegat deMagí Borrell, el col·leccionista tèxtilmés important del nostre país. Encaraque pocs, malauradament, hi haempresaris que són capaços d’estimarla història i contractar els camionsnecessaris per conservar tota la docu-mentació, en aquest cas, de l’empresaGrobelastic de Magí Borrell iPortabella i deixar-la a l’abast delsestudiosos. Gràcies a la seva aporta-ció el nou equipament cultural quedadefinitivament constituït. Així, a l’e-difici hi ha un dipòsit dedicat a salapolivalent; un altre a l’exposició so-bre la sèquia i l’aigua; i el tercer acullel Museu de la Cinteria, activitat moltimportant històricament a la ciutat.

Aquest museu conté la col·lecció demaquinària tèxtil dividida en cinctemes: la seda, la passamaneria, elstrenats, la fàbrica de cintes i fins i totla cinteria del segle XXI. Si bé calagrair l’aportació financera de CaixaManresa, l’Ajuntament i el departa-ment de Cultura de la Generalitat, nos’ha d’oblidar que la veritable ànimadel Museu ha estat el gerent d’Aigüesde Manresa, Josep Alabern, que sem-pre ha sabut trobar temps i diners perpoder-se dedicar a hobbies culturalsque han potenciat la ciutat. Moltesaltres persones també hi han posat elseu gra de sorra, però pel que fa con-cretament al Museu de la Cinteriavoldria esmentar el treball de LluísVirós com a guionista de l’obra i l’e-xecució que n’ha fet l’empresaTransversal, que ha sabut donar uncaire d’unitat i continuïtat a l’exposi-ció de les diferents peces museísti-ques. Afortunadament, doncs, s’haacabat una etapa amb la culminaciódel nou Museu i ara en comença unaaltra amb Núria Matamala al capda-vant, com a directora, de qui s’esperauna bona gestió. De ganes i capacitatno n’hi falten. Així doncs, la rendibi-litat del Museu sembla que està enbones mans. D’entrada, confiem-hi!

L

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 5

Feu-nos arribar les vostres cartes, d’unallargada màxima de 30 ratlles, amb el

vostre nom, adreça i DNI, a l’apartat decorreus 1 de Manresa o a l’adreça

electrònica cartes@elpou.cat

El Museu de laTècnica mostra tota la cinteria

9 de setembre. Un cop completadala mostra permanent sobre la cinteria,el Museu de la Tècnica de Manresaobre portes en un acte d’inauguraciópresidit pel secretari de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, EduardVoltas. L’espai permet fer-se una ideacompleta del món de la cinteria, queinclou una gran varietat de productesque s’apliquen a peces de tèxtil: cin-tes, vetes i tota mena de productes tèx-tils anomenats complementaris, comara galons militars, tapapunts, borles,etc.

Tornen els sabors a la Plaça

13 de setembre. Amb un nou mercatde brocanters i col·leccionistes arrencala nova temporada de Sabors a la PlaçaMajor, que continua el dissabte següentamb una jornada floral japonesa, ambexposicions de bonsais i bana.

Els Tirallonguesaconsegueixenel 5 de 7

14 de setembre. En el marc de ladesena trobada de colles castelleres del’Eix, a la plaça Major, on participentambé els grups de Vic, Salt i Lleida,la colla castellera Tirallongues carregai descarrega un 5 de 7, fita que noassolien des de feia anys.

El curs començaamb moltescargoleres

15 de setembre. Uns 10.000 alum-nes de primària i secundària inicien elcurs escolar a la ciutat, que es caracte-ritza per la incorporació de mòdulsprefabricats a l’escola Ítaca, a l’insti-tut Lacetània i al nou IES Cal Gravat,que comença l’activitat amb 42 alum-nes de primer d’ESO. D’altra banda,el Lluís de Peguera reprèn les classesenmig de les obres de remodelació i,finalment, amb dos grups de primer debatxillerat nocturn.

Vives s’acomiada de l’Ajuntament

15 de setembre. El fins ara presidentdel grup municipal de CiU fa efectiva larenúncia al càrrec en el ple municipal,on denuncia pressions polítiques quel’han dut a prendre aquesta decisió perpoder continuar presidint el BàsquetManresa SAE. En la mateixa sessió s’a-prova la renúncia en favor del tercer dela llista de la Plataforma per Catalunya,Aaron Palacios, per part del regidorXavier Arcas, que no hi assisteix.

Un concertrecull fons per al Camerun

17 de setembre. El concert solidariper l’hospital del Camerun –organitzatper la delegació al Bages del Col·legiOficial de Metges–, que compta ambla participació de Manel Camp, JosepLluís Pérez, Djilandiang, Gossos iSanti Arisa, i la col·laboració deldibuixant Ortiz, omple la platea delteatre Kursaal.

de mes a mes

La diada incorpora més folklore

11 de setembre. Com en anys anteri-ors, l’acte central de la diada a Manresaés l’ofrena floral en homenatge alshomes i dones que van defensar lesllibertats nacionals de Catalunya, a laplaça de l’Onze de Setembre. La nove-tat és la participació de la colla sar-danista Dintre el Bosc, que completal’acte amb una ballada de sardanes,després de l’actuació de la UnióMusical de Bages i la coral Eswertia.Una quarantena d’entitats i associa-cions de la ciutat participen en l’ofrena,entre les quals destaquen col·lectius denouvinguts. La Diada es clou el diss-abte següent amb el concert dels grupsDeskarats i Dr. Calypso, organitzat perla Fundació Independència i Progrés,els Tirallongues i l’Ajuntament. Fotos: Jordi Alavedra

6 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Octubre 2008

i

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 7

UUnnaa ddee ffrreeddaa......Després de gairebé vint anys de

plets, ja seria hora que Casino SA il’Ajuntament arribessin a negociarsobre unes bases clares per acabarde posar-se d’acord sobre el preufinal de l’equipament. Sembla men-tida, però en tot aquest llarg procéss’han vist tota classe d’irregulari-tats, problemes, sentències contra-dictòries i molta, molta, mediocritatper totes les parts. Per canviar d’ac-tituds, no estaria malament queEduard Bosch, advocat de Casinode Manresa SA, fes una oferta clarai definitiva de negociació en repre-sentació dels anònims manresansil·lustres que volen cobrar miliona-des d’un equipament cultural feliç-ment recuperat per la ciutat. Tampocno estaria malament que l’alcalde iels serveis jurídics de l’Ajuntamentdeixessin de tirar pilotes fora i dirbajanades, es posessin les piles ianessin a la idea. I, finalment, esta-ria bé que l’avorrida i lenta justíciadonés un cop de mà per acabard’una vegada amb aquesta primerapart del plet, ja que cal no oblidarque després esperen per actuar elsrepresentants dels propietaris delsolar. Quina història més penosa!

......ii uunnaa ddee ccaalleennttaaLa colla Tirallongues va aconse-

guir el setembre un èxit llargamentperseguit: aixecar un 5 de 7, a laplaça Major. Ideada l’any 1992 pelsgermans Joan i Domènec Forns,Pere Bartomeus i Ricard Riu van ferla seva primera actuació per la Llumdel 1993 a la mateixa plaça. Durantuna dècada i mitja han mantingutuna activitat constant, però senseassolir grans fites. Ha estat l’entradade gent jove i els canvis de direccióel que ha ajudat a assolir aquestsnous objectius, fins al punt que elscomponents del grup ja pensen ennoves proeses, com ara fer torres de7 i descarregar el 4 de 7 amb agulla.Això no desacredita els anteriorsdirigents del grup, però sí que des defa més d’una dècada era evident quecalia una certa renovació. Ara, tot iestà lluny encara de les fites de lesgrans colles, com les de Valls oVilafranca, es van imposant objec-tius concrets i aptes per anar crei-xent. L’actual formació té al seufavor la saba nova i la incorporaciód’alguns immigrants perfectamentintegrats.

El Kursaal estrenarestaurant

19 de setembre. El nou restaurantKursaal. Espai gastronòmic, que ges-tiona el grup Pineda, inaugura lesinstal·lacions, situades al primer pisdel teatre, amb una capacitat per acent persones i una terrassa exteriorde 255 metres quadrats.

Les havanerescelebren els 25 anys

20 de setembre. Prop de cinc milpersones assisteixen a la vint-i-cin-quena Trobada de Cantairesd’Havaneres al Cor de Catalunya,amb la participació de 24 grups, l’a-nimació de Gog i Magog i l’emotiuhomenatge a un dels impulsors de lacantada, Ramon Codina, desaparegutrecentment.

El Ricoh busca un milió d’euros

24 de setembre. Els membres delconsell executiu del BàsquetManresa SAE es reuneixen amb l’e-quip de govern municipal i fan unacrida als agents socials i les institu-cions polítiques del país per aconse-guir el milió d’euros que necessita elclub per mantenir l’equip a l’ACB,en no haver aconseguit el suport delspatrocinadors de l’any passat.

Els Convidats pre-senten el nou disc

27 de setembre. El teatre Kursaalacull l’estrena en directe del setè discd’Els Convidats, El millor dels som-nis, editat per CK i Alinyà Records,amb un so més elèctric i una bandaampliada per a l’ocasió. Al llarga dela nit, el grup repassa també els seustemes més coneguts. �

Una gentada a La Nit en Blanc de TV310 de setembre. Centenars de ciutadans envaeixen el Passeig, la plaça de Sant

Domènec, el Centre Cultural del Casino i els teatres Conservatori i Kursaal,amb motiu de la Nit en Blanc, organitzada a Manresa per afegir-se a la celebra-ció dels 25 anys de Televisió de Catalunya, amb l’actuació de diverses corals dela comarca, esquetxos teatrals a la sala petita del Kursaal, recitals musicals ipoètics al Casino, l’actuació de Marcel Gros al Conservatori i el Mag Lari aSant Domènec (foto), que precedeix la ballada d’una sardana gegant, a les dotzede la nit. Les cercaviles amb el gegants i la imatgeria popular, acompanyades dela Dama Blanca de Gog i Magog, animen també els carrers.

óc berber. Vaig néixer a la regió d’Ait Baamrane. Quantenia un any els pares es van separar i amb la mare,embarassada del meu germà, vaig anar a viure a lacapital, Sidi Ifni. Tinc 49 anys. Vaig estudiar literaturafrancesa a la universitat d’Agadir. Des de 1989 he viat-

jat per Europa: França, Suïssa, illes Canàries, fins que vaig arri-bar a Catalunya l’any 2007. Vaig ser armador d’un petit vaixell.Per desgràcia, en una nit de tempesta, hi va morir el meu germà,que n’era el capità.

Els berbers no som àrabs, som l’ètnia més important del nordd’Àfrica, però sempre ens han negat la independència i han

p

silenciat el nostre origen. La troballa de dòlmens celtes al nordde l’Àfrica explica els berbers rossos i amb ulls blaus que viuen

g

a les muntanyes. El 1980 sorgeix un moviment reivindicatiudels nostres drets socials, culturals i de la nostra llengua prohi-bida: Tifnagh, que oficialment anomenem Amazigh que signifi-ca home lliure. A primària es pot impartir una hora de llenguaberber, però com que no és obligatòria sovint s’opta per unaaltra activitat. El Canal 1 de televisió parla 15 minuts al dia enberber i la resta en àrab, i el Canal 2 parla en francès i en àraba parts iguals. Tant al nord com al sud del Marroc hi ha focusreivindicatius dels nostres drets i per entrebancs que trobem enel camí no ens aturarem.

De sempre he estat vinculat a associacions esportives i cultu-rals i durant set anys he fet de monitor de colònies d’estiu. El1990 vaig fundar una associació de joves diplomats sense tre-ball i encara avui no volen legalitzar-la. El 2005 vaig ser mem-bre fundador de la Secretaria Local de Sidi Ifni-Ait Baamrane,com a representant de l’associació Tierra Verde. Agrupa diver-ses associacions amb l’objectiu de divulgar i reclamar al governmarroquí les promeses incomplertes durant anys. Per aquestacausa alguns dels meus companys actualment són a la presó.Sidi Ifni és la ciutat oblidada. El fet que estigui incomunicadaper la costa i aïllada comercialment, provoca que la nostra prin-cipal font de riquesa, la pesca, no reverteixi en la població.Grans vaixells exploten el peix de qualitat i se l’emporten ad’altres indrets. Nosaltres només tenim accés al més barat i

n’hem de llençar tones. A la Secretaria tenim cinc reivindica-cions. Volem que Sidi Ifni torni a ser província de la regió.Reclamem oportunitats de treball per als joves; és urgent quesolucionin el problema que té el port amb la sorra, que fa quemolts pescadors morin entrant i sortint a la mar. Reclamem queacabin la carretera de la costa Ifni-Tan Tan, que permetria queel transport de peix no s’hagués de fer per interior, per l’anome-nada porta del desert, i arribés amb bones condicions. I la nos-tra darrera reivindicació és l’assistència sanitària gratuïta. Tot elque ens va quedar del colonialisme espanyol ens ho han expro-piat. Tots els aparells de l’hospital se’ls van emportar a d’altresindrets del Marroc i de la meitat de l’edifici en van fer pisos.Amb 20.000 habitants tenim un sol metge i si no el pots pagaret poden deixar morir. Ni cap ajut, ni cap plaça de treball públicés per a la nostra regió.

Som un moviment pacífic, però si ens ataquen no dubtem adefensar-nos. En la manifestació del 2005, vam començar1.000 ciutadans enfront de 8.000 soldats. Eren les nou del matí,avançàvem amb pedres a les mans i des de Rabat, desconcer-tats, va donar ordres que ens deixessin passar. Tot seguit fins a15.000 persones van sortir al carrer a manifestar-se. Però el seuorgull ferit va culminar en la venjança del 7 de juny passat, eldissabte negre que mai no oblidarem. Convocada una novamanifestació, 14.000 soldats s’escampen per la ciutat, entren ales cases, saquegen, torturen, humilien, violen i fan moltesdetencions. Els líders i els informadors dels fets van ser empre-sonats. El mes següent una caravana de solidaritat d’associa-cions de tot el país i de l’estranger ens va donar suport.

M’agrada Manresa i si tot va bé m’hi voldria quedar. Hi tincun germà i hi he trobat bona gent. Però no oblido el meu país ila meva gent que hi pateix i des d’aquí els vull ajudar. Per unberber és fàcil integrar-se a Catalunya, veig moltes similitudsamb la nostra cultura i comprenc el país. Entenc que sou cata-lans, que teniu una llengua i cultura pròpies. Fa poc que m’heincorporat als Tirallongues amb la meva companya, m’agrada.Hi ha uns berbers que també fan uns castells humans, peròsense pinya. �

BIOGRAFIES ANÒNIMES

CONXITA PARCERISAScparcerisas@elpou.cat

Ibrahim Bakrimi: «Ens neguen la independència i silencien el nostre origen»

Una foto actual meva i una d’un castell on jo participava, que vam fer els Tirallongues el diumenge 14 de setembre, a la plaça Major

SS

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 9

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 11

l món viu és una font inesgotable de fets increïblesi fenomenals que, malgrat tenir-los davant del nas,sovint no arribem a comprendre en tota la sevacomplexitat. Un d’aquests fets tan habitual comfantàstic és el de les teranyines parades per les

aranyes per atrapar insectes. Els matins sense vent, desprésde la rosada de la nit i amb la llum encara baixa, és elmoment per adonar-se de la gran quantitat de teranyines quehi ha fixades entre els arbustos.

Però a la vegada que admirem la precisa geometria enespiral de les grans teranyines, les aranyes que les teixeixenprovoquen rebuig o fins i tot por a molta gent -–sobretot ales dones, per què serà?. Les aranyes realment tenen veríque injecten amb la mossegada, però són molt poques lesespècies que viuen aquí i poden fer-nos algun mal. El rebuigno és doncs justificat. En canvi, per als insectes voladors lasituació és ben diferent. El seu és un món ple de trampesmortals en forma de teranyines enganxoses, quasi invisi-bles, on caure en qualsevol moment. Volar, viure, és un

esport de molt risc. Si per atzar es toca un dels incomptablesfils de teranyina, les hores són comptades. Amb l’esforçdesesperat per alliberar-se’n, l’insecte atrapat només acon-seguirà embolicar-s’hi més. A l’aranya li ha arribat el plat ataula.

Les aranyes segreguen el fil de seda per unes glàndulessituades a l’extrem de l’abdomen, anomenades fileres.Aquest fil és un material proteic que en contacte amb l’airesolidifica i adquireix una gran resistència.

Només les aranyes de la nombrosa família dels aranèidsteixeixen les teranyines més típiques disposades en verticali d’acord amb el model d’una sèrie de radis enllaçats per unllarguíssim fil en espiral. Els radis estan ben tensats permantenir l’estructura, mentre que el fil en espiral queda laxper absorbir l’impacte dels insectes sense malmetre’s. Lavibració causada per la caiguda d’un insecte a la teranyinaalertarà l’aranya que espera pacient. La majoria de teranyi-nes són construïdes amb fils de dues menes, uns enganxo-sos a la zona de captura i d’altres que no ho són, damuntdels quals l’aranya es desplaça segura.

D’altres famílies d’aranyes construeixen models diferentsde teranyines, disposades horitzontalment o en forma d’em-but sobre mates i arbustos o penjades dels racons de lesparets. A més dels paranys de teranyina, el fil de seda d’a-ranya té altres aplicacions. L’aranya embolica en fil de sedal’insecte atrapat, guardant-lo com una mòmia egípcia. Els

nius d’aranya són fets també de fil de seda. L’aranyaFilistata insidiatrix utilitza el fil com a ciment per revestirel seu cau excavat a terra i connectat amb el parany enembut que s’obre a la superfície. Les femelles de la famílialicòsids emboliquen tots els ous en un sol capoll que trans-porten lligat a les fileres fins que neixen les menudes aran-yetes. Els mascles d’algunes aranyes teixeixen una teranyi-na de reclam al costat de la teranyina de captura de les feme-lles. Moltes espècies es fan un habitacle o un sostre per pas-sar desapercebudes mentre vetllen la teranyina. Finalment,aranyes petites es deixen transportar pel vent lligades a unfil de seda, com si fossin un estel. Un cop inventat el fil deseda, l’evolució li va trobant més i més aplicacions.

Fascinats pel poder de la teranyina, els humans hem copiatl’invent en les xarxes de pesca, hem donat múltiples simbo-logies i aplicacions a l’espiral, investiguem les propietatsfísiques del fil de seda, imaginem superherois amb les capa-citats de les aranyes i muntem estructures i organitzacions

en xarxa. Finalment, en un salt qualitatiu que recorda lainvenció de la teranyina per part de les aranyes, teixim lanostra pròpia web, una teranyina gegantina per capturar elconeixement. Igualment fantàstic.

Per cert, entre els websites dedicats a la natura, anoteu-vosEl medi natural del Bages a l’adreça http://ichn.iec.cat/Bages/principal.htm. És la contribució de la delegació del

ç

Bages de la Institució Catalana d’Història Natural a la teran-yina universal del coneixement, on la majoria de les pregun-tes sobre la natura a la comarca de Bages troben resposta. �

OBSERVATORI DE NATURA

Text: JORDI BADIA / Fotos: FLORENCI VALLÈS I JORDI BADIA

Web i teranyina

EE

Fotos pàgina esquerra:Teranyina de captura confeccionada per una aranya de la

família aranèids.

Fotos pàgina dreta:Femelles d’Argiope bruennichi (a l’esquerra) amb l’abdo-

men ratllat com un tigre i d’Argiope lobata (a la dreta) amb unribetejat ondulat a l’abdomen, les dues espècies d’aranyes queconstrueixen les teranyines en espiral més grans i impressio-nants al Bages. Al centre, un mascle de la libèl·lula Calopteryxhaemorrhoidalis ha quedat atrapat entre els fils d’una teranyi-na; no podrà escapar-se’n.

i bé el neologisme de mileurista vanéixer com a descripció d’una

generació de joves perplexa davant unpresent que se’ls havia promès millor,on podien escollir amb llibertat i on gau-dien d’igualtat, cada vegada són més lespersones que, independentment de l’e-dat, s’identifiquen amb el mileurisme,un terme lligat al projecte de vida decadascú. Mil euros no es poden estirar iplegar com una acordió, però podencobrir més o menys necessitats. Depènde la situació de cada persona. Amb tot,viure amb un sou que voregi els mileuros i desenvolupar un projecte de vidapropi és difícil de conciliar. RosaSerentill, professora d’economia del’IES Pius Font i Quer explica que «pot«ser suficient, però és poc per a qui volindependitzar-se. Els lloguers es trobena una mitjana de 500 euros al mes. Mésde la meitat del sou se’n va al lloguer ia les despeses addicionals, com l’aigua,el gas i el menjar. I el mínim oci que espot tenir. Queda ben poc, després».

«El mileurista de 2008 es troba enuna incertesa total i amb una mica dedesengany. ‘Per què he estudiat tant?’,es demana. Per un futur millor, per unacasa pròpia, i resulta que ha de compar-tir pis o quedar-se a casa els pares. Totel temps i tot l’esforç no els serveix pertirar endavant sols. El problema delmileurista és greu i decebedor», opinaMercè Gómez, responsable de políticainstitucional de la UGT, que hi afegeixque « aquest és un retrat robot d’unapersona amb estudis superiors, un sec-tor de la societat que, teòricament, estàbé –matisa Gómez–. En el cas de lespersones i no tan joves que estan soles,

que només treballa un en la unitat fami-liar, aquesta ja no és una situació amar-ga, sinó molt complicada».

Un dels principals problemes, però, ésque un percentatge elevat de treballa-dors no arriben a ser mileuristes. El

el tema del mes

Projectes de vidade mil euros al mesDesenvolupar un projecte de vida propi amb un sou que voregi els mil euros és cadavegada més complicat. La crisi amplia les dificultats dels mileuristes. En molts casos, arri-bar a final de mes obliga a retallar o, directament, eliminar les despeses de les quals espot prescindir. Fins i tot s’arriba a concebre el temps en mesades. Ara, en aquesta etapade recessió econòmica, la condició de mileurista, d’haver de fer malabars per arribar alprimer de mes, s’aguditza i atrapa una franja més gran de persones.

LLAAALALALLALALLAUURRURURUURUURARRARRRARRARRARRRRA FFÍFÍFÍFFÍFÍFFÍGÍGÍÍGÍÍGÍGÍÍ UULUULULULULUU SS

12 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA Octubre 2008

S

Dues joves en un pis de mileuristes a Manresa (foto: Francesc Rubí)

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 13

42,7% dels assalariats catalans cobra-ven, com a màxim, al voltant de 1.000euros l’any 2005, segons les últimesdades disponibles de l’Institut Nacionald’Estadística (INE). Així ho va recollirAntón Costas, catedràtic de política eco-nòmica de la Universitat de Barcelona, al’Anuari Sociolaboral de la UGT deCatalunya, on alertava de la «bretxaentre els salaris i el cost de vida, unaevolució dispar que afecta un col·lectiucada cop més ampli de treballadors».Prop de la meitat dels assalariats cata-lans es belluguen, doncs, en la franjaentre el salari mínim interprofessional,que es va establir en 600 euros al mesper a l’any 2008, i els 1.000 euros.Mercè Gómez sentencia que «un salariinferior als 1.000 euros és una llum ver-mella» i hi afegeix que «no és un bonsou i, encara menys, amb relació alsestudis que algunes persones han acu-mulat, encara que si aquest fos el salarimínim seria una fita important».

Carles Manzanares, secretari d’orga-nització de Comissions Obreres(CCOO), remarca que la vida del treba-llador no es circumscriu en l’àmbit labo-ral, els salaris sempre van en relació al

que els envolta. «La majoria de conve-nis, amb la clàusula de revisió salarial,permeten que s’actualitzi el sou al nivellque puja l’IPC. Però hi ha una sèrie deconceptes, el preu dels quals ha incre-mentat d’una manera desaforada, querepercuteixen directament en el salari.Si vas a treballar a Sabadell, per exem-ple, i la benzina cada cop és més cara,aquest increment repercuteix en el sala-ri», exposa Manzanares. Per a RamonNoguera, però, transportista d’unaempresa de congelats i pare de família,«un sou de 1.000 euros és baix aquí; lameva dona és de Canàries i aquestagost hi vam viatjar; allà veus que1.000 euros donen per molt més, ja que,només d’entrada, la benzina i el menjarsón molt més barats i, de la mateixamanera, molts altres productes».

Fer-se granEl mileurisme es planteja, en alguns

casos, com una etapa transitòria, entre lajoventut i l’edat adulta. «Per sort, consi-dero que he pogut superar l’etapamileurista, que és dura. Estic satisfetaperquè arribar on sóc m’ha costat molt.He pogut subsistir, perquè m’he sabut

adpatar al que cobrava», remarcaMontse Ruiz, que treballa en una agèn-cia de comunicació a Barcelona. Ruiz té28 anys. Després de llicenciar-se enperiodisme per la Ramon Llull, va cur-sar un màster en Comunicació digital,va empalmar amb un postgrau dePeriodisme radiofònic i televisiu i des-prés va completar un postgrau deMàrqueting i organització d’actes. Amés, va començar la llicenciatura enCiències Polítques a la UAB, titulacióque ara cursa a distància. «Des que vaigacabar la carrera, cada any he estatestudiant», explica Ruiz, que, a més, haconjugat aquesta formació amb l’exerci-ci professional. Va estar un any i mig enpràctiques i va treballar a la redacciód’un mitjà d’informació comarcal. Méstard, va treballar a Andorra durant unany i mig, va ser cap de redacció d’undiari gratuït i va dirigir una revista.

«La meva feina consistia a treure’m untítol», puntualitza Dani Badia, de 31anys, doctor en biologia amb una tesisobre la Cristal·lografia de proteïnes.Badia va tornar, el Nadal passat, deSuècia, on va estar fent el postdoctoratdurant dos anys. Des del juny que té uncontracte, amb un sou superior als 1.000euros, en un grup d’investigació deBarcelona. Badia explica que el mileu-risme l’ha patit bastant «si bé sempre hetingut expectatives de millorar ja queestava en formació. Suposo que deu sermolt més fomut tenir un sou de 1.000euros quan ja ets gran. A tot arreudemanen una sobrecàrrega de títols iexperiència quan només tens 23 anys. Ila tesi és una gran manera de demostrarque tens experiència; per això, estavadisposat a treballar, al principi, sensecobrar. No et pots quedar de braços ple-gats enviant currículums», diu Badia,que insisteix que «fer la tesi, en el meu«cas, era una possibilitat ràpida de for-mació i experiència; després de fer bio-logia encara és més complicat trobarfeina».

Per la seva banda, Montse Ruiz corro-bora que l’experiència és el que li hapermès de «traspassar la frontera de sermileurista. Demostrar que sóc una bonaprofessional, o si més no que m’hanconsiderat una bona professional i vàli-da en les tasques que m’encarregaven,m’ha possibilitat el salt». La Montse viuamb la seva parella a Manresa i explicaque «quan fas el pas, penses que cami-nes per no tornar a casa dels pares; pertant, necessites una seguretat econòmi-ca que et doni la garantia que iniciesuna nova etapa.Per sort he pogut treba-llar sempre de la meva professió i anarmillorant. El meu futur? Incert.Segurament ara és una de les èpoquesmés estable, de què estic gaudint més ion tinc perspectives de tirar endavant.Però en Periodisme, parlar de futur, és

14 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Octubre 2008

el tema del mes

complicat.Estic preparada per adaptar-me a qualsevol situació; pau i que durila que tinc, però el que vingui, vindrà».

Dani Badia constata, per la sevabanda, que «en investigació sempre ésuna època transitòria. Està muntatd’una manera molt jeràrquica dins elcontracte: la beca, el contracte postdoc-toral, ‘de retorn’, el contracte de cap degrup preparatori per a quan es convo-quin les oposicions i, aleshores, presen-tar-t’hi. És com una piràmide on hasd’anar superant escalafons». Aquestscontractes estableixen clàusules exclo-ents per evitar, segons Badia, que «unestrat de la ‘piràmide’ es saturi, peròllavors queden graons entremig ambmolts professionals, que tenen anysd’experiència però que no tenen l’opcióde demanar el contracte que els perto-caria. Molta gent s’ha de buscar lavida». Per això, Dani Badia explica que,quan acabin aquests tres anys que té decontracte, amb el programa d’investiga-ció Juan de la Cierva, «sempre quedal’opció de marxar fora, de tornar amarxar i fer un altre postdoctorat».

La llei del mercatDani Badia viu ara a Manresa amb els

seus pares i està buscant pis a Barcelonaper «proximitat amb la feina i perquè«m’agrada viure en aquesta ciutat», onva compartir pis durant l’època del doc-torat. «Ara ja m’he fet gran i no vullcompartir pis. És igual si és de lloguero de compra, demanaria un préstechipotecari, però és que no trobes res aun preu raonable, és demencial, éstotalment abusiu», explica el Dani. Perla seva banda, La Montse recorda quequan va anar a treballar a Andorra «noem podia permetre el luxe de buscar unpis per a mi sola. Em vaig adaptar a lesnecessitats i vaig compartir-ne perquèno en podia afrontar totes les despeses.Sent mileurista, no et pots plantejar depagar totes les despeses que comportaun habitatge. El mileurista, per nassos,tal com està el mercat, l’economia i elnivell de vida, té poques solucions, viureamb els pares, amb parella o compartirpis». I conclou amb humor: «Els paresestan obrint de nou les portes de casaals fills, i els fills plorant i els pares con-tents, o viceversa».

L’informe d’inclusió social de 2008 dela Fundació Un Sol Món de CaixaCatalunya revelava que la meitat de jovesd’entre 26 i 35 anys que viuen amb elseus pares serien pobres si s’emancipes-sin. Mercè Gómez, des de la UGT, horatifica: «No poden arribar a final de mesamb aquest salari, ni comprar un pis, nipagar un lloguer. Cal veure quanta gents’ajunta per compartir pis. Mileuristes?Encara hi ha molta gent amb sous infe-riors». «Compartir pis era la manerad’anar a viure fora; jo sola no me’lpodria pagar», coincideix MontseForradelles, de 23 anys, que comparteixpis a Manresa, des dels 21, amb tresamics. Treballa com a cambrera i cobrauna mica més de 1.000 euros. Forradellesse sent còmoda i ho contempla com unaetapa que ha de durar. «Ja es veurà, però,en principi, és per a uns quants anys»,apunta també Mireia Casellas, una de lesactuals companyes de pis de Forradelles.Casellas té 26 anys, és metgessa i cobramés de 1.000 euros.

La professora Serentill subratlla que lapobresa de recursos per poder afrontarles despeses, principalment les de l’ha-

Tintoreeria Tintoreria RRÀÀPPIIDD SSEECC

Sant Cristòfol, 48 - Tel. 93 873 73 67 - C/ de la Pau, 44 - Tel. 93 873 16 17

MMeerrccèè GGóómmeezz:: «Un salari per sota dels1.000 euros és una llum vermella. El mileu-rista de 2008 es troba en una incertesatotal i amb una mica de desengany. Perquè he estudiat tant?, es demana»

DDaannii BBaaddiiaa:: «La tesi és una gran mane-ra de demostrar que tens experiència.Estava disposat a treballar sis mesos sensecobrar, perquè a tot arreu on vas et dema-nen experiència»

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 15

el tema del mes

bitatge, comporta una increment delslloguers, noves formes de viure i, fins itot, «decisions dràstiques». «Conecgent que paga la hipoteca d’un pis, queel posen de lloguer i ells han anat aviure amb els seus pares. Hem arribat aaquesta situació, gent que no pot assu-mir totes les despeses en el context decrisi i han hagut de llogar el seu propipis. I no només passa amb els joves, sónparelles casades», concreta.

«Una persona mileurista no pot dema-nar una hipoteca ara», explica RamonFitó, delegat de l’oficina de la plaça delsInfants de Caixa Catalunya, després deteclejar l’ordinador per obtenir els resul-tats d’una simulació emmarcada en elcontext actual. «Si ens situem en unahipoteca mitjana, de 180.000 euros (30milions de pessetes), i la comptem a untipus mitjà, que ara podria sortir a un6,5%, a un termini de 40 anys, que ja ésmitja vida, hauria de pagar 1.050 eurosal mes. Aquesta quota exclou automàti-cament moltíssima gent. Matemàticapura. Però no els exclou ningú, és la lleidel preu que els elimina. Un mileuristasol s’ha de quedar a casa, i la trista rea-

litat és aquesta. Quantes personespoden pagar una quota de 1.050 eurosal mes? Individualment, molt poques;amb parella, s’hauria d’estudiar», eslamenta Fitó.

Ramon Noguera manifesta que «quanacabi de pagar la hipoteca, probable-ment ja estaré jubilat; deu ser el somnide molta gent, no haver d’amoïnar-seper pagar casa teva». Fitó raona en unaaltra simulació: «Quina quota pot pagarun mileurista? Entre 350 i 400 euros almes, 500 apurant molt, però no trobaràuna hipoteca, al preu del mercat, quetingui aquesta quota. Així, si ens situemen una hipoteca de 90.000 euros (15milions de pessetes), que és la quepodria pagar un mileurista, no podràcomprar pràcticament res». Fitó remar-ca que la demanda d’hipoteques ha bai-xat molt en un any i l’exigència a l’horade concedir-ne ha pujat. «Dos anysenrere, el nivell d’exigència no era tanalt, era una mica més lax, i ara s’haendurit bastant, s’ha de filar molt mésprim en una relació clara entre elsingressos i la quota que s’haurà depagar», explica. A més de la baixada de

préstecs hipotecaris, entre els que esdemanen i els que es concedeixen, lesentitats bancàries han notat l’augmentde persones que no poden pagar. RamonFitó ens diu que «no només es tira mésde targeta, sinó que es nota l’incrementde les dificultats per retornar el deute».

Tallar justEl sou de Ramon Noguera ronda els

1.000 euros i el de la seva dona, no hiarriba. Noguera explica que li és compli-cat arribar a final de mes. «El que hem defer és tallar just; vas sumant l’escola delsdos fills, els llibres i la hipoteca, i arri-bem a final de mes com podem».Forradelles i Casellas s’anoten les despe-ses personals en una llibreta, a banda deles que comparteixen entre els quatre llo-gaters. «És per saber què en faig, delsdiners. És més fàcil de controlar. Quanera ‘més mileurista’, de vegades em tro-bava que no en tenia i no acabava de lli-gar on havien anat a parar», explicaForradelles. Els quatre inquilins del pispaguen conjuntament el lloguer, les des-peses del gas, el llum i l’aigua, i el men-jar. A tall individual, l’assegurança del

30

MMaannuueell GGóómmeezz:: «Només gasto en el‘cafetonet’ de cada matí. No tenim gransdespeses; no en podem tenir. La pensió ésper comprar l’aigua i l’arròs. La sort quetinc és que el pis el vaig comprar baratet»

CCaarrlleess MMMaannzzaannaarreess:: «Hi ha una disfun-ció entre la formació i el mercat de treball.La formació que puguis rebre no és unagarantia, en aquest país, de trobar unafeina fixa en el sector»

16 EEEEEELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA Octubre 2008

cotxe i el combustible i les activitatsd’oci. «I el videoclub», afegeixen rient.

Dani Badia, que, de moment, no pagahabitatge, repassa el seu cas: «Anar atreballar ja em costa uns 250 euros almes; el transport fins a Barcelona i que-dar-me a dinar allà. La resta del quegasto la destino a l’oci. Com que visc acasa dels pares, no tinc més despesesgrans i, així, puc anar estalviant».L’excel de despeses de Montse Ruiz esconcreta «en l’habitatge, incloent men-jar, llum, gas, aigua; tot el que implicaviure en una casa que no és la delspares. La següent despesa són els des-plaçaments per anar a treballar, ja quevisc a Manresa i treballo a Barcelona.És una despesa que afronto per comodi-tat a l’hora de desplaçar-me i arribar ala feina en condicions».

«Arribo just a final de mes; però, perseguir endavant, s’ha de treballar dur,això ho he tingut sempre molt clar;ningú et regala res», explica, sensequeixar-se gens, Mohammed Benaissa,que envia una part del salari als seuspares, que viuen al Marroc. Una altrapart la destina al lloguer i a les despesesbàsiques, com el menjar. I el que liqueda, depenent del mes, és un raconet,

petit, per estalviar. El sou de Benaissadepèn dels clients de la seva barberia, devegades voreja els 1.000 euros, de vega-des no hi arriba. «En aquests momentsde crisi, no ve gaire gent», diu al com-pàs de la seva mirada, que ressegueix labarberia mig buida. «Alguns em dema-nen que els fiï, i no hi tinc cap problemaperquè són els meus clients, han vingutsempre i els conec», diu. Benaissa és deTetuan. Fa vuit anys que viu a Manresai el mateix any 2003 va obrir la BarberiaTetuan. Després del batxillerat, va for-mar-se en perruqueria i en té el títol d’o-ficial de primera. A Manresa, ja hi teniafamiliars i es va instal·lar, d’entrada,amb els seus oncles. El seu projecte eramuntar una barberia per poder exercir laseva professió. Fa sis mesos que elMohammed va anar a viure amb unamic en un pis de lloguer, «era la mane-ra per compartir despeses, ja queabans, amb els meus oncles, no en teniagaires. Em considero afortunat, ja quetinc algun client que no va poder ferfront a totes les despeses i la seva donai els seus fills van haver de tornar alMarroc».

«Només gasto en el ‘cafetonet’ decada matí, perquè ara ja no em puc

prendre la copa. No tenim grans despe-ses; no en podem tenir. La pensió ésper comprar ‘l’aigua i l’arròs’», expli-ca Manuel Gómez Maeso, que va unaestona, cada matí, a l’Esplai, de laFundació La Caixa, prop de casa seva.Té 80 anys i cobra una pensió de 600euros des de fa 20 anys, quan es vajubilar als 60. Treballava al sector delmetall. «No donen per gaire, 600euros», declara. A la Cañada de Hoyo,a Conca, va estudiar fins als 11 anys,quan va començar a fer de pastor.Després va exercir com a llenyataire ien el sector de la construcció fins que,quan tenia 27 anys, el 1955, va arribara Manresa. Al principi, vivia en un pisde lloguer, que es va acabar comprant.«La sort que tinc és que el pis me’l vaigcomprar baratet». A cura seva té l’es-posa i dos fills, que viuen a casa ambpensions contributives. «Per viure ambcomoditat, econòmicament, hauria decobrar una mica més de 1.000 euros»,ens diu. Els seus dos amics, amb quicomparteix la taula i l’estoneta delsmatins, bromegen si el fet de respondreles preguntes els apujarà les pensionsmentre el Manuel respon divertit i ambuna rialla generosa.

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LLINGÜÍSTICA MMONTSERRATCarrer de Jaume I, 8, 2n - Tel. 93 872 17 07 - manresa@cpnl.cat

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 5181, de 25 de juliolde 2008) recull més de cent cinquanta nous termes normalitzats pel ConsellSupervisor del TERMCAT durant el primer quadrimestre de l’any 2008.

Els termes aprovats pertanyen als àmbits dels esports, els audiovisuals, lesciències de la vida i la salut, les finances i la informàtica. Entre els termesaprovats de l’àmbit de l’esport destaquen formes com aikido, bowling, full-contact, kendo, kick-boxing, quadriatló o taijitsu.

Un altre bloc el constitueixen els termes de l’àmbit dels mercats financers,entre els quals s’inclouen les denominacions broker (com a sinònim de me-diador), r dealer,r negociant (com a alternativa catalana a l’anglès trader),r capi-tal flotant, assegurança de multiinversió (unit link, en anglès), k cupó correguto warrant. D’altra banda, s’han fixat termes de l’àmbit mèdic (t espòting,transparència nucal) i també de biologia cel·lular (ll pinçament de membrana). a

També són destacables alguns termes de l’àmbit de la informàtica (magat-zem de dades, com a alternativa a l’anglès s data warehouse; ee aparador dedades, per a s datamart, it repositori) i la forma normalitzada de l’àmbit delsiiaudiovisuals com-s’ha-fet per a l’anglicisme making of.

Tots aquests termes i les seves corresponents definicions són consultables alweb del TERMCAT, a través de la Neoloteca (http://www.termcat.cat/neolo-teca).

El TERMCAT és un organisme amb participació de la Generalitat deCatalunya,

l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüísticaque s’encarrega de coordinar les actuacions terminològiques en llenguacatalana.

Més informació a www.termcat.cat

NNoouuss tteerrmmeess ppeerr aall ccaattaallààTTeerrmmeess dd’’eessppoorrttss ccoomm aarraa aaiikkiiddoo,, bboowwlliinngg,, ffuullll-ccoonnttaacctt ii kkeennddoo ssóónn aallgguunneess ddee lleess nnoovveess ffoorrmmeess aapprroovvaaddeess

La generació mileurista Sara Moreno, doctora en sociologia, descriu els mileuristes

com «aquella generació filla dels primers anys de democràciaespanyola, que creix en un context on socialment s’accepta laigualtat d’oportunitats però, a la pràctica, perduren les des-igualtats. Una generació que acudeix massivament a la uni-versitat –l’estat espanyol registra els índexs més alts de titulatsuniversitaris d’Europa— amb el suport d’uns pares que apos-ten per la mobilitat social dels seus fills i filles. Una generacióprivilegiada fins que fa la transició a la vida adulta, quan estroba amb la precarietat del mercat laboral i la dificultat performar la pròpia llar». Mileurista ha estat el neologisme queha tingut més èxit per descriure aquesta generació. El terme vanéixer quan Carolina Alguacil, que exercia en una agència depublicitat de Barcelona, va enviar una carta a El País tituladaJo sóc ‘mileurista’, publicada el 21 d’agost de 2005. Després

de comparar el seu sou amb el d’amics de Berlín, on havia viat-jat aquell estiu, Alguacil s’indignava per la condició de sermileurista, una jove molt ben formada i especialitzada, acadè-micament, que, sense la possibilitat d’estalviar, vivia al dia.«De vegades és divertit, però ja cansa», retronava a la carta.JASP (Jove, malgrat que sobradament preparat) és una altrainvenció, d’un anunci de cotxes, que també va quallar per con-densar aquesta generació.

Moreno analitza que els mileuristes «pateixen la ‘llibertatatzarosa’, ja que neixen en un context democràtic que no elsimposa cap projecte de vida explícitament, però que la realitatde la vida quotidiana els fa sentir perduts, viuen el desencantde les promeses no complertes i, sobretot, la manca d’igualtatd’oportunitats real». Sara Moreno insisteix en les desigualtatssocials a l’hora de desenvolupar el projecte de vida personal.«Més que una trajectòria vital unitària, emergeix una plurali-tat de trajectòries que, inevitablement, no s’escapen de lamarca que deixa la classe social, el gènere i l’ètnia».

el tema del mes

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 17

Saturació i disfunció«El mercat està saturat i, en aquest

context de recessió econòmica, cadavegada ho estarà més», preveu RosaSerentill. Begonya Cubo, destaca que laborsa de treball, el principal servei delCIO, «arrossega, des de Nadal, unafforta davallada d’ofertes i les poquesque hi ha no arriben als 1.000 euros.Quan anem a una empresa a captarvacants, ens responen que el que han deffer són equilibris per no haver de reta-llar la plantilla actual». Mercè Gómezenquadra els mileuristes en la recessióeconòmica: «És una crisi galopant queva arrossegant molta gent i, a més, al’hora de negociar un conveni col·lec-tiu, els empresaris hi són molt més reti-cents que anys anteriors, en part perquèla crisi els afecta molt», reconeix.

Malgrat que en època de crisi s’accen-tua aquesta saturació, els problemes delmercat tenen una base estructural. CarlesManzanares apunta, d’entrada, a «unadisfunció entre la formació i el mercat detreball», que entronca amb el mileuristaarquetípic, jove i molt qualificat. «La for-mació que puguis rebre no és una garan-tia, en aquest país, de trobar una fina enel sector», sentencia el representant deCCOO. Rosa Serentill i afegeix que«encara que estiguis molt qualificat, etveus obligat a agafar-te a la feina quetrobes i conformar-te amb el sou».

D’altra banda, Manzanares també fixa,com una altra causa dels salaris baixos, ladiversificació de les categories professio-nals en els convenis: «Tantes variacionsprovoquen una disminució del salari». I,en darrer terme, Manzanares remarca els

«contractes de formació i dels becaris.Per ser una gent formada, amb llicencia-tures i màsters, els sous són bastant bai-xos». Dani Badia, però, des de la sevaexperiència, assegura que «s’han aug-mentat molt els recursos en investigació,i sembla que no s’abandonarà aquestaaposta; les perspectives són molt millorsque quan vaig començar». Amb tot,Badia reconeix que «ha augmentat elnombre de gent que fa la tesi i la piràmi-de se satura; s’han injectat diners, peròno en els llocs més necessaris. Continuasaturada, però el que ha resultat és quela ‘piràmide’ s’ha eixamplat. A més amés, la feina d’investigador no està benremunerada, ni a l’estat espanyol ni aEuropa».

El secretari d’organització de CCOOreclama potenciar la formació profes-

el tema del mes

BBeeggoonnyyaa CCuubboo:: «Des de Nadal que arros-seguem una forta davallada d’ofertes detreball i les poques que hi ha no arriben a1.000 euros. Les empreses han de fer equi-libris per mantenir la plantilla actual»

RRoossaa SSeerreennttiillll:: «El mercat està saturat i,en aquest context de recessió econòmica,cada vegada ho estarà més. Encara queestiguis molt qualificat, et veus obligat aagafar-te a la feina que trobes»

Cursos i monogràfics 2008-2009CCuurrss ddee MMoonniittoorrss ii MMoonniittoorreess dd’’AAccttiivviittaattss ddee LLlleeuurree IInnffaannttiill ii JJuuvveenniillCCuurrss ddee DDiirreeccttoorrss ii DDiirreeccttoorreess dd’’AAccttiivviittaattss ddee LLlleeuurree IInnffaannttiill ii JJuuvveenniill

CCuurrss ddee MMoonniittoorrss ii MMoonniittoorreess ddee mmeennjjaaddoorr eessccoollaarrMMoonnooggrrààffiiccss dd’’eedduuccaacciióó eenn eell lllleeuurree:: aanniimmaacciióó,, jjooccss,, rreeccuurrssooss,, eettcc..

GGuuiittaarrrraaGGeessttiióó dd’’aassssoocciiaacciioonnss

AAuullaa ddee tteeaattrreeAAnniimmaacciióó aa llaa tteerrcceerraa eeddaatt

EL CAE Plaça ddel MMilcentenari, ss/n

Manresa 93 8872 557 889

www.elcae.org

Programació ccompleta aa wwww.elcae.org IInscripcions oobertes

18 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Octubre 2008

el tema del mes

sional com a corrector, «ja que és una«molt bona via d’inserció laboral i dequalificació personal». Per a CarlesManzanares, «no hi ha prou alumnesmatriculats per una mena de descrèditde la formació professional. Durantaquests anys de creixement econòmic,es demanaven persones qualificades enel sector de l’automoció i de la cons-trucció. I aquests no són professionalsque surten de l’àmbit universitari. Sóntreballadors que haurien d’haver rebutuna formació professional; en canvi,són joves que acaben l’ensenyamentobligatori i que salten directament almercat de treball». Rosa Serentill tambéapunta en aquest sentit i destaca que ésnecessària una major especialització i lafinalització dels cicles formatius «per«preparar bons professionals». «La viaés cap aquí, en la formació», coincideixBegonya Cubo, del Centre d’Iniciativesper a l’Ocupació (CIO) de Manresa. ElCIO ofereix cursos de formació ocupa-cional, que depenen del departament deTreball, a diferència de la formació pro-fessional, reglada pel departamentd’Educació. «El que intentem és poten-ciar la formació; si d’aquí a un any, la

situació millora, almenys poder sortir almercat amb una qualificació major»,remarca Cubo.

Rosa Serentill constata que «els bonslampistes, llauners o fusters continuentenint feina, malgrat la davallada».Begonya Cubo ho confirma: «El quesempre ens demanen són professionalsper treballar en les instal·lacions, elec-tricistes o llauners, amb formació oamb experiència». Altres professionsque es mantenen són, segons Cubo, elsadministratius, amb títol, amb coneixe-ments de comptabilitat i amb anglès, itambé els delineants especialitzats enmecànica, «ja que al Bages hi ha molta«empresa de metall que té aquestademanda».

Montse Ruiz, centrant-se en la sevaexperiència com a periodista, opinaque «de feina n’hi ha, però s’ha debuscar i has d’estar disposat a renun-ciar quan no hi ha més remei. Treballarpoques hores, amb un bon sou i a propde casa són premisses que només acon-segueixen alguns escollits, per dir-hoalguna manera. Quan passes la fase denovell i vols treballar, has de buscar-tela vida a on sigui». En aquesta línia,

Carles Manzanares comenta que «mal-grat les dificultats, sobretot inicials,l’etapa laboral comença amb un sala-ri, però segurament la majoria de pro-fessionals milloraran la seva categoriaprofessional».

La crisi i el treballadorMercè Gómez no creu que s’hagi de

lligar la crisi amb el benestar del treba-llador: «La crisi no l’han de patir elstreballadors, ni una persona que neces-siti una cobertura mèdica, ni anar aestudiar, ni una ocupació. Si es carregaa sobre dels treballadors, anirem enda-rrere». No obstant això, els assalariatspateixen la disminució de poder adquisi-tiu que comporta la crisi, així com l’in-crement de l’atur, una altra perill queamenaça el treballador. Rosa Serentill fabalanç: «S’hauria d’haver aprofitat mésaquesta època de creixement econòmicper millorar la condició de vida d’al-guns sectors, com la dels pensionistes,ja que alguns s’ho passen molt mala-ment. Cada vegada hi ha més gent alllindar de la pobresa; no s’ha fet el ques’hauria hagut de fer. Ara s’ha vist quel’hem ‘pifiat’; s’haurien d’haver aprofi-tat aquests anys per millorar els aspec-tes socials, així com fomentar d’unamanera contundent la innovació, recer-ca i el desenvolupament».

Mercè Gómez i Rosa Serentill coinci-deixen que hi ha hagut una «mancad’anticipació i control» d’aquesta crisi.D’una banda, la professora d’economiarecorda que la dinàmica econòmica esmou per cicles i que tard o d’hora elcreixement econòmic havia de frenar.«Fins ara hi havia un boom desfrenat,hi havia un desfasament entre la reali-tat i el que s’oferia. Tot estava massadisparat, els preus i els factors de pro-ducció», repassa Serentill. Malgrat elcurs dels cicles econòmics, Serentillanalitza que «hem entrat en una dinà-mica que s’endureix. El fet que pari laconstrucció, un dels motors de l’econo-mia, frena altres sectors». De l’altra,

MMoonnttssee RRuuiizz::«Treballar poqueshores, amb un bonsou i a prop decasa són premissesque només aconsegueixenalguns escollits.Quan ets novellhas de buscar-te lavida on sigui»

Mercè Gómez manifesta que «nosal-tres no som grans economistes, i pot-ser ho hem notat des de Nadal. Però sihem escoltat els entesos, aquestarecessió no és d’ara, ja ho veien i avi-saven que passaria. Ens n’hem adonatquan l’hem tingut a sobre». Serentillexplica que «quan perceps una renda,ffas un pressupost del que tens perpagar el mes. I notes que algunes par-tides s’han incrementat i intentesrebaixar el consum, fet que repercuteixen l’economia, sobretot la domèstica.És una roda, baixa el consum, lesempreses no venen tant, no produeixentant, no necessiten tants treballadors,hi ha més atur i torna a començar. Sicau una fitxa, arrossega la majoria deldòmino».

Pel que fa a la tasca dels sindicats, tantCCOO com UGT mantindran les sevespropostes. Manzanares apunta que«quant a la negociació col·lectiva,intentarem treballar perquè el salarimínim sigui de 1.000 euros. La pedrade toc són les clàusules de revisió sala-ri». Mercè Gómez defensa que els sin-dicats ja han proposat moltes mesures:«Si els que tenen el poder i les compe-tències escolten tots els agents socials,i parlem entre tots, cadascú amb el seugra de sorra, potser no trobarem la fór-mula màgica, però almenys sorgiranalgunes solucions. La cohesió socialimplica que el govern, del color quesigui, escolti i prengui mesures”.Gómez insisteix que «si no hem sabutafinar les polítiques socials en unmoment de creixement econòmic, hohaurem d’assumir ara. Quan hi ha unproblema, la solució no és mirar cap aun altre costat, sinó buscar mesuresque realment puguin pal·liar els efectesnegatius i aportar solucions vàlides».Carles Manzanares assenteix: «No éscasualitat que el símbol xinès perescriure ‘crisi’ sigui el mateix que perescriure ‘oportunitat’». �

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 19

el tema del mes

Treballem per donar solucions

- BOTIGA D’ORTOPÈDIA

- ORTOPÈDIA TÈCNICA

- ORTOPÈDIA ESPORTIVA

- SERVEI DE PODOLOGIA

ORTOPÈDIA MAZA

Sant Josep/Tortonyes, 1-3 - MANRESA - TTEELL.. 9933 887733 6688 0000

AAAAAAAARRRRRRRRMMMMMMMMMMAAAAAAAARRRRRRRRIIIIIIIISSSSSSSSSSSAAAAAAAA MMMMMMMMMMMMIIIIIIIIDDDDDDDDDDAAAAAAAA

ssssssssseeeeeeeeeennnnnnnnsssssssseeeeeeeeoooooooobbbbbbbbbbbbbrrrrrrrrreeeeeeeeeessssssss

Per aa aanuncis een aaquesta rrevista...

Casa ffundada

l’any 11963PUBLICITAT

C/ Urgell, 38 - Tel. i Fax 93 872 43 86 - MANRESA

20 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Octubre 2008

A PROPÒSIT

i ha roba de marca i sabates de marca. Hi harellotges de marca i cotxes que valen tres vega-des el que costa un altre. Un pot anar ben ves-tit i ben calçat per un preu molt més econòmico pot saber l’hora amb la mateixa precisió amb

un rellotge de trenta euros. I un pot anar d’un lloc a un altreen un cotxe mitjà, gairebé amb la mateixa comoditat queamb un de molt més car. Són objectes que s’encareixen perdur un nom de prestigi i que quan la gent els compra gai-rebé sempre és com si necessités justificar-se: «A la llargaés una roba que et dura deu vegadesel que et pot durar una de barata, siho vas a mirar et surt a compte»;«Poden ser cares, però hi caminesque sembla que no portis sabates,m’estimo més estalviar amb unaaltra cosa i que no em facin mal elspeus»; «Tenir un rellotge comaquest era una il·lusió que tenia desde feia molts anys, l’únic caprici quem’he donat, d’altres se’ls gasten enaltres coses»; «És un cotxe que valcinc milions però surts a la carrete-ra i t’hi sents segur, i per mi la segu-retat no té preu». Si creguessis queet parlen amb sinceritat t’acabariespensant que els qui compren robabarata no saben estalviar, que els quees compren sabates a un preu nor-mal en lloc de peus deuen tenirunglots com un cavall i que els quivan amb un Opel Corsa és que sónuns inconscients que no els importajugar-se la vida a la carretera. Pel que fa als qui es comprenobjectes purament sumptuaris, sense cap més justificacióque el de posseir un article de luxe, el millor és no qüestio-nar la seva elecció. T’exposes que et diguin que amb elsseus calés fan el que els sembla i que no ets ningú perdemanar-los explicacions –que és un argument irrebatible,mireu-vos-ho com vulgueu. Tot i així, abans que es parlésd’aquesta crisi que ja comença a fer-se sentir, molts utilit-zaven un altra justificació més suau. Es queixaven quel’euro ho havia encarit tot molt, que els sous eren baixos ique costava arribar a final de mes. I quan els insinuavesque potser es podia viure dignament sense anar a passar unpont a Nova York, gairebé sempre et contestaven: «Home,

es que si treballes tota la setmana i al final no et pots per-metre ni això...». I tu havies d’adoptar un posat compren-siu i fer veure que ho entenies. Fer veure que entenies quetreballar quaranta hores en un despatx et dóna dret a tenircasa amb piscina, un cotxe per a cada un de la família, durels nens a passar les vacances a Irlanda i anar a dinar alBulli per celebrar els vint anys de casats. És més, gairebéels havies d’animar dient que si t’havies d’estar d’aquestescoses, de la vida ja no se’n podia dir vida.

Vista la voràgine consumista a la qual molts s’hanabocat tot creient que el dret a tirarde veta els era atorgat en l’article31 dels Drets Humans, havia pen-sat que ja poques bestieses empodrien venir de nou. Però vet aquíque una altra vegada, i com empassa amb tantes coses, la realitatm’ha tornat a sorprendre. A l’apa-rador d’una botiga d’alimentacióamb una oferta adreçada als gour-mets, –estic segur que no és l’úniclloc de Manresa on se’n pot tro-bar– he vist diverses ampollesd’aigua –de pura aigua mineral,com la Font Vella però d’importa-ció– a cinc-centes pessetes el litre(tres dels moderns euros). No emvaig fixar d’on venia i és ben pos-sible que els quilòmetres de viatgeque ha pogut fer aquella ampolla jadeuen valdre una bona part del seupreu, però em nego a creure que lasatisfacció al paladar que pugui

proporcionar una d’aquelles aigües costi el que en fanpagar. Ja hi ha qui es qüestiona el consum d’aiguaembotellada pel que suposa de despesa mediambientaltenint en compte el procés d’envasat, el transport, elplàstic utilitzat en la seva elaboració... Però gastar-secinc-centes pessetes en una ampolla d’un litre d’aiguaja no admet discussió. Pel que té de simbòlic l’aigua, enun món on fa tanta falta, pagar tres euros per una ampo-lla em sembla més greu que gastar-se’n deu mil en unRòlex. Vist des d’un punt de vista ètic em semblaimmoral; vist des del pur sentit comú em sembla tanforassenyat com si als antípodes paguessin cinc-centespeles per una ampolla de la font de les Tàpies. �

JOSEP M. OLIVAjmoliva@elpou.cat

i

A l’aparador d’unabotiga dedicada als

gourmets he vistampolles d’aiguad’importació a 500

pessetes el litre

HHEl valor i el preu

orno a ser a Belfast! Ara ja fa un any que estic vol-tant per terres de parla anglesa (i irlandesa). Elsetembre passat vaig començar l’aventura aBelfast, al febrer em vaig involucrar en un projec-te a Cambridge sobre persones en situació de

sense sostre i ara he tornat a Belfast per treballar en un pro-jecte sobre violència domèstica.

Des del febrer estic participant en el Servei de VoluntariatEuropeu, que et permet treballar com a voluntari/a en pro-jectes de temàtica social, ambiental, art i cultura... endiversos àmbits. És una bona manera de ser actiu en laj

localitat on vius i conèixer la realitat que t’envolta. A més,així tinc l’oportunitat de conèixer amb molta gent i parlar-hi, l’accent d’Irlanda del Nord ja m’és més familiar. Fins itot crec que ara entenc més els nord-irlandesos parlantanglès que les persones que parlen l’anglès estàndard!Frases com «what´s thecrack?» per dir «què tal, quèhi ha de nou?» cada dia lesescolto! Ah i també l’adjectiu«wee» per dir petit però queho utilitzen per acompanyarel nom a cada frase!

Les danses i la música tra-dicional les continuo gaudinttal i com vaig poder fer l’anypassat! Les celis de dansesirlandeses que no faltin! Elsmúsics poden estar tocanthores i hores, i tothom ballaenergèticament com si elsswings i els movimentsràpids de canvi de parella noafectessin. Realment sorprèn veure tanta gent dins d’unasala fins a les tantes de la nit dansant i dansant. Això sí, alcap de dues hores de ballar es fa una pausa per prendre elte ben calent, a quarts de dotze de la nit, i després a conti-nuar ballant fins la una de la matinada. Aquest tipus de ballés en grups, sets, de quatre parelles cada un. Per tal quefuncionin les danses cal que el grup vagi a la una, i aques-ta és una de les gràcies de participar-hi. La gran majoria deballadors fa molts anys que cada setmana van a les danses,així que controlen a la perfecció cada pas de la dansa. Peròals principiants ens fan sentir molt benvinguts, es mostrenencantats que hi participem, i és que aquí la gent és moltalegre i amable. Hi ha temes seriosos com tot el que esrecull de l’existent divisió entre catòlics i protestants, peròen general la gent és oberta i amigable.

Així doncs jo continuo en aquest país de pluja constant.El mes d’agost va ser realment humit! Crec que el sol vaaparèixer tan sols dos dies! O sigui que cada dia algú empreguntava què feia jo aquí quan a Catalunya hi havia unsol radiant! Ara entenc una mica més com és que la gentque viu aquí té clar que de vacances val la pena anar cap alsud d’Europa! Però jo aquí m’hi sento molt bé! I pel temade la pluja, agafo la capelina quan vaig amb bici i solucio-nat! �

omenço a escriure aquesta crònica a l’aeroport delPrat, de matinada. Això dels aeroports, amb lademocratització dels viatges aeris, és cada cop mésuna mostra única de totes les barreges: races, edats,nacionalitats, rics i gent normal s’amunteguen for-

mant un mosaic més variat que el que es pugui veure en capciutat. Fa pocs dies de l’accident a Barajas i això es nota.També es nota la psicosi en l’avió: per primer cop travessarél’Atlàntic amb un avió amb força places lliures, tot i que esta-ven totes venudes, i podré estirar-me i, amb sort, dormir a esto-nes. Un altre fet insòlit és que, per primer cop, el passatgeesclata en una ovació al cap de poc d’enlairar-nos; és moltcorrent que en aquests vols llargs s’aplaudeixi l’aterratge, peròmai fins avui havia sentit aplaudir un enlairament.

Vol plàcid i quinze hores després aterrem a Ezeiza, l’aeroportde Buenos Aires, que des de fa uns anys és, també, la meva ciu-

tat. Quinze hores, més les cincde diferència horària –el famósjet-lag–, el canvi d’estació(aquí s’acaba l’hivern) i el trà-fec d’allotjar-me són suficientsper deixar-me força baldat.

Ja acomodat, reprenc la crò-nica. He de reconèixer que tincel sentiment de pertinença migperdut: he deixat el meu petitpaís –amb les eternes barallesintestines i que, malgrat l’igno-miniós espoli, dominació i sot-metiment, continua, com si estractés d’una estranya síndro-me d’Estocolm (la Síndromede Catalunya?), queixant-se de

no ser estimat ni comprès per l’ocupant i, quan es decideix aprotestar, gosa només amenaçar esmentant una certa desafec-ció–; deixo també la meva petita ciutat, que a contracor sentoóócada cop menys pròpia, el meu barri i casa meva, la família iuns quants amics (casa, família i amics conformen el meu únicvincle amb la ciutat que tant vaig estimar i que avui em sem-bla aspirant a capital de la mediocritat).

I és curiós que, en una ciutat gran, on viuen més de quinzemilions de persones, on seria senzill sentir-se estrany, retrobiun cert sentiment de pertinença i senti que sóc en una ciutatviva, activa, inquieta, per bé que insegura, bruta, amb unesdiferències socials immenses i amb uns problemes –a casa nos-tra inimaginables– propis de la situació d’aquest continent.Només els taxis de color negre i groc i la part turística i moder-na em recorden l’orgullosa capital del meu país.

Per acabar, una anècdota: amb uns companys vaig pretendrecelebrar l’Onze de Setembre. En no haver-hi ambaixada cata-lana –i prefereixo no parlar del Casal Català–, ens dirigírem ala dels nostres ocupants: segons la seva lògica, si som Espanya,seria normal que celebressin la Diada, com ho fan el 12 d’Oc-tubre, o el dia d’Andalusia o de Galícia... Fou tot en va (persort). Ni un trist canapè, ni una explicació. Ara bé, de males iamenaçadores mirades, les que vulgueu. He de confessar, però,que no vaig sentir cap necessitat de sentir-me estimat ni com-près i que vaig marxar content de no patir aquesta síndrome.�

LAURA COLLDEFORNS

Octubre 2008O b 2008 EEEEELLLLLL PPPPPPPPOOOOOOOUUUUUU DDDDDDDDEEEEE LLLLLLAAAAAAAAAA GGGGGGGGAAAAAAAAAALLLLLLLLLLLLIIIINNNNNNAAAAAAAAAA 21

CRÒNIQUES DE LLUNY

ANTONI TORRA

D d B AiDes de Buenos Aires

Laura Colldeforns i Torrastreballa en un projecte de voluntariat a Belfast

(Irlanda del Nord)

Antoni Torra i Oliverescol·labora amb la fundació

SERPAJ, fundada per AdolfoPérez Esquivel, a Buenos Aires

TTTTT CCDe Belfast estantDe Belfast estant

22 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA Octubre 2008

EDUCAR EN VALORS

a manera de viure, pensar i relacionar-seamb els altres ha anat canviant al llarg

dels anys. El sistema de valors de cada societats’ha anat amollant als nous temps. Als valorsde pau, amistat, saber i salut, que regien en lacultura clàssica, s’hi van anar sumant els de lli-bertat, tolerància o igualtat, en l’època bur-gesa, mentre que en els nostres dies, n’hananat arrelant de nous com el respecte per lanatura o el dret a una mort digna. L’associaciómanresana La Casa de les Formigues porta aterme des de l’any 2000 una tasca encamina-da a recuperar i transmetre tant a nens, jovescom adults, els valors humans, que consideren«tan allunyats de la societat actual». A travésde tallers a les escoles i d’una Ludoteca a laBalconada donen les eines bàsiques per arri-bar a construir una societat més digna, justa isolidària. Tal com explica una de les seveseducadores, Irian Álvaro, la feina és bastant

p

de formiga. De mica en mica les tres educado-res que hi ha i els voluntaris i col·laboradorsque en formen part van fent passos per arri-bar a aquesta sensibilització.

L

—En quins tallers treballareu aquest curs?—Un que engegarem amb alumnes de 4rt d’ESO és el de

Prevenció de Relacions Abusives, que pretén prevenir que lesrelacions de parella que ara comencen no siguin molt rígides nique hi hagi cap dominància d’un per sobre de l’altre. També fa-rem tallers de solidaritat per a alumnes de primària, que són sub-vencionats, i per tant, amb un cost molt petit per a les escoles. Unes diu L’agenda de Don Paulo: s’explica un conte per introduirals nanos els conceptes de justícia, esperança, transformació… Iun altre és el d’Educació per la Pau, un muntatge amb titellesque pretén resoldre els conflictes dins de l’aula.

—Treballeu també fora de Manresa?—Sí, ja abans de l’estiu vam començar a fer difusió a la comar-

ca. Moltes vegades es va a buscar entitats de Barcelona que elsper a aquests tallers, però si es coneix alguna entitat d’aquí, ésmolt més fàcil tot. De fet, un dels tallers en què treballarem el dolmigratori el començarem a Moià. Pretén que els nens aprenguina empatitzar, i a posar-se al lloc dels seus companys immigrantsque han deixat tantes coses del seu país per poder estar aquí.

—Des que vau començar, heu hagut de readaptar els tallers al’evolució de la societat?

—Sí. Intentem renovar i fer coses diferents. Alguns tallers,però, com el Sol Solet, que entre el 2000-2007 van ser molt rea-litzats a Manresa i a la comarca, que són de consum responsablei d’energies renovables, els tenim sempre preparats. Són la nos-tra carta tradicional.

—És difícil educar en valors?—Des de la nostra perspectiva, i a partir de tallers dinàmics, no.

Nosaltres el que fem és passar una bona estona amb els nanos, iprocurar que els quedi un bon record. Fer grans grans canvis noés possible, però petites cosetes sí que es poden anar fent.

—Què és el més costós per a vosaltres?—La continuïtat, que no sigui una cosa puntual i que després no

es treballi més. Als nens els queda un bon record, però si no estreballa amb més constància, és difícil.

—Han anat canviant els valors dels nens des que va néixer LaCasa de les Formigues?

—Sí, òbviament, els valors que teníem abans no els podem ferservir perquè la societat és diferent.

—Per exemple?—El tema del reciclatge el tenen bastant interioritzat. Altres

temes com el de conflictes, egoisme, les baralles o el racisme,potser no tant. Ara mateix, però, estem en un moment de crisis, iés en aquests moments quan més ens surt la nostra naturalesahumana, els instints de supervivència. Això és potser el que alsnanos els és més difícil de controlar, i sobretot en certes èpoquescom és l’adolescència.

—Perspectives de futur de l’entitat?—Volem fomentar la formació d’adults i engegar una part de

psicoteràpia per treballar les relacions entre les persones. Ideesn’hi ha, però no volem emocionar-nos. No ens plantegem objec-tius molt ferms perquè una entitat com aquesta depèn molt de lessubvencions. Per tant, anem fent mica en mica procurant que elque fem es faci amb qualitat i bons fonaments. �

MOURE EL MÓN

MERITXELL CASASmcasas@elpou.cat

iIrian Álvaro

««NNoossaallttrreess eeell qquuee ffeemm ééss pppaassssaarruunnaa bboonnaa eessttoonnaa aammbb eellss nnnaannooss iiipprrooccuurraarr qqquuee eellss qqquueeddii uunn bboonnrreeccoorrdd.. FFeerr gggrraannss cccaannvviiss nnnoo ééssppoossssiibbllee,, ppeerròò ppeettiitteess cccoosseetteess sssííqquuee eess pppooddeenn aannaarr fffeenntt»»

LLAAALAAAFFRR

AASSEE

Octubre 2008 EL PPOU DDE LLA GGALLINA 23

a seva silueta imposant pre-sideix un ampli rodal i ésben visible des d’una granextensió de camps i hortesdel voltant. Es tracta d’undels pocs grans masos del

terme que ha arribat als nostres diessense transformacions recents i unallinda a la façana sud, amb la inscripció1689, ens dóna pistes de l’antiguitat de

la hisenda, la qual s’estenia en elssegles passats per un ampli territori quedes de Viladordis arribava fins al Guixi l’actual polígon que duu el nom de lacasa. Amb els edificis que l’envoltenconforma un conjunt tancat a l’entornde l’era, ara ja en desús, i de l’estructu-ra de tres plantes en destaca una graneixida orientada a migdia, amb esplèn-dides panoràmiques de cara a

Montserrat i el Collbaix. La plantabaixa conserva uns grans cellers i lestines on fermentava el raïm de les vin-yes, que havien constituït l’activitatprincipal abans que la fil·loxera can-viés el paisatge de tantes comarquescatalanes. Encara que actualment elspropietaris resideixen a Barcelona, hiha una important explotació ramaderaque s’hi manté activa. �

LL

MASIES DEL TERME

JAUME PUIG / Fotos: FRANCESC RUBÍ

El Grau

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 25

aria Mercè Conangla va ser a l’Auditori de CaixaManresa el passat 25 de setembre per fer una inte-ressant conferència sobre L’adaptació positiva alscanvis: estratègies de l’ecologia emocional per ala família i l’escola, organitzada per les llars d’in-

fants Espurna, Ginesta i Picarol, en una iniciativa conjunta deles associacions de pares i mares. La conferència està basada enel llibre Ámame para que me pueda ir

p. Abans de donar pas a un

intens debat davant d’un públic majoritàriament femení, vaacabar la seva conferència amb un decàleg de propostes emo-cionalment ecològiques: coherència, autocontrol, permís perexpressar, respecte, temps, fomentar la motivació interna, com-partir el temps de qualitat, acceptar errors, expressar l’agraï-ment i aprendre a desprendre’s en unprocés progressiu.

Truc—Què recordes del moviment escolta

Truc? —Fou una etapa de joventut en què hi

havia una gran moguda. Al capdavant hirecordo en Jaume Soler i en PepTorradeflot. Havíem fet diverses sortidesa Calders, el viatge a Taizé, un altre aGalícia, diverses trobades a laResidència Sacerdotal sota la batuta demossèn Junyent, on fèiem estudis de psi-cologia dirigits pel Jaume Soler. Allàvaig trobar la persona que ha estat el meucompany de vida i de projectes, Trobomagnífics els valors que hi havia en unaèpoca en què teníem dificultats per reu-nir-nos més de 20 persones.Necessitàvem molts permisos i ens con-trolava la Guàrdia Civil, però malgrat totaconseguíem tirar endavant coses. Fouuna utopia, però a molta gent d’aquellaèpoca ens ha quedat la base i cadascú perla seva banda hem tirat endavant diver-sos projectes polítics i socials. No sé sil’origen va ser el Truc, però no tinc cap dubte que hi va ajudarmolt, per fer sorgir persones compromeses, amb elles mateixes,amb els altres i amb el món.

—Quina va ser la teva feina com infermera? —La típica del treball en hospitals, fer substitucions i sobre-

tot el projecte que vam crear amb Roser Picas a Vic sobre lapreparació psicoprofilàctica del part natural, que va funcionarbé almenys fins que vam anar a Barcelona. Es tractava dedemostrar que un part no era res patològic i que fins i tot pot sergratificant veure néixer el fill. En aquella època vam lluitar per-

què els pares poguessin entrar a la sala de parts, tot i tenir lesllevadores en contra. Pel que sigui, a la vida he anat agafantpapers de bellugar coses. També em va servir com a pràctica dedocència, ja que vaig començar a fer classes.

Docència—Actualment, quina és la teva feina docent?—Està molt repartida. Col·laboro amb postgraus a la

Universitat de Barcelona sobre Educació emocional i tambéfaig classes en l’àmbit sanitari a persones que estan estudiantper a auxiliars de clínica i fan pràctiques a l’Hospital Clínic isobretot com a psicòloga col·laboro amb diversos hospitals endinàmiques de com gestionar les emocions en situacions de

crisi, bé sigui en col·lectius docents o demetges i infermeres. Des de l’any 2000,comparteixo amb el Jaume la faceta dedivulgar, que si bé no és una tasca docent,sí que es tracta d’intentar explicar cosesque a algú li poden servir, amb tota lahumilitat del món. Es tracta de compartirexperiències a través dels mitjans decomunicació, ràdio i televisió sobretot, obé a través de llibres.

—Com es concreta la teva col·labora-ció en universitats, hospitals i altres ins-titucions?

—Normalment em vénen a buscar.Depenc de la seva demanda.Darrerament et puc dir que a l’Escolad’Estiu de l’ICE de la Universitat deBarcelona vaig impartir un curs sobreEcologia emocional i lideratge docentque era la segona edició que es feia.Properament, penso que el gener o febrertindré operatiu un curs que ara estic dis-senyant sobre una activitat virtual d’apre-nentatge, tractarà del tema de la voluntatcom a energia emocionalment ecològica.Pel que fa als hospitals, hem estat durantvuit anys fent una col·laboració continua-

da d’educació emocional al Parc Taulí, per millorar la dinàmi-ca i el clima de treball que afecta també administratius, auxi-liars, coordinadors d’equips a més de les infermeres i els met-ges. N’hem fet de barrejats posant en diferents grups les diver-ses professions perquè han de treballar en equip. També es fanprogrames relacionats amb com encarar pèrdues, moments decanvi o estratègies molt concretes per encarar l’estrès a partird’un treball dins d’aquest marc que hem dissenyat amb elJaume des del 2003, que és l’ecologia emocional, que ja hagenerat molts materials i maneres de treballar. Amb tot això ens

MM

«L’educació emocional és unprocés que no

s’acaba mai. Hauriade començar des del

moment que esporta un fill al món.

És una vessantimprescindible. Ésessencial fer equip

entre la ment, l’acciói l’emoció»

L’ENTREVISTA

JORDI SARDANS / Fotos: FRANCESC RUBÍjsardans@elpou.cat

Maria Mercè ConanglaInfermera i psicòloga. Amb el seu marit, el manresà Jaume Soler, lideren la FundacióÀmbit, institut per al creixement personal, de Barcelona i també són els creadors del con-

p g

cepte d’ecologia emocional. Des de l’any 2001 han publicat nou llibres, la majoria enlcol·laboració. Col·labora en mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio i Ràdio Estel.

26 EEEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Octubre 2008

centrem en espais, energies, territoris i vincles, que són les nos-tres quatre grans àrees de treball, aplicables a qualsevol campempresarial, sanitari o de l’educació.

—Com definiries l’educació emocional?—És un procés que no s’acaba mai. Hauria de començar des

del primer moment que es porta un fill al món. És una vessantp q ç

imprescindible. És essencial fer equip entre la ment, l’acció il’emoció. La persona quan arriba a la maduresa, si és capaç detreballar en equip entre la seva part cognitiva i emocional i pas-sar a una acció coherent és una persona equilibrada que pot ferfront a les dificultats i és menys vulnerable. Alhora és mésresistent, és a dir, que pot enfrontar l’adversitat sense trencar-se. L’educació emocional no es pot ensenyar sinó que ha de servivencial. Es tracta d’un aprenentatge per models, on són cab-dals les persones que acompanyen en el procés que et vas tro-bant per la vida, però no el que diuen sinó el que viuen. El granrepte que tenim és que durant anys hem dedicat molts esforçosa educar la ment, cosa que s’ha de continuar fent, però una mentmolt desenvolupada amb una emoció molt bloquejada l’únicque porta és a la bogeria. El filòsof Edgar Morin diu que elconeixement s’ha de barrejar amb la poesia i amb l’amor per noesdevenir bogeria.

—Tothom pot ser líder?—El líder es fa o hi neix? Penso que hi ha diferents tipus de

líders i tothom ho pot ser en alguna cosa si en desenvolupa lacapacitat. És cert que hi ha un tipus de líders que en diem visio-

p g p

naris, que són capaços d’imaginar una realitat i fer que d’altrestambé la vegin. En aquest cas, podem dir que la tenen d’unamanera innata. Ara bé, es pot ser líder en moltes coses i, si mésno, model d’influència. Cada persona és líder en la pròpia vida,o bé n’hauria de ser. També en el teu entorn pots ser un modeld’influència en el sentit de fer les coses amb qualitat, amb amor,amb més creativitat o amb aquell toc especial. Aleshores, s’éslíder, perquè hi ha persones que hi veuen un model a seguir.

—En quins aspectes és fonamental la comunicació no verbal? —En general, és un 70% des estímuls que rebem, però depèn

del context. Ara bé, fins i tot a la ràdio, on aparentment tot ésverbal, el to i la inflexió de la veu, les pauses, el silenci i lesmelodies i fins i tot la parla tenen un component important noverbal. Sovint, interessa més com ho dius que el que dius,sobretot en les converses dures i difícils en què si se sap trobarel com hi ha molt de guanyat. Dins l’ecologia emocional treba-llem frases d’Aristòtil com per exemple quan diu que enfadar-se és fàcil, però enfadar-se amb la persona adequada, en elmoment adequat, amb el propòsit just i amb la forma correctaja no ho és tant! Entenc que la forma condiciona altres coses,com l’entrada amb l’altra persona, tot i que es pot bloquejar lacomunicació segons quines actituds adopta l’altre.

—Què és la psicologia humanista? —Hi ha personatges referents com Erich Fromm que no han

caducat. És vigent, actual i encara no l’hem aplicat. Pensop g qp

que ha donat una visió de l’ésser humà diferent, en el sentitd’una persona que està posada al món en un procés d’apre-nentatge constant, preocupada pels altres. La psicologiahumanista treballa molt les qualitats que ens fan més humans,com l’empatia, la sensibilitat, la tendresa i la capacitat de triarque ens fa responsables. Tenim el món que tenim perquè somcom som. Si volem canviar el món hem de començar amb uncanvi personal. El nou humanisme ens diu que encara és pos-sible millorar les coses. Ara bé, tots els que estem en aquestalínia què diem de nou? Potser fem síntesi o una pedagogiadiferent més adaptada al temps actual, però el missatge defons o de base és transversal. Si és tan bo perquè tenim elmón que tenim, amb tanta violència? Senzillament, perquètota aquesta teoria la sabem, però no la vivim, no l’hem apli-cada. Si en sé molt però no ho aplico, automàticament, emcrea més conflicte. Hi ha molta gent que diu que ho sap tot,però no viu res i es descentra. El repte, doncs, és passar a

l’acció. Per això el lema d’enguany de la nostra Fundació ésMotiv-acció: vida és un nom, viure és un verb.

Àmbit —D’on sorgeix la Fundació Àmbit? —La vam començar a gestar el 1994 i va néixer com associa-

ció el 1996, a Barcelona. També hi participa gent de diversescomarques. Portem gairebé tretze anys i ja som Fundació. Estracta d’un projecte molt interessant i l’estimem molt. Hi pas-sen més de dues mil persones a l’any. Fem activitats de millo-ra personal, conferències, tallers, taules rodones. Ara tenim unalínia de formació amb uns projectes molt creatius i la gràcia quetenen és que hem pogut demostrar que es poden fer coses senseestar subvencionats ni finançats. Es tracta de gent generosa dis-posada a aportar aquest temps. Funciona els vespres a partir dela set de la tarda i també els caps de setmana. No cobra ningú:ni gerent, ni secretària, ni els tècnics. Són uns compromisosanuals i penso que és un projecte que val la pena de conèixer.Som més de 50 professionals, però tots ens hem hagut de bus-car la vida. Hem aconseguit demostrar que podíem fer una cosamolt creativa, amb uns alts estàndards de qualitat, ja que elnivell d’exigència és altíssim i tothom està constantment a lesescoles de formadors perquè hi ha una activitat molt nova, quequeda plasmada en la nostra col·laboració amb les universitats.Per exemple, el concepte d’ecologia emocional va sorgir dinsd’Àmbit i s’ha plasmat en forma de nou llibres. Participem en

p p g g

postgraus universitaris sobre aquest tema. Hi ha molts vincles isinergies i n’estem contents.

—Us vau constituir legalment?—I tant! Recordo que quan vam anar a inscriure’ns al depar-

tament de Justícia, ens van demanar quines disposicions econò-miques teníem i vam respondre que just per la constitució.Aleshores ens van dir que no faríem res i en Jaume va respon-dre que teníem el més important: l’aportació de gent molt gene-rosa; és a dir, teníem els recursos humans. Un dels funcionarisreia i ens va donar dos mesos de vida. Però, ja hi portem tretzeanys!

—Com definiries la feina que fas a Àmbit?— Hi porto l’àrea tècnica. Això vol dir que tenim set grups de

treball sobre educació, salut, meditació, creixement, investiga-ció, recerca, formació i debat. Tenim una escola de formadorsque també porto. La meva feina és ajudar a fer fer. Bellugard’altres professionals per aconseguir uns objectius, mirar queho facin i compartir-ho. No des d’una direcció sinó d’animant-los a fer-ho i que vegin que és interessant. És una feina molt

p

maca que et dóna grans sorpreses i es pot aprendre moltíssimde gent molt variada.

—La clau del funcionament d’Àmbit, quina seria?—El set grups de creixement personal de millores. Són grups

de deu persones cadascun amb un dinamitzador, des d’octubrea juny, cada quinze dies dues hores a la nit, de dos quarts de noua dos quarts d’onze, que és quan estem alliberats per treballar.No són cursos acadèmics ni tampoc no hi ha nivells, sinó quees funciona a través d’una dinàmica grupal, i en cada sessió lapersona hi fa els seus aprenentatges i s’ubica en la seva realitat.Té l’avantatge del grup que n’amplifica l’experiència, ja quetenen el privilegi d’escoltar d’altres persones que davant lamateixa situació actuen diferent, de manera que et fan veureque la vida no és una línia recta sinó que hi ha moltes possibi-litats i en funció de les tries que es facin s’obtenen uns resultats.L’element més important de la Fundació és que utilitzem la tèc-nica de la no implicació, de manera que ningú diu el que ha defer un altre amb la seva vida, perquè hi ha un respecte absoluta la llibertat. En diem àmbit, perquè posem a disposició de lagent uns espais, on cadascú al seu ritme pot, si ho desitja, tro-bar persones i compartir idees, emocions i experiències de vidaamb molt de respecte.

—Quin paper hi juga Jaume Soler?

L’ENTREVISTA

—N’és el líder visionari i el president. És el que ho veu abansque els altres i quan ho diu ens porta a un territori incert, peròquan som dins ens adonem que és un encert. Professionalment,la dinamització i la direcció són la seva vida. Dirigeix l’escolade formadors.

—Com vius la teva participació en alguns mitjans de comuni-cació?

—Amb molta naturalitat, ja que no m’interessa la fama ni haestat mai el meu objectiu. La nostra finalitat és la de divulgaraspectes de psicologia amb esperit de servei. Hauríem pogutaplicar els nostres coneixements muntant un negoci privat iguanyar-nos la vida magníficament i en canvi hem fet una altraopció per dedicar una part del nostre temps a un projecte social,senzillament perquè creiem que és bo i ens equilibra. L’objectiués arribar a més gent.

—Parlem una mica de BTV i l’espai Estic bé? —Hi vaig participar durant dos anys amb l’Elisenda Roca i

l’Adam Martín i durant un quart d’hora a la setmana podia par-lar d’aquests temes de la vida d’una manera seriosa. Penso quees va cobrir una fita. Enguany no hi faré una col·laboració cadadivendres sinó d’una manera puntual, en funció de temes mésconcrets.

—Què me’n dius d’L’ofici de viure, de Catalunya Ràdio? —Serà una intervenció quinzenal durant una hora en què

debatem amb un altre professional, amb el presentador GasparHernàndez com a moderador. Hi ha oients que també fan apor-tacions i es parla dels temes amb una certa profunditat.

—I, pel que fa a Ràdio Estel?—És una aportació mensual que comença el 2 d’octubre. És

un programa que tracta d’associacions i ONG que porta laMontse Esteve. Hi vaig en representació de la Fundació perdonar a conèixer i divulgar les nostres activitats.

—Què em pots dir de la teva faceta de conferenciant? —Potser ho haurien de dir els que m’escolten. Jo m’hi sento

bé. Quan et dediques a fer classes arriba un moment que el fetde posar-te al davant de gent es normalitza. He anat aprenent apreparar-ho per després oblidar-me’n, ja que considero que siestàs massa pendent del que has de dir, et vas travant. Els queentenen en comunicació et diuen que has de ser tu mateix, aixíque bàsicament intento transmetre coses que he viscut i no par-lar de teories que ja es poden trobar en un llibre. M’agrada par-lar a partir de la vivència i d’aquesta manera és molt difícil quequedis en blanc.

Escriptora —Què remarcaries del vostre primer llibre Dóna temps a la

vida? —Compartit amb el Jaume, és poc conegut, però molt utilit-

zat per la gent que el té. El va publicar Claret en la col·leccióPleniluni. Utilitza el temps com un pretext. Hi havia una reco-pilació de textos, frases i exercicis de dinàmiques per treballarels diversos capítols. És útil per a mestres i educadors universi-p q p

taris, ja que hi ha molts materials pels educadors que volen des-prés dissenyar-se els seus propis treballs.

—Com valores el llibre Cómo superar y convivir con las cri-sis emocionales?

—Imposat per l’editorial, jo hauria titulat Deserts emocionals.Cada vegada que havia d’impartir educació emocional a dife-rents col·lectius em trobava que tot el que hi havia escrit era perempresa, però no hi havia materials relatius a la salut i la malal-tia. Quan vaig posar ordre als diversos materials que tenia dis-persos va sorgir un llibre sobre la intel·ligència emocional apli-cada al món de la salut i les crisis.

—Què em pots dir sobre L’ecologia emocional?—Diria que és l’aportació més important que em fet amb en

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 27

L’ENTREVISTA

«Cada persona és líder en la sevapròpia vida, o n’hauria de ser.També en l’entorn pots ser unmodel d’influència en el sentit defer les coses amb qualitat i amor»

28 EEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Octubre 2008

L’ENTREVISTA

aria Mercè Conangla Marin neix a la ClínicaSant Josep de Manresa, el 26 d’agost del 1958.Passa tota la seva infantesa fins als quinze anysa l’Ametlla de Merola, d’on era original el seupare, que fou electricista, mentre la seva mare,

procedent de Gironella, es va dedicar al tèxtil. Té dues ger-manes i va començar a anar a escola a l’Ametlla de Merola,després va fer el batxillerat elemental a les Carmelites deNavàs i a l’institut Lluís de Peguera de Manresa va acabar elsuperior, mentre de dia treballava al Banc Mercantil. Desprésestudia el primer curs d’Infermeria a l’escola de Manresa i fales pràctiques al Centre Hospitalari. Es casa amb el tambémanresà Jaume Soler i tenen la seva primera filla: Laia. Ambdinou anys passa a viure a Vic on neix la segona filla, l’Alba.Hi acaba els estudis d’infermeria. Durant vuit anys d’estadaa la capital d’Osona organitza la preparació psicoprofilàcticaper al part natural, on ensenyava a les mares i els pares comes podia respirar i què s’havia de fer per portar un fill al món.Conjuntament amb Roser Picas van aprendre aquestes tècni-ques a França i amb l’ajuda del doctor Altés, que era un avan-çat de l’època, ho van practicar a l’Aliança de Vic. Hi comen-ça a fer classes. Per temes de feina, Jaume Soler comença atreballar a l’Hospital Clínic i amb les nenes es traslladen aBarcelona.

Ja a Barcelona decideix estudiar Psicologia i fusiona lesdues vessants: en aquests moments fa Educació emocionalper a col·lectius sanitaris i docents. Pel que fa al món sanita-ri li ha anat molt bé conèixer el camp de la salut en haver tre-ballat colze a colze amb metges i infermeres. Ha participat enalguns mitjans de comunicació com ara el programa LaTarda, en l’espai Estic bé, de BTV i mensualment en L’oficide viure, de Catalunya Ràdio, on a partir d’aquest curs inter-vindrà quinzenalment. També fa una col·laboració mensual aRàdio Estel. Com a escriptora ha publicat Dóna temps a lavida, d’editorial Claret (2001). Després han seguit: Comosuperar y convivir con las crisis emocionales (AmatEditorial), que ella hauria preferit titular Deserts emocionals.En col·laboració amb Jaume Soler ha publicat La ecologíaemocional, Aplícate el cuento i la trilogia de la família obli-gada a la família escollida, amb els llibres: Juntos pero noatados, Ámame para que me pueda ir i Juntos pero no revuel-

tos. Les seves darreres publicacions són: Sin ánimo de ofen-der (RBA) i La vida viene a cuento (Integral). Aquestes duesdarreres és previst que surtin publicades en català per l’edito-rial La Magrana el proper Sant Jordi. Un dels seus lemes ésla convicció que el fet de viure és un constant aprenentatge.A més remarca que ha tingut «la fortuna de trobar el Jaumecom a company amb qui hem fet moltes activitats plegats. Toti que cadascú ha fet la seva tasca professional, vam arribara la conclusió que valia la pena fer una aportació social iamb d’altres persones del món de la docència, pedagogs, psi-còlegs i gent del món sanitari vam decidir dedicar una partdel nostre temps lliure a fer una activitat sense intercanvieconòmic. Així va néixer la Fundació Àmbit». �

el Perfil

M

Jaume. Es tracta d’un concepte que fins que el vam crear noexistia a Internet i ara en canvi hi ha milers d’entrades. Ha arre-lat, perquè és creatiu i operatiu. És una aportació més dins delmón de l’educació emocional. Plantegem dues qüestions en elsentit que tot el que fem té conseqüències en l’impacte global ila responsabilitat que se’n deriva.

—Per què el nom d’ Aplícate el cuento?—En el pròleg concretàvem, si vols. Era jugar amb la parau-

la comte. Si et limites a llegir el conjunt de relats (n’hi ha d’i-rònics, divertits, moralistes), però no ho vius ni t’ho apliques noet serveix per millorar res a la teva vida, perquè et quedes ambla teoria. Si t’ha servit per desvetllar alguna cosa, posar-ho enpràctica, si vols.

—Quina tesi defensa la trilogia sobre la família? —El que diu el subtítol de la trilogia: de la família obligada a

la família escollida. Naixem, ens trobem amb una família queno hem triat, però d’adults la podem triar i la sanguínia en potser part o no. Entenem que el concepte de família s’ha de revi-sar. La formen Juntos pero no atados, on definim que la pare-

lla no és una possessió, sinó un company de camí; Ámame paraque me pueda ir, vol dir que si eduquem bé els fills han de sercapaços de marxar i nosaltres hem de facilitar que ho facin per-què visquin les seves vides; i a Juntos pero no revueltos revi-sem conceptes nous com el mòbing familiar i diferents tipolo-gies de famílies, on defensem la volguda, la que triem, de laqual els amics serien una part integrant.

—A què fa referència el llibre Sin ánimo de ofender? —Tracta de la contaminació emocional per l’ofensa. No se

n’ha fet excessiva divulgació, tot i que del tema gairebé no hiha bibliografia. Vam començar de zero i va ser un projecte moltinteressant.

—La vida viene a cuento. De què? —Tracta del sentit de la vida, però li hem de donar cadascú

des de la nostra òptica. Els relats fan plantejaments que estanlligats amb l’ecologia emocional, recollits per capítols, seguintel format d’Aplícate el cuento, però amb un passeig per d’altrestemes complementaris. Es pot llegir i prou o fer-ne un ús peda-gògic.

l dia 7 de desembre de1958, al Centre Parro-quial de la Seu es vafer la reunió per cons-tituir el Patronat de la

Passió, format per una vintenade membres de la parròquia i deconfraries. En aquella reunió comparegué Damià CristinaSubirana, infermer i podòleg de professió, capità de la CreuRoja i, sobretot, una persona amb vocació pel teatre com aactor i director. Feia dos anys que dirigia la secció del CentreRecreatiu de la Seu. El Sr. Cristina va presentar i defensar alpatronat el projecte de representar la Passió, davant la sorpre-sa d’uns i l’escepticisme d’altres, però va prevaldre la con-fiança de la gent. Ell fou capaç de moure i commoure les 105persones que hi prenien part com a actors i figurants, en espe-cial la trentena de papers de cert relleu, però també els quetenien breus intervencions. Per fer-ho bé calia enllaçar unes ialtres intervencions, a més del grup de tècnics, traspunts, efec-tes especials, de llum, tramoies i les noies del centre que con-feccionaven el vestuari expressament per a la Passió de la Seu.

Damià Cristina va participar l’any 1954 en l’acte sagramen-

tal La Hidalga del Valle, sota ladirecció d’Esteve Polls, repre-sentat a la façana principal de laSeu. Aquest director barcelonídirigia l’obra des d’una cabinasituada al pati de públic i donavales ordres als regidors d’escena a

través de telèfons. Cristina va incorporar aquesta novetat a ladirecció de la Passió, des de la cabina del galliner, on posavaalhora el fons musical. L’estrena fou el dia 1 de març de 1959i se’n van oferir sis representacions. Es podria escriure totauna història d’aquell humil teatre amb 120 butaques d’afora-ment i de l’abnegació de tantes persones. L’any següent es vanrepresentar dues passions a Manresa, era una època de teatreaficionat. Barcelona quedava lluny; també es feien coses benfetes a Manresa, sense recursos però amb una generositat irre-petible.

A la fotografia, l’escena del camí del Calvari. Per l’esquerra:Vicenç Sala, Paulí Gros, M. Dolors Pérez Rodó, Blai Padró (alfons) els nens Josep Esquius i Josep Cristina, Florentina Serra,Mercè Victori, Salvador Orrit i Francesc Candela. En primerterme, Lluís Rius (Jesús) i Magina Creus (Maria). �

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 29

Text: Ignasi Torras Garcia - Fotografia: Antoni Quintana Torres

IMATGES DE LA DICTADURA

EE

mentsArranjamde roba

Reparació de calçatCòpies de claus

Botiga 21 i 25 - Galeries Manresa Centre - Passeig Pere III, 49-51

1958/59

30 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Octubre 2008

C/ Urgell, 35 - Tel. 93 872 99 97MANRESA

Aromateràpia - Espelmes aromàtiques

Objectes de regal i decoració...

Objectes de decoració - Florsartificials - Moble auxiliar

FINANCEM LA SEVA COMPRA

FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS

· Cadires

· Armaris robers

· Complements

· Prestatgeries

· Arxivadors

· Caixes fortes

· AArmmaris

· Taules

Muraaaalla de Sant Domènec, 1308241 MANRESATel. 93 872 53 09Fax 93 875 15 78E-mail: simon@simonmobles.comwww.simom nmobles.com

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 31

TASTETS DE MOTOR

ENRIC OLLER I CARBÓ

Ford Galaxy: La família és el primer

l Ford Galaxy és cosí germà de l’S-Max, però apunta cap a un ús més

familiar. Busca clients delerosos d’espaique demanen un comportament mésracional i tranquil. Ambdós models fanservir la mateixa plataforma, distànciaentre eixos i amplada de vies però l’au-to que avui ens ocupa munta unes sus-pensions enfocades al confort, disposade set places reals, té més maleter i ofe-reix acabats de segment prèmium.

Estèticament també varia. Els de Fordli han suavitzat la línia del morro, hanaixecat uns mil·límetres la carrosseria, lihan incorporat òptiques específiques il’han acabat per darrere més arran. És18 cm més llarg i 6 cm més ample queel seu predecessor, la qual cosa es notaa l’hora d’analitzar-ne la modularitat iergonomia. El Ford Galaxy surt de fà-brica amb tres fileres de seients.Cadascuna d’elles se situa un xic persobre de l’anterior. Amb aquesta arqui-tectura tipus cinema (que inclou reglat-ges longitudinals i reclinament) els pas-satgers guanyen en visibilitat i sensacióde confort. Les dues places del darrerapoden amagar-se al maleter quan no sónimprescindibles estalviant-nos les fai-xugues maniobres de desmuntatge. Elmecanisme fa perdre una mica d’espaid’equipatge però resulta més pràctic iredunda en la salut física de l’encarregatd’organitzar l’utillatge de l’auto.L’única crítica possible en aquest apar-tat és que amb tant d’espai els ameri-cans se les podrien haver empescat

millor per trobar algun altre forat onencabir-hi els petits objectes de mà. Iaixò abandona la palanca del fre de màper un botó d’immobilització electròni-ca! En canvi, el sostre panoràmicSkyling és una passada. Per fora, és unapeça de vidre contínua mentre que, al’interior, es compartimenta en quatreblocs proporcionant una lluminositatpoc freqüent.

Els americans no s’han complicat lavida a l’hora d’estructurar la gamma. Elcomercialitzen només amb l’acabatmàxim de la gamma, el Ghia, i ambmecànic 2.0 TDCi de 140 CV. Elmateix motor d’injecció directa per con-ducte comú amb bloc d’acer i culatad’alumini que va estrenar l’S-Max.

L’equipament és extensíssim. DuuESP, sensor de pressió i volant multi-funció amb columna de direcció regula-ble en profunditat de sèrie. Seient ambreglatge lumbar i posicionament elèc-tric; ràdio-CD i pantalles multimèdia almig de la consola i al darrera dels repo-sacaps davanters. El paquet incloutambé pneumàtics Runflat antipunxadesperquè, com passa cada cop més sovint,s’ha prescindit de la roda de recanvi.

Sobre el paper, la xifra de potènciadeclarada pel fabricant pot semblarjusta quan imaginem que el motor hauràd’arrossegar una tara de pràcticamentdues tones més el passatge i maletes.Però, a la pràctica, l’empenta es multi-plica i ofereix un rendiment més quehonest. Especialment en moments d’e-

xigència màxima com ara en un avança-ment. La noblesa de les reaccions d’a-quest Ford també mereixen tots els elo-gis. En particular quan observem elvolum total del model i intuïm les siner-gies que genera. Sense oblidar que elcotxe incorpora tots els elements deprotecció d’ocupants i d’assistènciatecnològica habituals avui en dia.

Ens ha sorprès agradablement la bonaposició i tacte del canvi –de sis mar-xes–; el comportament impròpiamentnoble del Galaxy a l’hora d’afrontar iti-neraris ratoners de muntanya i la manio-brabilitat que desprèn la direcció. �

FITXA TTÈCNICA

Motor: Davanter transversal.1997 cc. Injecc. direc common rail.Turbo i Intercooler 140 CV. dièsel.Tracció: Davantera. Canvi: manual6 vel. Frens: discs/disc ABS.Veloc. màx: 193 km/h. Accel. de 0a 100 km/h: 10,5s. Consum mitjà:6,5 litres. Preu: 37.560 euros

E

Se situa un pèl per sobre de l’esportiu S-Max amb més corpulència per guanyarespai vital. Comparteix amb aquell plataforma, geometria de suspensions i mecàni-ca però aporta una estètic més sòbria i elegant.

32 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Octubre 2008

la fila cultural

’any passat ens van delectar ambles paraules oblidades dels artistes

maleïts; aquest any ens deixarem por-tar per tots aquells que pensen, o vanpensar un dia, que amb certes paraulesescollides podem sentir-nos seduïts.Només cal donar un dop d’ull a laparaula sensualitat per adonar-se de

totes les connotacions emotives quesovint hi relacionem. Ens suggereixdirectament allò que ens entra pels sen-tits, que capta, sacseja per dins fins queatrapa. Per tant, una eficaç arma per fersortir la gent al carrer a escoltar versosi melodies. A la recerca de la bellesa,que de fet és tot allò plaent als sentits.La sensualitat no és només un interèseròtic, sinó va molt més enllà. Es trac-ta de saber captar tendresa i suggestióen petits detalls, que a vegades, sensesaber per què ens atrauen.

Si Tocats de Lletra va néixer per des-pertar en tothom el plaer per la lectura,

quina millor manera que fer-ho desper-tant els nostres sentits. «Es va decidir queera un tema prou ampli i suggerent perdedicar-hi un cicle», comenta el regidorde Cultura, Ignasi Perramon, que inci-deix en el fet que aquest és un treball enxarxa: des del tema del cicle, la progra-mació fins a la decisió dels llocs de repre-sentació. Aquesta segona edició del ciclede promoció de lectura s’iniciarà el pro-per 27 de setembre i es clourà el 31 d’oc-

tubre. La missió continua sent la matei-xa: no només acostar la lectura, i amb lle-tres majúscules la literatura, a la pobla-ció, sinó fer-ho amb gèneres minoritaris ien llocs descentralitzats. Que no es puguidir que fa mandra posar-se a llegir, per-què surts al carrer i et trobes la paraulaviva: recitada en veu d’un altre, expressa-da en una pel·lícula, un gest, un sospir oun silenci. Representa a més un «enriqui-ment personal», segons paraules del regi-dor. Si es té accés a un llibre, et pot ferdespertar inquietuds, somnis, il·lusions iemocions. I de passada, fer-nos sentirmés humans.

Programació ampliadaSensuals proposa vint-i-cinc activitats

culturals ben variades, un nombreampliat en relació a la programació del’any passat. Això és causat pel volum depropostes i espectacles que s’han recolliti l’augment del pressupost, que també hapermès més possibilitats. Dins el progra-ma hi trobarem recitals, contes, represen-tacions teatrals, presentacions de llibres,projeccions de pel·lícules, concerts,exposicions, conferències i tallers. Quandesengrunem el contingut, es inevitableintuir una mitja rialla, tant en el regidorcom en la tècnica de Cultura i responsa-ble del projecte, Yolanda Esteve. Ésimportant constatar que hi ha moltes enti-tats implicades i que col·laboren en elcicle, deixant espais o muntant un acteconcretament per a l’ocasió. És el cas perexemple de l’espectacle Una nit ambSherezade, una adaptació de l’antologiade contes orientals Les mil i una nits, acàrrec del Casal Familiar Recreatiu.Aquest acte es representarà fins a tresvegades en diferents espais lúdics de laciutat.

Motivació, empenta i ganes és el quemou i impregna aquest projecte: «Algunaassociació de veïns ens ha dit que tambéhi volen participar perquè estan moltengrescats amb la proposta», afegeix laYolanda, cosa que s’haurà de valorar jaque el programa ja està confirmat i tan-cat. Fins i tot algun actor demana reco-manacions sobre com tractar o expressarun poema proposat per tal de fer-hod’una manera més emotiva i sensible.Quant als espais on es podran representarels diferents actes de Sensuals, s’ha dedestacar l’equipament de Quiosc.Cat,

La sensualitattruca a la porta

L

Uns peus que es freguen, pàgines escrites que els envolten suaument... Tocats de Lletratorna per convidar-nos a emprendre un viatge insòlit cap al món de la sensualitat, de lamà de la imaginació. El cicle de promoció de la lectura, que va néixer l’any passat orga-nitzat i coordinat per l’Ajuntament de Manresa i el Gremi de Llibreters de Barcelona iCatalunya, ens ofereix aquest octubre una variada programació sota el títol de Sensuals.

AANNNNNNNNNNN ANNANANANANNA NNANNANNANANANNAVVAVVAVVAVAVAVAVVARRRROO

TTres dels actors participants al cicle: Jordi Dauder, Mercè Sampietro i Manel Barceló

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 33

una carpa que s’instal·larà a la plaça deSant Domènec on hi haurà una exposicióde totes les revistes catalanes de caràcterperiòdic, per donar a conèixer les publi-cacions actuals, així com donar la possi-bilitat de fer-se subscriptor. L’espai esde-vindrà el lloc on també es faran els dife-rents tallers d’experimentació amb elssentits com Contes del tacte, Taller d’a-romes i Bombons poètics amb sabor aMompou. Un recital on es reelaboraranplats tan exquisits com poemes d’Espriu,Palau i Fabre o Feliu Formosa.

Però no es pot parlar de sensualiat senseparlar de sexe i és per aquest motiu quetambé hi haurà moment pel coneguttapersex, una estona divertida per desco-brir les novetats de la cosmètica eròtica iles joguines sexuals. Es tractarà d’unasessió informativa organtizada per EroticDisseny que pretén parlar sense tabús delplaer sensual i que anirà acompanyada dela presentació del llibre És l’hora delTapersex.

A més, a part de les melodies que ani-ran acompanyant les veus en els recitals,el diumenge 26 d’octubre s’oferirà unconcert del grup de jazz-fusióKerkennah, amb músiques populars delMarroc. El concert serà al Palau Firal is’enmarcarà com un dels actes de la 14aManresa Solidària. Un exemple més dela pluralitat del Tocats de Lletra i del grantreball transversal i en equip que s’ha fet.

Si dit tot això, encara no hem quedatprou seduïts per aquest cicle de promocióde la lectura, ens resta donar un cop d’ullal cartell, creat per Magda Puig. Unaimatge on uns peus acaricien la pell i lapoesia. «Un motiu molt lligat a la sen-sualitat dins la cultura oriental», detallala Yolanda, el qual serveix com a invita-ció per a tots aquells que vulguin tenir elsseus peus fotografiats. Aixó serà el dis-sabte 25 d’octubre i organitzat per FotoArt Manresa. Per un dia, el Casino seràun plató fotogràfic de les nostresempremtes.

Més vida al carrerL’èxit d’afluència de l’any passat ha

portat a ampliar de tres a quatre els reci-tals poètics a l’aire lliure per part d’unactor o actriu de renom als escenaris cata-lans, com Lloll Bertran, MercèSampietro o Jordi Dauder, entre altres.S’ha buscat que, d’aquesta manera, cadacap de setmana hi hagi recitals al carrer iaixí la gent se’ls trobi. «Des de la perso-

na que va al mercat fins al nen que jugantes para a escoltar què diuen» comenta laYolanda. Qui sap si un simple vers desta-pa una curiositat adormida de buscaraquell autor o aquella obra, o si més no,s’aconsegueixi una fiblada a la pell. Elrecord que pugui deixar-nos el ciclepodrà ser menys passatger si tenim a l’a-bast Sensuals. Guia de Lectura, una altranovetat d’enguany. La guia vol ser unrecull de les lectures que s’hauran recitatal llarg del cicle, i que podrem trobar demanera gratuïta a les biblioteques, llibre-ries agremiades o instituts. Una propostaimpulsada per edicions de l’Albí, LlibresParcir i el Gremi de Llibreters deBarcelona i Catalunya.

La implicació ciutadana es busca sobre-tot en el públic jove o el públic menyshabituat a la lectura. Per aquest motiu,aquest any els departaments de literaturadels centres de secundària s’han implicatorientant una activitat pedagògica gratuï-ta relacionada amb la poesia i la interpre-tació. L’activitat en qüestió es representa-rà a la Sala Petita del Kursaal i porta pernom Poesia i sensualitat. Es tracta d’un

recital que farà el jove actor BernatQuintana, acompanyat al piano per JosepGarrido, on els joves podran endinsar-seen els mots de Maria-Mercè Marçal,Miquel Desclot, Salvat-Papasseit iMiquel Martí i Pol, entre d’altres. La ses-sió es complementarà amb una visitaguiada a les instal·lacions del teatreKursaal de la mà d’ASCàndol Cultural(alumnat del CFGS d’AnimacióSociocultural de l’IES Guillem Catà).

Ja que la sensualitat ens envolta, ésmoment propici per demanar algundesig. I així ho fan els organitzadors:«Que tinguem tant o més èxit de públicque l’any passat». I és que, que en unaplaça es puguin reunir gent de diferentsedats, gustos, costums i orígens per dei-xar-se sorprendre entre mots i notes, síque resulta ser una bona descripció delpoder de seducció. La proposta no pot sermés atractiva. Per una vegada, no cal queens trenquem el cap pensant com hem deseduir. Per uns quants dies, només cal serreceptiu. Treure el cap pels carrers, localsi places. Escoltar amb tots cinc sentits ideixar-nos seduir. �

Cartell del cicle, creat per Magda Puig

34 EELL PPOOOOOOOOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Octubre 2008

LLORENÇ CAPDEVILA

Tractat de geografia

sidor Cònsul (Bellpuig, 1948), crític literari i edi-tor, ens ofereix, molt de tant en tant, una mostradel seu potencial artístic, com una mena deBartleby que no acaba de renunciar del tot a la cre-ació literària. Tractat de geografia (Empúries,

2008), agafa com a excusa la geografia física que ha mar-cat la vida de l’autor per parlar, en realitat, de la seva geo-grafia íntima.

El llibre s’estructura en dues parts. Petita terra (referèn-cia a Espriu), parteix del paisatge de la infantesa i joven-tut (el Pla d’Urgell, la Segarra), aixícom de les muntanyes que, com aexcursionista, ha trepitjat. A voltes,com aquell qui furga en el passat pertrobar-hi els propis orígens, ens situadavant d’un llibre de memòries i ensparla d’episodis com les sessions decinema a Bellpuig, els estudis a laNormal de Lleida o el cerimonial asso-ciat amb la matança del porc (de laqual, per cert, fa una descripció deta-llada, a cavall entre la poesia de la morti l’antropologia rural), i recorda els quija no hi són, com Maria Mercè Marçal,el bisbe Antoni Deig o, sobretot, el seupare. Altres vegades, la descripció depaisatges o de costums pren el protago-nisme i recorda el millor Josep Pla,amb la diferència que la prosa deCònsul té un punt més de lirisme per-què, en el fons, sempre parla d’ellmateix, sense excessos en l’adjectiva-ció i un ús planer de la metàfora.Sovint, les excursions i els viatges par-teixen de referents literaris comVerdaguer o, encara més sovint, hi vana parar, com en el cas de Vayreda. Devegades, el record real es barreja ambel record literari, i en molts capítols ésun esdeveniment present (l’aniversarid’una neboda, per exemple) el que des-encadena, com la magdalena proustia-na, el record.

La segona part, Cor meu, el món, que pren l’epígraf d’unpoema de Jordi Sarsanedas, parteix d’una geografia físicallunyana (Castella, Grècia, Rússia, la Toscana, Marroc,Nova York, Israel i Mèxic) per convidar el lector, un copmés, a unes reflexions potser menys íntimes, però no pasmenys interessants que les de la primera part.

La prosa de Tractat de geografia està carregada de mati-sos subtils, delicats i lírics, que només poden provenird’una sensibilitat sincera. És un llibre de memòries, un

q p p

dietari, un recull de descripcions paisatgístiques, un llibrede viatges... en fi, assaig literari en estat pur, calaix de sas-tre endreçat que ens presenta un escriptor de primera cate-goria. �

IIJOAN MORROS

Gent de casa al Kursaal

a programació del Kursaal ha apostat des delmoment de la inauguració pels artistes de casa,intercalant en la seva variada programació pro-postes escèniques de música i teatre de produc-ció comarcal. Grups i artistes com Gossos, Santi

Arisa, Laia Masramon, Mireia Farrès i Mercè Hervada,Mireia Cirera, David Pintó, l’Orfeó Manresà, la Big LatinBand i l’Esclat Gospel Singers dirigides per RamonEscalè, la Coral Eswèrtia, els esbarts de la comarca,Plouen Catximbes, Marcel Gros, Teatre Mòbil, De

Parranda, Tupolev, Quintet Elea Sonor,la Unió Musical del Bages, Cabaret decasa... han passat pel teatre en els seusprimers vint mesos de vida.

En la programació de tardor que totsjust acaba de començar, dels 30 espec-tacles que s’hi presenten, 7 tenen segellmanresà o bagenc. El Convidats, grupliderat per Xevi Serrano i Jordi Ribot,van presentar el dia 27 de setembre Elmillor dels somnis, el seu darrer treballdiscogràfic. El pianista David Martell ila cantant Núria Cols presentaran el 9d’octubre el seu particular homenatge ala mítica cantant Edith Piaf a la SalaPetita. Una setmana mes tard i també ala sala petita es presentarà MúsicaClásica, disparate cómico-lirico en unacto, de Ruperto Chapí, una divertidasarsuela amb factura bagenca, ja quecompta en el seu repartiment amb lapianista manresana Viviana Salisi i lacantant Marta Valero com a protagonis-ta.

L’Orfeó Manresà, que ja actuat endiverses ocasions a la Sala Gran delKursaal, formarà part el diumenge 12d’octubre d’un concert de gran format.Conjuntament amb les formacions bas-ques Tirri Tarra i l’orquestra Sotto Vocepresentaran un muntatge de rock simfò-nic per a orquestra i cor. El grup Manel

Camp jazz quartet presentarà el divendres 7 de novembreel seu darrer treball Tornassol. Unes setmanes mes tard elsallentí Carles Cases i la seva banda clouran el Festival deCinema Negra de Manresa amb un concert on s’interpretaen directe la banda sonora de la pel·lícula Els Intocables.

I ja cap a finals de desembre tindrem l’ocasió de veure ala Sala Gran el que ha estat un dels espectacles revelaciód’aquesta temporada, el musical Ruddigore, que desprésde obtenir quatre nominacions als premis Gran Via de tea-tre musical, acaba de guanyar el premi per votació popu-lar de la Fira de Teatre de Tàrrega. L’espectacle ha estatdirigit pel santvicentí Joan Maria Segura. �

LL

Il·lustració: Anna Crespo

ARTS

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 35

QUADERN OBERT

JOSEP M. MASSEGÚ

36 EEEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Octubre 2008

L’ULL DE LA CÀMERA

a novetat més remarcable dins el món de les lle-tres és, ara mateix, la publicació per primera vega-da de la novel·la de Pere Calders La ciutat cansa-da. Fins a quin punt escau al llibre aquest caràcterconsiderant que va ser escrit fa més de cinquanta

anys? Tinguem en compte que, a més del sentit corrent iimmediat, la paraula novetat també vol dir, segons el diccio-nari: «Cosa que sorprèn perquè no es veu ni ocorre ordinà-riament».

I això darrer és el que durant la lectura s’experimenta. Demanera que un text tan vell, aparegut a més al cap de cator-ze anys de la mort del seu autor, resulta, a la pràctica, abso-lutament nou, com acabat de sortir de la capsa. I és que moltsdels adjectius que li podem aplicar de manera inequívoca:originalitat, frescor, gràcia, imaginació, sentit agut de la rea-litat, etc., si bé són característi-ques del millor Calders, sónqualitats que es troben a faltaren pràcticament tota la literatu-ra considerada actual.

Els curadors de l’edició ensfan saber que va ser una obra degestació lenta: vuit anys. Fetcondicionat per les vicissitudsdels primers anys de l’establi-ment de Calders a Mèxic com aconseqüència de l’exili. Es trac-tava de reprendre la seva activi-tat d’escriptor tan feliçment ini-ciada entre nosaltres abans dela Guerra. De fet no s’hi nota,en La ciutat cansada, cap tren-cament entre el Calders d’abansi el de després. Cert que, enendavant, es prodigà més en elconte, però sense abandonar deltot la novel·la. Així, el 1966,ens sorprendria amb una de lesmillors i més desconegudes detota la literatura catalana delsegle XX: Ronda naval sota laboira.

Pel que fa a La ciutat cansa-da, no s’hi manifesta encara lanova experiència del mónmexicà, la qual apareixerà més

tard a Gent de l’Alta Vall, Aquí descansa Nevares i L’ombrade l’atzavara. Som encara en el món que ha deixat enrerevist, però, des d’una distància no només física sinó eminent-ment irònica i crítica. Vegem només la primera frase: «centmil persones s’han reunit a la plaça Occidental, la més grand’una enorme ciutat catalana, difícil de localitzar en elsmapes corrents». El lector endevina ben aviat tot sol que lareferència és a la plaça de Catalunya i la ciutat és Barcelona.

Pere Calders, amb un domini i un control absoluts de totsels elements que posa en joc, ens va presentant una abun-dant, rica, variada i molt diversa galeria de personatges que,tard o d’hora, acaben relacionant-se, fins i tot en els casos enquè semblava menys probable. I això a partir del que podrí-em dir-ne un efecte bola de neu; és a dir, un petit fet de lavida quotidiana, per una sèrie de circumstàncies, adquireix

uns significats i unes dimensionstan enormes com imprevisibles.

Ara bé, si podem parlar d’ab-surd no és pas en si mateix i perell mateix sinó de l’absurd realpresent en tants aspectes de lavida mateixa. En certa manera,La ciutat cansada sembla corro-borar una constatació de CarlesSoldevila: «Els catalans, en elfons, tenim una certa tendència afer les gestions més vulgars d’unamanera complicada i sinuosa. Endeterminats afers ens sembla queel camí més curt no és el millor niel més ràpid». I després passa elque passa.

Com diu Joan Melcion en el seupròleg, el tema central del llibreés «el mateix que trobem en lesmillors peces narratives deCalders: el contrast entre la rea-litat aparent i la veritat que s’a-maga darrere l’aparença. (...) Alcapdavall, doncs, La ciutat can-sada és una paràbola sobre –ocontra– els estereotips i lesmorals convencionals, sobre lesfal·làcies que les alimenten isobre les possibilitats de trans-gredir-les». �

LLUÍS CALDERER

iUn retrobament feliç

Il·lustració: Dani Hernández Massegú

LL

Octubre 2008 EL PPOU DDE LLA GGALLINA 37

Octubre 2008 NÚMERO 142

Ja avisem de bell antuvique, amb sol o amb diluvi,

el Cul no té compassiói a tothom toca el crostó !

a va bé que, entre tanta medio-critat i manca d’oposició i

enfrontament, en el si del ple muni-cipal es produeixi algun vaivé queanimi el panorama. Josep Vives, elnúmero 1 convergent, ja que no hi hahagut ningú en els últims anys ambprou talla per saltar a la palestra ambgaranties, ha plegat al·legant pres-sions polítiques davant la, segonssembla, controvertida combinació

entre la cistella i la butaca de regidor.En defensa del de cal Magrinyà hemde dir que el veiem ben capaç de fertots els papers de l’auca, però, ésclar, tants canvis de jaqueta, els méspuristes, no els acaben de veureclars. I més quan el Ricoh Manresaha començat una croada per aconse-guir més suport institucional d’unaciutat i un país governats pel tripar-tit. Una coalició que, ho vegi enVives o no, per a ell és l’oposiciópolítica.

L’altre dimissionari del mes haestat el pintoresc Xavier Arcas,número 1 de la Plataforma perCatalunya a Manresa, que durant lacampanya es va declarar enamorat

d’una pubilla de la ciutat. I ambaquesta premissa va esdevenir regi-dor i va oferir una imatge més pre-sentable que l’exFuerza Nueva EmiliUtgés. El que ha acabat sent el seusuccessor al Ple, Aaron Palacios, hacomençat el seu periple com a càrrecelecte de quatre eixelebrats declarantque és una llàstima «que la ciutatestigui plena de moros, negres i sud-aques». Una radiografia gens equi-vocada en l’apartat purament des-criptiu, però certament despectiva iimpresentable quant al valor i el trac-te que mereix la immigració. Per diraquestes bajanades, més val quetorni a ser regidor l’Arcas encara queacudeixi a un Ple cada tres mesos. �

editorial

Relleusmunicipals

J

38 EEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Octubre 2008

va com va llum degàs dura és la vidamaria picassó

er què hi ha metges que siste-màticament fan esperar els

pacients? Per què et donen hora,posem per cas, a les 10,30 h i no t’a-tenen fins a les 11,15 h? Per quèpacients que han arribat després sónvisitats abans? Quin és l’ordre devisites? No pas l’ordre d’arribada,sembla. Si la raó és econòmica, quees planti un rètol a recepció, com fanels establiments de restauració ambel menú i la carta, on s’avisi: «Si volser atès a l’hora, tregui’s la cartera.Si no, esperi’s assegut, sisplau». Bé,això d’esperi’s assegut és un dir,perquè sovint les cadires resulteninsuficients i aleshores cal recol·lo-car els sobrants en sales d’esperaalternatives, si el con-sultori és compartitamb altres especialis-tes. En aquest cas calestar atents a les con-fusions. Un home aqui havien d’extreureun tap de cera de l’o-rella van arrencar-lidos queixals, i tot per-què, en traspassar-lode la sala d’espera del’otorrino a la deldentista, aquest va ferpassar la visitasegüent i va actuard’acord amb la fitxadel pacient a qui,afectat de mal dequeixal, l’otorrinos’entestava a burxar-lil’orella amb unaxeringa plena d’aigua.

Anècdotes a banda,no es comprèn compot ser que s’acumu-lin tantes visites alho-ra, si no és que elpacient, aprensiu, esfa acompanyar de latribu familiar o bé,cosa més probable, esdóna la mateixa horaa més d’un i de dospacients. Normalmentels pacients suportenpacientment, no sola-

ment el pas del temps, sinó el claus-trofòbic camarot marxià, on s’evi-dencien totes les carències higièni-ques de la societat actual. Al revis-ter, la premsa rosa de cobertesmarrons, pel tacte del temps i de lesmans, fa més llarga l’espera eterna,en el transcurs de la qual els alta-veus de la saleta (tan espaiosa coml’interior d’un armari encastat) vanrepetint una vegada i una altra lamateixa sonsònia sideral. Com sid’un moment a l’altre hagués decomparèixer, levitant a la porta, elmetge amb bata taronja de budista,coronat tanmateix amb l’as d’oros.Per què el seu temps és or i el nostrellauna? �

Sala d’espera

P

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 39

les set xacres d’un buda feliç isaac bosch

l’homenot de la pipades de la butaca d’en Voltaire

Llibresd’autoajuda

e llegit, com un membre més de lasocietat catalana, que estem en

una situació de confusió, de manca definançament, no tenim calés per soste-nir la xarxa sanitària, les estructuresescolars a cargoleres (espero que,almenys, en els barracons no hi trobempaletes o manobres en situació d’atur),i a més hem de mantenir la xarxa d’am-baixades catalanes, les autopistes depagament encara, no tenim un finança-ment per la inconstitucional llei de ladependència; per cert a Catalunya totssabem que l’esmentada llei es carregales transferències d’aquesta matèriaperò si la impugnàvem no rebíem unscalés que, de tota manera, tampoc nohan arribat! Una altra fita pels nostresdrets nacionals i per la ja clàssica, bai-xada de pantalons!

Doncs ara surten publicats estudissociològics que ens diuen, entre d’al-tres coses, que la societat catalana estàperplexa, ja tenim diagnòstic! Com queno es tracta d’una malaltia sinó de la

síndrome de la perplexitat, he pensat deposar-hi remei. Vaig a un psicòleg? Sesap quan comences però no quan s’aca-ba la teràpia. Com a bon portador degens jueus, m ‘he vist en una situacióllarga i cara. A la xarxa pública desalut mental, em diran que ells estanigual de perplexos i que l’augment deles addiccions i altres malalties ja ocu-pen el seu temps; busco altres solu-cions, psicoanalitzar-me? Tincmolts números d’empitjorar,encara més, el meu estatd’ànim i qui m’asseguraque mentre intentoexplicar i posar enordre els meus dub-tes, el psicoanalistano està dormint iencara li augmentola seva perplexitat;això si no trobo unpsicoanalista argen-tí, escàpol del corra-lito del seu país.

Doncs, al final, lasolució és ben ameri-cana, un llibre d’auto-ajuda, ai las! l’únicllibre aplicable és La

guia dels perplexos i altres escrits,d’un jueu, en Moisès ben Maimom (enMaimònides)! Es veu que al voltantsdel segle XI , ja estàvem perplexos.

Ens parla del mal que ens fem elshomes uns als altres i de com guarir lesmalalties de l’ànima i com hem de con-fiar en els homes savis i combatre laignorància amb la racionalitat i lasaviesa. Com Diògenes, els haurem de

buscar amb llanter-nes a plena llum

del sol! �

H

Inauguració passadaper aigua

Un dels assistents a la inauguració dell’Espai Gastronòmic del teatre Kursaalque va tenir lloc el passat dijous 18 desetembre m’explica el rebombori quees va crear a la instal·lació per les filtra-cions d’aigua que va patir l’edificidurant la intensa pluja que es va regis-trar aquella tarda a Manresa i quetambé va deixar sense ús semàfors ienllumenat públic de tota la xarxaurbana. El cas és que, aprofitant la pre-sència de totes les patums ciutadanes,els responsables de Manresanad’Equipaments Escènics van poder ferveure a equip de govern i oposició queels acabats de l’obra no han estat maiels desitjables i, tal i com va passarmesos enrere, l’estat del sostre de l’edi-fici no és l’idoni per suportar les incle-mències meteorològiques. Aquest epi-sodi s’afegeix a l’ensorrament de partdel sostre de les oficines l’estiu del2007, també provocat per l’acumulaciód’aigua en una part de la teulada, i adiverses reparacions que s’han anatefectuant a la instal·lació producte de lamala elecció de materials constructius ia les presses provocades per la necessi-tat d’entregar l’obra en els terminisprevistos. Aquest cop, la gerència fins itot va encarregar fer unes fotos de l’es-tat en què van quedar alguns passadis-sos i zones de la Sala Petita per reme-tre-les a la constructora Cots i Claret,responsable de l’obra que es va donarper finalitzada la tardor del 2007 i a laque, en últim terme, es responsabilitza-ria dels defectes constructius de l’equi-pament. En tot cas, l’espai correspo-nent al nou restaurant va resistir elsefectes de la pluja i es va estrenar senseproblemes.

L’aigua no té aturador

I continuant amb els efectes devasta-dors de la pluja, els responsables delCercle Artístic de Manresa ens vancomunicar pocs dies abans de la sevainauguració la cancel·lació i ajorna-ment de l’exposició subhasta de 30 pin-tures de Ramon Salisi a benefici de laSocietat Protectora d’Animals i Plantesde Manresa, ja que la sala d’actes de lacasa Lluvià, seu del COAC, va quedarabsolutament inutilitzada. Ja té gràciaque la centenària casa dels arquitectestambé pateixi aquests problemes d’in-

Éfraestructura. És allò que diu el costu-mari, «el sabater el més mal calçat».Per cert, que la mostra del CercleArtístic inclosa dins de la commemora-ció del centenari de naixement de JoanVilanova, es portarà a terme entre el 14i el 30 de novembre.

El pispa del GimbeSempre s’ha dit que el gimnàs Gimbe

és com una gran família i que els seussocis i usuaris gaudeixen d’un ambientben acollidor on tothom es coneix.Però com a tota família, sempre sor-geix alguna ovella negra que nosegueix el bon camí i distorsiona laconvivència entre la resta de membres.El que reproduïm és una nota penjada ala zona de vestidors del popular gimnàsen la qual s’alerta de la presència d’un«pispa» no identificat que està fent laguitza als socis i sòcies de lainstal·lació. Ja és trist no sentir-se segurni quan es va a fer esport, i més alGimbe.

Pudor de peusLa imatge és del passat 16 de setem-

bre. Hi apareixen els membres de l’or-ganització del Festival de CinemaNegre de Manresa (Fecinema) amb elregidor de Cultura Ignasi Perramon en

l’acte de presentació de l’edició d’en-guany, que tindrà lloc entre el 12 i el 16de novembre. El cas és que en elmoment que s’ha captat la instantàniasembla que els peus del cartell dissen-yat per Roger Torras i Marina Orritprodueixin tanta ferum que el directorde la mostra, Manuel Quinto (a l’es-querra), es vegi obligat a tapar-se el nasamb els dits. Una imatge còmica commoltes de les que ens ha deixat la his-tòria del fotoperiodisme i que podenarribar a fer córrer rius i rius de tinta,especialment si el personatge immorta-litzat és famós o, simplement, se livolen buscar tres peus al gat.

Més peusI continuant amb el final de les extre-

mitats inferiors, m’adono de l’ús delmateix recurs que han fet dos certà-mens de la nostra ciutat. Un, elFecinema, ja ha propiciat el meucomentari anterior. L’altre és el cicle depromoció de la lectura Sensuals, orga-nitzat per l’Ajuntament i el Gremi deLlibreters de Barcelona i Catalunya,que també utilitza uns peus en el cartelli el llibret promocional. En aquest cassón uns peus mixtos... un de femení iun de masculí, la sensualitat dels qualsno m’atreveixo pas a jutjar.

40 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Octubre 2008

bugada al pou

Vacances i escola

Una amiga que és mestre de secundà-ria m’explica els problemes que causencada any als centres de la nostra ciutatles famílies, generalment marroquines,que decideixen anar de vacances al seupaís sense tenir en compte l’inici delcurs escolars de nois i noies. El queqüestiona aquesta docent no és pas elfet de passar uns dies en el país d’ori-gen, sinó la total despreocupació delspares respecte de la matrícula, activi-tats extraescolars i renovació de bequesescolars i menjadors dels seus fills ifilles. Aquest fenomen als centres desecundària, que, pel que es veu, tambés’estén a les escoles de primària, pro-voca cada any cert rebombori i desajustals centres ja que, a darrera hora, hand’encabir alumnes que es presenten aclasse un cop començat el curs.

Josep M. Olivaa Venècia

Com ja vam reflectir en aquest espai,el company Josep M. Oliva va rebreuna gran festa d’aniversari amb motiudel seu cinquantè aniversari. El regalconjunt que li van finançar tots elsassistents a l’acte celebrat a El Sielu vaser un viatge a Venècia amb acompa-nyant i, com veiem a la fotografia,l’amic Josep M. ja el va realitzar el pas-sat mes de setembre, amb l’afortunadaamiga Ana. La instantània, que ens vafer arribar ell mateix, anava acompa-nyada d’unes ratlles en les quals expli-cava que «Malgrat que dels dos diessencers que teníem un ens va ploure(exactament igual com passa amb lavida), vam poder visitar els llocs mésimportants i em vaig (ens vam) quedaramb moltes ganes de tornar-hi.Venècia és preciosa i vosaltres unsamics de primera. Gràcies per aquellanit al Sielu i per aquest viatge tanmaco». Dono així testimoni que

l’Oliva és un amic agraït, que esmereixia la festa, el viatge i algunacosa més. �

Octubre 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 41

quintí torra cordons

Aquest és un espai obert a la col·labo-ració dels lectors. Feu-nos arribar les

vostres notes a l’Apartat de Correus 1, de Manresa, o bé a l’adreça electrònica

bugada@elpou.cat.

ab absurdo marcel pérez

ermanes i germans, a fe de Déu que no em correspon ami fer pedagogia del civisme darrere del volant i de la

estratègies circulatòries per mitigar els problemes de mobilitata la ciutat. Però, davant del panorama de l’aparcament al barriantic de Manresa, un humil servidor s’està plantejant seriosa-ment versar les properes homilies al voltant del tema i engegaruna revolta parroquial (sempre sota l’em-para i la comprensió de l’Altíssim) perreivindicar espai d’estacionament al cen-tre històric. La gota que ha fet vessar elgot ha estat la posada en funcionament dela zona blava a la plaça del Milcentenari,L’última gran decisió municipal per posarel dit a la nafra al veïnat i fomentar l’ex-clusió dels seus vehicles privats de lazona.

Que Déu em perdoni si blasfemo, peròem sembla que el cabreig veïnal té justi-ficació i l’actuació municipal és inexpli-cable, tot i sabent que la zona blavagaranteix certa rotació de l’aparcament.Una rotació lenta i miserable en una partde la ciutat on no es compta amb edificisamb pàrquings subterranis (ni nous perqüestions de subsòl, ni vells) ni espai gra-tuït d’estacionament. I més tenint encompte que els veïns propers a la plaçaMajor tenen el futur aparcament de laReforma a una distància de gairebé unquilòmetre, el de la Porxada no garanteix

una plaça lliure ni fixa, i el de Puigmercadal només pot ser uti-litzat durant la nit ja que a primera hora del matí s’ha de bui-dar per proveir de places d’aparcament al mercat. Això si homs’atreveix a fer ús d’aquests aparcaments i, com a acte d’he-roisme, carrega amb les bosses de l’hipermercat fins a casa.

Tot plegat amanit amb els ulls grossos de la Policia Local quemassa sovint confon condescendènciaamb els conductors amb pura desídia pelcaos circulatori de la zona. Les fotomul-tes, quan cal, ja fan la feina dels agents.Des de la posada en marxa de la zonablava a l’esplanada de l’antiga caserna,el panorama el conformen matins i tar-des amb una ocupació d’un escàs 20 percent de les places i una quantitat d’in-fraccions d’estacionament espectacularsal voltant del aparcaments senyalitzatscom de pagament. Déu sap que davantd’aquesta cagada contínua potser lasolució (impopular però efectiva) seriauna zona verda per a residents quegarantiria zones de pàrquing prop decasa pagant quantitats de diners que s’e-quipararien a les del lloguer (si existís)d’un aparcament privat a la zona. Déuvulgui que l’Ajuntament sàpiga rectifi-car i, amb visió ciutadana, prioritzi l’a-parcament per a aquells que més elnecessiten. Evidentment., els veïns de lazona. �

42 EEEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Octubre 2008

epitafi mossèn gudiol

Mal ús de la zona blava

G

di d lq g

Per a la pluja que va caure, diu que no estem preparats.

Els embornals no engolienuna tal intensitat d’aigua de pluja i deixallesque no entraven al forat.

I per postres, aquella horade màxima intensitat,el trànsit es col·lapsava.Sempre plou sobre mullat!

En Vives, amb elegància, ha dit a l’Ajuntamentque abandona el lideratgede la causa convergent.

Ara toca a Alexis Serrad’exercir de president.Confiem que amb seny i amb rauxano ho faci gens malament.

er contra en Xavier Arcas,un polític insolvent,

se n’ha anat de Plataforma,a la francesa. Bon vent!

Per fer els euros a cabassosun semàfor han posatal poble de Cabrianes,un semàfor mal muntat.

Que ha fet alçar cel i terraper l’abús de les sancions.Per posar pau a la guerrai evitar les confusions,

l’empresa que el gestionavai el batlle, Jordi Moltó,per fi han vist que l’han cagada i han sucat el pa amb l’olor.

Diguem doncs que a Cabrianesen Moltó «no nos multó».Se n’han quedat amb les ganesi amb les multes al sarró. �

lo gaiter del calders

U Pn divendres al capvesprevam quedar mig embassats.

Organitza: Amb el suport de: Patrocinen:

www.firamediterrania.cat

wwwwww

w.uuuuuuuuu

nder

line.

cat

Si duus a terme un projecte educador o tens una idea d'acció educadora,presenta't al premi

. Els premiats rebran ajuda per realitzar

el seu projecte.Educa'ManresaEntra a www.ajmanresa.cat o truca al 010.

anunci pou.ai 26/09/2008 08:46:06