Vet aquí que en aquell temps en què els ocells tenien dents hi havia un drac diferent als altres. Era de color vermell, petit, no sabia tirar foc i no li agradava menjar carn, només menjava fruita i verdura i totes les persones se’n reien d’ell; fins que un dia va arribar una persona que tampoc li agradava la carn perquè era vegetarià. Es van fer molt amics, sempre anaven junts a tot arreu, dinaven i sopaven junts i, fins i tot, vivien junts i quan els ciutadans de la vila anaven a riure-se’n del drac, l’home cada vegada els intentava explicar que no se n’ havien de riure d’ell.

- Us agradaria que tothom se’n rigués de vosaltres? Com us sentirieu?

- Malament.

- El drac no es més mala persona perquè no li agradi la carn; tot el contrari, el drac és molt bona persona.

- Com ho saps? Demostra-ho!!!

- D’acord, per exemple m’ ha acollit a casa seva, em dona dinar i sopar cada dia i quan tinc un problema sempre m’ajuda.

- D’acord, ho reconeixem. El drac és un tros de pa.

I des d’ aquell dia van ser amics per sempre i tot això que us he explicat és la pura veritat.