un acord per convertir el museu mar tim de …...les obres de reforma afectaran a les grans naus de...
TRANSCRIPT
Un acord per convertir el Museu Marítim
de Barcelonaen un dels millors museus marítims
del món
2
Un acord per convertir el MMB en un dels
millors museus marítims del món
L’Ajuntament i la Diputació de Barcelona signen aquest acord que posa les bases definitives per consolidar el projecte del Museu Marí-tim de Barcelona i que el durà a convertir-se en un dels millors mu-seus marítims del món.
Si ara el MMB ja és punt de referència com a model d’activitat i de lideratge sobre el patrimoni marítim, amb aquest acord, serà possi-ble que el Museu excel·leixi definitivament i esdevingui centre de referència sobre el món del mar. I, en conseqüència, situï Barcelona com a punt indiscutible a escala internacional sobre el patrimoni i la cultura marítimes.
El pla que presentem, ambiciós i alhora factible, preveu:– la reforma integral de la museïtzació de l’exposició permanent– la restauració de les Grans Naus, i de parts pendents d’actuació a l’edifici
3
Un procés que ve lluny El Museu Marítim de Barcelona aplega, des de l’any 1929, un important conjunt de col·leccions que il·lustren la cultura marítima catalana i ajuden a comprendre el com i el perquè de la història marítima del país.L’any 1993 amb la constitució del Consorci de les Drassanes de Barcelona, fruit de l’acord entre la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, i l’Autoritat Portuària de Barcelona, s’obre una nova etapa pel Museu que es consolida en els darrers deu anys amb l’inici un procés de revitalització que l’ha dut a ser un mu-seu de referència a Europa i un dels museus amb més activitat de Barcelona.Les actuacions fetes en diverses parts de l’edifici i els projectes endegats per una millor difusió i conservació del patrimoni i la cultura marítima, han fet possible aquest posicionament.
Detalls de l’acordLes obres de reforma afectaran a les Grans Naus de les Drassanes Reials de Barce-lona que n’ocupa 6.900 m2, amb l’objectiu de conservar-les i de possibilitar la mi-llora de la instal·lació museogràfica. Aquests treballs faran possible la rehabilitació integral d’aquesta part de les Drassanes Reials.
L’altre vessant de l’acord s’orienta al disseny d’un nou projecte museogràfic obert a la ciutat i al món. Un projecte més modern i plenament capacitat per consolidar el lideratge internacional de la ciutat de Barcelona en la preservació del patrimoni i la cultura marítima.
L’Ajuntament i la Diputació de Barcelona es comprometen a invertir, durant el període 2008-2012, la quantitat de 16.000.000 d’euros per finançar les obres de re-forma de l’edifici i la nova museografia. Aquesta quantitat és la necessària, segons les previsions contingudes en el Pla Director, per portar a terme les actuacions in-dicades. La gestió econòmica d’aquests recursos i la contractació de les obres necessàries per a l’execució del projecte arquitectònic i museogràfic serà assumida pel Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona, que té la finalitat de rehabili-tar el recinte i de gestionar el Museu Marítim.
El projecte
5
Actuar en el nucli del MuseuProjecte
Aquest nou Museu abordarà nous significats culturals de la relació entre el mar i la ciutat, arrenglerant-lo amb els nous factors de desenvolupa-ment estratègic de Barcelona.
La reforma de les Grans Naus de les Drassanes i la definició d’una nova museografia tenen l’objectiu de consolidar definitivament el Museu com un gran centre estratègic per a la cultura a la ciutat de Barcelona, basat en la preservació del patrimoni històric i amb un paper reforçat de referent a nivell internacional.
Els treballs es concretaran en intervencions arqueològiques, canvi de la teulada, restauració i neteja de totes les crugies, noves instal·lacions, col·locació de paviment i utilització d’energies renovables.
La restauració i adequació de les grans naus
Un nou projecte museogràfic
La ubicació del recinte en un àmbit de la ciutat amb una no-table densitat creativa i una creixent diversitat cultural, es re-flectiran en la nova orientació museogràfica.El projecte museogràfic que desenvoluparà el Museu Marítimorganitzarà les col·leccions i els recorreguts d’una manera efec-tiva i utilitzant els suports més moderns i més adients per acon-seguir dinamisme i sensorialitat.
6
Projecte
7
Pressupost del projecte
Calendari d’execució
LES OBRES A EXECUTAR EN AQUESTA NOVA FASE DE MILLORA I LA IMPLE-MENTACIÓ DEL NOU PROJECTE MUSEOGRÀFIC DEL MUSEU MARÍTIM TENEN UN CALENDARI DE QUATRE ANYS.
CALENDARI: 2008 - 2012
16.000.000
Un nou projecte museogràfic del MMB
9
«De les sensacions cap al coneixement»
de transmetre d’una forma sensorial, dinàmica, innovadora i participati-va el patrimoni i la historia marítima del nostre país.
perspectiva al visitant, tot establint un diàleg amb la història i el patri-moni marítim material i immaterial del nostre país.
Un Projecte Museogràfic que utilitzarà les sensacions com a canal de coneixement
Interacció: peça / discurs històric / visitant-
cació i de posada en escena, tant per facilitar la comprensió durant la visita, com per mantenir el diàleg amb el visitant un cop realitzada.
-tacions i la transformació dels espais, els objectes multipliquen el seu po-tencial i les seves possibilitats de comunicació i significat, per a subratllar i accentuar el missatge.
i participativa, que faciliti la comprensió mitjançant vivència sensorial.
10
vinculats a les ac tivitats humanes relacionades amb el medi marítim
Eixos del projecte
Un Projecte Museogràfic que explicarà la relació entre l’home i la mar
La nova museografia posarà en relleu el propi edifici històric i permetrà valo-rar els objectes presentats. L’objectiu principal del museu en la seva proposta museogràfica serà el de transmetre d’una forma dinàmica i innovadora el pa-trimoni marítim del nostre país.La proposta museogràfica del nou museu presentarà un escenari expositiu en complerta harmonia amb l’arquitectura de l’edifici històric, amb un recorre-gut que captarà l’atenció del visitant, transmetrà d’una forma clara els propis objectius del museu i la dimensió humana del nostre llegat marítim.
El nou museu oferirà una experiència inoblidableLa museografia emprada permetrà explorar la història i la cultura marítima d’una forma agradable, atractiva, emotiva i estimulant. El museu donarà
-cativa a través de la presentació i el contacte amb els objectes, les històries i els homes que les van concebre o utilitzar. La visita serà una experiència inoblidable en la que el visitant haurà de convertir-se en el principal pro-tagonista.
11
Un Projecte Museogràfic que convidarà a la descoberta de la nostra cultura marítima
Un projecte museogràfic basat en la innovacióEl projecte museogràfic en el que s’està treballant es planteja una vegada més l’esperit de la innovació. L’objectiu que ens plantegem en la nova proposta ex-positiva contempla la utilització dels diversos i més actuals medis tecnològics,
la dimensió experiència de la visita i la proposta a l’usuari d’un món obert al coneixement i a la descoberta.
12
L’exposició assegurarà l’accessibilitat als espais expositius i a les col·leccions. Un dels objectius prioritaris de la nova proposta serà el de trobar l’equilibri entre els interessos personals i intel·lectuals dels diversos usuaris del museu amb una proposta de qualitat, dinàmica i creativa en la que les col·leccions exposades estaran al servei del gaudi i informació dels usuaris.
Accessibilitat de les col·leccions
Un Projecte Museogràfic que convidarà a la participació
Per què amb l’aplicació d’aquest acord el MMB pot ser un dels millors museus
marítims del món ?
14
Una de les Drassanes històriques més importants del món
Avui dia, les Drassanes Reials de Barcelona constitueixen un dels exemples més importants del patrimoni arquitectònic i urbanístic marítim del món.
Per la seva antiguitatLes Drassanes són dels pocs exemples antics ben conservats. Així com moltes de les drassanes històriques han desaparegut o ens han pervingut extraordinàriament degradades, Barcelona ha sabut conservar una de les drassanes medievals més impor-tants d’Europa.
Per les seves dimensionsEls 18.000 metres quadrats de les Drassanes (més els 2.353 me-tres quadrats del Baluard) les converteixen en les drassanes històriques més grans entre les conservades.
Per la seva qualitat i bellesa arquitectòniques-
trial més importants d’Europa. Les Drassanes s’erigeixen com
una de les factories navals més importants de l’edat mitjana.
15
Malgrat l’estat encara deficient dels espais pendents de restau-ració, no cal dir que les Drassanes Reials de Barcelona són una de les mostres més ben conservades del patrimoni marítim. Barcelona té el privilegi, doncs, d’haver conservat unes edifica-cions que moltes altres ciutats han perdut inexorablement.
Avui les Drassanes són ja receptacle d’un projecte cultural admi-rat arreu d’Europa. No en va, el MMB lidera els museus marítims de la Mediterrània occidental. És un dels més visitats, i amb més activitat cultural.
Per la magnitud del projecte cultural que acull
Per l’estat de conservació
16
Les maquetes de vaixells que s’exposen i es conserven al MMB constitueixen un valor intrínsec patrimonial, que abraça des de reproduccions de vaixells antics fins a reproduccions de vaixells contemporanis.
Per la col·lecció de models
Una col·lecció de referència a escala internacional
El MMB custodia una important col·lecció museal, a la qual s’afegeixen els valors intangibles de ser referent de la història ma-rítima de la ciutat de Barcelona i part indestriable del seu paisatge urbà, litoral i humà. En aquest sentit, el MMB gaudeix de prestigi i imatge d’excel·lència.
Per la col·lecció d’embarcacionsEl MMB té una de les col·leccions d’embarcacions més interes-sants entre els museus marítims entre les que destaca la replica
vaixells a l’aigua i en funcionament, entre els que destaca el San-ta Eulàlia, un pailebot recuperat, que actua com a buc insígnia i ambaixada del Museu i de Barcelona a la Mediterrània i a la resta del món.
17
-cerca sobre les pròpies col·leccions, sobre l’edifici de les Drassanes Reials i, en general, sobre el coneixement marítim de la Medi-ter-rània. No en va, disposa del Centre de Documentació Marí-tima (CDM), del qual neixen les principals línies d’investigació i de l’Observatori permanent d’historia i la cultura marítima de la mediterrània.
Per les línies de recerca
Tot el conjunt patrimonial que suposen les col·leccions del MMB no tindrien el valor que tenen si no fos per les tasques d’identificació, classificació, catalogació i restauració que es duen a terme mitjançant un acurat Pla de Conservació.
Per les tasques de conservació
18
el museu, visites a la col·lecció permanent, a les activitats pedagògiques, a les ex-posicions temporals, conferències, reunions, congressos, web, activitats ciutada-nes, etc.
Per l’èxit de públic de les visites i les seves activitats
A través d’exposicions temporals, cicles de conferències i jornades, i promovent esdeveniments a l’entorn del port, el MMB excel·leix com un dels museus més dinàmics en la seva tasca de difusió dels valors marítims.
Per la difusió que fa de la cultura marítima
El MMB ha esdevingut un model de referència pel que fa al treball pedagò-gic sobre el patrimoni i la memòria marítima. Els seus suports didàctics han gaudit d’un important èxit d’acollida. Els tallers i materials didàctics són un referent per la introducció de tècniques innovadores per a l’aprenentatge en l’àmbit de les visites escolars. No en va és visitat per més de 60.000 esco-
Per la seva tasca pedagògica
nucli summament actiu. El seu és un model que inspira l’activitat d’altres museus.
Més d’un milió d’usuaris en les diferents activitats
19
L’exposició «La gran aventura del mar» va suposar un abans i un després en
tècniques basades en l’escenografia moderna, la museografia interactiva i un plantejament suggestiu i dinàmic.
Per la introducció de nous llenguatges museogràfics
Des de sempre, el MMB ha tingut clar que el projecte museogràfic havia d’unir conti-nent (les Drassanes Reials) i contingut (el valor de les peces exposades) en un tot har-mònic per explicar la història marítima com qui inicia un viatge sensorial. S’establia
Per la bona harmonització entre continent i contingut
El MMB ha esdevingut un punt de referència innovador a la ciutat
estil de gestió.
L’impuls d’accions innovadores en l’àmbit social i cultural
20
La recent renovació del sistema clàssic d’audioguies per un sis-tema de guiatge interactiu multimèdia ha suposat novament un avenç i el reforçament de la seva posició de lideratge en l’àmbit tecnològic. Una pas més en la línia de la innovació, serà la nova
-veis i las diàlegs amb l’usuari.
Per l’aplicació avançada de les noves tecnologies
21
El MMB també ha avançat socialment. La idea de fons és que hi hagi un «retorn» cap a la societat. D’entrada, amb el teixit social que es crea mitjançant els convenis que anualment signa amb diverses en-titats (com el signat amb Justícia Juvenil per a la inserció laboral de joves amb problemes), també amb la participació activa de grups com l’Associació d’Amics del Museu Marítim i amb la integració, mitjançant la creació d’una Fundació, del sector privat vinculat a l’àmbit portuari per al projecte de futur del Museu. I en segon lloc, amb la vinculació al seu propi entorn, com és el barri del Raval i amb la idea sempre pre-sent de fer accessible el museu a tothom.
Per la seva vinculació amb el teixit social
El MMB ha estat l’impulsor de la Xarxa de Museus marítims de
com a promotor de la Xarxa de Drassanes Històriques de la Me-diterrània.
Pel seu treball en Xarxa
Antecedents. La rehabilitació de les Drassanes, un treball inacabat
23
Fruit dels plans directors i del projecte executiu dut a terme al llarg
s’ha aconseguit restaurar i remodelar un terç de la totalitat de l’edifici, sense tenir en compte el Baluard de Santa Madrona. Els
-
en temes de revalorització del patrimoni cultural.
Un terç de l’edifici remodelat
Les Drassanes Reials constitueixen avui conjuntament amb el Mu-seu Marítim un equipament de primer ordre gràcies a la bona ges-
en un edifici singular i un museu referent en el seu àmbit.
Vint anys de planificació
Però la tasca endegada no s’acaba aquí. Aquesta és tan sols la pun-ta d’un important projecte que camina cap a la restauració total de l’equipament amb la idea de:
– Preservar un espai amb una identitat singular – Rellançar les Drassanes com un patrimoni cultural d’excepció
Una tasca inacabada
24
-
del Museu i al conjunt a través del Jardí del Rei i de l’edifici de Pere IV, i s’adequa la part occidental de l’edifici de Pere IV en planta baixa i planta alta amb sala d’actes, biblioteca i administració.
1987-1989: Restauracions, nous accessos i nous serveis
El pla de 1985 establia les reformes i restauracions necessàries per utilitzar d’una manera coherent tot l’espai edificat i per millorar la relació del con-junt de les Drassanes amb la ciutat. Entre altres, el pla contemplava la re-cuperació d’alguns espais crucials, la restauració de les naus i l’ampliació de zones per a nous serveis.
1985: Optimitzar l’ús i la relació de l’edifici amb la ciutat
El Pla director i les actualitzacions
25
Després de la implantació de l’exposició «La gran aventura del mar» i de les expo-
de les Drassanes de Barcelona es planteja l’encàrrec d’actualitzar i adequar el Pla director d’acord amb la previsió d’un futur desenvolupament de les Drassanes com a centre d’exhibició, estudi, investigació i difusió de tots els elements de la història, la cultura i les tècniques marítimes. Va ser la primera gran harmonització entre continent i contingut
1993-1998: Convertir les Drassanes en un centre pioner de cultura i recerca marítima
El Pla director i les actualitzacions
En el període de 2002 a 2003 es va dur a terme la primera i la segona fase del pla actualitzat, que va permetre disposar de nous serveis i adequar els existents. La superfície intervinguda va ser de 5.500 metres quadrats. El pressupost, de 6,2 milions d’euros. Les dues fases per a aquesta intervenció van servir per recupe-rar el porxo del passeig de Josep Carner com a continuació de les grans naus i de l’exposició permanent, l’adequació de les naus de la Generalitat com a sala d’exposicions temporals, la remodelació dels espais destinats a cafeteria i botiga i l’habilitació de l’edifici de Pere IV per a vestíbul i per a biblioteca a la planta superior.
2002-2003: Més espais, nous serveis