64

gU I A D E M U S E U S

65

UNA CAPSA DE SORPRESES

Text: Anna Sàez Fotos: Antonio Benavente, IEI, Llorenç Melgosa, Museu de Lleida, Jordi V. Pou, Toni Prim

El nou Museu de Lleidaobre les portes

L’any 2007 va acabar amb una bona notícia en

l’àmbit cultural: la inauguració del Museu de

Lleida. Un magnífic edifici de 7.000 metres

quadrats, obra de l’arquitecte Joan Rodon, que

amaga 10.000 obres d’art i moltes sorpreses.

Sabien que aquí trobaran la prova que la Mo-

reneta és blanca? Sabien que aquí es conserva

la primera gerra (bé, tenalla) de cervesa que es

va beure a Europa? Preparin-se per fer un

apassionant viatge en el temps.

E

66

El Museu de Lleida aculluna col·lecció de gairebé10.000 obres d’art, entreles que quasi un milerestan exposades al públic.

l passat 30 de novembre la boira va fer acte depresència a Lleida. Va ser un dia gèlid, peròcentenars de lleidatans van sortir al carrer acelebrar amb entusiasme l’estrena d’un nouequipament cultural. Un museu. Un fet certa-ment sorprenent. Inusual, com a mínim. Jasabem que l’art no mobilitza les masses. Peròaquest era un cas especial. Hi havia ganes,moltes ganes, que el Museu de Lleida fos unarealitat. I això es va notar. Feia vint anys quecinc institucions lleidatanes havien deciditsumar esforços per crear el Museu de LleidaDiocesà i Comarcal, que és el llarguíssim nomoficial. Però el camí va ser llarg i tortuós pera la Generalitat, la Diputació, la Paeria, elConsell Comarcal del Segrià i el Bisbat deLleida. Si ja és difícil que polítics de diferentcolor es posin d'acord, imaginin-se com es vaacabar d'embolicar la troca quan enmig delprocés el Vaticà va segregar la diòcesi de Lleidai es va engegar un farragós litigi sobre la propietat

de les obres d’art del Museu Diocesà, que erauna de les col·leccions que s'integrarien en elfutur Museu de Lleida. Sí, efectivament, lescelebèrrimes 113 obres d’art que el bisbat deBarbastre-Montsó reclama a Catalunya formenpart del fons d’aquest nou museu. Però aquestespeces representen (només) l’1% d’una col·lec-ció de gairebé 10.000 obres, així que ara noaprofundirem en aquesta qüestió. De vegades,els arbres no ens deixen veure el bosc i tantstitulars sobre l'enfrontament dels dos bisbatshan acabat eclipsant el mateix museu. Comque tota moneda té dues cares, la part positivaha estat la grata sorpresa que ha comportat elMuseu de Lleida, un esplèndid equipamentcultural de 7.000 metres quadrats obra del'arquitecte Joan Rodon. És un dels vèrtexs deltriangle l'Illa de la Maternitat, juntament ambla Biblioteca Pública i l'Arxiu Històric i Provin-cial. “He tingut en compte que el museu con-nectava el Barri Antic amb l'Eixample de la

67

Fragment de les pintures murals de la Pia Almoina procedents de la Seu Vella. A sota, grup de la Crucifixió que es trobava al retaule major de l’antiga catedral.

68

ciutat”, explica l'arquitecte. No volia firmar un

edifici singular que no tingués cap mena de

coherència amb l'entorn, sinó que aspirava

que semblés que “sempre havia estat allà”. Fa

ciutat. I aquest era un dels objectius. Ens referim,

no cal dir-ho, al continent, però, sens dubte,

el millor del Museu de Lleida és el seu interior.

El seu contingut. La museografia que ha dirigit

Montserrat Macià et convida a viatjar en el

temps, saber qui som, d’on venim i on anem.

No és un típic museu de peces ficades dins

d’una vitrina amb una etiqueta penjant. Aquí

les obres ens diuen alguna cosa, ens ajuden a

explicar un territori molt concret, el pla de

Lleida.

Aquest nou equipament ocupa el que va

ser l’antiga Llar de Sant Josep, de la qual s’ha

“La museografia que hadirigit Montserrat Maciàens convida a viatjar enel temps, saber qui som,d’on venim i on anem”

A dalt, baptisteri de Bovalar (Seròs), del final del segle VI o començament del VII d.C.

A baix, tapís de Jason i Medea (cartró de Jan van Roome –Brussel·les–, al voltant dels

anys 1500-1510), procedent de la Seu Vella.

69

conservat una capella dels temps en què era

convent carmelita i alguns vestigis arquitectònics

d’interès. Integrar l’església ha condicionat el

recorregut i per això per iniciar la visita s’ha

de pujar al primer pis. Un audiovisual ens

servirà de punt de partida. Som a la prehistòria.

A partir (sobretot) de la rica col·lecció

arqueològica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

de la Diputació de Lleida es poden veure peces

paleolítiques, de la Lleida ilergeta, de la romana

i de l’impressionant món visigòtic de Bovalar

(Seròs, el Segrià). S'explica la història i l'evolució

de les societats. Les peces exposades passen a

tenir un valor documental. D'aquesta manera,

a l'exposició permanent no tan sols hi tenen

cabuda tresors arqueològics, sinó que també

s'hi presenta, per exemple, una reproducció

de la Roca dels Moros del Cogul, un conjunt

de pintura rupestre que ha estat distingit amb

la declaració de Patrimoni Mundial per la

Unesco.

Abans de baixar del primer pis fem un cop

d’ull al món andalusí. Arribem a Àger. A Arnau

Mir de Tost. Al 1149, data de la conquesta de

Lleida, que va comportar el trasllat del bisbe

Guillem Pere de Ravidats des de Roda d’Isàvena

fins al que ara és la capital del Segrià.

Això també va comportar la construcció

de la Seu Vella, eix vertebrador de la planta

baixa de l’exposició. Podria ser un espai molt

dens, però s’ha concebut d’una manera molt

didàctica perquè pugui gaudir-ne tant una

persona sense grans coneixements d’art com

un expert. Així, per exemple, s’hi contextualitza

Fragment del relleu de la

Pentecosta, de Bartomeu

de Robió (al voltant de 1361-

1362), i Assumpta, obra de

Francesc Santacruz, procedent

del retaule major de l’església

parroquial de Torres de Segre.

“L’exposició permanentdel museu abraça un llarg

període de temps,des de la Prehistòria

fins al segle XXI”

70

el món romànic i s’hi recrea un altar amb tots

els elements característics, pintures de l’absis

incloses. D’aquesta manera s’arriba al gòtic,

moment estel·lar de l’exposició. És gairebé una

monografia de la Seu Vella. Hi trobem peces

úniques com el fragment de la Pentecosta de

l’antic retaule major d’alabastre de la Seu Vella.

Els tapissos del Capítol de la Catedral marcaran

el pas cap al renaixement. Aquí s’expliquen

els setges de Lleida, la reconversió de la Seu

Vella en caserna militar per obra i gràcia de

Felip V i la construcció de la forçosa catedral

nova, amb una impactant maqueta de l’època.

Un audiovisual al final del recorregut convida

a continuar avançant en el temps i visitar els

altres museus de la ciutat.

Ara hi acabem de fer una visita ràpida, de

conjunt. Però no es pensin que s'han acabat

el Museu de Lleida. Ni de bon tros. Amb una

vegada no en tindran prou. Totes les obres de

l'exposició permanent (i això són prop de mil

peces) permeten al visitant deturar-s'hi, recrear-

s'hi. L'interès es veurà recompensat, perquè el

museu amaga moltes sorpreses. Un exemple:

sabia que la primera cervesa que es va beure

a Europa la consumien els habitants del poblat

de Genó, a Aitona? Els romans deien que la

cervesa era un costum bàrbar, però els

arqueòlegs han pogut demostrar que molt abans

que Juli Cèsar conquerís Ilerda, aquí ja se'n

bevia. I com se sap, això? Doncs molt senzill,

perquè la impressionant col·lecció de tenalles

del segle X abans de Crist que s'ha trobat en

aquest jaciment i que ara es pot veure al Museu

de Lleida contenia restes d'aquest beuratge.

Ningú no se'n sabia avenir. Es creia, errò-

niament, que la cervesa l'havia portat a la

península Carles V des dels Països Baixos. Un

tòpic que cau.

Diran que l'arqueologia té un punt de mis-

teri i aventura, que per alguna cosa és la pro-

fessió d'Indiana Jones. Però no. L'art sacre

també és capaç de deixar-nos amb la boca

oberta i traslladar-nos a una novel·la d'Arturo

Pérez Reverte. Posem un exemple: el retaule

de la Immaculada, del segle XVI. El trobaran

Les visites a l’equipament cada

cop són més nombroses. Al

costat, esplendits mosaics del

Romeral (Albesa) i alumnes

observant la dormició de la

Mare de Déu (s. XVI).

Naixement de Sant

Joan Baptista, obra de

Joan Grau (1677-1678),

procedent de l’antiga

església de Sant Joan de

Lleida.

71

Aquest magnífic Crist

crucificat data del

segle XIII i procedeix

de l’església de Sant

Fruitós de Perves

(l’Alta Ribagorça).

72

a l'antiga capella de la Llar de Sant Josep. No és

(o no sembla, a priori) una de les millors peces

de la col·lecció. Però no es refiïn de les aparences.

És una obra que explica, com poques, la compli-

cada relació que han tingut al llarg dels segles

l'art i el poder. Canviaven les modes, els gustos

i, de vegades, també els contextos polítics. I això

obligava no tan sols a canviar d'estil, sinó també

a tunnejar algunes obres d'art. Els artistes es veien

obligats a repintar si volien que les seves obres

passessin la censura. Segles després, les restaura-

cions han posat de manifest que dibuixos apa-

rentment innocents ocultaven el que ja no es

volia mostrar. És el cas d'aquesta Immaculada.

La verge es mostrava en aquesta taula vestida

amb un luxós mantell que tenia molt protagonisme

a l'obra. No era, precisament, un exemple de

delicadesa. Núria Gilart, restauradora del Museu

de Lleida, aviat en va treure l'entrellat: a sota

d'aquella roba hi havia una escena primitiva que

algú va decidir ocultar. Per què? Doncs perquè

en aquesta escena, Adam i Eva es mostraven

despullats. El Concili de Trento va prohibir expre-

ssament que l'art sacre mostrés nus, així que entre

els segles XVII i XVIII pintors que no necessària-

ment eren grans mestres es van dedicar a adecentar

les obres que s'exposaven en temples i monestirs.

Aquesta curiosa història es pot seguir a la perfecció

perquè s'ha decidit exposar l'obra a mig restaurar

per tal que el públic participi de la troballa i es

faci càrrec de com era l'obra original i com va

quedar un cop censurada.S'ha quedat amb ganes de més misteris? La

predel·la d'aquest mateix retaule també és una

peça única, atès que quan va ser restaurada el

2001 va servir perquè els historiadors de l'art

poguessin demostrar científicament el que ja tots

els experts intuïen: la Moreneta era blanca ori-

ginàriament. Un estudi previ de la talla romànica

del monestir de Montserrat havia aixecat molta

polseguera perquè demostrava que fins al segle

XVIII la verge bruna no era bruna. El retaule de

Lleida així ho confirmava. En aquesta predel·la

es veia una escena presidida per una Verge amb

el Nen. Una cortineta sense cap interès artístic

tapava el paisatge posterior. Quan es va restaurar,

es va treure aquest afegit i es va descobrir que el

que ocultava aquell repintat era la característica

serra de Montserrat amb dos angelets serrant un

dels cims. Més clar, l’aigua.

I això són només dos exemples. Encara es

resisteix a descobrir per vostè mateix algun altre

misteri? �

A dalt, el rei David, atribuït a Pere Nunyes (al voltant del 1522), procedent de

l’església parroquial de Castelldans. A sota, fragment del retaule de Santa Anna,

de Gabriel Joly (1529-1530), que abans era situat al monestir aragonès de Santa

Maria de Sixena.

73

Sant Julià, obra de mitjan

segle XV, atribuïda a Jaume

Ferrer II. Procedeix de la

capella del Palau Episcopal

d’Aspa.

74

El pasado 30 de noviembre cente-nares de leridanos salieron a lacalle para celebrar con entusiasmoel estreno del Museo de Lleida,que es un espléndido equipamien-to cultural de 7.000 metros cua-drados obra del arquitecto JoanRodon. Es uno de los vértices deltriángulo de la Illa de la Materni-tat, junto con la Biblioteca Públicay el Archivo Histórico y Provin-cial. La museografía que ha diri-

gido Montserrat Macià invita aviajar en el tiempo, saber quiénessomos, de dónde venimos y a dón-de vamos. No es un típico museode piezas colocadas dentro de unavitrina con una etiqueta colgando.Aquí las obras nos dicen algo, nosayudan a explicar un territoriomuy concreto, el llano de Lleida.Este nuevo equipamiento ocupalo que fue el antiguo Hogar deSan José, del que se ha conserva-

do una capilla del tiempo de loque era convento carmelita y al-gunos vestigios arquitectónicos deinterés. Integrar la iglesia ha con-dicionado el recorrido y por esopara iniciar la visita hay que subiral primer piso. Un audiovisual nosservirá de punto de partida. Esta-mos en la prehistoria. A partir dela rica colección arqueológica delInstituto de Estudios Ilerdensesde la Diputación de Lleida se pue-

den ver piezas paleolíticas, de laLleida ilergete, de la romana y delimpresionante mundo visigóticode Bovalar (Seròs, el Segrià). Seexplica la historia y la evoluciónde las sociedades. Las piezas ex-puestas pasan a tener un valordocumental. De esta manera, enla exposición permanente no tansólo tienen cabida tesoros arqueo-lógicos, sino que también se pre-senta, por ejemplo, una reproduc-ción de la Roca de los Moros deEl Cogul, un conjunto de pinturarupestre que ha sido distinguidocon la declaración de PatrimonioMundial por la Unesco.Antes de bajar del primer pisodamos un vistazo al mundo anda-lusí. Llegamos a Àger. A ArnauMir de Tost. A 1149, fecha de laconquista de Lleida, que supusoel traslado del obispo Guillem Perede Ravidats desde Roda de Isábe-na hasta lo que ahora es la capitaldel Segrià.Esto también supuso la construc-ción de la Seu Vella, eje vertebra-dor de la planta baja del museo.Llegamos al gótico, momento es-telar de la exposición. Es casi unamonografía de la Seu Vella. En-contramos piezas únicas como elfragmento de Pentecostés del an-tiguo retablo mayor de alabastrode la Seu Vella. Los tapices del

Museo de Lleida, una caja de sorpresas

D’INTERÈS

Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.C/ Sant Crist, 1 – 25002 Lleida

Tel.: 973 28 30 75 Fax: 973 26 15 82

Horari:Laborables: De l’1 d’octubre al 31 de maig

(hivern), de 10.00 a 19.00 hores; de l’1 de juny

al 30 de setembre (estiu), de 10.00 a 20.00 hores.

Diumenges i festius: de 10.00 a 14.00 hores.

Dilluns: tancat.

Sant J

oan

Parc de MàriusTorres

Joan Baget

Ramón y Cajal

Bisbe Messeguer

Mar

agal

l

Alcald

e Sol

Ram

bla

d'Ar

agó

Sant AndreuCompanyia

Governador Montcada

Avinguda de BlondelJa

ume II

Major

Avingu

da de

Fra

nces

c Mac

iàCanye

ret

olde vila

Alcalde Costa

Plaça dela Catedral

Dol

ors

Lluí

sBe

sa

Plaça delDipòsit

Plaça delSeminari Vell

Plaça deGuifré I

Plaça deCervantes

Sant M

artíMestre EmiliPujol

Mar

agal

l

Jaum

eI E

l Con

qu

eri Darrera

deSant M

artí

Pont V

ell

Riu S

egre

Plaça deVíctor

Siurana

Sant CristPlaça de

Sant Josep

Bisbe

Plaça deSant Llorenç

Universitat

Plateria

Obradors

Sant A

nastasi

JardíPompeuFabra

La PaneraSant Carles

UniversitatPlaça

de la SalMúrciaBoters

Tallada

La Cotxera

CavallersPlaça de

l'Ereta

La Palm

a

Pla dels

Gramàtics

Plaça de SantAntoni Maria Claret

mbe

lles

Bisb

e To

rres

Ballester

Canonge GonzálezAvinguda de Catalunya

Acadèmia

BrucSant Antoni

Avinguda de M

adrid

Plaça deSant Joan

Avinguda de Blondel

Passarel·la

Estaciód'Autobusos

Plaça deSant Francesc

Plaça dela Paeria

Rectorat

MUSEU DE LLEIDA

75

The Museu de Lleida, which was officially openedon 30th November, 2007, is not a typical mu-seum full of exhibits in glass display cases withaccompanying labels. In this museum, visitorsare told something and are also helped to un-derstand the history of a specific territory: theLleida Plain. The visit begins on the first floorwith an audiovisual presentation. Visitors aretaken back in time and shown pieces datingfrom the Stone Age, the Lleida of the Ilergettribe, its Roman period, and the striking worldof the Visigoths of Bovalar (Seròs, El Segrià).The permanent exhibition also presents a re-production of the Roca dels Moros of Cogul: aset of prehistoric cave paintings that have beendeclared part of a UNESCO World HeritageSite. Before leaving the first floor, it is possibleto have a quick look at remains from the timeof Al Ándalus and the Moorish occupation of

this territory. The Gothic exhibits, which areperhaps the most important in the exhibition,can be found on the lower floor. This is analmost monographic exhibition based on theSeu Vella, which contains several truly uniquepieces, including a fragment of alabaster sowingthe Pentecost, which used to be part of themain altarpiece of the Seu Vella. The tapestriesfrom the Cabildo of the cathedral mark thetransition to the Renaissance part of the exhi-bition. This section of the exhibition includesan impressive model of the city which helps toexplain the sieges of Lleida, the conversion ofthe Seu Vella into a military barracks, by orderof Philip V, and the need to construct the newcathedral. The museum contains many surprises. Forexample: Did you know that the first beerdrunk in Europe was consumed by the inha-

bitants of the small settlement of Genó, nearAitona? And, how do we know this? Well, itis very simple: because the impressive collec-tion of large earthenware jars dating from the10th century BCE that were found at thissite, which can now be seen in the Museu deLleida, contained remnants of this beverage.The religious art on display is also eye-opening and helps visitors to imagine scenesfrom a novel by Arturo Pérez Reverte. Thealtarpiece of the Immaculada is a work thatexplains the complicated relationship that hasexisted between art and power over the cen-turies. The predella (lower part) of this altar-piece is also a unique exhibit, because its res-toration allowed art historians to scientificallydemonstrate something that all of the expertsalready suspected: the Moreneta had originallybeen white. �

Museu de Lleida: a surprise package

Cabildo de la Catedral marcaránel paso hacia el renacimiento.Aquí se cuentan los asedios deLleida, la reconversión de la SeuVella en cuartel militar por obray gracia de Felipe V y la cons-trucción de la forzosa catedralnueva, con una impactante ma-queta de la época. El museo es-conde muchas sorpresas. Unejemplo: ¿sabía que la primeracerveza que se bebió en Europala consumían los habitantes delpoblado de Genó, en Aitona?

Los romanos decían que la cerve-za era una costumbre bárbara,pero los arqueólogos han podidodemostrar que mucho antes deque Julio César conquistara Iler-da, aquí ya se bebía. ¿Y cómo sesabe esto? Pues muy sencillo:porque la impresionante colec-ción de tinajas del siglo X antesde Cristo que se ha encontradoen este yacimiento y que ahorase puede contemplar en el Museode Lleida contenía restos de estebrebaje.

El arte sacro también es capaz dedejarnos con la boca abierta ytrasladarnos a una novela de Ar-turo Pérez Reverte. El retablo dela Inmaculada es una obra queexplica la complicada relaciónque han tenido a lo largo de lossiglos el arte y el poder. La Vir-gen se mostraba en esta tablavestida con un lujoso manto quetenía mucho protagonismo en laobra. No era, precisamente, unejemplo de delicadeza. Núria Gi-lart, restauradora del Museo de

Lleida, pronto encontró la solu-ción: debajo de aquella ropa ha-bía una escena primitiva que al-guien decidió ocultar. ¿Por qué?Pues porque en esa escena, Adány Eva se mostraban desnudos.¿Más misterios? La predela deeste mismo retablo, cuando fuerestaurada en 2001, sirvió paraque los historiadores del arte pu-dieran demostrar científicamentelo que ya todos los expertos in-tuían: la Moreneta era blanca ori-ginariamente. �