1. 2. Protenes i cids nucleics.Activitat enzimtica 2. ndex LES PROTENES 1. Composici qumica 2. Aminocids 3. Enlla peptdic i pptids 4. Estructura 5. Propietats 6. Classificaci 7. Funcions ACTIVITAT ENZIMTICA 1. Concepte d'enzim 2. Caracterstiques qumiques 3. Caracterstiques de l'acci enzimtica 4. Les vitamines ELS CIDS NUCLEICS 1. Components 2. Polinucletids 2.1. cid desoxiribonucleic 2.2. cid ribonucleic 3. Funcions 3. PROTENES

Biopolmers 4. Elevat pes molecular 5. Constituides per C, H, O, N, S i P 6. Classificaci:

• • Holoprotenes 7. Heteroprotenes

8. 1. Els aminocids

Carboni asimtric 9. Configuraci tetrahdrica 10. L-aminocids

Unitat bsica

11. Tipus d'aminocids

1. Apolars

• Aliftics: Alanina 12. Aromtics: Triptfan

13.

2. Polars sensecrrega. Serina

3. Polars amb crrega

Positiva. Arginina 14. Negativa. 15. cid asprtic

16. Propietats

composts slids 17. incolors 18. cristallitzables 19. elevat punt de fusi(habitualment per sobre dels 200C) 20. solubles en aigua 21. activitat ptica

22.

Comportament amfter

• Punt isoelctric:valor de pH en qu la crrega nta de l'aminocid s zero.

23. 3. Enlla peptdic

Covalent 24. Uni entre aminocids 25. Carcter de doble enlla

26. 4. Estructura

Determina l'activitat biolgica de la protena 27. 4 nivells:

• Estructura primria 28. Estructura secundria 29. Estructura terciria 30. Estructura quaternria

31. Estructura primria

Seqncia d'aminocids

32. Estructura secundria

Disposici espacial de l'estructura primria 33. Estabilitzada per ponts d'hidrogen

34. Estructura terciria

Superplegaments de l'estructura secundria 35. Solubilitat i funcionalitat

36. Estructura quaternria

Acoblament de diverses cadenes polipeptdiques

37. 5. Propietats

Solubilitat 38. Capacitat amortidora 39. Especificitat 40. Desnaturalitzaci i renaturalitzaci

41. 6. Classificaci

Segons la composici:

• Holoprotenes 42. Heteroprotenes: apoprotena + grup prosttic

Segons la estructura:

• Fibrilars 43. Globulars

Segons la funci

44. 7. Funcions

Estructural:membrana, citoesquelet, collgena,.. . 45. Enzimtica 46. Hormonal:insulina, glucag, calcitonina,... 47. Reguladora 48. Homeosttica 49. Defensiva:immunoglobulines 50. Transport 51. Contrctil:actina, miosina, 52. Reserva:ovoalbmina, lactoalbmina,...

53. ACTIVITATENZIMTICA

1. Concepte d'enzim

Biocatalitzadors d'acci especfica 54. Actuen en petites quantitats 55. Es recuperen

56. 2. Caracterstiques qumiques

Ribozims 57. Holoprotenes:apoenzim + cofactor

• • • coenzim

58. 3. Caracterstiques de l'acci enzimtica

A. Propietats B. Mecanisme d'acci C. CinticaD. Regulaci E. Factors modificadors

59. A. Propietats dels enzims

Especificitat:

• Especificitat de substrat 60. Especificifitat d'acci

Regulaci 61. Desnaturalitzaci

62. B. Mecanisme d'acci

Rebaixen l'energia d'activaci

63.

Uni de l'enzim i substrat

Forma el complex enzim-substrat 64. El substrat es tranforma en producte i s'allibera

65. C. Cintica enzimtica 66. D. Regulaci de l'activitat enzimtica

Enzims allostrics

67.

Es poden regular per:

• Feedback 68. Inducci enzimtica

69.

Cintica dels enzims allostrics

70. E. Factors modificadors

Efecte del pH 71. Efecte de la temperatura

72.

Presncia d'inhibidors:

• Irreversibles 73. Reversibles
  • Competitiu 74. No competitiu

76. 4. Les vitamines

Vitamines hidrosolubles

Aliments AcciCarncia B1 o tiamina en el llevat, germen del blat i en el rovell d'ou. Interv en el metabolisme dels hidrats de carboni i cids grassos. s important en processos doxidaci que produeixen energia. Beri-beri Vitamina B2 ulles verdes, llet, ous, fetge i llevat Forma part dels coenzims FMN i FAD, que intervenen en reaccions redox, formant part de deshidrogenases que participen en processos de respiraci cellular. Dermatitis Vitamina B3 o cid nicotnic fulles verdes i germen del blat Precursor de la niacinamida, que forma part dels coenzims NAD i NADP, que intervenen en mecanismes redox, formant part de deshidrogenases dels processos respiratoris. Tamb interv en processos de laparell circulatori i sistema nervis. Ocasiona en l'home la malaltia denominada pelagra (sindrome de les tres D: dermatitis, diarrea i demncia) Vitamina B5 o cid pantotnic el llevat, cacauet s, rovelld'ou, llet i fetge Forma part del coenzim A,queinterv en moltesreaccionesbioquimiques dactivaci de certes molcules que intervenen en processos del catabolisme energtic. Participa en la producci dhormones antiestres i en la producci danticossos i neurotransmissors. Dermatitis, transtorns nerviosos, circulatoris, etc. Vitamina B6 o piridoxina llevat, grans de cereals, llet i en fetge precursor d'un coenzim que interv activament en el metabolisme daminocids. Interv en la sntesi de neurotransmissors. anmiesenalguns animals, aix com parlisi 77. Vitamina B9 o cid flic fulles verdes, fetge i rovell d'ou precursor d'un coenzim que actua en processos de biosntesi de les purines i, per tant dels cids nucleics. Interv de forma molt important en la formaci de cllules sangunies anmia i atura el creixement dels infants. Vitamina H o Biotina llevat, rovell de l'ou i fruites fresques Interv enlasntesi dcids grassos i s essencial per al creixement dermatitis Vitamina B12 o cianocobalamina fetge, peix, carn, llet i rovelld'ou Cura l anmia perniciosa. Com a coenzim interv en nombrosesreaccionscom el metabolisme dels cids nucleics. Interv en els processos de formaci de cllules sangunies i en el manteniment de la beina de mielina. anmia perniciosa Vitamina C o cid ascrbic Taronges, llimones, tomtigues i verdures i en molts animals Conserva les parets dels capillars, ja que interv en la sntesi de collgena i substncia intercellular dels capillars sanguinis. escorbut, malaltia que patien amb frequencia els marins en lantiguitat 78.

Vitamines liposolubles

Vitamina A Enforma de precursor (el -carote), es troba en fulles verdes, pastanagues, etc. Es troba en l'oli de fetge de peix. Protegeix i conservales mucoses,i esnecessria en el procs de lavisi xeroftlmia Vitamina D l'olide fetgede peixi es produeix per exposici de la pell al sol Regula el metabolisme del calci idelfosfor. raquitisme Vitamina E fulles verdes, germen de blat i en alguns greixos vegetals Actua com a substncia antioxidant esterilitat Vitamina K fulles verdes i en alguns bacteris. Factor important en la coagulaci sanguinia hemorragies 79. CIDS NUCLEICS

Polmers de nucletids 80. Elevat pes molecular 81. Funcions biolgiques importants

82. 1. Components

Nucletid =glcid + base nitrogenada + cid fosfric

83.

Base nitrogenada:

84.

Glcids:

85.

Nuclesid = 86. glcid + base nitrogenada 87. Nucletid = 88. nuclesid + cid fosfric

89. 2. Polinucletids

Enlla fosfodister: 90. uni entre dos nucletids

91. 2.1. cids desoxirribobucleics o DNA

Glcid: 2-desoxiribosa 92. Bases nitrogenades: T, G, A i C 93. Estructura:

• • Primria 94. Secundria 95. Terciria

96.

Estructura primria: 97. seqncia de nucletids 98. Exemple:5'ACGTTATTAA3'

99.

Estructura secundria: disposici a l'espai de dues cadenes de polinucletids en doble hlix. 100. Dades experimentals:

- Estudis cromatogrfics i d'anlisis qumiques realitzats per Chargaff. 101. - Estudisd'espectres de difracci de raigs X sobre molcules cristallitzades de DNA realitzats per Franklin i Wilkins. 102.

Model de la doble hlix 103. - Antiparalleles 104. - Complementries 105. - Bases nitrogenades a l'interior 106. - Esquelet glucdic a l'exterior

107.

Propietats: 108. Estable 109. Desnaturalitzaci/ 110. renaturalitzaci

111. 2.2. cids ribonucleics o RNA

Glcid: ribosa 112. Bases nitrogenades: 113. A, U, G i C 114. Poliribonucletdis 115. Formats per una sola cadena 116. Estructura:

• Primria 117. Secundria

118.

Classificaci 119. RNA missatger

120.

RNA ribosmic RNA nucleolar RNA transferidor

121. 3. Funcions

Participa en la replicaci, la transcripci i l'emmagatzamament de l'informaci gentica. 122. Intermediaris en transferncies d'energia (ATP) o d'electrons (NAD)