UNITAT 4

la veu

Música: 1er Cicle de l’ESO

52

53

4.1 Una eina al nostre abast

La comunicació oral ha estat utilitzada des dels inicis de la humanitat. Fins i tot abans d´existir altres tipus de llenguat-ge, com l´escrit, la tradició oral ha fet mantenir costums i recordar experiències transmeses de generació en generació.

En la vida quotidiana i malgrat els avenços tecnològics, el llen-guatge oral continua sent l´eina més directa i que més utilitzem per comunicar-nos, sigui directament o amb aparell electrònics.

Com es produeix la veu?

Com ja sabeu, perquè hi hagi so ha d´haver-hi una vibració. Ja saps que aquesta vibració es produeix als plecs vocals (cordes vocals). Però quin és el camí que segueix l´aire per arribar a aquesta vibració?

La veu és el so que es produeix quan l´aire passa per la laringe i fa vibrar els plecs vocals.

4. la veu

Vista dels plècs vocals (cordes vocals)

Música: 1er Cicle de l’ESO

54

L´aire que agafem (inspiració) inicia un viatge cap als pulmons, on reali-tza la funció vital de la respiració: aportar l´oxigen que necessita el nos-tre cos. A continuació, emprèn el camí de tornada fins a ser expulsat del nostre cos (expiració). És en aquest moment quan es pot produir el so.

Els òrgans essencials que participen en la producció del so són:

Els pulmons

com a emmagatzemadors i impulsors del´aire cap a l´exterior.Els pulmons realitzen dues funcions molt impor tants:

Per una banda, donen cabuda a l´aire, que serà la matèria primera del so. Per això, la seva mida i la seva capacitat d´eixamplar-se seran essencials per a la potència del so emès. Sota dels pulmons hi ha un múscul anomenat diafragma. Quan l´aire arriba als pulmons, aquest múscul baixa i deixa espai per afavorir-ne l´eixamplament.

Per altra banda, impulsen l´aire cap a l´exterior, ajudats per la mus-culatura respiratòria i , sobretot, pel diafragma, que torna a la seva posició i empeny els pulmons cap amunt, afavorint l´expulsió de l´aire.

Així doncs, el diafragma és un element molt important en la respiració, ja que funciona com un pistó. Per això la respiració més adequada per a l´emissió de la veu és la respiració diafragmàtica, que consis-teix a afavorir el moviment del diafrgma quan inspirem i expirem.

Un bon control de la respiració és essencial per a la bona utilització de la veu i, per tant, és vital per als professionals que en depenen (cantants, ac-tors i actrius, locutors i locutores de ràdio..) Aquest control s´aconsegueix treballant la musculatura amb uns exercicis respiratoris adequats.

Imatge dels pulmons obtinguda mit jançant Tomograf ia Axial Computaritzada (TAC).

55

La laringe

Com a òrgan que conté els plecs vocals, que són plecs mus-culars que produeixen la vibració que or igina el so.

Les cordes vocals són dos plecs musculars que delimiten la glo-tis i que es contrauen i vibren quan hi passa l´aire que prové dels pulmons. Aquesta vibra-ció és la que produeix el so.

La faringe

C o m a e l e m e n t r e s s o n a d o r, j u n t a m e n t a m b a l -t r e s c a v i t a t s q u e h i e s t a n c o m u n i c a d e s .

La faringe és una cavitat en forma de tubformada per la base del crani. Enllaça,doncs, la laringe amb el vel del paladar i, per extensió, amb les cavitats cranials (bucals, nasals, etc). En tots aquests punts, es realitzarà la funció ressonadora. Quan aquesta

funció es produeix de forma completa hi pren par t

a l t r e s c a v i t a t s c o r p o r a l s c o m l a c a i x a t o r à c i c a .

En una bona emis-sió de veu, tot el cos funciona com a res-sonador del so pro-duït als plecs vocals.

La faringe

E l c a n v i d e v e uDurant els deu o dotze primers anys de la vida, el creixement dels plecs vocals és inapreciable. És en aquesta edat, i lligat a la resta de canvis que engloben la pubertat, que es produeix el creixement més important. En les noies, s ’al lar guen aproximadament uns 6 mm (de 12 a 18 mm) i en ls nois uns 10 mm (de 15 a 25 mm). Per això, en l’anomenat canvi de veu, les noies acostumen a baixar la seva altura de veu dos o tres tons, mentre que els nois, la baixen aproximadament una octava. Durant aquest període és recomanable no forçar la veu.

Música: 1er Cicle de l’ESO

56

4.2 Veu parlada i Veu cantada

La veu parlada és la que utilitzem per poder-nos comuni-car, quan es parla, es dóna a la veu un ritme i una entonació que depen de la intenció del missatge que es vol transmetre.

P e r ò p e r c a n t a r , u t i l i t z e m u n r i t m e i una melodia pròpia de cada obra fixat pel compositor/a.

Tant com si uti l i tzem la veu cantada o la veu parla-da haurem de tenir en compte els següents 4 elements:

· Una respiració correcte

· Una bona posició corporal

· Una dicció clara

· Una bona expressió

La veu cantada: Quan cantem estem fent música amb la veu, però hi ha diferents formes d´utilitzarla segons l´estil de l´obra.

Veu cantada 1. Veu natural 2. Veu impostada

5.2.1 Veu cantada

La veu natural i la impostada són dos formes de cantar que reque-reixen un treball per tal d´afavorir un bon rendiment del instru-ment. En molts llibres es diu que la veu natural no es treballa, però això no és veritat. L´única diferència és que la veu natural té un timbre molt paregut a la veu parlada i generalment es canta acom-panyat d´un micròfon. En canvi, la veu impostada és un tipus de

57

veu de la qual el timbre és molt diferent a la veu parlada per tal d´aconseguir una major potència de veu i així doder arribar a tot el públic, ja que generalment el cantant no canta amb micròfon.

Dins de la veu impostada, fem una classificació de les veus de-penent de la seva tessitura (és l´extensió o àmbit d´una veu o d´un instrument. Conté les notes que pot produir normalment)

.

Agut Veus femenines Soprano

Mezzosoprano

Contralt

Veus masculines Tenor

Baríton

Greu Baix

Existeixen també una veu masculina més aguda que la del tenor. Es tracta de la veu de contratenor i pot arribar tan amunt com la soprano. El seu timbre recorda la veu infantil i s´aconsegueix treba-llant els aguts amb la veu de falset. La tessitura dels contratenors és similar a la que tenien els Castrati (eren uns cantants als quals, quan eren nens i abans de fer el canvi de veu, amputaven les glàndules genitals per tal d´aturar-los el creixement de la laringe. D´aquesta manera, el castrat mantenia la veu infantil al llarg de la seva vida, però amb una capacitat pulmonar i una potència d´adult. Aquesta pràctica es va utilitzar des del segle XVI fins a finals del segle XIX.

Música: 1er Cicle de l’ESO

58

4.3. Conjunts vocals

4.3.1 Cantar en grup: un treball acurat d´expressió

Quan cantem en grup, hem de tenir en compte també molts altres factors per poder interpretar molt més bé una obra mu-sical. Cantar en grup requereix marcar uns objectius col.lectius que van més enllà del que és treballar de manera individual.

Hem de conèixer a fons l´obra que cal interpretar. Aquesta tasca, com tantes altres, la fa el director. Ell és qui fa un estudi previ de l´obra per arribar a establir les característiques de la interpretació: n´analitza l´època i el compositor a qui pertany, les característiques musicals que té, les necessitats tècniques de cadascuna de les veus, etc. Un cop fet aquest treball marcarà la pauta a tot el grup a l´hora dels assajos.

El director utilitza un llenguatge gestual per tal de diri-gir l´obra, amb aquests gestos dóna entrades, marca respira-cions, els matissos, els finals de cada frase, les cadències, etc.

El més important d´un conjunt vocal és la uniformitat dels seus components. Per això, normalment i com a treball complementa-ri, es fan exercicis tècnics per tal de que sonin com una sola veu.

Els conjunts vocals poden interpretar música amb acompanyament instrumental o sense, quan és sense, diem que és un grup a capella.

Orquestra de cambra i cor

Cor Adinoi, dir Josep Martí

Cor de cambra del Palau

59

4.3.2. Classificació dels conjunts vocals

La primera classificació va amb relació al sexe dels componentns del grup. Quan canten únicament dones, nens o només ho-mes, direm que és un conjunt de veus iguals, i quan estan mes-clades en dones, nens i homes serà un conjunt de veus mixtes.

De vegades les veus femenines i infantils s´anomenen veus blanques

El nombre de components dels conjunts vocals només està defi-nit en les petites formacions, que van des del duet fins a l´octet.

2 cantaires Duet 6 cantaires Sextet

3 cantaires Trio 7 cantaires Septet

4 cantaires Quartet 8 cantaires Octet

5 cantaires Quintet

A partir dels grups de més de vuit components el nom del conjunt no fa referència directa al nombre de cantaires, com són: Cor de Cambra, Cor o Coral, L´escolania, L´Orfeó, etc.

El cor de cambra

A Partir de l´Octet fins a vint cantaires podem dir que és un cor de cambra. Per tant, el resultat és una aagrupació vocal no gaire nombrosa

Els cors de cambra acostumen a ser mixtos, amb els quatre tipus de veu del quartet mixt. Tambés podem trobar cors de cambra de veus blanques, i de veus masculines, tot i que és menys freqüent.

Hi ha hagut moments de la història en què la dona ha estat tan marginada que, fins i tot, no podia interpretar música a les esglésies. Per això, les agrupacions vocals que interpretaven música r eligiosa estaven formades només per homes i nens.

Quartet de veus nixtes

Cor de cambre del Palau de la música

Música: 1er Cicle de l’ESO

60

L´Origen:

Es remunta a l´època del Renaixement (XIV-XVII) i el Barroc (XVII-XVIII), i la seva missió era oferir música vocal als reis i aristòcrates. El seu nom ve del lloc on es feien les actuacions, es-pais no gaire grans, com les cambres o habitacions dels palaus.

Cor de cambra-------- Cor d´habitació

Cor de Chiesa -------- Cor d´església

El Cor o Coral

Quan el nombre de cantaires és més gran, la qualificació de “cam-bra” desapareix i el conjunt coral passa a ser anomenada cor o coral.

A l´igual de les corals de cambra, el seu repertori és molt variat, segons els tipus de veus que la formen (veus mixtes, blanques o masculines). Les corals infan-tils, per exemple, acostumen a interpretar un repertori majo-ritariament infantil o popular.

L´escolania

Quan una coral infantil està lligada a una entitat religiosa com pot ser un ordre esclesiàs-tic, una catedral o un monestir o una església i el seu repertori inclou sobretot peces religio-ses, se l´anomena escolania.

Detall d’un cor mixte

Coral formada amb alumnes del Casal dels Àngels

Escolania de Montserrat

L´escolania de Montserrat és una de les més conegudes actualment. Està formada únicament per nens que viuen i estudien al monestir de Montserrat. És coneguda tant per la seva qualitat interpretativa com per les seves acurades i treballades inter pretacions.

claraboia policromada del palau de la música

61

L´orfeó

L´agrupació de veus mixtes amb més cantaires és l´orfeó. El nom-bre des seus components por arribar a dos-cents cantaires i el seu repertori pot incloure tot el ventall de possibilitats compositives.

Una de les agrupacions corals de més prestigi del nostre país és l’Or-feón Donostiarra i al territori català tenim l’Orfeò Català amb una trajectòria i importancia digna d´admiració. Fundat el 1891 per Lluís Millet a Amadeu Vives, l´Orfeó Català no només s´ha dedicat a la interpretació coral sinó que ha desenvolupat nombrosos projectes, com la construcció del Palau de la Música catalana, l´edició de la revista musical catalana, l´organització de certàmens i concursos, la tasca mu-sicològica coral, la recuperació de la cançó popular i tradicional, etc.

4.3.3. Conjunts vocals populars de Catalunya

Al llarg de l´història i sobretot dins de l´àmbit popular, podem trobar diverses agrupacions vocals que, sense seguir una pauta determinada quan a la seva formació culta, han estat protagonistes de la música coral.

Els Cors de Clavé:

Lligat al moviment nacionalista català de la Renaixença del segle XIX, Josep Anselm Clavé (1824-1874) promou les societats corals a Catalun-ya, amb la fundació de Cors de Clavé. L´objectiu principal d´aquests cors era acostar la cultura al món obrer de Catalunya. Amb aquest

objectiu, organitzaven festivals tot promocionant la unificació de la manera d´interpretar les obres i els repertoris. Els cors que s´associaven tenien tradicional-ment un nombre bastant gran de components, de veus mascu-lines, i un repertori bàsicament català (tradicional i d´autors

Orfeón donostiarra

Orfeón Pamplonés

Josep Anselm ClavéCors de Clavé, anys 50 a Manresa

Música: 1er Cicle de l’ESO

62

catalans), tot i que també s´interpretaven obres d´autors uni-versals, sobretot de caràcter espectacular i de gran format.

Grups de caramelles

Segons la tradició, per l´època de Pasqua i sobretot en el món rural català, les colles de jovent anaven pels carrers i s´aturaven davant de les façanes d´algunes cases per cantar cançons, per les quals obtenien diferents recompenses. El repertori que interpretaven constava de cançons populars alegres i festives, sovint compostes per l´ocasió i amb un esperit crític.

La data de caramelles més antiga coneguda a Barcelona co-rrespon a l´any 1766, però no es va generalitzar fins a l´any 1880. Amb el pas del món rural a l´urbà, els obsequis per als cantaires van passar a ser dolços, vi dolç o bé diners.

Grup d´havaneres

A finals del segle XIX, molts mariners catalans hagueren de mar-xar cap a Amèrica per defensar l´última colònia que l´Estat espanyol hi tenia: l´illa de Cuba. Durant el temp que durà la guerra, aquests mariners visqueren en aquelles terres. Un cop finalitzada la guerra, molts d´ells tornaren als seus pobles i van aportar, entre altres costums, melodies amb un ritme molt característic. Aquestes cançons, anomenades havaneres per la seva procedència (l´Havana), aviat es fusionaren amb estils musicals de la costa catalana i donaren peu a un tipus de cançons de tema mariner, en llengua castellana o catalana, que mantenen aquest ritme característic.

Els grups que interpreten aquestes cançons acostumen a estar formats per cinc o sis components, normalment masculins, que canten a diverses veus i s´acompanyen amb instruments característics com la guitarra i l´acordió.

grup de caramelles de Reus, 1950

63

1. Omple el següent diagrama

2. Omple el següent diagrama

Música: 1er Cicle de l’ESO

64

3. Omple el següent diagrama:

4. Omple els espais buits.

1. En la vida quotidiana i malgrat els avenços tecnològics, el _____________

_______ continua sent l´eina més directa i que més utilitzem per _________

______, sigui directament o amb aparell electrònics.

2. Tant com si utilitzem la veu cantada o la veu parlada haurem de tenir en

compte els següents 4 elements:

________________________, ________________________, ___________

______________ i ________________________.

3. El concepte cor de cambra Es remunta a l´època del ______________(XIV-

XVII) i el _____________(XVII-XVIII), i la seva missió era oferir música vocal

als reis i aristòcrates. El seu nom ve del lloc on es feien les actuacions, espais

no gaire grans, com les cambres o habitacions dels palaus.

Cor de cambra-------- _______________

Cor de Chiesa -------- _______________

65