Turisme i crisi ecològica

Capitalisme fordista (1970): Espanya és la quarta potència turística mundial (13 milions turistes internacionals)

Inicis del Neoliberalisme: 20 anys de petroli barat i colonització turística de la perifèria global

Capitalisme Financer mundial: financiarització del capital d'turístic transnacional. El 2012 Espanya és la tercera potència turística mundial (57,7 milions de turistes internacionals)

Turistes internacionals (milers) i despesa turística (milions US$),

1950-2010

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

1.100.000

1.200.000

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

Arribada de turistes (milers)

Ingressos turisme internacional

(milions US$)

11 setembre 2001

(Atemptats terroristes EUA)

1ª Crisi energètica 1973.

Guerra Yom Kipur

2ª Crisi energètica

(Revolució Iran 1979)

1ª Guerra del Golf (gener 1991). (Nou

Ordr Internacional)

Crisi Sistèmica

Global

L'Evolució del turisme mundial a partir de la Segona Meitat del Segle XX

2012: MIL MILIONS DE TURISTES

INTERNACIONALS AL MÓN

2012

Turisme internacional: 1.000

milions turistes

Turisme domèstic: 6.000

milions turistes

Mediterrània: la gran “mina turística” mundial

Mapa mundial de viatger, 2003

La geografia mundial de les “fàbriques turístiques”

Evolució capacitat d'allotjament mundial en hotels i

establiments assimilats (mils de places), 1980-2003

6.436 6.9408.622

11.828 12.768

8.542 8.637

9.872 10.924

11.72312.175

8881.886

2.6383.800

7.9248.063

8.451

1.324

1.078

862

994

0

2.500

5.000

7.500

10.000

12.500

15.000

17.500

20.000

22.500

25.000

27.500

30.000

32.500

35.000

37.500

1980 1985 1.990 1.995 2000 2003

Àfrica

Pròxim Orient/Orient Mitjà

Àsia/Pacífic

Europa

Amèrica

Es

pass

a d

e 1

6,2

mili

ons

de p

lace

s el 1980

a 4

0,4

mili

ons

el 2010

Capacitat d’allotjament mundial i de les 200 primeres cadenes hoteleres, 1989-2010

Nombre d'habitacions de les 10 primeres cadenes hoteleres del món, 1992-2010

1992 1998 2005 2010

Milers habitacions 1.974,65 2.878,76 3.866,09 4.392,31

1989 1992 1993 1994 1995 1996 1997 2002 2005 2010

Mundial (milions d’habitacions)

10,88 11,65 11,77 12,28 12,59 13,32 13,60 17,16 18,3 20,2

200 Principals Cadenes Hoteleres (milions

d’habitacions) 2,85 3,47 3,61 3,72 3,86 4,03 4,80 6,00 6,27 7,88

% (Cadenes Hoteleres/total

mundial) 26,22 29,82 30,68 30,33 30,64 30,27 35,26 34,96 34,26 38,97

2005 2010

CH Matríz Posición Hoteles Habitaciones Posición Hoteles Habitaciones

InterContinental Hotels Group R. Unit 1 3.606 537.533 1 4.437 647.161

Wyndham Worldwide EUA 2 6.344 532.284 3 7.207 612.735

Marriott International EUA 3 2.741 499.165 2 3.545 618.104

Hilton Worldwide EUA 4 2.817 485.356 4 3.671 604.781

Choice Hotels International EUA 5 5.897 481.131 6 6.142 495.145

Accor SA França 6 4.065 475.433 5 4.229 507.306

Best Western International EUA 7 4.195 315.875 8 4.038 308.692

Starwood Hotels & Resorts Worldwide

EUA 8 845 257.889 7 1.041 308.736

Carlson Hotels Worldwide EUA 9 922 147.129 9 1.064 162.143

Global Hyatt Corp. EUA 10 731 134.296 10 453 127.507

Sol Meliá SA Illes

Balears 12 328 81.282 15 350 87.000

Riu Hotels Group Illes

Balears 28 109 35.000 30 107 42.000

Barcelo Hotels & Resorts Illes

Balears 30 115 30.035 26 182 46.922

Iberostar Hotels & Resorts Illes

Balears 32 90 28.000 20 101 67.400

¡Las cadenas hoteleras baleares entre los 30 gigantes mundiales!

L’expansió teritorial de la indústria

turística • La indústria turística requereix "aterrar" a terra.

– El territori com a suport de les activitats turístiques (i del negoci turístic).

– De la platja a la muntanya.

– De l'aeroport al parc natural (passant sempre per l'allotjament com a pedra angular ...).

– Però, encara és un SISTEMA!

• La mirada turística i la construcció turística de l'espai:

– Mercantilització (turística) del territori.

– Els espais turístics com a creadors de ciutat.

– La guetització turística: polarització social i territorial.

Gössling, S. (2002) “Global environmental consequences of tourism”,.Global Environmental Change12(4): 283-302.

Requeriments territorials de la indústria turística mundial

Superfície/plaça

(m2)

Places

(milions)

Superfície

total (Ha)

Hotels 30 15,98 47.940

Cobertes del sòl de

diferents tipologies

d’allotjament turístic

Camping 50 9,08 45.250

Pensions 25 4,06 10.150

Self-catering 50 3,62 18.100

Ciutat de Vacances 130 0,75 9.750

Cases de Vacances 200 0,68 13.600

Total ----- 34,14 144.790

Transformacions

indirectes

Infrastructures de

transport 50.000.000

Camps de Golf 1.350.000

Total 51.494.790

Els requeriments territorials de la

indústria turística global equivalen al

0,3% de les terres emergides (una

superfície quasi equivalent a la de

l’Estat espanyol)

Moltes de les transformacions territorials a causa del turisme es duen a espais altament vulnerables (p.ex. La

línia de costa, el 75% dels sistemes dunars del Mediterrani s'han destruït des dels anys 1960).

Turisme, energia i canvi climàtic

• Cal tenir en compte que:

– El turisme és una activitat que requereix

quantitats ingents d'energia.

– La major part dels turistes internacionals es

desplacen en avió.

– Les principals regions turístiques del planeta

són les que es veuran més afectades per les

pertorbacions climàtiques

La factura energètica del turisme global

Requeriments energèticos per pernoctació (MJ)

Requeriments energètics total

(PJ)

Emissions de CO2 (Milions

Tm)

Energia per tipus

allotjament

Hotels 130 351,1 55,7

Campaments 50 49,8 7,9

Pensions 25 17,2 2,7

Allotjament (self-catering)

120 73,4 11,6

Ciutat de vacances 90 11,4 1,8

Cases de vacances 100 5,0 0,8

Total ----- 507,9 80,5

Altress requeriments

energètics

Transport 13.223 1.263

Activitats recreatives

350 55

Total 14.081 1.399

Source: Gössling, S. (2002) “Global environmental consequences of tourism”,.Global Environmental Change12(4): 283-302.

Les emissions GEH del turisme global

equivalen al doble de les d’Alemanya

(739 milions Tm CO2) i són quasi 5

vegades les de l’Estat espanyol (286

milions Tm CO2)

• Les emissions de GEH del turisme global equivalen al 5% del total mundial.

• Als països del capitalisme avançat, amb el 15% de la població mundial, es realitzen el 82% dels moviments de transport relacionats amb l'oci-turisme.

• El 40% de les emissions GEH del turisme global corresponen al transport aeri. Només el 2% de la població mundial puja a un avió.

• Emissions turisme internacional: 494 kg CO2/turista

• Emissions turisme domèstic: 120 kg CO2/turista

Risc climàtic a les piscines del

turisme global

La alegria dels

lobbys turístics:

previsions 2020

OMT

El turisme és

petroli i tenim

males

notícies…l’era del

petroli barat s’ha

acabat

Segons Fischer-Kowalski (2000): “ el metabolisme socioeconòmic conceptualitza les relacions entre les societats i el medi ambient com un procés constituït per imputs i outputs biofísics que se resumeixen en els materials i energia que

s’extreuen del medi i que són processats (ingerits) per la societat. Part d’aquests materials

són acumulats com estoc socioeconòmic i una altra part és llançada al medi en forma de residus

o emissions contaminants”

EL METABOLISME SOCIOECONÒMIC

Metabolisme socioeconòmic o quant

“pesen” les nostres economies i les

relacions socials que hi ha

emmagatzemades dins les mercaderies

Darrere d'una aliança de matrimoni (anell d'or d'uns 10 grams) hi

ha una motxilla ecològica d'unes 3,5 tones de materials

Producció domèstica

Producció domèstica

Reciclatge, reutilització, remanufactura, substitució

Extracció domèstica. Materials no emprats

Extracció domèstica. Materials emprats

Estoc manufacturat

Outputs domèstics a la natura (residus, contaminants)

Importacions (matèries primeres, materials processats, materials continguts en mercaderies)

Exportacions (matèries primeres, materials processats, materials continguts en mercaderies)

Fluxos indirectes de les importacions

Materials emprats Materials no emprats

Adicions netes

d’estoc

Esquema de la noció de metabolisme

socioeconòmic: tots els fluxos estan incrustats en les

relacions socials

El metabolisme del capitalisme

balear en temps d’eufòria

econòmica

Cala Vedella (Sant Josep, Eivissa)

Estimació dels RTM segons el tipus d’economia a principis del segle XXI

Món P. Enriquits Xina P. Empobrits Balears

Tm/

cap %

Tm/

cap %

Tm/

cap %

Tm/

cap %

Tm/

cap %

Biomassa 7,29 38,37 4,81 9,24 1,12 51,06 5,94 77,39 4,95 11,20

Minerals

metàl·lics 2,8 14,74 7,75 14,89

7,62 40,09

0,3 3,89 8,11 18,47

Minerals no

metàl·lics,

pedrera i

excavació

4,37 23 18,75 36,04 1,2 15,59 16,58 37,75

Combustibles 4,55 23,95 18,35 35,28 9,70 51,06 0,24 3,13 12,9 29,37

Altres

importacions 0,00 0 2,36 4,54 0,56 2,95 0,00 0 1,41 3,21

RTM Tm/any 19 100 52 100 19 100 7,7 100 43,9 100

RTM (Kg/dia) 52,05 142,55 52,05 21,04 120,33

Fluxos de Materials Importats = 67,3% dels RTM

Fluxos de Materials Domèstics = 36,7% dels RTM

Fluxos de Materials Domèstics

Fluxos de Materials

Importats

Biomassa 38,94% 61,06%

M. no metàl·lics 84,57% 15,43%

Metalls, combustibles, altres 0% 100%

RTM (sense erosió) de les Balears segons procedència i modalitat de

flux, 2004 (unitat: mil Tm)

7.930

17.616

25.546

9.1057.289

16.394

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

Fluxos Domèstics Fluxos Importats Fluxos Totals

Fluxos Ocults

Fluxos Directes

41

,9 m

ilio

ns T

m

Fluxos Materials Ocults = 60,9% dels RTM

Fluxos Materials Directes = 39,09% dels RTM

L’abstracció dels valors monetaris no ens donen cap informació

sobre aquesta dimensió socio-ecològica del metabolisme social

Així, podrem saber la motxilla ecològica dels béns que utilitzam?

La rellevància dels fluxos ocults o indirectes

RTM segons tipologia del flux: directe - ocult (%)

31,73

48,77

42,20

39,25

41,46

50,91

39,09

68,27

51,23

57,80

60,75

58,54

49,09

60,91

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

EUA (1994)

P. Baixos (1994)

Alemanya (1994)

Japó (1994)

UE-15 (1997)

E. espanyol (2000)

I. Balears (2004)

Flux Directe Flux Ocult

Estimació dels RTM de la població resident i del negoci

turístic

Població Resident

(103 Tm)

Negoci Turístic

(103 Tm)

RTM turista

(Kgs)

Biomassa Agrícola 2.164,13 680,94 59,28

Biomassa Animal 528,14 166,18 14,47

Biomassa Pesca 21,58 6,79 0,59

Biomassa Forestal 348,59 109,68 9,55

Altres biòtics 482,30 151,75 13,21

Minerals metàl·lics 5.889,76 1.853,21 161,34

Minerals no metàl·lics 12.044,07 3.789,65 329,92

Combustibles 9.370,90 2.948,54 256,69

Altres productes

acabats 1.023,81 322,14 28,04

Total 31.873,29 10.028,89 873,09

La petjada ecològica (PE): l’expressió territorial del metabolisme

socioeconòmic

“La PE és una eina que serveix per

determinar l’àrea de terra i mar

ecològicament productius que es

requereixen per a proveir tota

l’energia i els recursos materials

consumits i per poder absorbir els

residus produïts per una població

definida amb l’actual tecnologia,

sigui on sigui que es trobi aquesta

àrea”

“Pressupost territorial”: tros de terra i mar per habitant del

planeta.

Sòl agrícola 0,53 ha

Pastures 0,27 ha

Bosc 0,6 ha

Sòl “construït” 0,10 ha

Mar 0,14 ha

TOTAL 1,9 ha

- Sòl per la protecció de la

Biodiversitat - 12%

Capacitat Ecològica per

càpita 1,67 ha

Evolució de la Petjada Ecològica, 1900-2008.

PE Països del Nord Global

(Gha/cap) Biocapacitat Global (Gha/cap)

1900 1 5,9

1950 2,13 3

1994 4,6 2

2007 5,75 1,78

1961 2007

Rees & Wackernagel (1996);

Living Planet Report.

PET d’un turista australià a Nova Zelanda (12 pernoctacions) (Hunter i Shaw, 2007)

Zona de trànsit

Viatge anada/tornada 6892 km

Requeriments energètics 12,06 Gj

superfície forestal requerida 0,17 ha

Impacte del transport aeri sobre el sòl forestal (factor 2.7)

0,46ha

Superfície forestal requerida (en hectàrees globals)

0,62 gha

Àrea destí Petjada del turista al llarg dels 12

dies 0,29 gha

PET 0,91 gha

La petjada ecològica d’un turista a

Seychelles (Gössling et al., 2002).

• Any2000: 117.690 turistes internacionals (70% d’Europa).

• Estància mitjana 10,4 dies.

• 115 illes, 455 km2 de superfície terrestre, 1374000 km2 de Zona Econòmica Exclusiva (marítima).

H.E. del sòl artificial

Carreteras 0,0002 ha/tur

Aeropuerto 0,0009 ha/tur

Alojamiento 0,0015 ha/tur

Actividades (p.ej. Golf) 0,0008 ha/tur

Total 0,0033 ha/tur

Total en hectáreas globales 0,0105 gha/tur

H.E. energètica

Combustible del transport aeri 25,46 Gj/tur

HE transport aeri 0,34

ha/tu/año

HE transport aeri ajustada (factor 2.7) 0,94

ha/tur/año

Combustible-altre transport 1,18 Gj/tur

HE combustible altre transport 0,016 ha/tur

Combustible allotjament 0,60 Gj/tur

HE combustible allotjament 0,0082

ha/tur/año

HE energia (transport-allotjament) 0,9652

ha/tur/año

HE energia (transport-allotjament) en hectàrees globals

1,73 gha/tur/año

PET Seychelles

P.E. energètica 1,73 gha/tur

P.E. sòl artificialitzat (construït) 0,01 gha/tur

P.E. agrícola 0,06 gha/tur

P.E. pastures 0,02 gha/tur

P.E. marítima 0,003 gha/tur

P.E. forestal 0,014 gha/tur

PET 1,85 gha/tur

PET total 218.842 gha

4,8 vegades la superfície de les illes Seychelles

La petjada ecològica de les Balears, 2004.

Petjada Ecològica

(IPH) (Ha/càpita)

Superfície equivalent:

dèficit ecològic

Petjada Ecològica

Turista (Ha/càpita)

Superfície equivalent de

petjada ecològica

turística

Agrícola 0,351 -2,59 0,009 0,86

Carn i ramaderia

(pastures) 0,135 -1,39 0,004 0,57

Forestal 0,185 -0,25 0,005 0,3

Artificial 0,024 0 0,001 0,24

Pesca 1,029 -0,69 0,027 0,4

Energètica 4,405 0,115

P.E. Superfície

Terrestre

Protegida

0,029 -2,9 0,001

P.E. Superfície

Marina Protegida 0,048 -1 0,001

Total 6,204 -5,35 0,162 1,31

Total terrestre 5,129 -14,75 0,134 3,77

Total marina 1,075 -0,34 0,028 0,32

300 x 106 € – 50 x 106 €

100 x 106 € - 300 x 106 €

25 x 106 € - 100 x 106 €

0 – 10 x 106 €

10 x 106 € - 25 x 106 €

Minerals metàl·lics

Biomassa

Combustibles

Minerals no metàl·lics

Altres productes

Deslocalització dels conflictes socioecològics

On es desplacen les extraccions biofísiques i els conflictes

socioecològics que les acompanyen?

Fluxos de Materials Importats en termes biofísics (Tm)

Mapa X. Fluxos de materials directes importats en € segons regió de procedència (en base a país d’origen), 2004. (Elaboració pròpia a partir de http://aduanas.camaras.org/)

300 x 106 € – 50 x 106 €

100 x 106 € - 300 x 106 €

25 x 106 € - 100 x 106 €

0 – 10 x 106 €

10 x 106 € - 25 x 106 €

Minerals metàl·lics

Biomassa

Combustibles

Altres productes

Minerals no metàl·lics

L’altra cara de la moneda: una realitat ocultada per l’abstracció monetària

L’abstracció monetària oculta la realitat biofísica i els

conflictes socioecològics associats al metabolisme social.

Fluxos de Materials Importats en termes monetaris (Euros)

Exigències hídriques de la industria turística global

• El 71% de la Terra està coberta per aigua.

• No obstant això, el 3% de l'aigua és dolça, però d'aquesta un 68,7% correspon als casquets polars i glaceres i un 30% a aigües subterrànies.

• Així doncs, l'aigua dolça superficial és el 0,3% del total la major part de la població mundial s'abasteix d'aigües superficials.

• La humanitat utilitza uns 5.000 km3 d'aigua dolça, el que equival aproximadament al 40% dels recursos disponibles.

Gössling, S. et al. (2012) “Tourism and water use: Supply, demand, and security. An international review”

en Tourism Management vol.33, nº1, pp.1-15.

Exigències hídriques de la industria turística global

• Els usos domèstics d’aigua són d'uns 600 km3 (12% de l'ús total) – Mitjana mundial de 160 l/persona/dia

– En algun cas, com Zanzíbar, l'ús d'aigua per turista és 70 vegades superior al dels residents.

– A Espanya l'ús mitjà és de 440 l / turista / dia, però si és amb camp de golf la quantitat s'eleva a 880 l / turista / dia. En aquest últim cas, són unes 7 vegades superiors a la mitjana espanyola.

Us directe d’aigua Litres/turista/dia

Allotjament Activitats

84-2.000 10-30

Us indirecte d’aigua Litres/turista/dia

Infraestructures Combustibles Menjar

Sense dades 750

2.000-5.000

Total 2.000-7.500

Gössling, S. et al. (2012) “Tourism and water use: Supply, demand, and security. An international review”

en Tourism Management vol.33, nº1, pp.1-15.

• Incidència sobre la biodiversitat:

– Amb el turisme internacional ha augmentat

també el comerç il·legal de flora i fauna

– Any 2000: a les duanes alemanyes es van

trobar 28.360 productes d'espècies

amenaçades

• Amb l'augment dels moviments de persones a

escala planetària, es desplacen les malalties.

– No només les que poden contreure els turistes als

països exòtics als que viatgen.

– Sinó que els turistes poden transportar malalties a

les destinacions, així com feren els colonitzadors.

Com hem vist, darrere del turisme, el relax, el plaer i la bona

vida s'amaguen rellevants costos socioecològics als quals el

capital turísitc els dóna l'esquena o invoca el mantra de la

responsabilitat corporativa

Per a l ’ OMT (Organització Mundial del Turisme) el turisme sostenible és el que“té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones”.

Què entenem per turisme

sostenible?

• Sostenir el turisme?

• Sostenir el mateix número de turistes?

• Turisme a la naturalesa?

• Turisme Alternatiu, o Alternatives al

Turisme?

Què entenem per turisme

sostenible?