trimestral abril 2011
DESCRIPTION
Revista Trimestral d'abril 2011TRANSCRIPT
TTTTRRRRIIIIMMMMEEEESSSSTTTTRRRRAAAALLLL2222nnnn TTTTrrrr iiiimmmmeeeesssstttt rrrreeee ccccuuuurrrrssss 2222000011110000----2222000011111111
Amb sal i pebre ELS BOMBERS DE LA MESTRALAcostumats a apagar tota mena de focs, el personaldocent i no-docent de l’escola s’ha apuntat de mane-ra massiva a la cursa dels bombers d’enguany. Lainscripció s’ha fet de manera menys o MÉS coaccio-nada, perquè quan hi havia alguna persona de secre-taria que amb tota la llàstima del món no s’hi podiaapuntar perquè “estava tancada la inscripció…”aquesta, com les aigües de Moisès, es va obrir mira-culosament als seus peus! Si és que quan es tractade deixar amunt el pavelló de la Mestral!!!Un cop formalitzades les degudes inscripcions, el passegüent ha estat com ja deveu estar pensant… entre-nar??? Nooooooo!!!! Parlar-ne!!! Perquè… de quèserviria aquest desgast físic i mental si no se’npogués parlar?? Així doncs, les cames no ho sabemsi resistiran però les llengües us podem assegurarque estan en perfecta forma!D’opinions i de consells n’hi ha hagut de tota mena.Alguna ment perversa ha recomanat el dopatge abase de Fanta de llimona que es veu que té un pun-tet interessant, d’altres l’ús de la T10 per tal de, si esdóna el cas,“escurçar camí” el que sí que tots elsaspirants a mestrabombers tenen molt clar és quemés val no “hidratar-se” abans de la cursa que aixòdesprés passa factura….Així doncs, els dies previs a la cursa han transcorre-gut entre hipòtesis i especulacions sobre com es potesdevenir tan magne acte, combinades amb amena-ces i advertències d’algun CE de primària que tremo-la davant la possibilitat d’una baixa col.lectiva del seupersonal. No pateixis PCR, això no passarà! Estem en forma isom màquines dissenyades per aguantar i resistir totel que se’ns pugui presentar ( o no t’ho hem demos-trat prou?). Per si de cas aquest article queda escritabans del 10 d’abril… no fos que…!
CAPS SENSE FRONTERESVa ser un dimarts. Els nois i les noies de 4td’ESO, acompanyats de tres professors vancomençar un llarg periple que els duria de SantFeliu al Prat, del Prat gairebé a Gavà, de Gavàa Gatwick, de Gatwick a Richmond, deRichmond a als afores de Richmond, a la GreyCourt School. Van ser unes sis hores de viatgeque els allunyaven de la pàtria-mare, la NostraBenvolguda Mestral. Cansats però satisfets, elgrup mestraler va ser rebut pel bo i mlloret del’Staff de l’escola anglesa que els va convidar aconèixer l’edifici de l’esmentada entitat. Quinaemoció conèixer nous horitzons en el món de l’e-ducació, i, a la vegada, quina nostàlgia dels quehavien deixat allà al peu de la muntanya de laSant Creu… amb el cor encongit van penetrar al’interior d’aquell nou i desconegut temple delsaber… i de sobte! A la paret principal de l’entra-da principal, els colors d’un gran mural: el groc iel vermell (no entrarem en més detalls) van cap-tivar les seves mirades. Un conjunt de fotos elseren familiars: les fotos de l’intercanvi del curspassat!!! i enmig, coronant la mostra, la fotod’uns professors entaulats presidits, a primerafila, pel 66,6%(periòdic) del nostre equip direc-tiu!!! Quina emoció, quin moment més intens.Ben bé no hi ha distàncies, ni fronteres quepuguin impedir a un bon cap estar al costat delsseus subordinats. Aquell póster i les seves fotosvan acompanyar els mestralers cada matí iels van fer sentir com a casa!
ELS NOUS VESTIDORSLes obres dels nous vestidors van durar tres mesos, en els que la gent s’havia de canviar al gimnàs en cator-ze minuts, set minuts per als nois, i set per a les noies, tot i que sempre ens havíem de canviar en menystemps.Durant uns dos mesos la zona de davant dels vestidors va estar ocupada i inaccessible per facilitar el treballdels paletes.Els canvis que hi ha hagut són, més dutxes i, un lavabo que està a dins dels vestidors, També han pintat lafaçana de davant, han posat una rampa i unes finestres amb vidres opacs. Les dutxes són força semblantsperò noves.Ens preguntem com serà el túnel del terror l’any que ve amb els nous vestidors. *Nota de l’editor: Em sembla que ja us podeu anar acomiadant del túnel del terror!!
TROBADA, A LA MESTRAL, DE LES ESCOLES ESUROPEES PARTICIPANTS AL NOSTRE COMENIUSAquest any, l’Escola està participant en un projecte anomenat Comenius .Aquest projecte potencia lacol.laboració entre escoles europees. Aquest mes de març, dos alumnes danesos, dos d’anglesos i dos d’ho-landesos, acompanyats dels seus professors, van venir a Barcelona per posar en comú el treball que havienestat fent tot aquest temps. Aquest treball tractava sobre els valors dels joves. En el Comenius s’aniran tre-ballant temes de tipus social, tecnològic, i medio ambientals.Tots els participants a la trobada van quedar molt contents de la feina realitzada.
Noticiari
Editorial
2n tr
imes
tre
03
Tim
estr
e 2
01
0 -
20
11
HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO:
Els professors i professores que han treballatamb els grups:
Eli Ramírez, Raquel Puig, Anna Rovira, CarmeBosch, Núria García, Víctor Querol, SusagnaFont, Jordi Guirado, Montse Vinyoles, EulàliaRiera, Estel Andreu, .
Supervisant treballs d’alumnes:
Esther Alenyà, Anne-Sophie Jégou, JosepMarí, Emilia Ocaña.
Dissenyant la portada:
Víctor Querol
Des de Llengua i comunicació:
Marc González, Miquel Àngel Grau, Núria Lin,Guillermo López, Àlex López, Ricard Oliva,Jordi Olivella, Laia Pahissa, Mar Prieto, JúliaRolduà, Víctor Sánchez, Pau Vicens , EnricVila, Pau Andreu, Bernat Baleta, Laia Battestini,Erola Boadas, Albert Bolorino, Martí Bosch,Marta Castellanos, Èlia Castro, Àlex Daudé,Jaume Duran, Blanca García, Júlia Hidalgo, Eulàlia Riera.
Suport informàtic:
Carlos Iglesias
A tots ells, moltes gràcies!!Eulàlia Riera
“Mirant el cel”. Treball realitzat pels alumnes de1r de Primària entorn l’obra de Joan Miró. Els símbols que utilitza Miró en la seva obrapassen a formar part del llenguatge plàstic quehan utilitzat els alumnes – constel·lacions,estels, lluna, sol i els ulls-, així com els colors –els bàsics, el blanc i negre.
“Jo us invito, poetes, a què sigueu futurs,és a dir, immortals. A què canteu avui comel dia d'avui. Que no mediu els versos, niels compteu amb els dits, ni els cobreu ambdiners. Vivim sempre de nou. El demà ésmés bell sempre que el passat. I si voleurimar, podeu rimar: però sigueu Poetes,Poetes amb majúscula: altius, valents,heroics i sobretot sincers.”
Joan Salvat Papasseit escrivia aquestesparaules tan estimulants en el seu primermanifest futurista, el juliol de 1920. JoanSalvat Papasseit mirava el futur i el futur de1920 potser som també una mica nosaltres.Nosaltres som el futur cap on mirava JoanSalvat Papasseit.Els nenes i nenes, els nois i noies del’Escola, durant aquest segon trimestre,han provat de ser POETES, en majúscula,tal com volia el poeta futurista. Han parlat,en els seus versos, de tot allò que els agra-dava, emocionava o preocupava: de coni-llets petits o d’animals grans com elefants,de l’amor i de la mort, del somni i de la rea-litat, del paisatge de mar, del de muntanya,de l’odi i de la bondat...i d’aquesta manera, fent volar lliurement el
pensament i el desig; han après a ser mésvalents, més heroics, més sincers i sobretotmés feliços; perquè gaudir de la poesia(tant llegint-la, com escoltant-la, com escri-vint-la) és una felicitat que no es cobra;però tampoc no es paga, amb diners.
l’aparadorE
scol
a M
estra
l
0404
P3ELS OCELLS HAN ARRIBAT
ELS OCELLS HAN ARRIBATAMB LA PRIMAVERA.
I ARA CANTEN TOT VOLANT,TOT REVIU AMB EL SEU CANT.
AI!, QUIN GOIG PODER CANTAR,ÉS LA PRIMAVERA!
(Popular alemanya)
Ariadna BoronatMarta Cendrós
Emma LópezSara Garcia
2n tr
imes
tre
0505
EL CONILL
Una orella enlaire,una orella avall,i un trosset de cuaque es va bellugant.
Tens la pell gruixuda,tens la pell suaui unes dents que sempreestan rosegant.
l’aparador
P4
Irene Santajuana Íker González
Íker Lucas Naia Rigual
Has fet un niu flonjoamb pèls del teu cosperquè hi puguin néixerels teus llodrigons.
Té una pastanaga,rosega de gust.Si ets tan bona mare,te l’has merescut.
Núria Albó
Esc
ola
Mes
tral
0606
l’aparador
P5
L’ARNAU TÉ UN GRIPAU QUE ÉS DE COLORBLAU.(ARNAU)
A LA MUNTANYAHI HA UNA CASTANYAI TAMBÉ UNA ARANYA.(ROGER M.)
LA MARIETA DÓNAUNA VOLTETAA UNA FLORETA.(ÈLIA N.)
LA GATETAÉS BONIQUETAI TÉ UNA CUETAMOLT CURTETA.(SARA)
A LA NEUHI HA EL TRINEU.(MAX)
EL MOSQUITÉS MOLT BONICI SURT DE NIT(EULÀLIA)
EL DOFÍÉS MOLT FI,I JO FAIG UN RODOLÍ.(JORDI)
L’ESQUIROLMENJA UN AGLÀQUAN FA SOL.(BERTA E.)
EL BOCAFÍÉS UN DOFÍQUE SURT AL MATÍ.(ROGER V.)
LA FLORFA BONA OLORPERQUÈ HO DIC JO!(CARLES)
EL RATOLÍFA EL PII SURT L’ARC DE SANT MARTÍ(ÀLEX B.)
L’ABELLAÉS MOLT TRAPELLAI SURT AMB LES OVELLES.(ÀLEX A.)
L’ARNAU CAUDE LA NAU.(MARC)
AQUÍ HI HA UN ANEGUETQUE ÉS MOLT BONIQUET.(ÈLIA S.)
EL CARGOLÉS MENJA UNA COL.(XEICA)
EL MEU CAVALLCORRE AVALL.(ÀGATA)
EL POLMARCA UN GOL.(POL)
EL MARÇALAGAFA UN PALI ES FA MAL.(MARÇAL)
TINC UNA FLORQUE FA BONA OLOR.(MIQUEL)
EL DINOSAUREESTÀ AMB LA LAURA.(LAURA)
LA GISELATÉ UNA VELA.(GISELA)
LA TORTUGATÉ UNA ERUGA.(ÍNÍGO)
EL LLEÓTÉ UN TAMBOR.(GENÍS)
LA BERTATÉ UNA MARIETAQUE DÓNA UNA VOLTETA.(BERTA M.)
AL CASTELLHI HA UN CISTELLMOLT VELL.(JÚLIA)
EL MIRALLÉS DE METALLI TÉ UN GALL.(PAU)
RODOLINS
2n tr
imes
tre
07
EL MAR
És ataronjat i brillant.Amb un cel blavós.Els dofins saltantpel mar misteriós,i algues flotantal fons van ballant.
Martín Ortiz
LA PLATJA
Jo vaig caminantper la platja.Prop del mar blavós,noto el sol cremanti el vent que va bufantendarrere i endavant.
Guillem Salas
LA NATURA
Aquest cel de colorssembla l’arc de Sant Martí.Els núvolssemblen una corda,L’herbasembla un dinosaure,L’aiguasembla una casa geganti la posta de sol sembla un foc amb cotóque no crema.
Carlos Hernández
l’aparador 1r
l’aparador 2nE
scol
a M
estra
l
0808
LA MEVA CONILLETA
La meva conilletaés molt bufoneta.Li agrada fer brometesi jugar amb mi i la tieta.Té un amiguetque és un conillet;i a la sortida de l’escola,vol córrer i menjar escarola.
Júlia Carbonell
EL MEU PARE
Papa tu saps tantque t’estimo bastant.M’agrada que em facis pessigollesi espaguetis a les olles.M’agrada estar al teu costati veure amb tu els gats.
Robert Soliva
LA PRIMAVERA
La primavera és verda i de colorsi de la cova surt un ós.La primavera és meravellosa,s’assembla a una rosa.Els animals corren pel campi al cel hi ha un llamp.
Eric Luque
2n t
rimes
tre
0909
VIU AL MAR
És gris i el cos té molt llis,és de to blavósi d’aspecte molt lluminós.
És d’un gran tamanyi neda amb afany.
Té ben esmolades les dents,que fa servir com a ganivets,per poder enxampar tots els peixets.
Tots li tenim molta por,sabem que és el TAURÓ.
Víctor Ginestà
EL RINOCERONT
Té una pell gruixuda,molt bonyeguda, i sembla caiguda.
Té un gran caparràs,i a la punta hi té un gran nas,amb una banya,tota ella molt estranya.
Viu a la sabana africanano molt plena de vegetació, però enmig de molta animació;antílops, girafes, zebres i algun lleó.
Ferran Montero
L’ELEFANT
Un gegant marró,com un gran turó.També pot ser gris, de color molt llis.
Amb les seves potes grossesper la selva passejant, menja l’herba quan és fresca,i s’embruta tot de fang.
Juganer, tossut i també pelut.Les seves orelles semblen de vellut.Amb la seva llarga trompa, un munt de fulles escombra.
L’animal més grani també galant.No en trobareu cap altrecom l’amable elefant.
Aina Baleta
L’ SCHNAUZER MINIATURA
Sóc del color del pebre,però molt negre.Sóc del color de la sal, d’un blanc molt visual.Tinc el nas molt macoi em diuen que és molt xato.Tinc petites les orellesi em diuen que són molt belles.No paro la cua de bellugari estic sempre preparat per jugar.Tinc les potes curtesi de vegades les porto brutes.També sóc molt carinyósi amb els meus molt amorós.
Mariona Torras
l’aparador 3r
Esc
ola
Mes
tral
1010
l’aparador 4t
L’ANIMAL MISTERIÓS
L’animal que jo he triatés un rèptil peculiar:no té potes, pot nedari repta sense parar.
El seu hàbitat naturalés la selva tropical.Als arbres o submergida,s’espera per atacaruna presa despistadaque serà el seu sopar.
Si el voleu endevinar,llegiu aquestes pistesi no us deixeu despistar:té una barreja de colors,negre, verd, groc i marró,pot mesurar fins a nou metres...quina exageració!
Viu més de quaranta anys,pesa cent quilos o més,musculosa i de cos ample,s’empassa aquelles presesque cauen als seus paranys.
Digueu-me si us ha agradat.Ha estat difícil? De veritat?És l’anaconda...qui l’ha endevinat?
Maria Querol
EL TUCÀ
El tucà menja melói insectes amb diversió,és ocell vegetariài està en perill d’extinció.
És un animal molt tranquil,acolorit i petitó.Viu a les selves de Brasil,és un ocell molt bufó.
Té un curiós costum:Juga amb les fruites que culltirant-les al seu contrincant,fent un gran aldarull !!
Víctor Gort
LA BALENA
M’agradaria ser una balena:Bonica, elegant i morena.Creuar la immensitat dels marsentre dofins i molts calamars.
Dur al costat les meves filletes,No arribar mai a la fi,saltar les ones com cabretes,nedar i nedar sense destí.
M’agradaria ser una balenafeliç, alegre i serena.
Marta Juvanteny
2n tr
imes
tre
1111
HAS ESTAT MAI AL CAMP NOU ?
SI VAS A BARCELONA, AL BARRI DE LES CORTS,TROBARÀS UN GRAN ESTADI ON HI LLUEIXEN DOS COLORS:UN BLAU COM L’HORITZÓ iL’ALTRE GRANA QUE L’ACOMPANYA.
QUAN ENTRIS DINS DEL CAMPMOLTA GENT TROBARÀS CRIDANT, ANIMANT AL SEU EQUIPPERQUÈ PUGUI GUANYAR EL PARTIT.
DUES HORES MOLT INTENSESQUE NO QUEDARAN EN L’OBLITSOBRETOT SI GUANYA EL BARÇAI ENCARA MÉS CONTRA EL MADRID.
Guillem Casola
RAÓ
No manis, no cridisni tampoc t’enfadis.Si vols tenir la raóno facis res d’això.La raó no es guanya sola,ni tampoc amb violència.No et rendeixisni per un moment.La raó sempre venç.Si t’esforces a guanyar-la.La raó té una força que tothom la porta.
Caterina Milà
LA PESCA
El plaer de ser pagèsés molt saludable i serèperò el plaer de pescarno es pot pas superar.
El paisatge des del martampoc es pot millorar,des de cales tancadesfins a muntanyes nevades.
Des de la barca,amb la canya tirada,pots tenir una bona picadaperò potser se t’escapasi no la tens ben preparada
La pesca és relaxanti també un bon esport;per si t’estàs engreixant,i això no és pas poc !
I a l’hora de menjarno hi haurà qui t’aturaràperquè no hi ha més bon soparque un bon peix per acabar !
Arnau Ferrer
LA POSTA DE SOL
La posta de sol és com una ona d’amorperquè dues persones que la veuen s’enamoren.La posta de sol és com un governador de l’amorQuan no hi ha la posta de sol vénen les tristeses i les penes.Però quan se´n va,l’amor desapareix, la brisa inunda la nit,Quan la posta de sol se’n vagi,al dia següenthauràs d’esperar i,llavors,l’amor florirà.
Alejandro Rodríguez
L’aparador 5è
L’aparador 6è
Esc
ola
Mes
tral
1212
EL JARDÍ DEL NENÚFAR
Nenúfar de color de plata,nenúfar d’un to rosat,que descanses sobre l’aiguacom un toll de tranquil·litat.Cau un ruixim de plujasobre la terra daurada.Comença a aparèixer una tijacom d’una esgarrapada.Ja s’ha desfet el glaçAra és un bassal cristal·lí,mentre el sol majestuósfa florir el meu jardí.
Helena Alemany
MAR DE SANG
Quan el sol es desfà pel marde sang es va tacant,i de foc es va tornant,dient encara - el dia és clar.Ja amb alè de nit,però encara amb esperithi sóc - però ja sóc gran.Jo ja he fet el meu joc net.Ara deixo pas a la llunaque és com la llanternade la foscor eterna.
Joan Arcas
ORENETA
Ja s’ha encès una llumeta, la llumeta d’un fanal.S’hi acosta una oreneta;és prop del seu destí final.Vola, vola, oreneta!Fes un salt i vés ben alt.L’oreneta no pot volarperquè la pota se li ha trencat.El dia vesprejai l’oreneta es queda.Un dia rere altrei l’oreneta no s’enlaira.És per la por, dolç animal?Obre el teu gran cor lleial!
Xavier Taulé
LA VIDA
Què és la vida? Què és la mort?Tothom hi pensa. Tothom té por.Forta com un tronc, la vida.Força enlluernadora per la fe, la mort.Què faré quan se m’acabi l’alè?Tot haurà acabat.O potser les ales del celse m’obriran de bat a bat.
Manel Morales
2n tr
imes
tre
1313
L’OCELL
L’ocell que volamés enllà del celcom nedant en un marde llibertat i alegria.
I reposa en un arbreper mirar més enllà.I es retroba amb el ventque l’empeny a volar.
Ocell de cant de migdia:Vola suau, deixa’t portar.Perquè només tenim una vidai aquesta l’hem d’aprofitar.
Júlia Bonet
POSTA DE SOL
Aquella posta de solsempre brillant,sempre a la mateixaestació de l’any.
Amb el sol i el mar,de protagonistes,un sol instant,una gran vista.
Asseguda a la butaca,quan la llum vermella esclata,en aquell moment precís,entrarà dins del meu pis.
Durant una estona,la veuré molt bé.Després, la foscorinundarà el meu balcó.
Laia Juvanteny
PLATJA D’AIGUA SALADA
Platja d’aigua saladaem deixes sense alèi sóc com peix de pell d’escataamb un munt de somnis per fer.
Platja d’aigua salada.Un pintor t’ha dibuixat l’escuma blanca.i el xiuxiueig de les onadesriu com la noia enamorada.
Platja d’aigua salada.Marea lleugera i blava.Ets la intensa miradaque penetra el meu cor il.luminada.
Irene Encinas
COLERA
Les belles platgesressegueixen la marcom serpentines lluentsque ens assenyalen el far.
Tranquil.la com una petxina,s’alça la gran muntanya,com una ombra gegantinaque desitja abraçar el sol
Tan bonic com una estrellaque es passeja pel cel blau.El paisatge de Colera.Un paisatge ple de pau.
Quim Agell
L’aparador 1r
Esc
ola
Mes
tral
1414
L’aparador 2n
SI LA MEVA ÀNIMA ES DESTENSA
Si la meva ànima es destensano podré viure tranquil.Tindré sort si algú em defensaen aquests dies d’abril.No voldria cap ofensa.En el cas que no passéstindria una sort immensa.
Marc González
DOLOR INTERN
Amb qui em va deixar aquí,amb l’infant que es va educar sol,ens trobarem a la fi, on els ocells ja no atrapin el vol.
He d’enfrontar-me de cara al món,la vida comporta dificultat.De vegades m’inunda la por,en creure que ja m’has oblidat.
Lluitaré fins al final,en un combat de sentiments.Tu sempre em dónes el senyal,per començar a superar aquests fets.
Tard o d’hora acabaràem vindrà a buscar el mateix plorar,serà aleshores on es retrobarà,tot el que el mar es va emportar...
Ja són sis anys de dolor,sense tu em falta l’aire.Sentiràs de seguida el plord’aquesta noia que sense tu no és gaire.
Marta Castellanos
COM L’HEURA I LA BUGUENVÍL·LEA
Com l’heura i la buguenvíl·leaanem pujant cap al cel,sense esperança de vidasento el teu anhel.
Entre les branques que avancencom llàgrimes de mel,existeix una terra d’esperançaon no hi ha recel.
Les nostres branques pugenajuntant-se a poc a pocmirant de no empeltar-sei de no prendre foc.
Els troncs no es toquen, els pètals es besen,les flors s’acaroneni els nostres cors es fonen.
Júlia Rolduà
OBLIT
Record, ets aquí?És el que em fa viure a prop de mi.És el que em fa conèixer.És el record del dia i la nit.
Ara t’escolto.Què diu? no t’entenc.No, no te’n vagis, ets tu,és l’amor del dia a dia,el que em fa viure.
Record, ets aquí?Ja hi és, ja arribat.El silenci de veritat
Jaume Duran
2n t
rimes
tre
1515
L’aparador 3r
ESTEL POLAR
Estel Polar.Ningú et pot tocar.Et lleves de nitsi dorms de dia.Il.lumines el camí del navegant que t’espia.
Estrella polar.Tan gran i tan petita.La gent et vol tocarper la teva llum infinita.
Estel polar.Amiga de la lluna.Enemiga del sol.A l’espai ets tuqui fa el primer vol
Dani Méndez
TU
El matí naixia cada diai només quedava el desconsolde saber que mai més vindries,que estaria sempre sol.
La tendra i bonica fillamarxava sense avísmarxava perquè voliasense demanar permís.
Volia que tornessisDesitjava marxar d’aquí.Volia que no em deixessis,que desapareguessis amb mi.
M’abandonaves en una terraque brillava pels teu parlar,que creixia amb el teu somriure,que es deixava estimar.
Havies promès que tornaries.No volia avançar sol.Necessitava la teva vida,et necessitava a tu en el meu món.
Meritxell Bosch
ODI, RÀBIA.
Odi, ràbia.Ganes de fer que la vidasigui una desgràcia.De destrossar-la.Ganes de passar totes les nits en vetlla.Que els dies passin,que siguin negres.Un únic repte:Abandonar-la.deixar-la sense colors,ben buida per dins
No pensava que totfuncionés així.Que fos tan difícil.Que per no tenir-te aquí,desitgés tant de morir.
Júlia Alguacil
VEIENT COM PASSA EL TEMPS
Veient com passa el temps.Incapaç d’agafar-s’hi,d’unir-s’hi,d’atrapar-lo i pujar-hi.
Recordant el moment.Desitjant que tornii poder palpar-lo,retenir-lo i aguantar-lo.
Desitjant que es pari,que tot s’aturii que perduri.
Recordar-hoi que torni a començar.Un cop rere l’altre.Fins a desgastar-ho.
Reinventar.Canviar.Capgirar.Oblidar.
Núria Barrios
l’aparador 4tE
scol
a M
estra
l
1616
ANIRÉ
Aniré on els somnis tinguin valor,on volar sigui cosa de dos,on la realitat superi la ficció,on estiguem sols tu i jo.
Aniré on es pugui parar el temps,on l’agulla no corri ja mai més,on la vida no es mesuri en minuts,on tot siguin instants viscuts.
Aniré lluny d’aquí,on ningú em pugui trobar,d’ on no saber retornar,on poder-me quedar, allà
Aniré vora el mar,on poder tornar al passat,on les llàgrimes es perdin en l’infinitat,on pugui ser recordat.
Clara PeñaSOMIA
Somia mariners sense marMar sense blau.
Somia somriures amagatsAmor sesnse dolor
Somia arbres amb veuCamins encreuats
Somia ocells caminantPersones volant
Somia sol obscurEstrelles fugant-se
Somia somnis despertsPrincipis acabats
Desperta!!El món real
És un joc inacabat.
Alba López
BUSCO QUE DESPERTIS AMB MI
Busco que despertis amb mi.Busco somriure un migdia.Busco veure’t al meu llit,compartint el dia a dia
Ets la lluna, ets una estrella.Digues que sempre em faràs costat.Ets el motiu de cada llàgrimai d’un somriure que ja he oblidat.
Però a la nit tot es capgira.Mil veus em recorden que et perdia.Mai pensava que m’estimaria algúi és que ara no puc viure sense tu.
Vine, acosta’t.No et vull fer cap mal.Vine, estima’m.No vull que tinguem final.
Helena Mirabet
LA PARAULA
De sobte, aturant el moment,omplo pàgines de saviesa,dono sentit al que em dicta la ment.
Com si fos oratòria,sol davant del paper,orfe de la memòria,sense canviar de parer
Mariam Baach
l’aparador 1r
1717
2n t
rimes
tre
Se’ns va morint la llumque era color de melllum que s’escolava per la finestra,que despertava passions d’un matí.
Se’ns va morint el vermell d’una rosainundant-se d’un blanc trencatrosa que perd les fulles,que queda punxant.
Se’ns van morint les miradesque parlaven del nostre joc.I tan sols queden paraules desordenadesambigües i fràgils,que perdudes busquen el seu lloc.
Irene Subirana
L’EMOCIÓ HA APAREGUT
L’emoció ha aparegut dins algun sentiment desconegutque podré o no detectar.
L’esperit m’envaeix d’aquest momenttractant tot dolor a la meva ment.Dissimulo i actuo de diversos personatgesque convé per amagar la pèrdua de coratge.
Se sent com un so fosc,allò que diré serà un riscd’una paraula que cau dins algun sintagmaconcordant el sentiment amb un nucli,que ets tu.
Ben Xie
Absurd. Plora al teu mar, buit i abandonat, plede diners mal guanyats.No sap el que somi jo, dolç poeta, li ho explico:
-Perdut entre hiverns congelatsplens de dues realitatsque no són més que una molladins un gran tros de pa negre.
Un joc d’escacs,peó i rei tornen a la caixaun cop acabataquest joc consumat.
Adrián Arribas
LLUITA VITAL“Noia, dona, noia, dona”
Gabriel Ferrater
Algú t’ha arrencat del capollque càlidament et protegia.Com cavaller sense armadurat’han llençat al camp de batalla, tens totes les armesperò ningú t’ha ensenyat a utilitzar-les.
Quan se’t presenti l’enemic,et recobrirà les belles ales, que són ara tendres i dolces, amb una boira negra i espessa.
No anhelis els fils que et recobrien,lliura’t vençuda a la guerra.Oposa’t al vent que t’arrossega,marca’t tu la pròpia dansa.Impedeix que t’ensorri la fi inexorable,triomfaràs quan construeixis TUla lluita.
Laia Baleta
Esc
ola
Mes
tral
1818
English corner
What is the “European School network” partner meeting? Well, it all started last year in a school located in Harderwijk, Holland, where we were invited to join in aEuropean project. The schools involved are from England, Denmark, The Netherlands and ours. We appliedfor a COMENIUS grant because we all believe that project work and teamwork is a new, motivating and cha-llenging approach to learning. We though it might be a great opportunity for our students to enhance theircommunication, improve their ICT skills, broaden their horizons a bit and enjoy working with and learning fromnew European acquaintances. We have just finished the first of the five projects the students will be doing this year and the next one. So,the first partner meeting has been held in our school and…Well, you had better read some of our 3rd ESO students ‘ reports:
On the first week of March there was an international meeting in our school between threeEuropean Schools. Some students and their teachers came here to evaluate “Teenagevalues Comenius project”. Those were very special days. We showed them what we weredoing at school. They were really surprised. They didn’t expect anything similar to what weare able to do in our school. Some of us were showing them Barcelona and the project win-ners spent a whole day working together to prepare a conclusion about “Teenage values”.I think it was a great work.
In my opinion, it has been a very positive experience for all of us. We didn’t only practicesome English with people our age, but we also exchanged culture, we made friends andwe had a good time. I hope that the students of the coming years will have the opportunityto get involved in a new Comenius project. Víctor Garrido
The last 2nd ,3rd ,4th ,5th and 6th of March six guys of another countries (Denmark,England, and Holland) came here and did a lot of things.I was a host, and my guest was called Aaron. He came from England. We went to pick themup at the airport on Wednesday 2nd of March.On Thursday morning, the Comenius people visited the school and then they went to PalauFalguera to make a final project. The rest of the classmates went there in the afternoon andwe listened to it! After the school we went to eat something altogether and then a lot of peo-ple came to my house to watch a film.On Friday morning, we went to Barcelona to the Park Güell and then we went to SagradaFamilia. In the afternoon, the Comenius guys did a photography session and finally all theclass went to see the youngest pupils with their costumes. That afternoon, after the scho-ol we went to Barcelona.Saturday was a great day. We stayed in Barcelona in the morning and we went back to SantFeliu in the afternoon to see the Carnaval. Finally, they left on Sunday morning. Marc Olivella
EUROPEAN SCHOOL NETWORK PARTNER MEETING
2n tr
imes
tre
1919
During these two terms we have been working on our first Comenius project.The first project was about teenage values in Europe so we have been talking about ourlikes and dislikes, our hobbies, our school and our subjects and finally we have put all theinformation in a final project. We have worked in groups in a wiki. All the students from allthe countries could write their comments onto it, so it was easier to work.When we started the project we didn’t know much about teenagers in other countries, nowwe know that they are similar to us.On the 2nd of March, the six winners came to Spain to prepare another final project to showit to us and then to show it to their classmates. In the final project they talked about the wikiand they proposed some ideas to make the next project easier and better than the first one.On Thursday, the winners and some students of our class went to Parc Güell and otherbeautiful places. On Friday, we could show them the Carnival in Mestral School. In theafternoon we went alone to Barcelona again and then we had dinner in Sant Feliu withthem. It has been a good and great experience for all and now we have six gorgeous new friends.Txell Bosch
Durant la segona part de la visi-ta ens varen ensenyar dos delsserveis del que disposa laFacultat de Medicina en relacióa les necessitats de la investi-gació en biologia cel·lular: el deproteòmica i el de microscòpiaconfocal. A la primera s’estu-dien específicament les proteï-nes i els seus components quesón analitzats i identificats mit-jançant tècniques modernes.Aquests resultats són dema-nats pels diferents equips d’in-
vestigació de la facultat que necessiten informaciócompleta d’aquestes biomolècules per dur a termela seva recerca. Al servei de microscòpia confocalens van explicar el funcionament d’aquests micros-copis destinats a l’observació de cèl·lules in vivoamb els que realitzarem una pràctica. Aquesta sortida ens va servir per tenir una visió glo-bal del funcionament d’un grup de recerca i ens vaaclarir dubtes sobre els nostres possibles itinerarisbiomèdics.
Esc
ola
Mes
tral
2020
Món CientíficVisita a un laboratori d’investigació biomèdica
El passat divendres dia 25 de Març, els alumnes de Biologia de Batxillerat, vàrem visitarun departament modern d’investigació biomèdica de la Facultat de Medicina de la UB(Campus de l’Hospital Clínic), concretament el Departament de Biologia Cel·lular,Immunologia i Neurociències.
L’objectiu de la sortida era conèixer una branca laboral en el món de la investigació per talde familiaritzar-nos amb la feina d’un equip d’investigadors, tant el procés formatiu pel quals’arriba, com la recerca biomèdica. Un grup d’investigadors, des dels doctorants fins el titu-lar, van fer-nos una conferència on ens van explicar tant les seves trajectòries laborals,com les seves experiències personals. Vam poder veure els diferents camins pels qualsaccedir a formar part d’un grup d’investigació i recerca biomèdica.
2n tr
imes
tre
2121
Allons enfantsLE MONDE FRANCOPHONE
Esc
ola
Mes
tral
22
Rincón literario
Aún era de noche, una fría noche de principios de diciembre, de aquellas en las que cuando exhalas el vaporde agua parece el humo de un cigarrillo. El menudo anciano, con su parsimonia habitual, se agachó parapalpar la hierba recién regada del parque. Quizá era su última oportunidad de acariciar la fresca rosada conreflejos esmeralda, aunque no podía saberlo. Desde hacía ya algunos meses Félix se sentía distinto, comosi algo le acechara constantemente. Era ya de edad avanzada, de escasos cabellos y los pocos que le que-daban eran canosos y los llevaba peinados meticulosamente hacia atrás, solía ir un poco jorobado, y aun-que tenía problemas de artrosis se negaba a usar bastón. Desde siempre había sabido apreciar los peque-ños placeres de la vida, y uno de sus preferidos era el de sentir la hierba húmeda bajo sus manos desnu-das. Y a raíz de esa extraña sensación que le perseguía, sentía el impulso de vivir tantos momentos así comole fueran posibles. Se levantó con las manos aún mojadas. No sabía qué hora era, aunque tampoco le impor-taba, nadie le esperaba en casa. Cerró los ojos y dejó que el helado viento le acariciara el rostro. Quizá erala última vez que podría hacerlo… C. B.
Los dioses nos tienen envidia; búscame a mí, buscaalgún sueño, conquista corazones amurallados,busca el arte, busca la luz del Sol y de la Luna.Esfuérzate curioso, la vida ignota no dura apenas unsiglo, y la muerte apremia en cada esquina. La bella muerte te sigue; mientras tú envejeces elladanza... y nace con tu ocaso. El sol nos llora y laLuna se ahoga. Los dioses nos miran y nos tienenenvidia. Somos curiosos, en espejos nos miramos, -Mírate, eres todo lo que hay-. Somos maravillas,somos la luz, y el arte nuestro bello girasol que díaa día, lágrima a lágrima, junto con el amor y la Luna,espera a ser iluminado para hacer fortuna.El futuro te busca, el pasado ha huido, el presentees tuyo y el tiempo se agota. Nosotros sí podemos aprovechar cada segundo,verlo como el último, apreciarlo. Por eso los diosesnos tienen envidia.
Adrian Arribas
Pido que me quieras. No es una obligación aunquesea una frase imperativa. Tú has empezado el cuen-to y no seré yo quien lo termine. Si el sentimiento no es recíproco no pasa nada, peroseguiré soñando contigo si me lo permites. Eso sí,no me mientas, no me hagas daño. Sabes que soydébil y me puedo romper. Las comparaciones mejordejarlas aparte, quiero ser tu único superlativo. Si quieres te dejo un poco de tiempo y espacio,siempre hay un dónde, un cómo y un cuándo, túeres libre de escoger el qué. La estructura no empieza siempre por el principio yacaba por el final. Tú disfruta, que si quieres te hagouna conclusión para empezar y la introducción yavendrá después. Eso sí, el nudo vívelo conmigo.Quiero que seas mi amor personificado, que hayaun poco de locura en el sentimiento; pero no te com-pliques, nunca me han gustado las metáforas y pre-fiero que no des rodeos para encontrar la frasecorrecta. Prefiero un lenguaje claro y preciso. Permíteme que pida que tus acciones no seannunca perfectivas, quiero que empiecen pero queno acaben, que no sean efímeras. Prométeme que aplicarás la coherencia cuando ten-gas que decidir, la adecuación cuando sean tiemposmalos y la cohesión para ordenar nuestros peque-ños detalles. Donna angelicata
(De tropel).1. f. Atropello o acto violento, cometido general-mente por quien abusa de su poder.2. f. Aceleración confusa, desordenada e inclusoviolenta.3. f. desus. Arte mágica que muda las aparien-cias de las cosas.4. f. desus. Ilusión, falsa apariencia.
ttrrooppeellííaass
2n tr
imes
tre
23
Actualitat Batxillerat
ENTREVISTA A VICENÇ DEL HOYO.TUTOR DEL TREBALL DE RECERCA:“Calendari filosòfic”
És fàcil corregir els treballs de recerca?No es fàcil perquè són un tipus de treballoriginal i amb temes difícils i llargs.Ha estat fàcil per a tu el treball de recer-ca?Depèn del tema i de l’alumneHas ajudat que l’alumne tries aquesttema?Sí, normalment els profes proposem unallista de opcions i ells trien, però si volen untema que no hi és, doncs han de triar algundel que el profe en tingui una mica deconeixements.Et va portar molta feina el treball?És un treball molt llarg que porta moltafeina sobretot si és a última hora, perquèquan t’entreguen un treball a la 1 perquè elcorregeixis pel dia següent és molt pesat.Com el vas trobar el treball del teu alum-ne?Els de l’any passat van estar molt bé, tot ique podria estar millor.Com beneficia als alumnes el fet de ferel treball de recerca?Els beneficia molt, perquè és un tema queels interessa i perquè aprenen a fer recercao investigació sobre el treball. I implica unaplanificació i un esforç, perquè és molt llarg.També t’ajuda per quan ets gran, perquè etpermet ordenar informació.
ENTREVISTA A MARTA DURAN. ALUM-NA DE 2n DE BATXILLERAT. AUTORADEL TREBALL DE RECERCA:“Calendari filosòfic”
Ha estat fàcil per a tu el treball de recer-ca?No.Per què has triat aquest tema?Perquè era un tema interessant i m'haviallegit un llibre d'això i volia aprofundir més. Et va portar molta feina el treball?Sí i molt d'esforç
Com et vas sentir després d’acabar-lo?Em vaig sentir molt bé i molt alleujadaEn què t'ha beneficiat fer el treball derecerca?Per una banda, he après molt en la histò-ria de filosofia i d'altra banda m'ha ajudaten la matèria de filosofia.
Els Treballs de RecercaEl mes de desembre passat, l’alumnat de 2n de Batxillerat va fer l’exposició oral dels seustreballs de recerca. Com sempre, el llistat de títols mostrava un seguit de temes i propos-tes molt interessants que reflectien el treball de tot un any dels alumnes i els seus tutorsde treball de recerca. A l’Escola, la figura del tutor és molt important per tal d’orientar l’a-lumne en el que pot arribar a ser el treball més important de la seva vida, per aquest motius’adjudica un tutor per cada tres treballs. Hem volgut contrastar opinions entrevistant unaalumna i el seu tutor.
Esc
ola
Mes
tral
2424
El SafareigEl Carnestoltesha arribat!
Divendres 4 de Març es va celebrar a l'escola. Va sermolt divertit ja que les disfresses estaven molt benpensades i elaborades. Aquest curs hi va haver unapetita novetat: Per primer cop, l'escola va fer portesobertes per als pares. Tots van sortir molt contentsdel festival que havien fet els seus fills. Alhora queels alumnes ben vestits sortien a l'escenari, els quefan gim-jazz a l'escola van fer uns magnífics ballsdirigits per la Sandra, la monitora de ball. Va ser moltdivertit veure com desflilaven els alumnes amb lesseves professores. Un molt bon carnaval!
ENTREVISTA A NENS I NENES DE PARVULARISOBRE EL CARNESTOLTES:Què vau anar portant tota la setmana?Ariadna: un barretEnzo: una gorraSara: una corbata i un corbatíMiquel: una florDe què us vau disfressar el dia de carnestol-tes?Tots: de pallassosSara: jo no em vaig disfressar perquè estavamalalta.Què us va semblar que vinguessin els pares aveure-us? I qui us va venir a veure?Ariadna: Bé. A mi, la tietaEnzo: Bé. La mama i el papaMiquel: Bé. Em van venir a veure el papa i lamama i la meva germaneta
Quina és la disfressa que usva agradar més?Ariadna : em va agradar la nenaque anava vestida de negre ambla cara blanca.Enzo: el dòmino.Sara: el d’animadora que duia lameva germana..Miquel: Els mortsDe què t’hagués agradat dis-fressar-te ?Ariadna: de Rapunzel.Enzo: de drac.Sara: de papallona.Miquel: de monstre.Que us va semblar que aquestany no cremessin elCarnestoltes?Ariadna: A mi, bé.Enzo: Jo volia que el cremessin.Sara: Que no el cremessin.Miquel: Jo volia que li explotés elcap!
2n t
rimes
tre
2525
ENTREVISTA SOBRE LA FESTA DELCARNESTOLTES ALS ALUMNES DEPRIMER DE PRIMÀRIA: ADRIÀ,MARIONA, NÚRIA I CARLOS.Us va agradar el carnestoltes?A: Sí, perquè vaig riure molt.M&N: Sí, em va agradar tot.C: Sí, perquè sí.De què us vau disfressar?A: D’astronauta.M&N: De “campanilla” del Peter Pan.C: De vampir.Us va fer vergonya sortir davant de lagent?A,N&C: No.M: Sí.Us va agradar que vinguessin els paresa veure els carnestoltes?Tots: Sí.Per a vosaltres, quina classe portava lamillor disfressa?A&N: La meva, anàvem de lliure.M: Cap.C: La de P3 perquè feien molta gràcia,anaven de pallassos.
ENTREVISTA ALS ALUMNES DE 4t DEPRIMÀRIA:Per què vau triar disfressar-vos de“Waka-Waka” i futbolistes del mundial?Guillem: Perquè em va agradar molt elmundial.Miquel, Berta i Maria: Perquè era unacançó popular de l'estiu i ens va agradar.Arnau H.: Perquè la cançó s'havia estrenata l'estiu i als nens ens agrada molt el fut-bol.Va ser difícil el maquillatge, pentinats, itrobar el vestuari ?Guillem: Sí , va costar perquè al principi notrobàvem les coses.Berta: Era molt difícil maquillar-se tota lacara d'un color.Arnau H.: No , perquè ja tenia la samarre-ta a casa.Maria: Sí, vam trigar molt i no donavatemps.Miquel: Sí, em va costar perquè no hihavia cap futbolista que s'assemblés a mi ,Al final em vaig disfressar de David Villa
Esc
ola
Mes
tral
2626
ENTREVISTA ALS ALUMNES DE SISÈDE PRIMÀRIA:Us va costar molt elaborar el pregó?Joan Gil i Quim: Pff, no va costar gaire.Quim: No gaire...Cloe: Gens!Marc: Una mica.Com us vau organitzar per fer-lo:Tots: Vam fer grups de quatre o cinc icada un d'aquests feia una estrofa.Qui va fer els dibuixos?Tots: El Ferran!Ho tornaríeu a fer?Joan Gil: Sí, va ser molt fàcil.Mireia: Sí, em va agradar molt exposar-hoals pares.Quim: Depèn les disfresses... de vegadesfer rimes és difícil.Cloe: Sí, va ser molt divertit!Marc: Sí, va estar molt bé compartir riuresi a la vegada treball.
Entrevistadors i entrevistats
El Racó del Consell RectorTots els estàvem esperant i per fi ja els tenim aquí. Els vestidorsnous han arribat després de la setmana blanca i ara ja en gaudei-xen tots els nens i nenes (i nois i noies) de l’escola. Podem dir que tenim uns vestuaris de campionat: amplis, venti-lats, amb calefacció, terra antilliscant, assecamans, mobiliari nou,dutxes renovades,… Sens dubte és el projecte de més enver-
gadura que com a cooperativa hem abordat aquest any, tant per l’esforç inversor que hansuposat com per la millora qualitativa que ha implicat.A més a més, hem aprofitat que renovàvem els vestidors per reordenar tot l’espai onaquests es troben i poder fer nous també els lavabos del pati. Ara al pati ja tenim uns ser-veis dignes de ser utilitzats per tots, són més grans, més nets i agradables i amb zonesdiferenciades per a nens i nenes.Hem ellestit un gran projecte, però ens en queden molts altres al tinter, projectes tan vis-tosos com el que acabem de fer i altres que, malgrat que no llueixin tant, són necessarisper les instal.lacions de la nostra escola. Ja hi estem treballant i tenim el ferm propòsit deno fer-los esperar més del necessari per fer-los realitat.
2n tr
imes
tre
2727
El Carnet de la Biblioteca
LES AVENTURES DE LA MÀ NEGRA
Un dels llibres nous que podeu trobar a labiblioteca és Les aventures de La MàNegra que es basa en una colla de nois inoies que en la recerca del bé i el mal esdecanten per la justícia així és com unsnens innocents s’enfronten a perillsinsospitats seguint pistes que comencenamb un simple cigar, només amb l’objec-tiu de descobrir la sospita d’un home quese suposa que és un lladre.
LECTURES SOBRE ELS CAMPS DECONCENTRACIÓ
Uns dels llibres que podem trobar entreels dels camps de concentració és perexemple: L’amic retrobat d’en FredUhlman que explica com l’arribada deHitler al poder l’any 1933 canvia la vidad’un nen jueu que tenia un amic. Però elnen se n’ ha d’ anar d’Alemanya i se’n vaa Amèrica. Trenta anys després es retro-ba amb el seu amic.
Dins de l’apartat d’amor trobem quatre lli-bres d’estils molt diferents que enfoquenaquest tema des de diversos punts devista. Aloma, de Mercè Rodoreda: Aloma, ésuna adolescent que viu una història d’a-mor difícil perquè es queda sola davantd’un embaràs.Amor i amistat,de Jane Austen: narrales històries d’unes joves que es revoltencontra la proposta d’un matrimoni con-vencional.Joc brut, de Manuel de Pedrolo: Junaconvenç un noi perquè mati el seu tiet.Aconsegueix persuadir-lo gràcies a l’ar-ma de la seducció. Què passarà amb laseva herència?Laura a la ciutat dels sants, de MiquelLlor: Laura experimenta la intolerància ila incomprensió d’una societat tancada.
2001,una odissea a l’espaiARTHUR C. CLARKEEditorial ProaAquest novel·la de ciència ficció parlad’un viatge espacial. D’aquesta obra envan fer una pel·lícula dirigida per StanleyKubrick que es va posar en contacte ambArthur C. Clarke i, junts, van treballar devalent per realitzar-la. La pel.lícula queva guanyar molts “Òscars”(3). I tant el lli-bre com la pel·lícula són referents deculte per a la ciència ficció.
Com ja vam anunciar a la revista Trimestral del mes de juny del curs passat, el projecte deles jornades culturals celebrades el gener de 2010: “Aprenent de l’Anna Frank” va rebre elpremi Baldiri Reixach. Aquest premi consisteix en set cents euros per comprar llibres pera l’Escola. Des del seminari de llengües es va engegar la proposta de crear uns blocs dellibres, a la biblioteca, agrupats per temes. L’alumnat de literatura de batxillerat es va enca-rregar de classificar-los i fer-ne uns murals il.lustratius per a la cartellera de llengües. Elsblocs són: PRIMERS LECTORS-LITERATURA AMOROSA-LITERATURA DE CIÈNCIA-FICCIÓ- LITERATURA DELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ . Els nois i noies de llenguai comunicació us en volem fer unes quantes recomanacions. Animeu-vos i llegiu!!
