tribuna arqueologia 1998-1999

1998 - 1999

Trib.Arqueo00-01 Final01 27/1/04 14:53 Pgina 2

TRIBUNADARQUEOLOGIA

1998-1999

Direcci General del Patrimoni CulturalServei dArqueologia

TRIBUNADARQUEOLOGIA

1998-1999

Barcelona 2002

Generalitat de Catalunya i autorsEdici del Departament de Cultura de la Generalitat de CatalunyaPreimpressi: Vctor Igual, Crsega, 237. BarcelonaImpressi: Printing Sria, S. L.Dipsit legal: B. 35.774-2002ISSN: 1130-7781ISBN: 84-393-5844-X

Sumari

TEMES DACTUALITAT EN PALEONTOLOGIA HUMANA.EL DUAL CONGRESS. SUD-FRICA, 1998

1. IntroducciMargarida Genera 7

2. Orce i Cueva Victoria: vers un nou paradigmaJosep Gibert, Ll. Gibert, P. Gibert 13

3. Lexpansi cerebral i la morfologia de lendocrani humDomnec Campillo 33

4. Els orgens del comportament humJordi Serrallonga 37

Les excavacions paleontolgiques en els jaciments de calcria litogrficadel Montsec (Noguera, Lleida)Xavier Martnez Delcls 51

Vint anys dexcavacions a labric del Filador (Margalef de Montsant,Priorat, Tarragona)Pilar Garca-Argelles, Jordi Nadal, Josep M. Fullola 71

Aportacions del projecte de Tell Halula (Sria) al coneixement dels orgensde lagricultura i ramaderia al Prxim OrientMiquel Molist 97

El jaciment de Mas den Boixos (Pacs del Peneds, Alt Peneds). Un espaiutilitzat des del Neoltic fins a lpoca ibricaJordi Farr, Josep Mestres, M. Rosa Senabre, Josep M. Feliu 113

El poblat des Closos de Can Gai dins del context cultural del bronze aMallorcaManuel Calvo, Bartomeu Salv 135

El jaciment protohistric de les Planetes, a Btem (Tortosa, Baix Ebre)Jordi Diloli, Elisabet Huntingford, Albert Vilaseca, Pedro Otia 159

Les excavacions a Darr (Vilanova i la Geltr, Garraf) entre 1996 i 1998Albert Lpez, Xavier Fierro, Mateu Riera, Laura Suau 175

El conjunt arqueolgic de Ca lArnau (Cabrera de Mar, Maresme):un assentament romano-republicAlbert Martn 211

Excavacions arqueolgiques a les vil.les romanes de Pla de Palol (Castell-Platja dAro), lHort den Bach (Maanet de la Selva) i ses Alzines (Tossade Mar)Josep Burch, Joan Llins, Josep M. Nolla 229

Excavacions al cam de la platja dels Cossis (Tarragona). Novesaportacions a la problemtica del sector nord-oriental de TrracoJosep M. Macias, Joan Menchon 237

El centre de producci cermic de les Planes del Roqus (Reus, Baix Camp)Albert Vilaseca, Pilar Adiego 259

Darreres troballes i estat actual de la recerca epigrfica a CatalunyaMarc Mayer, Isabel Rod 277

Recerca arqueolgica en un establiment siderrgic del segle XI: el jacimentde la Fabregada (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Juss)Marta Sancho 287

El vilatge medieval i lesglsia de Sant Esteve de Castellar Vell (Castellardel Valls, Valls Occidental)Jordi Roig, Joan-Manuel Coll, Josep-A. Molina 305

El valor patrimonial de larqueologiaRamon Ten 323

6 Tribuna dArqueologia

Temes dactualitat en paleontologia humana.El Dual Congress. Sud-frica, 1998DOMNEC CAMPILLO, MARGARIDA GENERA, JOSEP GIBERT,JORDI SERRALLONGA

1. IntroducciMARGARIDA GENERA I MONELLS

Cap de la Secci dInspecci Tcnica i Programaci del Servei dArqueologiade la Generalitat de Catalunya

Seguint en la lnia doferir els resultats de les activitats arqueolgiques i paleonto-lgiques que es porten a terme a Catalunya, en el programa de la Tribuna dAr-queologia corresponent al cicle 1998-1999 sha incls una sessi dedicada al DualCongress of the International Association for the Study of Human Palaeontologyand the International Association of Human Biologists pel fet que es tracta dun es-deveniment cientfic de gran rellevncia en el qual van tenir lloc dos fets importants:duna banda, lmplia participaci dinvestigadors catalans i de laltra, la designa-ci de Barcelona com a seu del proper congrs sobre aquesta temtica que es farlany 2003.

Aquesta conferncia va ser moderada pel doctor Antoni Prevosti i va anar a cr-rec dels doctors David Serrat i Daniel Turbn, a part dels signants dels diferents tre-balls per tal doferir una visi antropolgica des duna perspectiva pluridisciplinria.

Fou a la localitat de Sun City, uns 200 quilmetres al nord-oest de la ciutat deJohannesburg, on entre els dies 28 de juny i 4 de juliol de 1998 es reunien els mem-bres de la International Association for the Study of Human Palaentology, presidi-da pel professor Henri de Lumley i la International Association of Human Biolo-gists, presidida pel professor Phillip V. Tobias, constituint un doble congrs(congrs jumel) dedicat a lantropologia, en la seva concepci ms mplia com adisciplina dedicada a la investigaci dels vius i alhora dels morts.

Divuit col.loquis van configurar el tema central del programa cientfic, cadas-cun presidit per una o ms autoritats internacionals, on es van debatre un centenardintervencions referents als aspectes segents:

1. Creixement hum i tendncia secular, moderada pel professor N. Cameroni el doctor J. Moggi-Cecchi.

2. Ecologia humana, passat i present, moderada pels professors E. S. Vrba i N.Wolanski.

3. Menjar i humanitat. Passat i present, moderada pel professor A. Sillen i elDr. J. Lee-Thorp.

4. La demografia dels homnids, passat i present, moderada pels professors A.Mann i S. Dani.

5. El genoma hum, projecte de diversitat, moderada pel professor Sir WalterBodmer.

6. La dimensi humana en la biodiversitat, moderada per la doctora G. Hauser.7. Cap a una revisi sistemtica dels homnids, moderada pel doctor C. Groves.8. Avanos en la dataci del passat, moderada pels doctors G. Curtis i C.

Swisher.9. La primitiva emergncia dels homnids, moderada pel professor T. White i

el doctor B. Asfaw.10. Diversitat dels australopitecs al sud, est i oest dfrica, moderada per la

doctora M. Leakey.11. Homnids i no homnids, conducta dels primats i formes de vida, modera-

da per la doctora H. Roche.12. La diversitat del primer Homo, moderada pel professor B. Wood.13. Lemergncia i evoluci del cervell hum, moderada pel professor R. Martin.14. La diversitat biolgica humana i cultural en el Pleistoc mitj i posterior,

moderada pel professor G. Giacobini.15. Vies del Pleistoc cap Europa i sia, moderada pel doctor G. Manzi.16. Discussi actual sobre lorigen dels humans moderns, moderada pel doc-

tor F. Smith.17. Perspectives arqueolgiques sobre lorigen dels humans moderns, mode-

rada pel professor H. Deacon.18. Paleoantropologia durant el segle xx, moderada pel professor F. Spencer.

A part de les contribucions especfiques es van presentar unes altres dues-cen-tes contribucions lliures entorn als temes segents:

Ecologia humanaPatrons devoluci humanaDemografiaNoves tcniquesHomnids anticsConducta i culturaPrimers HomoPleistoc a lfricaPlesitoc a Europa i siaPrimers humans a Austrlia i AmricaHumans moderns

8 Margarida Genera

Un altre fet important fou la possibilitat de conixer les restes originals dho-mnids fssils, descobertes en els diferents indrets de Sud-frica, que en aquestaocasi van ser exposats en el Department of Anatomical Sciences of the Univer-sity of the Witwatersrand Medical School, de forma exclusiva per als gaireb 600congressistes assistents a aquest congrs.

Tamb es va organitzar la visita als jaciments de Sterkfontein i Swartkrans, icom a sortides post congressuals es van organitzar un seguit dexcursions:

1. Dedicada als jaciments de Gladysvale i Drimolen.2. Dedicada als jaciments paleontolgics i arqueolgics de la vall de Maka-pansgat.

3. Dedicada als jaciments del nord i est de Ciutat del Cap.

Una selecci de totes aquestes investigacions ha quedat cristal.litzada en la pu-blicaci, apareguda recentment, Humanity from African Naissance to Coming Mi-llennia: Colloquia in Human Biology and Palaeoanthropology, editada per: PhilipV. Tobias, Michael A. Raath, Jacopo Moggi-Cecchi i Gerald A. Doyle.

Aix mateix, la sessi de treball que inici el cicle de la Tribuna dArqueolo-gia 1998-1999, comprn els apartats segents:

Orce i Cueva Victoria: vers un nou paradigma. Exposat pel doctor Gibert Clolstot i que lautoria de lescrit inclou tamb L. F. Gibert Beotas i P. Gibert Beotas.

Lexpansi cerebral i la morfologia de lendocrani. Presentat pel doctor Do-mnec Campillo.

Els orgens del comportament hum. A crrec de Jordi Serrallonga.

Daltra banda, la intervenci del doctor Turbn va consistir en lexposici delpanorama, aleshores actual, de la filognia dels primers homnids molt contrasta-da segons els diferents autors, fet que per aquest investigador s una conseqn-cia dels diversos conceptes despcie com a diversitat taxonmica dels quals par-teixen.

Tots desitgem que el proper cogrs a Barcelona aporti nous coneixements so-bre els nostres orgens i representi un gran aven cientfic.

El DUAL CONGRESS. 1. Introducci 9

10 Margarida Genera

Figura 1. Restes procedents del jaciment de Sterkfontein.

Figures 2 i 3. Restes procedents dels jaciments de Kroomdraai i de Rose Cottage Cave.

El DUAL CONGRESS. 1. Introducci 11

Figures 4 i 5. Restes procedentsdels jaciments de Rose CottageCave i de Swartkrans.

12 Margarida Genera

Figura 6. Restes procedents deljaciment de Drimolen.

Figura 7. Detall.

TEMES DACTUALITAT EN PALEONTOLOGIA HUMANA.EL DUAL CONGRESS. SUD-FRICA,1998

2. Orce i Cueva Victoria: vers un nouparadigma

JOSEP. GIBERT CLOLS*, LL. GIBERT BEOTAS**, P. GIBERT BEOTAS*** Institut de Paleontologia, Dr. M. Crusafont** Universitat Politcnica de Catalunya

La colonitzaci dEuropa per Homo va ser tractada duna manera mplia en el sim-posi de Pars organitzat pels doctors Bonifay i Wandermeerch el 1989, denominatLes premiers Europens. Hi van participar especialistes de la majoria dels pasoseuropeus, Espanya inclosa. A les conclusions elaborades pels organitzadors relati-ves a restes humanes trobades a Espanya es pot llegir: ... et un site sous grotte(Cueva Victoria). Notons aussi que le remplissage de la Cueva Victoria a livr desvestiges osseux humains dont la place stratigraphique est cependant relativementimprecise. De mme, un fragment crnnien dcouvert avec les faunes de Orce (Gre-nade) a t attribu au genre Homo (un peu plus de 1 M.a.): si leurs dterminationsspcifiques et chronologiques sont confirmes, ces restes constituent sans aucundoute les plus anciens fossiles humains actuellement connus en Europe. I pel quefa a les indstries ltiques, diuen: ...les premiers peuplements humains de ces r-gions sont tres anciens, antrieurs au dbut du Pleistocene ancien, donc un ge su-perieur ou egal 2 M.a. localiss dans le sud du pays. Cependant, ces plus anciensvestiges ne sont represents que par des objets isols (mais, semble-t-il de typolo-gue trs sure) bien situs dans sries stratigraphiques bien dates (Localits de Cor-tijo de don Alfonso, Orce...).

Ams dEspanya, es presentaven indstries compreses entre 1 i 2,5 M danys aFrana (Masss Central), Bohmia (Beroum) i Romania (vall del Tetoiu) i prximesa 900.000-800.000 anys a Alemanya (Karlich), Tadjikistan (Kuldara) i Adzerbaid-jan (Azykh 7-10). Curiosament el jaciment de Dmanisi (Gergia), se situa per sobrede Matuaiama-Brunhes, s a dir, amb una edat ms recent, de 750.000 anys.

I a les conclusions finals safirma que: Lenjeu anthropologique rpresent parde trs anciens outillages en Eurasie est donc considerable. Mais les outils actuelle-ment dcouverts en Europe sont gnralment peu nombreux, voir mme isols; cer-

tains dentre eux sont mme incertains ou se trouvent parfois dans une position stra-tigraphique et chronologique peu prcise. Par ailleurs, force est de rconnatre quilny a pas encore, en Eurasie, pour ces priodes anciennes, de gisements quivalents ceux de lAfrique de lEst. Il nen reste pas moins quil existe en Europe des indi-ces quon ne peut ignorer.

En aquest simposi va ser el primer cop que es van reunir nombrosos cientficseuropeus de diferents especialitats que van aportar dades sobre els primers vestigisde presncia humana a Europa i, no obstant el fet que les novetats van ser abundantsi hi va haver poca discussi crtica, les conclusions van resumir b les aportacionsdels participants. El 1993 es van reunir a Tautavel, convocats per lEuropean Scien-ce Foundation nombrosos paleolitistes dEuropa, el Marroc i el Caucas. Espanya vaser representada pel doctor Santonja. Daquesta reuni sorgeix la teoria de la shortchronology o ocupaci tardana dEuropa, que pressuposa la primera ocupaci hu-mana a partir dels 500.000 anys fins a lactualitat. Els doctors W. Roebroeks i T.Kolfschoten (1994) van publicar un article a Antiquity denominat The EarliestOcupation of Europe: a Short Chronology que resumeix molt b les discussions deTautavel. La trobada de la tbia de Boxgrove, aAnglaterra (Roberts, 1994), s un ar-gument nou i important per a aquesta hiptesi. s interessant ressenyar el comenta-ri de C. Gamble a Nature (1994) relatiu als llocs docupaci ms antics. Diu, aquestautor: The case for even older archaeological sites of up two milion years old insouthern France, Spain and Czechoslovakia looks weaker still: there are no widelyaccepted hominid remains and the human origin of the stone artefacts is disputed.Sens dubte els articles de Antiquity i Nature redueixen les possibilitats obertes a lareuni de Pars. I, per descomptat, Orce i Cueva Victoria romanen relegats a loblit.

Segons aquesta hiptesi, les restes humanes trobades a Boxgrove i Swanscom-be, a Anglaterra; Bilzingsleben, Ehringsdorf i Maer, a Alemanya; Arago i Biache,a Frana; Vertesszlls, a Hongria i Atapuerca (Sima de los Huesos), a Espanya, escorrespondrien amb els primers europeus. Els fssils dOrce i Cueva Victoria no snconsiderats humans.

Les troballes de TD6 a Atapuerca (Science, 1995) contribueixen a rebaixar le-dat de la short chronology a 750.000 anys, per no canvien gens el que s essencial,ja que aquestes restes sn classificades com una forma primitiva dHomo heidel-bergensis, s a dir estan relacionades amb la mandbula de Maer, considerada, finsa aquest descobriment, com la resta ms primitiva de totes les europees.

Al setembre de 1995 t lloc el Congrs Internacional de Paleontologia Humanaa Orce, al qual assisteixen 250 cientfics de 18 pasos, entre els quals es troben elsmillors especialistes del mn en paleontologia humana i prehistria. Tots els assis-tents van poder veure les magnfiques sries estratigrfiques del Pliopleistoc com-preses entre 3,5 M danys i 400.000 anys, les restes humanes i les indstries ltiques.Es van discutir les noves tcniques immunolgiques i morfomtriques de classifi-caci de les restes humanes i crec que la majoria dels assistents van sortir conven-uts de la presncia humana en el Pleistoc inferior dEuropa. Es podria discutir,aix no obstant, ledat precisa dels jaciments. Segons les nostres deduccions, basa-

14 J. Gibert Clols, et al.

des en el paleomagnetisme, la sedimentologia i la fauna, els jaciments de BarrancoLen es poden situar prop del subcron Olduvai, per la qual cosa la seva edat estariaprxima a 1,6-1,7 M danys. I el jaciment del Barranco del Paso s ms antic.

A aquest congrs, hi van assistir el doctor W. Roebroeks i R. Denell que, pocsmesos desprs, van publicar un article a Antiquity (1996) denominat The EarliestColonisation of Europe. The Chronology Revisited. A les conclusions afirmen:At present a short chronology is more reasonable than a long one for northernEurope, and perhaps even for southern Europe outside Spain, if that was initially co-lonized via NorthAfrica and not the Near East. La situaci excepcional dEspanyas a causa, per descomptat, dels jaciments dOrce i de Cueva Victoria. Aix quedaben clar al llarg de tot larticle. Admeten, tamb, la possible colonitzaci dEuropaa partir del nord dfrica, passant per lestret de Gibraltar (queda implcit) formula-da per Gibert en 1992.

G. Bosinski (1996) fa una revisi crtica de tots els llocs docupaci humana delmn des del Plioc fins a poques recents. Respecte al tema que ens ocupa, les pri-meres dades de presncia humana fora dfrica entre 1,5 i 2 M danys els situa a:Orce, Vall del Tetoiu (Romania), Riwat (Pakistan) i Dmanisi.

Hi ha, per tant, un canvi important en lopini internacional. De la ignorncia i/ocrtica, en ocasions poc cientfica, de les restes humanes, indstries i edats dOrce iCueva Victoria es passa, de cop, desprs del congrs, a una acceptaci total o ambreserves, la qual cosa obliga a rectificacions de teories formulades dos anys abans.1995 s un any crucial per afermar el nou paradigma i en gran part es deu al congrsdOrce, per tamb als articles que entre 1994 i 1995 es van publicar (Gilbert et al.1994 ; Gilbert et al. 1995; Roe, 1995, Tixier et al. 1995).

Per ltim, larticle de Gilbert, Campillo, Arques, Garcia Olivares, Borja i Lo-wensten denominat Critical rewiew of the Agust, Moy, Khler and PalmqvistsStudiesAbout the Skull Fragment VM-0 Found in Orce (SE Spain), publicat a Jour-nal of Human Evolution contribuir a clarificar la naturalesa humana del fragmentcranial (VM-0) trobat a Venta Micena el 1982 i proporcionar als especialistes dadesanatmiques, bioqumiques i matemtiques noves, per, sobretot, es podran valorarels mtodes cientfics emprats pels diferents investigadors per arribar a les conclu-sions. Tamb contribuiran a afermar el paradigma els articles que es van publicar aAmerican Juornal Physical Anthropology amb relaci als homnids dOrce, tant pelsimmunlegs (Borja, 1999, Garcia Olivares et al. 1999) com pels anatomistes (Gil-bert, et al. 1999, Sanchez et al. 1999). Cal assenyalar que la polmica sobre les res-tes humanes dOrce ha estat molt llarga (dotze anys), poc cientfica i, en ocasions,poc tica. No s un bon exemple de discussi racional dels problemes cientfics.

Abans de formular una hiptesi coherent sobre la sortida dHomo dfrica, calfer una revisi de les restes humanes, les indstries ltiques i les edats dels llocs do-cupaci humana fora dfrica compreses entre 2,5 i 1,5 M danys, amb les dadesdels ltims anys, com sn la Xina (en especial el jaciment de Longgupo), Java,Dmanisi i lOrient Mitj.

A la Xina, els descobriments de restes humanes, molt completes, a Txoukoutien

El DUAL CONGRESS. 2. Orce i Cueva Victoria 15

(Zoukoudian) el 1929, van causar un gran impacte i van cridar latenci dels inves-tigadors vers la Xina, on en aquest moment es troba el registre ms complet dho-mnids desprs dfrica. El 1987 els doctors D. Clark i K. D. Shick van visitar elsjaciments ms importants i van publicar un interessant informe a Journal HumanEvolution (1988, 17, 339-448). Aquests experts van examinar crticament els jaci-ments i van arribar a la conclusi que els ms antics situats en un context geolgiccorrecte sn els de la vall de Lantian on es troben restes humanes associades a in-dstries de quars i quarsita a dues localitats: Gongwangling (mandbula) i Txenjia-wo (fragment de crani molt complet). Woo Ju-Kang (1966) descriu la resta cranial iWu Xin-zi et al. (1966), les indstries. El fragment cranial es troba en el nivell 6 delexcavaci i les indstries en els nivells superiors 7 i 8, tot i que, segons aquests in-vestigadors, poden considerar-se contempornies.Aquestes indstries sn formadesper resquills, nuclis, rascladores i bifaces de tipologia ms antiga que les Txoucou-tien. Les edats daquests jaciments segons els paleontlegs xinesos es troben entreel Pleistoc inferior i el mitj.

El 1989 va tenir lloc a la Xina lInternational Symposium on PaleoanthropologyCommemoranting the 60th Anniversary of the Discovery of the First Skull of Pe-king Man. A la ressenya feta per A. Brooks i B. Wood a Nature (1990, Vol. 334, p.288-289) es considera les restes humanes de Lantian com les ms antigues fora d-frica, amb una edat, determinada per paleomagnetisme, una mica superior al milidanys. Recentment Dean i Delson (1995) afirmen que: ...most researchers wouldhave accepted a date of about 1.25 Myr as a maximum for the appearance of Homoerectus in Eurasia, either in China (Lantian Gongwangling or Yuanmou) or Java(Sangiran or Mojokerto).

Amb tot, de la lectura de les actes de lesmentat simposi es dedueix la possibili-tat dexistncia dindstries primitives a la Xina, per la qual cosa estem dacord ambD. Clark & K. D. Shick quan afirmen: The northern Chinese Lower Paleolithic ap-paers to resemble more closey the Oldowan/Developed Oldowan of the Africa Ear-lier Stone Age where the same informality is present.

La trobada de les restes humanes i indstries a Longgupo Cave, amb una edatd1,9 M danys (Huang Wanpo et al. 1995) no ens hauria de sorprendre si es tenenen compte les consideracions anteriors. s molt interessant el comentari de B.Woodi A. Turner sobre el petit fragment de mandbula: This, and other features of themandibule and the dentition, suggest that the Longgupo hominid may be much moreprimitive than H. erectus. This opens up the possibility that the first hominid to lea-veAfrica was least as primitive as H. ergaster, and implies that H. erectusmay haveevolved within Asia and then spread back into Europe and Africa.

En resum, podem afirmar que hi ha presncia humana molt probablement ambuna forma prxima a H. ergaster en el Pleistoc inferior dsia (Longgupo Cave)associada a indstries, tot i que de moment sen desconeix la tipologia a causa delseu escs nombre.

La colonitzaci de Java ha suscitat aquests darrers anys una important polmi-ca. Swisher et al. (1994) han envellit les datacions dels primers homnids fins a


1,9 M danys, per segons els paleontlegs (J. de Vos, P. Sondaar, F. Aziz. CongresoInternacional de Paleontologa Humana, Orce 1995) en aquesta poca Java era unmar, no hi havia terra emergida, per la qual cosa els primers homnids tenen una edatd1,2-1,4 M danys. Ledat proposada pels paleontlegs s coherent amb les restestrobades a Java que sinclouen entre els H. erectus similars als de Lantian. No obs-tant aix, no hi ha lloc per dubtar de les datacions efectuades en el Berkeley Geoch-ronology Center, per la qual cosa caldr revisar les relacions entre els H. erectus/er-gaster dfrica i de Java, sobretot a la llum dels nous descobriments de Dmanisi.

Les restes humanes de Dmanisi no ofereixen cap problema per a la seva deter-minaci genrica i segons els nostres criteris paleontolgics la dataci situada pelsvolts d1,7 M danys, s correcta (Gabuina i Vekua, 1995). La dificultat rau a lamorfologia de la mandbula. Segons Bruer: A phylogenetic interpretation of theDmanisi hominid appears to be premature at the moment and should await furtherresults from the dating of the specimen. It the age should fixed around 1 milion ye-ars or younger, I wold not see much difficulties in regarding Dmanisi as represen-ting a very derived from H.erectus. However, if the age should indeed be 1.6 to 1.8milion years, Dmanisi would be an enigmatic hominid greatly differing from allcontemporaneous early Homo and early H.erectus specimen throungh a much morederived morphology.

La disjuntiva plantejada per Bruer tindria soluci si el fssil de Dmanisi tin-gus un altre antecessor que no fosH. erectus, s a dir, un primitiuH. ergaster o pot-ser un H. rudolfensis o H. habilis. B. Wood i A. Turner ja apunten aquesta possibi-litat en comentar les restes de Longgupo Cave. Al maig de 1999 shan trobat enaquest jaciment dos cranis quasi complets amb volums cerebrals molt reduts de 760cm i 575 cm que destaquen la filiaci taxonmica dels homnids de Dmanisi cap ala transici H. habilis / H. ergaster.

A lOrient Mitj hi ha situat limportant i histric jaciment dUbeidija on shantrobat molt poques restes humanes i molt difcils de classificar des dun punt de vis-ta especfic (un fragment de parietal, un fragment de temporal, tots dos de mida moltreduda i molt rodats, aix com un molar i un incisiu), per nombroses indstries.Bar-Yosef i Goren-Inbar (1993) insisteixen a comparar-les amb les dUpper Bed II(1,3 M danys) dOlduvai i a classificar-les com a Developed Oldowan B de M.Leakey (1971), la qual cosa s correcta si per a aquest jaciment se suposa una edatmxima d1,4 M danys. Ledat dUbeidija ha estat molt discutida. A lobra citadaanteriorment hi ha un bon resum de la discussi i ledat ha estat acceptada en 1,4-1,0 M danys bsicament per criteris paleontolgics.

Recentment shan trobat a Israel dos nous jaciments amb una edat inferior a ladUbeidija; es tracta de Yiron (A. Ronen, 1991) amb una indstria de resquills moltprimitius datat per K/ Ar en 2,4 M danys, i Erq-el-Ahmar, amb una indstria simi-lar a la dOlduvai Bed II, datada per paleomagnetisme en 1,8-1,9 M danys (Vero-sub & Tchernov, 1989; Tchernov, 1997). La naturalesa de les indstries de Yiron sqestionada pel seu entorn geolgic i les dErq-el-Ahmar cal que sigui publicadaamb detall per poder ser valorada amb objectivitat.


Per ltim, R. Denell et al.(1988) han trobat a Riwat (Pakistan) una indstriamolt primitiva amb una edat prxima als 2 M danys, tot i que hi ha dubtes raona-bles pel que fa a la seva naturalesa (Stapert i Hemingway, 1989).

En resum, durant els darrers anys shan localitzat nous jaciments a Eursia queavalen la hiptesi duna colonitzaci en aquest continent en el Pliopleistoc. Els ja-ciments dOrce i Cueva Victoria van ser els primers on es van localitzar homnidsdaquestes edats i per tant, histricament, sn els que van qestionar la colonitzacirecent dEuropa i van provocar la lgica controvrsia.

Des de fa temps es considerava el corredor llevant com lnic cam possible pera la dispersi dHomo fora dfrica. El descobriment dUbeidija i el fet que foslnic jaciment amb presncia humana i dindstries en lentorn dfrica va contri-buir a afermar aquesta hiptesi revalidada, recentment, amb les troballes de Dmani-si. Cal tenir en compte que ni els fssils de Longgupo Cave ni els de Java contra-diuen la dispersi humana pel corredor llevant o pel sud de la pennsula arbiga(Wood & Turner, 1995), ms aviat la reforcen. s significatiu el ttol de larticle deWood & Turner (op. cit.): Out of Africa and into Asia. Queda ben clar que el no-vembre de 1995 aquests autors sadscriuen indirectament a la hiptesi dominant dela short chronology per a Europa.

Bar-Yosef i Goren Inbar (1993) resumeixen en un breu pargraf els elementsclau per a la dispersi per llevant: The significance attribute to the date of Ubeidi-ya by most scholars related to the spread of Homo erectus from Africa into Euasia.It is believad that the first colonization ocurred around 1.5 Ma. ago. It has pre-viously been suggested that these hominid crossed the Mediterranean Sea via theGibaltar Straits or through Sicily (e.g. Alimen 1975; Freeman 1975), but no eviden-ce confirming the abillity of Homo erectus to cross streches of open water has yetbeen found in the archeological sercuences of Spain or Italy. The advancing popu-lation of Homo erectus did not necesarily cross the open sea; rather, like other te-rrestrial species, they may have employed land corridors that were more suitable forlong-distance movements requering adaptations to different vegetational zones, cli-mates with a larger range of temperatures and precipiations, and guilds of larger car-nivores (Bar-Yosef 1987; Goren-Inbar in press; Turner 1992).

Aquests autors sintetitzen el paradigma dominant de la dispersi dHomo foradfrica:

Homo emigra dfrica cap a 1,5 M danys (edat aproximada dUbeidija 1,4 Mdanys)

No pot superar les barreres naturals dels estrets, per la qual cosa el cam lgics el corredor terrestre llevant on hi ha una abundant fauna africana i una presnciahumana ben constatada.

Es concedeix una gran importncia a la dieta carnvora dels nostres avantpas-sats, de tal manera que la seva dispersi es vincula a la producci de carronya (Tur-ner, 1992).


Aquesta hiptesi resta qestionada per alguna de les nostres aportacions i per al-tres consideracions que exposarem a continuaci.

Tot i que lnic jaciment amb acci antrpica sigui el dAn Ainech, amb 1,5 Mdanys, hem de considerar com un fet que en el nord dfrica shi van establir elsnostres avantpassats en el mateix perode de temps que en el corredor llevant, s adir, que cap als 2 M danys o abans el Magrib estava poblat per Homo. La fauna delPliopleistoc afric s ben coneguda i, en general, s ms pobra que la de lest afri-c i el nombre de flids i hinids tamb (un flid i dos hinids aAn Brimba, Gibert,1992). Aquesta fauna, pel que fa al nombre de taxons i proporcions de gneres smolt similar a la de Venta Micena (Gibert, 1992).

A Cueva Victoria i Venta Micena, jaciments del Pliopleistoc del SE dEspanyashi ha trobat fauna africana. El tax ms ben determinat s sens dubte Theropithe-cus cf. oswaldi de Cueva Victoria, un papi essencialment granvor tpic de la saba-na (Gibert et al., 1995). Uns altres dos taxons amb un molt probable origen africsn: Hippopotamus cf. amphibius i Equus granatensis (Gibert 1992, Vera 1999),dos gneres herbvors localitzats tant a Cueva Victoria com a Venta Micena. Mart-nez (1992) i Martnez i Palmqvist (1994) argumenten la presncia de Meganthere-on withei a Venta Micena i Dmanisi, la qual cosa no s confirmada pels doctors L.Gabunia i A. Vekua, ja que el crani complet daquest darrer jaciment s, segonsaquests paleontlegs, euroasitic. No obstant aix, a Dmanisi shan trobat restesdun estru (Sthurutio sp.). En aquests jaciments a ms dels taxons esmentats hi hemdafegir la presncia dHomo, un altre gnere afric.

Amb la presncia dHomo constatada a ambdues ribes de lestret de Gibraltar enel Pliopleistoc era fcil afirmar que una de les vies de colonitzaci dEursia deviaser pel sud de la pennsula Ibrica. Aix es descriu a Gibert et al. 1986, Gibert 1989i Gibert 1992. La troballa de fauna africana a Venta Micena i a Cueva Victoria re-fora aquesta hiptesi. Per no s fins al congrs dOrce de setembre de 1995 queaquesta hiptesi comena a ser acceptada i aix consta a Denell i Roebroeks 1996 iTobias (a Bower, 1997), grcies a la confirmaci de la presncia dhomnids a la re-gi dOrce i Cueva Victoria, per tamb per la fauna, especialment Theropithecuscf. oswaldi.

La presncia de barreres marines no sembla ser cap gran obstacle per a la colo-nitzaci humana en el Pliopleistoc, perqu a lilla de Flores, separada de Java per20 km de mar, shi ha trobat acci antrpica a linici del Pleistoc mitj. Els doctorsJ. de Voos, P. Sondaar, F. Aziz i Van de Berger (1999) proposen un model de colo-nitzaci basat en lexperincia de Java que suposa el pas de barreres aqutiques perHomo. Aix, doncs, no calen els corredors terrestres per a la dispersi humana.

s important constatar que la fauna africana dOrce, Cueva Victoria i Dmanisis formada per herbvors, ms concretament granvors (Theropithecus), herbvorsdampli espectre, tot i que amb preferncia pel gra i la fruita (Sthurtio) i pasturants(Equus). Tamb hem de considerarHomo sp. de Venta Micena bsicament herbvor,com ho demostren els treballs de Malgosa et al. (1999), encara que la seva dieta car-nvora sembla ser necessria per no fonamental i la manera dobtenir les protenes


animals s molt concreta a la regi dOrce, ja que bsicament sefectua a partir degrans mamfers (elefant a Barranco del Paso, hipoptam a Barranco Len i hipop-tam, elefant i crani de cavall a Fuentenueva 3a) no morts ni esquarterats per carn-vors. A la regi dOrce no es pot demostrar que els nostres avantpassats fossin ca-adors, per tampoc hi ha evidncies que fossin carronyaires en el sentit clssic;ms aviat aprofitaven la mort de grans animals (que potser contribuen a provocar)en platges de riu (Barranco Len), vores de pant (Barranco del Paso) o paleoslshumits/tolles dinundaci peridica (Fuentenueva 3a). En els jaciments amb acciantrpica dOrce no es detecta la mort danimals per grans carnvors i aprofitamentposterior per lhome (excepte el cas molt particular de Venta Micena). s la nostraopini que a Orce els nostres avantpassats no sn bsicament carronyaires, tot i ques que mengen carn de grans mamfers que contribueixen a matar en llocs amb ai-gua, a refugi de les hienes.

Aquestes dades concorden amb les obtingudes dels jaciments del Turkana ambacci antrpica, ja que en cap dells hi ha senyals dactuaci de carronyaires. La hi-ptesi del consum de carronya estricte com a font principal dobtenci de protenesanimals pels nostres avantpassats del Pliopleistoc cal revisar-la. s probable queaquest mecanisme es dons duna manera espordica i oportunista, per no com anorma generalitzada. Hem de pensar que els ximpanzs tamb necessiten per a laseva dieta protenes animals que obtenen amb una caa intencionada de petits ba-buns, basada en la seva organitzaci social. Per qu els nostres avantpassats han deser ms estpids que els ximpanzs? Aquests aconsegueixen carn fresca duna ma-nera organitzada. Per qu no pot, Homo, actuar duna manera similar? Sha de pen-sar en els avantatges de la carn fresca sobre la carronya; en la necessitat de compe-tir al mnim amb les hienes i altres carronyaires, i, sobretot, en el progrs biolgic isocial del gnere Homo que li confereix ms possibilitats de domini sobre el seu en-torn natural, tal com esbossarem ms endavant.

Per tant, no ens sembla fonamental el consum de carronya com a element deter-minant de lexpansi dHomo. Les hiptesis de Turner i daltres sn, pel cap baix,insuficients si es t en compte el fet fonamental que els nostres avantpassats sn b-sicament vegetarians i carnvors ocasionals; que, juntament amb Homo, emigrenanimals herbvors, granvors i, possiblement, algun carnvor; que la proporci de f-lids i hinids entre el nord dfrica i el SE dEspanya s similar; que la proporci decarnvors entre lest dfrica i el nord i llevant s molt desigual i favorable a lest(Gibert, 1989, 1992), la qual cosa justificaria limmobilisme dHomo. I, potser elque s ms important, les dades arqueolgiques no justifiquen que els nostres avant-passats del Pliopleistoc mengessin carronya acumulada.

Hem dexplorar unes altres hiptesis ms consistents que justifiquin la rpidaexpansi dHomo, segons les dades exposades als primers apartats.

Hem dacceptar, amb les dades actualment disponibles (Hill, 1992; Kimber etal., 1996) que Homo t el seu origen a lest afric fa, pel cap baix, 2,4 M danys, toti que algunes restes trobades a Omo permeten rebaixar aquesta edat fins 2,5 Mdanys (Howell i Coppens, 1976; Wood, 1991) i que, a partir daquestes latituds i


edats es dispersa cap al nord i cap al sud com ho fan totes les espcies animals si notenen barreres ecolgiques, competncia inespecfica o extraespecfica que els hoimpedeixi: amb una bona adaptaci al medi i una reproducci efica. A aquestes ca-racterstiques biolgiques bsiques cal afegir-hi els avantatges derivats de la sevaorganitzaci social i cultural, que sn molts.

Les formes robustes dAustralopithecus (que denominarem Paranthropus) tenenuna edat similar a Homo. WT-17.000, un dels exemplars ms complets est datat en2,5 M danys (Walker et al. 1986), tot i que al membre B de la formaci Sungura, aEtipia, shi han trobat restes atribubles a Paranthropus amb edats inferiors a 2,6 Mdanys (Howell i Coppens, 1976). Aquestes formes robustes conviuen amb Homo adiferents parts dfrica fins a prop del mili danys, que sextingeixen.

Fa 2,4 M danys sesdev un important canvi climtic (Gibert et al., 1986; Gi-bert, 1989; Gibert, 1992) que t dues conseqncies importants: el canvi del medifsic, amb laparici de nous bitops i la consegent adaptaci de les espcies aaquests bitops, entre les quals els antecessors dHomo i de Paranthropus. Sensecap dubte el canvi fsic ms important s lampliaci de la sabana i, com a conse-qncia, la prosperitat de les espcies que hi viuen, aix com la irrupci de dues denoves: Homo i Paranthropus. Ens sembla oport assenyalar un fet singular: el noubitop sembla afavorir els carnvors i els primats socials, ja que en lactualitat els li-caons, els hinids i la majoria dels flids (lleons i guepards), aix com els cercopit-cids, sn socials i constitueixen un elevat percentatge de tots els gneres no herb-vors que habiten a la sabana. Sembla ser que per al domini del camp obert cal lacohesi social.

La literatura de divulgaci cientfica ens ha presentatHomo i Paranthropus comdos gneres antagnics. Si analitzem les diferncies i semblances tenint en comptela literatura cientfica especialitzada arribarem a les conclusions segents:

Diferncies:1. Aparell masticatori.2. Mida del cervell.

Semblances:1. Adaptaci a la postura bpeda.2. Gran capacitat manipuladora.

s a dir, que presenten, tots dos gneres, unes caracterstiques que els permetenadaptar-se i conquistar la sabana, com sn llur aptitud per a la marxa, llur capacitatmanual, indici de llur aptitud transformadora de la natura, i unes diferncies que esrelacionen amb la dieta i lestructura social, sobre les quals intentarem aprofundir.

A la sabana prospera un nou tipus de vegetaci: les gramnies (sorgo, digitaria,setaria, panicum, themeda, pannisetum) i les lleguminoses, aix com noves estrat-gies per obtenir protenes animals. Homo, com ja assenyalava fa molts anys el granecleg espanyol doctor Valverde (1976), s essencialment granvor, per la qual cosa


la seva prosperitat a la sabana resta garantida, aix com la daltres granvors com araels cercopitcids i en especial Theropithecus, el seu company de viatge a Europa.Paranthropus s un herbvor estricte amb adaptacions per menjar vegetals durs, es-pecialment tubrculs. Behrensmeyer (1985) ha estudiat els jaciments de la zona dI-leret a lest del Turkana, on conviuen ambds gneres i la regi de Koobi Fora, onnoms es trobaHomo, i ha arribat a la conclusi que Paranthropus necessita una ve-getaci abundant per viure, mentre queHomo est ms ben adaptat als espais oberts,s a dir, a la sabana estricta.

Per el canvi ms transcendent s el que condueix a la formaci dHomo.Aquest nou gnere presenta unes caracterstiques biolgiques diferents a les delsseus antecessors que resumirem bsicament en:

1. Millor adaptaci a la postura bpeda.2. Major capacitat cerebral.3. Desenvolupament de les rees de Broca i Wernike.4. Major capacitat de mobilitat manual.

Aquests processos biolgics determinen segons Tobias (1999) la possibilitat dedesenvolupament del llenguatge parlat a causa del ms gran volum cerebral i de lesrees corresponents. Aix representa un avanament transcendent en levoluci dela humanitat, perqu desencadena una seqncia interrelacionada de grans canvis:

1. Major cohesi social amb tendncia a la ultrasociabilitat.2. Desenvolupament de laltruisme moral; canvis de conducta.3. Naixements immadurs amb necessitat de majors atencions posteriors.4. Major capacitat de control de la naturalesa.

De totes aquestes caracterstiques noms queden proves de la intervenci sobrela natura a travs de laparici per primera vegada dindstries ltiques a frica als2,4 M danys; i associades a Homo als 2,3 M danys, per la resta sn conseqnciade progressos anatmics (naixements immadurs, sorgiment del llenguatge) o es de-dueixen daquests progressos (major cohesi social, desenvolupament de laltruis-me moral, canvis de conducta).

AmbHomo apareixen o es reforcen aspectes sociolgics i de conducta, aix comun major control material de la natura a travs dinstruments manufacturats que liproporcionen un domini desconegut fins ara sobre el seu entorn. Un domini qualita-tivament diferent ja que est basat en el control organitzat del grup, ja comunicat pelllenguatge, amb transmissi oral dexperincia i un desenvolupament incipient deltica. Tal com diu Cela Conde (Taula nm.12): ...lenorme complexitat i riquesadel nostre mn moral, ple de lleis i costums, no ens hauria de confondre. Aquestagran diferncia que observem ara devia ser considerablement ms petita en etapesanteriors del procs evolutiu. s molt possible que una conducta altruista molt mssimple tingus una gran importncia per a lxit adaptatiu dels nostres avantpassats


del gnere Australopithecus. Si acceptem que s aix, lampli espectre dels nostresvalors morals hauria dhaver-se desenvolupat ms tard, quan es van incrementar lescapacitats cognitives. Un cop que es forma un grup aix, cal dur a terme actes comel de compartir menjar, ajudar els ferits o defensar el niu de latac del predador; laconducta assoleix una dimensi molt superior a la merament individual. I lxitadaptatiu daquesta conducta col.lectiva s tal que sembla fora de qualsevol dubteque sestendria a tota la poblaci qualsevol tendncia gentica capa dafavorir-lo.

Fins fa poc podem pensar queHomo disposava en exclusiva de la facultat de fa-bricar eines, ja que les niques restes associades a indstries ltiques sn les atribu-bles a aquest gnere fa 2,3 M danys (Kimbel et al., 1996). Aix no obstant, segonsWood (Nature New Service, 1997) associa indstries tipus olduvaiense amb una an-tiguitat de 2,6 M danys a Paranthropus boisei a Etipia amb evidncies circums-tancials poderoses. s lgic suposar que Paranthropus i Australopithecus fabri-quessin algun tipus deines, donat que Pan en fa. A ms, R. Susan ja va trobarindstries associades a restes de Paranthropus al Membre 1 de Swarkrans. Da-questa notcia, nhem de concloure que la fabricaci deines no s exclusiva duntax, per que sn imprescindibles per conquistar nous hbitats, en especial els di-ferents nnxols ecolgics de la sabana. Ams, es fa necessria una pregunta inquie-tant: si Paranthropus fabrica indstries olduvaienses, per a qu les utilitza? Permenjar carn? Per aconseguir uns aliments vegetals millors? Veurem qu ens depa-ren investigacions futures.

Si les dades deWood es corroboren haurem de concloure que les diferncies en-tre Homo i Paranthropus se cenyeixen cada cop ms al volum i a lestructura delcervell, tot seguint les idees de Tobias o, el que s el mateix, a aspectes culturals. Elsmotlles endocranials dAustralopithecus i Paranthropus no permeten, de moment,precisar si tenien desenvolupades les rees cerebrals que controlen el llenguatge,per la qual cosa no podem suposar que disposessin de comunicaci oral de qualitatcomparable a Homo. En definitiva, la gran innovaci dHomo s la seva gran capa-citat adaptativa derivada de ladquisici del llenguatge i el gran salt que aix com-porta en el desenvolupament de la cultura.

Si el gnere Homo presenta les caracterstiques que abans hem assenyalat s f-cil predir-li una expans rpida al vent, com la dels vil.lans, afavorida per lex-pansi de la sabana, el seu medi predilecte per marxar i menjar gra, bulbs, llavors,fruita, ous i carn. I aix ho podem trobar als dos milions danys a la pennsula Ibri-ca (Orce, Cueva Victoria), al Caucas (Dmanisi), a la Xina (Longgupo Cave) i Java,amb lnica limitaci de la temperatura, excessivament freda.

En resum, Homo surt dfrica cap als 2,3 M danys en un moment de canvi cli-mtic, grcies a la seva mplia adaptabilitat a la sabana per la seva dieta i la sevagran capacitat manipuladora, per sobretot per les relacions culturals que s capade desenvolupar.

s molt interessant definir el tipus hum que va sortir dfrica. Nosaltres ja apun-tvem (Gibert, 1992, 1995, Gibert et al., 1997) que no podia ser H. erectus/ergaster,ja que el postcranial trobat a Orce i Cueva Victoria s diferent de H. erectus/ergaster,


per la qual cosa ha de ser una espcie ms primitiva. Les troballes de Dmanisi confir-men aquesta predicci, ja que s probable que els dos cranis tobats al jaciment geor-gi amb gran dimorfisme sexual, escassa capacitat cerebral i una edat d1,6-1,7 Mdanys, siguin prxims a Homo ergaster/habilis o H. ergastermolt primitiu i diferentals del Turkana. Aquest fet explicaria les diferncies entre els fssils de Sangiran i elsdel Turkana i donaria la ra a les datacions de Scott i Swisher (en premsa) per a Javaque atribueixen als primers homnids de lilla una edat d1,9 M danys.

En aquesta primera dispersi Homo surt dun continent poblat, lafric, i emigracap a Europa i sia, absolutament despoblades dhomnids i amb bitops rics quepermeten una subsistncia fcil. En aquest perode el clima s benigne per sota delsparal.lels 36-40 o, ms concretament, al sud dels Pirineus, els Alps, el Caucas olHimlaia, i la colonitzaci ha defectuar-se amb rapidesa. La tecnologia que fa ser-vir s primitiva i similar a lafricana dorigen, ja que, tant a Orce (Barranco delPaso, Barranco Len 5, Fuentenueva 3) com a Dmanisi, les indstries ltiques snolduvaienses.

La pregunta segent s: Quan, Homo, sexpandeix cap al nord? Sens dubte quanel clima s ms benigne i aquest canvi se situa entorn als 800.000 anys. Les resteshumanes ms antigues del centre dEuropa se situen en edats compreses entreMaer, amb 700.000 anys, i Steinheim, aproximadament amb 300.000. En aquestapoca el nostre continent era ja fora poblat amb restes repartides pel sud (Ceprano,Atapuerca TD6, Petralona) i pel nord (Steinheim), pel centre (Vrteeszollos), i finsi tot per Anglaterra (Boxgrove), i els nostres avantpassat havien aprs a dominar elfred. Les dades dels jaciments arqueolgics amb datacions fiables tamb avalenaquesta hiptesi, ja que les indstries de Korolevo VIII, a Ucrana o Azykh, a Azer-baidjan tenen edats prximes als 800.000 anys. Els jaciments arqueolgics europeusdaquest perode com Soleilhac, Krlich A, Le Vallonet, amb edats situades entre 1M danys i 900.000 anys ofereixen dubtes; el ms segur s Isernia la Pineta amb780.000 anys.

De tot lanterior es desprn que hi ha un lapse de temps comprs entre 1,4 Mdanys (edat aproximada de Fuentenueva 3a) i Ceprano, Atapuerca TD6 o Isernia laPineta, de 700.000-600.000 o 500.000 anys, si acceptem les datacions de Krlich oSoleilhac, durant els quals el nord dEuropa i sia (tamb el centre de la pennsulaIbrica) van romandre buits de pobladors.

La colonitzaci del nord dEuropa o sia es va produir de la manera ms sim-ple, tal com es realitzaen totes les colonitzacions dels animals i els vegetals. Els nos-tres avantpassats ascendeixen des dOrce-Cueva Victria, Dmanisi, Longguppo oJava cap al nord, quan el clima ho permet, colonitzant les vores dels rius, els llocsamb clima i bitop ms propici, sense cap direcci preferent, Aix, des del sud de lapennsula Ibrica pujaran cap al nord vorejant la costa i penetraran cap a linteriortot seguint els rius, com s natural, i des de Dmanisi vorejaran el mar Caspi cap aUcrana, Azerbaidjan i Europa. Des de Longgupo o Java pujaran cap al nord dsia.


Bibliografia

Bar-Yosef, O.; Goren-Imbar, N. (1993). QEDEM.Monographs of the Institute ofArchaeology. The Hebrew University of Jerusalem.

Bonifay, E.; Vandermeersch, B. (ed.) (1991). Les premiers europens. Actes du114e.Congrs National des Socits Savantes. Pars: Editions du CTHS.

Bosinski, G. (1992). Die ersten Menschen in Eurasien. Jahrbuch des rmisch-Germanischen Zentralmuseums Maiz.

Borja, C.; Garca-Pacheco, M.; Garca-Olivares, E.; Scheuenstuhl; Lo-wenstein, G. (1997). Immunospcifiity of Albumin Detected in 1,6 m.y. OldFossils From Venta Micena in Orce, Granada, Spain. American Journal ofPhysical Anthropology. 1997, 103: 433-441.

Borja, C. (1999). Estudio de protenas en fsiles. A: Gibert, J.; Snchez, F.; Gi-bert, LL.; Ribot, F. (ed.) The hominid and their evironment during the lower andmiddle Pleistocene of Eurasia. Orce: Museo de Prehistoria y Paleontologa J.Gibert. Ayuntamiento de Orce.

Bruer, G. (1999). The Dmanisi mandible and its relationships to African andAsian hominids. A: Gibert, J.; Snchez, F.; Gibert, LL.; Ribot, F. (ed.) The ho-minid and their evironment during the lower and middle Pleistocene of Eura-sia. Orce: Museo de Prehistoria y Paleontologa J. Gibert. Ayuntamiento deOrce.

Brooks, S.; Alison y Wood, B. (1990). The Chinese side of the story. Nature344, 288-289.

Bunn, H. T. (1982).Meat-eating and human evolution: Studies on the diet and sub-sistence patterns of Plio-pleistocene hominids in East Africa. Ph. D. Disserta-tion. Berkeley, California: University of California.

Campillo, D.; Barcel, J. A. (1989). Morphometric study of the internal surfaceof the squama occipitalis. A: Gibert, Campillo, Garca-Olivares (ed.). Los res-tos humanos de Orce y Cueva Victoria. Institut Paleontolgic Dr. M. Crusafont.Diputaci de Barcelona.

Campillo, D. (1989). Study of the Orce man. Los restos Humanos de Orce yCueva Victoria. Institut Paleontolgic Dr. M. Crusafont. Sabadell.

Campillo, D.; Barcel, J. (1989). Study of the internal surface of the Scuama oc-cipitalis. Los restos humanos de Orce y Cueva Victoria. Institut PaleontolgicDr. M. Crusafont.

Campillo, D.; Gibert, J. (1996). El Hombre de Orce. Investigacin y Ciencia.234, marzo 1996.

Campillo, D.; Rovira, M.; Snchez-Snchez, J. A.; Vila, S.; Gibert, J.; Gi-bert, Ll. [en premsa] The Orce skull (VM-0): X-ray study. Human Evolution

Carbonell, E.; Bermdez de Castro, J. M.; Arsuaga, L.; Dez, J. C.; Rosas,A.; Cuenca-Bescs, G.; Sala, R.; Mosquera, M.; Rodrguez, X. P. (1995).Lower Pleistocene Hominids and Artifacts from Atapuerca-TD6 (Spain).Science 269, 826-829.


Coppens, Y.; Howell, C.; Isaac, G.; Leakey, R. (ed.) (1976). Earliest Man andEnvironments in the Lake Rudolf Basin. University of Chicago Press.

Culotta, E. (1995). Asian hominids grow older. Science 270, 1116-1117.Dean, D.; Delson, E. (1995). Homo at the gates of Europe. Nature 373, 472-

473.Dennell, R.; Roebroeks, W. (1996). The earliest colonization of Europe: the

short chronology revisited. Antiquity 70, 535-542.Desmond C., J.; Y D. Schick, K. (1988). Context and content: impressions of Pa-

laeolithic sites and assemblages in the Peoples Republic of China. Journal ofHuman Evolution 17, 439-448.

DeVos, J.; Aziz, F.; Sondaar, P. Y.; Van Den Bergh, G. D. (1999). Homo erec-tus in S.E. Asia Time, space and migration routes; a global model. (Gibert, J.;Snchez, F.; Gibert, LL.; Ribot, F., ed.). The hominid and their evironment du-ring the lower and middle Pleistocene of Eurasia.Museo de Prehistoria y Pale-ontologa J. Gibert. Ayuntamiento de Orce.

Eisemann, V. (1999). Equus granatensis of Venta Micena and evidence for primi-tive non-stenonid horses in the Lower Pleistocene. A: Gibert, J.; Snchez, F.;Gibert, LL.; Ribot, F. (ed.) The hominids and their environment during the lowerand middle Pleistocene of Eurasia. Museo de Prehistoria, Ayuntamiento deOrce.

Gabunia, L.; Vekua, A. (1995). A Plio-Pleistocene hominid from Dmanisi eastGeorgia, Caucasus. Nature 373, 509-512.

Gamble, C. (1994). Time for Boxgrove man. Nature 369, 275.Garca-Olivares, E.; Gallardo Galera, J. M.; Martnez Lpez, F.; Borja, C.

(1989). Deteccin y caracterizacin de protenas fsiles en el crneo de Orce(resultados preliminares). A: Gibert, Campillo, Garca-Olivares (ed.) Los res-tos humanos de Orce y Cueva Victoria. Institut de Paleontologic Dr. M. Crusa-font. Diputaci de Barcelona.

Gibert, J., Agust, J.; Moy, S. (1983). Presencia de Homo sp. en el yacimientoVenta Micena. Paleontologia i Evoluci. Publicacin especial.

Gibert, J.; Pons Moya, J. (1983). Estudio morfolgico de la falange del generoHomo de Cueva Victoria (Cartagena, Murcia). Pal. y Evol., nm. 18.

Gibert, J. (1984). El yacimiento de Venta Micena (Orce, Granada). Su importan-cia, accin antrpica y caractersticas paleoantropolgicas del fragmento deHomo sp.. Libro homenaje a Luis Siret. Junta de Andaluca.

Gibert, J.; Caporicci, R.; Ruz, C.; Martnez, B.; Roca, A. (1985). Estudio delos huesos fragmentados del yacimiento de Venta Micena (Orce, Granada). Pa-leontologia i Evoluci. T.19.

Gibert, J. (1986). Evidences of human presence in the S.E. of Iberian Peninsulafor the lower Pleistocene. The Pleistocene Prespective. Vol. 1. The World Ar-chaeological Congress. Southampton and London. 1986.

Gibert, J.; Ruz, C.; Ribot, F. (1986). Naturaleza humana del crneo de Orce.Paleontologia i Evoluci. T.20. Sabadell. 1986


Gibert, J.; Caporicci, R. (1986). Paleoecologa del yacimiento de Venta Mice-na. Paleontologia i Evoluci, nm. 20, Institut de Paleontologia Dr. M. Crusa-font. Sabadell 1986.

Gibert, J.; Campillo, D.; Garca-Olivares, E. (1986). Description and differen-tial diagnosis of the fragment of skull of Homo sp. of Venta Micena Locality(Lower Pleistocene). The Pleistocene Prespectives, Vol. 1. The World Ar-chaeological Congress. Southampton and London.

Gibert, J. [et al.] (1986). Nuevas ideas sobre a colonizacin homnida de Eura-sia. Pal. y Evol. t. 20.

Gibert, J. [et al.] (1988-89). Resumen de las investigaciones paleoantropolgicasy arqueolgicas de Orce (Granada) y Cueva Victoria (Cartagena). COL-PA,nm. 42, Madrid.

Gibert, J.; Caporicci, R. (1989). Tafonoma y Paleoecologa del yacimiento deVenta Micena. Los restos humanos de Orce y Cueva Victoria. Institut de Pale-ontologia Dr. M Crusafont. Sabadell 1989.

Gibert, J.; Caporicci, R. (1989). Accin antrpica en Venta Micena. Los RestosHumanos de Orce y Cueva Victoria. Institut Paleontolgic Dr. M. Crusafont.

Gibert, J. (1989). Paleontologa Humana y Accin antrpica en la regin deOrce. Los restos humanos de Orce y Cueva Victoria. Institut de PaleontologiaDr. M. Crusafont.

Gibert, J.; Ferrndez, C. [et al.] (1989). Action anthropique sur les os a VentaMicena (Orce, Granada, Espaa). Los restos humanos de Orce y Cueva Victo-ria. Institut Paleontolgic Dr. M. Crusafont.

Gibert, J.; Martnez, B. [et al.] (1989). Estudio preliminar de las industrias lti-cas del Pleistoceno inferior de la caada de Vlez (Orce, Granada). Los restoshumanos de Orce y Cueva Victoria. Institut de Paleontologia Dr. M. Crusafont.

Gibert, J.; Jimnez, C. (1989). Investigations into cut-marks on fossil bones oflower Pleistocene age from Venta Micena (Orce, Granada, Spain). HumanEvolution. V.4. Firenze, Italia.

Gibert, J.; Caporicci, R.; Ruz, C.; Martnez, B. (1989). Revisin del estudio delos huesos fragmentados del yacimiento de Venta Micena. Los restos humanosde Orce y Cueva Victoria. Inst. Paleontolgic Dr. M. Crusafont.

Gibert, J. (1989). Relaciones ecolgicas de los primeros homnidos. Bol. Soc.Esp. Antropologa Biolgica, 10:7-45.

Gibert, J.; Prez-Prez, A. (1989). A Human phalanx from the Lower Palaeoli-thic site of Cueva Victoria (Murcia, Spain). Human Evolution. Vol. 4, nm. 4.

Gibert, J.; Campillo, D.; Ribot, F. [et al.] (1989). Comparative anatomical studyof the cranial fragment fromVenta Micena, (Orce, Spain) with fossil and extrantmammals. Human Evolution. Vol. 4, nm. 4,

Gibert, J.; Ribot, F.; Ferrndez, C.; Martnez, B.; Caporicci, R. (1989). Ca-ractersticas diferenciales entre el fragmento de crneo de Homo sp. de VentaMicena (Orce, Granada) y los quidos. Estudios Geolgicos. Nm. 45.

Gibert, J.; Ribot, F.; Ferrndez, C.; Martnez, B. (1989). Diagnosis diferen-


cial del craneo de Homo sp. del yacimiento de Venta Micena (Orce, Granada).Los restos humanos de Orce y Cueva Victoria. Institut Paleontolgic Dr. M. Cru-safont. Sabadell.

Gibert, J.; Campillo, D. [et al.] (1991). Nouveaux restes dhominides dans lesgisements dOrce et de Cueva Victoria (Espagne). A: Bonifay E.; Vandermee-ersch, B. (ed.) Les Premiers Europeens. Pars.

Gibert, J.; Ferrndez, C.; Martnez, B.; Caporicci, R.; Jimnez, C. (1992).Roturas antrpicas en los huesos de Venta Micena y Olduvai. Estudio compa-rativo. Proyecto Orce-Cueva Victoria 1988-1992: Presencia humana en elPleistoceno inferior de Granada y Murcia. Orce, Granada: Ed. Museo de Pre-historia Jos Gibert, 1992

Gibert, J.; Maillo, A.; Iglesias, A.; Gibert, L. (1992). Industrias lticas en la re-gin de Orce. Proyecto Orce-Cueva Victoria 1988-1992: Presencia humana enel Pleistoceno inferior de Granada y Murcia.Orce, Granada: Ed. Museo de Pre-historia Jos Gibert, 1992.

Gibert, J.; Arribas, A.; Martnez, B.; Albadalejo, B.; Gaete, R. Gibert, LL.;Peas, C.; Torrico (1992). Sntesis Cronoestratigrfica del Pleistoceno Infe-rior de la regin de Orce (Granada). Proyecto OrceCueva Victoria. PresenciaHumana en el Pleistoceno Inferior de Granada y Murcia. Orce, Granada: Ed.Museo de Prehistoria Josep Gibert, p. 107-114.

Gibert, J.; Martnez, B. (1992). Human presence and anthropic action in the SEof Iberian Paninsula during the Lower Pleistocene. Revista Espaola de Pale-ontologa. Nmero Extraordinario de 1992. Sociedad Espaola de Paleontolo-ga.

Gibert, J. (1992). Presencia humana en Europa en el Pleistoceno inferior de Gra-nada y Murcia. Presencia humana en el Pleistoceno de Granada y Murcia.Orce, Granada: Ed. Museo de Prehistoria Jos Gibert, 1992.

Gibert, J. (1992). Presencia humana y accin antrpica en el Pleistoceno inferiorde Europa. A: Gibert (coord.) Presencia Humana en el Pleistoceno inferior deGranada y Murcia. Orce, Granada: Ed. Museo de Prehistoria Jos Gibert, 1992.

Gibert, J.; Snchez, F. [et al.] (1992). Nuevos descubrimientos de restos huma-nos en los yacimientos de Orce y Cueva Victoria. A: Gibert (coord.) PresenciaHumana en el Pleistoceno inferior de Granada y Murcia. Orce, Granada: Ed.Museo de Prehistoria Jos Gibert, 1992.

Gibert, J.; Santamaria, J. L. (1992). Comparacin mtrica y radiolgica de la fa-lange de Homo sp. de Cueva Victoria (Cartagena, Murcia) y otros primates. A:Gibert (coord.) Presencia Humana en el Pleistoceno inferior de Granada yMurcia. Orce, Granada: Ed. Museo de Prehistoria Jos Gibert, 1992.

Gibert, J.; Palmqvist, P. (1992). Dimensin fractal de las suturas del crneo deOrce. Revista Espaola de Paleontologa, 7 (2), p. 154-160.

Gibert, J. (1992). Evolucin y dispersin de los homnidos desde una perspectivaecolgica. A: Gibert (coord.) Presencia Humana en el Pleistoceno inferior deGranada y Murcia. Orce, Granada: Ed. Museo de Prehistoria Jos Gibert, 1992.


Gibert, J.; Campillo, D. [et al.] (1993). Nuevos restos de hominidos en los yaci-mientos de Orce y Cueva Victoria (Espaa). El Cuaternario en Espaa y Por-tugal. Vol. 1. Instituto Tecnolgico y Geominero de Espaa.

Gibert, J. (1993). Proyecto: Presencia humana y ocupacin antrpica en el Pleis-toceno inferior en la regin de Orce. Venta Micena: Estado actual del tema y ac-cin antrpica en el Barranco del Paso. Investigaciones Arqueolgicas en An-daluca. Junta de Andaluca, p. 175-192. Huelva.

Gibert, J.; Jimnez, C. (1993). Estudio preliminar de las marcas de accin antr-pica en el yacimiento de Venta Micena (Orce, Granada). Actas II reunin delCuaternario Ibrico.

Gibert, J.; Martnez, B. [et al.] (1993). Industrias lticas en las caadas de Vlezy El Salar (Orce, Granada). A: Actas II reunin del Cuaternario ibrico.

Gibert, J.; Ferrndez, C. [et al.] (1993). Roturas antrpicas de los huesos deVenta Micena (Orce, Granada). A: Actas II Reunin del Cuarternario ibrico.

Gibert, J.; Arribas, A.; Martnez, B.; Albadalejo, S.; Gaete, R.; Gibert, LL.,[et al.] (1994). Biostratigraphie et magntostratigraphie des gisements prsen-ce humaine et action anthropique, du Pleistocne inferieur de la rgion dOrce(Grenade, Espagne). A: Comptes Rendues. Acad. Scien. T 38, series II. Pars.

Gibert, J.; Snchez, F.; Malgosa, A.; Martnez, B. (1994). Dcouvertes derestes humaines dan les gisements dOrce (Granada, Espaa).A: Comptes Ren-dus, Acad. Scien. Pars.

Gibert, J.; Palmqvist, P.; Martnez, B. (1994). Los primeros europeos. Inves-tigacin y Ciencia. Diciembre 1994.

Gibert, J.; Gibert, LL.; Albaladejo, S.; Maestro, E. (1995). Sntesis cronos-tratigrfica del Plio-Pleistoceno del sector NE de la cuenca de Guadix-Baza.A:International Conference on Human Paleontology, Orce, Spain), p. 37-39.

Gibert, J.; Palmqvist, P. (1995). Fractal dimensions of the Orce skull sutures.Journal of Human Evolution, 28: 561-575.

Gibert, J.; Ribot, F.; Gibert, L.; Leakey, M.; Arribas, A.; Martnez, B. (1995).Presence of the Cercopithecid genus Theropithecus in Cueva Victoria (Murcia,Spain). Journal of Human Evolution, 28.

Gibert, J.; Gibert, L.; Albaladejo, S. (1995). Biostratigraphy of the Orce re-gion. New data. Abstracts. A: International Conference on Human Paleonto-logy, Orce, Spain), p. 36.

Gibert, J.; Turq, A.; Albaladejo, S.; Gibert, LL. (1996). Orce, Cueva Victoriaand Cabezo Gordo project. A: Beinhauer, Kirsten, Wagner, (ed.) Homo erectusheidelbergensis von Mauer, Kolloquium I. Jan Thorbecke Velag Sigmaringen.

Gibert, J.; Gibert, P.; Gibert, LL. (1997). Orce y Cueva Victoria: hacia un nue-vo paradigma. Ludus Vitalis, numero especial.

Gibert, J.; Gibert, L.; Iglesias; Maestro, E. (1998). Two Oldowan assem-blages in the Plio-Pleistoceno deposits of the Orce region, SE Spain. 1998, An-tiquity.Vol 72, p. 17-25.

Gibert, J.; Campillo, D.; Arques, J. M.; Garca Olivares, E.; Borja, C.; Lo-


wernstein, G. (1998). Hominid status of the Orce cranial fragment rasser-ted. Journal of Human Evolution 34, 203-217.

Gibert, J.; Campillo, D. [et al.] (1999). Spanish late Pliocene and early Pleisto-cene hominid, palaeolithic and faunal finds from Orce (Granada) and CuevaVictoria (Murcia). Human Evolution,vol. 14, nm. 1-2.

Gibert, J.; Gibert, LL.; Albadalejo, S.; Sanchez, F.; Ribot, F.; Gibert, P.(1999). Molar tooth fragment BL-5: the oldest human remains found in thePlio-Pleistocene of Orce (Granada province, Spain). Human Evolution. Vol.14, nm. 1-2.

Gibert, J.; Gibert, L.; Iglesias, A. (1999). Accin antrpica e industrias lticasen la regin de Orce. A: Gibert, J;. Ribot, F.; Snchez, F.; Gibert, L. (ed.) Thehominids and their environment in the middle and lower Pleistocene of Eurasia.Museo de Prehistoria y Paleontologa J. Gibert.

Gibert, J.; Gibert, L. (1999). Orce y Cueva Victoria las puertas de Europa. A:Actas, 25 Congreso Espaol de Arqueologa. Valencia.

Gibert, L.; Maestro, E.; Gibert,, J.; Albaladejo, S. (1997). Depositionalcycles in the Orce region(Guadix-Baza SE Spain) and their relation with Plio-Pleistocene climatic changes. A: Colloque Hispano-Franais: Mileux Carbo-nates Continentaux. tudes de Gographie Phisique, supplment au nm.XXVI, p. 15-16.

Gibert, L.; Maestro, E.; Gibert, J. (1998). Neogene-Quaternary lacustrine-allu-vial deposits in the Baza Basin (SE Spain). A: 15th International sedimentolo-gical Congress, Alicante.

Gibert, L.; Maestro, E.; Gibert, J. (1998). The age of the Orce sites (SESpain). 15th International sedimentological Congress, Alicante.

Gibert, L.; Maestro, E.; Gibert, J.; Albaladejo, S. (1999). Plio-Pleistocenedeposits of the Orce region (SE Spain): Geology and age. A: Gibert, J.; Ribot,F.; Snchez, F.; Gibert, L. (ed.) The hominids and their environment in the mid-dle and lower Pleistocene of Eurasia. Museo de Prehistoria y PaleontologaJ. Gibert.

Guoqin, QI. (1989). The Pleistocene Human Environment of North China.A: In-ternational Symposium on Palaeoanthropology in commeration of the 60th. an-niversary of the discovery of the first skull of Peking man. Institute of Vertebra-te Paleontology and Paleoanthropology, Academia Sinica, Beijing.

Hemingway, M. F.; Stapert, D. (1989). Early artefacts from Pakistan? Somequestion for the excavators. Current Anthropology 30, 317-322.

Iglesias, A.; Gibert, J. (1998). Origine topologique de lHumanit et dispersiondes Hominides: les positions culturaliste et cologiste dans le debat espagnol.Pars: PUF.

Iglesias, A.; Gibert, J.; Gibert, LL. (1998). La penetracion de los hominidos porel estrecho de Gibraltar en el contexto general de su dispersin. Gallaecia,nm. 17.

Jimnez, C.; Gibert, J. (1992). Estudio comparado de los cut-marks de VentaMi-


cena. Proyecto Orce-Cueva Victoria 1988-1992: Presencia humana en elPleistoceno inferior de Granada y Murcia. Orce, Granada: Ed. Museo de Pre-historia Jos Gibert.

Leakey, M. D. (1971). Olduvai Gorge. Cambridge at the University Press.Malgosa, A.; Safont, S.; Subir, M. E.; Fernndez, J. L.; Gibert, J. (1999).

Distribucin de elementos traza en taxones del Pleistoceno inferior de VentaMicena. A: Gibert, J.; Snchez, F.; Gibert, LL.; Ribot, F. (ed.) The hominidsand their environment during the lower and middle Pleistocene of Eurasia.Orce, Granada: Museo de Prehistoria y Paleontologa J. Gibert.

Morell, V. (1995). African origins: West side story. Science 270, 1117.Palmqvist, P., Gibert, J. [et al.] (1996). Comparative Morphometric Study of

Human Phalanx from the Lower Pleistocene Site at Cueva Victoria (Murcia,Spain) by means of Fourier Analysis, Shape Coordinates of Landmarks, Princi-pal and Relative Warps. Journal of Archaeological Science. 23.

Prez-Prez, A. (1989). La falange de Cueva Victoria: anlisis discriminante yafiliacin taxonmica. A: Gibert, Campillo, Garca-Olivares (ed.) Los restoshumanos de Orce y Cueva Victoria. Institut de Paleontologia Dr. M. Crusafont,Diputaci de Barcelona.

Roe, D. (1995). The Orce basin (Andalucia, Spain) and the initial Palaeolitic ofEurope. Oxford Journal of Archaeology, 14, 1-12.

Roebroeks, W.; T. van Kolfschoten (1994). The earliest occupation of Europe:a short chronology. Antiquity 68.

Ronen, A. (1991). The Yiron-Gravel lithic assemblage artifacts older than 2.4 myin Israel. Rmisch-Germanisches Zentralmuseum.

Safont, S.; Malgosa, A.; Subir, M. E.; Gibert, J. (1998). Can Trace Elementsin Fossils Provide information about Palaeodiet?. International Journal of Os-teoerchaeology. 8, 23-37.

Safont, S.; Malgosa, A.; Subir, E.; Fernndez, J. L.; Gibert, J. (1999). Pla-cing the Orce hominid into the trophical chain. Trace element analysis byICP/MS in the Venta Micea site (Orce, Granada, Spain). Actas CongresoUISPP. Forli.

Safont, S.; Malgosa, A.; Subir, E.; Fernndez, J. L.; Gibert, J. (1999). Pla-cing the Orce hominid into the trophical chain. Trace element analysis byICP/MS in the Venta Micea site (Orce, Granada, Spain). Mediterranean Ar-chaeology.

Snchez, F.; Gibert, J.; Malgosa, A.; Robot, F.; Gibart, LL., Walker, M.(1999). Insights into the evolution of child growth from Lower Pleistocene hu-meri at Venta Micena (Orce, Granada, Spain). Human Evolution,vol. 14, nm.1-2.

Tixier, J., Roe, D.; Turq, A.; Gibert, J.; Matinez, B.; Arribas, A.; Gibert, L.;Albaladejo, S.; Maillo, A.; Iglesias, A. (1994). Presence dindustries lithi-ques dans le pleistocene inferieur de la region dOrce (Granada, Espagne): etatde la question. Comptes Rendus. T.321, serie II,p. 71-78, Pars.


Tobias, P. V. (1998). Commentary on the case for Early Pleistocene Hominids inSouth-Eastern Spain. Human Evolution.Vol. 13, nm. 2.

Tobias, P. V. (1999). Commentary on the case for Early Pleistocene Hominids inSouth-Eastern Spain. A: Gibert, J.; Snchez, F.; Gibert, LL.; Ribot, F. (ed.) Thehominid and their evironment during the lower and middle Pleistocene of Eura-sia. Orce: Museo de Prehistoria y Paleontologa J. Gibert. Ayuntamiento deOrce.

Tobias,V. P. (1999). Were the lower and middle pleistocene Europeans capable ofspoken languaje?.A: Gibert, J.; Snchez, F.; Gibert, LL.; Ribot, F. (ed.) The ho-minid and their evironment during the lower and middle Pleistocene of Eurasia.Orce: Museo de Prehistoria y Paleontologa J. Gibert. Ayuntamiento de Orce.

Tchernov, E. (1997). The Earliest Hominids in the Southern Levant. A: Gibert,J.; Snchez, F.; Gibert, LL.; Ribot, F. (ed.) The hominid and their evironment du-ring the lower and middle Pleistocene of Eurasia. Orce: Museo de Prehistoria yPaleontologa J. Gibert. Ayuntamiento de Orce.

Van Vark, G. N. (1997). Out of Africa preceded by out of Asia. A: Gibert, J.;Snchez, F.; Gibert, LL.; Ribot, F. (ed.) The hominid and their evironment du-ring the lower and middle Pleistocene of Eurasia. Orce: Museo de Prehistoria yPaleontologa J. Gibert. Ayuntamiento de Orce.

Verosub, K. L.; Tchernov, E. (1989). Rsultats prliminaires de l'tude magn-tostratigraphique d'une squence sdimentaire industrie humaine en Isral.A:Bonifay, E.; Vandermmeersch, B. (ed.) Les premiers europens. Actes du114e.Congrs National des Socits Savantes. Pars: Editions du CTHS.

Wanpo, H.; Ciochon, R.; Yumin, G.; Larick, R.; Qiren, F.; Schawarcz, H.;Yonge, CH.; de Vos, J.; Y Rink, W. (1995). Early Homo and associated arte-facts fromAsia Nature 378,275-278.

Wood, B.; Turner, A. (1995). Out ofAfrica and intoAsia. Nature 378, 239-240.Woo Ju-Kang (1966). The hominid skull of Lantian, Shensi. Vertebrata Pala-

siatica X, nm.1.



3. Lexpansi i la morfologia de lendocranihum

DOMNEC CAMPILLO

Indubtablement, lhome s home pel seu cervell, i ning no posa en dubte que laseva superioritat sobre la resta dels ssers vius es deu a aquest rgan privilegiat.Lestudi paleontolgic dels prehomes i dels homes fssils s molt problemtic, tanper lescassetat de fssils com pel seu deteriorament pstum i es fa necessria unavaloraci molt acurada de les estructures ssies, per poder esbrinar si un fssilpertany o no a la flia humana. Els carcters morfolgics que permeten atribuir-lo algnere Homo sn molt diversos, per malauradament el gran desconegut slencfal, tant per lescs nombre dendocranis de qu disposem, com per laincertesa que comporta la valoraci de les empremtes que lexpansi cerebral deixa.

En el quadre adjunt, prenent com a base les dades de Tobias (1991), hem fet unrecull dels cranis de fssils que tenen possibilitats dsser estudiats, en total: 79adults i 9 joves.

A. afarensis (adult) 1A. africanus (adult) 6A. africanus (jove) 1Paranthropus robustus (a) 8Paranthropus robustus (a) 2H. habilis (a) 7H. habilis (j) 1H. erectus (a) 23H. erectus (j) 1H. erectus arcaicus (a) 19H. S. neanderthalensis (a) 15H. S. neanderthalensis (j) 4

Quan es troba un fssil i se sospita que pot sser un homnid, sel compara ambels primats actuals i els fssils, amb els prehomes i els homes fssils, i amb lhomemodern, que s el mamfer i primat ms ben estudiat. Per, la seva variabilitat s tanmplia (Ranke, 1899, Le Double, 1903, Hauser i Stefano, 1989 i Campillo, 1996)que molt sovint la tipologia sallunya del tipus considerat clssic. Excloem del nos-tre estudi les variacions anomenades epigentiques, limitant-nos a les que tenen unarelaci directa amb lexpansi de lencfal, que reflecteixen amb ms o menys in-tensitat aquest fet i la morfologia daquest rgan.

Los, tot i la seva duresa t una gran plasticitat i es modifica constantment durantla vida, depenent de molts factors que no esmentarem. En el neonat, el cervell ja sbonyegut, per tots els ossos de lendocrani encara sn llisos i el teixit esponjs deldploe no existeix (Campillo i Barcel, 1987).

Les impressions digitals i les empremtes dels sins venosos de la duramter, co-mencen a manifestar-se al voltant de lany. Els sins es manifesten per solcs i crestesi la morfologia de lendocrani te una relaci directa amb lexpansi del cervell (Re-cordarem, que labsncia de les empremtes dun si no exclou la seva presncia, o si-gui, que la manca dempremtes no sempre suposa labsncia del si vens) (Campi-llo i Barcel, 1987). Lencfal al cap de lany, ha doblat el seu volum i entre els 4 i6 anys quasi arriba al volum de ladult. Basant-nos en les dades de Tobias (1991),hem fet un clcul aproximat del volum endocranial dels homes fssils infantils res-pecte als adults, que exposem en el segent quadre, en el qual veiem que en A. afri-canus s ms petit, similar a la proporci de lhome modern amb H. erectus, msgran en P. robustus i H. s. neanderthalensis i sorprenentment, superior al de ladultdH. habilis (aquest fet seria favorable als que apunten la hiptesi dun fort dimor-fisme sexual o que hi hagussin dues espcies).

A. africanus 82%Paranthropus robustus 98%Homo habilis 128%Homo erectus 90%H. sapiens neanderthalensis 97%H. sapiens sapiens (6 anys) 91%

Recordem que les empremtes digitals i, segons les nostres investigacions, lesdels sins de la duramter (en forma de solcs, crestes o solcs amb crestes marginals),presenten el seu acme entre els 4-6 anys i a partir dels 8-10 anys satenuen de for-ma progressiva. Les empremtes digitals quasi desapareixen i les dels sins es modi-fiquen considerablement. Les causes fonamentals sn que lexpansi satura i lossengruixeix. La conformaci dels arcbotants tamb s important, sobretot a nivellsagital.

Les empremtes dels lbuls cerebrals es poden constatar en alguns casos, sobre-tot les fissures de Silvi i de Roland, per tenim molts dubtes respecte al sulcus lu-natus i a lrea de Broca.

34 Domnec Campillo

Com a resum, direm que les empremtes digitals en linfant sn molt intenses idisminueixen molt a ledat adulta; les empremtes dels sins de la duramter es modi-fiquen en ladult i les crestes marginals en general satenuen; fins als dos anys nohi ha cel.les diploiques i el dploe noms es troba ben format en ladult; els solcs delartria menngia mitjana sn menys marcats en els infants que en els adults; i enels adults apareixen els solcs de Pacchioni. Hi ha dues estructures poc freqents, lesfosses torculars (5,08%) i la vermiana (5,9%), que no tenen un significat clar i po-den sser presents a qualsevol edat.

Finalitzem aquesta breu exposici recordant que la mofologia dels sins venososde la duramter, independentment de la morfologia de les seves empremtes, sn si-milars tant en els H.s.s. com en els homnids i en la famlia Homininae.

Conclusions

1) Comenant lestudi comparatiu pels neonats, sobserva que a partir dels 2 anysles diferncies morfolgiques sn importants i que als 6 anys, quan el volum cranialquasi iguala al de ladult, aquestes diferncies pel que fa a lendocrani segueixen es-sent notables.

2) La majoria de les diferncies sn secundries als factors que determinen elcreixement.

3) No hi ha impressions digitals a lendocrani del neonat, per sn fora evi-dents als 2 anys, i tenen el seu acme entre els 4 i 6, satenuen a partir dels 10 i qua-si sn imperceptibles en la volta cranial de laldult.

4) Les crestes marginals dels sins de la duramter en els infants, sn ms agu-des i en proporci, ms elevades que a ladult i segurament, el seu acme i la sevaatenuaci s relacionable amb levoluci de les impressions digitals.

5) La presncia i levoluci de les empremtes digitals i de les dels sins venososde la duramter, tenen relaci directa amb lexpansi de lencfal durant el perodede creixement.

6) Lengruiximent progressiu de los influeix en latenuaci de les impressionsdigitals i en la morfologia de les empremtes dels sins venosos (en aquests tamb elsdesenvolupament dels arcbotants).

7) Els solcs de lartria menngia mitjana, absents al naixement, augmenten deforma progressiva, almenys fins a ledat adulta.

8) Les fosses de Pacchioni, prcticament absents en els infants, sn caracters-tiques dels adults, encara que la situaci i les dimensions siguin molt variables, tot ique predominen en els parietals, en posici parasagital.

9) Les empremtes de lencfal sobre los, noms sn evidents en alguns casos,pel que fa referncia a les fissures de Roland i de Silvi, i s molt discutible la detec-ci del sulcus lunatus i de lrea de Broca.

10) Les fosses torcular i vermiana, poden ser presents tant en linfant en elsadults i la seva presncia o absncia, no s fcil de relacionar amb cap fet concret.

El DUAL CONGRESS. 3. Lexpansi cerebral i la morfologia de lendocrani hum 35

11) Labsncia dempremtes dels sins de la duramter, no exclou la seva exis-tncia.

12) Sha dsser molt caut quan es comparen les restes infantils dels homnids idels homes fssils amb les dels adults de lhome modern, tot i que sembla que leslleis del creixement del pas dinfant a adult sn similars en tots els homnids.

Comentari final

Tot i acceptant els trets bsics de lescala filtica de lhome, hem volgut destacarque pel fet que la mostra fssil s molt minsa i en general fora deteriorada i essentla variabilitat anatmica intraspecie molt mplia, per evitar greus errors hem de sermolt cauts en la seva interpretaci, i tenir sempre present que ledat i el sexe sn unadificultat afegida.

Bibliografia

Campillo, D. & Barcel, J. A. (1987). Estudio morfomtrico de la cara internade la escama occipital. Pasleontologia i Evoluci (Sabadell), 19:69-129.

Campillo, D. (1997). Anatomic variability in the skull and paleoanthropology.En Cela-Conde, C. J., Gutirrez, R. y Martnez, J. (Editores): Senderos de laevolucin humana, Homenaje a Ph. V. Tobias, Palma de Mallorca, 1996. Pg.83-98.

Hauser, G. & de Stefano, G. F. (1989). Epigenetic Variants of the Human skull.Stuttgart, E. Scheweizerbartsche Verlagsbuchahndlung.

Le Double, F. (1903). Trait des variations des os du crne de lhomme. Paris,Vigot.

Ranke, J. (1988). Die berzhlingen Hautknochen des menschlichen Schdel-dachs. Mnchen, Verlag der k. Academie.

Tobias, PH. V. (1991). Olduvai George. IV. Cambridge, University Press.

36 Domnec Campillo


4. Els orgens del comportament humJORDI SERRALLONGA

HOMINID Grup dOrgens Humans, Parc Cientfic de Barcelona.Seminari dEstudis i Recerques Prehistriques.Departament de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia,Universitat de Barcelona

Amb motiu del Dual Congress de 1998 a SunCity, Sud-frica, HOMINID GrupdOrgens Humans (Parc Cientfic de Barcelona-Universitat de Barcelona) va ser-hipresent amb una delegaci de ms duna vintena dels seus membres. Professors, in-vestigadors i estudiants van ser tots rebuts de manera entusiasta per un dels Presi-dents Honorfics dHOMINID i Professor Honoris Causa de la Universitat de Bar-celona: el Prof. Emrit Philip V. Tobias. En el marc daquest esdeveniment cientficinternacional HOMINID present dues comunicacions sobre lorigen i levolucidel comportament dels primers homnids: la primera signada per Jordi Serrallonga,Jordi Sabater Pi i Joaquim J. Ve, Nest building behaviour in the australopithecinesand early Homo. A new interdisciplinary hypothesis (ecology, ethoprimatology, pa-leoanthropology, archaeology & physiology), i la segona signada per Jordi Serra-llonga Le Pan habilis. Utilisation et fabrication doutils chez le chimpanz (Pantroglodytes et Pan paniscus) dans leur milieu naturel: un modle pour la reconsti-tution de lhypothtique culture non-lithique des Australopithecus et premiersHomo.

Aprofitant loportunitat que ens ofereix la Tribuna dArqueologia del ServeidArqueologia de la Generalitat de Catalunya, i impulsats per la doctora MargaridaGenera del mateix Servei, hem volgut publicar un resum de les esmentades comu-nicacions; un resum que apropar el lector a les darreres recerques que en el campdels orgens humans sestan desenvolupant des de les nostres universitats i grupsdinvestigaci.

La conducta de nidificaci entre els australopitecins i primers Homo. Unanova hiptesi interdisciplinria (ecologia, etoprimatologia, paleoantro-pologia, arqueologia i fisiologia)

La primatologia, i ms concretament, letoprimatologia s una font dinformacimolt valuosa per intentar reconstruir certs aspectes del comportament dels nostresms arcaics avantpassats (Serrallonga 1994, 1998a, 1998b i en premsa a). Com i ondormien els primers homnids? Precisament, aquest s un interrogant que la con-ducta de nidificaci dalguns primats vius ens pot ajudar a resoldre.

Els ximpanzs (Pan troglodytes), bonobos (Pan paniscus), goril.les (Gorilla go-rilla) i orangutans (Pongo pygmaeus) fabriquen nius cada nit moments abans danara dormir, tot i que tamb fabriquen altres nius per descansar durant les hores de mscalor a linterior del bosc (Sabater Pi 1985). Ara b, mentre que els goril.les elabo-ren els seus nius al nivell del sl, els ximpanzs, bonobos i orangutans construeixenaquestes plataformes de fulles, branques i lianes entrellaades a dalt dels arbres.Lexplicaci del fet que tots els pngids fabriquin nius s que les grans espcies deprimats, entre les quals sinclou lsser hum, es veuen obligades a dormir en posi-ci horitzontal perqu compartim un son REM molt ms llarg i profund respecte aldaltres primats. Durant aquest tipus de son REM es produeix una atonia muscularuna relaxaci dels membres que fa impossible que nosaltres puguem dormir as-seguts a les branques dels arbres o sobre les roques sense el perill de caure, com fanper exemple els papions de sabana; aix obliga, quan som dalt dels arbres, a cons-truir una plataforma on el cos pugui reposar horitzontalment.

Considerant la proximitat filogentica entre els primats africans i els australopi-tecins i primeres formes del gnere Homo hem plantejat la hiptesi que aquests ho-mnids tamb devien nidificar en els arbres durant les hores nocturnes i crepuscu-

38 Jordi Serrallonga

Figura 1. Conducta de nidificaci dun grup dAustralopithecus; il.lustraci: MarcelSocias (Serrallonga 1998c).

lars. Per donar suport amb arguments a aquesta hiptesi hem fet una aproximaciinterdisciplinria (Sabater Pi, Ve i Serrallonga 1997).

1. Ecologia

Tradicionalment, les primeres passes del procs dhominitzaci havien estat asso-ciades amb una progressiva desaparici del bosc i la seva substituci pels espaisoberts de sabana. Per avui, grcies als estudis paleoecolgics, sabem que algunesespcies dAustralopithecus, Paranthropus i Homo van viure en indrets on existuna gran diversitat de bitops que van des del bosc tropical fins a les sabanes arbra-des i arbustives. En conclusi, la presncia darbres gaireb en la majoria daquestshbitats de lfrica de lest i austral feia possible la nidificaci dels homnids.

2. Visi nocturna i crepuscular deficient

Els primats dirns, inclosos els humans, possem una visi nocturna i crepuscularmolt deficient que ens posa en clar desavantatge immediat amb relaci als carn-

El DUAL CONGRESS. 4. Els orgens del comportament hum 39

Figura 2. Els boscos de galeria que limiten amb espais oberts de sabana haurien estat unescenari idoni per a la nidificaci dels homnids. Nairobi National Park, Kenya

(fotografia: Jordi Serrallonga).

vors, els quals disposen duna gran capacitat visual en condicions de poca llum. spel perill, doncs, que presenten sobretot els lleopards i els lleons, que els ximpanzsbusquen protecci a les branques ms altes dels arbres, uns indrets on fabriquen elsseus nius.

3. Pressi trfica

Entre un 80 i un 90% de les espcies dherbvors africans viuen en hbitats obertsde sabana, llocs amb abundant presncia de gramnies, la seva principal font dali-mentaci. Consegentment, lelevada densitat dherbvors es tradueix en una fortapresncia de carnvors que fa molt perills intentar pernoctar al ras en un indret aix.Per contra, dins del bosc, els nics predadors que ataquen els grans primats sn unnombre espordic de lleopards i lliga Stephanoetes coronatus, una rapinyaire es-pecialitzada a capturar cries de diverses espcies de primats. Definitivament, la ma-jor biomassa prpia dels espais oberts a causa de la gran quantitat dherbvors gre-garis com, per exemple, les zebres, els nyus, els impales, les gaseles, etc. estradueix en una major presncia i varietat de predadors, s a dir, una major pressi


Figura 3. Els espais oberts de sabana sn lhbitat de nombrosos carnvors; per exemple,aquests mateixos papions que sorganitzen socialment per foragitar un guepard es veuenobligats en caure la nit a dormir dalt dels arbres o rocams a causa dels predadors

nocturns. Nairobi National Park, Kenya (fotografia: Jordi Serrallonga).

trfica que devia fer molt difcil la supervivncia durant la nit duns homnids ambun son REM profund i una visi nocturna deficient. En canvi, la baixa pressi trfi-ca registrada en el bosc, a causa del fet que hi ha poca biomassa, el convertia en unespai segur per fabricar els nius en el moment de fer nit.

4. Foc

El foc, sense cap mena de dubte, va ser un element molt important per a la super-vivncia dels homnids: significa tenir escalfor, allargar artificialment les hores dellum, poder transformar aliments carnis i vegetals, tenir un punt de reuni socialque va estimular probablement la comunicaci entre els membres del grup, i tenirprotecci davant lacci dels predadors fora del bosc. El problema s que les pri-meres evidncies arqueolgiques indiscutibles de focs controlats a lfrica no lestrobem fins a datacions de 180.000 anys, concretament a Kalambo Falls (Zmbia),segons les descripcions de leminent arqueleg John Desmond Clark. Ara b, s detots coneguda lopini que trasllada lorigen del control del foc a 1.5 M danys as-sociat a Homo erectus (lespcie que altres autors defineixen com a Homo ergas-ter); per aquestes proves arrosseguen encara una forta controvrsia. Per exemple,shan publicat traces de foc trobades a Swartkrans (Sud-frica) i Koobi Fora (Ken-ya) que alguns interpreten com a focs controlats i aprofitats per homnids, mentreque altres investigadors defensen lopci que sn focs causats per agents naturals.Fora daquesta controvrsia, en el millor dels casos, aquestes primeres evidnciesrestringeixen el control del foc nicament a Homo erectus i a Homo sapiens. Unara ms que, afegida als arguments ja esmentats en els tres punts anteriors, hauriaimpulsat els Australopithecus, Paranthropus i Homo habilis a nidificar en els ar-bres durant la nit.

El DUAL CONGRESS. 4. Els orgens del comportament hum 41

Figura 4. Homo erectus pernoctant a la sabana africana; il.lustraci: Marcel Socias(Serrallonga 1998c).

Hem comentat la importncia que podria haver tingut el foc per mantenir a rat-lla els predadors un cop caiguda la nit. Sobre aquest ltim punt, per ser justos, vol-drem incloure unes dades que durant les nostres darreres expedicions a lfricahem pogut constatar grcies a diverses trobades amb Julio Teigell, un gran amicamb ms de 15 anys dexperincia com a guia i organitzador de safaris a Tanznia iKenya. Parlant sobre aquest punt de ls del foc com a element dissuasiu enfrontdels predadors de sabana, ens coment el seu escepticisme respecte aquesta afirma-ci tan utilitzada pels especialistes en orgens humans. Per exemple, malgrat la pre-paraci de grans focs en els seus campaments al Serengeti, aquests ltims sn siste-mticament envats per lleons i hienes que, sense cap por, sapropen als focs en elmoment que tothom ja sha ficat dins les tendes a dormir. Ara b, no hi ha dubte quela llum que proporciona el foc fou un avantatge enorme per aquellsHomo que ara fapotser 1,5 M danys, saventuraren a passar les nits al ras, perqu els prevenia gr-cies a la llum generada de la proximitat dels seus enemics naturals.

5. Persistncia de caracterstiques anatmiques arborcoles

Durant molt de temps shavia dit que lactivitat locomotriu exclusiva dels primershomnids havia estat el bipedisme terrestre. Per els estudis que des de fa unes d-cades sestan fent a partir de les restes de lesquelet postcranial de diferents Austra-lopithecus, i recentment dArdipithecus, indiquen la persistncia de certs carctersanatmics que possiblement responen a una locomoci arbria; com per exemple,s el cas de les extremitats prnsils.

En aquest sentit, la descoberta dun peu dAustralopithecus africanus a Sterk-fontein, Sud-frica, que tots coneixem pel nom de Little Foot, ja va donar proves delexistncia dun peu prnsil perfectament adaptat per pujar pels arbres. Aix shaacabat de confirmar quan, en el mateix indret, sha trobat lesquelet prcticamentcomplet daquest mateix individu. Un altre cas seria el dArdipithecus ramidus, unhomnid amb 4,5 milions dantiguitat que malgrat que ja s bpede tenia un aspectemolt similar al dun ximpanz actual i, consegentment, una anatomia adaptada a lalocomoci arborcola. Fins i tot, segons alguns autors com Susman i Stern, lesque-let postcranial dHomo habilis tamb mantingu certes caracterstiques anatmi-ques prpies dels grans primats que vinculen aquest homnid amb els arbres.

Conclusi

Sense foc, amb una visi nocturna i crepuscular deficient, un tipus de son que re-quereix una posici estirada horitzontal, i tenint en compte el perill que devien re-presentar la gran quantitat de carnvors existents a la sabana, nosaltres opinem queArdipithecus, Australopithecus, Paranthropus iHomo habilis devien nidificar en elsarbres de manera similar a com ho fan actualment els pngids africans i asitics; un


fet que hauria estat afavorit per la presncia darbres en els seus hbitats i la persis-tncia dunes caracterstiques anatmiques adaptades a la locomoci arborcola. Lanidificaci en els arbres explicaria precisament la persistncia daquests carctersanatmics especials en homnids ja bpedes i potser fou una de les claus de la su-pervivncia dels homnids en indrets propers a les sabanes, llocs on la pressi trfi-ca devia obligar a buscar estratgies que permetessin la supervivncia del grupabans de la descoberta del foc o les estratgies col.lectives de cacera sistemtica msprpies dHomo erectus.

PAN HABILIS. Utilitzaci i fabricaci destris entre els ximpanzs (PAN TRO-GLODYTES i PAN PANISCUS) en

tribuna arqueologia 1998-1999

Documents