2Treballar

ambla natura

26

er tot això és tan importantque, a més de recollir les res-

tes de vegetals i d’animals que troba-reu a terra en les vostres passejadespel camp, no ocasioneu danys a l’en-torn i les classifiqueu bé perquè des-prés pugueu consultar-les fàcilment.

No es tracta d’amuntegar plomes,ossos, fulles seques i motlles d’em-premtes a casa. Per això, en aquestcapítol, et proposo que ordenis la tevacol·lecció de plomes, de petxines o derestes en caixes de col·leccionista, enla confecció de les quals pots passar

una agradable tarda de diumenge o undissabte plujós a casa.

Després, serà qüestió d’identifi-car, senyalar i treballar.

Treballar amb les nostres col·lec-cions justifica l’esforç de realitzar-les i és una bona manera d’observar iestudiar la natura. Perquè, si aconse-guim adquirir coneixements a travésdel seu estudi, ens haurem convertiten els seus principals protectors.

Una bona col·lecció de mineralsés, a més d’un motiu de satisfaccióper qui l’ha elaborat, una excel·lent

P

Col·leccionar rastresper conèixer la naturaEl col·leccionisme és una pràctica habitual entre elsnaturalistes aficionats. Per fer una col·lecció sense malmetre elmedi natural, et proposo que, quan surtis d’excursió, recullisrastres d’éssers vius que trobis per terra, com per exempleplomes, pèls, escates, closques d’ou trencades, restesd’aliments (pinyes o fruits rossegats), ossos, empremtes ofulles seques. Una altra alternativa pot ser col·leccionarfotografies dels éssers vius que consideris interessants iestudiar-les després amb deteniment.

27

oportunitat per endinsar-nos en elmón de la geologia. I uns motllesd’empremtes convenientment identi-ficats i datats ens seran de granutilitat per posar nom a l’autor deles petjades que trobem pel camp.

Això sí, cal deixar clar de boncomençament que quan fem decol·leccionistes no hem de fer mai capmal a la natura. Si en recollim les res-tes és perquè la volem conservar. Maino arrencarem cap planta ni ocasio-narem molèsties als animals salvat-ges ni alterarem el lloc on viuen. Apro-fitant els materials inerts, com arafulles, plomes caigudes i closquesd’ous trencades (els ous sencers d’es-pècies protegides no es poden aga-far), en tindrem ben bé prou.

Una altra opció interessant ésfer fotografies dels detalls més sig-

nificatius de les plantes i els arbresper elaborar després el nostre propiarxiu gràfic. No cal que siguin fotosde gran qualitat; el valor documentalés molt més important que una tèc-nica depurada. Una càmera reflex dequalitat mitjana serà suficient perfer aquesta feina.

I recorda que en les teves excur-sions has de procurar que el lloc quevisites quedi tal com l’has trobat.Encara que creguis que algunes acti-tuds no poden alterar l’equilibri del’ecosistema, no caiguis en un com-portament descurat. A mesura quemillori el teu coneixement de la natu-ra, descobriràs que els troncs cai-guts, les plantes mortes, els bassalsi fins i tot les pedres de terra tenenun ordre natural, una harmonia queno has d’alterar per cap motiu.

28

A la motxilla que ens enduremd’excursió portarem bosses irecipients diversos perguardar mostres: capses dellumins per guardar ales depapallones, bossestransparents per a les plomesd’aus o càpsules de rodets defotos per protegir lesdeposicions que trobem.

1

Un cop a casa, podemconstruir-nos una caixa perguardar les mostres benarxivades i etiquetades.Utilitzarem el marc d’unacaixa de fusta a la qualenganxarem una base de suroblanc i cobrirem amb una tapade vidre transparent, que espugui posar i treure.

2

Tresors de la naturaL’anàlisi dels senyals d’éssers vius que veiem en les nostresexcursions és una de les tasques més entretingudes per alnaturalista. Quan tornem a casa de l’excursió, podem allargar lajornada ordenant les restes i classificant els materials recollits,com ara plomes, fulles seques o insectes morts.

Fixarem les mostres a la basede suro amb agulles de cap. Alcostat de cada una, hienganxarem la seva etiquetaidentificativa corresponent.

4

29

Buscarem informació alsllibres de consulta quetinguem a casa per identificarcada una de les mostresrecollides i omplirem lesetiquetes adhesives amb lesdades que considerem mésimportants.

3

Alguns consells

· Mai hem d’agafar éssersvius. Agafarem les restesque trobem a terra, com arainsectes morts, banyes,urpes, pells d’animals,closques de cargols, fullesseques, etc., però maianimals o vegetals vius o els ous.· Si numerem les mostres,podem portar una llibreta apart a la qual, a més a mésdel nom de l’objecte, podemafegir-hi altres dades com ellloc i el dia de la troballa itotes les dades que puguemobtenir sobre l’animal oplanta al qual pertanyia lanostra troballa.

·Capses i bosses per recollir mostres·Caixa de fusta·Suro blanc (en botigues de

bricolatge)·Agulles de cap i etiquetes adhesives

ESTRIS NECESSARIS

30

Separarem tots els fulls deldiari i després els tallarem perla meitat, procurarem que elstrossos siguin al méssemblants possibles.

1

Amb la caixa de cartró faremvint fulls de la mateixa midaque els del diari que hem tallatabans. Enganxarem amb colaels llistons de fusta (dels quees fan servir per a les caixesde fusta) sobre dos dels fullstallats de cartró. Aquestsdos fulls de «cartró-fusta»seran les nostres tapes de lapremsa.

2

·Un diari vell, tisores i un cúter·Caixa de cartró ondulat gran·Llistons de fusta·Un parell de cinturons vells

ESTRIS NECESSARIS

Premsa de flors i fullesUna bona manera d’endinsar-nos en l’apassionant món de labotànica és construir-nos el nostre herbari o premsa de flors ifulles que trobem a terra i utilitzar materials reciclats diversosper fer-ho. La portarem a la motxilla que fem servir per sortir alcamp i ens resultarà molt útil per anar guardant les fulles i lesflors caigudes que anem trobant.

31

Després de la primera tapaposarem quatre fulls de diari,després un de cartró, acontinuació quatre fulls dediari, i així fins que haguemposat l’últim full de cartró,sobre el qual posarem quatrefulls de diari més i desprésl’altra tapa de la premsa, queper acabar tancarem amb elscinturons.

3

Quan sortim al camp, posaremles fulles i les flors quetrobem a terra i ensinteressin entre els papers deldiari (que actuaran com apaper assecant per absorbirla humitat de les fulles i lesflors i assecar-les).

4

Alguns consells

· Agafarem només fulles i flors que trobem caigudes a terra.· Cal recordar que està prohibit agafar mostres de plantes i d’arbresdels espais protegits (parcs naturals i nacionals) i també agafar lesespècies protegides. · Hem de tenir en compte que una fotografia serà molt més útil entots els casos, ja que permetrà conservar millor els colors i lesformes de flors i fulles.

32

Agafarem un full en blanc i elcol·locarem sobre el tronc del’arbre que vulguem conèixer.Calcarem la seva texturapassant el carbonet persobre, de costat a costat.

1

2 Un cop tinguem la textura deltronc, escriurem en el mateixfull de paper el lloc, la data i laresta de dades que puguemprendre de l’arbre, com ara elperímetre del tronc, l’alçadaaproximada i la descripció del’ecosistema on l’hem trobat(també podem buscar una deles seves fulles per terra iposar-la a la nostra premsa,vegeu la pàgina 30).

Un arxiu d’arbresObservar i estudiar els arbres és una de les tasques més fàcilsper als naturalistes novells. Aprendre a distingir les diferentsespècies que creixen al nostre voltant pot proporcionar-nosuna gran satisfacció. Reproduir la textura del tronc dels arbresens pot ajudar a conèixer i entendre millor la seva classificaciócientífica.

33

A casa, o a la biblioteca,consultarem els manualsd’identificació, fins que trobeml’espècie a què correspon.Apuntarem el nom de l’arbre alfull on tenim calcada la sevaescorça i hi afegirem les dadesque creguem interessants.

3

Després hi aplicarem fixador iinclourem la nova fitxa alnostre arxiu particular, en unacarpeta d’anelles.

4

·Folis en blanc·Carbonet de dibuix·Fixador de dibuix·Arxivador d’anelles·Llibres de consulta

ESTRIS NECESSARIS

Alguns consells

· Sota l’escorça dels troncs viuen nombrosos animals petits,principalment insectes, alguns dels quals són xilòfags perquès’alimenten de fusta. Hem de respectar-los i per això no ésconvenient arrencar trossos d’escorça amb el qual, a més a més,faríem mal a l’arbre.· Existeix una escola de salut que propaga les virtuts d’«abraçar» elsarbres per copsar la seva energia, un gest que fan molts poblesindígenes del món.

34

Agafarem una cartolina negra i l’enganxarem sobre una superfície rígida, com araun cartró o una fusta.

1

Un cop localitzada lateranyina que ens interessaemmarcar, li tirarem pólvoresde talc perquè els fils estornin blancs.

2

·Teranyina abandonada·Pólvores de talc·Fixador de dibuix·Cartolina negra·Cola no tòxica·Cartró o fusta de

marqueteria

ESTRIS NECESSARIS

Quadres de teranyinesLes teranyines són una mostra de les avançades tècniques quefan servir els aràcnids per construir els seus habitacles,capturar les seves preses i per moure’s. Convenientmentconservades poden constituir una mostra interessant de l’artde la natura per al naturalista aficionat.

35

Aplicarem una capa de colasobre tota la cartolina il’acostarem a poc a poc a lateranyina, paral·lelament, finsque s’hi adhereixi del tot.

3

Un cop enganxada lateranyina a la cartolina, liaplicarem una capa de fixadorper protegir-la, i ja podemexhibir-la. Tindrem una obradel més gran dels artistes: lanatura.

4

Alguns consells

· Abans d’escollir la teranyina que convertirem en obra d’art,comprovarem que estigui abandonada.· Si volem assegurar-nos que la teranyina resisteix el procésd’enganxament, abans de tirar-li el talc podem ruixar-la amb aiguaensucrada i deixar-la assecar.· Cada espècie d’aranya fa la seva teranyina de manera força diferent.Amb l’ajut d’un llibre podem trobar el nom de la seva autora iescriure’l o etiquetar la cartolina.

36

Un cop haguem localitzat lapetjada a la neu o al fang,l’encerclarem amb una cintade cartolina d’uns 10 cm degruix que tancarem ambun clip.

1 Farem una massa de guixlíquid que transportarem enuna ampolla de plàstic buida il’abocarem a l’interior delcercle de cartolina.

2

Motlles de petjadesEl rastre dels animals salvatges es fa present a la neu i al fangcom si fossin paper de calcar. Així, sense veure’ls, i gràcies a laidentificació de les seves petjades, el naturalista pot confirmarl’existència de determinades espècies que, altrament, serienmolt difícils de censar. Nosaltres les aprofitarem també i enfarem motlles per aprendre com viuen els seus autors i quinescaracterístiques tenen.

37

Quan el guix estigui ben sec,separarem la cartolinadeixant anar el clip, i jatindrem el motlle de lapetjada, que agafarem ambcura per no deformar-la.A casa, amb un llibreespecialitzat, identificarem lapetjada que tenim al motlle.

3

Alguns consells

· Un lloc ideal per trobarempremtes de mamífers sónels passos que condueixen ales tolles on els animals vana beure.· També podem obtenirmotlles de petjades d’auscom cigonyes o garses siens acostem a les vores demaresmes i llacunes.· Si amb el motlle marquem laterra, reproduirem l’empremtade l’animal on vulguem, fins itot al costat de la quecreiem que s’hi assembla, peraixí poder identificar-la millor.

Podem pintar el contorn de lapetjada per diferenciar-la béde la resta del motlle. Laclassificarem i anotaremtotes les dades de larecollida: lloc, dia, espècie a laqual pertany...

4

·Cartolina·Guix líquid·Clip·Ampolla de plàstic buida·Pintura·Llibres de consulta

ESTRIS NECESSARIS

38

Cada cop que sortimd’excursió podem anaragafant les pedres quetrobem pel terra i que enscridin l’atenció. Un cop a casala nostra feina començarà perla neteja de cada peça. Unraspall de dents, pinces, unpinzell i una lupa seran elsnostres estris de neteja.

1 Mentre la netegem, aniremendinsant-nos en el seuconeixement i després ensresultarà molt més senzilllocalitzar-la en el manuald’identificació.Al fons d’una caixeta dellumins posarem les dadescorresponents a la pedra quecontindrà. Escriurem lesdades de la recollida (dia illoc) i les de la identificació.

2

Mosaic de mineralsIniciar-se en el col·leccionisme de roques i minerals és unadivertida manera d’introduir-nos en l’apassionant món de lageologia, una afició excel·lent que ens ajudarà a interpretar elterreny que trepitgem durant les nostres sortides de camp.

39

Construirem un classificadorde minerals ajuntant lescapses de llumins. Lesenganxarem per sota a unacaixa més gran i entre ellespels costats, per formar unamena de mosaic de petitsespais, on col·locarem lesnostres pedres una per una.

3

Alguns consells

· És molt més divertit isatisfactori col·leccionarmostres recollides al campper nosaltres mateixos quecomprar peces exòtiques enmercadets i botiguesespecialitzades. A més amés, podem intercanviar-lesamb els companys d’afició.· Hem d’agafar els mineralssense malmetre el sòl, ni ferexcavacions per extreure’n. Ala natura en trobaremcentenars de diferents en elterra dels camins i delsterraplens.

·Pots i bosses per a la recollida·Raspall de dents vell, pinzell i pinces·Lupa·Caixes de llumins·Llibres de consulta

ESTRIS NECESSARIS

40

Guardar plomesLes plomes són un dels rastres més abundants que les ausdeixen a la natura, especialment durant els períodes de muda.Col·leccionar-les resulta interessant i educatiu, ja que no hi hares millor per conèixer un ocell que identificar-ne una plomacomparant-la amb una altra que ja teníem classificada alnostre àlbum.

Per guardar les plomes podemfer servir els fullsautoadhesius d’un àlbum defotos o fer-nos els nostresfulls amb una cartolina a laqual farem unes incisions ambcúter on subjectar elsextrems de la ploma.

1

Abans de guardar les plomess’han de netejar. Si estanmolt malmeses les podemmullar per rentar-les iestendre-les al sol perquèrecuperin la seva textura.

2

·Àlbum de fotos o carpeta d’anelles·Cartolina i cúter·Paper i cola

ESTRIS NECESSARIS

41

Per a cada ploma de la nostracol·lecció farem una fitxa quecontingui totes les dadesrelatives al moment de latroballa (dades que tindremanotades al nostre quadern decamp) i les d’identificació de laploma, que obtindrem ambl’ajut d’una guia d’aus (l’au a laqual pertany i el tipus deploma de què es tracta, és adir, de quina part del cos és iquina funció té: serveix pervolar, per girar, per abrigar...).

3

Cada full contindrà una solaploma amb la seva informació,cosa que permetràclassificar-loindependentment dintre del’àlbum o àlbums que formin lanostra col·lecció. Ésconvenient guardar l’àlbum enun lloc sec i ventilat. Per evitarels paràsits podem posarunes fulles d’alfàbrega entreles planes.

4

Alguns consells

· Farem la col·lecció a partir de plomes trobades al camp. No hem demolestar mai les aus, siguin salvatges o domèstiques.· Si fem servir un àlbum de fotos, la fitxa la podem fer en un full depaper que després retallarem i enganxarem al costat de la ploma enel full corresponent del àlbum. Si utilitzem els nostres propis fulls fetsamb cartolina, podem escriure totes les dades de la fitxa a lamateixa cartolina.

42

Necessitarem un quadern de camp peranotar el lloc i la data de larecollida de cada peça ibosses de plàstic, pots i tubsde rodets fotogràfics buitsper transportar-les.

1 La primera feina que haurem de fer quanarribem a casa serà netejar-les. Per fer-ho utilitzarempinces d’entomòleg, una petitanavalla, un raspall de dents iun pinzell gruixut.

2

Recollir petxines marinesAls amants de la natura, les primeres jornades de platja ensdonaran l’ocasió més adient per iniciar la nostra col·lecció depetxines. Ens assegurarem sempre que no hi hagi cap mol·luscviu a dins. Recollir-les a la vora del mar, netejar-les i identificar-lesa casa amb l’ajut de bibliografia especialitzada ens permetrà, amés a més, fer un viatge cap als racons més amagats de lesprofunditats del mar.

43

Durant aquest procés deneteja meticulosa podemendinsar-nos en tots els seusracons morfològics fent serviruna lupa. Quan les haguemnetejat ja les coneixerem proubé per ser capaços dereconèixer-les als llibres deconsulta que tinguem a casa.

3 Les més grans podemexposar-les en un prestatge,mentre que les més petitespodem guardar-les en unarxivador fet com es descriu ales pàgines 38 i 39 per alsminerals.

4

Alguns consells

· Mai no agafarem mostres demoluscs vius per a la nostracol·lecció. És especialmentprohibit fer-ho a llacs i rius,perquè les espècies d’aiguadolça estan en perilld’extinció i protegides.· Per identificar les nostrespetxines els enganxaremetiquetes, però mai hiescriurem res a sobre.

·Bosses de plàstic per a la recollida·Raspall de dents, pinzell i pinces·Lupa·Fitxer de minerals o caixes de llumins·Llibres de consulta

ESTRIS NECESSARIS