ESO i Batxillerat

MATÈRIA: LLENGUA I LITERATURA CATALANA Examen extraordinari de setembre Els alumnes que hagin de presentar-se a l’examen extraordinari s’hauran de preparar els temes treballats durant el curs: Els continguts de la matèria els podeu trobar en el llibre digital. 1a AVALUACIÓ: 1.- Comunicar-se:

La comunicació Elements de la comunicació Codi i llenguatge Context i llenguatge Tipus de comunicació

2.- Narrar: Tots som narradors Narrar és donar forma Narrar és ordenar Per narrar cal tenir temps Narrar: més que paraules

3.- Narrar i classificar: Gèneres narratius Els mites Rondalles, faules i llegendes El conte modern La novel.la

2a AVALUACIÓ: 1.- Descriure:

La descripció Tipus de descripcions

2.- Les paraules: Categories gramaticals: Nom, verb, Adjectiu, Determinant, Adverbi, Preposició i conjunció.

3.- Els sintagmes: S.N, S.Adj, S,V Oració: Revisió de Sintagma Nominal Subjecte i Sintagma Verbal Predicat.

EXAMEN EXTRAORDINARI I TREBALL D’ESTIU Departament de Llengües Curs i Etapa: 2n d’ESO Any acadèmic: 2011-2012

ESO i Batxillerat

3a AVALUACIÓ: 1.- El Text instructiu (Fotocòpies lliurades al llarg del curs) 2.- Llegir poesia:

Què és la poesia? La mètrica Figures retòriques Com llegir un poema

3.- Interpretar: Què vol dir interpretar Figures retòriques Tema i argument Narrador Ordre Text dramàtic Els personatges L’espai

A més a més de les unitats didàctiques del llibre digital, és recomanable que reviseu els següents annexos:

Annex 1: La síl·laba Annex 2: L’accentuació Annex 3: Ortografia de les lletres Annex 7: Estrofes i composició

Treball d’estiu Aquest treball d’estiu és obligatori per a tots els alumnes que no han aprovat la matèria al juny i que, per tant, han de presentar-se a l’examen extraordinari. La manera com es faci aquesta feina pot ser determinant per aprovar o no la matèria al setembre. Cal lliurar el treball complet el mateix dia de l’examen. 1. Ortografia i dictats on line(exercicis autocorrectius) 2. Repàs dels continguts del curs 3. Treball de lectura (inclou text narratiu i text descriptiu) 4. Text poètic 5. Text instructiu EXERCICIS D’ORTOGRAFIA + TIC Fes exercicis d’ortografia d’aquesta web en què els exercicis són autocorrectius. http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl5/icl53/icl53.htm DICTATS + TIC Fes dictats de les parts d’ortografia que tinguis més dificultats, els tens autocorrectius a la pàgina de dictats on line els de nivell “suficiència”. Dictats on line: http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.df5fba67cac781e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=d09df9465ff61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d09df9465ff61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

Prepara el dictat Llegeix el text escrit. Fixa’t en les paraules que presenten alguna dificultat ortogràfica i escriu-

les en un full. Escolta tota l'audició. També pots fer el dictat sense preparació prèvia. Escriu el dictat mentre sents l'audició. Fes les pauses que et calguin (prement la pausa del reproductor

de so). Torna a escoltar-lo una altra vegada i comprova que no t’hagis deixat res. Corregeix-lo amb el text escrit.

ESO i Batxillerat

TREBALL DE LECTURA (EXPRESSIÓ ESCRITA -TEXT NARRATIU I DESCRIPTIU- I COMPRENSIÓ LECTORA)

Llegeix el llibre següent: CARBÓ, Joaquim L’home que es va aturar davant de casa Ed La Galera

Fes un resum de la història Fes una descripció de Leònides Mills, l’avi i en Sam Hoppins Fes el treball de les fitxes que tens al final de tot.

TREBALL DE TEXT POÈTIC (COMPRENSIÓ LECTORA + LÈXIC) De cada poema que hi ha al document fes-ne l’esquema mètric, comenta’n el tipus de poema o d’estrofa que és (consulta el llibre digital) i comenta totes les figures retòriques de dicció i de pensament (consulta el llibre digital)que puguis, a Internet pots trobar comentaris dels poemes. Al final del document hi ha indicacions de com ho has de presentar POEMA 1 CANÇONETA INCERTA Aquest camí tan fi, tan fi, ¿qui sap on mena? ¿És a la vila o és al pi de la carena? Un lliri blau, color de cel, diu: -Vine, vine-. Però: -No passis! -diu un vel de teranyina. ¿Serà drecera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d'enamorat, colgat de mata? ¿És un recer per a adormir qui passi pena? Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena? ¿Qui sap si trist o somrient acull son hoste? ¿Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta? ¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida? I és camí incert cada camí, n'és cada vida. Carner, Josep. “Cançoneta incerta”. Poesia. Barcelona, Ed. dels Quaderns Crema.1992 (p.185)

ESO i Batxillerat

POEMA 2

LA BALANGUERA La Balanguera misteriosa, com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavil•la teixint la tela del demà La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. Girant l'ullada cap enrere guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. De tradicions i d'esperances tix la senyera pel jovent com qui fa un vel de nuviances amb cabelleres d'or i d'argent. De la infantesa que s'enfila de la vellesa que se'n va. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà Joan Alcover dins Cap al tard

ESO i Batxillerat

POEMA 3 ENAMORAT I AL·LOTA Si tu te fas la lluna, la lluna del cel blau, jo me faré el núvol i et vendré a tapar. Si tu te fas el núvol i me véns a tapar jo me faré l'arena, l'arena de la mar. Si tu te fas l'arena, l'arena de la mar, jo me faré l'ona i et vindré a besar. Si tu te fas l'ona i me véns a besar, jo me faré la llebre, la llebre d'un camp gran. Si tu te fas la llebre, la llebre d'un camp gran, jo em faré caçador i t'aniré caçant. Si tu et fas caçador i m'has d'anar caçant, jo me faré la rosa, rosa del roser blanc. Si tu te fas la rosa, rosa del roser blanc, jo me faré l'abella i t'aniré picant. Si tu te fas l'abella i m'has d'anar picant jo me faré la monja, monja del convent sant. Si tu te fas la monja, monja del convent sant, llavors jo em faré frare t'he d'anar confessant. Si tu t'has de fer frare per 'nar-me a confessar val més que mos casem i hem acabat de penar. (Popular menorquina)

ESO i Batxillerat

POEMA 4 DE SOBTE HI HA MANTINS QUE SÓ COM UN VELLET De sobte, hi ha matins que só com un vellet i bufo dolçament les volves del vestit, i poso belles comes si faig algun sonet i saludo el passant amb un braç encongit. Tinc un gran cansament del que he vist i sentit i tot pensant en l’íntim, inútil minyonet, vibra el meu cor mig còmic i mig endolorit com en el capaltard el so d’un clarinet. En els meus dits balders, les coses són adverses; i m’atabala arreu el so de les converses; sé, engabiat com un canari, el meu destí. El món se m’ha tornat una grisa aquarel•la i faig al vidre del rellotge fregatel•la amb la malenconia de viure perquè sí. Josep Carner POEMA 5 DOS AMANTS Hi havia dos amants vora la mar en pena. Venia la tardor per serres fosquejants. El vent féu un xiulet saltant per la carena; amb fullaraca i pols embolcallà els amants. En imploració van aixecar les mans; un glacial fuet els afrontà l'esquena; de polseguera es van trobar la boca plena, despulles sobre el cos a estil de mendicants. I van guspirejar llurs ulls d'una ira estranya. Potser els van maleir la mar i la muntanya. Tant de bo que la mort o l'oblit els colgués! En un forc de camins esclataren en blasmes, i la nit sense estels engolí llurs fantasmes. Per indrets sense nom no es van veure mai més. Josep Carner

ESO i Batxillerat

POEMA 6 DESOLACIÓ Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta; mes branques, una a una, va rompre la tempesta, i el llamp, fins a la terra, ma soca migpartí. Brots de migrades fulles coronen el bocí, obert i sens entranyes, que de la soca resta; cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. I l'amargor de viure xucla ma arrel esclava, i sent brostar les fulles, i sent pujar la saba, i m'aida a esperar l'hora de caure, un sol conhort: cada ferida mostra la pèrdua d'una branca; sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort. Joan Alcover POEMA 7 TESTAMENT Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí; vull el silenci dolç del vol de la gavina dibuixant el contorn d'una cala ben fina. L'olivera d'argent, un xiprer més ardit i la rosa florint al bell punt de la nit. La bandera d'oblit d'una vela ben blanca fent més neta i ardent la blancor de la tanca. I saber-me que sóc en el redós suau un bri d'herba només de la divina pau. Rosa Leveroni POEMA 8 CANÇÓ A MAHALTA Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels. Fem el mateix camí sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. En els meandres grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el teu batec suaui i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-. Màrius Torres

ESO i Batxillerat

POEMA 9 Dóna'm la mà Dóna’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes amb l’esguard lent del copsador distret. Dóna’m la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú. I les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a l’amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d’amar. Dóna’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant; tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Joan Salvat-Papasseit POEMA 10 LO MARINER / A LA VORA DE LA MAR A la voreta del mar n’hi ha una donzella que en brodava un mocador, la flor més bella. Com ne fou a mig brodar li manca seda. Gira els ulls envers la mar: veu una vela; veu venir un galió tot vora terra; ne veu venir un mariner que una nau mena. -Mariner, bon mariner, que en porteu seda?- -De quin color la voleu, blanca o vermella?- -Vermelleta la vull jo, que és millor seda. Vermelleta la vull jo, que és per la reina.- -Pugeu a dalt de la nau, triareu d’ella.- -Ai no!, no hi puc pujar, no tinc moneda. Lo meu pare té les claus de l’arquimesa.- -No quedeu per diners, no, prou fio d’ella.- La donzella entra a la nau,

ESO i Batxillerat

tria al seda. Mentre va mercadejant, la nau pren vela. Mariner es posa a cantar cançons novelles. Amb lo cant del mariner s’ha dormideta, i amb el soroll de la mar ella es desperta. Quan ella s’ha despertat ja no en veu terra: la nau és en alta mar, pel mar navega. -Mariner, bon mariner, torneu-ne en terra, que los aires de la mar me’n donen pena.- -Això sí que no ho faré, que heu de ser meva. Set anys ha que vaig pel mar per vós donzella; cent llegües dins de la mar, lluny de la terra.- -De tres germanes que som, só la més bella: l’una porta vestit d’or, l’altra de seda i jo, pobreta de mi, de sargil negre. L’una és casada amb un duc, l’altra és princesa i jo, pobreta de mi, só marinera.- -No sou marinera, no, que en sereu reina, que jo só lo fill del rei de l’Anglaterra. Popular De cada poema has de fer un quadre com aquest i completar-lo el màxim possible Núm. de poema Títol Autor Esquema mètric

Tipus de rima

Figures de dicció

Figures de pensament

Altres

A altres hi pots comentar el tema del poema o qualsevol altra informació que trobis per Internet i et sembli interessant

ESO i Batxillerat

2. EXERCICIS DE TEXT INSTRUCTIU (COMPRENSIÓ LECTORA I EXPRESSIÓ ESCRITA + TIC) 1. Tenint en compte totes les característiques del text instructiu i elabora’n un a partir de la informació que hi ha a continuació i la de l’adreça web que tens al final del text La quantitat d’aigua dolça de la Terra és finita, però la seva distribució ha variat considerablement, sobretot per l’efecte dels cicles naturals de congelació i descongelació i les fluctuacions en la precipitació, els models d’escolament d’aigua i els nivells d’evapotranspiració. Aquesta situació, tanmateix, ha canviat. Al costat de les causes naturals hi ha activitats humanes noves i ininterrompudes que han esdevingut «motors» fonamentals de les pressions que afecten els sistemes hídrics del nostre planeta. La majoria de les vegades aquestes pressions estan relacionades amb el desenvolupament humà i el creixement econòmic. La història mostra un fort vincle entre el desenvolupament econòmic i el desenvolupament dels recursos hídrics. Hi ha moltíssims exemples de com ha contribuït l’aigua al desenvolupament econòmic i de com el desenvolupament ha exigit un major aprofitament de l’aigua. Aquests beneficis han tingut un cost i en alguns indrets han incrementat la pressió sobre el medi ambient i la competència entre els usuaris. La nostra dependència de l’aigua per satisfer les nostres necessitats fonamentals i la nostra recerca col•lectiva de nivells de vida més alts, juntament amb la necessitat d’aigua per sostenir els ecosistemes fràgils del nostre planeta, fan de l’aigua un recurs especial entre tots els recursos naturals. Les decisions importants que afecten la gestió de l’aigua es prenen fora del sector de l’aigua i són impulsades per factors externs, en gran part imprevisibles: la demografia, el canvi climàtic, l’economia global, les normes i els valors variables de la societat, la innovació tecnològica, les lleis i els costums, i els mercats financers. Molts d’aquests factors externs són dinàmics i varien molt de pressa. Els avenços fora de l’àmbit de l’aigua influeixen en les estratègies i les polítiques de gestió dels recursos hídrics. Les decisions en altres sectors i les que estan relacionades amb el desenvolupament, el creixement i els mitjans de subsistència han d’incorporar l’aigua com un component bàsic, sense oblidar les respostes al canvi climàtic, els reptes de l’alimentació i l’energia i la gestió de les catàstrofes. L’anàlisi d’aquestes qüestions ens aboca a un conjunt de respostes i recomanacions de mesures que incorporen la contribució de l’aigua al desenvolupament sostenible. La premsa escrita i audiovisual no para de parlar de crisis: canvi climàtic, subministraments i preus de l’energia i els aliments, i agitació dels mercats financers. Aquestes crisis globals estan relacionades les unes amb les altres i amb la gestió dels recursos hídrics i sorgeixen enmig d’un context de pobresa permanent a una gran part del món. Si no es resolen, aquestes crisis podrien acabar incrementant la inseguretat política i generant conflictes en els àmbits locals i nacionals. S’ha de resoldre el dilema de “la caixa” de l’aigua. Els líders del sector de l’aigua —subministrament d’aigua i sanejament, energia hidroelèctrica, regadiu i control de les inundacions— saben des de fa molt de temps que l’aigua és essencial per al desenvolupament sostenible, però no són ells qui prenen les decisions sobre els objectius de desenvolupament ni sobre la distribució dels recursos humans i financers per complir-los. Aquestes decisions les prenen, o hi influeixen, els líders dels governs, el sector privat i la societat civil, els quals han d’aprendre a tenir en compte la funció de l’aigua a l’hora d’assolir els seus objectius. L’aigua és essencial per assolir un desenvolupament sostenible i complir els objectius de desenvolupament del mil•lenni. Una correcta gestió dels recursos hídrics és un component bàsic del creixement, el desenvolupament social i econòmic, la reducció de la pobresa i la igualtat, fites bàsiques per complir els objectius de desenvolupament del mil•lenni. L’aigua està relacionada amb les crisis del canvi climàtic, dels subministraments i dels preus dels aliments i l’energia, i de l’agitació dels mercats financers. Si no es tracten els seus vincles amb l’aigua i no es resolen les crisis de l’aigua arreu del món, aquestes altres crisis es podrien intensificar i les crisis locals de l’aigua podrien empitjorar i convergir en una crisi global de l’aigua, la qual cosa ens portaria a una situació d’inseguretat política i conflicte en diversos àmbits. Els especialistes i els gestors en els àmbits del subministrament d’aigua i el sanejament,

ESO i Batxillerat

l’energia hidroelèctrica, el regadiu i el control de les inundacions fa molt de temps que en són conscients, però moltes vegades tenen una perspectiva limitada i sectorial que no els permet prendre amb clarividència moltes decisions sobre l’aigua. D’altra banda, ells no són els qui prenen les decisions sobre els objectius de desenvolupament i els recursos financers necessaris per complir aquests objectius més generals. Cal actuar immediatament. La vida i els mitjans de subsistència depenen de l’aigua. Després de dècades sense fer res, els problemes són enormes i empitjoraran si no s’hi posa remei. Però tot i ser molt grans, els reptes no són pas insuperables. Tenint en compte els vincles entre els recursos hídrics i altres crisis arreu del món i entre els recursos hídrics i el desenvolupament, els líders de l’àmbit de l’aigua i les autoritats fora d’aquest àmbit han d’actuar conjuntament per fer front a aquests reptes. http://www.unesco.org/new/fileadmin/MULTIMEDIA/HQ/SC/pdf/WWDR3_Facts_and_Figures_ct.pdf 2. Elabora un text instructiu de la recepta de cuina del teu plat preferit El dia de l’examen de setembre: - Has de lliurar un dossier amb la feina feta a l’estiu amb tapa i índex - Has de portar el llibre de lectura perquè el necessitaràs per l’examen Del dossier es valorarà tant el contingut com la presentació Al dossier s’hi ha d’incloure: 1. Treballs de la lectura

- El resum de la novel·la (text narratiu) - La descripció de 3 personatges de la novel·la: Leònides Mills, l’avi i en Sam

Hoppins (text descriptiu) - Els exercicis proposats de comprensió i expressió del dossier (comprensió lectora i

expressió escrita) 2. El treball de cadascun dels 10 poemes (text poètic + TIC) 3. Els dos textos instructius (text instructiu) TREBALL DE LECTURA (EXPRESSIÓ ESCRITA -TEXT NARRATIU I DESCRIPTIU- I COMPRENSIÓ LECTORA) Llegeix el llibre següent: CARBÓ, Joaquim L’home que es va aturar davant de casa Ed La Galera

Fes un resum de la història. Fes una descripció de Leònides Mills, l’avi i en Sam Hoppins. Fes el treball proposats a les fitxes que tens a continuació.

ESO i Batxillerat

ESO i Batxillerat

ESO i Batxillerat

ESO i Batxillerat