~1~

NDEXLa lrica trobadoresca i el context histric dels segles XII i XIII.....p. 2 Els trobadors i la llengua.........p. 3 Els Canoners.......p. 5 Els joglars.........................p. 6 Els gneres literaris..........p. 7

-Classificaci del generes -Generes literaris dels segles. XII I XIII La Can i lamor corts...... ....p. 10 Els trobadors catalans ms destacats....p. 12 Comentari de text del poema de lAntologia Cansoneta leu e plana de Guillem de Bergued.....................................p. 18 Comentari del text del poema de lAntologia Nol prenatz lo fals marit de Cerver de Girona..........................................p. 26Bibliografia.............................................................................................p. 32

~2~

LA LRICA TROBADORESCA I EL CONTEXT HISTRIC DELS SEGLES XII I XIIILA LRICA TROBADORESCAA l'Edat Mitjana, s'entenia per literatura, l'art de saber i escriure i tant sols es practicava als llocs de ms culte, als monestirs. La literatura quedava allada als monestirs, i no va ser fins al segle XI, quan va aparixer un nou gnere literari que va aconseguir arribar a tothom, la lrica trobadoresca. Aquest nou gnere literari va sorgir a Occitnia (sud de Frana), i van ser els primers textos potics de literatura culta escrits en romnic. El moviment es va anar expandint per l'Europa Medieval i a principis del segle XII va establir unes regles potiques. A mitjans del segle XII, a Catalunya, el provenal cada cop tenia ms protagonisme i es feia servir per escriure lrica culta (la prosa es continuava escrivint en catal).

CONTEXT HISTRIC SEGLES XII I XIIIPodem situar l'etapa trobadoresca a l'Edat Mitjana (s.V XV), per aquest perode de temps noms el trobem en el segle XII i XIII. Podem dir, que aquest perode de temps, s un perode de decadncia, en l'mbit de la literatura, ja que desapareixen l'art i la cultura grecoromana, l'organitzaci poltica i territorial, els coneixements tecnolgics i les infraestructures romanes. La cultura teocntrica substitueix a la cultura clssica i la societat romana passa a ser una societat estamental. Tot aix provoca analfabetisme entre la societat. A ms, el llat va anar evolucionant a les diferents parts de l'Europa llatina fins que va desaparixer. Carlemany va crear la Marca Hispnica als territoris actuals catalans per actuar com a defensa entre cristians i musulmans. Guifr el Pels va unificar els comtats d'Urgell, Cerdanya, Barcelona i Girona. La societat d'aquesta poca, era bsicament rural, ja que la poblaci produa pel que consumia, gaireb no obtenien excedent i hi havia molt poc comer. Mica en mica, la ciutat de Barcelona anava guanyant importncia. Al segle XIII, la derrota aragonesa a la Batalla de Muret i la mort del rei Pere el Catlic va significar la fi de l'expansi de la Corona d'Arag. Aquest segle XIII o la Baixa Edat Mitjana, s l'poca de mxima esplendor de Catalunya sota la corona d'Arag. Es van editar les Quatre grans crniques catalanes, Tirant lo Blanc, Curial e Gelfa i neix Ramon Llull. Al 1410, va morir el rei Mart I l'Hum.

~3~

ELS TROBADORS I LA LLENGUAELS TROBADORSUn trobador s un poeta de l'Edat Mitjana que crea composicions literries i musicals en llengua vulgar, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. El mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina. Els trobadors eren persones cultes, que sabien de msica, de retrica, de lrica... que pertany a la noblesa o que ha aprs aquestes tcniques. La poesia trobadoresca es desenvolupa sobretot en els segles XII i XIII a Occitnia, Catalunya i el nord d'Itlia i s'escriu en llengua provenal (o occit). La variant lingstica de Tolosa, era el centre ms important de la cultura trobadoresca. Entre les diverses possibilitats etimolgiques de la paraula "trobar" la ms adequada s la d'"inventar o crear literriament". En aquesta poca trobem el significat de dues paraules que a l'actualitat s'usen sense cap mats diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en llat i el segon ho feia en una llengua romnica, en provenal. Es coneixen uns 350 trobadors de procedncia social molt diversa, comenant pel primer trobador conegut, Guillem IX d'Aquitnia (1071-1127) al Papa Climent IV, i altres personatges de la noblesa com el catal Guerau de Cabrera, vescomte de Girona i Urgell; trobadors famosos d'origen humil, Marcabr, que va comenar com a joglar... Per alguns trobadors la seva tasca literria era simplement un ornament de la seva personalitat, en canvi per altres era una professi de la qual vivien. Encara que hi haguessin diferncies socials, es consideraven iguals entre ells per tal com compartien una mateixa activitat, encara que fos amb finalitats diferents. Encara que exists aquesta igualtat entre ells, tots ells seguien ocupant els seus respectius llocs en la societat estamental. Tot i aix, el fet de ser trobador suposava un prestigi que feia que se'ls permets aconsellar grans senyors i gaudir d'una confiana que en altres circumstncies no haurien tingut. L'ofici de trobador va ser especialment ben considerat durant el segle XII, per al segle XIII, alguns trobadors es queixaven de la falta de prestigi que tenien. En general tots els trobadors tenien una bona formaci. Cal pensar que el eu objectiu era crear paraules i msica. Els trobadors treballaven molt lentament, no solien fer normalment ms de deu poemes a l'any, ms o menys el que produeix qualsevol cantant o grup musical en un any actualment. Gaireb tots havien estudiat el trivi (gramtica, lgica i retrica) i el quadrivi (aritmtica, geometria, msica i astronomia) i, a ms, tenien coneixements dels tractats de potica llatins i de composici musical i tamb seguien els tractats sobre la llengua i l'art de trobar que van anar apareixent en el seu temps. Entre aquests documents podem trobar Razos de trobar, escrit a principis del segle XIII per Ramon Vidal de Besal, Regles de trobar escrit per Jofre de Foix, tamb a finals del segle XIII i l'enciclopdia Lo Brevari d'amor de Matfre Ermengaud, que es centra en l'amor i el seu tractament i no en els aspectes gramaticals estrictes. Al segle XIV, amb la finalitat de revitalitzar el mn i la potica dels trobadors, Guilhem Molinier va escriure Leys d'amor, i ja a finals del segle XIV i durant el segle XV van comenar a aparixer els primers tractats destinats als poetes en llengua catalana, entre els quals destaquen el Torcimany de Llus d'Aver i el Llibre de Concordances de Jaume March (oncle d'Ausis March).

~4~

LA LLENGUAHi ha diverses raons per les quals s'inclou l'estudi dels trobadors dintre de la histria de la literatura catalana malgrat que sn els poetes els que escriuen en una llengua que no era exactament la de Catalunya. La potica dels trobadors, afecta tamb a Catalunya i el nord d'Itlia conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment en qu les diferncies entre el provenal, la llengua de la poesia trobadoresca, i el catal eren poc importants. Ms endavant, a Catalunya, un mateix escriptor feia servir l'occit en les seves obres potiques i el catal en les de prosa. Finalment, la tradici literria dels trobadors encara t vigncia en part de la poesia del segle XX. Els primers textos literaris en llengua catalana no van aparixer fins que la llengua va estar completament formada i diferenciada del llat vulgar. Tot i aix, els trobadors provenals van aconseguir crear una llengua literria comuna que podia arribar a tots els pobles Occitans independentment del dialecte que parlessin. Aquesta llengua s'anomena koin. La koin no s una parla, sin una variant lingstica especfica per a la poesia. La seva poesia es va convertir en la primera mostra de literatura d'alta exigncia artstica en llengua vulgar que va conixer l'Europa cristiana. Aquesta mostra de literatura tamb va arribar a Catalunya.

~5~

ELS CANONERSEls canoners sn un recull de poesies que poden ser de carcter lric o romntic i aquest recull pot ser d'un o ms autors. Redactats a l'edat mitjana. Els canoners ms antics sn deguts a copistes , monjos o seglars al servei de reis i de grans senyors. L'ordenaci de les peces segu criteris molt diversos, b per autors i ms o menys cronolgicament, b per gneres, formes o per la ptria dels poetes. Habitualment a part del poema estaven compostos de tres parts: vides, raons i composicions. El primer apartat s una breu nota biogrfica de lautor, en el segon especfica les raons per les quals el poeta havia escrit el poema, i el tercer era el poema , a vegades representat amb la seva respectiva melodia, tot i aix dels canoners amb notaci musical sn pocs els que s'en conserven. Actualment sen conserven 76 canoners en aquests documents es conserven 2542 poemes, que de vegades es repeteixen en diferents Canoners i de vegades s'atribueixen a diferents trobadors, Quant a les vides n'hi ha de tot tipus: extenses o curtes segons el Canoner, reals o inventades, com s'ha pogut comprovar en comparar-les amb altres documents de l'poca.

~6~

ELS JOGLARSHabitualment no eren els propis trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sin que aquesta era una feina encomanada als joglars. Podrem dir que el trobador era l'autor i el joglar l'interpret. Hi havia joglars que realitzaven activitats molt diverses, des de cantar els temes dels trobadors a fer jocs de mans, acrobcies, etc Sembla que aquestes darreres activitats van ser l'origen d'aquest ofici, ms tard, alguns s'especialitzaren en una sola activitat. Aquells per als quals el ms important era la transmissi d'un text els anomenem els joglars de gestes i els joglars de lrica. Aquests darrers, que eren els qui difonien les composicions dels trobadors, realitzaven la seva activitat entre els cortesans, eren absolutament fidels al text -difcilment podien improvisar a causa de les estrictes condicions mtriques a les qu estaven sotmesos, i feien servir msiques ms elaborades que els joglars de gestes. De vegades un joglar podia convertir-se en trobador i cantar ell mateix les seves composicions o donar-les a un altre joglar. De la mateixa manera, un trobador podia esdevenir joglar. De totes formes ni un ni altre cas eren habituals, malgrat que la distinci entre un i altre personatge no tothom la tenia prou clara.

~7~

GNERES LITERARIS DELS SEGLES XII-XIIILA LRICA MEDIEVAL Durant ledat mitjana, la poesia lrica, aquella que expressa sentiments i sensacions personals, era, primordialment, poesia cantada. Lautor, doncs, tant si s conegut com si s annim, havia de ser poeta i msic. Destacava la lrica trobadoresca. Els gneres trobadorescos La poesia trobadoresca era sobretot de temtica amorosa, per tamb podia centrar-se en aspectes poltics, morals, literaris, etc. A continuaci hi ha una classificaci: Gneres condicionats per la versificaci (es tenen en compte els aspectes mtrics i no la temtica, que solia ser amorosa) Balada: com indica el seu nom, la finalitat era per ser ballada. El seu esquema mtric solia ser el segent: refrany -un apariat- A A (les lletres majscules indiquen la intervenci del cor, mentre que les minscules corresponen al solista), tres versos del solista amb un vers del refrany b A b a, refrany A ADansa: emparentada amb els goigs. Normalment est formada per algunes estrofes de vuit

versos i abans i desprs un refrany de quatre versos o b desprs una tornada amb rima habitualment igual a la de quatre versos de l'estrofa anterior.

Gneres condicionats pel contingut (s l'apartat ms variat i extens) Can: els trobadors expressaven els seus sentiments a travs de la composici que es denomina can (canso). Els seus temes centrals i gaireb exclusiu s l'amor: l'amor corts que participa dels aspectes socials i espirituals de l'poca medieval. Sirvents: desprs de la can s el gnere ms ests. S'anomena aix perqu se servia de la melodia d'una can ja existent. S'utilitzava perqu fos fcilment recordada per tothom, ja que la gent coneixia la msica i noms li calia aprendre la lletra. El sirvents s una poesia moralitzadora, d'atac personal o propaganda poltica, de reprensi dels costums, etc. Les variants ms importants sn les segents: Sirvents moral: crtica mals costums o abusos de determinats estaments socials. Sirvents personal: es tracta d'un atac i una stira contra persones odiades pel trobador autor. Sirvents poltic: el trobador es converteix en portaveu d'un pas. Sirvents literari: Es tracta de manifestos, exposici de gustos literaris, critiques contra la manera de fer de determinat trobador. Can de croada o canso de crozada: s un tipus de sirvents. T per finalitat animar els cristians a participar en la conquesta de Terra Santa, tot creant l'ambient propici.Plany: consisteix en una lamentaci fnebre que plora la mort d'un amic, d'un personatge fams,

etc. Tericament, tamb es podia fer un plany per la prdua o destrucci d'una ciutat a causa de la guerra, per no es conserva cap plany d'aquesta modalitat. El plany sol tenir la segent estructura temtica: 1.Invitaci al plany. 2.Llinatge del difunt. 3.Enumeraci de les terres o persones entristides per la seva mort. 4.Elogi de les virtuts del difunt que el trobador molt sovint diu que desapareixeran amb el mort. Aquest sol ser el motiu principal. 5.Oraci per demanar la salvaci de l'nima del difunt. 6.Dolor produt per la seva mort. Evidentment, cal considerar, en termes generals, que el plany s ms sincer com ms s'aparta

~8~d'aquest esquema. Alba: descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al mat per por a ser sorpresos pel marit (gils) o els lauzengiers. Interv tamb en aquesta composici elpersonatge del gaita (guaita) que s l'amic que ha roms vigilant i que s'encarrega d'avisar que, en fer-se clar, ha arribat l'hora de la separaci - de vegades els amants s'enfaden amb ell perqu els avisa abans d'hora ja que diuen que no ha dormit i t ganes de deixar la vigilncia. Alba religiosa: s una variant de l'Alba. En l'alba, el poeta expressa un desig que arribi el mat, i

per tant que quedi enrere la nit. El mat s el smbol de la glria divina, de la grcia, de la Verge, que s la dama a la qual tothom pot expressar el seu amor. Per contra, es tem o es malparla de la nit, que s el smbol de temptacions, del pecat.Pastorella: similar a la serranilla castellana, encara que anteriors, es conserven 25 pastorelles

escrites en occit.

Aquesta composici tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. Es tracta d'una composici dialogada, amb un llenguatge agut i viu, que no correspon a una situaci real, malgrat que poden aparixer localitzacions geogrfiques identificables, sin inventada pel trobador, i que sol mostrar les formes de parlar respectives de l'aristocrtica i dels vilatans. El tractament que es fa de la figura de la pastora s molt respectus i sovint ella mostra major enginy que el cavaller a l'hora de resoldre la situaci compromesa en qu es troba. Hi sol haver dos desenllaos: -La pastora fa fora al cavaller, de vegades mitjanant el seu enginy, de vegades amb l'ajuda familiar. s el ms habitual. -Alguns cops el desenlla queda obert, s poc clar. Serranilla (literatura en castell). La serranilla s una composici lriconarrativa en vers d'art menor tpicament castellana que canta la trobada amorosa amb una dona de la serra o serrana. Les serranes eren personatges d'existncia gaireb llegendria i habitaven en ports amagats o en passos de muntanya. Eren de costums fora rstics i d'una tal simplicitat moral que escandalitzaven a personatges ms cultivats que, extraviats per la duresa del cam i el clima hostil, es veien obligats a demanar-los alberg, per la qual cosa elles demanaven una mena de peatge, b sexual, b en forma d'algun regal. A algunes, fins i tot, se'ls atribuen crims o desaparicions de viatgers. Debat entre els trobadors Ten: hi ha un debat entre dos trobadors. Cadasc defensa all, que en qualsevol aspecte, creu ms just o est ms d'acord amb les seves preferncies. La temtica s variada, pot ser amorosa o sobre la manera de fer poesia, etc. Algun cop la ten s fingida. Partiment o joc partit: el trobador que parla primer planteja un problema, una situaci, que t dues solucions i es compromet a defensar l'alternativa contrria a la triada pel seu interlocutor. No es tracta, doncs, de defensar la veritat sin de manifestar l'enginy, l'agudesa personal. Normalment la temtica s amorosa, com en aquests plantejaments: -Quan ha de sentir ms pena l'enamorat: si mor l'estimada o si li s infidel? -Qu s preferible: gaudir dels favors de la dama sense que ning ho spiga o b que la gent cregui que en gaudeix sense que sigui veritat? -Quin tipus d'enamorat prefereix una dama, aquell qui li dna presents o el que deixa que li donin? L'amor que es canta s el tpic de l'amor corts i l'idioma acostuma a ser l'occit, si b algunes composicions famoses van ser tradudes. Altres estils (aquests estils tenen menys manifestacions que els anteriors): Descort Escondit Enuig Estampida Gap Plaer

~9~Salut d'amor Sestina Somni

Estils potics.La poesia trobadoresca es manifestava a travs d'estils, o trobars, diferents: Trobar leu (o pla): Expressi senzilla, paraules no complicades ni de doble sentit, absncia de recursos estilstics difcils. Pensaments clars que pot captar fcilment un auditori variat. Aquest s l'estil ms utilitzat, sobretot en els sirventesos.Trobar hermtic: Hi ha diversos trobars hermtics: car, escur, sotil, prim, cobert... , segons

expressen els propis trobadors en les seves composicions sense especificar les caracterstiques. Els dos ms habituals, per, sn els segents: oTrobar clus: basat en el recarregament i la complicaci de conceptes, l'abs de l'agudesa, llenguatge molt sovint d'argot (que ofereix problemes d'interpretaci en l'actualitat, no tant, segurament, en el moment que es va escriure). oTrobar ric: l'hermetisme es basa en la complicaci de la forma que busca la sonoritat de la rima.

~ 10 ~

LA CAN I LAMOR CORTSLa can s una composici a traves de la qual els trobadors expressaven els seus sentiments. Gaireb sempre el tema de les canons era lamor, concretament lamor corts. Lamor mant el mateix significat que en l'actualitat, tamb apareix laliana com a (pacte o favor) l'intent del trobador daconseguir un benefici material a travs de l'amor. Lamor corts s un joc de galanteig en que es transmeten valors espirituals com lleialtat, generositat, elegncia, mesura... Daqu ladjectiu corts. Lamor, sentn com a mitj de perfeccionament moral i espiritual. Quan la dama accepta lhomenatge del trobador, ell senriqueix tan espiritualment (perqu lamor el fa estar jois i ple) com materialment (perqu ascendeix en la categoria social i rep beneficis materials). La concepci de lamor parteix duna visi ideal, la dama s l'sser superior i perfecte fsicament i moralment, normalment est casada amb un senyor ric, ja que noms aix adquireix categoria social i jurdica. A partir daquesta visi de la dona es vol transmetre la ideologia del feudalisme, es a dir, lamor corts s un smil del pacte de vassallatge on la dama representa el senyor i el trobador s el vassall que jura fidelitat a canvi de protecci, en el cas de lamor corts la fidelitat est dins del camp amors i el que rep a canvi es la correspondncia amorosa de la dama. Per fer mfasi en aquest aspecte a la dama sovint se lanomena midons (el meu senyor) i al trobador om (hom). En l'amor corts quasi sempre es crea un triangle amors entre la dama, el trobador i el gils que s el marit gels, qui es ajudat pels lausengiers, que delataven als amants. Per els amants tamb rebien ajuda per part dels guaites que els avisaven de que arribava l'alba i s'havien de separar si no volien ser sorpresos pel senyor o els lausengiers. Degut a aquesta situaci el nom de la dama sempre s'amagava, dins del poema, sota la senyal, nom ocult que nomes coneixien el trobador i la dama.

Hi ha diferents menes de trobadors, depenent de la seva manera dactuar amb la dama: El fenhedor: El ms tmid de tots no satreveix a dirigir-se directament a la dama. El pregador: El que suplica a la dama i aquesta li dona nims perqu expressi els seus sentiments. Lentenedor: Lenamorat tolerant que va rebent penyores de la dama en mostra dacceptaci amorosa. El drutz: Lamic o amant, es acceptat plenament per la dama i aquest era el que protagonitzava les separacions entre amants a trenc dalba. De vegades la dona no accepta, o rebutja, lamor del trobador. Aix el fa patir i ho expressa en els seus poemes. En el poema desitja la mort per no seguir amb aquest patiment i per tant es considerat lamant mrtir, critica a la dama que estima i a les que no lajuden a superar el mal moment.

En resum lamor passava per diverses etapes: -Atracci a la dama, normalment a travs dels ulls / vista. -Culte de la dama de lluny (amor de lonh).

~ 11 ~-Declaraci de la devoci apassionada. -Rebuig per part de la virtuosa dama. -Nous vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna. -Laments d'apropar-se a la mort pel desig insatisfet (i altres manifestacions fsiques de dolor d'amor). -Actes de valor heroic de guanyar el cor de la dama. -Consumaci de l'amor secret. -Un munt d'aventures i subterfugis per evitar la detecci.

~ 12 ~

ELS TROBADORS CATALANSUn nombre redut dels trobadors, una vintena, eren d'origen catal i contriburen, en alguns casos de forma molt notable, a l'esplendor del corpus potic que durant dos segles va ser hegemnic en les corts medievals. En total es conserven prop de 200 composicions del trobadors catalans (un nombre prou redut si tenim en compte que 120 corresponen a Cerver de Girona i 31 a Guillem de Bergued). Per suposat, hem de tenir en compte que alguns dels seus poemes es degueren perdre. Berenguer de Palou

Es tenen poques notcies d'aquest trobador. Fou un cavaller de Palou -Palazol, diu l'original- , al Rossell, i s difcil identificar-lo amb algun personatge de l'poca a partir d'altres documents, ja que durant els segles XII i XIII abunden els catalans que porten aquests noms. Es conserven nou composicions seves, totes de temtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de les anotacions musicals; aix el converteix en un dels pocs trobadors catalans dels quals es conserva la melodia de les seves canons.

El rei Alfons(1154-1196) Es pot consultar fcilment la vida d'Alfons el Cast, aix que aqu deixarem de banda la seva biografia (recordem que es tractava d'Alfons I de Catalunya i II d'Arag). Quant a la seva faceta cultural, tingu fama d'acollir generosament els trobadors a la seva cort i fomentar la seva art. La Vida que figura en els Canoners diu el segent: El rei d'Arag, aquell que va trobar, s'anomenava Alfons; i va ser el primer rei d'Arag, fill d'en Ramon Berenguer, que fou comte de Barcelona, que conquer el regne d'Arag i el va prendre als sarrans. Va anar-se a coronar a Roma; i quan tornava, va morir a Polmon, al burg de sant Dalmaci. I son fill fou fet rei, Alfons, que fou pare del rei Pere, el qual fou pare del rei Jaume.

Pon de la Gudia (1154?-1188?) Pon de la Gurdia fou un cavaller del llinatge de Sa gurdia, senyors d'un castell prop de Ripoll. No era un trobador professional, sin un cavaller al qual, segons diu ell mateix, li agradava que les dames provenals celebressin les seves composicions. Se sap que va participar en el setge de Conca (1177) sota les ordres del rei Alfons i, ms tard, en l'expedici del rei contra el comte Raimon V de Tolosa. La seva obra la formen nou composicions amoroses, quatre de les quals formen un petit cicle dedicat a una dama que anomenava amb el senhal de On-tot-mi-platz. Encara que com tots els trobadors escriu en provenal, es poden detectar, alguns mots en catal en els seus poemes (de fet aix passa freqentment en els trobadors catalans, sobretot en Cerver de Girona).

~ 13 ~Guillem de Bergued (1130-1195/1196) Guillem de Bergued fou un dels escriptors ms singulars de la lrica trobadoresca. Mentre els seus contemporanis cantaven l'amor, Bergued, constantment en disputes, mostrava a travs dels sirventesos el seu odi sense eufemismes o matisat per la ironia envers alguns dels seus contemporanis. Paradoxalment, per, era tamb capa de despullar la seva nima d'aquest sentiment a travs, per exemple, d'una de les lamentacions ms sinceres que es conserven en tota l'obra trobadoresca. Es conserven 31 poesies de Guillem de Bergued, ms una d'atribuci dubtosa. Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar -si es pot- en cicles de canons de lloana a determinades dames. En el cas de Guillem de Bergued s impossible ferho aix, d'acord amb l'amor, s que es pot fer, en canvi, d'acord amb l'odi. Aix podem parlar de tres cicles de sirventesos: 3 contra Pere de Berga. Ve seu, amb el qual tingu problemes pels lmits de les terres i d'altres tipus dels quals es difcil determinar l'origen. Canta la seva dona mentre ridiculitza i l'ataca a ell, a qui tracta d'avar, trador, cornut...: "A vs em lliuro bona dona de Berga, vs sou or pur i el vostre marit merga", diu al final d'un dels sirventesos. 4 contra Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell. Aquest prelat estava enemistat amb Arnau de Castellb, amic del trobador. Guillem de Bergued fa servir en aquestes composicions el vocabulari ms cru i obsc de tota la literatura trobadoresca, sense eufemismes ni retrica de cap tipus, sense gaireb ironia sin amb l'insult directe acusa el bisbe de violador (cita noms i llocs concrets i qui va socrrer la vctima per tal de donar ms versemblana a les acusacions), tamb l'acusa d'homosexual i eunuc. Tot plegat, com es pot veure, ens mostra un odi en qu qualsevol paraula i argumentaci s vlida per acabar amb el bon nom de l'eclesistic, sense que la lgica sigui un entrebanc a tenir en compte; i per si l'exposici dels fets no fos suficient, tamb demana a l'arquebisbe de Tarragona (amb qui posteriorment tindr enfrontaments) que el deposi del seu crrec. 5 contra Pon de Mataplana, personatge d'una famlia de la qual els Bergued depenien per ra de certs feus. Malgrat els insults dels sirventesos, centrats majoritriament en l'aspecte fsic i la suposada homosexualitat del personatge, en la mort de Mataplana li dedica un plany que es considera dels ms sincers de la poesia dels trobadors. La resta de la seva obra la composen diversos sirventesos: contra el rei Alfons, R. Folch de Cardona, etc.; i, a ms, altres composicions com canons, tenons, partiments. Es considera un trobador d'estrofisme fora original, imitat pels trobadors posteriors, i d'un domini important del vers. Guillem de Cabestany (?-1212...) Especialment fams per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Canoners desprs de la seva mort va ser alludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal..., encara actualment s matria literria, per exemple, hi ha un captol sencer -50 pgines- a El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Lanez, que l'amplia i ref en el context de la novella. Llegiu ara la traducci de la vida del trobador que figura en els Canoners: Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rossell, que limita amb Catalunya i amb el Narbons. Fou un home molt agradable en la persona, i molt fams en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rossell, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgulls. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves canons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava ms que res al mn. I aix fou dit a Ramon de Castell Rossell; i ell, com home irat i gels, investig el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rossell va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i tamb el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I

~ 14 ~quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rossell li digu: "Sabeu qu s aix que heu menjat?" I ella digu: "No, sin que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digu que era el cor de Guillem de Cabestany all que havia menjat; i, per a que ho cregus millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona vei i sent aix, va perdre la vista i la oda. I quan torn en si va dir: "Senyor, mheu donat tan bona menja que mai ms no en menjar d'altra." I quan ell sent aix, va crrer amb la seva espasa i volgu donar-li al cap; i ella va crrer cap a un balc i es deix caure a baix, i aix va morir. I pel Rossell i per tota Catalunya va crrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan tradorament i que Ramon de Castell Rossell havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Arag, que era senyor d'en Ramon de Castell Rossell i d'en Guillem de Cabestany. I vingu a Perpiny, al Rossell, i va fer que en Ramon de Castell Rossell es presents davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot all que tenia, i el va posar a la pres. I desprs va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpiny i posar en un monument davant la porta de l'esglsia; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rossell, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rossell va morir a la pres del rei. La histria del "cor menjat" que acabeu de llegir s un motiu folklric oriental que es va estendre per Europa dels segles XII al XIV amb diverses variacions i atribuda a diversos personatges. Encara actualment (2001) hem pogut llegir una entrevista a la propietria del castell de Peralada a "La Vanguardia" on diu el segent: P.- Hay fantasmas en su castillo de Peralada? R.-Una de las condesas de Peralada, celosa, mand asesinar a la amante del conde y le sirvi su corazn bien guisado. Al revelarle el origen de aquella carne tan sabrosa, el conde se desquici y se arroj al vaco desde la torre... Y por aqu vaga.

Que la vida s falsa ho prova el fet que, segons consta en documents de l'poca, Saurimonda, vdua de R. de Castell-Rossell, es torn a casar el 1210 i que Guillem de Cabestany apareix a les Navas de Tolosa el 1212. A ms, el rei Alfons, que s'esmenta en les versions ms llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb R. de Castell-Rossell (1197). D'aquest trobadors es conserven set canons segures, una de les quals figura entre les ms belles i repetides de la literatura dels trobadors: Lo dous cassire (La dola tristesa), i dues d'atribuci dubtosa.

Huguet de Mataplana (1174?-1213) Aquest cavaller era nebot de Pon de Mataplana, a qui Guillem de Bergued atac en diversos sirventesos. A partir de 1185 apareix fora documentaci sobre la seva persona, i el 1197 consta que estava casat amb una dama anomenada Na Sana. Senyor de Mataplana, prop de Gombrn, figura en diversos documents al costat del rei Alfons el Cast i de Pere el Catlic, amb l'exrcit del qual va participar a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). La Crnica de Jaume I l'inclou entre els cavallers que lluitaren amb el seu pare a la batalla de Muret (1213) i l'abandonaren, encara que realment el trobador va morir poc desprs a causa de les ferides rebudes. Segons Ramon Vidal de Besal, que possiblement li don llions de provenal i de l'art de trobar, Huguet de Mataplana fou un personatge culte i refinat, protector de joglars i trobadors. nicament es conserven tres composicions seves: un sirvents i dues tenons. Si llegiu la pgina on hi ha els textos, veureu una raz que fa referncia a Raimon Miraval i que alludeix al sirvents d'Huguet de Mataplana. Ramon Vidal de Besal (1196?-1252?)

~ 15 ~Aquest trobador es recorda sobretot per la seva obra Razos de trobar, el primer tractat de potica (juntament amb Donatz proensals d'Hug Faidit) que es coneix en una llengua romnica. Nascut a Besal, sembla que comen professionalment com a joglar i es form al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos. A ms de l'obra esmentada, es conserven diversos fragments lrics i tres obres narratives escrites en noves rimades, s a dir, en octosllabs apariats, dos de les quals es poden considerar novelletes molt similars al que en francs s'anomena "roman": "So fo el temps c'om era gais" presenta el que se sol anomenar un "judici d'amor", en aquest cas, dues dames indecises davant d'un cavaller busquen un altre cavaller ( Hug de Mataplana) que resolgui els seus dubtes; la seva obra narrativa "Abril issi'e mays intrava", a part dels aspectes argumentals, resulta especialment interessant, igual que l'anterior, pel fet que es parla de l'actualitat literria del seu temps i se'n fa una valoraci; finalment, "Castia gilos", que es pot considerar un fabliaux, transcorre a la cort d'Alfons VIII de Castell i narra la histria d'un marit gels que posa a prova la seva dona i explica com malgrat haver resolt els dubtes que tenia no se n'assabenta de la realitat. Deixem constncia que encara que se solen assignar quatre composicions lriques senceres al trobador, Hugh Field, en un estudi introductori a la seva obra potica, descarta que dos d'aquests poemes siguin seus i dubta de l'autoria del tercer, aix com tampoc no creu que "Castia gilos" fos escrit pel trobador.

Pon d'Ortaf (1170?-1246?) Nascut a Ortaf.. Noms es conserven dues canons seves. Fixeu-vos com el comenament d'una d'elles recorda les comparacions marineres que tan freqentment feia servir Ausis March.

Formit de Perpiny No se sap absolutament res d'aquest trobador que va viure possiblement al segle XIII. El seu nom apareix en un Canoner en el qual se li atribueix una nica can. El seu nom, Formit, significa perfecte, gil, llest, i pot indicar l'origen joglaresc d'aquest personatge de Perpiny. Guillem Ramon de Gironella (segona meitat del segle XIII) s possible que aquest trobador de Gironella, al Bergued, es correspongui amb el G. R. que est enterrat amb la seva mare Brunissendis de Gerundella al monestir de sant Daniel de Girona. La seva obra consta de tres canons i un partiment. Dues de les canons estan dedicades a una dama que respon al senyal de Sobreluenh (Molt llunyana); el partiment s un debat amb el joglar Pouzet, que segurament s Poncet, un personatge esmentat per Cerver de Girona.

Cerver de Girona (Guillem de Cervera (1259-1290) Cerver de Girona o Guillem de Cervera, s un trobador vinculat a la casa reial en temps de

~ 16 ~(Jaume I i del seu fill Pere el Gran).

De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra ms extensa i diversa que es t de cap trobador, de les quals 114 sn lriques, 5 narratives i tamb es disposa d'una llarga collecci de poesia moral. Conre tant el trobar lleu com el ric.

La seva obra es pot agrupar de la segent manera:

-Obra popular.

Escriu diverses composicions que tenen el seu origen en c populars com la "Viadeyra" (can que cantava la gent fent via o cam per tal d'alleugerir les fatigues del viatge. Sn composicions similars a les "cntigues d'amic" galaicoportugueses).

-Obra amorosa.

Inclou des d'una pastorells a canons que es poden dividir en diferents cicles segons la dama o la temtica (prdua del cord...). La seva poesia va dedicada a una dama que ell anomena Sobrepretz, "excs de mrit". Segueix les normes tradicionals de l'amor corts trobadoresc. Per una caracterstica de la seva poesia s la misognia, en la qual treballa la repetici de tpics amb originalitat.

-Obra moral.

La seva obra moral parla sobre la conducta dels cavallers, els contrastos entre la vida de diferents estaments socials, etc. Molt sovint la crtica als costums de determinats cavallers fa que puguem considerar les composicions morals com a poltiques.

-Obra religiosa.

La composici religiosa de Cerver consta bsicament d'una alba religiosa, composicions en lloana de la Verge.

-Obra narrativa.

Est formada per cinc obres de temtica diversa: Oraci de tot dia, Maldit ben-dit, Testament, La faula del rossinyol, Serm.

-Els proverbis.

~ 17 ~Els proverbis consten de 1197 quartetes de versos hexasllabs. Aquesta llarga composici tamb se sol anomenar Versos proverbials. s un poema dedicat als seus fills per inculcar-los bons consells, sovint a partir d'exemples de la realitat quotidiana o histrica. En la dotzena quarteta, desprs d'algunes estrofes introductries, concreta la finalitat de l'obra: "Fills, per vosaltres dic / aquestes paraules planament, / perqu voldria que fssiu rics / de saber i de seny".

A ms de la magnitud que t l'obra, s interessant la preocupaci de l'autor per l'estil i per la investigaci potica. Un tret, entre d'altres, en el qual destaca aquest autor s l'originalitat formal.

Jaume II (1267-1327) Fill segon de Pere el Gran i Constana d'Hohenstaufen, Jaume II heret a la mort del seu pare el regne de Siclia. Govern l'illa des de 1285 a 1291, amb disputes per la seva possessi amb el Papa i els angevins. A la mort sense descendncia del seu germ Alfons el Franc, reb la Corona d'Arag (Catalunya, Arag i Valncia) i deix Siclia en mans del seu germ petit Frederic. Com en el cas d'altres monarques, us ser fcil trobar fora dades biogrfiques del personatge. Ja des de la seva poca a Siclia era aficionat a la poesia, i a la seva cort aconsegu crear un cercle important de producci, amb la figura destacada de Jofre de Foix que, segons diu, escriv les Regles de trobar a instncies del rei. Tamb proteg Arnau de Vilanova i redact lletres de recomanaci a favor de Ramon Llull en els seus desplaaments al nord d'frica. Com a trobador s autor d'una dansa religiosa, en qu compara l'Esglsia amb una nau que solca amb dificultats els perillosos corrents del mn. Berenguer d'Anoia (cap a 1300) Es tenen molt poques dades d'aquest trobador. Es tracta d'un escriptor mallorqu de pares catalans, que es coneix sobretot per un treball anomenat Mirall de trobar on, predomina el carcter potic i retric per damunt del gramatical. El seu llibre comena amb un prleg on dna notcies sobre si mateix i es divideix en quatre parts que estudien les formes retriques, els errors principals de la versificaci, etc... Jofre de Foix (?-1300?) Aquest trobador era fill segon de Bernat de Foix.De molt jove va ingressar en l'orde dels franciscans i apareix per primera vegada documentat a Monz, el 1267 La producci potica de Jofre de Foix es limita a quatre composicions: tres canons i una cobla. Amanieu de Sescars (... 1278-1295...) Trobador d'origen controvertit, encara que en l'actualitat no hi ha dubte que es tracta d'un personatge catal. Noms es conserven quatre composicions seves: dos ensenhamens i dos saluts d'amor. Va escriure tamb canons, avui perdudes o no identificades, que li valgueren a l'poca l'apellatiu de "du de l'Amor". El primer dels dos saluts est datat l'any 1278 i el segon, ms extens, el va escriure entre els anys 1298 i 1291. Federic III, rei de Siclia (1272?-1337) Fill de Pere el Gran, fou hereu del regne de Siclia quan, com a conseqncia de la mort d'Alfons el Franc, el seu germ Jaume, fins aquell moment monarca de l'illa, es convert en el nou rei de la

~ 18 ~Corona d'Arag. La situaci de Federic era delicada a causa de les intencions del Papa i els francesos d'apoderar-se de l'illa. Per altra banda, el seu germ, ara Jaume II, l'any 1298 feia preparatius bllics per apoderar-se de Siclia. Quan Frederic se n'asabent d'aquest fet, envi un missatger a Catalunya amb la finalitat d'induir barons, cavallers i ciutats a fer desistir el seu rei de l'atac. El missatger era l'encarregat de difondre l'nic poema que es coneix del rei.

Pon Hug d'Empries (?-1313?) Es convert en trobador ocasional amb motiu de la resposta que escriv a la composici que Montaner Prez de Sosa, missatger del rei Frederic III de Siclia, havia introdut a Catalunya pels motius que s'han esmentat anteriorment. Pon Hug d'Empries havia estat a Siclia, on tenia un germ, Huguet; i encara que mantenia la fidelitat al seu rei Jaume, era contrari a una lluita entre germans. En el poema de resposta anima Frederic a continuar com a rei de Siclia, encara que ho fa de forma de no quedar malament amb el seu propi rei. Sembla que l'any 1295, a la batalla de Capo Orlando, Pon Hug lluit en l'estol de Jaume II, mentre que el seu germ ho feia a les ordres del rei sicili.

Cansoneta leu e planaCansoneta leu e plana, leugereta, ses ufana, arai, e de mon Marques del traichor de Mataplana, q'es d'engan farsitz e ples 7 7 7 7 7 a Femen a Femen b Mascul a Femen b Mascul

5

~ 19 ~A, Marques, Marques, Marques, 7 d'engan etz farsitz e ples. 7 II Marques, ben aion les peiras a Melgur depres Someiras, on perdetz de las dentz tres; no.i ten dan que las primeiras i son e non paron ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. III Del bratz no.us pretz una figa, que cabreilla par de biga e portatz lo mal estes; ops i auria ortiga qe.l nervi vos estendes A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples IV Marques, qui en vos se fia ni a amor ni paria; guardar se deu tota ves qon qe.z an: an de clar dia, de nuoitz ab vos non an ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. V Marques, ben es fols qui.s vana c'ab vos tenga meliana meins de brajas de cortves; et anc fills de crestiana pejor costuma non mes. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 b Mascul b Mascul c Femen c Femen b Mascul c Femen b Mascul b Mascul b Mascul d Femen d Femen b Mascul d Femen b Mascul b Mascul b Mascul e Femen eFemen b Mascul e Femen b Mascul b Mascul b Mascul a Femen a Femen b Mascul a Femen b Mascul b Mascul b Mascul

10

15

20

25

30

35

Guillem de Bergued Cansoneta leu e plana , 1172

~ 20 ~Traducci del poema al catal actual: I Canoneta lleu i plana, lleugereta, sense pretensions, jo far del meu Marqus, del trador de Mataplana, 5 que s d'engany farcit i ple. Ai, Marqus, Marqus, Marqus, d'engany sou farcit i ple. II 10 Marqus, b hagin les pedres, a Melgur, prop de Someires, on perdreu tres de les dents; no tenen cap dany que les primeres encara continuen all i no ho sembla gens. Ai, Marqus, Marqus, Marqus, d'engany sou farcit i ple. Pel bra no us dono una figa, que sembla cabir de biga i el porteu mal ests; es necessitaria ortiga que el nervi us estengus Ai, Marqus, Marqus, Marqus, d'engany sou farcit i ple. Marqus, qui en vs confia no t amor ni companyia; ha de guardar-se sempre en qualsevol ocasi: sigui de dia i de nit no vagi en vs de cap manera. Ai, Marqus, Marqus, Marqus, d'engany sou farcit i ple. Marqus, s ben boig qui es vana de fer migdiada amb vs sense calces de cordov; i mai fill de cristiana pitjor costum no ha perms. Ai, Marqus, Marqus, Marqus, d'engany sou farcit i ple.

III 15

20 IV

25

V 30

35

Guillem de Bergued Cansoneta leu e plana , 1172

~ 21 ~Guillem del Bergued ( 1138-1195/1196) fou un trobador, s a dir, un poeta que escrivia poesia en provenal. Els trobadors estaven subjectes a crear paraules i msica. Pel que fa a les paraules, aquestes havien destar dins d'uns motlles estrictes de mtrica i versificaci que no podien improvisar. El trobador treballava molt lentament, no solia fer normalment ms de deu poemes a l'any, s a dir, ms o menys el que en l'actualitat s la producci mitjana de qualsevol cantant o grup musical. Guillem del Bergued fou vescomte i senyor de Madrona i de Puig-reig. Fou un cavaller i un guerrer. Tingu problemes bllics amb Ramon Folc de Cardona, a qui mat a traci ja que aquest odiava profundament al trobador, que l'havia insultat i humiliat en diversos sirventesos. Per aquest assassinat va ser desheretat. Finalment, mor a mans dun soldat. Es tracta d'un personatge complex: personatge violent i tendre (de vegades), orgulls i humil (poc), enemic implacable i amic incondicional (d'Arnau de Castellb, segons sembla). Va ser un personatge molt conflictiu, va estar a la pres i a ms el van desheretar dels seus poders per haver fugit de les mans de la justcia. Aquest home va sobreviure durant molts anys en lexili fugint pels seus crims. En podem recollir 31 escrits seus, els quals parlen sobre odi i amor principalment. Com que Guillem de Bergued pertanyia a lpoca trobadoresca els seus textos estan escrits en provenal, per molt a menut els trobem traduts al catal actual i per tant els podem entendre molt b. El poema que hem hagut de comentar s un sirvents. Possiblement el sirvents que figura en ms antologies de la literatura catalana sigui "Cansoneta leu e plana" (1172). Es tracta d'una composici contra Pon de Mataplana que es pot considerar modlica en diversos aspectes. En primer lloc, des del punt de vista del lector actual, prcticament no necessita traducci, s una mostra evident de l'anomenat "trobar leu" que s'acosta a la poesia popular. T, a ms, una estructura temtica molt equilibrada i a ms ha estat imitada en molts cassos per trobadors posteriors.

~ 22 ~Guillem de Bergued escriu aquest poema amb la intenci de criticar a Pon de Mataplana, un marqus amb el que va tenir problemes. Es tracta dun sirvents personal que s utilitzat pels trobadors com a vehicle dexpressi de les polmiques. Daquesta manera Guillem de Bergued va poder difondre i expressar el seu conflicte amb Mataplana. "Cansoneta leu e plana" s un poema que ens mostra la poesia com a instrument bllic de trifulgues entre senyors. T una estructura temtica molt equilibrada: en les tres primeres estrofes se centra en el lamentable aspecte fsic de Mataplana i les dues darreres critiquen la seva moralitat i especula el fet que aquest home sigui homosexual. I al llarg de tot el sirvents, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat (la tradoria, l'engany) com a caracterstica principal del personatge. En conjunt, per, el que cal remarcar s que possiblement aconsegu all que pretenia: fer de Pon de Mataplana un personatge cmic, ridcul, grotesc; i no hi ha res ms efectiu per aconseguir la desqualificaci d'alg que fer que la gent no se'l prengui seriosament. Aix doncs, aquest personatge amb un bra immbil, amb una boca desdentada i amb uns costums llicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom. I tot aix sense necessitat de fer servir la duresa, simplement amb la fora de la paraula.

Aquest poema est compost per 5 estrofes. Cada estrofa la formen 7 versos, i cada vers t 7 sllabes, per tant sn dart menor tots ells. Daquests set versos, els cinc primers formen un quintet que rima (aabab) i els dos ltims sn un apariat que rima (bb) amb lltim vers del quintet en forma de refrany o tornada. La rima daquest poema s clara. A partir de la darrera sllaba tnica el fonema es es repeteix en cada estrofa en el tercer, el cinqu, el sis i el set vers (al qual assignem la lletra b). En aquest cas parlem duna rima consonant. Aquesta rima si que apareix durant tot el poema, per en cada estrofa la rima del primer, el segon i el quart vers va variant, excepte entre la primera estrofa i la cinquena, on podem veure que es produeix la mateixa rima. En aquests versos la rima tamb s consonant. A la primera i a la setena estrofa hem anomenat a aquesta rima amb la lletra a i es repeteix el fonema ana. A la segona estrofa lanomenem c i es repeteix el fonema eiras. A la tercera estrofa lhem anomenat d i es repeteix el fonema iga. I a la quarta estrofa es repeteix el fonema ia i sanomena e. En aquest poema podem parlar tamb dels versos femenins i els masculins. A cada estrofa succeeix el mateix: 1r vers- Femen. 2n vers- Femen. 3r vers mascul. 4t vers- Femen. 5 versMascul. 6 vers- Mascul. 7 vers- Mascul. Per tant podem veure que quan apareix la rima que es va repetint a totes les estrofes els versos sn masculins, en canvi, quan es apareix una de les rimes que va variant segons lestrofa resulta ser un vers femen. Grcies a aquestes rimes i al fet que els versos masculins i femenins tenen una mena de regularitat el poema t una musicalitat i ens s ms agradable i lleuger de llegir-lo. El ritme del poema est determinat pels signes de puntuaci i el nombre de sllabes que t cada vers. En catal la forma de comptar les sllabes dun vers s el mateix que el que utilitzem en el castell, per en comptes de comptar totes les sllabes de totes les paraules i desprs seguir les normes de restar o sumar sllabes segons siguin agudes, planes o esdrixoles, en catal no. En catal noms es compta fins lltima sllaba tnica, igual que en daltres llenges romniques amb abundor de paraules agudes com el francs i loccit. Tamb determina el ritme el fet si sn tniques o tones. Com ja he dit, el conjunt de totes aquestes funcions: signes de puntuaci, rima, tipus de versos... fan que el poema adopti un ritme determinat.

~ 23 ~El tipus destrofa que presenta aquest poema no s coneguda, podem posar-li un nom a la composici que hi ha dins duna estrofa, per no a la del poema en general. Per, com he explicat anteriorment es tracta dun sirvents. Les pauses que hi ha al poema per descansar de la lectura sn vries. En trobem comes, punts i seguit i punts i a part per canviar destrofa. Utilitza un vocabulari fora complex per a nosaltres, perqu s el vocabulari que feien servir al s. XII, s a dir, al segle que es va escriure aquest poema. Tot i que si el llegssim molt atentament i unes quantes vegades el podrem arribar a entendre, el ms prctic ha sigut buscar la seva traducci al catal actual, daquesta manera ens ha sigut molt ms fcil saber de qu parlava i quin era el missatge del poema. A aquest poema podem trobar una mica de tot, trobem sintagmes nominals i sintagmes verbals. Per lgicament, el que ms abunda sn els sintagmes adjectivals, ja qu es tracta de la descripci duna persona. Els verbs que podem identificar a aquest poema estan conjugats en present, ja qu Guillem de Bergued va fer la descripci de Mataplana al seu dia i com que la descripci que va fer era duna persona present els verbs sn en present. Noms hi ha un moment en qu utilitza un verb en passat, al vers 21, quan diu: Marques, qui en vos se fia (Marqus, qui en vos confi) lautor vol deixar clar que la seva relaci amb aquest marqus ha quedat completament trencada i que en un moment va confiar en ell, per com el va trair la seva confiana sha convertit en odi cap a aquest personatge. Utilitza els pronoms febles o personals en forces ocasions, ja qu, com durant tot el poema parla de la mateixa persona, per no repetir a cada ocasi el seu nom fa la utilitzaci dels pronoms febles, i per tant la lectura del poema es fa molt ms rpida i no es fa pesada, carregat o avorrit. Guillem de Bergued utilitza frases afirmatives i negatives, per en tots dos cassos les fa servir per explicar-nos tots els defectes de Mataplana. En cap moment lelogia, tot el contrari, amb les seves frases el que busca s humiliar-lo i que la gent li perdi el respecte. Aix era el pitjor que podia fer-li a una persona de crrec alt com era Mataplana en aquells temps.

Figures retriques Enumeraci: acumulaci de paraules en forma de llista seguida.

~ 24 ~Ex: Els penltims versos de cada estrofa. Ai, Marqus, Marqus, Marqus Parallelisme: Repetici de lestructura dels versos. Ex: Els dos ltims versos de cada estrofa. Ai, Marqus, Marqus, Marqus, dengany sou farcit i ple. Personificaci: consisteix a atribuir qualitats humanes a ssers no racionals, objectes, fenmens naturals... Ex: Vers 19. el nervi us estengus Hiprbole: Figura que es fonamenta en una exageraci evident. Ex: Vers 4. que s dengany farcit i ple Ex: Vers 15. Pel bra no us dono una figa, que sembla cabir de biga Ex: Vers 23. no t amor ni companyia; ha de guardar-se sempre en qualsevol ocasi: sigui de dia i de nit no vagi en vs de cap manera. Ex: Vers 32. i mai fill de cristiana pitjor costum no ha perms Hiprbaton: consisteix en una alteraci forada de lordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mtrica desitjada. Ex: Vers 10. " on perdreu tres de les dents; no tenen cap dany que les primeres encara continuen all i no ho sembla gens. Ex: Vers 8. Marqus, b hagin les pedres, a Melgur, prop de Someires,

Metfora: es basa en la identificaci de dos termes: un de real i un que apareix al text. Ex: Vers 1. Canoneta lleu i plana

~ 25 ~Anfora: repetici del mateix mot o grups de mots al comenament de determinats versos o estrofes per reforar el sentit i donar-li simetria. Ex: Vers 6, 13, 20, 27 i 34. Ai Marqus... Ex: Vers 7, 14, 21, 28 i 35. dengany... Ex: Vers 8, 22 i 29 Marqus... Anttesi: oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. Ex: Vers 25. en qualsevol ocasi: sigui de dia i de nit... Asndeton: supressi de les partcules relacionants (especialment conjuncions copulatives). Ex: Vers 10. on perdreu tres de les dents; no tenen cap dany que les primeres Comparaci: establiment duna relaci danalogia o semblana (de forma, de funci, de mida, de color) entre lobjecte real de qu es parla i un objecte imaginat per lautor. Ex: Vers 16. que sembla cabir de biga Encadenament: trencament forat del discurs al final dun vers que t la seva continuaci en el posterior. Ex: Vers 10. no tenen cap dany que les primeres encara continuen all i no ho sembla gens Ex: Vers 18. es necessitaria ortiga que el nervi us entengus Ex: Vers 25. en qualsevol ocasi: sigui de dia i de nit no vagi vs de cap Ex: Vers 30. de fer migdiada amb vs sense calces de cordov Ex: Vers 32. i mai fill de cristiana pitjor costum no ha perms. Eptet: adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, ms aviat evidencia i ressalta

~ 26 ~una caracterstica coneguda per tothom. Ex: Vers 5. engany farcit i ple

La conclusi que podrem fer daquest comentari s la segent: Guillem de Bergued, mitjanant una rima, un ritme, unes figures retriques, etc ha aconseguit crear un poema tpic de lpoca trobadoresca, que resulta ser un sirvents. A travs de les paraules que va escriure en el seu moment va aconseguir el que shavia proposat, deixar en evidncia al seu enemic Pon de Mataplana. Per tant podem veure que Guillem de Bergued es va defensar per mitj de les paraules.

~ 27 ~

No'l prenatz lo fals maritNo'l prenatz lo fals marit, Jana delgada! I No'l prenatz lo fals jurat, que pes es mal ensenyat, Jana delgada! II No'l prenatz lo fals marit, que pes es ez adormit, Jana delgada! III Que pec es mal ensenyat, no sia per vos amat, Jana delgada! IV Que pec es ez adormit, no jaga amb vos el llit, Jana delgada! 15 V No sia per vos amat, mes val cel c'avetz privat, Jana delgada! VI No jaga ab vos el lit; mes vos y valra l'amich, Jana delgada! 7 4 7 7 4 7 7 4 7 7 4 7 7 4 7 7 4 7 7 4 a Mascul b Femen c Mascul c Mascul b Femen a Mascul a Mascul b Femen c Mascul c Mascul b Femen a Mascul a Mascul b Femen c Mascul c Mascul b Femen a Macul a Macul b Femen

5

10

20

Cerver de Girona. No'l prenatz lo fals marit,

~ 28 ~

Traducci del poema al catal actual: No el prengueu el fals marit, Joana delicada! I No el prengueu el fals jurat, que s ruc mal educat, Joana delicada! II No el prengueu el mal marit, que s ruc que s ensopit, Joana delicada! III Que s ruc mal educat, no sigui per vs amat, Joana delicada! IV Que s ruc, s adormit, no jegui amb vs al llit, Joana delicada! 15 V No sigui per vs amat, ms val aquell que teniu d'amagat, Joana delicada! VI No jegui amb vs al llit, ms us hi valdr l'amic, Joana delicada!

5

10

20

Cerver de Girona. No'l prenatz lo fals marit,

~ 29 ~

El poema Nol prenatz lo fals marit va ser escrit per Cerver de Girona. Aquest poema s una can popular, una viadeyra, que era una can que cantava la gent mentre caminava per fer ms suportable el viatge. Cerver de Girona, autor daquesta obra, va nixer cap a lany 1259 i va morir al voltant de 1290. s lltim gran poeta de la tradici trobadoresca i es creu que ell i Guillem de Cervera eren la mateixa persona, per hi ha alguns estudiosos que ho posen en dubte, ja que diuen que Guillem de Cervera va nixer trenta anys abans que Cerver de Girona. Al llarg de la seva vida va escriure moltes composicions, de les quals avui en dia sen conserven 120. Daquestes, 114 sn lriques, 5 sn narratives i una s un llarg poema moral. Un tret destacable de la seva obra s lestil directe i carregat de subjectivitat amb que treballa els temes. Cerver de Girona s el trobador que posseeix lobra ms extensa i diversa i es pot agrupar en obra popular, obra amorosa, obra moral, obra religiosa i obra narrativa. Va conrear tots els gneres potics i va ser un dels principals innovadors trobadorescos. Va ser trobador a la cort dels Cardona i poeta oficial de les corts de Jaume I i Pere II. Lobra pertany a la lrica trobadoresca, i es troba dins del gnere viadeyraque est catalogat en antics tractats de potica provenals i catalans, per considerat com a la ms baixa espcie de canons.

La temtica daquest poema s una advertncia del trobador a Jana perqu el marit que t no li conv. El llenguatge que utilitza lautor s directe i colloquial i hi abunden

~ 30 ~les formes genunament catalanes. Amb la tornada Jana delgada, lautor expressa que la noia s tendra i delicada,delgada vol dir delicada. Li fa veure que el seu amant s molt millor que el seu marit i que ha destar amb ell. Podem estructurar el poema en tres parts. La primera cont les tres primeres estrofes, fa una petita introducci on lautor adverteix a Jana que no es casi amb el seu estimat, ja que diu que aquest s mal educat, ruc i ensopit. La quarta i la cinquena estrofa formen la segona part, el trobador segueix menyspreant a lestimat i li diu que no s adequat per ella, que no es casi ni es fiqui al llit amb ell. Finalment, lltima part, composta per la sisena i la setena estrofa, explica que lautor creu que s ms adequat lamant que t la noia damagat, que el seu estimat. Aquest poema consta de set estrofes, totes de tres versos excepte la primera, que en t dos. Per tant, estarem parlant de tercets formats per un apariat i la tornada (Jana delgada). Lapariat est format per versos heptasllabs masculins que rimen entre ells consonantment. Els de les estrofes parells rimen entre ells i de la mateix manera ho fan els de les senars. La tornada est formada per un vers femen tetrasllab. La rima del poema s ab, ccb, aab, ccb, aab, ccb, aab. En aquest poema podem parlar tamb dels versos femenins i masculins. A cada estrofa succeeix exactament el mateix. Els versos apariats sn masculins i les tornades sn femenines. Grcies a les rimes i a la regularitat dels versos femenins o masculins es produeix una musicalitat en el poema. El ritme que t el poema est determinat pels signes de puntuaci i el nombre de sllabes que t cada vers. Podem veure que hi ha pauses per descansar de la lectura: punts i seguit, comes, i sobretot molts signes dexclamaci. En aquest poema sutilitza un vocabulari propi de la literatura trobadoresca i per tant s molt difcil per a la nostra comprensi. Per aquesta ra hem buscat la seva traducci al catal actual i grcies a aix hem pogut entendre de qu ens estava parlant Cerver de Girona. Utilitza un vocabulari fora complex per a nosaltres, perqu s el vocabulari que feien servir al s. XII, s a dir, al segle que es va escriure aquest poema. Tot i que si el llegssim molt atentament i unes quantes vegades el podrem arribar a entendre, el ms prctic ha sigut buscar la seva traducci al catal actual, daquesta manera ens ha sigut molt ms fcil saber de qu parlava i quin era el missatge del poema. A aquest poema el que ms abunden sn els sintagmes verbals i els sintagmes adjectivals, amb els que el trobador s capa de descriure al marit de Jana. Els adjectius que utilitza en aquesta descripci sn negatius, s a dir, que la descripci daquest personatge s dolenta. Els verbs daquest poema varien. Utilitza moltes vegades el verb s (el present del verb ser) normalment a lhora de descriure al futur marit de Jana. Tamb utilitza moltes vegades el verb tingueu (futur del verb tenir, lutilitza com a forma cordial per adrearse a Jana) lutilitza quan li diu a Jana que no ha de casar-se amb aquest home. I tamb trobem el verb valdr (futur del verb valdre) per dir-li que ha de triar a lamant com a marit perqu s molt millor. Tamb podem dir que hi ha una gran utilitzaci dimperatius.

~ 31 ~No utilitza els pronoms febles o personals en gaireb cap cas, ja qu elimina el nom o els pronoms que es refereixen al futur marit de Jana, es dna per suposat que est parlant dell. Cerver de Girona fa una utilitzaci de frases negatives durant gaireb tot el poema. Les fa servir per deixar clar el que no t de bo el personatge del que parla i per expressar quines no sn les seves virtuts. Resumint, la descripci que fa dell no s un elogi, s totalment negativa. Figures retriques Parallelisme: Repetici de lestructura dels versos. Ex: En aquest poema es produeixen tres parallelismes, el primer el trobem a les tres primeres estrofes on es repeteix Nol prenatz lo... i que pec es.... Ex: A totes les tornades (ltim vers de cada estrofa) Joana delicada Hiprbaton: consisteix en una alteraci forada de lordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mtrica desitjada. Ex: Vers 1 No el prengueu el fals marit Ex: Vers 3 No el prengueu el fals jurat Ex: Vers 6 No el prengueu el mal marit Ex: Vers 10 no sigui per vs amat! Ex: Vers 13 no jegui amb vs al llit

Anfora: repetici del mateix mot o grups de mots al comenament de determinats versos o estrofes per reforar el sentit i donar-li simetria. Ex: En tots els cassos que hi ha parallelisme tamb hi ha anfora. Ex: Vers 16 i 19 ms... Polisndeton: Introducci de les partcules relacionants (conjuncions).

~ 32 ~Ex: Vers 4, i 7 La conjunci que que s ruc mal educat, que s ruc que s ensopit,

Podem concloure que el trobador, volia advertir a la dama del greu error que estava cometent volent casar-se amb el seu estimat, ja que el trobava inadequat per ella. Cerver de Girona ens mostra la seva preocupaci per aquesta delicada dama.

Bibliografia:http://ca.wikipedia.org/wiki/Feudalisme http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron10 2834478.htm

~ 33 ~ http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm http://www.xtec.es/crp-baixllobregat6/homilies/moran.htm http://www.om-plural.org/occita.html http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/ http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/poesiaaltres/provencal.html http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/textostrobadors.htm#cerveri http://www.docstoc.com/docs/52193764/CANSONETA-LEU-EPLANA--de-GUILLEM-DE-BERGUED%C3%80 http://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_de_Bergued%C3%A0 http://xtec.es/iesbellulla/Menu/Departaments/cata/lectures/l1.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/TrobadorLlibre de text : Llengua catalana i literatura. 1r Batxillerat. Ed. Barcanova