Arriba Nadal!!!

TRADICIONS DE NADAL CATALANES

El cagatióEl tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, oferia regals als de la casa: llaminadures, neules, torrons

Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema.

El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família - n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve

Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

El caganerEl caganer és una figura dels pessebres de Catalunya, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa.

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.

Cançons de Nadal

El Rabadà

A Betlem me'n vull anar.Vols venir, tu, rabadà?—Vull esmorzar!

A Betlem esmorzaremi a Jesús adorarem.—Hi ha massa neu!

La neu que pel camí hi hala calor ja la fondrà.—Oi, la que fa!

Apa, aixeca't, encén foc;no vagis a poc a poc!—Massa que em moc!

Tu les teies encendràsi el camí il·luminaràs.—No ho faré pas!

Que no saps que aquesta nitha nascut Déu infinit?.—Qui t'ho ha dit?

Un àngel que va volantpel món ho va publicant.—No serà tant!

La samarra portaràsde neules la n'ompliràs.—Jo no en vull pas!

Mai no acabes les raons,doncs te l'omples de torrons.—No són pas bons!

El Joan amb la samarraportarà la botifarra—Ai, el panarra!

En Miquel, el seu veí,portarà un porró de vi.

—N'hi haurà per mi!

Jo li'n vull portar un banquet,per a seure Sant Josep,—Que s'estigui dret!

Cantaràs una cançóal més formós Infantó.—Ai, això no!

Mira que és el Redemptor,oferim-li el nostre cor.—Oh, què amor!

Anem, ala, Rabadàno em facis més enfadar.—No vull cantar!

Mira que et despatxarési no portes un corder.—Ja me n'aniré!

El caganer

En un pessebre ha d'haver-hiun nen Jesús i el Sant Joseptambé la Verge Maria,una vaca y una mulay mal penjat un angelet.

Però sobretot hi ha d'haver-hi,hi ha d'haver-hi un caganer.

Hi ha d'haver-hi escorça i molsai un poblet ben nevadeti un riu de paper de plata,pastorets i pastoretesal voltant d'un foc rogent.

En un pessebre hi ha d'haver-hitres gallines i un ferrer,un ramat de cabres sueltesi una iaia castanyerai un dimoni dins l'infern.

Agafeu la cartolinaretalleu un cel immensi afegiu-li unes estrelles.Els que no tinguin llumeteshi podran posar gomets.

També hi ha d'haver tres reisamb tres patges, tres camells,que vénen des de l'Orient,carregats, porten presents.Què bé que ens ho passarem!

Al pessebre hi ha d'haver,hi ha d'haver-hi un tamboretperquè hi segui Sant Josep.I si no hi ha tamboret,que el pobret s'estigui dret.

No us en oblideu mai mésen un pessebre hi ha d'haveren un pessebre hi ha d'haver-hihi ha d'haver-hi un caganer.