L’Hospitalet se sent afortunada de comptar amb un centre que aplega la formació i la creació artística contemporània d’alt nivell. Els seus projectes abasten l’àmbit local i l’internacional.

Aquest actiu de L’Hospitalet en el món de l’art contemporani, però, no es visualitza prou a casa nostra. És per això que iniciatives com la que ara presentem ajuden a promoure el Taller Pubilla Kases (TPK) i també la nostra ciutat.

Els artistes residents al TPK ens presenten una selecció de les seves obres a l’Harmonia, l’edifici del Museu de L’Hospitalet dedicat a les exposicions i a l’art. A la mostra destaca la varietat de les propostes, que, tot i així, ens mostren una unitat semàntica subjacent. Hi podrem comprovar l’heterogeneïtat de l’art contemporani i, alhora, un eclecticisme formal, que és el resultat de la tasca personal de cadascun dels autors.

Us encoratjo a visitar la mostra. Estic segura que us agradarà conèixer aquestes propostes, amb les quals podreu copsar les darreres aportacions del món de l’art a la ciutat.

Núria Marín i MartínezAlcaldessa de la ciutat

El TPK Art i Pensament Contemporani és un projecte fundat a L’Hospitalet, l’any 1977, amb l’objectiu de crear un espai de trobada entre l’art contemporani i la societat. L’eix fonamental d’actuació es desenvolupa a partir de combinar projectes que el dotin d’una forta implantació al territori, amb un programa d’intercanvis, exposicions i relacions internacionals que situïn el discurs narratiu del TPK dins l’espai global del discurs contemporani.

El programa del TPK se sustenta en quatre eixos fona-mentals: la formació, la creació, la difusió i el programa d’artistes residents.

La formació, mitjançant diferents programes, desenvolupa la línia de treball que té a veure amb la implantació social i territorial.

La difusió ens permet mostrar treballs d’artistes nacionals i internacionals, tant en l’àmbit visual com en el sonor, mitjançant la TePekaLeSOUND, el treball de la qual es desenvolupa a partir de qualsevol llenguatge, dins dels conceptes d’art contemporani.

La creació ens permet desenvolupar projectes d’intercanvi internacional, principalment amb els espais de la Xarxa Europea d’Espais de Creació Kanibal’hopox —de la qual el TPK és membre fundador,— que la integren col·lectius de Porto, Nimes, Colònia, Barcelona i Kaunas, a més del TPK.

I, finalment, el programa d’artistes residents ens permet implicar directament els alumnes dels diferents programes en els processos creatius, mitjançant tallers, seminaris i debats en els quals la frontera entre alumne i artista professional es dilueix, tot creant un espai comú de qüestionament i recerca.

Agustín Fructuoso

Museu de L’HospitaletTelèfon: 93 338 13 96Fax: 93 260 04 66cultura.museu@l-h.catwww.museul-h.cat

Casa Espanya. Espai d’història Carrer de Joan Pallarès, 38

L’Harmonia. Espai d’artPlaça de Josep Bordonau i Balaguer, 6

Horari de visita:Laborables, de 10 a 13 h i de 17 a 20 hEls dissabtes i diumenges, d’11 a 14 hEls dilluns i festius, tancatEntrada gratuïta

Can Riera. Espai de memòriaCarrer de la Riera de l’Escorxador, 17

TPK. Artistes residentsMuseu de L’Hospitalet. L’HarmoniaDel 27 de setembre a l’11 de novembre de 2012

TPK. Artistes residents

ARTISTES RESIDENTS AL TPKAquesta primera exposició d’artistes residents al TPK ens permet fer visible a la ciutat un conjunt d’artistes —alguns residents a L’Hospitalet i d’altres no— que tenen en comú, a més de la qualitat del seu treball, la seva implicació i la seva influència en el desenvolupament cultural de la nostra ciutat. Aquesta implicació i influència es concreten mitjançant la seva participació en els diferents projectes pedagògics i expositius del TPK.

El seu treball es desenvolupa a partir de tota mena de llenguatge: dibuix, gravat, pintura, vídeo, fotografia, objecte, performance...

A tots ells, felicitats per la feina i per aquesta magnífica exposició.

Tecla TepekaArtista de L’Hospitalet

Tatiana MaltaverneFrança

Treballa a partir de la seva relació amb la natura: crea bellíssimes metàfores en què objectes trobats esdevenen protagonistes principals de la seva història i de la nostra.

Diego TampanelliArgentina

Amb la foto, el vídeo, la pintura i la perfor-mance, s’interroga sobre la seva imatge i la seva memòria, a partir de la necessitat d’explicar-se el seu propi esdevenir vital.

Atsuko AraiJapó

Usa els mitjans fotogràfics, audiovisuals i publicitaris per tractar amb humor, ironia i intel·ligència unes situacions quotidianes en què molts cops el suport de l’obra no és el físic, sinó que són els ciutadans convidats a participar en una acció els qui qüestionen d’aquesta manera el rol de l’artista respecte de la societat contemporània.

Reme DomingoFrança

Usa la fotografia i l’objecte per indagar sobre la identitat de la dona en l’àmbit social, polític i personal, i com aquesta identitat és traduïda i assumida per la resta de la societat.

Rodolfo GreenMèxic

Treballa el gravat, el vídeo i la fotografia, i usa aquests llenguatges per mostrar-nos les seves preocupacions personals, entre les quals destaca la violència física i l’afany per rebutjar-la.

Alejandro Hilarión GonzálezCuba

Per mitjà de la pintura i el collage, ens mostra un univers personal d’una sensibilitat exquisida, amb un respecte profund cap al material i els objectes que fa servir.

Paula LaverdeMèxic

Treballa a partir de les seves preocupacions socials i polítiques, i crea metàfores en què la dona és la protagonista de situacions terribles, les quals, com a espectadors, ens menen a un silenci respectuós i al desig de rebutjar-la.

Vicente DapalmaCatalunya

Treballa amb pressupostos icònics que tenen a veure amb el mite i l’element clàssic des d’una perspectiva contemporània, en què la frontera entre el mite i el jo s’esvaeix i dóna lloc a una assumpció personal de la història.

Ana CasalArgentina

És pintora abstracta. Pinta grans quadres en què la taca, la matèria i el color s’expliquen —i l’expliquen a ella— mitjançant formes esdevingudes a partir de gestos explosius i colors contrastats.

Sandro SolsonaBrasil

Rescata suports rebutjats i, mitjançant una curosa elaboració pictòrica, ens els retorna totalment ennoblits. I, allò que és més important, els rescata de l’anonimat de la massa i els atorga una nova existència amb singularitat pròpia.