tot girona 43 · novembre - desembre 2014

PORTADA043TOTGir.qxd:Maquetación 1 24/10/14 13:56 Página 1

PORTADA043TOTGir.qxd:Maquetación 1 24/10/14 13:56 Página 2

043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 11:07 Página 3

EDITA: EDICIONS LOCALS BAIX EMPORDÀ, SL

C/Salt, 25 Local A. Pol. Ind. Mas Xirgu. 17005 Girona

Tel. 972 406 112 (matins)

Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx

Gerent: Xavier Costey i Deulofeu

Director de continguts: Salvador Garcia-Arbós

Directora comercial: Emma Parra

Publicitat: Emma Parra, Gerard Martínez

Redacció: Salvador Garcia-Arbós, Ariadna Ventura

i Francesc Solà

Disseny original: Gemma Barceló

Disseny i maquetació: Gemma Barceló,

Gemma Vidal, Rosa Ballada

Fotografia: Toni León i Deposiphotos

Foto portada: Toni León (Fruites Alt Empordà)

Impressió: Rotimpres

Distribució: Tot Girona

Dipòsit legal: GI-351-2010

TOT GIRONA en cap cas no respon del contingut dels

articles ni comparteix necessàriament les opinions que

hi apareixen signades. Només els seus autors en són

responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,

imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

a [email protected].

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-

se al nostre equip comercial per correu electrònic a

[email protected], o bé per telèfon trucant al

972 406 112 (matins).

Sumari

7 Editorial

8 Ciutat

40 Platja d’Aro

46 Cultura

56 Empresa

62 Salut

76 Casa i decoració

92 Moda i bellesa

102 Alimentació

140 Gastronomia

146 Fitxes restaurants

Edicions LocalsBaix Empordà, SL

Edició CIUTAT DE GIRONA

CIUTAT8 Sis segles a Girona

La contribució jueva en la història de Girona

SALUT62 Sense gluten

La lluita de cada dia de les persones celíaques

ALIMENTACIÓ102 Granel, fresc i “Km0”

Les últimes tendènciesdel menjar

GASTRONOMIA140 El xuixo de Girona

Cent anys del seu naixement

043TOTGir Sumari.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:17 Página 6

En aquest número de TOT Girona trobareu dos reportatges exten-

sos i acurats. En les primeres pàgines hi trobareu un dossier sobre

la presència i la contribució de la comunitat jueva en la història de

la ciutat. A les pàgines centrals, podreu llegir un especial sobre el

comerç de l’alimentació a Girona, amb un directori d’establiments

d’aquest sector a la ciutat. Completem l’alimentació amb repor-

tatge sobre la malaltia celíaca o intolerància al gluten, la proteïna

del blat i d’altres cereals panificables.

En aquesta voluntat de la revista per parlar de Girona i de la histò-

ria de la ciutat, dediquem les planes de gastronomia a parlar del

xuixo, el dolç típic de Girona, nascut algun dia d’entre el 1914 i el

1918. Una dolça tradicional i llegendària nascuda al carrer de l’Ar-

genteria que cal preservar, potenciar i popularitzar.

Són parts de la història de Girona. Una història coixa si no s'explica

amb la contribució de la comunitat jueva. No és la història dels

jueus a Girona, sinó el paper que van jugar els israelites en la

Història de Girona durant sis segles. Es tracta d'una presència

molt potent des del punt de vista cultural i intel·lectual, segons

afirma la medievalista Sílvia Planas, directora del Museu d’Història

dels Jueus i de l'Institut d'Estudis Nahmànides (IENH), principal

centre de documentació i recerca dels jueus a la Corona catalano-

aragonesa, amb la seu al Centre Bonastruc ça Porta de Girona.

Segons l'historiador Jaume Riera, el moment de màxim esplendor

de sis-cents anys d’estrella d’Israel a Girona es limita als segles XII

i XIII. De material arqueològic d’aquella època en prou feina no es

conserva res, tret d’esteles funeràries, làpides o restes de l'antic

cementiri jueu de Montjuïc, conservades a l'antic Museu dels

Jueus, situat on hi va haver l'última sinagoga i l'últim micvé.

La troballa aquest 2014 de la darrera micvé usada per al ritual de

purificació de la comunitat jueva de Girona és crucial per explicar

la història de la ciutat. Justament, les limitacions de l’espai de la

darrera micvé contribueixen a explicar que la comunitat va ser

arraconada en aquella part de Girona que avui anomenem Call.

De la mateixa manera que la troballa de la micvé ha ajudat a expli-

car millor la història de la Girona medieval, seria interessar multi-

plicar els esforços (econòmics, també) per bucejar, desxifrar i di-

vulgar la informació dels «arxius infinits, amb documents escrits

en llatí sobre homes i dones, amb els ses noms» per conèixer mi-

llor el conjunt de persones que van pertànyer a la comunitat jueva

de Girona i que van contribuir a construir i a conformar la història

de la ciutat entre els anys 890 i el 1492.

Una part important de lahistòria de Girona

Editorial

043TOTGir Sumari.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:17 Página 7

8 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014

CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Els jueus a Girona

a història de Girona no

té sentit si no s'explica

amb la contribució de la

comunitat jueva. Es tracta d'u-

na presència molt potent des

del punt de vista cultural i in-

tel·lectual, durant tres segles:

XI, XII i XIII, però que, segons

l'historiador Jaume Riera, es

podria limitar als segles XII i XI-

II. El record material, sobretot

l'arqueològic, no és espectacu-

lar, «ni ric, ni abundant ni noto-

ri»: la trama urbana del call, i

encara; el darrer micvé, desco-

bert i presentat aquest any

mateix; esteles funeràries, làpi-

des o restes de l'antic cementi-

ri jueu de Montjuïc. La majoria

del material arqueològic es

conserva i es concentra a l'an-

tic Museu dels Jueus, situat on

hi va haver l'última sinagoga i

l'última micvé.

Yom Tov Assis, professor d'his-

tòria del poble jueu de la Uni-

versitat Hebrea de Jerusalem i

un dels principals estudiosos

de la presència jueva en els

regnes de la península Ibèrica,

en el seu treball El poble jueu i

Catalunya. Alguns aspectes de

la seva història interna, posa

de manifest la poca riquesa

material: «No hi havia gaire co-

sa que es pogués considerar

arquitectònicament caracterís-

tic dels barris jueus a Catalu-

nya.»

D'entrada, cal advertir que els

calls no eren barris fets expres-

sament per als jueus, que car-

rers no són jueus, sinó medie-

vals, i que no tenien una arqui-

tectura singular, sinó la pròpia

de cada zona. Les cases jueves

es diferenciaven de les cristia-

nes per una escletxa al costat

dret de la porta d'entrada, on

s'hi col·locava un rotlle perga-

mí (mezuzà) amb un fragment

del Deuteronomi (6,4-9): «ES-

COLTA, Israel: el Senyor és el

nostre Déu, el Senyor és l'Ú-

NIC. Estima el Senyor, el teu

Déu, amb tot el cor, amb tota

l'ànima i amb tota la força.

Grava en el teu cor les parau-

les dels manaments que avui

et dono. Inculca-les als teus

fills; parla'n a casa i tot fent ca-

mí, quan te'n vagis al llit i quan

et llevis. Lliga-te-les a la mà

com un distintiu, porta-les

com una marca entre els ulls.

Escriu-les als muntants de la

porta de casa teva i dels por-

tals de la ciutat.»

El barri jueu queda delimitat

pels documents dels arxius no-

tarials i pels decrets reials i

eclesiàstics. Tendien a viure

junts per raons de seguretat o

obligats pel poder. Sílvia Pla-

nas, directora del Museu d’His-

tòria dels Jueus i de l'Institut

d'Estudis Nahmànides (IENH),

principal centre de documen-

tació i recerca dels jueus a la

Corona catalanoaragonesa,

amb la seu al Centre Bonas-

truc ça Porta de Girona, opina

que no hi ha una aquitectura

jueva perquè el poble jueu no

té una arquitectura pròpia, ens

Una comunitat brillant en els segles XII i XIIILa història de la ciutat de Girona des del 890 fins al 1492 és marcada per la presència d'unacomunitat jueva amb un poder intel·lectual molt superior a l'econòmic que sempre se'ls hasuposat. Troballes com recentment la micvé permeten conèixer millor aquella comunitat

LSalvador Garcia-Arbós


Novembre-Desembre 2014 TOT Girona I 9

GIRONA JUEVA CIUTAT

Imatge del Carrer de Sant LLorenç, al Call de Girona. Foto: Toni León



adapta la de l’entorn on viu. A

més, l’arquitectura és, d’alguna

manera, poc important en el

concepte d’aquest poble, que

desenvolupa el concepte del

Déu únic, invisible, intocable i

omnipresent, que es porta a

dins i es transmet de generació

en generació. Un Déu únic és

més fàcil d'entendre que tres o

quinze. «Per això, ho basen tot

en l'escriptura, que sí que és

transportable. De fet, és l'únic

que es van endur.»

Per això, Planas prefereix par-

lar del patrimoni material i im-

material de la comunitat jueva

de Girona, que de llegat. Són

part de la història de Girona,

com els cristians o els súbdits

de l'Imperi romà. Planas ressal-

ta que cada vegada més es co-

neix millor el conjunt de perso-

nes que van pertànyer a la co-

munitat jueva, gràcies als «ar-

xius infinits, amb documents

escrits en llatí sobre homes i

dones, amb els ses noms». «És

una documentació valuosa so-

bre la vida jueva medieval que

permet albirar com pensaven i

com vivien, i recuperar aquella

història per integrar-la a la His-

tòria. La magnífica cultura jue-

va catalana es va forjar, preci-

sament, durant el temps d'es-

plendor de la cultura catalana

medieval. Una i altra són indis-

sociables; el nostre present és

fruit d'un passat que era ric

perquè era divers i perquè es

va bastir i es va enriquir en

aquella diversitat», emfasitza la

també directora del Museu

d'Història de Girona, Sílvia Pla-

nas. I hi afegeix: «Podem anar

més enllà de l'estudi de Nah-

mànides i dels grans savis i

metges d'aquella comunitat.»

Els documentspermeten conèixercada una de lespersones que van

formar la comunitat

GIRONA JUEVA CIUTAT

Imatge del Call de Girona. La tipologia dels carres es correspon a l’urbanisme medieval, mésque no pas a cap voluntat de la comunitat jueva o dels cristians dominants. Foto: Toni León


GIRONA JUEVA CIUTAT

Salvador Garcia-Arbós

Mossé Ben Nahman: Bonastruc

Mossé Ben Nahman (Girona,

1194-Sant Joan d'Acre o Acco,

1270) és considerat la més

gran personalitat talmúdica del

seu temps a la Península Ibèri-

ca. Moixé ben Nahman, o Nah-

mànides o Ramban o Bonas-

truc ça Porta (segle XIII) és la

personalitat més insigne de la

història dels jueus a Catalunya,

probablement un dels pensa-

dors més rellevants que mai ha

tingut Girona. Segons el doctor

Jaume Riera Sans, Nahmàni-

des i Bonastruc ça Porta eren

la mateixa persona, com corro-

boren les proves documentals,

de les quals destaca una men-

ció en la disputa de Tortosa a

Bonastruc Desmetre. I de mes-

tre o rabí de Girona només n'hi

ha hagut un: Moixé ben Nah-

man.

Nahmànides és fill d'una pode-

rosa família jueva de Girona,

gran estudiós del Talmud, ca-

balista, rabí, mestre i poeta.

Quan es va produir la polèmica

entre els racionalistes proMai-

nònides, defensors de la filoso-

fia grega, i els tradicionalistes

va cercar la unitat del poble

d'Israel per posar pau. I era no

racionalista.

No es va estar de condemnar el

règim dels prínceps (nesiïm)

de l'aljama de Barcelona: «La

posició del poder dins de al co-

munitat no és hereditària de

pare a fill si aquest darrer no

n'és digne.» Tot i ser de Girona,

Nahmànides va pertànyer al

corrent cabalístic de Barcelo-

na, que propugnava una acti-

tud de secretisme absolut i dis-

creció absoluta. Per ells, la cà-

bala era una ciència que havia

de limitar-se a una petita mino-

ria d'entesos i ensenyar-ne no-

més oralment a pocs deixebles

escollits. Vet aquí que no hi ha

obra de Nahmànides sobre Cà-

bala.

L'escola de Girona potencia es-

campar la potència de la càba-

la arreu. Té en Isaac ben Abra-

ham, conegut per Isaac el Cec,

el seu màxim exponent. Isaac

el Cec / Isaac ben Abraham és

anomenat «el pare de la càba-

la», no per haver estat el pri-

mer, sinó per ser el més brillant

dels seus primers formuladors.

La personalitat més insigne de la història dels jueus a Catalunya i un dels pensadors mésrellevants que mai ha tingut Girona ha estat Moixé ben Nahman, Nahmànides, Ramban oBonastruc ça Porta, que va viure en el segleXIII i que avui se sap que eren lamateixa persona

El savi gironí és lamés gran

personalitattalmúdica del seu

temps a la Península




GIRONA JUEVA CIUTAT


Econòmicament la comunitat

jueva no tenia la transcendèn-

cia que se'ls atribueix, tot i que

hi havia jueus molt rics, com

ara Astruch Benet, el més ric

de la història dels jueus de Gi-

rona. Tanmateix, en conjunt, la

comunitat no tenia un pes eco-

nòmic transcendental com s'ha

volgut fer entendre.

Quan va desaparèixer la comu-

nitat jueva, Girona es va empo-

brir intel·lectualment i cultural-

ment, però des d'un punt de

vista econòmic es va notar poc.

Les comunitats jueves s'havien

establert a tots aquells indrets

on l'activitat comercial i me-

nestral, l'artesania i el negoci

dels diners, juntament amb els

permisos reials afavorien el seu

desenvolupament. No es van

dedicar a l'agricultura pel fet

que els masos eren aïllats i és

preceptiva la vida comunitària;

per això feien vida urbana. Vet

aquí la concentració d'edificis

necessaris per la comunitat,

per poder viure com a jueus, en

espais urbans, un barri o un

carrer. Ells parlaven de Shekinà

be Israel (barri d'Israel) i molt

documents, en llatí o català, en

diuen call.

Totes les qüestions del govern

de les aljames, de la comunitat,

quedaven subjectes a l'autori-

tat del Rei, a qui pertanyien.

L'historiador Jaume Riera re-

corda que els jueus no tenien ni

drets ni privilegis: «Pertanyien

al rei individualment i

col·lectivament. El rei tenia el

domini directe sobre els seus

béns i les seves propietats:

eren serfs reials.» I aquesta és

una altra de les raons per les

quals van rebre agressions i lin-

xaments; una forma de mani-

festar el desacord amb l’autori-

tat.

Un dels factors pel qual més

odi contra ells va generar va

ser la usura. La majoria de ju-

eus de classe mitjana i alta

prestaven diners; precisament,

la meitat dels 8.000 actes do-

cumentals fets a Girona a co-

mençament del segle XIV feien

referència a préstecs jueus.

Jaume I va establir un tipus del

20 per cent per a qualsevol

préstec fet per jueus i jueves.

No obstant això, Planas alerta

que «la majoria de la població

jueva a la Catalunya medieval

no era ni rica, ni poderosa i ha-

via de guanyar-se el pa amb la

feina de les seves mans.» El

prestamisme era una activitat

paral·lela a qualsevol dels oficis

que exercien.

Les elits solien ser diplomàtics,

metges i científics i funcionaris,

activitat aquesta última que

enrabiava els cristians perquè

es tractava d'un càrrec de po-

der i d'influència enorme sobre

el rei.

Malgrat que un dels factors que més odi va generar contra els jueus a la Catalunya medievalva ser la usura, només els de classe alta i mitjana eren prestamistes, mentre que la majoriano era ni rics, ni poderosos i havien de guanyar-se el pa amb la feina de les seves mans

Els jueus no tenienni drets ni privilegis:Pertanyien al reiindividualment icol·lectivament

El fals mitedel jueu ric

Pati interior del Centre Bonastruc ça Porta, Girona. Foto: Toni León


Novembre-Desembre 2014

GIRONA JUEVA CIUTAT


La descoberta de la micvé

La descoberta, el febrer del

2014, de la micvé marca un

abans i un després en el conei-

xement del call de Girona, ja

que abans d'intuïa i ara se sap.

S'intuïen els espais on podien

haver estat i ara es coneixen

aquests espais d'ús comunita-

ri. Aquesta descoberta ha per-

mès als historiadors fer una re-

lectura de la fi de la comunitat

jueva, dels últims temps. Les

restes de la micvé, tal com

s'han trobat, són modestes per

la dimensió de l'aljama de Gi-

rona, tant en nombre de pobla-

ció, com en producció cultural.

Aquestes restes són documen-

tades com a micvé i espai sina-

gogal des del 1435 fins al 1492,

la darrera etapa de vida jueva a

Girona, que es correspon a la

pobresa material d'aljama, per

l'arraconament a què es va

sotmetre aquelles persones.

En aquells anys del XV, els dar-

rers de la comunitat jueva a Gi-

rona, veiem uns espais que

contrasten amb els de Besalú

dels segles XII i XIII: «A Besalú

hi ha les restes d'una gran mic-

vé, amb una estructura fantàs-

tica i meravellosa, mentre que

a Girona hi ha les restes d'a-

quella sinagoga tan limitada

que van tenir a l'actual Centre

Bonastruc, l'únic que els van

deixar tenir i construir en

aquells darrers anys», remarca

Sílvia Planas.

La descoberts dels darrers banys rituals de purificació, modestosd’acord amb la importància de l’aljama i petits en comparació ambla micvé de la gran sinagoga, documentada en el 23 de la Força

Arran de la pestanegra del 1391, lacomunitat va serreclosa al que esconeix com el Call

Els avalots del 1391 i el gueto

El segle XIV va iniciar-se el mal-

son de la comunitat i, tot i que

es poden moure per la resta de

la ciutat, per ordre de Jaume II,

el 1313, han de portar una rode-

lla perquè se'ls distingeixi de la

resta de persones. En el mo-

ment d'esplendor de la vida

jueva a Girona i de coexistència

cultural amb els cristians do-

minants, la micvé va ser a la

gran sinagoga de Girona, docu-

mentada en el número 23 del

carrer de la Força. Per causa de

la pesta negra del 1391, els ju-

eus, que van morir en la matei-

xa proporció que els cristians,

van ser acusats de cuinar l'epi-

dèmia i se'ls va perseguir i lin-

xar al crit de «Que els juheus es

facen christ ians o que

muyren», sobretot el dia fatídic

de Sant Llorenç, el 10 d'agost,

del 1391. Va acabar amb la re-

clusió de la comunitat jueva a

la banda dreta de la pujada de

la Força, anomenada aleshores

carrer de Sant Llorenç, i se'ls

va obligar a tapar portes i fines-

tres. Centenars de persones

van ser assassinades, forçades

a la conversió o exiliades. Van

ser el cap d’esquila del males-

tar general amb una entorn de

fam, guerra, crisi i deutes.

Durant els prop de dos

mil·lenis de cristianisme, els ju-

eus han estat receptors dels

improperis contra els gover-

nants, a més de de la tírria que

els ha tingut un poble, incitat

per una Església, que els ha as-

senyalat com els assassins de

de Jesucrist, com si el natzarè

no fons un rabí, un jueu practi-

cant i docte. Com s'explica a la

cronologia, fins i tot, quan esta-

ven bé, no van pas viure sem-

pre en pau i llibertat arreu.

Jaume I mateix, acatant una

disposició del quart concili La-

Imatge de la darrera micvé de Girona. Foto: Josep Maria Oliveras.



Aquesta imatge de la darrera micvé permet observar que la comunitat es va veure obligada aconstruir-la on va poder per seguir l’obligada purificació. Foto: Josep Maria Oliveras.



GIRONA JUEVA CIUTAT

terà, a Roma, va acabar impo-

sant l'ús d'un signe distintiu

dels jueus en els seus vestits;

es tractava d'una rodella de co-

lor groc i vermell que els homes

duien al pit i les dones, engan-

xat al mocador que els tapava

el cap, que permetia distingir-

los i determinar la seva condi-

ció de jueu o jueva. Això prova

que no tenien cap tret morfolò-

gic –ni la pell més fosca, ni els

nassos grossos, ni els ulls allar-

gassats– que distingís jueus i

cristians, ni cap manera espe-

cial de vestir.

En aquell concili també se'ls va

prohibir exercir funcions públi-

ques, el préstec i la usura i sor-

tir durant la Setmana Santa. Al

segle XIII mateix, són expulsats

més d'una vegada de França;

d'Anglaterra, també. El papa

Gregori X –de pontificat curt,

1272-1276– va manar que no

visquessin barrejats amb els

cristians. I en aquell seu darrer

any, el 1276, també de la mort

de Jaume I, clergues de la ca-

tedral van atacar al call de Giro-

na.

A partir del 1299 se'ls va co-

mençar a prohibir tocar cap ali-

ment al mercat, perquè no el

deixessin impur. Eren protegits

del rei, perquè eren de la seva

propietat; anys més tard, quan

l'agricultura s'enfonsava i hi ha-

via epidèmies de pesta, els ju-

eus ho van començar a passar

molt malament. A partir del se-

gle XIV, aquella coexistència

empitjorava, creixien la perse-

cució i les restriccions, fins que

el 1348, ja es van produir as-

salts als calls de Barcelona,

Cervera o Tàrrega. El 1391 es

van repetir els avalots a Barce-

lona, Girona, Lleida i Perpinyà,

entre altres ciutats, moment a

partir del qual ja van ser reclo-

sos a la banda del carrer de la

Força que avui anomenem el

Call. En aquest moment, l'alja-

ma va reclamar una sinagoga i,

òbviament, una micvé, els ba-

nys de purificació, sense els

quals l'activitat de la comunitat

quedaria paralitzada, doncs

sense puresa, no hi ha vida. La

transcendental micvé no és un

espai fàcil d'emplaçar, ja que és

imprescindible que hi hagi l'ai-

gua corrent.

Per això, tot i ser reclosos van

poder seguir usant la micvé del

23 del carrer de la Força fins al

1420, quan va ser clausurada el

1420 definitivament. Després

de la Disputa de Tortosa (1413-

1415), un debat inter-religiós

entre jueus i cristians, convocat

per l'antipapa Benet XIII, el pa-

pa Lluna, per forçar els jueus a

reconèixer les seves errades en

matèria de fe. Al final de la dis-

puta, els representants jueus

van ser obligats a signar un do-

cument en el qual van haver de

reconèixer les seves errades de

fe. L'antiPapa Benet XIII va sig-

Jaume I va imposarl’ús d’un signe

distintiu dels jueus,acatant un acord delquart Concili Laterà

La darrera micvé de Girona és a la zona nord-est de l’actual Centre Bonastruc ça Porta, al niv-ell del pati superior. Era en el complex de la darrera Sinagoga, molt petita en comparació a laque hi va haver en els segles XI, XII i XIII, el moment d’esplendor de la comunitat, al número22 del carrer de la Força. Foto: Josep Maria Oliveras.


20 I TOT Girona

GIRONA JUEVA CIUTAT

nar dues butlles Etsi Doctoris

Gentium i Contra Judaeos, que

van motivar la crema de llibres

i la separació física de jueus i

cristians. Arran de les idees del

Papa Lluna que volia salvar

com fos el seu ramat també es

van mutiplicar les conversions

forçades.

Així, el 1415, arran de la disputa

de Tortosa la micvé va ser

clausurada, però un any més

tard, la reina Maria, regent en

nom d'Alfons el Magnànim, en

va manar la reobertura. Tan-

mateix, el 1420 es va clausurar

definitivament aquella micvé

que podria haver estat com la

de Besalú. Sílvia Planas asse-

gura que, de moment, no es

pot explicar què va passar, on

era la sinagoga i on es purifica-

ven les dones per continuar la

vida de la comunitat, entre el

1420 i el 1435, quan s'obre la

darrera micvé, descoberta

aquest 2014.

L'últim segle de vida a Girona

va ser molt dur i els darrers

anys, un calvari. El règim cris-

tià dificultava cada cop més la

vida dels jueus i els arracona-

va, per forçar-ne la conversió o

l'exili. El 1458 hi va haver una

ordre de reclusió forçada al

call, que encara va fer més difí-

cil viure a aquell grup de per-

sones, cada cop més reduït. El

1435 ja van obtenir un privilegi

de la reina Maria per construir

una sinagoga al Call reduït, on

hi tenien la micvé.

El 1492, quan els Reis Catòlics

signen el decret de conversió

o, en cas de negativa, d'expul-

sió, molts ja havien marxat. I ja

se sap que, els que es van que-

dar, van ser vigilats per la In-

quisició perquè la seva conver-

sió fos sincera.

L'últim segle de vidade la comunitat aGirona va ser moltdur i els darrersanys, un calvari

Imatge del Call de Girona. Foto: Toni León


GIRONA JUEVA CIUTAT


Catalunya no era “Sefarad”

Sefarad com a pàtria enyorada

pels jueus que van viure a la

península és un concepte que

neix en el del segle XVI, des-

prés de l’expulsió, en el mo-

ment que van començar a

enyorar allò que havien hagut

de deixar. És aleshores que Se-

farat, igual que al-Andalus, co-

mença a incloure tota la penín-

sula. Abans només en designa-

ven la Bètica, és a dir, que cor-

responia a l'ús restringit que es

feia de l'antiga denominació lla-

tina d’Hispania, segons llegim a

l’imprescindible Història de la

Catalunya jueva. Vida i mort de

les comunitats jueves de la Ca-

talunya Medieval, de Sílvia Pla-

nas i el semitista Manuel Forca-

no.

Un treball profusament docu-

mentat pel doctor Eduard Feliu

i Mabres (1938-2009), gran es-

tudiós de la vida i la cultura he-

brees de la Catalunya medie-

val, prova l'anacronisme d'apli-

car el nom de Sefarad als diver-

sos regnes de la Corona catala-

noaragonesa i, sobretot, als

dels comtats de Catalunya, on

va residir la comunitat més

nombrosa. «Els jueus que habi-

taven els comtats catalans mai

no havien imaginat que, un dia,

les generacions futures els arri-

barien a situar a Sefarad, ja que

Catalunya no era inclosa a dins

de les terres que, en escriure

en hebreu, els jueus anomena-

ven aleshores Sefarad. Asseve-

rar el contrari és cometre un

crim de lesa història, ja que su-

posa projectar cap enrere el

sentit que aquest nom va ad-

quirir segles més tard», segons

llegim a la plana 25 de La Cata-

Els estudis proven que Catalunya era “Sarefat”, França en la denominació actual, i queasseverar el contrari és “cometre un crim de lesa història, ja que suposa projectar capenrere el sentit que aquest nom va adquirir segles més tard”

Per als medievals,Sefarad era el sud

del territori hispànic,les terres islàmiques

d'al-Andalus

Làpides funeràries de l’antic cementiri jueu de Montjuïc, al Museu dels Jueus de Catalunya,instal·lat al Centre Bonastruc ça Porta. Foto: Toni León



Interior del Museu dels Jueus de Catalunya. Foto: Toni León GIRONA JUEVA CIUTAT



GIRONA JUEVA CIUTAT

lunya jueva, catàleg de la mag-

na exposició que es va fer el

2002 al Museu d'Història de

Catalunya.

Feliu va justificar aquell article,

per aclarir el «malentès» i evi-

tar «distorsions històriques»

d'aquells que estudien la penín-

sula Ibèrica medieval sense

despendre's primer dels marcs

territorials, polítics i culturals

que serveixen per explicar el

món d'avui. Es tracta d'un tre-

ball d'una erudició colossal i

farcit d'anotacions més que

aclaridores.

Sílvia Planas remarca que, per

a Moixé ben Nahman, de Giro-

na, i Salomó ben Adret, de Bar-

celona, dos dels més grans sa-

vis jueus de tots els temps, Se-

farad era el sud del territori his-

pànic, les terres islàmiques

d'al-Andalus.

Eduard Feliu també esmenta

Alfons el Cast que el 1176 va si-

tuar València «in regione Hispa-

nicarum», és a dir en terres

musulmanes; en canvi, explica

que les regions cristianes de

més al nord eren «la terra d'E-

dom, una denominació que el

Talmud i alguns michasdim ha-

vien aplicat primer a l'Imperi

romà i a la Roma cristiana, des-

prés als països cristians i, al fi-

nal de tot, a tot allò que tenia a

veure amb els cristianisme».

Per reblar la tesi del doctor Fe-

liu, els jueus andalusís indica-

ven el territori de Catalunya,

junt amb les terres transpiri-

nenques, sota la denominació

de França o terra dels francs,

això és Sarefat (en la denomi-

nació actual és França), fora

doncs del que s’entén per Sefa-

rad.

Sala de les làpides i les esteles funeràries de l’antic cementiri jueu de Montjuïc, al Museu delsJueus de Catalunyaça. Foto: Toni León



GIRONA JUEVA CIUTAT

711 Conquesta àrabomusulmana de la península Ibèrica

800 Carlemany és proclamat Emperador

850 Un jueu anomenat Judacot és emissari de Carlemany a Barcelona

878 Guifré el Pilós és comte de Barcelona, Vic i Girona

890 Esment de la presència de 25 famílies jueves a la ciutat de Girona

989 Borrell II, de Barcelona, Girona i Osona, és el primer comte català independent dels reis francs

Inicis s. XI Girona: jueus i jueves propietaris de terres als afores de la ciutat

1040 Rahel, jueva de Girona, signa, en hebreu, un document de venda

1112 Unió política de Catalunya i Provença

1160 Primer esment documental del call de Girona

1166 Benjamí de Tudela, jueu navarrès que viatja a la Terra d'Israel, passa per Barcelona i Girona i parla de les comunitatsjueves que hi troba establertes

1196 Maimònides acaba de redactar La Guia dels Perplexos en àrab. Samuel ibn Tibon, a Lunel, la traduirà a l'hebreul'any 1204

1137 Unió política de Catalunya i Aragó

1194 Neix Mossé ben Nahman (Ramban) mestre rabí de Girona, poeta, exegeta, cabalista, una de les personalitats mésimportants, per no dir la màxima, del judaisme català

1200 Neix Jonà ben Abraham Gerundí, deixeble del cabalista Isaac el Cec i de Mossé ben Nahman. Cap de la facció an-tiracionalista

1213 Croada Albigesa contra els càtars, batalla de Muret i mort del rei Pere I

1213- 1327 Edat d'Or del judaisme català: presència d'oficials jueus al servei dels reis catalans, participació activa en les empre-ses expansionistes de la Corona d'Aragó vers les Illes Balears i els territoris valencians, i una gran activitat cultural

1215 Papa Innocent III: Concili de Laterà IV, cànons antijudaics (senyals distintius als vestits, control dels préstecs, etc.).

1229 Jaume I conquereix el regne musulmà de Mallorca. Es legalitza l'interès del préstec jueu en el 20%.

1232 Greus enfrontaments a Montpeller entre rabins "racionalistes" i "tradicionalistes" dins el marc de la polèmica anti-maimonidiana

1235 Mort de rabí Isaac ben Abraham,més conegut com Isaac el Cec, anomenat "el pare de la Càbala."

1238 Conquesta i repartiment deValència per part de Jaume I: els jueus reben terres i cases dins de la ciutat i als seus afores

1263 Disputa de Barcelona, convocada pel rei Jaume I, entre el convers Pol Cristià i Mossé ben Nahman, mestre rabí deGirona

Mitjans s. XIII Messul•lam ben Salomó de Piera, poeta, és un dels caps de l'aljama de Girona. Jucef Ezobi escriu a Perpinyà el poe-ma La safata d'argent. Neix Jedaia ha-Peniní a Perpinyà, autor del poema L'Examen del món

1267 Partença a la Terra d'Israel de Mossé ben Nahman

1269-70 Mort de rabí Mossé ben Nahman a Israel. Mort del cabalista Azriel de Girona, deixeble d'Isaac el Cec

1276 Atac al call de Girona per part de clergues de la catedral. Mort de Jaume I.

Sis segles d’història comunaEn aquesta cronologia dels sis segles d’història dels jueus a Girona, hi ha també datesdestacades de la història de la Corona catalano-aragonesa i d’altres regnes veïns que vaninfluir en la vida de la ja prou convulsa comunitat jueva gironina


Turistes al carrer de la Força de Girona, just a davant del Centre Bonastruc ça Porta.Foto: Toni León


GIRONA JUEVA CIUTAT

1280 Astruc Ravaia, jueu de Girona, Batlle reial

1280 Pere el Gran atorga a totes les aljames de Catalunya el privilegi de tenir tribunals rabinics propis, (Bet Din)

1282 Conquesta catalana de Sicília: Vespres Sicilianes

1284 Prohibició als jueus de ser titulars de càrrecs públics amb poder sobre els cristians

Finals s. XIII Canvis significatius en el govern i el poder de les aljames: la classe aristocràtica dels Nessiïm es veu substituïda peruna burgesia jueva més religiosa i tradicional

Principis s. XIV Rabí Abamari ben Mossé ben Jucef de Lunel, cap del partit antifilosòfic, autor de L’ofrena de zel

1306 Expulsió de les comunitats de França per Felip IV "el Bell": arribada i establiment de famílies jueves a Girona i aBarcelona. Exili del rabí i metge provençal Estori ha-Parhí, autor de l'obra topogràfica d'Israel el Llibre del botó i laflor. Es tanca l'Edat d'Or del judaisme provençal

1310 Neix el gran talmudista gironí, però assentat a Barcelona, Nissim ben Rovèn Gerundí

1313 Jaume II obliga la població jueva a dur les rodelles distintives a les robes

1315 Retorn dels jueus a França

1322 Nova expulsió de les comunitats franceses per Carles IV

1354 Trobada a Barcelona dels representants de les aljames catalanes; redacció d'un còdex per a totes les comunitatsque rep el nom de Taccanot

1359 Permís de retorn dels jueus a França

1373 Jafudà Cresques i Abraham Cresques, jueus de Mallorca, realitzen el seu Mapamundi, conegut com a l’Atlas Català

Una altra imatge del Call de Girona. Foto: Toni León



1386 La reina Violant és Senyora de l'aljama de Girona

1391 Avalots contra tots els calls catalans i desaparició violenta de les aljames de València, Palma i Barcelona

1413-1415 Disputa de Tortosa, convocada pel Papa Benet XIII, que provoca grans conversions entre la població jueva de

Catalunya i d'Aragó

1415 Butlla Etsi Doctoris Gentium, de Benet XIII. Disposicions molt negatives per la població jueva de Catalunya

1409-16 Fra Vicenç Ferrer predica contra el judaisme a tot Catalunya

1435 Funden l’última sinagoga de la ciutat de Girona

1458 Girona: reclusió obligada de totes les famílies jueves al call

1462 Guerra civil a Catalunya.

1479 Unió de les corones de Castella i Aragó, amb el matrimoni entre Ferran d Aragó i Isabel de Castella

1483 Tomás de Torquemada nomenat Inquisidor General de Castella

1484 Establiment del primer Tribunal de la Inquisició al regne dAragó

1492 El 10 de juliol, els tres secretaris de la comunitat jueva que encara resistien a Girona van dirigir-se a casa del notariper formalitzar la venda de l'última sinagoga del call. El 31 de març els Reis Catòlics signen el decret d’expulsió deles comunitats jueves dels regnes de Castella i Catalunya-Aragó. Els donen 4 mesos per decidir convertir-se al cris-tianisme omarxar

GIRONA JUEVA CIUTAT

En el Museu dels Jueus de Catalunya hi ha una reproducció del fragment del Tapís de laCreació en què es recreen els jueus.També hi ha una imatge de Jerusalem. Foto: Toni León



,

l debat sobre l’escolarit-

zació dels nens i joves

amb Necessitats Educa-

tives Especials (NEE) és una

qüestió de plena actualitat que

planteja un gran nombre d’in-

terrrogants als quals no sem-

pre és possible oferir una única

resposta. Per aprofundir en

aquest tema hem vistat el Cen-

tre d’Educació Especial Palau

de la mà de Miquel Barris Ru-

set, el seu director des de fa 9

anys, i que es dedica a aquest

sector des de en fa 17.

Suposo que, malgrat la dure-

sa i la dificultat de la feina, la

seva és una carrera amb mol-

tíssimes satisfaccions.

Si, a la gent li costa entendre

que un món tan dur, per la di-

versitat de situacions que plan-

teja, sigui també tant gratifi-

cant. Per això als que ens hi de-

diquem ens ha d’agradar molt.

Passejant pel centre es veu

que els professionals que hi

treballen fan la feina molt a

gust i així ho transmeten.

Si, aquí els nens ploren quan

marxen de vacances. L’escola

és el seu món. I s’hi troben bé.

Aquest és el nostre indicador

que fem les coses bé. Si en la

Juntament amb el CEE Font de l’Abella, el de Palau és una de les dues escoles d’EducacióEspecial de Girona, que advoca per una integració que accepti les diferències. Segons el seudirector, l’educació especial no és sinònim de segregació, sinò d’especialització

EAriadna Ventura i Ros

“Éls nens són sempreel nostre indicador ”Miquel Barris Ruset, director del CEE Palau

feina de mestre hi ha un com-

ponent vocacional important,

en l’educació especial encara

més. O t’agrada aquest món o

dedica’t a una altra cosa.

Quins tipus de discapacitats

acull el centre?

Estem especialitzats en trans-

torns neuromotrius. Per tant,

tots els nostres alumnes tenen

de base un transtorn motor. Ai-

xò no vol dir que no hi hagi al-

tres discapacitats afegides,

com ara la ceguesa.

I com adapta el centre el seu

programa a un ventall tant

ampli de perfils?

Ens regim pel currículum ordi-

nari que marca el Departament

d’Ensenyament però adaptat a

l’escola. Tenim dos objectius

molt clars: la comunicació i

l’autonomia. Partint d’aquests

dos objectius, fem un progra-

ma individual per a cada nen i

tracem la feina que cal fer al

llarg de la seva escolarització,

que es revisa cada any.

EDUCACIÓ CIUTAT



En què consisteixen aquestes

adaptacions curriculars? En

canvi d’assignatures? En can-

vi en els continguts?

Les assignatures són les matei-

xes. Només deixem de fer llen-

gua estrangera i educació físi-

ca. I els continguts també són

els mateixos però adaptats a

cada nen, de forma individual.

Són les Noves Tecnologies de

la Informació una eina impor-

tant en l’educació i la forma-

ció dels nens amb NEE?

Les Noves Tecnologies de la In-

formació són l’eina del centre,

en majúscules. La màquina

d’escriure elèctrica va ser una

petita primera revolució per

nosaltres, perquè no havies de

fer massa força per poder es-

criure. Però l’autèntica primera

gran revolució ha sigut l’entra-

da dels ordinadors al món es-

colar i a les nostres aules. Però

només amb els ordinadors no

fem res. Ha estat gràcies a la

feina de persones com el pro-

fessor Jordi Lagares, creador

del Projecte Fressa, un conjunt

de programes informàtics

adaptats a les persones amb

alguna discapacitat, que els or-

dinadors s’han convertit real-

ment en l’eina de comunicació

de molts dels nostres alumnes.

El fet de crear i adaptar progra-

mari a aquestes necessitats ha

convertit l’ordinador en una ei-

na bàsica per acedir al currícu-

lum i també al coneixement.

Els professionals que treba-

lleu al centre heu de tenir una

formació específica?

Hem de tenir l’especialitat d’E-

ducació Especial.

I quin és el perfil d’aquests

professionals?

Primer de tot al professional

que es dedica a l’educació es-

pecial l i ha d’agradar molt

aquest món. I ha de ser flexible

i tenir molta capacitat de treba-

llar en equip, perquè les deci-

sions es prenen sempre de for-

ma consensuada en un equip,

que nosaltres anomenem grup

Al centre treballemdos objectius molt

clars: lacomunicació il’autonomia


EDUCACIÓ CIUTAT

d’aula, i que està format pel

mestre, l’educadora, el fisiote-

rapeuta i el logopeda. I ha de

saber que no farà classes ma-

gistrals, sinò que treballarà de

forma individual amb cada

alumne.

A més de la formació acadè-

mica en si, quins suports o

classes complementàries re-

ben els alumnes?

Tenim un servei de fisioteràpia ,

molt encarada al món educatiu,

és a dir, que ajudi l’alumne a

guanyar en autonomia, en tots

els àmbits de la vida diària. I a

participar a la classe de la for-

ma més autònoma possible. La

fisioteràpia afecta tant l’adap-

tació del lloc de treball del nen

fins el seu desplaçament. I tam-

bé tenim un servei de logopè-

dia, que consisteix en l’apre-

nentatge, en cas que el nen no

tingui parla oral, de les eines

perquè aquest alumne es pugui

comunicar. Sempre dic que co-

municar-se és un dret.

Als centres d’EE es treballa

de manera coordinada amb la

família?

Si, la família és un pilar fona-

mental. Tot el que es treballa al

centre, o les orientacions que

s’hi donen, si no tenen la família

al darrera, en poca cosa es que-

den. Un llenguatge alternatiu

de comunicació, si es queda re-

duït a l’àmbit escolar, no té cap

valor. Els aprenentatges que

adquireixen els nens a l’escola

s’han de poder generalitzar als

entorns naturals, i la família

n’és un. L’autonomia del nen,

sigui en cadira de rodes o en

caminador, s’ha de continuar

treballant a casa. Però també

és molt valuosa aquesta relació

en sentit contrari, és a dir, que

els pares transmetin tota la in-

formació relacionada amb el

seu fill a l’escola.

I existeix un lligam entre l’es-

cola ordinària i l’ escola espe-

cial?

Moltes vegades la relació es dó-

na en els casos de nens amb

escolarització compartida, és a

dir, alumnes que van unes ho-

res a un centre d’educació es-

pecial i unes hores en una esco-

la ordinària.

Com i qui marca el nivell a

partir del qual un alumne amb

NEE ha d’accedir a una escola

ordinària o a una escola espe-

cial?

Aquest és un tema que es valo-

ra nen per nen. I això es veu per

currículum i pel seu nivell cog-

nitiu. Una escola ordinària té

una riquesa d’inputs verbals

que pot ser molt beneficiosa

per a molts nens amb necessi-

tats educacives especial. I si es

veu que aquest nen pot seguir

part del currículum a l’escola

ordinària, se l’envia a aquesta

escola.

Quins criteris se segueixen al-

hora d’acceptar un nen en un

centre d’Educació Especial?

El criteri són les necessitats del

nen. Això es valora conjunta-

ment amb els Equips d’Asses-

sorament Psicopedagògic

(EAP), l’escola i els pares, que

analitzen quines necessitats té

el nen i si la resposta a aques-

tes necesitats la pot donar mi-

llor l’escola ordinària o una es-

cola especial.

Entén que hi hagi reticències

d’alguns pares a portar el seu

fill a un CEE?

En cas de nens que han estat a

l’escola ordinària durant la pri-

mària, ja pels mateixos nens és

un xoc. Un cop s’han adaptat,

mostren un canvi molt positiu,

perquè milloren molt en auto-

estima. Quan els pares veuen

que el canvi ha sigut positiu i el

nen està bé, es tranquil·litzen.

Però no deixa de ser un xoc que

el teu fill hagi de venir a una es-

cola d’educació especial. En el

cas dels petits, que han de co-

mençar l’escolarització directa-

ment en un CEE, els pares ja

són molt conscients de les ne-

cessitats del seu fill. Un cop els

La socialització espot aconseguir através de moltes

vies, com la família oels amics


EDUCACIÓ CIUTAT

has ensenyat l’escola i els hi

has explicat com funcionem,

acaben veient que és l’escola

que millor s’adapta a les neces-

sitats del seu fill.

Què els diria als pares que

opinen que el model educatiu

dels centres especials pot su-

posar per al seu fill una re-

gressió a nivell formatiu però

sobretot en el grau de socia-

lització?

La socialització es pot aconse-

guir a través de moltes altres

vies, com ara participant en ca-

sals del poble, amb la família,

amb els amics... El model d’es-

cola d’Educació Especial ha

canviat molt, ara és més inclu-

siu. És a dir, sempre partim de

les necessitats del nen; si ve-

iem que les necessitats d’a-

quest nen les pot cobrir l’escola

ordinària, farem tot el possible

perquè aquest nen vagi a una

escola ordinària. Per tant, per

nosaltres, quants més nens pu-

guin anar a l’escola ordinària,

millor. El que no farem és la

bestiesa de portar qualsevol

nen a qualsevol preu en una es-

cola ordinària. Si nosaltres ve-

iem que estarà més ben atès a

l’escola especial, hem de pen-

sar amb el nen i valorar que

aquesta és la seva escola.

Sovint es veu els CEE com un

estigma, no com una oportu-

nitat...

Els centres d’Educació Especial

van començar siguent molt as-

sistencials i hospitalaris, i pot-

ser encara continua aquest es-

tigma. Per això a nosaltres ens

interessa molt donar-nos a co-

nèixer, que es coneguin

aquests nens, que tenen la pos-

sibilitat d’integrar-se a la socie-

tat de moltes maneres.

Alguns pares i col· lectius

afectats es queixen que amb

les retallades ha baixat el

nombre d’alumnes amb NEE

que estudien en escoles con-

vencionals i ha augmentat el

nombre dels que van en cen-

tres especials. Què n’opina?

Ara és cert que els recursos

són limitats i s’han de repartir

més, però a nosaltres no ens ha

arribat cap nen per manca de

recursos a l’escola ordinària. La

crisi ha obligat a optimitzar re-

cursos, i això és positiu.

Al País Basc tots els nens

amb NEE de 6 a 12 anys van a

centres ordinaris, indepen-

dentment del seu grau de dis-

capacitat. Se’ls assignen re-

cursos i professionals de su-

port o es creen aules espe-

cials pels que tenen més ne-

cessitats, però sempre dins

d’un centre ordinari. Està a fa-

vor d’aquest model que pro-

mou la inclusió total?

Jo crec que si l’escola ordinària

està preparada, pel que fa a

professionals, és positiu. Ja no

només pels nens amb Necessi-

tats Educatives Especials, sinò

també per la mateixa escola or-

dinària i els seus alumnes, que

veuen que la societat és diver-

sa. Abans es parlava d’integra-

ció: portar un nen amb NEE es-

pecials a l’escola ordinària. I

vam fer un pas endavant en

aquest model i es va començar

a parlar d’inclusió. La inclusió

vol dir que l’escola és diversa,

que pot incloure des d’un nen

molt brillant, molt talentós,

passant per un nen que neces-

sita un reforç fins a un nen amb

una discapacitat.

Creu que aquest model és

possible aquí a Catalunya?

Amb els recursos que tenim

ara, actualment ho veig una mi-

ca difícil.



NOTÍCIES CIUTAT

Aquest mes de setembre s’ha

augmentat la plantilla del cos

de policia municipal de Girona

gràcies a les noves incorpora-

cions de sis nous agents i tres

caporals. A la imatge podeu

veure els sis policies locals el

dia que van prendre posses-

sió, després d’haver guanyat

en propietat les seves places

corresponents al procés se-

lectiu previst en l’oferta públi-

ca d’ocupació del 2013.

Una setmana més tard el con-

sistori anunciava la incorpora-

ció dels tres caporals, que per

la seva banda van superar el

concurs-oposició de promoció

Les escoles gironines ja s’han

apuntat a l’oferta d’activitats

pedagògiques que la Diputa-

ció de Girona ha programat

aquest curs per acostar el pa-

trimoni cultural i natural de

les terres gironines als esco-

lars. Enguany, l’ens supramu-

nicipal ofereix 549 activitats

pedagògiques: 329 de patri-

moni cultural i 220 de patri-

moni natural. Les activitats

formen part dels Programes

Pedagògics i Divulgatius de la

Diputació i seran coordinades

per 54 entitats gestores del

patrimoni de les comarques

gironines.

El vicepresident de la Diputa-

ció i president de la Comissió

de Cooperació Municipal, Cul-

tural i d’Acció Social, Xavier

Soy, ha destacat que “amb els

Programes Pedagògics i Di-

vulgatius, la Diputació de Gi-

rona vol fomentar la sinergia

entre els escolars de la de-

marcació i els gestors d'a-

quests espais patrimonials”.

Soy ha explicat que “el territo-

ri de les comarques de Girona

destaca per la diversitat i la ri-

quesa d’equipaments que tre-

ballen pel patrimoni cultural i

natural”.

Aquest curs es preveu repetir

les mateixes bones xifres que

el curs passat, que va tancar

amb la participació de prop

de 40.000 alumnes de 349

que provenien de les diferents

escoles gironines.

L’àliga de Girona va participar

a la Trobada d’Àligues de Ca-

talunya que va tenir lloc a Re-

us el 28 de setembre. L’àliga

de Girona, documentada des

del 1513, és un dels compo-

nents del bestiari festiu de la

ciutat i és l'encarregada de

saludar les autoritats o de so-

lemnitzar, amb el seu ball,

l'arribada dels convidats a la

festa. A la festa, amb mol de

públic, hi van participar àligu-

es i aligots procedents de 28

municipis catalans: Agra-

munt, Badalona, Barcelona,

Berga, la Bisbal d’Empordà,

Bonastre, Cardona, Cervera,

Igualada, Lleida, Manresa,

Mataró, Montblanc, Morella,

Olot, Tarragona, Vic, Vilafran-

ca del Penedès, el Vendrell,

Reus, Sitges, Sant Joan de les

Abadesses, Terrassa, Torre-

dembarra, Tortosa, Tremp i

Valls, a més de Girona.

Educació

MÉS DE 500 ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES A LES ESCOLES

Tradicions

L’ÀLIGA DE GIRONA PARTICIPAA LATROBADANACIONAL

L’alcalde de Girona, Carles

Puigdemont, va presidir el 20

de setembre la hissada de la

senyera estelada i la desco-

berta d’una placa commemo-

rativa als jardins de Vicenç Al-

bert Ballester, que està consi-

derat el creador de la bandera

independentista catalana del

triangle blau i l’estel blanc.

El president de l’Associació de

Veïns de Montilivi, Ramon Ter-

nero, va destacar la importàn-

cia que té pel barri que s’ha-

gin dedicat i reconegut car-

rers i places de la zona a di-

versos noms importants de la

llengua catalana i la història

del país, com el mateix Balles-

ter, però també com Joan Co-

rominas, Josep Clarà i Ayats,

Àngel Serradell, Josep Maria

Corredor o Maria Aurèl ia

Campmany. “Avui és perti-

nent, potser més que mai, fer

aquest homenatge i hissar la

senyera estelada”, va manifes-

tar Ternero.

Societat

MONTILIVI HISSA L’ESTELADA EN HONOR AL SEU CREADOR

Seguretat

NOVES INCORPORACIONS AL COS DE POLICIA LOCAL

interna inclòs en l’Oferta Pú-

blica d’Ocupació del 2013.

Tots ells van ser presentats a

la societat gironina en dos

actes que van tenir lloc a l’A-

juntament de Girona, i van

comptar amb la presència de

l’alcalde de Girona, Carles

Puigdemont; el regidor de

Seguretat, Mobilitat i Via Pú-

blica de l’Ajuntament de Giro-

na, Joan Alcalà, i l’intendent

en cap de la Policia Munici-

pal, Josep Palouzié.

La policia local de Girona té

les seves dependències i ofi-

cines municipals al carrer Ba-

cià de Girona.



PLATJA D’AROACTIVITATS_MÚSICA_NOTÍCIES

Vídeovigilància aCastell-Platja d’AroS’estrena una xarxa amb càmeres de seguretat



NOTICIES PLATJA D’ARO

Francesc Solà

a sala de control del sis-

tema està situat a la seu

de la Policia Local de

Castell-Platja d’Aro. Més enllà

de la tasca que poden fer els

agents amb la visualització en

directe que ofereixen les càme-

res, els 19 aparells incorporen

un sistema automàtic de lectu-

ra de matrícules, d’aquesta

manera es genera una base de

dades en què es van incorpo-

rant tots els vehicles gravats,

alhora que el sistema emet un

avís si en detecta alguna que

està introduïda en el llistat d’in-

terès policial.

Els avisos són rebuts a les de-

pendències i en els vehicles po-

licials, i també en dispositius

mòbils dels comandaments, fa-

cilitant les dades de l'automò-

bil -matrícula, fotografia i lloc

de detecció-, permetent així fer

més precisa la intervenció si és

necessària.

A més a més d’aquesta tasca

preventiva, l’acumulació de da-

des permet fer-hi una cerca ac-

tiva d’un vehicle -introduint la

numeració corresponent- per

comprovar si el sistema l’ha

detectat –dia, hora i situació- i

podent-ne visualitzar, tot segu-

it, els moviments gravats. Els

aparells estan en funcionament

les 24 hores del dia, oferint

imatges d’alta qualitat i fiabili-

tat, emetent avisos a temps re-

al, i generant d’estadístiques i

consultes sectorials.

Més enllà la funció preventiva i

dissuasòria de les càmeres i de

l’activació del protocols d’ac-

tuació policial quan el sistema

localitza una matrícula sospito-

sa o en recerca, les filmacions

tenen valor de prova en qualse-

vol altre tipus d’incident.

L’Ajuntament de Castell-Platja

d’Aro va iniciar l’any 2012 el ca-

mí per implantar aquest siste-

ma de videovigilància, amb la

voluntat de millorar la segure-

tat ciutadana de manera global

en un municipi marcat per du-

es característiques que en fan

aconsellable la seva instal·la-

ció.

D’una banda, una gran extensió

territorial amb l’existència d’u-

na desena d’urbanitzacions i

uns 200 habitatges i masies

aïllades; i de l’altra, una marca-

da estacionalitat turística que

multiplica, per cinc (de 10.000

a 50.0000 persones) el nom-

bre d’habitants durant els caps

de setmana i dates assenyales

–com per exemple els ponts,

setmana santa, Nadal-, i per

deu, com a mínim, (f ins a

100.000) en el període de mà-

xima activitat a l’estiu

L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro estrena la instal•lació de videovigilància al municipiamb 19 càmeres situades a les cruïlles estratègiques que donen accés i sortida amb vehiclea les urbanitzacions i zones més aïllades

L

Els aparells estanen funcionament 24hores al dia, oferintimatges d’altaqualitat

El servei de salvament i soco-

rrisme a les platges del muni-

cipi, desenvolupat per Pro-Ac-

tiva Serveis Aquàtics, i inte-

grat en el programa Fem Plat-

ja! de la regidoria de Serveis i

Sostenibilitat de l’Ajuntament

de Castell-Platja d’Aro, ha rea-

litzat aquest estiu de 2014 (del

14 de juny al 14 de setembre)

1.161 atencions sanitàries

(+23’3% fruit de l’increment

de picades de meduses,

eriçons i peixos aranya) a Sa

Conca, Platja Gran i Cala Rovi-

ra. També 175 ajudes per ban-

yar-se a usuaris amb mobilitat

reduïda (+29’6%) i 5.838 ac-

cions preventives (-10’7%

fruit d’una climatologia poc fa-

vorable) per evitar situacions

de risc: ocupació de caiacs i

patins de la zona de bany o de

banyistes als canals d’entrada

i sortida d’embarcacions, i avi-

sos a pescadors o a amos de

gossos.

En relació a les assistències

sanitàries, el nombre més ele-

vat han estat 561 ferides lleus

(+12%), i tot seguit, 497 pica-

des d’animals marins (+111%)

i 59 arran d’altres circumstàn-

cies (-60%); i s’han efectuat

22 rescats (+59%), 27 eva-

cuacions hospitalàries

(+18%), i la recerca d’una per-

sona perduda. També s’han

distribuït 2.000 braçalets per

localitzar, amb més facilitat,

possibles infants extraviats.

En el dispositiu de seguretat hi

han participat 23 socorristes

distribuïts en cinc punts d’as-

sistència, set cadires i una to-

rre de viglància, però també a

peu de platja amb el suport

d’un servei d’embarcació i

moto de salvament, quatre

caiacs, un quad i dues bicis.

1.200 atencions sanitàriesLa bandera verda ha onejat a les platges de Platjad’Aro en el 85% dels dies de la campanya d’estiu is’han distribuït braçalets per evitar extraviar nens




Francesc Solà

El Nadal es viu a Platja d’Aro

Durant un mes i mig Castell-

Platja d’Aro celebra concursos

de felicitacions nadalenques de

la Biblioteca Mercè Rodoreda,

el d’aparadors de Nadal a co-

merços i serveis o el de corals

per a formacions infantils i d’a-

dults. I també altres activitats

de caire popular com són fes-

tes nadalenques als centres cí-

vics municipals, pessebre vi-

vent a les llars d’infants munici-

pals, tallers i tió a la biblioteca,

quines i concerts, i activitats

solidàries en favor de La Mara-

tó de TV3.

El Castell de Benedormiens de

Castell d’Aro acull diverses

mostres simultànies de caire

nadalenc (21 desembre-6 ge-

ner), i també es pot visitar el

Museu de la Nina, a uns pocs

metres del castell.

Les representacions del Pesse-

bre Vivent de Castell d’Aro, el

degà de Catalunya són el 25,

26 i 28 de desembre i l’1, 4 i 6

de gener (19 h) en una única

sessió que s’estén pel nucli

històric i la Vall de la Coma

amb més de 400 figurants par-

ticipen en 52 quadres en un re-

corregut d’1’5 km.

També hi ha programada una

nova edició del Parc Infantil de

Nadal per a infants i joves de 3

a 14 anys (27-31 de desembre, i

2-4 de gener de 16-20 h) al Pa-

lau d’Esports i Congressos de

Platja d’Aro. La calvacada de

Reis comptarà amb 120 perso-

natges.

La tradicional encesa de llums de Nadal, el dissabte 28 de novembre (19 h) a la Plaça del’Ajuntament de Platja d’Aro, amb que s’activa la il·luminació pública de Nadal de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, obre el programa d’activitats de Nadal al municipi

Francesc Solà

Tres exposicions a Benedormiens

La primera de les tres mostres

proposa una retrospectiva

d’homenatge al pintor d’origen

barceloní Isidre Vilaseca (1944-

2013), instal•lat a Castell d’Aro

des de 1974, a partir de 50 qua-

dres que es poden visitar fins el

9 de novembre. Les seves teles

estan tenyides d’un cromatis-

me enèrgic i bri l lant, on hi

transmetia la seva percepció

de la realitat, en un passeig

quotidià per racons entranya-

bles, escenaris evocadors i

panorames naturals.

La segona exposició, aplega 25

peces de ceràmica de Quimeta

Serra Fornós (Sant Feliu de

L’activitat plàstica promoguda per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell-Platjad’Aro es completa al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro amb les exposicions d’IsidreVilaseca, la ceràmica de Quimeta Serra i el cicle de Nadal

Guíxols, 1929), una alumna pri-

vilegiada dels grans mestres de

la ceràmica de la Bisbal, que ha

anat creant una obra molt per-

sonal a través dels seus rajols,

de colors suaus i figures plenes

de tendresa. La mostra es pot

visitar del 15 de novembre al 8

de desembre (caps de setmana

i festius 11-13 h i 17-20 h). Sem-

pre aficionada a l'art i al dibuix

no ser fins als 42 anys quan va

iniciar la seva formació en cerà-

mica, primer de manera auto-

didàctica, i després durant

quatre anys de formació aca-

dèmica.

La darrera exposició de l’any, i

que tanca un cicle anual de nou

propostes al Castell de Bene-

dormiens, aplega diverses

mostres de caire popular am-

bientades en el Nadal, del 21 de

desembre al 6 de gener.

Simultàniament, a la planta su-

perior del castell, s’ofereix un

espai expositiu permanent amb

una selecció d’obres del fons

d’art municipal, configurat per

les peces que han donat els ar-

tistes que hi ha exposat durant

tres dècades, i per l’original

projecte artístic commemora-

tiu del quinzè aniversari del

Museu de la Nina de Castell

d’Aro: la personalització que

dotze artistes de renom van fer

de la figura de la nina tradicio-

nal catalana La Pepa, en mesu-

res humanes.




Francesc Solà

Nous espais culturals i formatius

L’Escola Municipal d’Art és un

centre dedicat a l’ensenyament

de dibuix i pintura, obert a in-

fants, joves i adults, situat a l’e-

quipament cultural de la Masia

Bas de Platja d’Aro. Ofereix for-

mació per a infants de 6 a 12

anys en horari de tardes, dos

dies la setmana; i per a joves i

adults matins o tardes amb

l’opció de participar-hi dos o

tres dies la setmana. Les pla-

ces de cada grup són limitades

a un màxim de deu partici-

pants i l’activitat es desenvolu-

pa de d’octubre a juny. De ca-

res a l’estiu vinent, també s’ha

programat un casal d’art, cada

tarda, de l’1 al 31 de juliol.

D’altra banda, la formació mu-

sical es vehicula mitjançant

L'Escola Municipal de Música

de Sant Feliu de Guíxols, que

gràcies a la col·laboració a tra-

vés d’un conveni amb l’Ajunta-

ment de Castell-Platja d’Aro,

també ofereix els seus serveis

a Platja d’Aro en els entorns de

la Masia Bas, facilitant així l'ac-

cés als alumnes d'ambdós mu-

nicipis.

L'escola es caracteritza per la

varietat del seu pla d'estudis,

amb dues línies de treball dife-

renciades: Estudi Reglat (desti-

nat a infants i joves de 4 a 18

anys), i Aprenentatge Lliure o

música a mida (per a joves a

partir de 12 anys i adults). El

Programa d’Estudi Reglat es di-

videix en quatre nivells, segons

l’edat dels participants.

De cara a aquest curs l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha donat un nou impuls a dosserveis municipals vinculats amb la formació cultural, artística i creativa al municipi: elprojecte de l’Escola Municipal d’Art i el desenvolupament de l’Escola de Música

Francesc Solà

Visites guiades naturalistes

En aquest espai, de gran atrac-

tiu ciutadà i turístic, hi són

compatibles la visita pública i

didàctica controlada amb la

potenciació de la diversitat bio-

lògica de la zona tot recuperant

els hàbitats i els ambients na-

turals originaris, i l’observació

ornitològica. Un itinerari didàc-

tic i diversos miradors, perme-

ten l’observació d’alguna de les

250 espècies que en el període

d’un any habiten la zona humi-

da o hi fan estada durant les

La proposta, que s’allarga fins al mes de desembre, és gratuïta, oberta a totes les edats, iconduïda per l’Associació ACER, i es vol donar a conèixer el cicle de l’aigua, i la flora i faunadel primer parc urbà del municipi, de 150.000 m2, inaugurat ara fa dos anys

migracions. La bassa del Parc

dels Estanys, amb capacitat de

60.000 m3, recull d’excedent

d’aigües del Riu Ridaura i de la

xarxa d’aigües pluvials gràcies

a una obra hidràulica que, d’u-

na banda evita inundacions al

nucli urbà de Platja d’Aro, i de

l’altra fa possible la recuperació

d’un espai de 15 hectàrees d’ai-

guamolls amb canyissars com

ho havien estat abans del des-

envolupament agrícola del pla

que precedeix la zona urbana.

La regidoria de Turisme de l’A-

juntament de Castell-Platja d’A-

ro amplia enguany l’oferta de

visites guiades naturalistes al

Parc dels Estanys de Platja d’A-

ro més enllà del període d’estiu,

i n’ha programat una per a ca-

da tercer diumenge de mes, de

manera que encara podeu gau-

dir d’aquesta proposta el 16 de

novembre (10 h) i 21 de desem-

bre (10 h).

Al mateix temps també es re-

prèn l’oferta per a grups orga-

nitzats i amb reserva prèvia per

visitar el Camí de Ronda de S’A-

garó, Nucli antic i Museu de la

Nina de Castell d’Aro, i Camí de

Ronda de Platja d’Aro i Vil•la ro-

mana de Pla de Palol (activitat

gratuïta per a grups que s’allot-

gin o àpat en algun establiment

del municipi; i al preu de 30 eu-

ros per a grups fins a 25 perso-

nes, i 50 euros per a grups de

més de 25).


CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

De Girona al Liceu i alPalau de la MúsicaEl so de la SCCC acompanyarà Josep Carreras

043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:51 Página 46

MÚSICA CULTURA


a Simfònica de Cobla i

Corda de Catalunya

(SCCC), impulsada per

Metalquimia, presentarà els

dies 28 i 29 de novembre a les

9 del vespre a l’Auditori de Gi-

rona, Llegendes del Pop &

Rock, el seu sisè projecte, el

tercer de la seva segona etapa.

Francesc Cassú, director de la

Principal de la Bisbal des del

1992 i director artístic de la

SCCC des del primer projecte,

fa set anys, destaca el «so nou i

únic», l’aposta per «la innova-

ció», amb un resultat sorpre-

nent.

La Simfònica de Cobla i Corda

de Catalunya és una formació

de 70 músics, entre La Princi-

pal de la Bisbal i la Jove Or-

questra de les Comarques Gi-

ronines, que aporta la corda i la

percussió.

La SCCC ha tingut dues eta-

pes, la primera de les quals, en-

tre el 2008 i el 2010, amb l’Or-

questra de Cambra de l’Em-

pordà, i amb un repertori cen-

trat en la música catalana i ini-

ciat amb la sardana. Aquesta

primera etapa, amb direcció

compartida entre Francesc

Cassú i Carles Coll, es va con-

cretar en tres gravacions: Sar-

danes per al món, el 2008, In-

oblidables en concert, el 2009,

i Amb Catalunya al cor, el 2010.

Aquesta formació va fer els

concerts de Cap d’Any emesos

per TV3 els anys 2010 i 2011.

L’orquestra Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya tanca, amb les veus de Manu Guix iBeth, la trilogia “Llegendes” amb un doble concert de presentació del disc dedicat al Pop &Rock a l’Auditori de Girona els dies 28 i 29 de novembre

L


MÚSICA CULTURA

La segona etapaLa segona etapa, amb la direc-

ció artística única de Francesc

Cassú, la formen La Principal

de la Bisbal i la Jove Orquestra

de les Comarques Gironines, fi-

lla del projecte pedagògic de

l’Orquestra de Cadaqués.

Aquest estiu han gravat Llegen-

des del Pop & Rock, que tanca

la trilogia encetada el 2012,

amb Llegendes del Cinema, i

continuada el 2013 amb Lle-

gendes del Musical.

Aquesta segona trilogia posa

punt i final a la música pensada

per acostar el so de la cobla al

gran públic, més enllà de la sar-

dana. El director tècnic del pro-

jecte, Jaume Lleixà, destaca la

voluntat del projecte de treure

el clixé d’un so limitat a la sar-

dana: “S’ha volgut dotar la co-

bla d’un repertori internacional

reconeixible. La cobla sona d’u-

na altra manera i transmeten

una emoció molt potent amb

peces com les de Nino Rota.” El

projecte de la simfònica de Co-

bla i Corda de Catalunya busca

fer música a Catalunya amb so

cobla. I Francesc Cassú hi afe-

geix: “És una experiència mag-

nífica: tens una orquestra in-

trínsecament catalana i única,

ja que cap orquestra del món té

cobla”

L’any 2015 la SCCC viurà dos

moments molt especials a Bar-

celona: el 7 de febrer acompa-

nyarà Josep Carreras al Liceu.

Poca broma. I el 15 de juny ofe-

rirà un concert al Palau de la

Música, dins el cicle Tardes al

Palau, amb un repertori basat

en Llegendes del cinema.

Francesc Cassú i Jaume Lleixà

han expressat les ganes de fer

gires, amb la limitació d’una

formació immensa de 70 mú-

sics. N’han fet cap a una mitja

dotzena, d’entre els quals des-

taca el d’aquest estiu a l’Escala,

en el Festival Portal Blau, en

col·laboració amb el Festival de

Peralada. I el 28 de desembre

protagonitzaran el concert de

Nadal a Viladecans, per segon

any.

Tercera trilogiaDel repertori se’n cuida una co-

missió artística i Cassú fa la

proposta de temes que es de-

baten i es discuteixen, i des-

prés passa a mans de dos ar-

ranjadors únics, Adrià Barbosa

i Francesc Cassú, per afavorir la

coherència del projecte.

Ara mateix, ja han començat a

preparar la tercera trilogia, la

qual, tot i que no en volen des-

velar l’estil musical, tot apunta

que serà la lírica i que podria

tenir la col·laboració del tenor

Josep Carreras.

De moment, els divendres 28

de novembre i el dissabte 29 a

l’Auditori de Girona es presen-

tarà l’últim treball de la trilogia

Llegendes dedicat a la música

pop i al rock’n’roll.

Com cada any s’espera una

gran afluència de públic, per ai-

xò s’ha ampliat a una segona

funció. Perquè aquest concert

promogut per Metalquimia ja

s’ha convertit en l’acte social

de tardor a Girona.


El 7 de febrer del2015 la SCCC

actuarà al Liceu alcostat del tenorJosep Carreras


MÚSICA CULTURA

Pemi Planas

Ara ve Nadal, regalarem vinils!

Ara ve Nadal, matarem el gall i

a la tia Pepa li'n darem un tall...

I un disc, perquè segurament

el dinar ens anirà millor escol-

tant una mica de música. I un

vinil encara fa més il·lusió.

Com cada any per aquestes

dates es publiquen caixes de

diferents artistes amb les quals

podeu quedar molt bé si heu

de fer un regal. N'hi ha de tots

els preus i totes les mides. Des-

de 12 fins a 350 euros, cd, vi-

nils...

En Bruce Springsteen treu un

Album Collection, el Volum 1,

amb els 7 primers àlbums que

va publicar, és a dir, fins al “The

River”. I aquesta caixa surt pu-

blicada en cd i vinil.

Led Zeppelin segueix amb la

sèrie de reedicions de la seva

discografia i ara li toca al Led

Zeppelin IV i al Houses of the

Holy, cadascuna amb doble cd

o vinil, incloent un de demos i

rareses i també amb caixes nu-

merades amb 2 cd + 2 lp + lli-

bre + litografia numerada +

memorabilia. Molt complet.

Pels amants de la música clàs-

sica, destaca Leonard Berns-

tein amb una caixa de 80 cd i la

gran Maria Callas. De la diva te-

nim el Complete Studio Recor-

dings, amb 70 cd remasterit-

zats als estudis Abbey Road de

Londres on també és va remas-

teritzar la caixa de vinils en mo-

no de The Beatles, obra que ja

va sortir fa uns anys en cd. Els

enginyers van estar 7 mesos

escoltant les cintes originals

abans no van posar fil a l'agulla

perquè poguem escoltar els

Beatles com no els havíem

sentit abans.

I a qui li agradin les bandes so-

nores clàssiques també estan

d'enhorabona amb la caixa de

Henry Mancini amb algunes de

les seves millors obres: des de

The Pink Panther, Breakfast at

Tiffany's/Esmorzar amd Dia-

mants, Hatari! o Arabesque,

entre d'altres.

Discografíes senceres de Si-

mon and Garfunkel, Stevie Ray

Vaughan, Creedence Clearwa-

ter Revival (en vinil) o caixes

aniversari de la publicació d'al-

gun disc com per exemple el

Songs from the Big Chair dels

Tears for Fears també són “pe-

tites” perles per a aquest Na-

dal.

Hem deixat a banda les nove-

tats “normals”, perquè ja que

fem la carta als reis, la fem a

l'engròs... el carbó gairebé el

tenim assegurat.

Ara que s'acosten les festes de Nadal, aquí teniu alguna idea per a regalar, amb unaseelecció de tots els estils musicals, des de Bruce Springsteen, a la diva Maria Callas, fins aLeonard Bernstein, Led Zeppelin, Simon and Garfunkel o Henry Mancini

També s’han editatles discografies deCredence, Simonand Garfunkel o

Stevie Ray Vaughan



“The Breeze”An appreciationof JJ CaleEric Clapton & FriendsAra que fa un any que en JJ

Cale ens va deixar Clapton fa

aquest homenatge a qui més

l'ha inspirat. Els Friends són:

Tom Petty,Willie Nelson, John

Mayer, DonWhite i Mark

Knopfler

4 Discs

“This is your Life”Ronnie James DioUn altre tribut 100%

recomanable al gran Dio amb

temes de Rainbow, Black

Sabbath i Dio i gent com

Metallica, Scorpions,

Motörhead, Anthrax, Rob

Halford, Doro, Corey taylor...

“Manipulator”Ty SegallFeel és unes de les cançons de

l'any, però, afortunadament,

n'hi ha més en un disc quasi

rodó de garatge-psicodèlia-

rock i cançons per cantar i no

parar de ballar

“A SantaCompaña” (1984)Golpes BajosFiesta de los Maniquíes o

Cena Recalentada i els aires

italians de Come Prima són

himnes d'una de les millors

bandes dels 80. Disc bàsic en

la història del rock estatal dels

creadors de Malos Tiempos

para la Lírica.

La sel·lecció de Pemi Planas

Condemnat a Girar

fins el

50%Decora casa teva

amb grans descomptes

2x1Agafant una pizza clàssica,

te’n regalem una altra

Primera

visita

gratuïta

Presentant aquest cupó et beneficiaràsd’una visita gratuïta valorada en 70€

Demana

el teu regal

d’aniversari

Gaudeix d’aquesta oferta,fent la teva reserva

1 sessió desde

5,90€1 sessió de fotodepilació

des de 5,90€

50%de descompte

Per compres superiors a 10 €un 50% de descompte



“La tria de l’Arxiver”Joan BoadaSelecció de documents de joies del patrimoni

documental gironí conservats a l'Arxiu Municipal de

Girona feta per Joan Boadas i

Anna Gironella. S’hi

reprodueixen documents

textuals, gràfics o iconogràfics

de gran valor, com un pergamí

de l'11 de març de 1075, o el

Llibre del Sindicat Remença de

1448, inscrit a la Memòria del

Món de la UNESCO.

“Faràndula”Nuxu Perpinyà Salvatella iRamon Grau HerreroAproximació a l’evolució de la

imatgeria festiva al llarg de cinc

segles. Els autors aprofiten per

fer un recorregut per la història

local. Asseguren que els

conflictes bèl·lics, les riuades que

han castigat Girona i qualsevol

vicissitud ha marcat tant la ciutat

com la faràndula.

La triad’en Guillem Terribas

“La vida dels saltimbanquis”Jordi JuliàEn el pròleg del llibre l’autor, el fotògraf Jordi Julià,

confessa que, després d’assistir a una funció del Circ

Raluy, va pensar aquest

llibre per “mostrar molt

més del que veiem des de

la platea”. El resultat és un

meravellós viatge

fotogràfic per les

entranyes de l’univers del

circ.

“Poesia (1966-2012)Narcís ComadiraLabutxaca ha publicat en un sol volum i en una edició

molt assequible, l’obra poética

completa de l’escriptor i artista

gironí Narcís Comadira.

El llibre inclou Formes de l'ombra

(2002), Llast (2007) i Lent

(2012), obres poètiques, les

darreres, que ja s’havien exhaurit

en les edicions regulars.

Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiquetal nostre establiment

Oferta vàlida fins el 31/12/2014

C/ Sarrià de Ter, 28 · 17005 · GIRONA (Antic PIG)www.engresca.cat · Tel. 617 43 75 11

Gaudeix d’aquesta oferta presentantaquest cupó a la nostra consulta

Oferta vàlida fins al 31/12/2014. Oferta no acumulable.

C/ Travessia de la Creu, 21-23 baixos · 17002 · GIRONATel. 655 814 684

Agafant una pizza clàssica, te’n regalem una altrapresentant aquest cupó

Oferta vàlida fins el 31/12/2014Oferta no acumulable

C/Pedret, 56 – Girona – Tel. 972 224 047

Fins a un 50% de descompte en tot el mobiliari,entregant aquest tiquet al nostre establiment

Oferta vàlida fins el 31/12/2014

Ctra. Barcelona, 222 · 17005 · GIRONA · Tel.972 41 12 30Ctra. de la Canya, 84 · 17800 · OLOT · Tel.972 10 19 88Ctra. de Roses, s/n · 17600 · FIGUERES · Tel.972 10 19 87

Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiqueten el nostre establiment

No acumulable a altres promocions. Oferta vàlida fins el 31/12/2014

Gran Via Jaume I, 36 · 17001 · GIRONATel. 972 219 046 · [email protected] · www.d-pilate.com

Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiqueten el nostre establiment

No acumulable a altres promocions. Oferta vàlida fins el 31/12/2014

C/ la Rutlla, 134 · 17003 · GIRONATel. 972 969 002 · [email protected] · www.lacrocket.com


Novembre-Desembre 2014 TOTGirona I 53


Sobre la maldati la violència

El periodista i escriptor Xevi

Sala (la Bisbal d'Empordà,

1965), director adjunt del grup

El Punt Avui, acaba de publicar

el seu quart llibre i tercera no-

vel·la: Esborraràs les teves pet-

jades. Editada per Proa, l’obra

de Xevi Sala va ser la guanya-

dora del XVI premi literari Roc

Boronat el març del 2014.

En una conversa amb TOT Gi-

rona, Xevi Sala comenta que no

s’hauria de comentar res de les

novel·les: “s’han de llegir”. Tan-

mateix, Esborraràs les teves

petjades és la història d’un ter-

rorista d’ETA, Patrice Dumorell,

que surt de la presó al cap de

25 anys, gràcies a la revocació

de la doctrina Parot, mentre la

cúpula de l’organització nego-

cia un alto el foc amb el govern

espanyol. Amb el seu nom fals i

fent-se passar per pintor pais-

satgista, se’n va a Tordina, un

poble imaginari del Ripollès,

per amagar-se.

Aliança amb el malEl lector té més informació que

el poble protagonista, que no

sap que el foraster és etarra;

quan els veïns ho descobrei-

xen, se n’adonen que el neces-

siten. Necessiten una aliança

amb el mal. “Parlo de la maldat

com a aspecte de la conducta

humana totalment imprevisible

i, tot i que és imprevisible, arri-

ben a una conclusió molt per-

torbadora: la maldat pot esde-

venir el bé.”

La novel·la parla d’un foraster

redemptor com en el western,

una de les aficions de Xevi Sa-

la, gran cinèfil. “El western és

un tema universal i hi ha la

transformació total dels perso-

natges.” L’oest és l’espai mític

on es va per esborrar el passat

i per començar una nova vida.

Precisament, segons Sala, el tí-

tol resumeix el que hi ha al dar-

rere: “Volem esborrar, fins i tot,

part de la nostra identitat, per-

què tots tenim un costat fosc. I,

al revés, fins i tot el pitjor botxí

arriba a un moment de la seva

vida que té la necessitat de

sentir-se una bona persona.”

Descobrirem que el terrorista

–del qual mai no es diu que és

d’ETA, però sabem que n’és–

no té l'exclusiva del mal. La vio-

lència hi és molt present i no

pas sempre va lligada a la mal-

dat: “Tu tries ser violent, però

no pas ser dolent.” Xevi Sala in-

terpreta que hi ha diferents for-

mes de violència: “Hi ha la vio-

lència més explícita, la de la

força, la de les armes, la física,

però també existeix una violèn-

cia quotidiana, basada en les

mirades, els retrets, una violèn-

cia més acusada i que, a vega-

des col·lideixen.”

En tercera personaAquesta és la primera de les

tres novel·les de Xevi Sala es-

crita en tercera persona. L’au-

tor explica que li ha permès ser

més descriptiu i que, amb la

distància, pot fer narració més

literària.

Xevi Sala publica “Esborraràs les tevespetjades”, la seva tercera novel·la,guardonada amb el premi Roc Boronat 2014

Les dues anteriors, Les causes

perdudes (finalista del premi

Bertrana) i En la pell d'un mort,

ambientades en la Girona i Salt

dels diaris, no pas dels turistes.

La primera és la història sòrdi-

da d’un mestre expulsat d’una

escola de Barcelona per un cas

de suposat abús sexual a una

alumna, ambientada a la Font

de la Pólvora. I l’altra és una

història explicada des de diver-

sos anglès d’una persona ha

sortit de la presó i descobreix

que un altre li ha suplantat la

identitat durant la seva absèn-

cia.

Xevi Sala vol recordar unes pa-

raules de Miquel Pairolí, en què

li va recomanar “un bon títol,

que és l’aparador, i un bon fi-

nal.” I després: “Tenir una no-

vel·la al calaix és el peatge de

qualsevol escriptor.”

LLIBRES CULTURA

“Volem esborrar,fins i tot, part de lanostra identitat,perquè tots tenimun costat fosc"


54 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014

ART CULTURA


Partitures de Ferro

Comissariada per Xevi Planas,

Partitures de Ferro, de Manel

Palahí intenta mostrar frag-

ments del mon musical i del

mon existencial. Segons les teo-

ries estructuralistes, nomes

percebem parts o elements d’u-

na real itat. La nostra ment

construeix el tot donant a la re-

alitat un sentit que extreu de

l’estructura cognitiva previa.

En el catàleg de la mostra, Ma-

nel Palahí (Girona, 1945) escriu

que busca amb aquesta mostra:

“Donar cos a conceptes i vi-

vencies de la musica entesa

com el mitja que transporta del

mon quotidia i funcional al mon

de la calma i el sentiment. La

paraula ‘partitura’ em suggereix

moltes coses per comprendre la

musica i la vida.”

La mostra es podrpa visitar de

l’1 de desembre a l’11 de gener

del 2015 de dilluns a divendres,

de 10 a 18h, i els dissabtes i di-

umenges, de 10 a 13h, i en les

hores en que l’Auditori es obert.

Per al Dissabte 13 de desembre

a la tarda, s’ha organitzat una

activitat paral·lela, que consis-

tiurà en una Visita guiada a l'ex-

posició. Amb Manel Palahí i Xevi

Planas, el comissari de l'exposi-

ció. També hi haurà el debat Es-

cultura i música, amb Antoni

Batista, Manel Palahí i Xevi Pla-

nas. Acabarà amb el concert El

secret del silenci, amb Xevi

Compte (bols tibetans, cants

d'harmònics, monocordi i pia-

no) i Anna Costa (violoncel).

La mostra escultòrica deManel Palahí (Girona, 1945) Partitures de ferro, pensada per donarcos a conceptes i vivències musicals, inaugurarà l’Auditori de Girona com a espai per aexposicions, entre l’1 de desembre i l’11 de gener del 2015



EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES



ALIMENTACIÓ EMPRESA

Francesc Solà

Judit Ezquioga

uè ofereix Bye Bye

Blat que no es trobi

fins ara a Girona?

Som una botiga i espai de de-

gustació amb cafeteria que

ofereix exclusivament produc-

tes per a intolerants. Toquem

sobretot l’alimentació apta per

a celíacs, oferint com a pro-

ducte principal la fleca de pro-

ducció diària i artesanal d’una

gran qualitat. També toquem

altres intoleràncies com la lac-

tosa, l’ou o els fruits secs.

D’on provenen?

De diversos obradors especia-

litzats que hem seleccionat

minuciosament i ens duran ca-

da dia pa artesà, brioixeria, co-

okies, pizzes, pastissos... tot

sense gluten ni lactosa, etique-

tat i amb la garantia que està

lliure de traces, i molts produc-

tes sense lactosa, ou ni altres

ingredients al·lèrgens. Volem

facilitar accions tan senzilles

com anar a prendre una xoco-

lata desfeta i un croissant.

Darrerament es veuen més

forns que ofereixen pa sense

gluten, oi?

N’hi ha més, però cal anar amb

compte. Hi ha gent que es puja

al carro de la dieta sense glu-

ten però quan t’expliquen com

preparen els productes et po-

ses les mans al cap. Cal ser

molt estricte amb la manipula-

ció dels ingredients i no fer-ho

és jugar amb la salut.

Busques un client resignat a

haver de menjar diferent?

El que volem és girar la truita.

Tenim aliments aptes per into-

lerants, però són tan gustosos

que és són bons per a tothom.

A darrere d’un celíac hi ha una

família que també menja pa,

però també hi ha gent que

aposta per una vida sense glu-

ten ni lactosa i tenen el dret a

menjar productes gustosos.

Ara no ho són?

Acostumen a ser aliments més

espessos, s’esmicolen... No te-

nen la mateixa textura. A ban-

da del malalt i el seu entorn

també pensem en esportistes

que deixen el gluten per aug-

mentar el seu rendiment, per-

sones que per salut o convic-

ció volen aquesta dieta... i pen-

sem en els nens. Poden venir a

celebrar aniversaris i tots men-

jaran pastis sense gluten ni

lactosa boníssim; agradarà a

tots i no farà mal a ningú.

I el preu? Al supermercat els

productes sense gluten són

caríssims.

No serem més cars. Quan tre-

balles amb farines ecològiques

i de qualitat el preu puja, però

si els celíacs ara ja paguen sis

euros per un pa de mig quilo

segur que estan disposats a

pagar el mateix per un pa que

serà deu vegades més bo.

Què més fareu?

Organitzarem cursos de cuina

per adults, tallers de galetes

per a mainada, xerrades d’hà-

bits saludables, vindran nutri-

cionistes que podran guiar a

persones a qui acaben de diag-

nosticar intoleràncies...

A més, tindrem una secció de

productes de primera necessi-

tat com salsa de tomàquet,

macarrons, arròs, la majoria

ecològics o de proximitat... tot

sense gluten i per facilitar la vi-

da a aquestes persones.

Com se’t va ocórrer engegar

aquest negoci?

Per motius de salut vaig co-

mençar a menjar sense gluten

ni lactosa i d’alguna manera ho

converteixes en un estil de vi-

da. M’estic formant en aquests

temes i vaig veure que faltaven

aliments als que hem hagut de

renunciar o menjar-ne amb

menys quantitat, i no té per-

què ser així.

Propietària de Bye Bye BlatAquesta tardor obre a Girona (Plaça Salvador Espriu, 7) Bye ByeBlat, la primera botiga-degustació de pa artesà i alimentació de laciutat apta per a intolerants, que tindrà productes frescos cada dia

Q

Al local també s’hiorganitzaran cursosde cuina i xerradesd’alimentació i

hàbits saludables


58 I TOTGirona Març-Abril 2013Novembre-Desembre 2014

Ariadna Ventura i Ros

Nou supermercat Aldi a GironaLa cadena d’alimentació d’origen alemany, amb prop de 5.000 botigues distribuïdes en 9països diferents, acaba d’inaugurar un nou establiment a Girona, que ha generat 15 nousllocs de treball i que aposta per la qualitat al millor preu

Aldi, una de les més impor-

tants cadenes d’alimentació a

Europa, va obrir el passat se-

tembre un nou establiment a

Girona, de 1.000 metres qua-

drats de superfície i 352 places

d’aparcament, situat a la carre-

tera de Santa Coloma, 50-56.

L’acte inaugural va comptar

amb la presència de represen-

tants de l’Ajuntament de Giro-

na, encapçalats per la segona

tinenta d’alcalde i regidora de

Promoció i Ocupació, Marta

Madrenas, juntament amb el

responsable d’expansió d’Aldi,

Alexandre Pagès.

El nou supermercat Aldi a Giro-

na compta amb un ampli as-

sortiment de productes –més

de 1.200– d’alimentació, dro-

gueria, higiene i basar, entre

els quals hi ha producte fresc,

envasat, regional i ecològic,

amb un fort compromís per la

qualitat. El nou establiment

manté l’essència de botiga fa-

miliar que caracteritza tots els

supermercats de la cadena, on

no hi ha ofertes però sempre

s’intenta trobar el millor preu.

L’obertura del nou supermer-

cat a Girona s’inscriu dins el

pla de desenvolupament d’Aldi

a Catalunya, on ja compta amb

48 establiments, 12 dels quals

El nou establimentté 1.000 m2 desuperfície i 352

placesd’aparcament

estan situats a la província de

Girona. El supermercat ha ge-

nerat 15 nous llocs de treball, i

ha apostat per la contractació

de personal de la ciutat. Se-

gons els responsables de l’em-

presa, la implantació de l’esta-

bliment a Girona, finançada

amb recursos propis, contribu-

irà a dinamitzar l’economia de

la ciutat i permetrà als veïns

disposar d’una oferta més àm-

plia de productes de qualitat al

millor preu.

NOTICIES EMPRESA


60 I TOTGirona

NOTICIES EMPRESA


El Grup DEGISA, Detallistes

d’Electrodomèstics de Girona,

s'ha integrat directament a

Euronics, la cadena d’electro-

domèstics i electrònica de

consum més important d’Eu-

ropa. Amb presència al mercat

gironí des de fa 35 anys, DEGI-

SA està formada per empre-

ses capdavanteres en les se-

ves poblacions i fins ara hi era

integrada a través de Milar. El

seu objectiu ha estat sempre

presentar els millors i més va-

riats productes, recolzant-se

amb un bon servei tècnic i

buscant la satisfacció dels

clients. Amb la integració amb

La botiga de barbacoes de la

marca Weber més gran d’Eu-

ropa ha obert les portes

aquest mes de setembre a Gi-

rona.

L’establiment situat a l’Avella-

neda, de 700 m² (300 dels

quals de magatzem) i un pàr-

quing subterrani de la matei-

xa superfície, posa a l’abast

dels gironins tota la gamma

completa d’aquesta recone-

guda marca nord-americana,

des de les mateixes barba-

coes (de carbó, elèctriques o

de gas) fins a tots els estris i

accessoris corresponents.

Les barbacoes Weber estan

dissenyades per cuinar amb

la tapa tancada, per tal de

controlar la homogeneïtat de

l’escalfor i la potència de coc-

ció per cuinar a foc viu i rostir

els aliments. Tots els produc-

tes Weber estan fabricats ín-

tegrament a les seves pròpies

fàbriques i sotmesos a rigoro-

sos controls de qualitat.

Ja siguin de carbó, de gas o

elèctriques, aquestes barba-

coes garanteixen una cocció

sana i sense aportació de ma-

tèries grasses, ja sigui cuinant

carns aromatitzades o mari-

nades, peixos embolicats en

paper d'alumini, crustacis i

mariscs i fins i tot pizzes ca-

solanes que us permetran de-

mostrar tota la vostra creati-

vitat.

L’Espai Gironès ha celebrat

aquest octubre l’Espai Model

Fashion Show. Enguany, i co-

incidint amb el 10è aniversari

de la seva primera edició, el

format d’aquesta setmana

dedicada a les últimes ten-

dències de la temporada tar-

dor/hivern ha presentat mol-

tes novetats. Tot va començar

amb una sèrie de càstings

oberts a tothom, del qual es

va fer una selecció celebrada

en una passarel·la instal•lada

a la planta baixa del centre.

Un cop feta la tria dels partici-

pants va començar el període

d’assaigs que es van poder

anar seguint per tot l’Espai

fins a arribar a la gran perfor-

mance dels dies 16 i 17, quan

50 botigues del centre co-

mercial van acollir models

que interactuaven amb el pú-

blic i lluïen les peces de les fir-

mes participants.

Alimentació

WEBER GIRONA, LA BOTIGAMÉS GRAN DE BARBACOES

Moda

DEU ANYS DE MODEL FASHION SHOWA L’ESPAI GIRONÈS

Una vintena d’estudiants de la

primera promoció del Màster

en Ciutats Intel·ligents de la

Universitat de Girona (UdG)

han presentat els resultats

dels seus projectes finals als

tècnics i als regidors de l’Ajun-

tament de Girona. La temàti-

ca dels projectes sobre els

quals es basaven les diferents

candidatures ha girat al vol-

tant de la mobilitat, l’urbanis-

me, l’energia, les telecomuni-

cacions i la participació ciuta-

dana. Tots els treballs han

servit per elaborar propostes

relacionades amb la millora

de l’eficiència i la innovació en

la prestació de serveis per

part de l’administració i l’opti-

mització de recursos i ener-

gia.

El Màster en Ciutats Intel·li-

gents nodreix científicament

la Càtedra Girona Smart City,

que té com a objectiu fer de

l’Ajuntament i la UdG refe-

rents d’administració local i

acadèmica en l’àmbit de ciu-

tats intel•ligents.

Sostenibilitat

VINT PROJECTES DELMÀSTER DE CIUTAT INTEL·LIGENT

Electrodomèstics

DEGISA ES REFORÇA INTEGRANT-SE A EURONICS

Euronics es guanya molta no-

torietat a nivell europeu i es

reforça la marca d’electrodo-

mèstics a tot el territori. Al

mateix temps aquesta unifi-

cació permetrà oferir més

promocions i amb millors

condicions als seus clients, a

més de suposar una possibi-

litat d’expansió per tot el ter-

ritori català.

DEGISA ha apostat per una

modernització dels sistemes

informàtics i d'administració

electrònica, el que permet un

control total de les coman-

des, la logística i el servei que

ofereix.


Març-Abril 2013 TOTGirona I 61

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Ernest PlanaPresident de la FOEG

sarial es pot desenvolupar amb

més garanties d’èxit. La patro-

nal gironina disposa dels ca-

nals de comunicació entre les

empreses i les organitzacions a

les quals pertanyen, i això in-

crementa el poder de convo-

catòria i la participació en el

projecte.

Quins són els objectius prin-

cipals de la OPRL?

Promoure la cultura de la pre-

venció a través dels programes

propis; facilitar la incorporació

de la seguretat integrada en les

petites i mitjanes; elaborar ei-

nes preventives; contribuir a la

informació dels integrants de

l’empresa i assessorar i donar

atenció personalitzada a les

empreses amb l’objectiu trans-

versal de mantenir com a eix

central de totes les actuacions

el concepte de “seguretat inte-

grada” (Art. 1 RD 39/97).

L’OPRL també reforça l’asses-

sorament mitjançant visites de

tècnics de prevenció a les ins-

tal·lacions de les empreses ca-

talanes. A més, s’ocupa de pro-

gramar les Jornades de Pre-

venció de Riscos Laborals.

Què han de fer les empreses

per accedir a aquest servei?

Per obtenir més informació i

una atenció més personalitza-

da han de contactar amb l’ofi-

cina de Prevenció de Riscos La-

borals de la FOEG, al telèfon

972 21 55 34.

Quins altres serveis dels que

ofereix la FOEG destacaria?

Oferim també assessorament

laboral, fiscal, comptable, ad-

ministratiu, mediambiental, en

protecció de dades i comunica-

ció. A més, cal destacar l’àm-

plia oferta formativa tant pel

que fa a formació subvenciona-

da com a formació privada , en

aquest cas a través de l’Escola

de Negocis FOEG.

en Prevenció de Riscos Labo-

rals (OPRL)?

Donar a conèixer les obliga-

cions i les opcions que les em-

preses tenen a la seva disposi-

ció , no només per donar com-

pliment als imperatius legals

sinó per gestionar eficaçment

la prevenció en la seva empre-

sa. El nostre servei de suport

en prevenció de riscos ajuda a

evitar accidents laborals.

Per què la patronal gironina

ha decidit apostar per aquest

servei ?

Partim de la premissa que la

prevenció dels riscos laborals

és bàsica per a les empreses. A

més, estem convençuts que

des d’una organització empre-

Què ofereix el servei d’asses-

sorament en prevenció de ris-

cos laborals de la FOEG?

La normativa sobre Prevenció

de Riscos Laborals és comple-

xa i aquest és un servei que

ofereix assessorament a les

empreses en la gestió de la

prevenció i els mecanismes

d’integració. És un assessora-

ment però sense desenvolupar

l’execució directe de les activi-

tats preventives. El servei no té

cap cost per a l’empresa i està

subvencionat per la Fundación

para la prevención de riesgos

laborales.

A qui s’adreça?

A totes les empreses però es-

pecialment a les petites em-

preses, les més nombroses a

les comarques gironines, que

són les més necessitades d’ac-

cions d’assessorament i suport

tècnic. Ens ho corroboren les

estadístiques d’accidents labo-

rals.

Quin és l’eix central de l’acció

de l’Oficina d’assessorament

El servei de suport en prevenció de riscos que ofereix la Federaciód’Organitzacions Empresarials de Girona ajuda les empreses a evitarqualsevol tipus d’accident laboral

El servei no té capcost per a l’empresai està subvencionat

FEDERACIÓ D’ORGANITZACIONS EMPRESARIALS GIRONA

C/ Bonastruc de Porta, 15 I GIRONA I Tel: 972 21 55 34

[email protected] I www.foeg.cat

Amb elfinançament de:

IT 163/2013


Teresa TudelaDelegada a Girona de l’Associacióde Celíacs de Catalunya

SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS



CELIAQUIA SALUT

Francesc Solà

u ets celíaca?

Jo no, la meva filla.

I la resta de col·laboradors de

l’associació?

Tots som mares i pares de nens

amb celiaquia. És que és molt

gros quan et diuen que la teva

filla de 3 anys té una malaltia

per tota la vida. I tu no la veus

malalta, però de cop et plante-

ges milions d’interrogants.

I necessites informació. N’hi

ha suficient?

En absolut. No saps ben bé què

has de fer, i ni tan sols si el que

fas està bé. En el meu cas l’as-

sociació catalana em va ajudar

molt, em van donar un llibre

d’alimentació sense gluten,

consells, etc. Però hi ha una

manca general d’informació,

per això hem pres la iniciativa a

Girona.

És cert que els aliments sen-

se gluten són cars?

I tant! Fes una ullada als pres-

tatges dels supermercats.

Poden costar el doble que el

mateix producte amb gluten?

I fins a quatre vegades més, és

un escàndol. Algunes comuni-

tats autònomes tenen ajudes

econòmiques per a les famílies

amb afectats per la celiaquia,

però a Catalunya res de res.

Ara s’ha entrat una moció al

Parlament per demanar que

es rebaixi al 4% l’IVA d’a-

quests productes. Confieu

que arribarà a bon port?

Som optimistes. Pensa que la

“medicació” del celíac és l’ali-

mentació, no és res més que

això. Si li treus el gluten de la

seva dieta pot fer una via com-

pletament normal durant tota

la vida.

Quants celíacs es calcula que

hi ha?

S’estima que un 1% de la po-

blació. El principal problema es

que molts no estan diagnosti-

cats. De les 75.0000 persones

que es calcula que hi ha Cata-

lunya només el 15% han estat

diagnosticades.

Hi ha discriminació pel fet d’-

haver de menjar diferent?

Home, la celiaquia és un pro-

blema social, és evident. Fixa’t

quan surts de casa què et tro-

bes quan vas a fer un entrepà

amb els amics o a prendre una

cervesa. O imagina’t un univer-

sitari al bar de la facultat: ni el

menú, ni les màquines de ven-

ding... res està preparat, i això

genera una exclusió brutal.

I els restaurants?

Menys del 3% ofereixen amb

totes les garanties que calen

una dieta sense gluten.

On us agradaria arribar en

qüestió de quatre o cinc

anys?

A que un 50% d’establiments

la poguessin oferir. De fet, amb

un 30% ja ens conformaríem.

Potser és que adaptar-se per

un 1% de la població que pa-

teix celiaquia no és un bon

model de negoci.

Però és que darrere d’aquest

1% hi ha moltes famílies, com-

panys de feina, amics... Afortu-

nadament està creixent aques-

ta sensibilitat i els establiments

veuen que es tracta d’un client

molt fidel.

Quins projectes teniu a l’as-

sociació?

Donar suport als socis, donar a

conèixer la celiaquia i intentar

que se’ns tingui més en comp-

te. Volem promoure el “Dia sen-

se gluten” a Girona, aconseguir

millors preus en productes, fer

xerrades als instituts, formació

al sector de la restauració...

Des d’aquesta primavera Girona ja disposa d’una delegació de l’associació catalana d’a-questa malaltia digestiva, liderada per Tudela en estreta col·laboració amb Montse Puigde-mont, Mercè Romero i Meritxell Ribas

T

“ Menys del 3% derestaurants

ofereixen ambgaranties una dieta

sense gluten



CELIAQUIA SALUT

“Noia, ja pots oblidar-te de tor-

nar a menjar mai més pa de ve-

ritat.” El metge especialista m’-

ho va deixar anar així, sense

embuts i amb cara de cir-

cumstàncies. Les proves ha-

vien donat positiu.

O sigui que era celíaca.

I, a més, ho era amb tots els ets

i uts, ja que estava a dalt de tot

de la classif icació d’un tal

Marsh, de qui fins aquell mo-

ment no havia sentit a parlar

mai. De fet, quan el metge m’-

ho va deixar anar no em va pro-

vocar ni fred ni calor.

La sorpresa de debò me l’havia

donada la metgessa de capça-

lera quan m’havia fet fer les

proves perquè sospitava que al

darrera del que em passava hi

podia haver algun problema

amb el gluten. Després, he po-

gut comprovar que no poder

menjar mai més pa de veritat,

és el que menys m’havia de

preocupar o molestar. En reali-

tat, el que més amoïna, inquie-

ta i angoixa, és l’entorn.

És com afrontar que amics, fa-

miliars, coneguts i fins i tot sa-

ludats et mirin amb cara d’es-

cepticisme, no entenguin per

què si fins ahir mateix podies

menjar de tot ara, de cop i vol-

ta, t’hagis tornat una persona

tan primmirada. El que més an-

La Teia Bastons és periodista i és celíaca. Explica com se sent unapersona quan és diagnosticada, els dubtes que t’envaeixen i com decop et canvien els hàbits alimentaris i les relacions socials

goixa és com enfrontar-se a la

temuda pregunta de: “I si avui

mengessis pa o pasta, què et

passaria?”.

Que ens hagin diagnosticat ce-

liaquia no ens converteix, ni de

bon tros, en experts sobre

aquesta malaltia. No tenim

prou elements per explicar de

què va tot plegat, ni el que

comporta haver de modificar

d’una manera tan radical els

nostres hàbits alimentaris ad-

quirits anys enrere. Tant, que

fins i tot pot afectar les rela-

cions socials. Perquè quan et

converteixes oficialment en

una persona celíaca ja no és el

mateix anar a sopar fora de ca-

sa.

Primer, per la vergonya d’haver

d’interrogar sobre el menjar, i

després, perquè descobreixes

el gran desconeixement que hi

ha encara en la restauració so-

bre aquesta malaltia.

I tampoc no és el mateix anar a

menjar a casa d’uns amics o

familiars, pels dubtes sobre si

avisar o no i per l’angoixa de si

molestaràs o no.

Com tampoc no és el mateix

anar a un esmorzar de feina, a

un seminari o a una inaugura-

ció, ja que si no vas preparat, si

no portes el teu menjar o no

surts tip de casa, segur que et

quedes amb un pam de nas mi-

rant com els altres van provant

tots els canapès que tu no pots

ni flairar...

Tot això pot semblar una xim-

pleria però et fa sentir, molt so-

vint, culpable d’alguna cosa. O

sigui que al capdavall, en el dia

a dia d’una persona celíaca, no

poder menjar pa de veritat, és

el de menys”.

“ Més que el propimenjar el que més

inquieta i angoixa éscom reaccionarà el

teu entorn”

“Mai més pade veritat”

Francesc Solà



CELIAQUIA SALUT

Francesc Solà

El greuge econòmic de la celiaquia

Una de les reclamacions de

l’Associació Celíacs de Catalu-

nya és que el govern prengui

mesures per reduir els preus

dels aliments sense gluten.

Aquest col·lectiu remarca que

una família amb un sol mem-

bre celíac ha de suportar una

despesa addicional de 1600

euros anuals. Aquesta xifra su-

posa un increment del 315%

en relació amb la despesa anu-

al d'una família que no té cap

membre celíac.

Si bé en els últims anys hi ha

hagut progressos respecte a la

informació, el diagnòstic i les

facilitats a l'hora d'accedir a

productes sense gluten, doncs

molts supermercats tenen

apartats específics destinats a

l'alimentació sense gluten, l'alt

cost dels productes és un gran

inconvenient amb el qual es

Les famílies amb un membre amb aquesta intolerància han de suportar una despesaaddicional de 1.600 euros anuals, i una moció entrada al Parlament demana que es rebaixifins al 4% l’IVA dels aliments sense gluten

troben els celíacs, doncs els ali-

ments sense gluten són fins a

cinc vegades més cars que els

productes normals.

Per tant, a més de la dificultat

per trobar productes sense glu-

ten, els celíacs també es troben

amb la problemàtica de l'elevat

preu d'aquests productes, i ac-

tualment no existeix cap ajuda

a nivell estatal al respecte que

pugui compensar en certa me-

sura als afectats per aquest ti-

pus de malaltia. Les associa-

cions de celíacs han emprès

nombroses accions per tal de

facilitar la vida a les persones

amb celiaquia, defensant que

els aliments sense gluten són la

medicina que necessiten per a

la seva malaltia crònica, però si

bé s'han aconseguit alguns ob-

jectius, sobretot a nivell català,

encara queda molt camí per re-

córrer per tal que aquesta ma-

laltia sigui més coneguda i que

les persones amb celiaquia tin-

guin menys dificultats, incloses

les econòmiques, en el seu dia

a dia.

Moció al Parlament

Per aquests motius, el grup

parlamentari de Convergència i

Unió ha presentat una moció

al Parlament de Catalunya que

insta al govern a requerir al go-

vern de l'Estat que rebaixi l'IVA

dels productes alimentaries es-

pecials sense gluten al 4%, així

com a solicitar ajudes econò-

miques o beneficis fiscals per

les persones celíaques, apro-

vant, per exemple, una desgra-

vació concreta a la declaració

de l'IRPF per les famílies que

tenen algun membre amb ce-

liaquia, o que les despeses pels

productes sense gluten des-

gravin proporcionalment a la

despesa total en la declaració

de la renda.

Els aliments sensegluten són fins a

cinc vegades méscars que els

productes normals



Què diferencia l’al·lèrgia de la

intolerància alimentària?

L’al·lèrgia alimentària és una

forma específica d’intolerància

a un aliment o a un dels seus

components que activa el sis-

tema immunològic, i en canvi la

intolerància afecta directament

al metabolisme del pacient.

Normalment aquestes

al·lèrgies s‘hereten, i se solen

identificar en els primers anys

de vida. Afortunadament, la

majoria de reaccions

al·lèrgiques als aliments són

relativament lleus, excepte en

un número reduït de persones

que experimenten una reacció

greu, coneguda com anafilaxi.

Afecten a gaire gent les

al·lèrgies?

Es calcula que a entre un 1 i un

2% en població adulta i entre el

3 i el 7% en infants.

I què en sabem de les into-

leràncies?

Seria convenient diferenciar-

les de les malabsorcions. Les

síndromes de malabsorció són

trastorns que apareixen quan

diferents nutrients dels ali-

ments a l’arribar a l’intestí prim

no s’absorbeixen adequada-

ment i no passen a la sang.

Quan existeixen símptomes clí-

nics associats és quan podem

Francesc Solà

David BusquetsMetge del Servei d’Aparell Digestiu del’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona

CELIAQUIA SALUT



parlar d’intolerància.

I darrerament han augmentat

o és una percepció errònia?

Probablement des del punt de

vista mèdic i social hi ha hagut

un canvi de consciència en

aquest àmbit, el que facilita

que el diagnòstic d’aquestes

intoleràncies hagi augmentat.

Coneixem més sobre les dife-

rents intoleràncies alimentà-

ries i disposem de bones tècni-

ques diagnòstiques.

La celiaquia és una malaltia

poc diagnosticada?

Sens dubte. Es calcula que en

països occidentals la preva-

lença és d’un 1% de la pobla-

ció, però podria ser superior

perquè molts casos continuen

sense ser detectats.

A quines edats afecta?

La celiaquia es diagnostica

més en l’adult, principalment

entre els 30 i els 50 anys, tot i

que quasi el 20% de casos són

en majors de 65 anys.

També és comuna la into-

lerància a la lactosa?

És la més comuna dels car-

bohidrats. A Espanya hi ha da-

des que suggereixen l’existèn-

cia d’una incidència de malab-

sorció de la lactosa d’entre un

35-60% de la població adulta

sana. Però no tots els pacients

presenten símptomes, perquè

molts toleren determinades

quantitats de lactosa sense

que els faci mal. De fet, aques-

ta és la situació més prevalent.

I a la fructosa també hi ha

molta intolerància, oi?

No es coneix la seva freqüència

real però es calcula que pot

afectar entre un 40 i un 60%

de la població, sense que s’i-

dentifiquin clars factors ge-

ogràfics o racials com en la in-

tolerància a la lactosa.

Hi ha sensibilitat de la indus-

tria alimentària cap a aques-

tes necessitats específiques?

Ja fa anys que és obligatori eti-

quetar els productes alimenta-

ris amb la seva composició, i

això facilita saber quins porten

gluten o derivats de lactosa,

fructosa o sorbitol. Malgrat

això, els pacients intolerants

han de prestar especial atenció

a quins ingredients i additius

existeixen a l’etiquetatge per

evitar confusions si la compo-

sició no queda del tot clara.

Es calcula que un1% de la població éscelíaca, però hi hamolts més casos

sense diagnosticar



ENTREVISTA SALUT

Francesc Solà

Aquest estiu heu incorporat

l’innovador topògraf corneal.

Què aconsegueix aquest apa-

rell?

Detectar les malformacions de

la còrnia. És molt útil en dia-

gnòstics i tractaments de ma-

lalties corneals, en estudis pre-

vis i posteriors a la cirurgia là-

ser de miopia, hipermetropia i

estigmatisme i en adaptacions

especials de lents de contacte.

De quines adaptacions par-

lem?

D’Orto-k, que es fa amb lenti-

lles rígides permeables de dis-

seny especial, permeten reduir

la graduació temporalment du-

rant el dia i no haver de portar

ulleres ni lents. També per la

compensació dels querato-

cons, astigmatismes elevats i

en casos de trasplantaments

de còrnia, que és el cas més

complicat per adaptar lenti-

lles. En aquests casos el topò-

graf ens orienta sobre la millor

lent que cal provar.

Què detecta exactament l’a-

parell?

Fa un mapa de la còrnia i, amb

les mesures preses, es poden

preparar lentilles fetes a mida

per solucionar els problemes

que no es resoldrien amb unes

ulleres o lents de contacte con-

vencionals.

Què desencadena el molest

queratocon?

Pot ser per factor genètics o

ambientals. Es una petita de-

formació de la superfície cor-

neal que la fa irregular i que

només es pot compensar amb

lents de contacte especials o

mitjançant la cirurgia.

A nivell d’òptica també us

centreu en teràpies visuals.

Què són exactament?

Hi ha persones, sobretot els

nens, que tenen problemes per

coordinar la visió de tots dos

ulls a la vegada, el que anome-

nem visió binocular i que és

molt necessària per poder lle-

gir o fer activitats que reque-

reixen una bona fixació. Les te-

ràpies visuals són exercicis

que permeten recuperar i

mantenir una bona visió bino-

cular.

I ho feu aquí mateix?

Sí, al nostre centre Cottet de

Joan Maragall nº19 de Girona

ens adaptem al grau que calgui

Des de fa 112 anys Cottet basa el seu manual d’atenció al client centrat en la salut visual iauditiva, en el consell i l’assessorament personalitzat i treballant sempre amb productesd’alta gamma

Lídia Planella, Directora a Gironade Cottet Òptica i Audiologia

recuperar, a l’hora de progra-

mar les sessions. Són unes te-

ràpies que també són molt

efectives per frenar l’evolució

de la miopia.

I la baixa visió?

També la tractem, principal-

ment des del nostre centre a

Portal de l’Àngel a Barcelona.

Parlem de casos com els de

gent gran que no hi veuen, on

aprofitem la poca llum que en-

tra als seus ulls per optimitzar-

la.

I què s’aconsegueix?

En molts casos fer una vida

normal dins les seves possibili-

tats, llegint o cosint per exem-

ple, fent el que els hi agrada i

tornant a disfrutar de la vida i

dels seus.

A Cottet també vetlleu per la

salut auditiva, oi?

Si, des de 1970 a Cottet trac-

tem amb persones que tenen

algun problema d’audició. Ac-

tualment deixem audiòfons de

prova als clients sense cap

compromís de compra, doncs

alguns tenen dubtes del seu

rendiment i prefereixen provar-

lo. A més, els adaptem al tipus

de vida de cadascun. Per exem-

ple, no té res a veure un audiò-

fon per un jove que farà servir

aparells electrònics constant-

ment que el d’una senyora de

la tercdera edat.

Tenen garantia?

Tots els audiòfons a Cottet te-

nen cinc anys de garantia. Tam-

bé oferim una assegurança en

tots els models per trenca-

ment, pèrdua o robatori.

Veig que tampoc descuiden la

moda...

Treballem totes les marques

del mercat, tant en ullera com

ullera de sol. El mercat va ràpid

i hem d’estar molt al carrer per

veure noves tendències, es-

tils,...

Si no tenim algun model a la

botiga fem tot el possible per

trobar-la. Som apassionats de

l’òptica. A més, en el cas dels

vidres, també som multi-marca

però de màxima qualitat i ga-

ranties totals.

I abans de comprar-ne, em

fan un revisió?

Al nostre centre Cottet de Giro-

na l’hi farem una revisió i estudi

de la visió i d’audiologia com-

plert. Fem visites d’entre 30 i

45 minuts. T’esperem!

Lídia Planella, Directora a Gironade Cottet Òptica i Audiologia



NOTÍCIES SALUT

El 27 de setembre la Clínica

Girona va acollir un de lapa-

roscòpia en directe i en tres di-

mensions, coordinat pels Dr.

Ernest Martínez i Joan Ignasi

Mora, de l'equip d'urologia de

la Clínica Girona, juntament

amb el Dr. Antonio Rosales,

cap clínic del Servei d'Urologia

de la Fundació Puigvert de

Barcelona i que col·labora

amb l'Institut d'Urologia de Gi-

rona en les cirurgies laparos-

còpiques complexes des de

l'any 2011. Aquesta jornada va

comptar amb la participació

excepcional del Dr. Richard

Gaston, considerat un dels mi-

El Servei d’Angiologia i Cirur-

gia Vascular de l’Hospital Uni-

versitari de Girona Dr. Josep

Trueta ha estat pioner al nos-

tre país en implantar aquest

estiu dues endopròtesis aòrti-

ques d’última generació. Els

cirurgians ho han dut a terme

amb la innovadora tècnica

EVAS (EndoVascular Aneu-

rysm Sealing) que consisteix

en tractar l’aneurisma d’aor-

ta, el vas sanguini més gran

del cos, per evitar que rebenti.

La intervenció es fa de mane-

ra endovascular, accedint als

vasos per la zona engonal, de

manera molt semblant a la

tècnica EVAR (EndoVascular

Aortic Repair), que es la s’uti-

litza normalment. L’Hospital

Trueta implanta cada any una

cinquantena d’endopròtesis

aòrtiques amb la tècnica des-

crita en aquest article.

Les operacions s’han dut a

terme amb dos malalts amb

patologia aneurismàtica de

l’aorta abdominal i la novetat

consisteix en què els stents

de la tècnica EVAS, que són

un dispositiu en forma de mo-

lla de la mida d’un bolígraf,

porten una bossa que s’omple

d’un polímer especial que se

solidifica en només quatre

minuts.

Això permet segellar comple-

tament l’aneurisme i elimina

del tot el risc d’endofuita, que

és relativament freqüent en la

tècnica EVAR.

La Clínica Bofill ha resultat

guanyadora del concurs Euro-

peu de Vídeos Pink Glove

Dance organitzat per Medline,

amb la finalitat de captar l’a-

tenció dels mitjans socials i

xarxes de comunicació inter-

nacionals. Els professionals

que hi han participat han re-

but un donatiu de 8.000 eu-

ros que seran destinats a la

Fundació Oncolliga Girona,

que lluita entre d’altres contra

el càncer de mama. El vídeo

que es pot veure a la xarxa

mostra a tot el personal amb

guants d’exploració de color

rosa, per celebrar la viva es-

perança de trobar una cura i

per tenir presents a les perso-

nes afectades per la malaltia.

En el vídeo hi col·laboren els

centres de la la seu central de

Girona, el de Platja d’Aro i el

nou centre d’Empuriabrava,

obert aquest any.

Cirurgia

OPERACIÓ PIONERAA GIRONA D’ANEURISME D’AORTA

Solidaritat

LA BOFILL BALLA I GUANYA PEL CÀNCER DE MAMA

Salut Empordà Cooperació

(SEC) ha posat en marxa una

campanya de recollida de ma-

terial ortopèdic per tal de po-

sar en funcionament un ser-

vei de préstec per a persones

amb pocs recursos econò-

mics. L’ONG de la Fundació

Salut Empordà engega aquest

projecte que té com a objec-

tiu afavorir la dignitat de les

persones amb pocs mitjans

econòmics i que estan neces-

sitades de material ortopèdic.

El SEC fa una crida a la pobla-

ció que pugui tenir material

ortopèdic que no utilitzi com

caminadors, cadires de rodes,

crosses, grues o llits articula-

bles, entre d’altres; perquè en

faci donació a l’ONG per po-

der-lo cedir en préstec a per-

sones amb pocs recursos i

que precisen una ajuda tècni-

ca. Per poder fer les dona-

cions cal contactar amb l’en-

t itat al 662 604 962 o a

[email protected].

Solidaritat

RECOLLIDA DE MATERIAL ORTOPÈDIC DE SEGONAMÀ

Formació especialitzada

CURS DE LAPAROSCÒPIA EN 3D A LA CLÍNICA GIRONA

llors especialistes en cirurgia

laparoscòpica. El Dr. Gastón

és considerat el precursor de

la tècnica de prostatectomia

radical laparoscòpica i té una

dilatada experiència en la re-

alització d'aquesta tècnica,

amb la qual ha intervingut

més de 4000 pacients, i que

és considerada avui dia com

la idònia per al tractament

del càncer de pròstata loca-

litzat.

L'objectiu del curs era l'apre-

nentatge de la laparoscòpia

factible a clíniques o hospi-

tals fora dels serveis hospita-

laris públics



Gràcies al projecte “Per una re-

sidència sense subjeccions”, la

gent gran de Sanitas Residen-

cial Gerunda rep no solament

una atenció personalitzada si-

nó també lliure de subjeccions.

Es tracta d’un projecte amb el

que es pretén preservar la dig-

nitat i protegir la integritat dels

residents oferint-los els millors

serveis i atencions al llarg de

les diferents fases de la seva vi-

da.

L’ús de les subjeccions en el

seu moment pretenia prevenir

situacions de risc en determi-

nats tipus de pacients. Tanma-

teix, amb el pas del temps s’ha

demostrat que la seva utilitza-

ció ocasiona alguns problemes

i que disminueix la qualitat de

vida de la persona: aparició

d’úlceres per pressió, inconti-

nència, trastorns conductuals,

immobilitat, atrofia muscular,

etc.

El mètode de treball establert

per Sanitas Residencial Gerun-

da inclou formació per a tot el

personal i un pla d’accions mul-

tidisciplinari. En primer lloc es

realitza un anàlisi exhaustiu de

la situació de cada persona

perquè la diversitat dels casos

requereix d’una planificació

prèvia per determinar quines

conseqüències ha tingut l’ús de

subjeccions i quins seran els

efectes de la seva eliminació.

Sanitas Residencial Gerunda fa més d’un any que no contempla l’úsde subjeccions en l’atenció de la gent gran. Al 2014 s’ha reacreditatel centre com a “Lliure de Subjeccions” confirmant l’èxit del projecte

REPORTATGE SALUT

Una nova forma de cuidar aSanitas Residencial Gerunda



REPORTATGE SALUT

Tan bon punt s'han retirat les

subjeccions, es du a terme un

seguiment per avaluar si la

persona necessita ajudes addi-

cionals com fisioteràpia perso-

nalitzada, teràpies no farmaco-

lògiques, retirada de la medica-

ció neurolèptica o l’adquisició

de recursos tècnics com sen-

sors de moviment o caigudes.

El projecte “Per una residència

sense subjeccions” ha demos-

trat que obtenint tots els bene-

ficis de l’eliminació de les sub-

jeccions, no ha augmentat el

número de caigudes que patei-

xen els residents i es mantenen

en la xifra aquelles que tenen

conseqüències més greus,

com fractures o traumatismes

cranioencefàlics. Fins i tot, s’ha

comprovat que en els centres

sense subjeccions es respira

un ambient més calmat i tran-

quil, on tant residents com tre-

balladors es senten còmodes.

Un canvi de cultura que inclou

la personalització de l’atenció

al resident.

En el programa ha participat

tot el personal de Sanitas Resi-

dencial Gerunda, des dels cui-

dadors i tècnics fins la direcció

del centre, i s’ha comptat amb

el recolzament de les famílies

que han estat puntualment in-

formades sobre les claus del

projecte i les diferents fases del

mateix.

Per a Roger Busqué, director

de Sanitas Residencial Gerun-

da, “l’èxit del projecte és degut

principalment a la implicació

de tot l’equip que conforma

Sanitas Residencial Gerunda i,

sobre tot, al canvi en la manera

de cuidar, sempre respectant

la voluntat del resident”.

SANITAS RESIDENCIAL GERUNDA

Lluís Pericot, 45-45A I 17003 GIRONA I Tel. 902 559 127

sanitasresidencial.com


CASA I DECORACIÓDECORACIÓ_MOBLES_REFORMES


CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ

Ó


A punt per alsprimers freds de l’any

mb l’arribada de la tar-

dor arriben també els

primers freds, i això ob-

liga moltes famílies a posar en

marxa els sistemes de calefac-

ció i a preguntar-se, una vega-

da més, quina és la millor solu-

ció per escalfar la l lar. En

aquest sentit, cal tenir clar, se-

gons dades de l’Institut per a la

Diversificació i Estalvi de l’E-

nergia (IDAE) , que la calefac-

ció representa el 64 per cent

del consum energètic total d’u-

na casa. És a dir, sis de cada

deu euros que dedica cada hi-

vern una família a la despesa

energètica es cremen a la cale-

facció; un desemborsament

considerable, i més ara, amb

una crisi econòmica que afecta

cada vegada més llars i que ha

generat el que s’anomena “po-

bresa energètica”, és a dir, la in-

capacitat d’una família de sa-

tisfer una quantitat mínima de

serveis de l’energia per a les

seves necessitats bàsiques,

com ara mantenir l’habitatge

en unes condicions de climatit-

zació adequades per a la seva

salut.

Una instal·lació i un ús adequat

de la calefacció garanteixen

una factura menys excessiva,

tot i que el clima de la zona

geogràfica en què es viu, els

metres quadrats de l’habitatge,

el tipus i qualitat dels tanca-

ments i l’aïllament tgèrmic de-

terminen en gran mesura les

necessitats de cada casa. Tam-

bé, l’ús de nous sistemes de

calefacció més eficients, com

ara els conotermòstats, i un

correcte manteniment dels

equips permeten reduir el con-

sum energètic entre un 10 i un

40 per cent. En aquest sentit,

els fabricants no paren d’inves-

tigar per adequar la seva oferta

a les tendències europees en-

caminades a millorar les pres-

tacions energètiques dels equi-

ps, a reduir la contaminació i a

aplicar de forma més genera-

litzada les energies renovables.

Els diversos tipus de calefacció, a anàlisiLes noves tendències en el sector aposten per reduir l’espai de les instal·lacions amb equipsmés compactes, sistemes que afavoreixen el màxim confort amb el mínim consum, ladisminució de la contaminació acústica i l’ús de la tecnologia sense fils

A




Més disseny, mateixa funció

Els radiadors, que s’uneixen a

través d’un circuit i es repartei-

xen en les diverses estances de

la casa, intercanviant l’escalfor

entre l’aigua calenta i l’espai

que es vol calefactar, són junta-

ment amb la caldera l’altre ele-

ment fonamental en els siste-

mes de calefacció central indi-

vidual. Però a banda de la seva

funcionalitat específica, i grà-

cies al pes important que han

anat adquirint en la decoració

de la llar, actualment el sector

de la calefacció comercialitza

una àmplia oferta de radiadors

de disseny contemporani que

ja no cal ocultar, i que s’han

convertit en un focus decoratiu

dins de qualsevol estança.

El disseny tradicional dels ra-

diadors ha experimentat una

revolucionària transformació

en els últims anys. Les formes

es regeixen ara per criteris fun-

cionals, però també estètics, i

els models blancs de línies rec-

tes competeixen amb acabats

curvilinis o helicoïdals, que

s’arriben a camuflar a les pa-

rets com un element més de la

decoració.

Al mercat es comercialitzen

models dissenyats per inte-

grar-se plenament a l’espai, o

models que desafien la grave-

tat amb formes suspeses o que

fan alhora la funció d’un tova-

lloler o un prestatge.

Pel que fa als materials, l’alumi-

ni, l’acer inoxidable i el ferro fos

són els preferits per als fabri-

cants. Es tracta de materials

d’una gran durabilitat, que re-

sisteixen el pas del temps i

combinen amb la majoria de

colors. L’acer s’utilitza en ra-

diadors amb forma de panells

amb dissenys extraplans. Els

de ferro fos són ideals per a

ambients rústics, i els d’alumini

són els més sol·licitats, ja que

són els millors transmissors de

la calor i s’escalfen molt ràpi-

dament.

Els radiadors s’han convertit en una peça clau del disseny interior de la casa, que destaca nonomés per la seva funcionalitat, centrada en intercanviar l’escalfor entre l’aigua calenta il’espai que es vol calefactar, sinó també pel seu alt valor ornamental, que ja no cal ocultar

Foto:R

adiado

rmod

elDéd

alo,d’Irs

ap.


Juntament amb lacaldera, els

radiadors són pecesfonamentals de lacalefacció central

Foto:R

adiado

rQua

draq

ua,d

isseny

atpe

rDom

enicode

Palope

raIrs

ap.

Dispo

nibletant

enmod

elhidràu

licco

melèc

tric.



Considerant el tipus de com-

bustió, les calderes poden ser

atmosfèriques, en què la com-

bustió es fa en contacte amb

l’aire de l’estança on es troba

ubicada (la seva instal·lació es-

tà prohibida des del 2010); es-

tanques, en què l’admissió d’a-

ire i l’evaquació de gasos es

produeixen en una càmera tan-

cada, sense cap tipus de con-

tacte amb l’aire del local en

què es troba instal·lada; de mo-

dulació automàtica de la flama,

amb un sistema que minimitza

les arrancades i les parades de

l’aparell, i que permet estalviar

energia en adequar l’aportació

d’escalfor a les necessitats mit-

jançant el control de la potèn-

cia tèrmica aportada; de baixa

temperatura, que treballen

amb temperatures de retorn

de l’aigua d’entre uns 40 i uns

60ºC i amb baixa temperatura

de fums (90-120ªC), i d’una al-

ta eficàcia; i finalment, de con-

densació, que recuperen part

de l’escalfor de la combustió,

particularment l’escalfor latent

del vapor d’aigua que es produ-

eix durant el procés.

Les calderes de condensació

tenen una temperatura òptima

d’operació de 30-50ºC del cir-

cuit de calefacció, i emeten

fums gairebé freds, a tempera-

tures de només 40-60ºC. De

fet, aquestes calderes arriben a

la Classe 5 pel que fa a emissió

d’òxids de nitrogen. És a dir,

les emissions d’aquests òxids,

que originen la pluja àcida, es

troben entre les més baixes.

Les emissions de CO2 són difí-

cilment evitables, però es po-

den reduir si disminueix el con-

sum de gas. En aquest sentit, la

major eficiència de la conden-

sació implica un menor con-

sum de combustible i, en con-

seqüència, una menor emissió

de diòxid de carboni, que és el

principal causant de l’efecte hi-

vernacle.

Una aposta clara en l’àmbit de la calefacció són les calderes murals de condensació que, adiferència de les convencionals, permeten convertir el vapor en aigua líquida.Aquest procésaugmenta l’eficiència de la combustió i permet combustions molt menys contaminants.

Respectuoses amb el mediLes noves calderes, més ecològiques i eficients


Les calderes muralsde condensació

arriben a la Classe 5pel que fa a l’emissiód’òxids de nitrogen


Les energies renovables són

una alternativa als com-

bustibles tradicionals. I en els

últims anys, les calderes de

biomassa s’han convertit en

una opció més per escalfar

l’aigua de casa o generar cale-

facció. L’estalvi derivat de la

substitució de combustibles

fòssils per combustibles de

biomassa és del 40%: escalfar

amb pèl·lets –petits cilindres a

base de rebuig de fusta– és un

40%més barat que amb gas.

Les calderes de biomassa són

calderes d’alt rendiment, per

sobre del 95%, que utilitzen

com a font d’energia un bio-

combustible renovable. El més

habitual és el pèl·let, però tam-

bé és possible utilitzar cloves

de fruits secs o pinyols d’oliva.

De biomassa

Foto:C

alde

ramuralde

cond

ensacióTh

emaCon

dens

,deSa

unierD

uval.




En el sistema de calefacció de

terra radiant per aigua, l’opció

per a una futura instal·lació de

climatització per refrigerar a

l’estiu és possible sense com-

plicacions: els costos de la in-

versió addicional són relativa-

ment baixos. En aquest sis-

tema, amb una total capacitat

d’integració arquitectònica,

l’únic equip visible però discret

i silenciós és el deshumidifi-

cador, que consisteix en una

única unitat, instal·lada a la

zona central de la casa. Però

cal tenir en compte que si es

vol instal·lar el sistema de cli-

matització en terra radiant per

a l’estiu, cal haver fet abans

una previsió del muntatge, ja

que la col·locació dels tubs

varia respecte del sistema de

calefacció.

En el sistema de refrigeració, el

terra radiant representa un es-

talvi econòmic molt important,

d’un 50%, ja que els aparells

treballen a la meitat de potèn-

cia i el consum d’energia i, per

tant, els costos de manteni-

ment es redueixen consider-

ablement respecte de la util-

ització dels sistemes d’aire

condicionat habituals

Fred i calor en un

Tot i estar inspirada en la civi-

lització de l’antiga Roma, on

s’ambientava tota la casa es-

calfant els sostres dels soterra-

nis, el sistema de terra radiant

ha revolucionat el concepte ac-

tual de calefacció. De fet, fa

molts anys que funciona als

països nòrdics, però a l’Estat

espanyol ha estat desconegu-

da durant molt de temps. Es va

començar a col·locar amb èxit

en hotels i grans superfícies, i

ara ja s’instal·la en l’àmbit

domèstic sobretot en edificis

de nova construcció. La cale-

facció per sòl radiant funciona

amb tubs d’aigua calenta –en

canonades de plàstic, de polie-

tilè reticulat– o cables elèctrics

col·locats sota el terra de la ca-

sa. Pot ser elèctrica o per ai-

gua: la instal·lació de l’elèctrica

és més barata que la d’aigua,

però el seu consum és més

elevat. Per contra, en cas d’a-

varia, amb l’elèctrica no cal ai-

xecar tot el terra, com passa

amb la d’aigua.

Un dels grans avantatges del

terra tèrmic o radiant per aigua

és que ofereix una temperatu-

ra progressiva i natural, amb

una evacuació silenciosa i sen-

se que s’arribin a formar capes

de temperatura molestes, a di-

ferència dels sistemes tradicio-

nals, amb una escassa unifor-

mitat superficial que comporta

moltes vegades sensació d’in-

comoditat. Un punt important

en el seu funcionament és el

muntatge de regulació, que

consisteix en un sistema in-

tel·ligent que controla la tem-

peratura en funció de diversos

paràmetres de l’habitatge, l’u-

suari i l’exterior, que molts sis-

temes tradicionals no tenen en

compte.

Un altre dels grans avantatges

dels sistemes de calefacció per

sòl radiant és l’estalvi: l’emissió

de l’escalfor per radiació deriva

en una pèrdua d’escalfor me-

nor per les parets, sostre i te-

rra, que dóna com a resultat un

important estalvi energètic.

Per l’obtenció de les mateixes

condicions calorífiques al ma-

teix espai, cal entre un 15% i un

20% menys d’energia en els

mètodes de calefacció per sòl

radiant.

La climatització que noes veu ni ocupa espaiEntre els principals avantatges de la calefacció per sòl o terraradiant hi ha un interessant estalvi energètic i una instal·lacióinvisible que no ocupa espai

Originari de l’antigaRoma, el terraradiant fa molts

anys que s’utilitzaals països nòrdics



Una altra alternativa que està

guanyant adeptes en els últims

anys per aconseguir el màxim

estalvi energètic elèctric en la

generació de calor són els

emissors tèrmics, també

anomenats emissors ter-

moelèctrics o ecoemissors

que, com que no realitzen com-

bustió, no produeixen emis-

sions novices per al medi ambi-

ent.

Aquesta variant de calefacció

elèctrica es comercialitza en

dues versions: de tecnologia

seca o de fluid –la majoria dels

disponibles al mercat ho són–.

Aquests últims són més lents

però tenen una millor inèrcia

tèrmica, que fa que un cop

aconseguida la temperatura

desitjada, la mantinguin durant

més temps amb un consum

energètic menor.

Tots dos tipus estan formats

per un cos d’alumini i una re-

sistència d’acer inoxidable que,

en un cas escalfa el fluid tèrmic

i, en l’altre, unes plaques d’alta

capacitat de retenció de calor.

Emissors termoelèctrics


Dins el sector de la calefacció

elèctrica, els acumuladors de

calor s’han convertit en un sis-

tema econòmic, d’instal·lació

senzilla, sense obres, segur

–no requereix ni dipòsits de

combustible ni circuits hidràu-

lics i, per tant, sense risc de fui-

tes d’aigua–, net, fàcil de fer

servir, de manteniment pràcti-

cament inexistent, que no con-

tamina –no emet fums i utilitza

l’energia més neta que es co-

neix, l’electricitat–, i estètica-

ment molt avançar, que es pot

instal·lar tant en edificis de no-

va construcció com en cases

antigues, sense necessitat de

fer reformes.

Els acumuladors de calor són

aparells elèctrics amb ele-

ments refractaris al seu inte-

rior que, gràcies a un cicle de

càrrega i descàrrega, acumulen

calor a través de les seves re-

sistències elèctriques, general-

ment durant les hores vall o de

tarifa reduïda, per emetre-la

durant la resta del dia. Estan

formats per un nucli acumula-

dor compost de rajoles re-

fractàries amb alta capacitat

d’absorció i emmagatzematge

de calor, envoltat de resistèn-

cies elèctriques que esclafen

aquest nucli fins als 700ºC. Les

resistències i el nucli es troben

recoberts d’un aïllament tèr-

mic que conserva l’escalfor i

impedeix que l’aparell exterior

se sobreescalfi més del que

està permès per seguretat.

Barata, segura,neta i còmodaEls acumuladors elèctrics de calor s’hanconvertit en una opció molt rendible peraprofitar la tarifa de descriminació horària

Un dels avantatgesde la instal·lació dels

acumuladors decalor és que nonecessita obres




Un ús responsable dels siste-

mes de calefacció pot repre-

sentar un important percentat-

ge en la reducció de la despesa

en la factura del gas, ja que ga-

irebé la meitat de l’energia que

gasten les famílies espanyoles

és per escalfar els seus habi-

tatges. Però estalviar en cale-

facció no és difícil; només cal

posar en pràctica unes petites

pautes de conducta que ens

permetin reduir la despesa d’e-

nergia entre un 10% i un 40%.

Aquestes són algunes recoma-

nacions que fa l’IDAE, Institut

per a la Diversificació i l’Estalvi

d’Energia:

*Una temperatura de 20ºC és

suficient per mantenir el con-

fort en un habitatge. Als dormi-

toris aquesta temperatura es

pot rebaixar entre 3 i 5 ºC.

*Apaga la calefacció durant la

nit i torna-la a engegar al matí

després d’haver ventilat la casa

i tancat les finestres.

*Les vàlvules termostàtiques

en radiadors i els termòstats

programables són solucions

assequibles, fàcils de col·locar i

que es poden amortitzar ràpi-

dament pels importants estal-

vis d’energia que generen (en-

tre un 8 i un 13%).

*Si surts de casa durant unes

hores, redueix la posició del

termòstat a 15ºC.

*No esperis que es faci malbé

l’equip: un manteniment ade-

quat de la caldera individual

estalvia fins a un 15% d’ener-

gia.

*L’aire contingut a l’interior

dels radiadors dif iculta la

transmissió de calor des de

l’aigua calenta a l’exterior. Per

tant, és convenient purgar

aquest aire com a mínim un

cop l’any.

*No cobreixis ni col·loquis cap

objecte al costat dels radia-

dors; això dificulta l’adequada

difusió de l’aire calent.

*Per ventilar completament

una habitació només cal obrir

les finestres al voltant de 10 mi-

nuts: no es necessita més

temps per renovar l’aire.

*Tanca les persianes i cortines

a la nit: això evita importants

pèrdues d’escalfor. En contra-

partida, aixeca les persianes de

dia, per aprofitar tant la calor

com la llum solar.

*En construir o reformar una

casa, és important col·locar-hi

un bon aïllament per als tanca-

ments a l’exterior. Es recoma-

nen també les finestres de do-

ble vidre i els tancaments amb

trencament de pont tèrmic. Un

habitatge ben aïllat pot estal-

viar fins a un n30% en la des-

pesa en calefacció

Eficiència,màxim estalviUna família mitjana pot estalviar fins a 1.200euros l’any si pren consciència d’algunshàbits d’eficiència energètica


Hi ha mesures debaix cost o sensecost que redueixenla despesa d’energiaentre el 10 i el 40%


El mercat de les estufes i les llars de foc ha evolucionat molt en els últims anys i s’hi hanintroduït millores importants en el camp del disseny i de la tecnologia encaminades aobtenir un major rendiment calorífic i més seguretat en el seu funcionament

L’escalfor més primitiva i naturalLa xemeneia aporta a la casa un valor afegit especial

La utilització del foc com a mit-

jà de calefacció és gairebé tan

antiga com l’existència de l’ho-

me. I la llenya ha sigut el com-

bustible utilitzat històricament

per escalfar l’ambient i resgu-

ardar-se del fred, malgrat que

el seu ús a cel obert sempre ha

restat eficàcia al seu poder ca-

lorífic. Primer de pedra i des-

prés de fosa, el naixement de

les llars de foc tancades dins

les cases van començar a apro-

fitar el veritable potencial de la

llenya.

Però a banda del seu gran po-

der calorífic, una llar de foc té

un valor afegit dins d’una casa

que no tenen altres sistemes

de calefacció que proporcionen

escalfor immediata i eviten ha-

ver de recollir les cendres l’en-

demà. La llar de foc s’ha con-

vertit en un important element

arquitectònic i decoratiu. Més

enllà de la tradicional combus-

tió de llenya oberta, ha passat

de ser una simple font d’escal-

for a convertir-se en un impor-

tant element ornamental que

abasta una àmplia oferta d’es-

tils, des del rústic fins al mo-

dern i avantguardista.

Les llars de foc varien segons el

tipus de combustible que uti-

litzen per alimentar el foc. Les

tradicionals són de llenya o

carbó, que han de complir uns

requisits de construcció i dis-

posar de llicència d’obres per a

la seva instal·lació. Solen ser de

foc obert, i el més habitual és

que la zona on es fa la combus-

tió sigui de rajola refractària.

Una altra opció són les llars de

foc tancades, normalment amb

una porta de vidre, més segu-

res i que milloren el rendiment

tèrmic. Aquests models solen

incorporar un regulador de la

flama, que permet controlar la

força del foc. Segons l’Associa-

ció Espanyola de Fabricants

d’Estufes, Llars de Foc i Cuines

per a Combustibles Sòlids (AE-

FECC), les instal·lacions ali-

mentades amb llenya o carbó

respecten el medi ambient, són

ecològiques i no contaminen.

Les llars de foctancades són méssegures i tenen unmillor rendiment

tèrmic




TOT Girona I 89


Actualment, la indústria posa a

l’abast del consumidor que no

es vol preocupar de l’emma-

gatzematge de la llenya ni del

manteniment constant de la

llar, models que funcionen amb

gas, natural, butà o propà. La

seva fàcil instal·lació ha donat

ales als dissenyadors i, junta-

ment amb models que imiten

les llars de foc tradicionals, es

poden trobar opcions innova-

dores que proposen, per exem-

ple, penjar la llar de foc en una

paret o ubicar-la al bell mig d’u-

na estança.

Les llars de foc de gas no allibe-

ren partícules a l’aire, no extre-

uen l’aire de l’estança on s’ub-

iquen per alimentar el foc i el

seu maneig és tan senzill com

accionar un simple mecanisme

per regular la intensitat de l’es-

calfor. La seva eficiència també

marca la diferència: hi ha mo-

dels capaços d’aprofitar fins al

90% de l’escalfor que genera la

llar de foc.

Per altra banda, les llars de foc

elèctriques són les més senzi-

lles d’instal·lar. No requereixen

sortida de fums ni un manteni-

ment especial, sinó que n’hi ha

prou amb connectar-les a la

xarxa. A més, permeten regular

la intensitat de l’escalfor, dispo-

sen de simuladors de flames i

algunes fins i tot funcionen

amb comandament a distàn-

cia.

De nova generació


90 I TOT Girona

TENUEE,essència de fusta

ENUEE s'especialitza en

el disseny i construcció

de productes de mobi-

liari a mida on es treballa la fus-

ta massissa, tant el roure com

la teca. L'empresa articula les

seves col·leccions en cinc lí-

nies: cuines, mobiliari, decora-

ció, parquet i projectes.

Des que entra un client per la

porta fins que el mateix client

rep el mobiliari a casa seva hi

ha tot un procés d'assessora-

ment, disseny, producció,

transport i feina de muntatge

que fa que el client rebi un ser-

vei de principi a fi i obtingui

com a resultat una feina ben

estudiada i precisa. A TENUEE

ens agrada dir que venem

il·lusions, i per això, per nosal-

tres, un bon assessorament ini-

cial és vital per obtenir bones

sensacions abans de fabricar

qualsevol producte.

Durant la fase de disseny es te-

nen en compte des dels factors

estètics fins als estructurals de

la peça que s'està dissenyant i

que s'haurà de fabricar. En la fi-

losofia de TENUEE és molt im-

portant el compromís amb la

qualitat del mobiliari final, que

s'aconsegueix amb un bon pro-

cés de producció i manipulació

durant el transport i muntatge.

L’essència

La fusta de roure massís s'obté

de tales controlades amb certi-

ficat ecològic, i es treballa amb

precisió industrial sota un con-

trol exhaustiu a les nostres fà-

briques. El roure es tracta acu-

radament amb olis naturals per

obtenir un producte polit, fàcil

de netejar i amb la textura real

de la fusta, segellant el porus

per protegir-la de líquids i bru-

tícia.

La teca, en canvi, té darrera un

procés molt més artesanal. La

fusta de teca amb què treballa

TENUEE es fabrica amb un mí-

nim de 2 centímetres d'espes-

sor i podem arribar a gruixos

considerables. La teca arriba

acabada amb una cera especial

que protegeix la fusta i li dóna

l 'aspecte rústic que es vol

aconseguir amb aquest tipus

de material.

Cada vegada més, dins les nos-

tres col·leccions més moder-

nes es combina la fusta amb el

ferro per donar un contrast

estètic a l’estança, i es mescla

la rusticitat d’un material amb

el minimalisme i el purisme de

l’altra. El ferro es treballa amb

diversos acabats, tant pintat al

forn de color negre com oxidat,

entre d'altres.

T

PUBLIREPORTATGE CASA I DECORACIÓ


TENUEE

Crta. Barcelona, 469 (l’Avellaneda) I GIRONA I Tel. 972 410 786

www.tenuee.net

TENUEE Cucinee

Un dels productes potents,

consolidats i distintius de la fir-

ma TENUEE són les cuines, que

es construeixen integralment

de fusta massissa. Tota l'es-

tructura interior de la cuina i

els calaixos són de fusta de

roure. Amb això aconseguim un

producte coherent amb la resta

de la cuina i dóna com a resul-

tat una cuina amb garantia de

per vida. Pel que fa als frontals i

acabats, el client pot escollir si

prefereix fusta de roure o de te-

ca, i el color. També tenim un

sector de clients que opta per

una cuina lacada en blanc; en

aquest cas mantenim l'estruc-

tura interior de fusta massissa,

d'aquesta manera podem ofe-

rir una garantia de qualitat sen-

se oblidar mai el factor estètic

que desitja el client.

Les cuines TENUEE represen-

ten un producte innovador i re-

volucionari que no deixen indi-

ferent ni el que les observa ni el

que les utilitza dia a dia.

PUBLIREPORTATGE CASA I DECORACIÓ


Foto: Mango

MODA I BELLESAMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS


Cremar calories, mésde moda que mai

er a un esportista, una

peça de roba només pot

ser bona si s’adapta per-

fectament al seu cos i li permet

una bona llibertat de movi-

ments. Els patrons actuals de

les principals firmes de roba es-

portiva es basen en la incorpo-

ració d’una precisa proporció

de tensió i llibertat per propo-

cionar comoditat i agilitat de

moviments i una barreja estra-

tègica de materials innovadors

produïts per satisfer les neces-

sitats de rendiment de l’espor-

tista i els requisits específics de

cada esport.

En aquest context, el mercat ac-

tual ofereix centenars de tipus

de materials per a la fabricació

de les peces tècniques. Gairebé

totes les marques en fabriquen

o n’utilitzen en exclusiva, però

en realitat, entre els de les unes

i els de les altres hi sol haver di-

ferències mínimes. Els mate-

rials bàsics, per tant, són gaire-

bé els mateixos, les desigualtats

entre les col·leccions de cada

marca són sobretot els detalls

d’acabats i els aspectes estè-

tics. En aquest cas, el que és re-

alment important són les pres-

tacions tècniques de cada peça,

i això es mesura amb una sèrie

de paràmetres comuns, com

ara la columna d’aigua o el nivell

de transpiració de cada disseny.

Resumint: per a la pràctica de

qualsevol esport, activitat en la

qual predomina el moviment,

l’aspecte clau de l’equipament

ha de ser la funcionalitat. Però a

més, en els esports d’hivern,

com ara l’esquí o el surf de neu,

aquesta activitat es desenvolu-

pa generalment en un medi

hostil. Per tant, les prestacions

tècniques de les peces han de

ser les necessàies per superar

les condicions normals en què

es practica l’espoirt la majoria

de les vegades. En aquests ca-

sos, la protecció de la humitat,

el fred, el vent o la neu ha de ser

l’objectiu principal de la roba i, a

més, aquesta protecció haurà

de ser tan duradora com sigui

possible. Per tant, cal apostar

per la qualitat, saber què es

compra i quin ús se li donarà.

La roba esportiva uneix disseny i tecnologiaElasticitat, absorció, transpiració, impermeabilitat i lleugeresa, per aconseguir un majorrendiment. Aquestes són les propietats que s’exigeixen a les peces esportives, quedestaquen pel desenvolupament d’una tecnologia que permet el màxim confort i seguretat

PAriadna Ventura Ros

ESPORTS MODA I BELLESA




A l’hivern, les tardes fosques i

els matins humits poden fer

que córrer sigui tot un desafia-

ment. Per tant afrontar de

manera apropiada l’exercici du-

rant aquesta estació, amb un

bon equipament, és bàsic. En

primer l loc, cal portar una

samarreta de capa bàsica tèc-

nica, que permeti mantenir la

humitat l luny de la pel l . Al

damunt es pot portar una altra

peça apropiada per al fred. I si

fa vent o plou, no es pot oblidar

la jaqueta. Tota la roba d’hivern

ha de ser transpirable per

mantenir el cos calent sense

arribar a un sobreescalfament.

Segons els experts, no fa mai

massa fred o humitat si es va

equipat amb la roba adequada.

Gràcies a la tecnologia més re-

cent, com ara la tècnica sense

costures o la Inner-Muscle, que

millora el moviment i la postura

de l’esportista, córrer durant la

temporada de fred és ara molt

més còmode que en el passat.

Per tant, per córrer de forma

adequada, és important fer-ho

com una ceba: vestir-se en

capes.

Atletisme i “running”

Per capesEl dissenys actuals ja han des-

terrat la idea que com més

gruixuda sigui la roba, menys

fred es passa. Ara, sabent que

el nostre cos genera calor i que

cal estalviar i optimitzar aques-

ta energia, les col·leccions es

fonamenten en el sistema mul-

ticapa. La primera capa és la

formada per les peces que es-

tan en contacte directe amb la

pell, fredes o tèrmiques, cenyi-

des i amb una gran transpiració

per mantenir el cos sec de su-

or. La segona capa és la que in-

corpora les propietats aïllants

tèrmiques i és l’encarregada de

mantenir la calor i evacuar la

transpiració.

Les característiques tècniques

dels materials utilitzats són el

més important de la tercera ca-

pa, la que exerceix la protecció i

l’aïllament de la pluja, la neu o

el vent. En aquesta tercera ca-

pa, el laminat –que consisteix a

enganxar una membrana sobre

un suport tèxtil– és el sistema

que marca la pauta. El suport

tèxtil, en aquest cas, és l’encar-

regat d’oferir resistència a l’es-

quinç i a l’abrasió, flexibilitat o

rigidesa segons convingui re-

pel·lir l’aigua, i la membrana, de

proporcionar impermeabilitat

al vent i a l’aigua, transpiració i

elasticitat. Cada marca sol uti-

litzar teixits i membranes pro-

pis, però entre les més conegu-

des del mercat hi ha el Gore-

Tex.

Foto: Mango

Foto: Mango


ESPORTS MODA I BELLESAESPORTS MODA I BELLESA

Per a entrenaments d’estudi,

com ara la barra, el ioga, la

dansa o el pilates, el més reco-

manable és portar peces suaus

i transpirables que ofereixin

flexibilitat i llibertat de movi-

ment. En aquest tipus d’es-

ports, el principi fonamental és

la comoditat. Qualsevol vesti-

menta ha de ser, per sobre de

tot, còmoda, que permeti

moure’s lliurement, fer inver-

sions, flexions endavant, en-

darrere, estar uns minuts en

relaxament, asseure’s amb les

cames creuades, aixecar els

braços, doblegar les cames i

molt més. En el cas del ioga o

el pilates, per exemple, un dels

principis fonamentals és l’acti-

vació muscular adequada. L’in-

structor o professor ha poder

de veure, per tant, com actuen

els muscles del centre en-

ergètic en cada moviment. A

més, un nombre considerable

d’exercicis requereixen que es

treballi amb les cames aix-

ecades. Per tant, els pantalons

i les smarretes ajustats són

essencials durant l’entrena-

ment. En el cas de les dones,

per al pit, més important que la

subjecció és l’elasticitat i l’ab-

sència de costures. Moltes pos-

tures es fan en posició estira-

da, i per tant és important evi-

tar els frecs.

Entrenaments d’estudi

Parlar de dansa i de ballet és

parlar del cos. Per tant, en

aquesta pràctica, el cos és

l’element essencial, i el que cal

potenciar. En aquest sentit, la

indumentària per al ballet ha

de respectar dos paràmetres

bàsics. El primer, que no obsta-

culitzi ni limiti els moviments

del ballarí per adaptar-se a les

exigències de la coreografia. I

el segon, important sobretot

damunt l’escenari, que aquesta

vestimenta actuï de llenguatge

per reforçar i acompanyar el

missatge que el creador de l’o-

bra vol transmetre.

A l’estudi, en el moment de

practicar, cal portar una roba

ajustada al cos i pràctica, i so-

bretot que permeti al professor

veure el cos de l’alumne amb

detall. Per a les noies, el millor

és un mallot, al qual se li pot

posar una faldilleta al damunt. I

el millor és portar mitjons, i no

mitges, fins als 11 o 12 anys. Les

cames nues permeten que,

mentre es fan els moviments,

el professor pugui veure si tots

els muscles del cos treballen

correctament.

Però les mitges o malles man-

tenen les cames calentes i aju-

den a prevenir lesions. També

prevenen que els muscles de

les cames de les ballarines

pateixin rampes i les ajuda a

mantenir l’escalfor després de

l’escalfament.

Pel que fa al calçat, les noies

poden portar sabatilles planes

de pell, tela o setí nuades amb

goma o cintes. Més endavant

es poden portar les de puntes

amb cintes.

Per a la resta de dances, si no

hi ha imposició en el vestuari,

la millor opció és una samar-

reta de màniga curta o de

tirants més aviat cenyida al

cos, unes malles, uns leggins o

un pantaló de dansa i unes

sabatilles de modern jazz.

Dansa i ballet

Foto: Mango



Per rodar amb comoditat i, so-

bretot, seguretat, l’equipatge

per a la pràctica del ciclisme i

la bicicleta tot terreny (moun-

tain bike) és molt important. La

samarreta que s’util itza en

aquest cas és el mallot. De fet,

si bé qualevol samarreta Dry

Fit pot anar bé, l’ideal és fer

servir un mallot de ciclisme

perquè s’ajusta al cos (el vent

no molesta) i porta butxaques

de ràpid accés a l’espatlla, on

s’hi poden col·locar líquids o

menjar per recuperar energia

mentre s’està rodant. A

l’hivern, a més, és molt reco-

manable fer servir mànigues

de neoprè als braços, una

samarreta interior tèrmica com

a primera capa, i una bona

peça tècnica tallavent, per util-

itzar en les baixades quan fa

més fred.

Pel que fa al pantaló, el més im-

portant és que sigui prou cò-

mode perquè el cos aguanti es-

tar assegut durant unes

quantes hores. El culot és la

peça tècnica per excel·lència

per al ciclisme, i es pot trobar

amb tirants o sense.

Amb l’augment d’aficionats a

les modalitats de descens i

BMX (Bike Moto Cross), cada

vegada hi ha més gent que util-

itza roba per a bicicleta tot ter-

reny més casual com per ex-

emple un pantaló de tipus

bermuda.

Per últim, els guants s’utilitzen

per protegir el ciclista de les

caigudes i perquè aquest s’a-

ferri millor al manillar de la bici-

cleta si li suen les mans. N’hi ha

de més lleugers per a l’estiu i

de més gruixuts i amb teixits

tèrmics per a l’hivern. És reco-

manable que portin protecció

als nusos dels dits i a les

falanges per evitar lesions en

cas de caiguda.

Ciclisme i “mountain bike”




L’esquí i, en general, els esports

d’hivern, són esports que ex-

igeixen una bona preparació i,

sobretot, disposar de l’equip

adequat per poder-los disfrutar

amb totes les garanties.

L’esquiador, a més d’anar ben

abrigat i protegit contra el fred,

necessita alliberar els excessos

de calor i humitat que produeix

el seu cos quan està en movi-

ment. Per això, la seva

equipació està formada per

una superposició de peces,

que garanteixen una adequada

protecció. El primer nivell d’aïl-

lament correspon a la samar-

reta, que s’ha d’arrapar perfec-

tament al cos i aïllar la tran-

spiració de la pell mantenint-la

seca i calenta. El segon nivell

de protecció pertany als jerseis

i folres polars, que han d’estar

elaborats amb fibres sintè-

tiques derivades del tefló ex-

pandit i del polièster, i posseir

una gran capacitat aïllant i ter-

moreguladora. En aquest

segon nivell termoregulador el

més important és que la peça,

a més d’abrigar, continuï expul-

sant la humitat corporal. La

granota, els pantalons i

l’anorac constitueixen l’última

capa. Des del seu interior fins a

l’exterior, aquestes peces se

solen fabricar amb diverses fi-

bres que incorporen una mem-

brana transpirable i imperme-

able. Aquestes són les peces

que resguarden l’esquiador de

les inclemències meteo-

rològiques com el fred, la pluja,

la neu o el vent.

Esquí i esports d’hivern


ALIMENTACIÓCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI



COMERÇ ALIMENTACIÓ


El detall del comerçde proximitat

bans tot era granel i tots

els envasos retornables

i reciclables. I tot el que

podia ser fresc ho era i del pri-

mer comerç de la cantonada.

La carn era morta el dimarts o

el divendres, i tot el peix era de

la flota de la Costa Brava, El pa,

blanc o negre, era calent, pas-

tat, fermentat, llevat i cuit, i

comprat cada dia. I les fruites i

verdures, totes eren del temps.

Avui, fins i tot, les grans cade-

nes comercials han detectat

canvis socials i d’hàbits i han

començat a apostar per ten-

dències de consum que no han

sortit dels seus despatxos.

Tornen formes de comerç i

consum que ja s’havien donat

per desterrades. La ciutadania,

tocada per la crisi econòmica,

ha començat a prendre cons-

ciència de la necessitat de pre-

servar l’entorn. A més, el nou

escenari econòmic ha forçat a

estalviar i a mirar prim. I a ve-

gades tot això va lligat: els pro-

ductes a granel i sense envàs

han de ser més barats si estal-

vies els envasos que també

pots reciclar. Els productes

frescs de proximitat, els de qui-

lòmetre zero, també aporten

molts de beneficis: per un cos-

tat afavoreixen l’economia de

l’entorn, per l’altre, solen ser

més saludables i, a més, són

molt saborosos a nivell gastro-

nòmic.

El Mercat del Lleó, de Girona,

és un d’aquests espais que re-

sumeix tota aquesta filosofia

de consum responsable i cons-

cient. A banda de celebrar els

70 anys d’aquest espai emble-

màtic de la gastronomia de la

ciutat, també cal veure com

una notícia important l’obertu-

ra de l’espai els divendres a la

tarda, Atès que no serà el pri-

mer cop que es tira endavant

l’obertura els divendres a la

tarda, cal esperar la resposta

dels clients i de tots els pla-

cers, perquè l’experiència es

consolidi i, fins i tot, s’allargui

altres tardes de la setmana.

Aquestes planes especials de-

dicades al comerç d’alimenta-

ció hi trobareu molt ben expli-

cades totes les tendències d’a-

limentació i consum, que no

fan res més que resumir les in-

qüietuds dels nous consumi-

dors. Hi juguen un paper fona-

mental les botigues de venda a

granel i les de producció ecolò-

gica. També és cert que, sovint,

les botigues de productes eco-

lògics tenen una clientela més

conscient i disposada a treba-

llar més a casa per preservar el

medi ambient.

El granel, el fresc i el “Km 0” són tendènciaLa consciència per la preservació delmedi ambient, la crisi i l’estalvi econòmic fan que torninformes de comerç i consum que ja s’havien donat per desterrades, com els productes agranel i sense envàs, i els productes frescs de proximitat, de quilòmetre zero

AEls 70 anys del

Mercat del Lleó és, amés d’una bona

notícia, un senyal debona salut


PEIXATERIES ALIMENTACIÓ


El peix, clau per la salut

La cuina basada en la tant elo-

giada dieta mediterrània ga-

ranteix una equilibrada ingesta

d’aliments que proporcionen

les proteïnes, les vitamines, els

minerals, els greixos i la fibra

que el cos humà necessita. I en

base a aquesta premissa, el

peix és, juntament amb els ce-

reals, els llegums, les fruites,

les hortalisses i l’oli d’oliva, un

dels pilars que constitueix la

base d’aquesta alimentació.

De fet el peix té un alt percen-

tatge de proteïnes de tant bo-

na qualitat com les de la carn,

però de més fàcil digestió. Els

seus greixos són rics en àcids

grassos poliinsaturats (omega

3), que ajuden a regular els ni-

vells correctes de colesterol a

la sang i disminueixen el risc

de patir malalties cardiovascu-

lars. El peix és també una bona

font de iode, i conté ferro, mag-

nesi, calci, vitamines A, D, C i

algunes del grup B, a més de

nivells de sals minerals reco-

manables per a la salut i molt

importants per al creixement.

Però el peix reuneix també tots

els requisits per al desenvolup-

tament de gèrmens: és un pro-

ducte ric en nutrients i té mol-

ta humitat i un pH alt. Aques-

Els peixaters són els professionals responsables de tractar iconservar el peix i el marisc en perfectes condicions de gust isalubritat per al seu consum

El consumidor had’exigir una etiquetaon aparegui tota lainformació sobre elpeix que compra

PEIXATERIA CORCOLLC/ Campcardós, 11 baixos972 231 853

PEIXATERIA CORCOLLC/ Bastiments, 2 baixos972 233 525

PEIXATERIA FRUITS DEL MARC/ Maluquer Salvador, 15 baixos972 412 015

PEIXATERIA M. SUÑERC/ santa Eugènia, 20 Baixos972 206 276

PEIXOS PUIGNAUAvda. Sant Narcís, 65 baixos972 240 461

PEIXOS PUIGNAUPl. Assumpció 14 baixos972 233 426

PEIXOS PUIGNAUC/ Tuyet Santa Maria, 4 baixos972 220 953

PEIX DE LA COSTA BRAVAC/Creu, 43972 410 696

PEIXOS CAMPSMercat del lleó Parada 95- 98972 200 817

ARBUSÀ PEIXMercat del lleó Parada 113-116972217638

PEIXATERIA XELIRiera Rimau, 14 Local C972 221 527

PEIXATERIA SERRAMercat del lleó Parada 76 - 77 - 90972 208 730

PEIXOS NURIMercat del lleó Parada 134 - 135629 506 406

PEIX MERCÈMercat del lleó650 811 805


TOTGirona I 105

PEIXATERIES ALIMENTACIÓ

Una tercera generació de pei-

xaters és la que està actual-

ment al capdavant Peixos Ser-

ra, una parada al Mercat del

Lleó en la qual s’hi pot trobar

peix fresc de la Confraria de

Roses. En Josep, nét de la fun-

dadora, es lleva cada dia a les

cinc de la matinada per portar

el producte fresc a la parada, i

cada tarda se’l pot trobar a la

subhasta de peix de la llotja de

Roses per oferir als seus

clients la màxima qualitat.

PEIXOS SERRA

Mercat del Lleó I Parades 76, 77 i 90 I GIRONA I Tel. 972 208 730

tes característiques, unides a

condicions de temps i tempe-

ratura favorables, fan que s’al-

teri i es degradi molt ràpida-

ment.

Per aquest motiu els professio-

nals i establiments que el trac-

ten tenen molta cura en

col·locar-lo, conservar-lo i ma-

nipular-lo de manera que con-

servi totes les seves qualitat,

garantint que arriba al consu-

midor en les millors condicions

de gust i de salubritat.

Per la seva banda, l’Agència

Catalana de Seguretat Alimen-

tària recomana també que el

consumidor exigeixi un etique-

tatge correcte per a una fàcil

identif icació del producte.

Aquesta etiqueta ha de conte-

nir el nom comercial (lluç, per

exemple), la zona de captura o

cria (Mediterrani), el mètode

de producció (pesca extractiva,

aqüicultura, marisqueig), i la

presentació (sencer, eviscerat,

sense cap, filetejat, cuit, des-

congelat, altres).

També és important conèixer

els criteris que permeten saber

quin és el nivell de frescor dels

productes del mar. Alguns ma-

riscos, per exemple, es venen

vius per garantir-ne la frescor:

els mol·luscs bivalves com ara

musclos o cloïsses han d’estar

dins les closques hermètica-

ment tancades, o bé han de

tancar-se quan les toquem. Els

crustacis, per la seva banda,

mouen les potes i les antenes.

En general, el peix fresc es

mostra net, lluent, de tacte su-

au i pell ferma i humida, i fa

olor de mar.

A la peixateria Fruits del Mar

s’hi pot trobar cada dia peix

fresc procedent directament

dels pescadors i mariscadors

de la Costa Brava, concreta-

ment del Port de la Selva.

Amés, també s’hi pot demanar

per encàrrec peix i marisc fresc

procedent del Nord. A aquesta

oferta s’hi sumen els congelats

de primeríssima qualitat i un

tracte agradable i personal que

l’Antònia, la propietària, brinda

als seus clients.

FRUITS DELMAR

C/de Maluquer i Salvador, 15 I GIRONA I Tel. 972 41 20 14



CARNISSERIES I XARCUTERIES ALIMENTACIÓ


La carn, un alimentsa i nutritiu

La carn és un dels aliments

més preuats pels consumi-

dors, i gaudeix d’uns nivells de

consum molt superiors als de

la resta de grups alimentaris. I

malgrat que se sol relacionar

la seva ingesta amb l’aparició

de malalties com l’arterioscle-

rosi, la gota, la hipertensió o els

accidents cardiovasculars, els

experts no paren de recordar

que aquesta relació no és di-

recta ja que se sol donar en ca-

sos de consum excessiu en

què la carn substitueix altres

grups alimentaris com ara les

llegums, les verdures i les hor-

talisses.

La carn és un aliment especial-

ment ric en proteïnes i, depe-

nent de la peça, en greix. En

aquest sentit, la carn posseeix

una concentració aproximada

d’un 20% de proteïnes, davant

del 2,5-5% de greix. La propor-

ció de proteïna sol ser relativa-

ment constant, mentre que la

de greix és més variable.

La carn com a aliment és una

excel·lent font d’aminoàcids

essencials i, tot i que en menor

mesura, també de determina-

des vitamines (principalment

del grup B) i minerals, especial-

ment de ferro, no tant per la

seva concentració sinó per la

seva major disponibilitat .

Tipus de carn

Des del punt de vista nutricio-

nal, les característiques de la

salubritat de la carn se centren

en les proteïnes, que són de

característiques i proporcions

similars en tots els tipus. L’as-

pecte que pot variar és la quali-

tat del seu greix; a més satura-

ció, menys saludable. La carn

d’ovella o de cabra són les que

tenen un greix més saturat, i

per tant es podrien considerar

carns de consum “més ocasio-

nal”. A la de cabra i ovella li se-

gueix la de vaca, amb un greix

que té una saturació intermè-

dia. A l’Estat espanyol se sol

consumir la carn provinent d’a-

nimals joves, és a dir, d’un co-

lor més rosat i no tant verme-

lla. Això fa que aquí la quantitat

de greix de boví ingerit sigui re-

lativament baixa, mentre que

als Estats Units la ingesta és

La carn és una excel·lent font d’aminoàcids essencials, vitamines iminerals, i malgrat que es relaciona el seu consum amb algunesmalalties, aquests riscos són a causa de desequilibris en la dieta

La carn no presentacap objecció nutri-cional si es consu-meix en una dietasana i equilibrada

CARNISSERIA CAN JUANDÓC/ Nou, 23 baixos972 202 742

CARNISSERIA CASELLASC/ Orient, 46 baixos972 240 251

CARNISSERIA CAZORLAC/ Riera Rimau, 15-17 baixos972 222 796

CARNISSERIA ENRIC SALVIC/ Antoni Mª Claret, 15-19 baixos972 213 415

CARNISSERIA FONTAJAURbla. Xavier Cugat, 33-35 baixos972 427 622

CARNISSERIA J. LLUÍSC/ Sant Sabastià, 40 baixos972 237 000

CARNISSERIA J. PRUJÀC/ Andreu Tuyet Santamaria, 7 bx972 202 245

CARNISSERIA JOAN COMASC/ Rutlla 147972 222 480

CARNISSERIA JOAN VILAC/ Rutlla,93 baixos972 203 610

CARNISSERIA JORDIC/ Jocs Olimpics de Barcelona, 5972 412 036

CARNISSERIA JOSEP BUXEDAC/ Riu Llierca, 3 baixos972 200 762

CARNISSERIA JOSEP I ANNAC/ Maluquer Salvador, 12 baixos972 208 089

CARNISSERIA LA RAMBLARbla. Xavier Cugat, 16 baixos972 203 663

CARNS I EMBOTITS LLUIS COMASPl. Germans Sabat, 1 baixos972 206 487

CARNISSERIA MANEL PATORda. Ferran Puig, 5 baixos972 203 929

CARNISSERIA MIAC/ Pamplona, 4 baixos695 215 189

CARNISSERIA NARCÍSC/ Santa Eugènia, 32 baixos972 216 971

CARNISSERIA NOURAvda. Sant Narcís, 63 baixos606 319 475

CARNISSERIA PER ILLAC/ València, 31 baixos972 243 556

CARNS PERE RIGAUGran Via Jaume I, 68 Baixos972 215 506

EL TALLPl. Catalunya 26 baixos972 417 591

CARNS TONIC/ Pau Casals, 20972 411 702


TOTGirona I 107



més gran.

La carn d’aviram en general i

de pollastre en particular és

una carn amb una quantitat de

greix en el muscle molt baixa,

cosa que la converteix en una

mena de concentrat proteic. I

per últim, la carn de porc i de

conill. La qualitat de la primera

d’aquestes carns i del seu greix

s’està revisant. Fins fa poc es

creia que la carn de porc era

grassa i que induïa a proble-

mes vasculars. Però les últimes

avaluacions nutricionals indi-

quen que no és així. A la com-

posició del muscle de porc hi

ha una proporció d’àcid gras o

oleic de prop del 60%. Per tant

avui se sap que el greix i la

quantitat de proteïna del porc

la fan una carn de qualitat.

Pel que fa a la carn de conill, és

la que conté un greix més insa-

turat, una proporció de greix

relativament baixa i amb una

varietat molt interessant d’à-

cids grassos. Això la fa la més

“saludable” de totes.

Dins de la indústria càrnica,

cal dedicar un capítol espe-

cial als embotits, un dels prin-

cipals focus econòmics del

sector agroalimentari. Les

tecnologies utilitzades per a

la seva elaboració i els alts ni-

vells de qualitat que s’exigei-

xen en el seu procés han con-

tribuït a fer d’aquests pro-

ductes una excel·lent font

,d’alimentació molt arrelada a

la tradició. Per això, en els úl-

tims anys, la majoria de car-

nisseries han dedicat una

part del seu mostrador a la

venda d’aquests productes, i

han aparegut establiments

dedicats exclusivament a la

seva comercialització.

Els embotits

CARNS I EMBOTITS MIQUEL VILAC/ Pujada Sant Fèlix, 9972 210 001

CARNS I EMBOTITS MIQUEL VILARonda Fort Roig, 21 A972 228 257

CARNISSERIA-XARCUTERIACARMEC/ Santa Eugènia, 161 baixos972 235 441

CARNISSERIA-XARCUTERIAELTASTC/ Joan Maragall, 48 baixos972 213 477

CARNS BASSÓC/ Collsacabra, 2 baixos972 225 252

CARNS BASSÓC/ Migdia, 28 baixos972 216 781

CARNS BASSÓC/ Sant Sebastià, 40972 401 262

CARNS DAMIÀC/ De Salt, 161 baixos972 230 313

CARNS DAMIÀMercat del Lleó

CARNS I EMBOTITS GARRIGAC/ Bassegoda, 24 baixos972 236 300

CARNS I EMBOTITS IVANC/ Cardenal Margarit, 17 baixos972 416 626

CARNS I EMBOTITS LLUISPEREMASC/ Agudes, 28 Baixos972 238 929

CARNS I EMBOTITS PINEDAPg.Joan Bosco,84 baixos972 207 283

CARNS I EMBOTITS QUIMC/ Narcís Blanch, 30 baixos972 205 630

CARNS I EMBOTITS RIGOC/ Hortes, 15 baixos972 203 469

CARNS I EMBOTITS RIGOC/ Pare Coll, 9 baixos972 401 918

CARNS TAIALÀCtra. Taialà, 22 baixos972 210 054

CARNISSERIA PILLASTRESC/ Tuyet i Santamaria, 17872 503 680

POLLERIA IMMAMercat del lleó Parada 103-104-105972 217 950

CARNISSERIA FABREGAMercat del lleó Parada 193972 217 762

L'AVIRAMMercat del lleó Parada 138-140677 552 734

LLUISGARNACHA.POLTRE I CAVALLMercat del lleó Parada 197-198972 202 725




Amb més de 70 d’experiència,

la parada de Lluís Garnacha és

l’única carnisseria especialitza-

da en carn de poltre i de cavall

a Girona, provinent de ramade-

ries del pirineu català especia-

litzades en la cria d’aquest ani-

mal en el seu propi entorn na-

tural i en plena l l ibertat.

Aquests factors fan que la carn

sigui d’una alta qualitat i d’un

gran valor nutricional. Tots els

seus productes són elaborats

artesanalment, sense additius.

CARNS DE POLTRE I CAVALL LLUÍS GARNACHA

Mercat del Lleó I Parades 197 i 198 I GIRONA I Tel. 972 202 725

ACarns i Embotits Lluís Comas

hi trobareu una extensa varie-

tat d’embotits elaborats de for-

ma artesanal, al propi obrador

de l’establiment. Qui no ha tas-

tat i repetit una i altra vegada el

seu irresistible pernil dolç? És

el seu producte estrella. I de

cara a Nadal no us podeu per-

dre els seus patès, també ela-

borats de forma artesanal i

amb la garantia de qualitat que

ofereixen els productes caso-

lans de Lluís Comas.

CARNS I EMBOTITS LLUÍS COMAS

Plaça Germans Sabat, 3 I GIRONA I Tel. 972 20 64 87

Carnisseries Mercader, amb

parada al Mercat del Lleó i boti-

gues a Medinyà i Cervià de Ter,

ofereixen al seu client l’oportu-

nitat d’assaborir els millors

embotits casolans a més d’una

gran varietat de productes car-

nics elaborats. Entre la seva

oferta hi ha carn de vedella, xai

i porc de la raça Duroc, criats a

les seves instal·lacions. Tots els

embotits són d’elaboració prò-

pia, fets de la manera tradicio-

nal catalana.

CARNISSERIES MERCADER

Mercat del Lleó I Parades 3-9 I GIRONA I Tel. 972 49 81 22

Amb gairebé 40 anys de servei

als seus clients a can Joan Co-

mas la garantia de qualitat es

basa en l’elaboració pròpia dels

productes que ofereixen, una

àmplia gamma de carnisseria i

xarcuteria. Molt lligat al concep-

te de carn de proximitat el se-

cret de l’èxit d’aquesta família

és la qualitat de les matèries

primeres i el caràcter totalment

artesà amb el qual elaboren els

seus productes, un factor molt

ben valorat per la clientela.

CARNISSERIA I XARCUTERIA JOAN COMAS

C/Rutlla, 147 I GIRONA I Tel. 972 22 24 80

Amb 35 anys de dedicació a la

venda de carn i embotits a Gi-

rona, Miquel Vilà ofereix pro-

ductes de la màxima qualitat,

d’elaboració pròpia i artesanal.

A la seva botiga s’hi poden tro-

bar hamburgueses, botifarres,

croquetes i tot tipus d’embo-

tits, i també serveix a domicili a

particulars i restaurants. A més

de l’establiment del Barri Vell, ,

Carns i Embotits Miquel Vilà

disposa també d’una botiga a

Montjuïc i una Sant Gregori.

CARNS I EMBOTITS MIQUELVILÀ

Pujada de Sant Fèlix, 9 I GIRONA I Tel. 972 21 00 01

Hamburgueses, botifarres, sal-

sitxes, ous frescos... Aquests, i

molts més, són els productes

que es poden trobar a la Polle-

ria Imma del Mercat del Lleó,

que comparteixen un denomi-

nador comú: són d’elaboració

pròpia, sense gluten i de la mà-

xima qualitat. A més, a la Polle-

ria Imma s’hi pot trobar també

pollastre ecològic, molt apre-

ciat perquè no conté cap mena

de residu ni cap producte nociu

per la salut,

POLLERIA IMMA





Amb botiga a la ciutat de Giro-

na des de l’any 1987, la Carnis-

seria Narcís ofereix tot tipus de

carn de proximitat, de les co-

marques de Girona, i embotits

casolans, amb un gran assorti-

ment de pernils i productes

ibèrics.

A aquesta oferta de qualitat i

de proximitat s’hi sumen tam-

bé una mostra de plats cuinats,

d’elaboració pròpia i fets del

dia, i diversos productes ecolò-

gics.

CARNISSERIA NARCÍS

C/Santa Eugènia, 32 I GIRONA I Tel. 972 21 69 71

C/Pau Casals, 20 I GIRONA I Tel. 972 41 17 02

Fa setze anys que Carns Toni

va obrir la seva botiga a Girona,

concretament al número 20

del carrer Pau Casals, però ja

en fa més de 30 que el seu pro-

pietari es dedica a l’ofici, ofe-

rint carn de la millor qualitat.

L’establiment té molta cura en

la selecció del seu producte

carni, especialment de vedella,

que busca que sigui sempre fe-

mella, grassa i que reposi entre

dues i tres setmanes.

Però a banda de la vedella,

Carns Toni ofereix també una

àmplia selecció d’hamburgue-

ses d’elaboració pròpia, porc

duroc, pollastres de pagès,

carn ibèrica i xai de ramat, a

més de “txuletón” de vaca o

“novilla”. Per festes i per encàr-

rec, Carns Toni suma a la seva

oferta xai lletó de Burgos i xai

lletó de Jafre.

En resum, el bon producte i

una atenció personalitzada són

els dos pilars fonamentals de

Carns Toni, que cuida tots els

detalls per donar les màximes

facilitats al client: envasant, as-

sessorant, tallant i elaborant,

segons les seves necessitats.

Carns Toni ofereix també una

àmplia selecció de productes

de xarcuteria i formatgeria, que

inclou un ampli assortiment de

formatges i una variada gam-

ma d’embotits ibèrics i cata-

lans de proximitat.

A més, la botiga (carnsto-

[email protected]) està ampliant

ara el ventall de productes sen-

se gluten i/o sense lactosa.

L’establiment també elabora

cuidades i selectes taules de

formatges per consumir en

ocasions especials.

CARNS TONI

Amb una història de 70 anys,

Gironell és una carnisseria es-

pecialitzada en producte, tant

de xarcuteria com fresc, sense

gluten ni lactosa, d’elaboració

pròpia. Entre la seva oferta hi

ha botifarres de sal i pebre, bo-

tifarres de rovellons, russus de

vedella, mini russus de foie, ro-

quefort o brie, o adobats de ve-

della i porc. L’horari és de di-

l luns a dissabte, de 7.00 a

14.00 h. I els divendres, també

les tardes de 17.00 h. a 20.30 h.

GIRONELL CARNISSERIA





Directamentde l’hort a casa

La fruita i la verdura són ele-

ments indispensables en una

dieta sana i saludable i, malgrat

que l’Estat espanyo és un dels

països amb un major consum

d’aquests aliments, encara es-

tà molt per sota de les quanti-

tats que es recomana consu-

mir; amb tot, s’està produint un

increment global en les vendes

i en el nombre d’establiments

dedicats a aquests productes.

El suport institucional al con-

sum d’aquests aliments que hi

ha hagut en les últimes dèca-

des ha sigut molt notable, i

campanyes com “Cinc al dia” o

“A l’escola la fruita entra sola”;

l’Estratègia per a la Nutrició,

Activitat Física i Prevenció de la

Obesitat (NAOS) o la fundació

Dieta Mediterrània han incidit

fortament en l’increment del

consum de fruita i verdura en la

població.

Però perquè és tant important

consumir diàriament cinc o

més racions diàries de fruites i

hortalisses? La resposta és cla-

ra: aquests aliments aporten

nutrients essencials per al cos

humà gràcies a la seva riquesa

en vitamines, sals minerals, fi-

bra i carbohidrats. Però no és

aquest l’únic motiu pel qual cal

ingerir, diàriament, cin o més

racions d’aquests productes

frescos. La prevenció de malal-

t ies que apareixen a l’edat

adulta s’ha d’iniciar durant els

primers anys de vida. Ja de

grans, la ingesta de productes

frescos consolidarà uns hàbits

alimentaris saludables, que

constituiran el fonament per

mantenir un estat nutricional

adequat i un bon nivell de salut.

Amb l’augment de l’interès per a una alimentació sana i natural,cada vegada és més fàcil omplir la nevera de fruites i verduresecològiques i de qualitat, sense productes químics

Campanyes com “5al dia” promouen elconsum de fruites iverdures en lapoblació

ALIMENTA-FRUITERIAC/ Antoni Barés i Martinell, 8 baixos972 215 043

CAN CASALSC/ Joan Reglà,9 baixos663 736 829

CASA AMETLLERCtra. Barcelona, 13 baixos607 702 015

FRUIT PALACEC/ Creu, 4 baixos972 415 242

FRUITERIA CAN PRATSC/ Caldes de Montbui, 81 baixos972 218 316

FRUITERIA DE LA CREU DE PALAUC/ Jocs Olimpics de Barcelona, 3972 218 989

FRUITERIA HERMANOS INAREJOSC/ Joaquim Vayreda, 52 baixos972 200 752

FRUITERIA HERMANOS INAREJOSCtra. Santa Coloma, 13 baixos972 200 752

FRUITERIA PERICLESC/ Mare de Déu de la Salut, 35639 574 593

FRUITERIA SANT NARCÍSAvda. Sant Narcís, 67 baixos972 238 905

FRUITES I VERDURESC/ Caldes de Montbui, 117 baixos972 224 510

FRUITES I VERDURES LOS LATEROSC/ Riera Rimau, 12 baixos653 109 859

LOS MELONEROSC/ Emili Grahit, 48 baixos625 378 243

MACEDÒNIAC/ Mare de Déu de Loreto, 23972 215 571

PUNT DE FRUITAC/ Juli Garreta, 19 baixos972 094 783

SUPERVERDC/ Maçana, 63 baixos972 244 314

SUPERVERDC/ Francesc Ciurana, 7 baixos972 203 232

SUPERVERDC/ Orient, 44 baixos972 238 727

BIONOFREC/ Rutlla, 15-17 baixos872 980 239

BO I FRESCC/ Hortes, 1 baixos633 771 971

CAN FRUITS DE LA DEVESAPlaça Miquel de Palol, 4972 107 202

CLARA FRUITERIAC/ Pau Casals, 1417001 GIRONA

FRUITES I VERDURES ALIMENTACIÓ



La producció agroalimentària

ecològica, que fa servir les

tècniques més respectuoses

amb el medi ambient, no uti-

litza substàncies químiques

de síntesi, com pesticides o

fertilitzants, i té l’objectiu

d’obtenir aliments naturals,

saludables i amb totes les se-

ves propietats nutrit ives.

Aquesta producció està regu-

lada per una normativa de la

UE, per això els aliments eco-

lògics estan sotmesos a uns

controls molt estrictes, que a

Catalunya porta a terme el

Consell Català de la Produc-

ció Agrària Ecològica.

Produccióecológica

ALIMENTARambla Xavier Cugat, 29972 647 322

FRUITES CAMPDORÀRambla Xavier Cugat, 12-14606 777 730

L'HORT PETITC/ Rutlla, 93972 483 477

CA LA TEIAC/ Rutlla, 179677 774 731

FRUITERIA MONTILIVIC/Andreu Tuyet i Santamaria, 18972 224 053

POMESAv. 20 de juny, 3972 225 575

FRUITES ADELA I TONIMercat del lleó Parada 143-146972 266 689

FRUITES I VERDURES CARMEMercat del lleó Parada 178-179972 224 420

FRUITES FINAMercat del lleó Parada 180972 410 669

FRUITS CAMPLLONGMercat del lleó Parada 184-188972 212 152

FRUITES DOLORS I MONTSEMercat del lleó Parada 168-170972 208 903

BO I FRESCC/ Hortes610 018 921

FRUITES I VERDURES HURTADOC/Sta. Eugènia, 78-80625 327 712

FRUITES ALT EMPORDÀMercat del lleó Parada 50690 027 108

A GRANELC/ Rutlla, 41640 217 551

FRUITS SECS TULSÀC/ Santa Eugènia, 165-167 baixos972 245 110

FRUITERIA PONSC/ Anselm Clavé, 16 baixos972 200 882

FRUITERIA ROCASPl. Catalunya, 20972 202 236

LA BOTIGA DEL BARRIC/ Caldes de Montbui, 41 baixos617 192 023

L'ESTUCAPjada. Sant Feliu, 13 baixos972 427 716

LA BOTIGA DEL BARRI VELLC/ Calderers, 1972 203 316

FRUITERIA ROCASPl. Catalunya, 20972 202 236






Fruites Alt Empordà, present al

Mercat del Lleó de Girona des

de l’any 1980, és una parada

especialitzada en fruita fresca

de temporada, de procedència

local i comarcal, seleccionada

pel seu sabor i amb la voluntat

de contribuir a la sostenibilitat

de la pagesia de la nostra terra.

A aquesta oferta s’hi suma

també una selecció de produc-

tes d’altres procedències. A

més, ofereix al client un còmo-

de servei a domicili.

FRUITES ALT EMPORDÀ

Mercat del Lleó I Parades 46-52 I GIRONA I Tel. 690 027 108

Fruits Campllong porta més de

25 anys al Mercat del Lleó. S'hi

pot trobar tota mena de fruita

fresca. Especialitzada en vendre

bolets dels boscos gironins.

Quan arriba Nadal, Fruits Cam-

pllong ofereix fruita tropical per

als àpats de festa. També fa pa-

neres per a aquells clients que

desitgin regalar fruita. La propie-

tària, Maria Barnés, i els depen-

dents, Antonio Villalba i Anna Jo-

hé, ofereixen un tracte proper.

Porten comandes a domicili

FRUITS CAMPLLONG

Mercat del Lleó, parades 184-188 I GIRONA I Tel. 972 21 21 52

C/Caldes de Montbui, 81-83 I GIRONA I Tel. 972 42 72 45

Situada al barri dels Químics

de Girona, concretament al

Carrer Caldes de Montbui, num

81-83, Can Prats et transporta

a la botiga de queviures de tota

la vida, on combina la millor

fruita i verdura, amb una acu-

rada selecció de productes d’a-

limentació, que prioritza la pro-

ximitat i la qualitat. En Ricard i

la Gemma us aconsellaran i

orientaran sobre els productes

de temporada que es poden

trobar a la botiga, ja que es

proveeixen de verdures del seu

hort, sempre fresques.

Entre la seva oferta, a Can

Prats trobareu les croquetes

artesanes de La Croket, for-

matges de la Cerdanya i de

l’Empordà, carns i embotits Pe-

re Rigau, recuit de drap de Fon-

teta, nous de Crespià, bacallà

salat, pa cuit amb llenya de

Fornells de la Selva, llegums

cuits de la Vall d’en Bas, arròs

de Pals, gasosa Casa Negre de

la Bisbal, i una selecció de vins,

caves i cerveses artesanes.

Can Prats ofereix també pro-

ductes ecològics, com ara pas-

ta fresca, ous i sucs de fruita, vi

conserves, infusions i produc-

tes amb estèvia. Completa l’o-

ferta una petita mostra de

plats preparats l lestos per

menjar, d’elaboració casolana.

Aquesta oferta s’amplia durant

les festes de Nadal, en què a

l’establiment es poden trobar

Panettones artesanals d’autor,

a més de turrons, neules i pol-

vorons.

Per oferir un millor servei als

seus clients, Can Prats obre

també tots els diumenges i fes-

tius des de les nou del matí fins

a les dues del migdia.

CAN PRATS

Pomes, situada a tocar de l’an-

tic Banc d’Espanya, de Girona,

és una fruiteria especialitzada

en fruita i verdura fresca, de

proximitat, de totes les varie-

tats. A més, a Pomes s’hi pot

trobar també saboroses safa-

tes de fruita tallada, preparada

per consumir, i sucs de fruita

naturals. A banda del producte

de qualitat i el tracte personal,

Pomes ofereix també una àm-

plia selecció de producte de

temporada, com ara els bolets.

POMES

Avinguda 20 de Juny, 3 I GIRONA I Tel. 972 225 575


TOTGirona I 113



Ctra. Barcelona, 13 I GIRONA I Tel. 607 70 20 15

Casaametller va néixer l’any

1830 fruit del llegat de vuit ge-

neracions d’experts en el sec-

tor de l’agricultura. Històrica-

ment, la família Ametller venia

els productes que cultivava al

mercat setmanal de Vilafranca

del Penedès, de manera que,

quan el 2001 va obrir la prime-

ra botiga ho va fer amb l’objec-

tiu d’estendre aquesta filosofia:

fer arribar al consumidor final

productes d’alta qualitat sense

intermediaris, i completar l’o-

ferta amb altres varietats i ca-

tegories.

Des d’aquella primera botiga

fins a les 76 que té ara, el grup

ha anat evolucionant i creixent

en paral·lel per donar resposta

a aquest increment de metres

de sala de vendes. El projecte

agrícola de Casaametller ha

anat ampliant la seva capacitat

productiva fins arribar a les

3.000 hectàrees de cultius

propis i d’agricultors associats.

L’ampliació en producció de

lactis, cremes, sopes i produc-

tes de quarta i cinquena gam-

ma també ha permès al grup

oferir un assortiment de pro-

ductes diferencial, basat en ar-

ticles que mantenen tot el sa-

bor de les seves matèries pri-

meres, sense colorants ni con-

servants sintètics, i de reposi-

ció diària gràcies a una produc-

ció just in time que va des de

l’obrador d’Olèrdola a cadas-

cun dels punts de venda.

L’oferta de Casaametller res-

pón a les sensibilitats d’un

client que dóna valor al pro-

ducte fresc i de qualitat amb

una continuïtat en el sabor. En

aquest sentit, es podria dir que

el sabor és l’autèntica obsessió

de Casaametller.

Altres aspectes importants de

l’empresa són la concepció i

configuració dels establiments,

l’exposició del producte fresc,

amb una reposició continuada,

i la proposta d’elaborats de

producció pròpia amb el sabor

natural dels plats com fets a

casa. També la distribució di-

recte de productes sense inter-

mediaris permet al consumi-

dor comptar amb un producte

que es conserva més temps

fresc a casa.

La filosofia del’empresa és fer

arribar al client finalel producte senseintermediaris

CASAAMETLLER


LÀCTICS ALIMENTACIÓ


Els làctics, de moda

Els iogurts s’han convertit en

un inesperat producte de mo-

da. L’interès creixent per la vida

sana i l’alimentació saludable

han transformat aquest pro-

ducte quotidià que forma part

de la nostra alimentació des

dels primers mesos de vida en

un petit “delicatessen” i han fet

proliferar, també a Girona, les

botigues especialitzades en

aquest tipus de làctic, que tam-

bé s’ofereix gelat. I és que la

degustació de iogurts naturals

o iogurts gelats personalitzats

amb salses i els anomenats

“toppings” (fruites, cereals, lla-

vors, fruits secs, xocolata, gale-

tes o dolços de totes les varie-

tats) és una tendència impor-

tada dels Estats Units i del Ca-

nadà, on va néixer una moda

que s’ha anat estenent per Eu-

ropa en els darrers anys i ha

abonat el terreny perquè

aquest producte natural se

submergeixi en el mercat cata-

là amb èxit.

Per les seves característiques

naturals, baix en calories i re-

gulador del sistema digestiu, el

iogurt forma part habitualment

de qualsevol dieta saludable.

De fet, el iogurt gelat és un pro-

ducte que engreixa menys que

els seus homòlegs tradicionals.

ja que són naturals i no conte-

nen greixos. A més, són rics en

calci i es poden acompanyar

d’altres productes saludables

com ara la fruita natural o els

fruits secs.

Però a banda dels iogurts ge-

lats, el sector dels làctics inclou

un ampli ventall de productes,

que varien considerablement

de regió a regió i entre països

de la mateixa regió, segons els

hàbits alimentaris, les tecnolo-

gies disponibles d’elaboració

de la llet, la demanda de mer-

cat i les circumstàncies socials

i culturals.

A Catalunya, per exemple, en

destaquen el mató i el recuit,

formatges frescos, senzills i

gustosos, molt populars. El ma-

tó, de textura suau i flonja, sen-

se sal, i amb un gust dolcenc i

lletós, originari de la Catalunya

central i vella, s’elabora amb

llet de vaca, cabra o ovella, i

s’obté per la coagulació de la

llet amb quall, o per la precipi-

tació de les seves proteïnes

amb clorur càlcic, gairebé sem-

pre partint de llet pasteuritza-

da.

El recuit, per la seva banda, tro-

ba la base de la seva qualitat en

la llet que s’utilitza per elabo-

rar-lo. Avui en dia l’elaboració

de recuit a la manera tradicio-

nal s’ha recuperat des de fa

menys de dues dècades per

part d’alguns elaboradors que

el fan amb llet d’ovella.

L’interès per la vida sana ha fet proliferar els establiments de iogurtsnaturals i gelats, personalitzats amb fruits secs, xocolata o fruitanatural, com una alternativa més saludable al gelat tradicional

Al mercat, el iogurtcompeteix amb

altres làctics sans isaludables com elmató o el recuit

GRANJA ARMENGOLC/ Juli Garreta, 8 baixos972 410 362

LA LLETERARambla Llibertat, 9 baixos606 409 187C/ Barca, 11 baixos972 211 960

LLAGURTC/ Migdia, 12 baixos649 825 039C/ Argentaria, 3 baixos646 934 537

LA RECUITERIARambla Llibertat, 41679 301 059

CANDELA VICTORIANOC/ Argentaria, 8 baixos972 220 93C/ Anselm Clavé, 3 baixos972 211 103

GELATIAMOPjada. Sant Feliu, 17 baixos972 486 800Rambla Llibertat, 14 baixos972 416 288

GELATS DINORambla Llibertat, 33 baixos972 450 074

GIOCONDAPlaça Catalunya, 10 baixos972 224 295

ROCAMBOLESCC/ Santa Clara, 50 baixos972 416 667

AMORINOC/ Santa Clara, 5 baixos972 447 107


FLEQUES ALIMENTACIÓ


El pa artesà suma clients

“Vinc a buscar pa de sègol amb

espelta, un tipus de blat molt

digestiu i molt bo de gust, que

em recorda el que menjava

quan era petita”, explica una

clienta d’una fleca en ple cen-

tre de Girona, amb una decora-

ció rústica i càlida, però molt

cuidada. “Tenim pa de qualitat,

productes artesanals, caso-

lans, i a un preu normal. Cada

vegada hi ha més encàrrecs.

Molta gent busca un pa especí-

fic per a la seva dieta, que no

pot trobar al supermercat o a

la gasolinera”, explica la depen-

denta de l’establiment. Aques-

ta fleca és només un exemple

del comerç tradicional que està

omplint la ciutat i que, segons

els experts, comença a donar

signes de revitalització enmig

d’una crisi que cada dia fa tan-

car sense pietat algun negoci,

amb un degoteig mortal.

Es tracta d’un tipus d’establi-

ment amb un model de negoci

basat en la qualitat, que funcio-

na en plena crisi, i que ja fa

anys que funciona en altres pa-

ïsos europeus, com ara França

o Alemanya. Els seus propieta-

ris hi creuen per diversos fac-

tors, però sobretot perquè es-

tan convençuts que a pesar de

la crisi, el consumidor sap valo-

rar la qualitat.

Farina, aigua i sal

La fòrmula del bon pa és tan

austera com increïblement na-

tural. Sense antioxidants ni

conservants. Només tres ingre-

dients mesclats i amassats en

una propoció perfecte. Aquesta

és la màgia del pa. Però mal-

grat que la fòrmula és sempre

la mateixa, el bon pa, elaborat

de forma tradicional, respecta

dos paràmetres molt impor-

tants: els ingredients de quali-

tat i el temps. Perquè fer un

bon pa vol el seu temps; quan

més temps de fermentació tin-

gui la massa, més aromes s’hi

desenvoluparan. Al gust i a la

qualitat s’hi sumen també la

salut: aquests productes són

molt més fàcils de digerir, con-

tenen molts menys àcids, són

ecològics i sostenibles, i estan

lliures de conservants, colo-

rants ni additius. De fet, segons

els nutricionistes, hi ha moltes i

molt bones raons per les quals

no hem de deixar de menjar pa.

Pel que fa al tema calòric en si,

moltes vegades és el que es

posa al pa el que engreixa. El

pla clàssic, a base de farina de

blat o farina integral no és gens

greixós. És un producte glúcid

(font principal de l’energia per

al bon funcionament del cervell

i la part muscular del nostre or-

ganisme). A més, la fibra que

conté (especialment els pans

integrals) ajuden a regular el

trànsit intestinal i prevé les ma-

lalties cardiovasculars. Sense

oblidar la seva aportació en vi-

tamina B.

Les fleques artesanals que ofereixen un ampli ventall de varietats deproducte estan ocupant alguns dels locals més cèntrics de Girona.Són negocis que basen el seu model en la varietat i en la qualitat

La promesa d’un paamb gust d’abans haseduït milions de

consumidors d’arreudel món

ANTIGA CASA BELLSOLÀAvda. Sant Francesc, 3 baixos972 202 599

BELLSOLÀC/ Santa Clara, 12 baixos972 226 461

CAL FLEQUERRda. Ferran Puig, 19 baixos972 427 433

CASAMONERAvd. Sant Narcis, 89 baixos972 239 425C/ Migdia, 13 baixos972 200 115Ctra. Barcelona, 215 baixos972 427 343C/Santa Clara, 45 baixos972 427 343Fort Roig, 15-20 (Montjuic)972 228 991Ctra Barcelona, 106 (Hipercor)972 188 410

DIGA-LI PAC/ Joan Maragall, 53-55972 216 513

EL FORNETC/ Migdia, 88 baixos972 210 901

EL TORN FLECAMercat del Lleó972 487 741

EMPÚRIES FORNC/ Montseny, 38 baixos972 238 175

FLECA BOIXC/ Sta. Eugènia, 10972 202 735

Mercat del Lleó Parada 81 - 84972 200 920FLECA SANT DANIELC/ Pare Coll, 7 baixos972 244 161

GRANJA FORN CA LA IAIAPl. Prudenci Bertrana, 5 baixos655 108 110

LA FLECA DE PALAUC/ Jocs Olimpics de Barcelona,7972 209 631

LA FLECA DE L'EMPORDÀC/ Premsa, 4 baixos972 427 498

PA DEL BAROPl. Calvet i Rubalcaba, 12 baixos972 650 282

GRANIER. PANS ARTESANSMarquès de Camps, 17618 950 956,

FORN DE PA SANT ANTONIC/ Mare de Déu de la Salut, 33972 233 612

PA FIC/ Joaquim Vayreda, 63972 201 268C/ de la Creu, 34972 207 176Crta. Barcelona, 31972 104 165C/ Orient, 71972 233 517Ronda Ferran Puig, 9972 411 259

FLECA PONSC/ Rutlla, 111 baixos972 203 494



TOTGirona I 117



Plaça Domènech Fita I GIRONA I Tel. 972 22 89 91

Reputada fleca de pans ecolò-

gics nascuda a començament

del 2009 al carrer de Santa

Clara de Girona, Casamoner ha

obert a final d’estiu a Montjuïc

el seu sisè establiment. En el

benentès que hi ha dos tipus

de Casamoner, la clàssica fleca

i pastisseria i la que també és

cafeteria, la de Montjuïc neix di-

ferent a tots els altres, amb la

presentació de dos conceptes

nous, els quals s’implantaran a

la resta de botigues i a totes les

que vindran: la Granja i l’Slow

Coffee.

Granja com les d’abans, on s’hi

pot comprar llet fresca eco i io-

gurt, produïts a Campllong per

La Granja la Sevatana. I Slow

Coffee, un concepte nou, regis-

trat per Casamoner, per experi-

mentar el plaer de degustar el

cafè elaborat per qualsevol de

les modalitats de preparar la

infusió arreu del món.

Olga Escalé, gerent de Casa-

moner, explica que seran cafès

per prendre’s assegut, sense

presses, com ara el de la Hario

V60 una cafetera d’origen ja-

ponès o el del mètode l’extrac-

ció en fred, que necessita 24

hores per fer-se. Tanmateix,

Casamoner cuida l’espresso i,

sobretot, els cappuccino, ja

que per a la seva elaboració

usa escuma de llet fresca i fre-

da feta al moment, que mai no

s’escalfa a més de 65ºC.

Aquest Casamoner també és

diferent a la resta de locals, ja

que aquest és més clar, llumi-

nós i amb els espais més

oberts. “S’ha buscat un local

relaxant i còmode i acollidor.,

on tothom s’hi pugui trobar

com a casa”, comenta Olga Es-

calé, que observa que s’ha re-

nunciat a la masculinitat de la

barra: la granja és femenina.

Tots els locals de Casamoner

són del dissenyador emporda-

nès de Jordi Pigem, al qual es

va demanar un trencament per

a Montjuïc, amb materials cà-

lids, tous i sense el negre.

Casamoner de Montjuïc també

tindrà un horari especial, de

7.30 a 21.00, i tindrà una petita

carta per als dinars dels dies

de cada dia i un brunch domini-

cal, de 10 a 15.

Els pansEls pans són l’estrella de la ca-

sa, amb la seva aposta per les

farines especials, procedents

de cereals antics, els més re-

presentatius dels quals són

l’espelta (Triticum spelta) i el

kamut (Triticum turgidum). I

en destaquen els “etiqueta ne-

gra”, és a dir els que només du-

en llevat mare.

Olga Escalé afirma que les se-

ves farines són lliures de trans-

gènics, són més digestius,

mantenen les propietats origi-

nals, amb més proteïna i són

lliures de transgènics. A més,

com a tots els processos de

Casamoner, l’aigua rep un trac-

tament especial: ha estat filtra-

da, purificada i vivificada, pas-

sant per dos circuïts, un de ja-

ponès i un d’austríac per orde-

nar-la molecularment.

Per a la pastisseria, també s’ha

reduït el sucre i s’utilitzen els

productes ecològics i s’aposta

per l’estacionalitat del produc-

te, amb l’objectiu, també, de

servir a Casamoner només

productes ecològics.

Casamonerinaugura el

concepte d’SlowCoffee a la sevagranja de Montjuïc

CASAMONER




C/de la Creu, 34 I GIRONA I Tel. 972 20 71 76

Amb més de 40 anys d’expe-

riència en el sector, l’empresa

Pa Fi, inaugurada el gener del

1972, disposa actualment d’una

xarxa de prop de 60 botigues

de fleca i degustació repartides

arreu de la província de Girona i

compta amb prop de 350 tre-

balladors. Fabricant de pa del

dia, pa precuit, brioixeria, brioi-

xeria congelada i pastisseria, el

grup Pa Fi ha anat modernit-

zant les seves instal·lacions

amb l’objectiu de millorar la

qualitat i la regularitat del pro-

ducte, però sense deixar mai

de banda el toc artesà de la

professió de flequer de tota la

vida, respectant els temps i els

processos de fabricació.

Les fleques de Pa Fi combinen

una àmplia gamma de produc-

tes bàsics i tradicionals, amb

ofertes molt interessants, com

ara promocions diàries d’es-

morzars (cafè amb llet + croi-

sant o napolitana) i berenars

(cafè amb llet + entrepà) i pro-

mocions, de dilluns a diven-

dres, d’un sol producte, a preus

molt especials.

Actualment el grup està duent

a terme un important pla de

modernització de les seves bo-

tigues, que ha portat a la unifi-

cació de la imatge del grup.

Aquesta modernització ha per-

mès dissenyar espais actuals

en el qual el client se sent cò-

mode gràcies també al tracte

proper i agradable dels profes-

sionals que hi treballen.

A Girona, el grup Pa Fi disposa

de botigues al carrers Joaquim

Vayreda, de la Creu, Orient,

carretera Barcelona i Ronda

Ferran Puig.

El concepte deflequer artesà i eltracte personal sónels factors claus del

grup

PA FI



Al carrer de la Rutlla hi trobem

la fleca de tota la vida, la Fleca

Pons. Hi trobem els millors pro-

ductes de pastisseria artesanal

i el pa fet de manera tradicional

i amb un excel·lent gust, que et

recordarà al pa d’abans. La se-

va gran especialitat són les

magdalenes, úniques, de gran

qualitat i elaborades amb la re-

cepta familiar i conegudes per

tothom. Fleca Pons és sinònim

de tradició i de producte de

qualitat.

FLECA PONS

C/Rutlla, 111 I GIRONA I Tel. 972 20 34 94

L’obrador artesà i ecològic diga-

li PA va ser inaugurat el 2012

per en Jaume Llesta. Aquí se-

leccionem les millors farines

per tal d’oferir la millor qualitat

en els nostres productes com

ara els panets, les barres de pa

de motlle, la xapata de pa de

pagès, pizzes vegetals, crois-

sants naturals i amb xocolata,

galetes, coques casolanes i en-

saïmades. També especialitats

en kamut, sègol, espelta i tenim

pizzes vegetals i de recapte

DIGA-LI PA

C/Joan Maragall, 53-55 I GIRONA I Tel. 972 09 40 25

Forn Boix és una empresa fa-

miliar, dedicada des de fa més

de dos generacions a l’elabora-

ció de pa i pastisseria, tenint

sempre com a referent la quali-

tat i el servei. Actualment tam-

bé ofereix servei de canapès,

entrepans, truites pizzes... per

encàrrec per a tot tipus de ce-

lebracions, i una gran varietat

d'aperitius. Tot amb una acura-

da selecció de les millors matè-

ries primeres, una elaboració

tradicional i artesana.

FORN BOIX

Avinguda Santa Eugènia, 10 I GIRONA I Tel. 972 20 27 35


PASTISSERIES ALIMENTACIÓ


El paradís dels dolços

Croissants, ensaïmades, tor-

tells, sares, lioneses, panellets,

borratxos, galetes, pastissos,

pans de pessic, pastes fullades,

coques, xuixos, carquinyolis,

bunyols... Són temptacions per

als amants del dolç que fugen

de la brioixeria industrial i que

omplen de gust, sabor i color

els mostradors de les pastisse-

ries tradicionals de cada ciutat.

De fet, els catalans podem dir

amb orgull que la nostra pas-

tisseria és de les més antigues

d’Europa, si més no la més ben

documentada des de l’Edat

mitjana.

A Catalunya, encara avui, tant

la pastisseria i la confiteria fa-

miliar com la comercial està

marcada pel calendari estacio-

nal i festiu. En aquest sentit,

podem parlar dels torrons de

Nadal, els panellets de Tots

Sants, els brunyols de Quares-

ma, les orelletes de Festa Ma-

jor, les mones de Pasqua, els

pastissos de Sant Jordi, els tor-

tells de Rams, Reis o Sant An-

La pastisseria tradicional catalana és de les més antigues d’Europa.Està marcada pel calendari festiu i estacional i es caracteritza peruna variada oferta d’especialitats locals, repartides pel territori

toni, les teules de Nadal o la co-

ca de Sant Joan.

Una altra característica de la

pastisseria tradicional és la va-

rietat d’especialitats locals i

fins i tot particulars. Escam-

pats pel territori podem degus-

tar borregos de Cardedeu, tor-

tells entorxats d’Olot, coca i

catànies de Vilafranca, pa de

pessic de Vic o d’Arbúcies, en-

casades de Vic, la tortada d’a-

metlla de Banyoles o de Man-

lleu, flaones de Figueres, de

Torroella de Montgrí o de Sant

Pau de Segúries, la coca de

Manresa, les borraines de l’E-

bre, els redorts del Pallars, les

merengues de Sitges i Vilano-

va, els taps de Cadaqués, les

capsetes de Tivissa, els cora-

çons de la Ribera d’Ebre, els

bufats del Vendrell, els pastis-

sets de Tortosa, les rosquilles-

de Figueres, el rus i la barra de

pasta de full de la Bisbal d’Em-

pordà, la coca de cireres de Re-

us...

Completen l’oferta croissants i

ensaïmades, magdalenes i tota

la resta de productes de la

brioixeria.

A les pastisseries catalanes

també es pot trobar pastisseria

salada, tant en forma de co-

ques com de petites peces de

pasta de full, que acompanyen

la rebosteria dolça, d’una gran

tradició festiva.

Les pastisseries tra-dicionals catalaness’han sabut adaptarals nous temps

120 I TOTGirona

FORN MONTSERRATC/ Séquia, 24 baixos972 211 022

C/ Rutlla, 151 baixos972 211 391C/ Calderers, 13 baixos972 202 434CONFITERIA CAN MARQUÈSTrav. Canaders, 16 baixos972 203 879

JORMA PASTISSERIACtra. Taialà, 21 baixos972 203 432

NOGUERA PASTISSERIARonda Ferran Puig, 31 baixos972 219 087

PASTISSERIA ARMENGOLPl. Miquel de Palol, 5 baixos972 412 709

PASTISSERIA LA VIENESAPjada. Pont de Pedra, 1 baixos972 486 046

PASTISSERIA CAN TORNÉSC/ Migdia, 51 baixos973 207 433

PASTISSERIA JOHERAAvda. Sant Narcís, 89 baixos972 239 425

PASTISSERIA L'ESPIGA D'ORC/ Valladolid 13 baixos972 234 004

PASTISSERIA REVERTERC/ Antoni Mº Claret, 15-19 baixos972 216 001

NECTAR PASTISSERIAC/ Nord 22972 460 041

SWEETS BYABRAHAM BALAGUERC/ Creu, 43 baixos972 414 191

PASTISSERIA BLANCHC/ Pare Coll, 24972 234 514

SANTANTONI PASTISSERSRbla. Xavier Cugat, 6-10972 224 789Mare de Déu de la Salut, 33972 233 612Cervino, 12972 222 833

PASTISSERIA OH MAMAJoan Maragall, 39972 485 628

CAL TUSETC/Argenteria, 14972 487 981



Tornés és una pastisseria, cafe-

teria i restaurant d’una llarga

tradició a Girona, que treballa

des de sempre amb el mateix

principi: l’elaboració integral de

tots els seus productes. Tot el

que produeix, ja siguin pastis-

sos, semi-freds, gelats, pastes

de te, xocolateria, mones, bu-

nyols, panellets o rebosteria, és

de producció pròpia. Això és el

que aporta qualitat als seus

productes. Tornés és tradició i

avantguarda.

TORNÉS

C/Migdia, 51 I GIRONA I Tel. 972 207 433

Ronda Ferran Puig, 31 I GIRONA I Tel. 972 21 90 87

Fundada per la família Noguera

i Bosch l’any 1981, i amb boti-

gues a Girona, Vilobí d’ONyar i

RIudellots de la Selva, Noguera

Pastissers és un establiment

de fleca i pastisseria que elabo-

ra els seus productes de forma

totalment artesanal. El pa s’hi

cou en un forn de llenya amb

sola de pedra i les farines utilit-

zades, de primera qualitat, són

“És Farina de Girona”, farina de

Tramunta, i farines ecològiques

d’espelta, kamut i blat de moro.

En l’oferta de pastissos i fulls, a

banda de les receptes tradicio-

nals, Noguera Pastissers ha in-

tegrat el nou concepte de

“Gourmandise Raonada”, per

respondre a les demandes

dels clients més exigents, pels

quals el plaer d'unes bones

postres no està renyit amb el

benestar i la salut. Aquests dol-

ços han estat pensats per re-

duir la quantitat de sucres i

mantegues, sense renunciar al

sabor. En la seva elaboració

s’utilitzen productes de proxi-

mitat: nous de Vilobí, avellanes

de Brunyola i fruites de la co-

marca, així com llet fresca eco-

lògica de la Granja Selvatana

de Campllong.

Noguera Pastissers ofereix

també una saborosa selecció

de brioixeria, en la qual en des-

taquen els croissants de man-

tega a l'estil francès, els melin-

dros, els bunyols i una gran va-

rietat de coques.

A tota aquesta oferta cal su-

mar-hi les especialitats dolces

de la casa –els Tosquigets, els

Crics, els Silvans i la coca de

Brunyola– i un servei de càte-

ring que inclou canapès, co-

ques de recapte, sandvitxos,

entrepans, brioixets o mini-

hamburgueses, entre d’altres.

NOGUERA PASTISSERS





Des de 1966 a Pastisseria Ar-

mengol treballen dia a dia per

oferir als seus clients la millor

qualitat, fent servir la millor

matèria prima del mercat. Te-

nen local a Girona i a Salt (C/

Àngel Guimerà 77. Tel. 972 23

77 01) i estan especialitzats en

mones de Pasqua i pastisseria.

Són una empresa familiar que

manté la tradició de les seves

receptes i treballa amb forn i

obradors propis per servir tots

els productes acabats de fer.

PASTISSERIAARMENGOL

Plaça Miquel de Palol, 5 I GIRONA I Tel. 972 41 27 09

El pastisser Abraham Balaguer,

conegut sobretot per ser el

guanyador del Concurs al Mi-

llor Croissant Artesà de Mante-

ga de l’Estat, ofereix a la seva

botiga de Girona una selecta

varietat de productes de brioi-

xeria artesana de primeríssima

qualitat. A aquesta oferta cal

sumar-hi, durant les festes de

Nadal, especialitats com ara

turrons d’autor, Panettone,

troncs de Nadal i el popular

tortell de Reis.

SWEETS BYABRAHAM BALAGUER

C/de la Creu, 43 I Polígon Mas Xirgu I GIRONA I Tel. 972 41 41 91

Amb una experiència al sector

de més de vint anys Oh Mama

és una pastisseria creativa que

ofereix als seus clients un nou

concepte: el pastís somiat ja és

una realitat. Per a tot tipus

d'esdeveniments i clients, tant

particulars com empreses, Oh

Mama adapta cada pastís a les

seves necessitats. A més de

pastissos es personalitzen cup-

cakes, minicupcakes, galetes,

cake pops i tot el que el client

desitgi

OH MAMA

C/Joan Maragall, 39 I GIRONA I Tel. 972 48 56 28 Ronda Pare Maria Claret, 19 I GIRONA I Tel. 972 21 60 01

Reverter és una pastisseria i

bomboneria artesana amb una

llarga tradició a Girona, funda-

da el 1852 per Miquel Reverter i

Teresa Roca, al carrer Àngel

Guimèra de Salt. Ara és la filla

del matrimoni, Ruth Reverter i

Roca, la que dirigeix el negoci,

amb una botiga en ple centre

de la ciutat, concretament al

número 15-19 de la ronda Pare

Maria Claret, i un obrador situ-

at al barri de Sant Daniel.

L’oferta de la pastisseria i bom-

boneria Reverter és molt àm-

plia, i va des de tot tipus de

pastissos personalitzats, amb

diversos acabats i farcits, pas-

sant pels tradicionals dolços tí-

pics de cada diada i estació,

fins a caixes de bombons de

primeríssima qualitat (alguns

amb fotografies de Girona o del

Tapís de la Creació). A aquesta

oferta cal sumar-hi un ampli

ventall de brioixeria, dolça i sa-

lada; pastissets individuals de

tot tipus (de nata, trufa, crema

i fruites naturals), pastes sala-

des de cocktail, canapés i pas-

tissos d’aniversari o per a qual-

sevol altra celebració. A més,

l’establiment disposa d’una im-

pressora alimentària mitjan-

çant la qual pot realitzar rajoles

de xocolata o pastissos perso-

nalitzats amb la fotografia o el

logotip que el client desitgi.

PASTISSERIA REVERTER



Sense tocar els fogons

Els catalans de mica en mica

hem anat vencent els prejudi-

cis pel menjar preparat, i la

manca de temps de la majoria,

la comoditat, els ajustos en l’e-

conomia domèstica i la qualitat

d’aquests produces han fet la

resta. Com a resultat, moltes

botigues d’alimentació, esta-

bliments especialitzats i fins i

tot restaurants de tots els ti-

pus (mexicans, japonesos, ita-

lians o indis) han ampliat la se-

va oferta amb propostes gas-

tronòmiques de qualitat per

menjar a casa sense haver de

cuinar. I l’oferta va creixent.

Les rostisseries tradicionals de

pollastre a l’ast amb patates

fregides i croquetes casolanes

comparteixen ara escenari

amb establiments especialit-

zats que ofereixen menús

complets formats per primers,

segons i postres elaborats d’u-

na forma totalment casolana,

però preparats per escalfar a

casa o a la feina i ser menjats,

sense necessitat de cap uten-

sili més que el microones.

Un exponent clar d’aquest

mercat són les cadenes d’es-

tabliments especialitzats, ti-

pus franquícia, que han apare-

gut en els últims anys, i els

anomenats bufets saludables

amb un gran assortiment d’a-

manides i plats del dia que

funcionen amb la fòrmula a

partir de la qual el client s’om-

ple un recipient d’una ració

amb els productes que vulgui,

per un preu determinat.

A aquesta oferta cal sumar-hi

també les parades de llegums

que s’han obert al ventall de

plats elaborats per captar més

clients, les pastisseries que

ofereixen empanades o cro-

quetes, els restaurants i pizze-

ries que tenen un servei de

plats per emportar-se o distri-

buir a domicili, i les xarxuteries

que afegeixen a l’embotit pro-

postes a punt per menjar a ca-

sa.

Al factor comoditat i a la man-

ca de temps per cuinar, s’hi

suma la crisi econòmica. Per-

què encara que el menjar per

emportar acostuma a sortir

més car que comprar tu ma-

teix els productes i cuinar-los a

casa, sí que és més barats que

menjar en un restaurant. I ara

molta gent menja menys fora

de casa però vol un àpat que

estigui a punt per assaborir

però sense haver de fer cap

esforç.

La manca de temps, la comoditat i els ajustos en l’economiadomèstica han ajudat a vèncer els prejudicis pel menjar preparat, il’oferta d’establiments que s’hi dediquen no para d’augmentar

A les rostisseriess’uneixen establi-

ments especialitzatsambmenús com-plets per emportar

ABELLATrav. De la Creu, 18 baixos972 220 491

CAN PUJOL POLLASTRES A L'ASTPl. Prudenci Bertrana, 7 baixos972 483 556

CUINA ARTESANAPl. Sant Pere, 11 baixos972 203 016

EL PETIT CABRITC/ Maluquer Salvador, 9 baixos972 211 111

NOSTRUMGran Via Jaume I, 45 baixos902 150 950

PALADARC/ Riu Güell, 35-37972 911 677

PLAT A PLATC/ Santa Eugènia, 164 baixos972 239 067

ROSTISSERIA STOP FRESCC/ Migdia, 163 baixos972 396 056Avda. Lluís pericot, 12 baixos972 204 607

ROSTISSERIA AKROPOLISC/ Rutlla, 32 baixos972 410 518

ROSTISSERIA CA L'ANGELC/ Maçana, 65-67 baixos972 237 383

ROSTISSERIA EL MERCADALC/ Hortes, 19 baixos972 411 183

ROSTISSERIA EL RISSECHParatge Rissec, 3 baixos972 217 711

ROSTISSERIA HAPPYRoda. Ferran Puig, 21 baixos972 223 820C/ Creu, 33-35 baixos972 106 170

ROSTISSERIA LA RODONAC/ Santa Eugènia, 61 baixos972 230 666

ROSTISSERIA LIBERTYC/ Valladolid 11 baixos972 237 215

ROSTISSERIA PERICOTC/ Riera Bugantó, 7 baixos972 216 275

ROSTISSERIA SANTA EUGÈNIAC/ Santa Eugènia, 38 baixos972 485 584

VOLVERC/ Cort Reial, 13972 218 972

CANNELONIAPlça. Catalunya, 6 baixos972 213 617

EL CALIU DE LA RUTLLAC/ Rutlla, 103972 017 689

EL CARRITOC/ Barca, 10972 412 871


PLATS CUINATS ALIMENTACIÓ


TOTGirona I 125



Ronda Ferran Puig, 21 I GIRONA I Tel. 972 22 38 20

Presents a Girona des de l’any

2000, Happy és una empresa

especialitzada en tot tipus de

menjar per emportar, que actu-

alment compta amb dues ros-

tisseries, una a la ronda Ferran

Puig, 21, i l’altra, inaugurada el

2013, al carrer de la Creu, 35.

La Rostisseria Happy ofereix

als seus clients productes ela-

borats amb matèries de prime-

ra qualitat, que mitjançant con-

trols sanitaris periòdics, arri-

ben al consumidor amb les mà-

ximes garanties d'higiene sani-

tàries. A més, tots els plats són

casolans, estan elaborats no-

més amb oli pur d’oliva o els

pollastres a l’ast es cuinen al

dia. Per a grups, empreses, re-

unions familiars, comiats de

solters, festes, casaments o

aperitius d'empreses, la Rostis-

seria Happy ofereix també un

servei de càtering, amb pressu-

post a mida, que utilitza la més

moderna tecnologia d'abati-

ment de temperatura dels pro-

ductes cuinats (conservació a

la nevera +6º C de 10 dies) o de

pasteurització (conservació de

30 dies). En aquest cas, el pro-

ducte cuinat es sotmet a una

refrigeració ultra ràpida per si-

tuar-lo al voltant dels 2º C de

temperatura al cor del produc-

te. La tècnica d'envasat al buit

assegura una higiene perfecta i

una qualitat homogènia en tots

els productes. Per a les festes

de Nadal, Rostisseria Happy

oferirà als seus clients dos me-

nús diferents i un plat especial.

El pollastre a l’astde la RostisseraHappy es cuina aldia i els plats són

casolans

ROSTISSERIA HAPPY


PUBLIREPORTATGE ALIMENTACIÓ

Cuinats Jotri,Nova gamma de congelats

specialitzats en l’elabo-

ració de plats cuinats

destinats a carnisseries,

rostisseries i restaurants, Cui-

nats Jotri, amb gairebé 30 anys

d’experiència en el sector, aca-

ba de presentar Origen, una

nova gamma de productes cui-

nats ultracongelats d’alta qua-

litat de quarta i cinquena gam-

ma. Es tracta dels mateixos

productes frescos i de qualitat

que distribueix l’empresa però

que han passat per un procés

de congelació ràpida amb

nitrògen que permet preservar

les característiques originals

dels ingredients i les seves pro-

pietats nutricionals i sensorials

de textura, olor, color i sabor.

Entre la varietat de productes

hi ha canelons, salses, cremes,

pastes, arrosos i paelles, i cro-

quetes.

Amb l’aplicació d’aquesta tèc-

nica de congelació, a l’oferta de

productes frescos, Cuinats Jo-

tri ofereix al sector de l’hosta-

leria les mateixes receptes ca-

solanes i tradicionals, cuinades

amb ingredients naturals i de

proximitat, sense additius ni

conservants, però amb unes

millors garanties de conserva-

ció. El resultat: receptes llestes

per escalfar i emplatar, que el

professional pot acabar de ves-

tir per aportar-li el seu toc per-

sonal, i que s’adapten a tot ti-

pus de cuina.

Cuinats Jotri, a més, ofereix as-

sessorament professional al

seu client i actua com un veri-

table ajudant de cuina.

E

CUINATS JOTRI

Mas Saguer, 1, baixos I JUIÀ (GIRONA)

Tel. 972 396 561 I www.cuinatsjotri.cat I [email protected]

Pastes: espaguetis funghi porcini, espaguetis car-

bonara, espaguetis bolonyesa, espaguetis pesto, ra-

violis de carn als quatre formatges, macarrons bo-

lonyesa, tortellini ricotta i espinacs fines herbes

Per picar: patates braves, mandonguilles fregides, Croquetes:

espinacs, pernil ibèric, rostit, bacallà, gamba, quatre formatges

, pollastre, ceps amb formatge de cabra


Per gratinar: canelons de carn, de peix i

marisc, d’espinacs, de ceps i verdures,

de salmó amb espinacs, de bacallà amb

samfaina, de pollastre rostit de nadal,

de confit d’ànec amb foie. Lasanya de

verdures i lasanya de carn. Mousaka

Salses: pomodoro, funghi porcini, gor-

gonzola, carbonara, napolitana, beixa-

mel, quatre formatges, bolonyesa, pes-

to, brava

Cremes: carbassó, carbassa, verdures, porro, ceps

Arrossos: risotto funghi porcini, risotto quatre for-

matges, arròs negre, paella marinera, paella mixta,

paella vegetal

PUBLIREPORTATGE ALIMENTACIÓ




La rostisseria El Caliu de la

Rutlla acaba d’obrir les seves

portes a Girona, amb una ofer-

ta basada en els pollastres cu-

its amb llenya, que són la seva

especialitat. El Caliu de la Rut-

lla també ofereix, els dies labo-

rables, menús variats. I els

caps de setmana, a part dels

pollastres, podreu degustar

una variada oferta de plats cui-

nats per emportar. Obert de di-

marts a diumenge de 10,30 a

15,30 h.

EL CALIU DE LA RUTLLA

C/de la Rutlla, 103 I GIRONA I Tel. 972 017 689

Al barri vell de Girona hi troba-

reu Volver un petit establiment

on es un plaer descobrir les de-

lícies del menjar argentí. És un

establiment amb encant al bar-

ri vell de Girona en mans d'ar-

gentins on totes les especiali-

tats són 100% artesanals. Ofe-

reixen serveis de càtering per

aniversaris, festes, reunions i

esdeveniments. També organit-

zen rostits per colles i menjar

per emportar amb enviament a

domicili.

VOLVER-ESPECIALITATS ARGENTINES

C/Cort Reial, 13 I GIRONA I Tel. 619 50 80 96

Una de les rostisseries per ex-

cel·lència de la ciutat de Giro-

na, Rostisseria El Rissech, us

ofereix pollastres a l'ast fets

amb llenya i tota classe de

menjar per emportar. Situat al

barri de Sant Ponç ofereix faci-

litat d’aparcament als seus

clients, que no s’han de pre-

ocupar de res més que trucar

per encarregar o adreçar-s’hi

directament amb la garantia de

sortir amb el millor menjar per

emportar.

ROSTISSERIA EL RISSECH

Paratge Rissech, 3 I GIRONA I Tel. 972 21 77 71

A Produccions Santa Eugènia

us ofereixen un servei integral

de càtering, pensat per a ban-

quets i per empreses, qualsevol

celebració al lloc que desitgeu. I

a Santa Eugènia Botiga hi tro-

bareu les millors especialitats

de plats per emportar. Menús

diaris, menús especials, àpats

per celebracions... des d'un

menjar senzill i econòmic fins al

menú més selecte, tot elaborat

amb productes de casa, frescos

i de primera qualitat.

ROSTISSERIA SANTA EUGÈNIA

C/ Santa Eugènia, 38 I GIRONA I Tel. 972 485 584

Amb més de 40 anys d’expe-

riència a Girona, Abella és una

empresa familiar especialitza-

da en plats casolans de cuina

mediterrània, de temporada i

de proximitat. Entre els seus

plats destaquen els canelons,

els macarrons i la vedella amb

bolets, que es poden trobar en

en menús diaris de dilluns a di-

vendres i també de cap de set-

mana. Per a celebracions, fes-

tes i aniversaris, Abella disposa

també d’un servei de càtering.

ABELLA, LA CUINA DE SEMPRE

Travessia de la Creu, 19 I GIRONA I Tel. 972 220 491



Pastes i llegums a granel

Comprar amb mesura i a mida,

és a dir, a granel o a pes, s’està

posant de moda. De fet, no és

una fòrmula nova, sinò la recu-

peració i la posada al dia de la

manera tradicional de com-

prar, abans de la incursió dels

supermercats i la generalitza-

ció dels productes envasats, és

a dir, d’adquirir el producte en

la quantitat que es desitja i

sense empaquetar. En aquests

establiments els productes,

que solen ser llegums, pasta,

fruita seca, arrossos, farines,

llavors, cereals, olives, bolets,

cafès, tes, herbes i espècies,

són productes de l’entorn, que

solen arribar directament del

productor, sense intermediaris.

Són establiments que es basen

en la filosofia del quilòmetre

zero, ja que posen en valor els

productes ecològics, de proxi-

mitat i naturals.

En el mapa dels establiments

de productes a granel hi ha bo-

tigues que s’han dedicat a això

tota la vida, i que han sabut

aguantar la clientela tradicional

sense canviar la seva aposta

Comprar a pes s’ha tornat a posar de moda i s’ha convertit en unapràctica que ha guanyat adeptes no només com una tendènciapopular sinò com la resposta a una actitud ecològica i econòmica

original, fins i tot quan aquesta

modalitat de venda semblava

totalment desfasada. Però ara

han aparegut també altres es-

tabliments que segueixen la

mateixa fórmula de les botigu-

es d’abans i que serveixen tot

tipus de producte en petites

bossetes de paper per a una

quantitat mínima (5 grams). En

aquestes botigues, els produc-

tes, en lloc d’estar presentats

La compra a granelredueix els envasos ipermet adquirir laquantitat de produc-

te necessària

en sacs i caixes, s’ofereixen al

client en bonics contenidors de

vidre amb dispensadors, i

taules de fusta amb caixetes

transparents.

Pel que fa al client, al de tota la

vida, el que està acostumat des

de sempre a comprar a pes, cal

sumar-hi els joves sensibles a

un nou model de vida, que va-

loren altres aspectes com la

sostenibilitat i el consum racio-

nal. El propietari d’un d’a-

quests establiments assegura

que els clients joves són els

que pregunten més, però tam-

bé els que saben més. Internet

els ha apropat a la informació

sobre l’agricultura de quilòme-

tre zero, que consisteix a con-

sumir productes locals i evitar

transports i, per tant, emis-

sions contaminants.

ELS CUITS DE L'AVIAC/ Joaquim Vayreda, 49 baixos608 641 984

LLEGUMS CUITS COMASMercat del Lleó Parada 60 - 63972 227 454

LLEGUMS CUITS PEPITAMercat del lleó Parada 85-87972 224 844

GRANELC/ Joan Baptista la Salle, 20 baixos972 094 218

T+TE DEGUSTACIÓC/ Lorenzana, 19 baixos972 963 483

EL TE DELS CIUTADANSC/Ciutadans, 13972 227 994

TEA & INFUSIONSC/ Rutlla,158972 447 023

TEA SHOPArgenteria, 1972 205 117

TES DE TONIMercat del lleó Parada 164-167609 704 891

LLEGUMS I PASTES ALIMENTACIÓ


TOTGirona I 131

LLEGUMS I PASTES ALIMENTACIÓ


Granel és un conjunt de botigu-

es que col.laboren en una nova

presa de consciència en la

compra i venda d’alimentació,

amb l’objectiu de cuidar el

client i que aquest sigui lliure

en el seu acte de compra. Gra-

nel promou la compra respon-

sable i sostenible, amb l’elimi-

nació dels residu plastic, per ai-

xò ofereix productes locals (km

0), ecològics i naturals, dels

quals el client se’n pot servir la

quantitat que desitgi dins d’u-

na paperina de paper o de fè-

cula de patata. Els productes

de Granel són ecològics o de

producció responsable, de pro-

ximitat i de procedència ecolò-

gica i natural, amb segell ho-

mologat, i estan envasats amb

amb caixes de cartró reciclat,

paperines de paper reciclat,

bosses de fècula de patata, en-

vasos transparents biodegra-

dables i envasos de vidre.

GRANEL GIRONA

c/ St. Joan Baptista La Salle, 20 I GIRONA I Tel. 972 094 218

A la parada de Llegums Cuits

Comas del Mercat del Lleó s’hi

pot trobar una àmplia oferta de

grana cuita de totes les varie-

tats: cigró gran, dolç i melós;

cigró petit, més sencer; llentia

petita especial per fer amani-

des; llentia gran ideal per a es-

tofats; mongets, mongeta peti-

ta, del ganxet i normal, i soja.

S’hi pot trobar també bullida

d’ensaladilla russa, arròs amb

verduretes, macarrons i pasta

arrissada de colors.

LLEGUMS CUITS COMAS

Mercat del Lleó I Parades 60-63 I GIRONA I Tel. 972 227 454


En Joaquim i la Pepita van ini-

ciar el negoci fa més de 25

anys, concretament el 19 de

març del 1988, i avui són les

seves filles, la Marta i la Mercè,

les que en porten les regnes,

venent grana cuita i plats cui-

nats al Mercat del Lleó. L’oferta

de la seva parada als números

85-87 està formada per una

gran selecció de llegums, que

es couen a la matinada perquè

estiguin llestes per vendre a

primera hora del matí. En des-

taca la mongeta del ganxet,

comprada als pagesos de Bes-

canó, de gran qualitat i molt

gustosa, la llentia petita, ano-

menada pardina, i la gran, pro-

vinent de Salamanca, a banda

dels cigros, grans i petits, els

fesols i la soja. A la grana cuita

s’hi suma també una gran va-

rietat de plats cuinats caso-

lans, d’elaboració pròpia, que

la Marta i la Mercè han recupe-

rat del receptari de l’àvia, i que

varien segons la temporada. A

l’estiu en destaquen les cremes

fredes i una gran varietat d’a-

manides, a la tardor, els cane-

lons de ceps i verdures, a ban-

da de guisats com ara llenties o

patates a la cassola, i a l’hivern,

cremes de verdures, de carbas-

sa o de peix, i canelons de

peix.... Les especialitats de la

casa són els rostits de pagès,

els crespells de bacallà i els ca-

nelons casolans.

PLATS CUINATS I LLEGUMS CUITS PEPITA


PRODUCTE GURMET ALIMENTACIÓ


Per a paladars refinats

En la indústria alimentària no

existeix una única definició dels

productes gurmet o d’alta

gamma i aquesta, sovint, par-

teix de diversos criteris, rela-

cionats ja sigui amb el produc-

te, amb el mètode de produc-

ció o bé amb el seu canal de

venda. Ara bé, la definició sol

recollir alguns d’aquests atri-

buts: qualitat superior, produc-

ció artesanal, escassetat del

producte en el mercat o exclu-

sivitat al canal de venda. Tot i

així, aquests criteris poden ser

condicions necessàries però

no úniques. Un producte gur-

met és el que aconsegueix un

posicionament diferencial ue

permet fixar un preu significati-

vament més elevat respecte a

la resta de productes de la seva

categoria a causa dels atributs

extra que incorpora. Aquest és

el criteri indispensable perquè

un producte sigui considerat

gurmet, ja que si aquest pro-

ducte té una qualitat molt su-

perior però aquesta qualitat no

es percep com a tal, no hi hau-

rà tampoc una disposició a pa-

gar un preu més alt.

El canal de venda majoritari

d’aquest tipus de producte es-

tà format per botigues inde-

pendents, sovint de tradició fa-

miliar, que s’han anat adaptant

als nous temps i han ampliat la

seva oferta amb nous produc-

tes entre els quals hi ha con-

serves d’alta gamma, format-

ges artesans sel·leccionats i

maridats amb el millor vi, xoco-

lates i bombons d’autor, olis

amb denominació d’origen, tes

i cafès selectes, productes lo-

cals, o embotits de qualitat.

Però en aquest mapa també

s’hi troben petites cadenes es-

pecialistes amb una clara ten-

dència a créixer: des de xarcu-

teries d’alta gamma que com-

plementen la seva oferta amb

productes gourmet, fins a ca-

denes de productes específics

amb un posicionament diferen-

cial i bones estratègies de màr-

queting i comunicació.

Els productes gurmet són, per regla general, articles d’alta gamma,que compleixen alguns requisits molt específics com l’alta qualitat,una producció artesanal o local i l’exclusivitat

Moltes petites boti-gues d’abans hanampliat la seva ofer-ta amb productes

gurmet

EL PETIT PARADÍSTrav. Carril, 1 baixos972 215 925

LA NOUCENTISTAC/ Migdia, 22 baixos972 201 846

CAN TORNÉSC/ Migdia, 51 baixos972 207 433

CAN PAIRÓ GOURMETTravessia de la Creu, 5 baixos972 647 286

EL TALLPl. Catalunya, 26972 417591

LA RESERVAC/ Hortes, 3972 093 093

DON JAMÓNC/ Ultónia, 3 Baixos972 211 680

JAMONES JULIORiu Güell 39-41972 209 340

PESCA SALADA MATIMercat lleó Parada 64-100-101-102972 202 297

PESCA SALADA REMEIMercat del lleó Parada 122-125635 436 060

PESCA SALADA CONSOLMercat del lleó Parada 78-79-80972 210 730


TOTGirona I 133

PRODUCTES GURMET ALIMENTACIÓ


La Noucentista és una botiga

de productes gurmet que neix

de la voluntat de menjar bé del

seu propietari, Xavier Baig, que

n’està al capdavant amb dos

objectius: seleccionar els pro-

ductes i assessorar el client. La

seva especialitat són els for-

matges, però té també embo-

tits artesanals i ibèrics, foie i

derivats de l’oca i l’ànec, con-

serves selectes, xocolates, ca-

fès, tes, espècies, productes de

la tòfona, pasta italiana, etc.

LA NOUCENTISTA

C/Migdia, 22 I GIRONA I Tel. 972 20 18 46

A banda de pastisseria, cafete-

ria i restaurant, Tornés Girona

disposa també d’una interes-

sant selecció de delicadeses i

productes gurmet com ara fo-

ies, terrines, marron glacé, lles-

cats... que varien segons la

temporada, perfectes tant per

a un sopar especial com per fer

un bon regal gastronòmic.

A aquesta oferta s’hi suma una

acurada selecció de vins i ca-

ves procedents de la seva bo-

dega/celler.

TORNÉS GIRONA

C/Migdia, 51 I GIRONA I Tel. 972 207 433

L’espai per als amants del tè i

el cafè del Mercat del Lleó es

diu Tes de Toni. Es tracta d’una

bonica parada especialitzada

en la venda a granel de gairebé

100 varietats de tes diferents, i

cafè en gra i en paquet del co-

merç just. Per acompanyar

aquests productes, de primera

qualitat, Tes de Toni ofereix

també melmelades de Bordils,

mel de Juià, xocolata i unes 50

classes d’herbes per a infusió o

medicinals.

TES DE TONI

Mercat del Lleó I Parada 164 i 167 I GIRONA I Tel. 609 70 48 91

“Gastronomia tradicional per

emportar” i “El plaer de convidar

sense cuinar”. Aquests dos con-

ceptes resumeixen l’essència de

Can Pairó, un establiment gour-

met obert de dilluns a diumen-

ge, que també fa càterings i que

s’adapta en tot moment a les

necessitats del client. No deixeu

de tastar els seus canalons, cro-

quetes, calamars a la romana i

bunyols de bacallà d’una quali-

tat suprema; també hi podreu

adquirir xecs regals.

CAN PAIRÓ GOURMET

Travessia de la Creu, 5 I GIRONA I Tel. 972 64 72 86

A banda de les olives (en desta-

quen les gregues de Kalamata i

les desossades amb pebre ver-

mell de la Vera), els encurtits i

el bacallà de primeríssima qua-

litat, la Pesca Salada Consol

ofereix una interessant selec-

ció de plats cuinats artesanals,

elaborats del dia, entre els

quals hi ha les croquetes de

bacallà, la brandada, els pe-

brots del piquillo o el bacallà

amb ceba “potxada” i reducció

de vi blanc.

PESCA SALADA CONSOL

Mercat del Lleó I Parades 78-80 I GIRONA I Tel. Tel. 972 210 730

La parada de la Remei està es-

pecialitzada en bacallà i olives.

El bacallà és d’Islàndia i de pri-

mera qualitat, i la Remei en té

de diverses mides, i amb espi-

nes o sense. Pel que fa a les oli-

ves, n’hi ha de diverses varie-

tats i origens: malaguenyes, ex-

tremenyes, de Jaén, enxova-

des, aragoneses o picants. El

plat estrella són les croquetes

casolanes de bacallà, i com a

complement hi ha una selecta

varietat de conserves.

PESCA SALADA REMEI

C/Mercat del Lleó I Parades 122-125 I GIRONA I Tel. 635 436 060



PRODUCTES GURMET ALIMENTACIÓ

C/Argenteria, 1 I GIRONA I Tel. 972 20 51 17

Tea Shop, la primera cadena

estatal especialitzada en la

venda de te fresc a granel i de

tots els complements necessa-

ris per gaudir-ne plenament, va

obrir, a principis d’estiu, la seva

primera botiga a Girona, con-

cretament a la Rambla de la

LLibertat. N’és l’encarregada

Montse Blanco Fabregat, una

apassionada d’aquesta herba i

de tot el món que l’envolta, que

és també copropietària del ne-

goci, juntament amb els seus

germans, Àlex i David. Segons

explica la Montse, es va animar

a obrir aquesta botiga partint

de la seva experiència com a

clienta d’altres Tea Shop, i des-

prés de gaudir de l’exclusiva

qualitat, l’àmplia oferta de va-

rietats i l’exquisit tracte perso-

nal dels venedors al client, uns

aspectes molt valorats pels

propietaris de la marca.

La Montse explica que el que

vol potenciar a la botiga és una

autèntica atmosfera de relaxa-

ment: “El te es plaer. Tea Shop

n’és conscient, i per això ens

esforcem a oferir sempre la

màxima qualitat. I a això cal su-

mar-hi les dues S, de salut i de

sabor intens del producte. Per

aquest motiu, comprar a Tea

Shop no és el mateix que car-

regar el cistell de capses d’infu-

sions en un supermercat”.

A la botiga de Tea Shop es po-

den trobar més de 120 varie-

tats de producte, entre tes,

rooibos i diverses barreges

d’herbes i fruites. A més, al

client que entra a la botiga se li

ofereix sempre la possibilitat

de degustar un parell de tes o

infusions. Segons Montse

Blanco, “cada vegada hi ha més

clients que venen a la botiga

per recomanació mèdica. S’es-

tà descobrint que el te ens

aporta moltes possibilitats de

trobar-nos millor”. La Montse

destaca, en aquest sentit, les

propietats antioxidants del te

blanc, les diurètiques del te

verd, les depuratives del te ver-

mell, i les estimulants del te ne-

gre, que són només alguns ex-

emples de com es pot combi-

nar plaer i salut.

Tea Shop ofereixcada dia al client ladegustació d’unparell de tes od’infusions

TEA SHOP



Supermercats de la salut

Ni són només botigues, ni no-

més herbolaris. El sector de la

dietètica i la nutrició està evo-

lucionant gràcies a l’aparició,

desenvolupament i consolida-

ció de complets supermercats

de la salut, a les prestatgeries

dels quals es poden trobar tot

tipus d’articles relacionats

amb el benestar del cos. És la

resposta d’un sector que ha

triplicat el seu consum i que

està en plena expansió. En els

últims deu anys, el mercat es-

panyol ha passat de no tenir

cap negoci dedicat exclusiva-

ment al sector de la dietètica i

la nutrició, a convertir-se en un

exitós caldo de cultiu per a

aquesta activitat.

L’evolució en general d’algunes

de les grans cadenes de bio su-

permercats que es reparteixen

arreu del territori català, és evi-

dent: de petits establiments

amb prou feines visibles i dedi-

cats pràcticament a les plantes

medicinals, l’oferta ha passat a

la diversificació més absoluta:

aliments frescos, espècies,

cosmètica, alimentació macro-

biòtica, dietètics, productes

per a celíacs, encens, herbes i

fins i tot peces de vestir.

“Des de fa alguns anys, el nos-

tre mercat travessa un dels

seus millors moments. Aquest

desenvolupament va unit a la

preocupació creixent per estar

en forma i pel que es consu-

meix, a més de la forta influèn-

cia que arriba d’altres països

europeus.

Segons diversos estudis, el

consum d’aliments biològics o

especials per a esportistes ha

augmentat gairebé un 50 % a

l’Estat espanyol, mentre que la

dietètica relacionada amb el

consum de productes naturals

creix gairebé un 4% anual.

A més, amb l’ampliació de la

seva gamma d’art icles,

aquests negocis també han

vist incrementada la seva ren-

dibilitat, i per tant abastar un

segment de mercat molt més

heterogeni. Per tant, aquests

establiments s’han convertit

en molt més que simples boti-

gues; s’han convertit en autèn-

tiques eco-botigues, centres

que ofereixen al client assesso-

rament i alternatives per satis-

fer-lo a través dels seus pro-

ductes i serveis.

Professionals preparats

Els complements per a les die-

tes, els aliments no manipulats

genèticament i els ecològics

solen ser els art icles més

sol· l icitats d’aquests tipus

d’establiments. Però en aquest

mercat el desconeixement del

client pot ser un veritable han-

dicap que cal superar. Per això,

l’experiència i la preparació del

personal de l’establiment és un

factor clau i decisiu, ja que la

seva tasca no es limita a ven-

dre, sinó també a orientar i as-

sessorar.

Dins el sector de la dietètica i la nutrició, en plena expansió, s’estanconsolidant les grans “eco-botigues” especialitzades en tot tipus deproductes relacionats amb el benestar del cos

L’experiència delpersonal és decisivaper assessorar elclient i oferir-li un

bon servei

ANANDA BIOC/ Ultònia, 15 baixos A872 503 666

NANA GIRONAC/ Migdia, 93-95972 426 405

COOPERATIVA EL REBOSTC/ Esport, 11 baixos972 202 070

BIOSPIRITC/ Caldes de Montbui, 114 baixos972 201 594

BIOHORTA LA COROMINACtra. Barcelona 124, baixos972 912 222

A LA MENUDAPl. Calvet i Rubalcaba, 2 baixos972 414 779

ECO-OPCIÓC/ Ballesteries, 50 baixos972 411 373

DIETÈTICA I NUTRICIÓ ALIMENTACIÓ


TOTGirona I 137

DIETÈTICA I NUTRICIÓ ALIMENTACIÓ


C/Migdia, 95 I GIRONA I Tel. 972 42 64 05

Des del seu naixement, l’any

1995, la cadena Nana Biosuper-

mercats, amb cinc botigues a

les comarques de Girona i una

a Barcelona, posa a disposició

del client la millor selecció de

productes bioalimentaris i die-

tètics, la cosmètica natural

més avançada i la més àmplia

gamma d’articles del sector de

l'herboristeria. I ho fa sempre

amb un servei d'atenció al

client gestionat per professio-

nals que realitzen l’assessora-

ment i el control tècnic neces-

sari per garantir la qualitat del

producte.

A banda de les línies pròpies

d'alimentació, dietètica i cos-

mètica, Nana Girona disposa

d’una gran quantitat de pro-

ductes que arriben a l’establi-

ment directament del produc-

tor, sense passar per cap distri-

buïdor. Es tracta de productes

d’alimentació bàsics biològics

com ara cereals, arrossos, pas-

tes o llavors. “D’aquesta mane-

ra es poden abaratir costos de

cara al client i això ajuda a fer

augmentar les vendes en un

moment tant delicat com el

que vivim”, explica Joan Bonillo,

propietari de l’empresa. Això

permet oferir uns preus molt

ajustats en totes les seccions.

La botiga Nana ha anat incor-

porant, a més, un sistema de

descomptes i d’ofertes puntu-

als per ajudar el client a reduir

la llista de la compra setmanal.

La botiga Nana Girona té un es-

tabliment que fa més de 500

metres quadrats, en què tam-

bé hi ha una aula de formació i

conferències i dos espais per a

teràpies naturals. L’empresa

defensa que és una manera de

fer que els treballadors que es-

tan a la botiga disposin d’un

espai per desenvolupar altres

activitats relacionades mb la

seva formació, ja que totes les

persones que atenen el públic

són personal titulat.

A la web de l’empresa,

www.nana.cat, hi ha una botiga

on-line en la qual s’hi poden

trobar tots els seus productes i

també una secció amb infor-

mació i consells molt útils per

al client i el consumidor final.

La botiga disposa també d’una

base de dades amb més de

35.000 clients i envia cada

quinze dies informació a uns

9.500 clients registrats, als

quals se’ls explica les últimes

novetats del sector, a més de

descomptes molt especials.

L’any vinent la cadena de bio-

supermercats Nana celebrarà

el seu 20è aniversari, i ho cele-

brarà amb el convenciment

que els productes biològics i

els suplements dietètics for-

men part d’un sector a l’alça i

que cada vegada hi ha un nom-

bre més gran de persones que

s’apunten al consum d’aquests

productes, tant beneficiosos

per a la salut.

Nana Girona ofereixuna àmplia oferta deproductes que

arriben directamentdel productor

NANAGIRONA



COMERÇ ALIMENTACIÓ


“El Mercat” fa 70 anys

L’actual Mercat del Lleó és l’he-

reu històric del mercat setma-

nal que se celebrava a la Girona

medieval, on s’oferien produc-

tes del camp i s’intercanviaven

mercaderies. La seva localitza-

ció, fora muralles, va donar ori-

gen al raval, que més tard s’in-

tegraria a la ciutat i donaria lloc

al barri del Mercadal.

Més tard, a partir del segle XVI-

II, a l’anomenada Plaça de les

Cols, avui Rambla de la Lliber-

tat, se celebrava cada dia el

mercat de queviures, on carnis-

sers, peixaters i pagesos

col·locaven les seves parades

sota la vigilància i control del

mostassà. Però amb el creixe-

ment de la ciutat, la Plaça de

les Cols es va anar fent petita.

Va ser així com el dia 3 de no-

vembre del 1944 es va inaugu-

rar oficialment el nou edifici del

Mercat Municipal d’Abasta-

ments, els llocs de venda del

qual es van adjudicar sota con-

cessió municipal a comerciants

de diverses especialitats de

producte fresc.

Des de llavors i fins a l’actuali-

tat, el Mercat del Lleó s’ha anat

modernitzant fins a convertir-

se en un punt clau per “enten-

dre com viu una ciutat”.

Precisament això és el que van

destacar els cuiners Joan Ro-

ca, d’El Celler de Can Roca, i Io-

landa Bustos, de la Calèndula,

en el pregó que els dos xefs van

pronunciar durant la festa de

celebració del 70 aniversari

d’aquest equipament situat a la

plaça Salvador Espriu, que va

ser l’escenari d’una programa-

ció farcida d’activitats per a

tots els públics, com ara una

tamborinada de La Banda d’en

Pere Botero, l’actuació de Xuri-

guera i Faixedas, o els concerts

de la Jove Big Band de Girona i

The Blackiss. La festa va posar

el punt final a les activitats

commemoratives que s’han ce-

lebrat en els darrers mesos.

“Tenim un tresor al Mercat del

Lleó. Un mercat diu molt d’una

societat i no s’entendria que

una capital de la gastronomia

de primer nivell no tingués un

mercat que respongués a

aquesta realitat. És un mercat

de cinc estrelles”, va explicar

l’alcalde de Girona, Carles Puig-

demont, i va remarcar que l’e-

quipament “és essencial en

l’explosió del boom gastronò-

mic i turístic de la ciutat”.

La regidora de Turisme i Co-

merç de l’Ajuntament, Coralí

Cunyat, va posar èmfasi en el

paper que ha jugat i juga el

Mercat en “la promoció i la di-

fusió de la gastronomia i la cui-

na de la nostra ciutat” i va agra-

ir la confiança que tots els pa-

radistes han mostrat al llarg de

la història amb aquest espai.

Per la seva banda, el president

de l’Associació de Comerciants

del Mercat del Lleó, Joan Giro-

nell, va explicar algunes de les

novetats que s’han posat en

marxa al Mercat, com ara el fet

d’obrir els divendres a la tarda

per “intentar aconseguir nou

públic”.

Els cuiners Joan Roca i Iolanda Bustos van ser els encarregats de llegir el pregó en la granfesta d’aniversari del Mercat del Lleó, que es va celebrar el passat 4 d’octubre a la plaçaSalvador Espriu, escenari d’un programa farcit d’actes i activitats per a petits i grans

El Mercat del Lleó ésun bon mitjà permesurar el pols so-cial i econòmic de la

ciutat



Cent anysdel Xuixo de GironaNascut a la Confiteria Puig de l’Argenteria,farà el centenari un dia entre el 2014 i el 2018

GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA


XUIXO GASTRONOMIA


l tancament de la pastis-

seria Castelló, del carrer

de Santa Clara de Giro-

na, va ser interpretat com l'ex-

tinció total del xuixo, per les

xarxes socials. El xuixo ha estat

donat per mort tot sovint. I

hem de tenir present que han

tancat grans confiteries de re-

ferència arreu de les comar-

ques gironines. El xuixo no va

morir, però diuen que no va tor-

nar a ser mai més altre, el juliol

del 1993, quan va tancar la

Confiteria Puig de l’Argenteria,

la casa on va néixer el concepte

entre el 1914 i el 1918, gràcies a

la col·laboració de l’Emili Puig i

d’un pastisser bohemi francès.

Tampoc no ho va fer el dia que

el carrer Nou va perdre Can

Campistol. O Can Negre. O Can

Boix, de Banyoles, on, ves per

on, el motiu de la casa va ser

sempre Can Xuixo. Tampoc no

hi va haver cap cataclisme el

2002, quan es van perdre dos

temples: el gener, La Cubana, la

pastisseria de referència de Fi-

gueres, i el 9 d’octubre la Gran-

ja Mora, un mite de la Girona

llaminera. Ni el 2012 quan ens

va deixar el polifacètic Fredi

Faure.

Què és un xuixo? El xuixo ha de

ser una pasta de full amb Ile-

vat, farcida, fermentada i fregi-

da en oli. No és fàcil fer un xui-

xo. El gremi de pastissers parla

d’una pasta de croissant millo-

rada. I, per adobar-ho, després

cap fer una bon farcit i que agu-

anti. He menjat xuixos salats,

farcits de carn, molt interes-

sants, de crema deliciosos, de

xocolata i de nata.

I també he menjat gasòfia.

El xuixo serà de pasta fullada o

no serà. Els he tastat amb pas-

ta de brioix i amb berlina. Po-

dria defensar el brioix, però,

com diuen la majoria de pastis-

sers, és l’excusa per poder jus-

tificar una pasta industrial.

L’origen incert del xuixo es re-

munta a la Girona provinciana

de final de la segona dècada

del segle XX. Amb més o me-

nys consens, tothom admet

que l'antiga confiteria Puig,

successora de Can Lagriffe, a la

Cort Reial, a davant d’on hi va

haver la Granja Mora. Un pas-

tisser francès, víctima de la

fam que va assotar Europa en

aquells anys de la Guerra del

Catorze que va acabar el 1918,

va arribar a Girona. S’hi va es-

tar el temps just per ensenyar

Emili Puig com es feia aquell

pastís. Fa anys, els néts d’Emili

Puig, els cosins Xavier i Mont-

serrat Puig, em van explicar

que aquell francès que podria

haver estat un desertor de la

Gran Guerra o un fugitiu de la

gana de la postguerra només

es va estar vuit dies a Can Puig,

però va tenir prou temps com

per ensenyar al seu avi com es

feia el xuixo. Asseguren que la

Guàrdia Civil el va detenir per

repatriar-lo cap a França, des

d'on havia arribat sense pa-

pers. Montserrat Puig, que va

créixer a la Cort Reial, també va

explicar que el francès, del qual

ha oblidat el nom, a tempora-

des tornava: «Era un bohemi i,

quan se li acabaven els diners,

venia, a casa li donaven feina i

després se’n tornava».

Lluís Ribas Montaner (1911-

2000), pastisser, que en la seva

jubilació va arrossegar una de

les últimes confiteries del car-

rer Nou, Can Campistol, havia

revelat que en «aquell temps»

es comentava que la família

Puig va heretar el «secret» de

Can Lagriffe, hipòtesi mai com-

partida per la família Puig.

L’origen del xuixo, el dolç típic de Girona, es remunta a la fi de la Guerra del Catorze, la GranGuerra, que es va acabar 1918. La ciutat hauria d’organitzar grans festivals per celebrar laconcepció d’aquesta dolça de pasta de full amb Ilevat, farcida, fermentada i fregida en oli

El xuixo no morirà sisom capaços dereinventar-lo, depromoure’l i de fer-

lo viatger

E


XUIXO GASTRONOMIA

Sobre l’origen del nom hi ha

moltes teories. Lluís Ribas i Xa-

vier Puig van coincidir a situar

l’etimologia del nom a chuzo

(xuixo, a Catalunya), una petita

llança de mig metre, acabada

en punxa i semblant a una per-

palina, que usaven els serenos.

«Es va buscar un producte que

es pogués coure amb oli i que

tingués crema a dins. Com que

la crema s'escapava pels cos-

tats quan es coïa en.oli roent,

es va decidir tancar-lo pels

costats, fent-li unes punxes o

banyes. I li van posar el nom de

xuixo perquè s'assemblava

amb el que portaven els sere-

nos».

Em van assegurar que no tenia

cap relació amb choux. I van

desmentir una de les grans lle-

gendes sobre l’origen del nom,

derivada d’un diàleg confús de

sainet, a causa de les presses i

del poc coneixement d’idiomes

d’aquell temps: Aquell diàleg

de rondalla desmentit pels dos

vells pastissers deia: «choux,

ça s’appelle chou, chou. Oui, sí,

oui, sí: choux, choux...» I ja hi

vam ser, allò que havia de ser

una pasta choux o xu o, segons

l’únic idioma oficial de l’època,

chu, va passar a anomenar-se

chucho, xuixo. Però no té sen-

tit, posar-hi la pasta choux o

lionesa pel mig –una massa

molt lleugera, quasi líquida,

sense llevat, per tant sense fer-

mentar, i cuita al forn–, perquè

no té res a veure amb la pasta

de croissant millorada, base

del xuixo. Sobre l’origen del

nom del pastís, l’Alcover-Moll,

el Diccionari Català-Valencià-

Balear, no en parla i el Diccio-

nari etimològic i complementa-

ri de la llengua catalana, de

Joan Coromines en fa una pin-

zellada molt fluixa.

De Girona es va estendre a tot

Catalunya. Hi ha confiteries de

Barcelona on els fan ex-

cel·lents, però en general se’n

perd força la traça. Hi ha molts

pastissers que no s’hi esforcen

pas gaire. Ja no llegeixen la par-

titura original, quan la massa

era una mena de pasta fullada.

Com s’ha comentat, avui, i per

desgràcia cada cop més, s’us-

en masses industrials, que

queden poc fines i inflades,

com la pasta de bunyol o la

berlina. A la desfeta general, cal

afegir-hi els olis per fregir; l’oli

d’oliva desapareix amb l’excusa

que té una aroma massa forta;

com si els greixos líquids in-

dustrials que usen no ofengu-

essin.

A tot plegat, s’hi han d’afegir

les manies dietètiques, la com-

petència de la brioixeria indus-

trial i la poca durabilitat del xui-

xo, una dolça perible i poc viat-

gera; l’elaboració i el consum

han de ser diaris. Si mai algú

troba la fórmula perquè el xui-

xo pugui viatjar i se’l pugui em-

bolicar per record haurà trobat

un filó.

Per això, cal experimentar, cal

recerca, desenvolupament i in-

novació (R+D+I). Cal fer coses

noves. Qui arrisca, no pisca. Cal

experimentar perquè el volum

de crema es mantingui, perquè

perduri el cruixent i perquè pu-

gui aguantar un vol transoceà-

nic. Avui hi ha tècniques físi-

ques per aconseguir-ho. En el

Fòrum Gastronòmic Girona

2009, l’inventor del coulant —

el de xocolata, l'autèntic—,

Michel Bras, va fer la presenta-

ció mundial de la seva nova ob-

ra: una pasta farcida de gelat

de nata i fregida. Aquella enor-

me bola fregida tenia podria

haver passat per xuixo de nata,

però ja sense gelar. L’alta tem-

peratura de l’oli, d'entre els 180

i els 200ºC havia desglaçat el

gelat de nata. I el 2013 va apa-

rèixer el cronut, un croissant-

doughnut farcit de crema, al-

trament un xuixo tòric o un bu-

nyol farcit. Famós a tot el món.

L’origen del nom

Comencem a viureun renaixement deldolç típic de Gironaamb noves propostes

i farciments

Foto: Jordi Solé / El Punt AvuiXavier Puig, amb una plata de xuixos el 28 d’octubre del 1992. Entreel 1914 i el 1918, a la Confiteria Puig, de Girona, es va inventar el xuixo.



RECEPTES GASTRONOMIA

Salvi Jacomet ha entaulat l’e-

quip arrossaire de TOTGirona a

l’Odissea de l’Empordà, del mí-

tic Antonio Ferrer Taratiel i l’ar-

t ista Teresa Escaiola. Van

acompanyar aquella magnífica

paella amb un tartar de bonítol

i un salpicó de musclos.

Salvi Jacomet proposa aquest mes una re-cepta d’arròs sec tan clàssica, que, fins i tot,ens ha donat els ingredients en valencià

INGREDIENTS

• 400 gr. d’arròs bomba del’Albufera

• 250 gr. de conill

• 250 gr. de pollastre

• 24 caragols

• 2 pebrots verds italians.

• 2 tomàquets pelats i tallatsa daus.

• 120 gr. garrofons (fesols degarrofa)

• 100 gr. bajoquetes,

• 100 gr. de tavelles (monge-tes tendres)

• 2 grans d’all

• 4 brins de safrà

• Romer fresc

• 1 cullerada de pimentódolç,

• Oli i sal

Arròs de l’Hortade València

Els arrossos del Calciner

Enganyarem els caragols amb

aigua tèbia i herbes aromàti-

ques.

Es trosseja el conill, el pollastre

i les verdures.

Es col·loca la paella en el foc,

cobrim el fondo d'oli.

Es fregeix el conill i el pollastre.

S’afegeixen les verdures, que

deuen de ser fresques, se les

dona unes voltes i s'aparten

cap als cantons de la paella,

deixant el centre lliure. S'afe-

geix l'all picat, la tomaca, es so-

fregeix lleugerament i s'agrega

el pimentó. Es s’hi aboca l'ai-

gua i quan trenca el bull, es tira

el safra i el colorant. S’incorpo-

ren els caragols. Es deixa redu-

ir l'aigua un poc a foc viu i des-

prés es baixa el foc i ho deixeu

coure 10 minuts..

Ací es mira el punt de sal i s’a-

fegeix l’arròs, procurant repar-

tit-lo per tota la paellera. Deu

de coure 5 minuts a foc fort i 15

a foc mig. Es remena la paella

de quan en quan i l’arròs és cu-

it se li tira un miqueta de ro-

mer.

Es tapa amb paper Albal i es

deixa reposar 5 minuts

Elaboració:


mai és un restaurant situat al centre de Girona, concreta-

ment a la Plaça Josep Pla. Un espai on gaudir de la cuina

oriental i del sushi més exquisit, un lloc íntim i acollidor amb

un aforament limitat que dóna garantia de qualitat tant del producte

com del servei. El Sushi és preparat al mateix moment en una cuina

oberta, on la proximitat en l’elaboració dels plats és a la vista de tots

els comensals. El restaurant Umai té una extensa carta tant d’entrants,

segons i sushi que deixarà contents tant als amants i entesos de la

cuina japonesa com als curiosos i novells que volen fer un tast.

El Teppanyaki, que “teppan” vol dir planxa d’acer i “yaki” cooció, s’enca-

rrega d’utilitzar els millors ingredients possibles, cuinar-los a la per-

fecció i acompanyar-los de delicades salses que accentuïn el gust,

utilitzant porcions petites, d’aquesta manera el client podrà degustar

en un àpat una gran varietat d’ingredients que oferim a la nostra car-

ta de cuina oriental. El menú de migdia és de 12€ en el que oferim

diferents opcions a escollir entre els clients.

Per a reserves és molt recomanable trucar amb antelació, volem do-

nar-vos un servei acurat i de qualitat. Us esperem!

U

UMAIrestaurant oriental

Plaça Josep Pla, 18GIRONA

972 417 872

CUINA ORIENTALEspecialitat: Sushi i cuina oriental

Preu menú: 12 €

Preu carta: 25 - 30 €

Horari: De dilluns a dissabte de 13 a 16 h

i de 20,30 a 23h

Novembre-Desembre 2014146 I TOT Girona

043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:29 Página 146

TOT Girona I 147Novembre-Desembre 2014

l Cabrit de Girona es va inaugurar el dia 11 de gener de

1.999, des de llavors en Narcís i la Mònica ofereixen als seus

clients i amics un ambient acollidor i una acurada cuina tra-

dicional i de temporada. La seva experiència i professionalitat té els

seus orígens al Restaurant El Cabrit de Sant Esteve de Llémena.

Entre setmana ofereixen 2 tipus de menús, un de 13 € i l'altre de 30 €,

a part de la carta. També disposen de més tipus de menús per colla o

empresa a partir de 17€ i realitzen menús a mida per a grups (podeu

consultar a www.elcabrit.com). Trobareu cada dia el menú diari publi-

cat a www.facebook.com/elcabrit. No podeu deixar de provar les es-

pecialitats de la casa: cabrit a la brasa, costelletes de cabrit, cabrit

arrebossat, xai al forn i les postres casolanes. El Cabrit de Girona dis-

posa de diferents espais i ambients per gaudir d'àpats privats, profes-

sionals i empresa, trobades familiars, grups, clubs esportius i events

en generals, amb l'ànim de donar servei de forma personalitzada per

a cada esdeveniment. Ens trobem a la Carretera de Barcelona, en el

sector comercial "L’ Avellaneda". Té capacitat per a 250 persones, apar-

cament propi i servei de Wi-Fi.

E

EL CABRITrestaurant

Ctra. Barcelona, 423 (L’Avellaneda)GIRONA - 972 201 403

www.elcabrit.com / [email protected]

CUINA CATALANA I DE MERCATEspecialitat: Cabrit, cuina catalana

Preu menú: 13 € De dimarts a divendres al migdia

Preu carta: 30€ Cada dia

Horari: Migdies de dimarts a diumenge

Nits de dimecres a dissabte. Dilluns tancat



ocant a la Plaça Independència, a l’emblemàtic carrer Santa

Clara, es troba des d’octubre de l’any 2004 el restaurant La Ta-

gliatella. Des d’aleshores s’ha consolidat com a un punt de

referència de la gastronomia italiana artesanal a la ciutat de Girona.

El seu concepte es materialitza en generoses racions, perfectes per

compartir i respon íntegrament a una elaboració de la cuina italiana

realitzada amb ingredients de primera classe seleccionats de les re-

gions de la Ligúria, el Piemont i la Reggio de l’Emília. En un entorn

acollidor podeu gaudir de més de 400 combinacions de pastes i sal-

ses, antipasti (carpaccio de vedella, de bacallà, de búfala), amanides

(de vieires i llagostins, de formatge de cabra, de foie i pernil d’ànec,

de verdures a la planxa i mozzarella), rissotos (ibèric, amb magret i tò-

fona negra, bolets I llagostins), lasanyes, canelons, i més de 20 pizzes

elaborades al forn del mateix restaurant a part dels postres com pan-

na cotta, tiramisú casolà, gelats artesanals... Una experiència de sa-

bors que us portarà per una estona molt agradable als racons més

bonics d’Itàlia. La nostra millor recompensa és que els nostres clients

ens triïn en el seu dia a dia i en els moments especials de celebració.

T

LA TAGLIATELLArestaurant

Santa Clara, 49GIRONA

972 203 245

CUINA ITALIANAEspecialitat: Pasta fresca i pizzes


Horari: De dilluns a diumenge

Migdia de 13 a 16h i

vespre de 20 a 24h


rop de les muralles del castell de Tossa de Mar, als antics pa-

tis de la casa, es troba el Restaurant Can Sophia, de l’Hotel

Boutique Casa Granados. Can Sophia Restaurant destaca

per la seva arquitectura, una estructura de ferro i vidre que recorda

els hivernacles típics dels anys 30. La cuina del restaurant, pensada i

elaborada pel xef local Josep Pagès i el seu ajudant, Vicente, és una

cuina tradicional catalana adaptada a l’actualitat, utilitzant les tècni-

ques més modernes, feta a partir de productes de Girona, frescos i de

qualitat. El restaurant ofereix tres menús: el menú Sophia, del dia; el

menú Enrique Granados, de degustació, i el menú Gastronòmic, una

selecció de plats de la carta, que requereix una reserva de taula amb

72 hores d’antelació. A la carta s’hi pot trobar, a més de carn com el

cabrit, cuit a baixa temperatura, o peix fresc, del dia, arrossos i su-

quets. Tot això maridat amb una excel·lent carta de vins. El comensal

pot arrodonir l’àpat amb postres com el coulant de prunes de Can

Pere Lila, el tiramisú o els bombons fets a casa. A la terrassa Club Casa

Granados es pot gaudir d’unes vistes espectaculars mentre es degus-

ten unes delicioses tapes.

P

CAN SOPHIArestaurant

C/ Roqueta, 10-12TOSSA DE MAR (Girona)

972 343 536

CUINATRADICIONAL I CREATIVAEspecialitat: Carn i peix de la zona

Preu menú: Sophia (del dia): 25 €.

Enrique Granados (degustació): 45 €.

Gastronòmic (reserva 72 hores): 67 €

Preu carta: De 35 a 50 €

Horari: De dmc. a dmg. de 13 a 16 h i de 19:30 a 22:30 h




ituat al cor del barri de la Devesa de Girona, al costat del pa-

lau firal i de l’auditori de Girona, ens trobem la Cafeteria Res-

taurant l’Illa, on des de fa 16 anys donem el nostre servei

d’esmorzars i de menús diaris i de cap de setmana.

Als migdies hi podeu trobar un menú casolà i de qualitat de dilluns a

dissabte amb opcions a plats únics i combinats i a més sense proble-

ma per aparcar, ja que al venir a fer el nostre menú disposareu de 2

hores gratuïtes al pàrquig Güell.

Tenim un ampli menjador a l’interior, un lloc ideal per a fer sopars de

colla, i on us oferim diferents opcions de menús a escollir.

A fora hi trobem una meravellosa terrassa, un lloc perfecte per disfru-

tar i gaudir d’una bona companyia a les tardes de bon temps i aprofi-

tar per a degustar les nostres tapes casolanes.

També oferim una gran oferta en beguda, a partir de les 19.00h de la

tarda fins a les 22.00h les cerveses i refrescs els tenim a 1,50€.

Tenim les galledes de 10 quintos estrella amb patates braves casola-

nes d’aperitiu per tan sols 6,50, i la de 6 quintos per 4,50€

Vine i refresca’t a l’illa!!!

S

L’ILLArestaurant

Plaça Prudenci Bertrana, 6GIRONA

972 228 419

CUINA CASOLANAEspecialitat: Tapes casolanes, embotits ibèrics i formatges

Preu menú: 9,50 € (laborables). 13 € (cap de setmana)

Menú per a grups

Horari: Obert dilluns a dissabte de 7 a 24 h i diumenges

de 7 a 14 h


ituat al costat mateix del Mercat del Lleó, Can Marquès és

un dels restaurants històrics de la ciutat de Girona. Fundat el

1920, Eugeni Sànchez Marquès, a la sala, i Imma Jaime, a la

cuina, han recuperat els esmorzars de forquilla i ganivet que tanta fa-

ma van donar als seus avantpassats. Can Marquès té la màgia i l’en-

cant especial que tenen tots els restaurants situats al costat d’un

mercat central. Té fama la seva cuina de mercat i no és cap excusa, ja

que cada dia és canviant i adequada al que es pot trobar a partir de

les set del matí a la plaça del Lleó, o també de Calvet i Rubalcaba. Hi

ha molts plats destacats, però els grans gastrònoms recomanen els

calamars a la romana, la llengua de vedella estofada amb bolets, la

pota i tripa, els bunyols de Quaresma i, els dimecres d’hivern, l’escu-

della i carn d’olla. Seria injust oblidar el peix i les verdures, el purè de

patata i carn, i l’arròs amb sèpia i cabra de mar dels dijous. El tracta-

ment de les fruites és igualment molt acurat i, en temps de madui-

xes, excel·leixen les amanides amb sucre i llimona i amb vi dolç al

gust del client. I un secret, a l’hora de les postres, demaneu ratafia, si

és de la seva que fan cada any, fareu un descobriment.

S

CANMARQUÈSrestaurant

Plaça Calvet i Rubalcaba, 3GIRONA · 972 201 001

www.canmarques.com

CUINA DEMERCATEspecialitat: Calamars a la romana, arròs amb sèpia i cabra de mar

Preu menú: 14,50 €

Preu carta: 30 €

Horari: De dilluns a dissabte de 9:00 h a 16:00 h i vespres

dilluns, dijous i divendres de 20:30 h a 23:00 h.




nspirat en els originals i autèntics “dinners” americants dels anys

cinquanta, Marilyn’s Diner és un restaurant per a tota la família

en el qual s’hi ofereix el típic menjar americà com ara hambur-

gueses d’Angus o de vedella de Girona, patates fregides casolanes o

braves, de les quals es pot repetir tantes vegades com es vulgui, a

més de plats tex-mex, nachos, sandvitxos, hot-dogs, aperitius, amani-

des o carns al grill. La carta, per tant, és una selecció del típic menjar

americà amb ingredients de gran qualitat i de Girona.

En l’establiment s’ofereixen des d’esmorzars de la terra i americans,

amb els típics pancakes, batuts i cafè. Al migdia s’hi pot anar a fer un

aperitiu o un menú, i a mitja tarda, a berenar. Per l’afterwork, Marilyn’s

Diner proposa els buckets, que són cubs de cervesa, sangria o combi-

nats, amb nachos, patates o altres, a uns preus molt competitius.

Per sopar es pot optar per la carta, amb una àmplia selecció de plats

deliciosos mentre es gaudeix de la música dels anys cinquanta a vui-

tanta i d’una ambientació exclusiva feta de neons, butaques de pell,

colors i molt d’optimisme.

I ara també t’ho portem a casa !

I

MARILYN’S DINERrestaurant

Figuerola, 24GIRONA - 872 03 54 92

www.marilynsdiner.com

CUINA AMERICANAEspecialitat: Hamburgueses, patates fregides, tex-mex, sandvitxos

Preu menú: Des de 9,95 €


Horari: De dilluns a divendres, de 8.30 h. a 24.00 h

De dissabte a diumenge, de 11.30 h a 24.00 h



ituats a prop de la Devesa de Girona (prop de la Plaça Miquel

de Palol), al Restaurant Amaranta oferim des deI 2004 una cui-

na vegetariana i vegana. Utilitzem productes de la terra, fres-

cos i de temporada. Així com tot tipus de cereals, algues i proteïnes

vegetals. El local és molt acollidor i íntim. ldeal per sopar o dinar en

parella i celebrar qualsevol esdeveniment amb els amics i familiars. El

servei és molt cordial i atent. Tenim menú per a grups, i també oferim

menús per celíacs i altres intolerancies amb previ encárrec. Els nos-

tres plats estan plens de gustos especials, són variats, i molt elaborats

a la vegada que frescos i creatius. Els postres artesans estan curosa-

ment preparats pels seus cuiners. Les especialitats són la fideuá a la

marinera, Ia mousaka, el risotto, el seitan elaborat de varies formes, a

més de moltes altres preparacions com canelons, lassanyes, amani-

des, etc..... De dílluns a divendres al migdia oferim un menú diari per

13,60€. EI divendres a la nit i dissabte migdia i nit, podreu triar entre la

nostra carta, un menú cap de semana de 18€ i el menú gastronomic i

de degustació. També hem obert un espai on podreu comprar els

nostres productes per poder-los gaudir a casa.

S

AMARANTArestaurant

Riu Güell, 31-33GIRONA · 972 940 832

www.amarantavegetal.cat

CUINAVEGETARIANAEspecialitat: Fideuà, la mousaka, el risotto,

el seitan elaborat de vàries formes

Preu menú: De dilluns a divendres al migdia 13,60 € o 9 €

Horari: De dilluns a divendres de 10 a 16h. Divendres nit de 20

a 23h i dissabte migdia i nit i vigílies festius



l cor de Girona, el Maguey es consolida com a restaurant gi-

roní que ofereix autèntica cuina mexicana de carrer, la de

veritat, aquella que trobariem, a qualsevol parada de l'ex-

tens Mèxic. Amb una decoració colorista, sense caure en els tòpics de

barrets i mariachis, ofereix un ambient agradable i recollit on degus-

tar, sempre amb productes frescos i de qualitat, els típics i clàssics

“mole poblano”, “carnitas a la michoacana”, i els “taquitos de suadero”a

més de especialitats pròpies com la tostada de pollastre pibíl o els

nachos atascón, i les de cap de setmana. per tancar l'apat amb deli-

cioses postres casolanes com el pastís de “tres leches” o les trufes al

tequila. Tot això acompanyat de una larga llista de cerveses mexica-

nas, “micheladas”, i també les famoses margarites clàssiques o de sa-

bors. Per culminar pots degustar un tequila o mezcal de la seu variat

llistat. El Maguey és una excel.lent opció per apropar-se a la gastrono-

mia mexicana i gaudir d'un espai amb estil propi i d'un servei de qua-

litat. A més, pots demanar el teu menjar per emportar i així disfrutar-

ho a casa. I ara ,amb l'arribada del bon temps, arpofita per menjar a la

terrassa assaborint les seves propostes. Us hi esperem!

A

MAGUEYbar-restaurant

Cort Reial, 1GIRONA

659 695 631

CUINAMEXICANAEspecialitat: “Tacos”, enchiladas i Margarites


Horari: De dimarts nit a diumenge migdia de 13 a 15,30h

i de 20,30 a 23,30h



antar Bar està situat en el cor del barri vell de Girona, a menys

de 100 metres del cul de la lleona. Podràs gaudir de la seva

àmplia carta de tapes, vins i cerveses a l'interior del local

amenitzat amb música en directe o en vinil, o a la seva imponent te-

rrassa.

Una combinació de cultures es barregen a la seva carta, on podràs

triar entre les tradicionals tapes gallegues, pop a feira, empanada cas-

solana, tapes ucraïneses, galopse en salsa ragú, dironie amb ceba

cruixent, xoriçets a l’infern d’orujo, gran varietat de creps farcides, co-

ques del Maresme i pastissos cassolans A la nit fem un canvi de ritme

on els millors GinTonics, coctels i combinats es fan amos de la barra a

ritme de bon rock&roll.

Podràs gaudir d'actuacions en directe. Els dimecres de 20:30 a 23:00

obrim la nostra sessió "after work" amb sessions temàtiques punxa-

des en vinil a càrrec de Big Villano (la banda del YuYu) i descomptes

en els preus de les nostres cerveses i copes.

No t'ho perdis, Xantar Bar esta en boca de tots!!

Mals temps... bones tapes!!

X

XANTARBARbar-restaurant

Plaça del Pou Rodó, 11GIRONA

650 131 637

CUINA PINXO&MUSICEspecialitat: Pop a la gallega, creps farcides, coques del Maresme

Tapes gallegues i ucraïneses

Preu carta: 12 - 20 €.

Horari: De diumenge a dijous de 12 a 2,30h

Divendres i dissabte de 12 a 3h. Dimarts tancat.



eferenciat ja al costumari gironí de finals del segle XIX com

a hostal, Can Punxa uneix tradició centenària i innovació en

la gastronomia de la zona.

La reobertura de les seves portes l'any 1997, després d'una acurada

remodelació, va iniciar l'etapa actual, marcada per l’estil i la filosofia

que l'han fet perdurar en el temps.

Can Punxa ofereix una cuina de mercat sense massa sofisticacions,

tradicional i senzilla, que potencia la qualitat i el servei. Les seves

carns i embotits han estat especialment seleccionades per oferir el

millor producte al client.

Entre les especialitats de la casa hi ha un ampli ventall d'amanides,

embotits i carns a la brasa, entre les quals en destaca especialment el

magret d'ànec i els peus de porc a la brasa. Can Punxa ofereix també

una àmplia carta d’entrants, suggeriments de la casa, postres casola-

nes i gelats artesans.

Can Punxa es troba situat a només cinc minuts del centre de Girona i

disposa d'aparcament, terrassa i un menjador reservat. A més, també

fa menús per a grups.

R

CAN PUNXArestaurant-antic cafè-bar

Passeig Sant Joan Bosco, 2GIRONA · 972 224 033www.canpunxa.com

CUINA DE BRASA I CATALANAEspecialitat: Carns a la brasa, pop a la brasa i peus de porc...

Menú: Disposem de menús per a grups


Horari: De dilluns a dissabte de 20:00 a les 23:30.

Dissabte dinars.



estaurant històric de la ciutat de Girona situat al Barri de Pont

Major. Fundat l’any 1953, el passat octubre va arribar als 60

anys d’història. El restaurant disposa de tres menjadors amb

un aforament de 42 persones. Equipats amb llar de foc, calefacció i

aire condicionat. Menjadors càlids amb sensació d’amplitud, digne

dels comensals més exigents. Ca la Pilar és especialista en la cuina

tradicional catalana i cada dia ofereix una carta on hi destaca com a

creació pròpia, el timbal de cibrons gratinat amb formatge gorgonz-

zola i un orginal assortit d'amanides com la de bolets amb la vinagre-

ta de mostassa, la de carxofes confitades amb olivada, la de ventresca

de salmó amb bouquet d'enciams, entre d'altres. Al Restaurant Ca la

Pilar hi ha menjar de nivell com la Tripa de Bacallà amb escarxofes i

pèsols, el morro i orella de porc amb cigrons, els peus de porc farcits

amb ceps, el bacallà a la catalana o el conill a la cassola.... Un altre plat

estrella durant tot l'any és el "xuleton" de quilo fet a la brasa. Totes les

carns són fetes amb carbó d'alzina. També hi ha peix fresc del dia se-

gons mercat. Per postresel nostre carro de postres amb pastissos de

creació pròpia on hi destaca el tiramisú i el Sacher.

R

CA LA PILARrestaurant

Pont Major, 124GIRONA

972 212 861

CUINA CASOLANA I DE MERCATEspecialitat: “Xuletón” de bou i peix a la brasa

Horari: De Dilluns a divendres de 13 a 15,30h

i de 20,30 a 22,30h

Dissabtes de 13 a 15,30h



ituat al bell mig de Girona, davant de Correus, L’Argadà us

ofereix un espai únic on podreu gaudir de la “brasa en viu” en

el Grill de llenya on courem, per a tots vosaltres, la millor carn

D.O. Girona i verdures amb el sabor i l’aroma inigualable que li dona

la cuita amb llenya d’alzina.

En la nostra Carta també trobareu grans plats tradicionals de la Cuina

Catalana com poden ser escalivades, cargols a la llauna, bacallà amb

samfaina... i com cada temporada us oferim els menjars que tant in-

troduïts estan a la nostra dieta com els calçots, bolets, carxofes, carn

de caça... Tenim un menú migdia molt complet on hi trobareu plats

com l’escudella i carn d’olla, arròs a la cassola, o un bon rostit. També

tenim menús per a grups en els que segur que trobareu el que esteu

buscant. Aquest any s’acompleixen 120 anys de la fundació de la Ca-

sa i ens agradaria molt que ho vinguéssiu a celebrar amb nosaltres,

amb els nostres plats, la nostra cuina i la nostra profesionalitat i per

descomptat amb el nostre personal i que pogueu gaudir d’un bon

àpat. I a la taula mai hi falten els tomàquets i alls per sucar les torra-

des! Us hi esperem!!

S

L’ARGADÀrestaurant-braseria

Avinguda Ramón Folch, 7GIRONA · 972 218 405

www.argada.com

CUINA CATALANA I CARNS A LA BRASAEspecialitat: Arrossos, tapes i “montaditos”

Preu menú: Laborables migdia 12 €

Menú grups: 23 € i 28 €

Horari: De 13:00 h a 16:00 h i de 20:00 a 23:00 h



bicat a l’Eixample es troba aquest local mític a la vida de Gi-

rona des de l´any 1973. Per les quatre parets d’aquest esta-

bliment han passat mil històries i anècdotes, s’han viscut

grans moments i petits instants. Saratoga i el saber viure. Es tracta

d'assaborir un moment inoblidable, de saber valorar el menjar i de

gaudir d’una bona beguda. A la seva carta s’hi poden trobar els pro-

ductes més frescos del mercat, carn, peix, fruites i verdures de la mi-

llor qualitat, articles de proximitat. I per acabar l’àpat, un bon cafè, de

procedència cent per cent aràbica, i una selecta varietat de tes i infu-

sions. Per als professionals de Saratoga no hi ha res més important

que el client, i ho demostren amb fets com aquest: oferint sempre la

màxima qualitat. Des de fa quatre anys l’establiment aposta per una

cuina de mercat, feta de productes frescos i naturals de la terra.

A banda de la carta s’hi pot trobar un menú diari, a escollir entre 5

primers i 5 segons, i també un menú de nit per als divendres i dissab-

tes. Els professionals de Saratoga volen oferir sempre el millor d’ells al

client; no és fàcil, però intenten que cada moment sigui sempre un

bon moment.

U

SARATOGArestaurant

St. Joan Baptista La Salle, 15GIRONA - 972 224 970

www.saratoga.cat

CUINA DEMERCATEspecialitat: Arrossos els dijous i pasta

Preu menú: 12 € (migdia laborables)

14,50 € (migdia dissabtes)

20 € (nit caps de setmana)

Horari: De dilluns a dijous de 8 a 22h. Divendres i dissabtes de

8 a 23h. Diumenge tancat.



s un dels locals més coneguts i antics de Girona i està situat

en unes de les zones turístiques i d’oci més concorregudes

del Barri Vell, al carrer Cort Reial.

Al Museu del Vi es pot degustar cuina tradicional catalana, una carta

extensa de tapes tradicionals i creatives, amanides, plats combinats,

pizzes i entrepans. Tambè tenim menús especials per a colles.

Hem estat guanyadors de la primera edició del Girona Destapa't a la

tapa 2011 i guanyadors de la segona edició al menú de tapes 2012.

El local disposa d'una gran terrassa per gaudir a l'estiu o qualsevol dia

que faci bo d’un bon àpat, un vermut o una copa disfrutant de l’am-

bient de la ciutat i en un racó incomparable.

A l’entrar al local ens trobem amb dues plantes, a l'interior hi ha dues

sales per a restaurant però també es pot convertir en bar per poder

veure el futbol o depenent de les necessitats per a sopars de colla.

La part de dalt està dedicada a bar però en època de molta activitat

com pot ser les fires de Girona o Temps de flors en que la concentra-

ció de l’activitat se situa al Barri Vell i l’afluència de gent és molt alta,

es converteix en també en restaurant.

É

EL MUSEU DELVIrestaurant-tapes-bar

Cort Reial, 4GIRONA · 972 213 485

[email protected] · www.elmuseu.com

CUINATRADICIONAL I CREATIVAEspecialitat: Cuina catalana. Tapes tradicionals i creatives

Preu menú: De dilluns a divendres 12,50 €

Dissabtes, diumenges i festiu de 14,95 a 16 €

Horari: D’11 a 24h. Menjador de 12,30 a 24h

El Museu del Vi



l 23 d’Abril de 1986 obre les portes el primer Cocolino de Gi-

rona. Actualment és la pizzeria més antiga de Girona. Situada

en els seus inicis al carrer Cardenal Margarit, al barri de l’ei-

xample. Es traslladà el 92 al barri de Pedret, un dels llocs amb més en-

cant de la ciutat.

Cocolino és una empresa familiar. El responsable de la cuina és en

Pere, amb una llarga experiència en el món del pa i de la pizza i l’ Im-

ma s’encarrega de les postres. L’elaboració de tots els nostres plats és

totalment artesanal i amb preferència pels productes autòctons,

frescos i de qualitat. Des de les originals amanides, passant per la pas-

ta fresca, les pizzes clàssiques, sense lactosa o les de creació pròpia,

fins a les delicioses postres.

Compta també amb una extensa carta de vins, menú setmanal al

migdia, menús per a colles a partir de 9 € i la pizza de la setmana al

preu únic de només 5€. Al menjador, el nostre cambrer Cristian, ofe-

reix un servei atent, agradable i educat.

Tot plegat fa que Cocolino sigui un lloc on gaudir d’un bon àpat en

un ambient acollidor.

E

COCOLINOrestaurant-pizzeria

Pedret, 56-58GIRONA · 972 224 [email protected]

CUINA CASOLANA I MEDITERRÀNIAEspecialitat: Pizzes, pasta i cuina casolana

Preu menú: De dilluns a divendres migdia 9 i 12 €


Horari: De dilluns a divendres de 13 a 15,30h

De dilluns a dissabte de 20,30 a 23,30h



l nou restaurant El Horreo, situat a la urbanització Torre Va-

lentina de Sant Antoni de Calonge, oferix un espai únic on

poder disfrutar de peix i carn frescos i de la millor qualitat.

Disposa d’una petita peixateria gràcies a la qual el client pot escollir

al moment el peix fresc que vol menjar –del Cantàbric i del Medite-

rrani– perquè li serveixin, cuinat, a la taula. Pels amants de la carn

destaca el “txuletó” o el filet asturians. A més, a la part de la sidreria, es

couen amb forn de llenya “lechals” i “cochinillos“, per encàrrec.

Els propietaris d’El Horreo compten amb una llarga experiència en el

món de l’hostaleria, i a la seva carta presenten una gran varietat de

plats per escollir, entre els quals destaquen el pop a la gallega, les os-

tres, el rap negre, el lluç de pinxo i el virrey, com a peix estrella. A més

ofereixen menús especialitzats com el de l’escamarlà o el del bolet, i

menús per a grups, casaments o celebracions,.

El Horreo disposa de 4 menjadors, dels quals un és privat i es troba

ubicat dins d’un “hórreo” de debò. El restaurant té capacitat per a 100

persones a l’interior i 150 a la terrassa., en la qual hi ha un agradable

espai de chill out i servei de cockteleria.

E

HORREOrestaurant

Crta. Sant Feliu a Palamós km.47SANT ANTONI DE CALONGE · 972 653 596

www.restaurantehorreo.com

CUINAMEDITERRÀNIAEspecialitat: Peixos frescos del Cantàbric i Mediterràni

Preu menú: 30 € de dilluns a divendres, cap de setmana 55 €

Preu carta: 50 €

Horari: 13h a 16h i 20h a 23h ( dimecres tancat tot el dia )



om en una masia restaurada del s. XVI situada a Pals, al cor de

l’Empordanet. Trobareu un equip apassionat per la gastrono-

mia amb el seu xef, Joan Carles Sánchez, al capdavant del

restaurant Portal de Mar. Amb 8 habitacions i una suite, terrassa,

‘chill-out’ i un extens jardí que garanteix pau i tranquil·litat. La nostra

especialitat són els arrossos i els productes de qualitat del territori i

de temporada.

La gastronomia d'Es Portal Hotel Gastronòmic es fonamenta en el

producte, de proximitat, de la màxima qualitat, tractats amb delica-

desa i coneixement, amb el punt just d'innovació i creativitat. A Es

Portal Hotel Gastronòmic formem part del col·lectiu gastronòmic de

la Cuina de l'Empordanet, amb l'objectiu de promoure la qualitat

gastronòmica del territori. També hem subscrit la Declaració dels cui-

ners de Girona en suport als vins de la DO Empordà. A més, apostem

per tenir una majoria de vins de denominacions d'origen del país,

sense oblidar altres zones productores que poden ser d'interès per

als nostres clients. Si voleu gaudir de la gastronomia, feu-nos una visi-

ta a Es Portal Hotel Gastronòmic.

S

ESPORTALHOTELGASTRONÒMICrestaurant

Ctra. de Pals a Torroella, 17PALS

972 636 596

CUINA EMPORDANESA ACTUALITZADAEspecialitat: Arròs, cuinem diverses especialitats conreades a Pals

Preu menú: 38€ el Menú Gastronòmic; 50 € el Menú Degustació

Preu carta: Consultar a www.esportalhotel.com

Horari: De 13h a 15,30h i de 20h a 22,30 h. Dilluns tancat



a fa més de cent anys, que la familia Fabre Gimbernat treballa

al servei de l'hosteleria gironina. Després d'unes merescudes

vacances, hem reobert portes al denominat "carrer de l'oci

nocturn", el cèntric carrer figuerola de la nostre ciutat, Girona. Us ofe-

rim una renovada idea de l'hosteleria tradicional, avalat per la nostra

llarga experiència, amb un menú diari de cuina de mercat i casolana i

les tapes d'avui i de sempre. Tot barrejat amb els plats de producció

pròpia com el pa artesà de pizza i la manofactura d'elaborats i carns.

Podeu venir qualsevol dia de la setmana a menjar a totes hores,

doncs la cuina mai tanca i sempre esteu convidats a entrar-hi.

Si ho preferiu, hem incorporat un modern enginy de "catering" per a

portar-vos a taula el que més us agradi allà on volgueu. No dubteu a

contactar amb nosaltres per a les vostres reunions o celebracions,

dins i fora de les nostres instal·lacions, us atendrem i ens adaptarem a

les vostres necessitats.

Ah! i si us ve de gust una copa, sapigueu que tenim una gran sel·lec-

ció de combinats i gintònics per arrodonir les nits de cap de setma-

na. Us hi esperem!

J

JIM’Sbar-restaurant

Figuerola, 38GIRONA

972 203 293

CUINA DEMERCATEspecialitat: Tapes, pizza, carn i peix

Preu menú: 10 €

Preu carta: 15 €

Horari: De dilluns a diumenge de 8 del matí a 1 de la nit.



l restaurant, bar-cafeteria Room 118 està situat al centre de la

ciutat de Girona, als peus de l'emblemàtic Hotel Ultònia. Un

lloc on disfrutar d’un esmorzar econòmic en un ambient

comfortable i acollidor on poder gaudir d’un bon cafè, un entrepà o

unes pastes..

Room 118 també ofereix al migdia un menú diari a partir de 8,90€

que consisteix en un bufet lliure d'amanides, que pots completar, si

et quedes amb gana, per un assortit de plats de carn o peix a la plan-

xa i amb les postres incloses quedareu d'allò més bé i per un preu

molt econòmic. I a més, d'allò més saludable.

Divendres i dissabte nit oferim un menú per 12€, amb la possibilitat

d’allargar la vetllada disfrutant d’un combinat per 4 € adicionals. I no

et pots oblidar dels nostres montaditos al més pur estil donostiarra!

Cada dijous per sopar pots degustar tots els montaditos que vulguis

tant sols pagant la beguda. Room 118 té la més gran selecció en

cockteleria i ginebres, oferint la possibilitat de compartir un espai re-

laxant durant les nits del cap de setmana. També oferim servei de cà-

tering. I tot això amb un servei amable i un ambient modern i acurat.

E

ROOM118bar-restaurant

Avinguda Jaume I, 20GIRONA

972 417 409

CUINA DEMERCATEspecialitat: Bufet d’amanides. Peix i carn

Preu menú: Migdies des de 8,90 €

Divendres i dissabte ni 12 €

Horari: De dilluns a dijous de 7 a 24h

Divendres i dissabte de 7 a 2,30h



ituat al costat de l’emblemàtic Parc de la Devesa de Girona

molt aprop del centre i amb unes magnífiques vistes cap a

La Catedral i el Barri Vell hi trobem el Dúplex Restaurant.

Dos grans menjadors per 80 i 40 persones, ideals per a fer-hi dinars o

sopars de colla, d’empresa o comiats de solters/es o celebracions fa-

miliars amb zona de jocs infantils i castell inflable que serà la delícia

dels petits! També disposem de sales privades amb projector.

A la nostra carta hi trobareu un assortiment d’entrants de la cuina ca-

talana, també uns pica-pica amb una selecció d’aquests entrants per

compartir, i de segon podreu escoliir entre una gran varietat de pei-

xos i carns, entre cuinats, planxa i brasa. I per acabar la nostra varietat

de postres. A l’exterior hi trobem una de les terrasses més maques i

fresques de Girona, on soportar les calors de l'estiu, on s’hi respira la

tranquil·litat de La Devesa i on gaudireu d’una agradable estada fent

un sopar romàntic, prenent un còctail o bé un Gintònic.

Som a pocs metres de l'Auditori i del Palau de fires de Girona, per tant

és un lloc ideal per sopar-hi abans o després d’un concert al mateix

Auditori. Us hi esperem !!

S

DÚPLEXbar-restaurant

Ronda Ferran Puig, 39 baixosGIRONA · 872 080 700

www.duplexrestaurant.es

CUINA CATALANAEspecialitat: Sopars per a grups

Preu menú: Diari 9,50 i menú per a grups 15 i 20 €

Horari: Dimarts i dimecres de 8,30 a 23,30h

De dijous a dissabte de 8,30 a 2h.

Diumenges de 10 a 23,30h



irigit per Josep Maria Suñer i Nuri Passarell, el Restaurant

Pont Major, que va obrir les seves portes el passat 8 de

maig, reprèn l’activitat de l’antic establiment per donar-li un

aire nou i modern, amb especialitats com ara els diversos tipus de

carpaccios de carn i de peix, els magrets d’ànec, els cuinats de l’àvia i

els pica-pica de marisc que s’havien fet durant molts anys en aquest

mateix local. Aquest restaurant, de cuina catalana i de mercat, ofereix

esmorzars de forquilla i ganivet, a més de menús diaris, sopars per a

colles (adaptables a tot tipus de pressupost) i tot tipus de peix per

encàrrec, com ara mariscades, sarsueles, suquets, arrossos, peix al

forn....

De la carta del Restaurant Pont Major en destaquen plats com ara el

carpaccio tres colors, de pop, rap i salmó; el magret d'ànec amb llit

de ceps, reducció d'oporto i sal maldon; el rostit de l'àvia, i el pastís

de mousse de xocolata.

El restaurant disposa de tres menjadors, amb capacitat per a 70 per-

sones, servei de bar durant tot el dia i un ampli aparcament al darrera

per als clients.

D

RESTAURANT PONTMAJORbar-restaurant

Pont Major, 106GIRONA

972 41 10 80

CUINA CASOLANAEspecialitat: Carpaccio, magret d’ànec, rostit de l’àvia.

Preu menú: 11 €


Horari: De 8 .00 h a 23.00 h, de dimarts a diumenge. Dilluns

tancat, excepte vigílies i festius.



ituat a tocar del parc de la Devesa de Girona, i a cinc minuts

del Barri Vell, trobem el restaurant Txalaka, especialitzat en

cuina basca i catalana. Els clients podran dinar, sopar o picar,

ja que l'extensa oferta de tapes i “montaditos” del Txalaka no deixa in-

diferent a ningú i se'n pot gaudir qualsevol hora del dia. Des dels

seus inicis el Txalaka s'ha caracteritzat per l'exquisidesa dels seus plats

i pel tracte amable que dóna a tots els seus clients, uns factors que

sumats a la professionalitat dels seus treballadors fan que els clients

se sentin com a casa i sempre vulguin repetir. La seva carta està capi-

tanejada pels productes de la cuina basca i l'exitosa fórmula de “mon-

taditos” i tapes. Totes aquestes tapes són el·laborades amb materials

de primera qualitat i rigorosament seleccionats, i es van presentant i

oferint al públic a mesura que surten de la cuina. Txalaka disposa de

menús especials i menús diaris de migdia a 11€. Per a grups oferei-

xen menús de 27, 29 i 37€. També disposen d'una carta completa

acompanyada per la millor selecció de vins. Disposem d’una sala, un

menjador interior i una terrassa. Passeu un moments inolvidables

amb la família, amics o parella en el nostre restaurant d’estil rústic.

S

TXALAKAbar-restaurant

Bonastruc de porta, 4GIRONA

972 225 975

CUINA BASCA I CATALANAEspecialitat: Montaditos i tapes

Preu menú: 11 €. Menús per a grups

Horari: Obert cada dia de 13 a 16h i de 19,30 a 23,30h



l restaurant "Gran Muralla" del carrer de la Creu de Girona va

obrir les seves portes l'any 1988. Les obres i adequació del lo-

cal van començar a principis d'any, i la seva inauguració va

ser el 29 de Juny de 1988, per tant l’estiu passat va complir els 25

anys, una gran fita per nosaltres. En un ambient agradable i acollidor,

distribuït en dos nivells i amb decoració oriental podràs disfrutar de

la cuina asiàtica que prové de Hong Kong, situada a la regió de Can-

ton a Xina, una cuina típica en tapes, fondos, verdures, ànec lacat, va-

rietat amb sushi japonès... i altres especialitats per degustar, que els

amants de la cuina asiàtica podran assaborir en la nostra carta. El res-

taurant el porten l'Antonio i la Teresa, que ja havien treballat prèvia-

ment a la "Gran Muralla" de Roses i a la "Gran Muralla" del carrer Eixi-

menis de Girona i que per tant tenen una gran experiència en aquest

tipus de cuina. Fan menjar per emportar i també el porten a domicili

tots els dies de la setmana, migdia i nit, a partir dels 10€ de comanda.

Els avala aquesta llarga trajectòria al capdavant del restaurant i volen

donar les gràcies a tots els clients i amics que han confiat i confien en

el Gran Muralla. Veniu, us hi esperem.

E

GRANMURALLArestaurant

Carrer de la Creu, 10GIRONA

972 222 347 · 972 222 317

CUINA ASIÀTICAEspecialitat: Sushi japonès, ànec lacat

Preu menú: A partir de 7 €, 8 €, 9 €

Preu carta: 12 €

Horari: De 13 h a 15,30 h i de 20 a 23,30 h

Dimarts tancat



a Riba fa 7 anys que va obrir les seves portes per oferir als seus

clients una cuina tradicional catalana, amb tocs d’avantguarda,

especialitzada en peix, marisc i arrossos. Els seus plats de cuina

autòctona, mediterrània i de mercat, molt actualitzada, s’elaboren sempre

amb productes de la millor qualitat. Els plats estrella de la seva carta són

el peix al forn, la gamba de Palamós i els xipirons, entre d’altres. A més,

s’hi poden degustar els millors arrossos i suquets de peix de la zona de Gi-

rona.

De dilluns a divendres, no festius, La Riba ofereix un menú de migdia de

16 €. A més, de dilluns a diumenge, migdies i vespres, hi ha disponibles

dos menús de 25 € i 35 €, que inclouen un pica pica complet i tres plats a

escollir de segon, tot això banyat amb bons vins i unes delicioses postres

elaborades de forma artesanal. També en destaca la mariscada de 55 €,

composta per un primer fred, un segon de fritura i un tercer de planxa.

La Riba està situat a la plaça Indepèndencia, en ple centre de Girona, i

ofereix al client el privilegi de menjar tant a l’interior com a l’aire lliure

mentre gaudeix d’unes vistes espectaculars al riu Onyar, amb la catedral

de Girona i Sant Fèlix al fons, en un ambient agradable i amb un excel.lent

servei professional. El restaurant està obert tot l’any, i té una capacitat

aproximada per a 50 comensals.

L

LA RIBArestaurant

Plaça Independència, 12GIRONA

872 081 490

CUINA DEMERCATEspecialitat: Cuina mediterrània

Preu menú: De dilluns a divendres, migdies, 16 €

Cada dia 25 i 35 €

Horari: Obert tota la setmana, migdies i vespres



om a la Gran Via de Jaume I, a prop dels Jutjats, de la Devesa,

del Barri Vell, del Mercadal i de la Plaça de Sant Agustí. Això

fa que el nostre establiment sigui un dels locals més cèntrics

de la ciutat, tant en hores d’oficina com en l’horari nocturn. Precisa-

ment, de dijous a dissabte tenim obert fins a la mitjanit.

Com que cada dia obrim a dos quarts de vuit del matí, també fem es-

morzars de forquilla. També tenim un menú de migdia a 9,9 euros, i

menús adaptats a totes les colles, amb preus que oscil·len entre els

15 i els 25€.

Hem apostat per la cuina tradicional, moderna i variada, i cada dia

oferim una gran varietat de cuinats en els menús. El peix i la carn ens

entren fresc cada dia i ens agrada cuinar-les a la planxa, de la manera

més saludable possible i que, a més, permet obtenir el seu màxim sa-

bor. El foie gras mi cuit i la tonyina fresca a la planxa són entre els nos-

tres plats més destacats. A més a més, ens hem especialitzat en risot-

tos.. Demaneu sempre pels nostres risottos i us sorprendrem, espe-

cialment amb el de pernil, espàrrecs i bolets. Les nostres postres tam-

bé són casolanes.

S

9 GARGOTcafeteria-restaurant

Avg. Jaume I, 18GIRONA

972 214 355

CUINATRADICIONAL, MODERNA I VARIADAEspecialitat: Rissottos, peix i carn fresca diària, postres casolans

Preu menú: Diari 9,90€ i cap de setmana 11,50€

Preu carta: 16 -22€

Horari: De dilluns a dimecres de 7,30h a 20h

De dijous a dissabte de 7,30h a 24h

9 Gargot



l restaurant Arròs i Peix situat al barri vell, és un innovador

restaurant, una impressionant parada de peix i marisc fresc

crida l’atenció des de fora i us convida a entrar. Té un servei

excel·lent de cuina i menjador, i la particularitat de què et pots fer

"l'auto comanda", per tant, el preu el poses tu! Compta amb una mo-

derna cuina preparada per servir de forma ràpida i eficient al client.

S'escull el producte de peix o marisc, com si el compressis en una

peixateria, te’l cuinen i te’l porten a taula. El tipus de peix o marisc és

molt variat i a uns preus molt assequibles. Es tracta d'un concepte di-

ferent de menjar arròs i peix. Els propietaris compten amb una llarga

experiència en el món de l'hostaleria i és que Arròs i Peix ja fa temps

que existeix a Vic. El restaurant està obert cada dia, migdies i nit, ex-

cepte els diumenges a la nit i tot el dilluns, dia que no hi ha peix fresc

als mercats. Podreu escollir entre una gran varietat de plats, ja siguin

de la parada o de la nostra pissarra on hi trobareu, entre altres: ama-

nides, verdures, peix, carn, fideuàs i una gran diversitat d’arrossos (cal-

dós, de peix i marisc, d’espardenyes, negre…) Arròs i Peix, el millor

peix fresc i marisc, de la llotja al plat!

E

ARRÒS I PEIXrestaurant

Ciutadans, 20GIRONA

972 426 300

CUINA DEMERCATEspecialitat: Arròs i peix

Preu menú: El poses tu

Preu carta: El poses tu

Horari: Obert cada migdia i vespre,

excepte diumenge nit i tot el dilluns



l Sushi Bar és freqüentat per un bon nombre de comensals

que no es volen perdre la millor cuina japonesa de Girona,

sana i saludable, feta amb experiència i bona mà. Entre la se-

va oferta hi ha makis, nigiris i sashimis, fideus udon i ramen i tempu-

res de verdures, per acompanyar-ho, una acurada selecció de vins,

caves, sakes i cerveses japoneses i nacionals. I de postres, l’especialitat

de la casa, el gelat fregit, de vainilla o xocolata. Com a última novetat,

el pack Sushi Kids, per als més petits, a 5,50 €, amb regalet al Sushi

Bar de l’Espai Gironès.

El Sushi Bar ofereix un menú de 10 €, cada dia laborable, de dilluns a

divendres al migdia, en el qual es pot escollir entre tres primers i tres

segons, amb beguda i postres inclosos. Totes les tardes, l’oferta de

“Tapa per un 1€”. I no es pot oblidar la carta de combinats take away,

amb preus més econòmics, en les quals hi ha diferents combinacions

com el Sushi box amb menús de 8, 12 o 18 peces. Amb l’oferta take

away, per cada 10 €, Sushi Bar regala una cervesa nacional Sant Mi-

guel 1516, i per cada 22 €, una ampolla de vi blanc Oroya.

Ara, també, Sushi Bar es troba a Figueres.

E

SUSHI BARrestaurant

Pl. Independència, 12 GIRONA · 872 081 490Espai Gironès · SALT · 972 439 293Parc Bosc · FIGUERES · 609 066 507

CUINA JAPONESAEspecialitat: Makis, Nigris, Sashimis i Yakitoris

Preu menú: Migdies feiners de dilluns a divendres 10 €


Horari: De dilluns a dijous de 12 h a 23 h, divendres i

dissabte de 12 a 24 h i diumenge de 16 a 23 h



ituat al cor del Barri de Sant Feliu dins l´antiga muralla de Gi-

rona, La Vedette és un lloc ideal per menjar a on la moderna

decoració ha sabut respectar els anys d’història i l’orígen del

local amb les voltes i les pedres de la muralla.

La cuina és un resum de molts anys d’aprenentatge i de viatges a on

la base és la cuina francesa, concretament bretona. Hi podreu de-

gustar un ampli assortiment de galetes bretones elaborades amb fa-

rina de blat sarraí combinades amb condiments tradicionals i exòtics,

entre d’altres plats com serien les amanides amb tagine de pollastre,

varietat d’hummus, guacamole, patés, formatges i crepes dolces dins

d’un entorn incomparable. Una de les nostres especialitats és la fon-

due de formatge suïs "moitie moitie" elaborada amb autèntics for-

matges de la regió i també la raclette de formatge suís. La fondue és

un tipus de sopar poc convencional però que és molt especial per

gaudir en companyia de familiars o amics. Entre setmana, al migdia

oferim un menú equilibrat amb moltes opcions per escollir. I també

us fem saber que la farina de blat sarraí es apte per celíacs. Com a no-

vetat ara també La Vedette desde casa a: www.portamu.com

S

LAVEDETTEbar-restaurant

Carrer de la Barca, 17GIRONA · 972 204 158

[email protected]

CUINA BRETONA SUÏSSAEspecialitat: Galets bretonnes , fondues i raclete de formatge

Preu menú: 10,50 €. Menú fondue de formatge 15,20 €

Preu carta: 15-18 €

Horari: Obert tots els dies excepte

diumenge i dilluns migdia.

No servim fondues divendres i dissabte nit.



a Perla és una bonica marisqueria situada a St. Julià de Ramis,

a 5 minuts de Girona. El restaurant compta amb amplis men-

jadors i salons privats, ideals per a tot tipus de celebracions,

banquets, comunions, batejos, dinars d’empresa, sopars de grup...

Podeu gaudir d’una extensa varietat de plats elaborats amb produc-

tes frescos i de temporada, tot en un ambient agradable i acollidor.

Des de delicioses mariscades i graellades de peix fins tot tipus d’a-

rrossos i fideuades al gust dels nostres comensals.

A més, us proposem menús adequats a cada moment: els migdies

de dilluns a divendres menú de 11€ tot inclòs; els vespres i caps de

setmana menú de 16€ i menús especials per a grups a partir dels

20€. A banda, podeu trucar-nos a qualsevol hora del dia per encarre-

gar paella marinera o fideuada per emportar, el temps d’espera és de

20 minuts aproximadament. A La Perla disposem també de servei de

bar on pots veure, en pantalla gegant, tots els partits de Lliga, Copa i

Champions tot degustant unes tapes, carn a la brasa o entrepans i a

més pots reserva taula. Pots fer la teva reserva al 972 171 297. T'espe-

rem, vine a conèixer-nos!

L

LA PERLAbar-restaurant

Avinguda de França, 175SANT JULIÀ DE RAMIS · 972 171 297

www.restaurantbarlaperla.com

MARISQUERIAEspecialitat: Arròs amb llamàntol. Graellada de peix

Preu menú: 11 €

Preu carta: A partir de 16 €

Horari: Obert tot el dia



ituat al bell mig del Parc del Migdia, un dels pulmons verds

de la ciutat de Girona, es troba el Cafè del Parc, un establi-

ment que per la seva ubicació, al costat de l’estany del parc i

envoltat de natura, es converteix en únic de la seva categoria.

Amb una capacitat per a més de 120 persones, la seva terrassa és

una de les més privilegiades de la ciutat, on el client es troba amb

un gran assortiment de plats i fòrmules de menú, amb la garantia de

qualitat del Grup Boira. Al Cafè del Parc es pot gaudir des d’un bon

esmorzar, amb sucs naturals i entrepans variats, passant per tapes,

orxates i vermuts per fer un aperitiu, fins a un bufet lliure format per

amanides, plats vegetarians per dinar, hamburgueses artesanes,

100% vedella de Girona, treballada per Can Raliu de Jafre, acompan-

yades del pa de Casa Moner. El Cafè del Parc ofereix també una gran

varietat de cerveses, vins i postres. La capacitat del local s’adapta a

una gran varietat de clients, taules individuals, en parella o grups

nombrosos. El restaurant està obert tot l’any i durant les nits adqui-

reix un caire màgic gràcies a les vetllades úniques al costat de l’es-

tany.

S

CAFÈ DEL PARCcafeteria-restaurant

Parc Migdia, 9GIRONA

972 202 414

CAFETERIA I RESTAURANT BUFET LLIUREEspecialitat: Hamburgueses artesanes i plats vegetarians

Preu menú: De dilluns a divendres 9,90 €.

Bufet infantil a 6,50 €.

Dissabtes, diumenges i festius 11,50 €

Horari: De dilluns a dijous de 9:30h a 20h, dissabtes,

diumenges i festius de 9:30h a 20:30h



ubbles Gastrobar és fruit de la nostra evolució personal i pro-

fessional. A través de vàries generacions, hem contemplat

impassibles la trajectòria de la nostra cuina, meravellant-nos

amb la diversitat del producte que treballem i agraïnt la possibilitat

de poder-lo compartir, d’avis a pares i de pares a fills. És un projecte

que reneix i reinventa la cuina de l’antic Restaurant Albereda que fou

referent indiscutible dels fogons gironins. Una idea original, diferent,

atractiva i sobretot jove i moderna, que al mateix temps respecta la

tradició culinària gironina. Oferint tapes i mitges racions, tant clàssi-

ques com d’autor i racions elaborades, sempre cuidant el producte

perquè cada degustació sigui única. Tenim un menú de tapes amb 6

tapes d’entrant, un segon, postres i beguda per 25€, un menú degus-

tació per disfrutar de tota la varietat de la nostra cuina i 2 menús per

a grups un de 35€ i un de 45€ “. També podràs disfrutar del “showcoo-

king”, tapes en parella, racions entre amics... tot dins un espai on sen-

tir-se especial, on no existeix el temps, on les emocions cobren sentit

i on el cor balla al so de la gastronomia, una bombolla de sensacions.

Benvingut a Bubbles, on la fragilitat ens fa indestructibles.

B

BUBBLESgastrobar-restaurant

Passeig José Canalejas, 6GIRONA · 972 226 002

www.gastrobubbles.com

CUINA DEMERCATEspecialitat: Tapes d’autor i clàssiques

Preu menú: Migdia 15 €. Vespre 25 €

Horari: De 8 a 16h i de 20 a 23,30h



ituat a la plaça Poeta Marquina de Girona, el Núria és un dels

locals més emblemàtics no només per als mateixos gironins,

sinó també per als visitants de la ciutat. La seva singular estè-

tica, amb estructura de vidre, l’ha convertit fins i tot en plató de cine-

ma en més d’una ocasió. Ara presenta la novetat de les hamburgue-

ses artesanes de 140 grams, 100% vedella de Girona treballada per

Can Raliu de Jafre, una excel·lent fòrmula de menú que es pot menjar

a qualsevol hora del dia. A partir de 3,90 €, el client hi pot trobar fins a

vuit varietats d’hamburguesa. Per esmorzar hi ha sucs naturals i en-

trepans variats. Es pot escollir entre una gran varietat de cerveses i

una extensa carta de tapes disponibles a partir de mig matí. Hi desta-

quen els calamars a la romana, les croquetes de rostit i les patates

braves, entre molts altres plats. Al migdia podeu trobar el plat del dia,

un plat complert adreçat als que tenen pressa, per només 7,90 € (plat

del dia + beguda + postres o café); l’oferta menú-hamburguesa

(hamburguesa + patates + beguda), per 6,50 €, o el menú-butifarra

artesana, elaborat amb pa de coca torrada de Casamoner i beguda

per 6,50 €.

S

NÚRIAbar-restaurant

Plaça Poeta Marquina s/nGIRONA

972 217 519

CUINA VEGETARIANAEspecialitat: Hamburgueses catalanes


Horari: Obert tot l’any de 6 a 23,30h



a Calèndula ha reobert després de l'estiu amb alguns canvis,

per convertir-se en un espai gastronòmic on hi tenen lloc

una Aula, on la Xef Iolanda Bustos realitza diferents cursos i

tallers. Una Botiga des d'on venen productes de la marca Beuflor

d'elaboració pròpia: cervesa Gala de flors, confitures i conserves, el

Xampanyet de saüc... I el Restaurant on podreu gaudir de noves pro-

postes amb una carta renovada, del menú setmanal de mercat, i del

menú gastronòmic silvestre amb ingredients que la meteixa xef re-

col.lecta dels boscos i camps del Baix Empordà.

Guardeu gana per les exquisites postres i gelats d'elaboració pròpia.

En acabat deixeu-vos aconsellar algunes de les infusions amb her-

bes i flors fresques que disposen.

Els trobareu a la zona sud de Girona, al barri de l'Eixample. Des d'allà

us obriran una finestra al paisatge a través del tast. Esperem que

gaudiu del passeig!

Podreu conèixer les novetats, activitats i tallers del nostre espai gas-

tronòmic seguint-nos a les xarxes socials. Ens trobareu a Facebook,

Twitter i Instagram. @lacalendula

L

LA CALÈNDULAespai gastronòmic

Travessia de la Creu, 33GIRONA · 872 03 33 33www.lacalendula.net

CUINA DE PAISATGE I DE MERCATEspecialitat: Cuina de mercat amb tocs florals

També carns i peixos a la brasa. Postres i gelats propis.

Preu menú: Laborables 22€. Consulteu altres menús a la botiga del

seu web.

Horari: Migdies de dimarts a dissabte de 13:00 a 15:00 h

Vespres divendres i dissabtes de 20:30 a 22:30 h.



les portes de la immortal ciutat des del S. XII es troba la masia

on hi ha el restaurant estanc de l’Avellaneda. Acollidor, singu-

lar i amb molta història fou i és lloc de trobada per fer un bon

àpat, un esmorzar o berenar, o només un cafè. De les àvies de la casa

heretàrem la cuina tradicional catalana que oferim cada dia amb un

bon menú feiner, un ampli menú de la casa, dinars i sopars per a

grups, colles i convencions. Tenim obert tots els dies, també els festius.

Gaudiu de les millors carns a la brasa cuites amb carbó d’alzina,

amanides, cargols i de la cuina del bacallà. La nostra carta és variada i

tradicional, de ben segur hi trobareu el vostre plat. Aprofiteu el Sol

d’hivern i la fresca de l’estiu a la magnífica terrassa; no deixeu passar

l’ocasió de prendre unes copes al bar “chill out” durant les nits d’estiu.

Veniu a planificar la feina, a parlar de negocis o simplement a naveg-

ar aprofitat la nostra xarxa WIFI pels clients. No tindreu problemes per

aparcar si voleu venir amb colla, tenim un aparcament molt gros amb

moreres i bonics jardins on la mainada hi podrà jugar. Trobaràs el nos-

tre plat del dia a 8,75 € i també tenim plats per emportar. Si véns a

sopar i és el teu aniversari et regalem una ampolla de vi o cava.

A

L’AVELLANEDArestaurant-estanc & chill out

Carretera Barcelona, 483GIRONA · 972 214 803

[email protected]

CUINA CASOLANAEspecialitat: Carns a la brasa, cargols, bacallà i cuina catalana

Preu menú: Menú de dilluns a divendres 11 €. Menú festius 18 €.

Horari: Restaurant: Hivern, de dill. a dij. de 8 a 20 h, div. i diss.

de 8 a 23 h i dmg. de 13 a 17 h. Estiu, de dill. a diss.

de 8 a 23:30 h i dmg. de 13 h a 16 h

Chill out: Les nits d’estiu



l 1975 vam plantar la llavor d’un nou concepte de restauració

a la ciutat de Girona i comarques. Des dáleshores treballem

per oferir als nostres clients la millor qualitat de producte al

millor preu i ens adaptem dia a dia als nous temps sense perdre la

il·lusió amb un servei acurat i professional, basat sobretot en la calide-

sa del tracte humà que ens avala i ens fidelitza.

Obrim cada dia de la setmana per oferir-vos un ventall gastronòmic

variat, fresc i saludable. Us oferim un ampli assortit dámanides que

renovem diàriament amb productes del nostre mercat, així com pas-

tisseria artesana, elaborada a casa nostra. En els plats calents tenim

les arrels ben assentades en la cuina tradicional del nostre país, basa-

da essencialment en la dieta mediterrània. A la cafeteria podreu assa-

borir l’aroma i el gust dún bon cafè, gran varietat dínfusions, tes i

entrepans .

Ens trobem a deu minuts a peu del centre de Girona, entre la ciutat i

l´Hospital Josep Trueta, al centre Comercial Sant Ponç. Disposem

dáparcament .

Us hi esperem!

E

SANT PONÇcafeteria-restaurant

Avinguda de FrançaGIRONA

972 214 201

CUINAMEDITERRÀNIAEspecialitat: Cuina casolana catalana

Preu menú: A partir de 12 €

Horari: Obert cada dia excepte dilluns a la nit



embla que últimament hi ha un boom de restaurants que

s’especialitzen en fer hamburgueses, però quants en coneixes

en què l’hamburguesa sigui d’autor? “D’autor” significa que el

producte es fa i es prepara al mateix establiment, i això és el que fem

nosaltres; tant les nostres hamburgueses, com els postres, tapes o

amanides les elaborem a la nostra cuina i comprem cada dia perquè

el producte sigui fresc.

El nostre restaurant és petit, però acollidor, i el més significatiu és que

l’hem decorat nosaltres mateixos, amb les nostres mans, i encara que

la pintura, el terra, o algun detall no siguin perfectes, és especial per-

què hi hem dedicat moltes hores i molt carinyo. Ens diem KM0 per-

què treballem amb productes de proximitat, però molta gent no sap

el significat de km0, així que hem ambientat el local amb senyals de

trànsit customitzades, cons, una moto… D’aquesta manera, el primer

que et ve al cap és pensar en carreteres… però sense exagerar; no

volem que sembli una autoescola.

Som atents amb tota persona que trepitja el nostre local, sigui per di-

nar, sopar, o senzillament per fer un cafè.

S

KM 0restaurant

Pujada Sant Domènec, 9GIRONA

972 216 981

CUINA D'AUTOREspecialitat: Hamburgueses d'autor, tapes i amanides

Preu menú: 7€ migdia

Preu carta: 12€ aprox.

Horari: De dilluns a dimecres de 9 a 17h.

Dijous i divendres de 9 a 17h i de 20 a 00h

Dissabte de 20 a 00h



om en Pep i la Joana. Vàrem obrir el nostre restaurant el fe-

brer del 1994, fins a dia d'avui intentem satisfer els nostres

clients i fer-los amics de casa. Som un restaurant de caire fa-

miliar, en Pep a la cuina, intentarà que gaudiu dels seus plats de cui-

na de mercat amb incursions de plats atrevits, ben elaborats i amb

productes de temporada, com els cargols secs amb salsa de tomata i

allioli a l’estil de’n Pep o un filet de porc a la brasa gratinat amb allioli

de sobrassada i mel.

També trobareu una extensa carta de postres on la majoria són d’ela-

boració pròpia. I al menjador hi tenim a la Joana que us farà sentir

com a casa juntament amb tot el nostre equip de treball. Disposem

de vàries sales i de la nostra terrassa carpa, acondicionada per donar-

vos el millor servei, ideal per a tot tipus d’àpats i cel·lebracions: bate-

jos, comunions, trobades familiars, d’empresa,...

Disposem d’un parc infantil, ideal per tal que la mainada passi una

bona estona. Ens trobareu molt a prop de Girona en una zona amb

molt bon accés i aparcament. Desitgem que quan vingueu a casa,

quedeu satisfets.

S

EL RACÓ D’EN PEPrestaurant

Carretera Santa Afra, afores s/n · Sortida autopista AP7 Girona OestSANT GREGORI · 972 428 180 · 972 428 418 · [email protected]

www.elracodenpep.com · GPS N 42. 001091 W.2735412

CUINA DEMERCAT I CASOLANAEspecialitat: Cargols, filet de porc a l’allioli i sobrassada...

Preu menú: Feiners 11 €. Menú Cap de setmana, consultar

Preu carta: Preu mig entre 20 -30 €

Horari: Dilluns tancat (Excepte vigílies i festius)

De dimarts a diumenge de 13 a 16h

Nits de divendres i dissabtes de 20:30 a 24h



bicat al cor del barri vell de Girona, el Restaurant Artusi recull

el concepte de cuina fresca, natural, lleugera, mediterrània,

amb plats elaborats a partir de productes del país, de màxi-

ma qualitat, que es poden degustar en un ambient acollidor i amb

una inmillorable relació qualitat-preu. És per això que al Restaurant

Artusi tenen especial importància els pernils de gla, formatges, foies,

amanides, carns de porc ibèric i de vedella criada a Girona, que es

poden degustar tant al restaurant com en forma de tapes variades

acompanyades d'una selecció de vins de les millors D.O. del país.

A la ciutat del nord d'Itàlia de Forli (Cesena) es troba la Casa Artusi, un

centre dedicat a la recerca culinària. El centre compta amb diferents

espais com la biblioteca, escola de cuina amb restaurant, i diferents

salons que avui aglutinen també esdeveniments vinculats a la gas-

tronomia i reconeguts a nivell mundial (cursos de cuina, tallers, fires i

exposicions, etc.). Amb una forta empremta cultural dedicada a Pelle-

grino Artusi com a recopilador de receptes populars domèstiques, és

un lloc de visita per als estudiosos, turistes i amants en general de la

bona cuina elaborada a partir dels productes de la terra.

U

ARTUSIbar-restaurant

Plaça de les Castanyes, 6GIRONA · 972 487 327

www.restaurantartusi.com

CUINA DEMERCATEspecialitat: Cuina Mediterrània

Preu menú: Setmanal 14 €, també hi ha l'opció de mig menú 9,00€.

Dissabtes 16 €

Preu carta: 25 € preu mig

Horari: De dilluns a dissabte de 8 a 23h



‘elegant Cafè Savoy que està situat al bell mig de Girona, a l’i-

nici del carrer Nou, va tornar a obrir les portes, ara fa dos anys,

de la mà de la família Nicolazzi, amb una decoració totalment

modernitzada però mantenint l’essència, l’encant, el caràcter i la tra-

dició de sempre.

El Savoy ofereix a través del seu menú, una cuina de mercat creativa

que al mateix temps sigui equilibrada i lleugera. Ens proposa poder

escollir entre tres entrants, tres segons i tres postres, tals com el tàrtar

de salmó, el bacallà amb all i oli de romesco, l’entrecot de vedella de

Girona, un assortiment de pastissos casolans, flam de formatge, mel i

mató o fruita del temps.

A banda del menú del migdia el Savoy us proposa tant dinars com

sopars per encàrrec i disposa d’una sala ideal per reunions, presenta-

cions d’empresa i tot tipus d’esdeveniments amb cabuda per 40 co-

mensals.

Al llarg del dia disposa d’una àmplia oferta d’entrepans freds i calents,

creps, smoothies, cafès i esmorzars,... que podràs degustar a partir de

les 7 del matí i al llarg del dia.

L

SAVOYrestaurant

Carrer Nou, 3GIRONA · 972 203 800

[email protected] · www.novarahotels.com

CUINA DEMERCATEspecialitat: Cuina de mercat creativa

Preu menú: Diari 10 € i dissabtes 12 €

Preu carta: Cafeteria de dilluns a diumenge de 7 a 22 h.

Horari: Menú migdies i sopars només per encàrrec



ra fa 5 anys que l'Andreu i la Marta són al capdavant de Bon

Bon Cafè, un Bar Cafeteria situat a la zona de l'eixample de

Girona en una zona cèntrica i molt propera al parc Migdia a

la zona de les Casernes.

En un ambient familiar i una decoració exquisida, la gent podrà assa-

borir una varietat d'esmorzars amb productes de primera de qualitat,

i una pastisseria artesana. A casa nostra podràs degustar un bon cafè,

excel·lents xocolates i un gran assortiment d’infusions entre altres...

Per dinar us oferim el nostre menú diari a un preu molt econòmic de

9'50€, on podràs degustar una cuina de mercat ben elaborada.

A banda, també us oferim una gran varietat de plats combinats, en-

trepans especials, amanides... També fem canapès i entrepans per

encàrrec.

Disposem de dues televisions per poder veure tots els partits de fut-

bol, on a més tindràs garantit un ambient acollidor i bon menjar.

Podràs compartir vetllada amb la gent del barri i els amics, aquí tots

som una gran família. Vine a la nostra cafeteria Bon Bon Cafè i farem

que et sentis com a casa.

A

BON BON CAFÈcafeteria-restaurant

Joan Roca i Pinet, 1GIRONA · 972 214 766

[email protected]

CUINA DEMERCATEspecialitat: Esmorzars, plats combinats


Horari: Obert tots els dies de 7,15 a 21h,

excepte diumenges i festius de 8,30 a 14h



l cor del Barri Vell podreu venir a degustar les “galettes”: un

producte típic bretó elaborat amb farina de blat sarraí, i que

se sol acompanyar amb sidra. La varietat de “galettes” és infi-

nita, salades i amb tot tipus de farcits sempre de gran qualitat en tots

els productes i amb ingredients naturals. Són típiques també de la

Bretanya les creps dolces, amb una gran varietat per degustar. A més,

podreu gaudir de generoses amanides com la de salmó, la grega, la

bourbon, les vegetarianes amb tofu o algues... Potser us ve més de

gust demanar un ampli assortiment de truites, o la taula d'embotits

de la Bretanya, o de formatges francesos i tot cuinat a la vista dels

clients. Durant la setmana tenim un menú molt assequible tant per

dinar com per sopar amb opció normal i opció vegetariana. Els caps

de setmana estem oberts tot el dia i tenim una oferta per berenar on

podreu prendre sucs ecològics, infusions, cafès, o xocolata, amb una

crep dolça. Quan fa bo disposem d'una terrassa que permet dinar o

sopar a l'aire lliure, tot gaudint de l'ambient de la Cort Reial. A l'inte-

rior hi trobareu diferents sales de dissenys atrevits i molt originals

(podeu menjar dins un autobús!). Té capacitat per a 50 persones.

A

CREPERIE BRETONNEbar-restaurant

Cort Reial, 14GIRONA · 972 218 120

www.creperiebretonne.com

CUINA DE LA BRETANYA FRANCESAEspecialitat: “Galette” amb diferents ingredients

Preu menú: 8,50 € o 10 € amb postre i beguda


Horari: De dilluns a divendres de 13 a 16h i de 20 a 23h.

Dissabte, diumenge i festius de 13 a 24h



ituat al centre de Girona, a la Plaça Independència, es troba

aquest restaurant que ofereix dos ambients únics: a l’interior,

diverses sales on es pot gaudir de vistes privilegiades al riu

Onyar; i a l’exterior, una terrassa a la Plaça Independència. L'oferta

gastronòmica del restaurant és completa i variada, feta de plats de

cuina catalana i mediterrània actualitzada.

Els productes de temporada són els principals protagonistes d’El Boi-

ra, elaborats a la seva cuina amb molta delicadesa i servits a sala per

un equip jove, cordial i amable que juntament amb el gerent, Agus-

tín Luján i el cap de cuina, formen un equip professional d’alta quali-

tat.

El restaurant ofereix tres conceptes de cuina: les tapes, el menú diari i

la carta. Les tapes que ofereix El Boira són una fusió de la cuina de

productes de la terra amb un toc mediterrani que dóna com a resul-

tat unes tapes “femenines, fresques i suaus”. Algunes de les tapes que

s’hi poden trobar són la brandada de bacallà amb mel fumada, tomà-

quets al forn gratinats amb formatge de cabra o tast de formatges ar-

tesans, a més d’una saborosa selecció de tapes dolces.

S

EL BOIRArestaurant-tapes


972 219 605

CUINA CASOLANAEspecialitat: Tapes i vins a la zona de bar

Preu menú: Dies feiners 12,60 €. Menú recomanat a 20 €


Horari: De diumenge a dijous de 8 a 23h

De divendres a dissabtes de 8 a 24h



EL PETIT OBRADOR®restaurant

Avinguda de França s/n · SARRIÀ DE TER · 972 172 173Avinguda Girona, 47 · SANT GREGORI · 972 42 96 05

www.elpetitobrador.com

CUINA ITALIANA CREATIVAEspecialitat: Antipasti, pizzes i pastes d’autor

Preu menú: menú diari (laborables) de 3 primers, 3 segons,

3 postres a triar, més beguda i café per 14,95€


Horari: De dimarts a diumenge de 12 a 23h

ituat a peu de carretera, just als terrenys de l'antiga fàbrica de

Coca-cola a Sarrià de Ter, trobaràs el Petit Obrador que repre-

senta una manera diferent i personal d'elaborar la cuina ita-

liana sempre amb el receptari i els ingredients autòctons. Un projecte

que neix de la ma de Joan Zamora Asurmendi, un empresari d'èxit

jove i emprenedor, amant de l'alta gastronomia, que després de de-

dicar uns anys a recorre Itàlia -poble a poble- ens descobreix l'essèn-

cia de la cuina italiana més tradicional. Un nou concepte de restau-

rant italià, que neix de la fusió de la cuina tradicional italiana i la me-

diterrània amb la cuina més creativa i d'autor i amb els millors pro-

ductes a l’abast de tothom. Una aposta per la innovació d'antipastis,

pizzes i pastes fresques, risottos i postres italians. El compromís del

Petit Obrador és clau, es respecta l'essència de la cuina italiana tradi-

cional, aportant creativitat i passió per l'alta gastronomia. El restau-

rant ofereix una carta única d'autor. Compta amb una àmplia terrassa

a l'exterior del local, wifi per als clients i servei de càtering per a

grups. També ens podeu trobar a Sant Gregori a l'avinguda Girona nº

47 (només pizzes per emportar).

S



la plaça Independència de Girona es concentra una part

molt important de l’oferta gastronòmica de la ciutat, junta-

ment amb la resta d’indrets peculiars del Barri Vell.

La Taverna Catalana proposa una oferta que enalteix alguns dels plats

més tradicionals de la cuina catalana, com poden ser les torrades ela-

borades amb productes de la terra de primera qualitat, que es com-

plementen amb un assortit de productes d’altres contrades que te-

nen com a premissa més rellevant la seva qualificació de D.O. El resul-

tat és una cuina sana, catalana, lleugera i de qualitat que poden de-

gustar en un marc incomparable: per un costat a la nostra terrassa de

la plaça Independència, i per altre, a l’interior, al menjador de la vora

del riu amb excel·lents vistes a la catedral i Sant Fèlix.

Al pis superior, disposem d’espais reservats per a celebracions fami-

liars, aniversaris, reunions d’empresa, etc., i també poden gaudir amb

els esdeveniments esportius més importants de cada setmana a la

nostra pantalla gegant. Per això, elaborem continuament diferents

menús, amb productes frescos i de temporada que s’adapten al pres-

supost dels nostres clients.

A

D.OTAVERNA CATALANAbar-restaurant


972 222 740

CUINATRADICIONALEspecialitat: Cuina catalana

Preu menú: Setmanal 10,95 €. Caps de setmana 14,95 €


Horari: De dilluns a diumenge de 8 a 23h



ituat al cor del barri vell de Girona, al mateix carrer que dóna

nom a l’establiment, trobem el nou Restaurant Calderers, un

espai modern i acollidor, envoltat de la calidesa que dóna la

pedra. Un dels seus atractius és la seva cuina oberta, on el client pot

apreciar l’art de preparació en els seus plats. De cuina tradicional ca-

talana, podem trobar productes de proximitat de gran qualitat entre

els quals destaquen les carns, com l’ entrecot de 700 gr., el filet de ve-

della de Girona amb foie, el magret d’ànec amb figues i els nostres

tàrtars, entre altres. Tampoc no us podeu perdre les postres artesanes

com la crema catalana, el brownie, les trufes i l’espectacular coulant

de xocolata.

Un indret perfecte per qui vol gaudir d’un sopar romàntic en parella, i

també per la trobada d’amics, ja que la distribució del restaurant per-

met acollir grups als quals se’ls ofereix diverses fórmules. Destaca el

seu reservat íntimament lligat a la muralla i a la taula rodona amb la

làmpara de la teranyina que fa referència a la història de Girona amb

el seu passadís de les bruixes. Per altra banda el restaurant acull expo-

sicions temporals d’art.

S

CALDERERSrestaurant

Calderers, 10GIRONA · 972 227 776

[email protected] · www.restaurantcalderers.com

CUINATRADICIONAL LLIGADA A LA HISTÒRIA DE GIRONAEspecialitat: Carns a la brasa i postres casolans

Preu menú: Migdies laborables 11 €

Caps de setmana migdies i vespres 16 €

Horari: Dimecres tancat.

De dilluns a diumenge de 13 a 16 h

Dijous, divendres i dissabte de 20 a 23 h



i ha gent amb classe i classes de gent i el mateix passa amb

els locals. Locals de molta façana i poc interior. Si entreu a

La Regolta us passarà el mateix que diuen de Girona "és difí-

cil entrar, però es impossible sortir..." Un local senzill, de gent agrada-

ble i proper, per menjar un plat de pernil del bo, unes amanides, uns

ous estrellats, unes croquetes de bolets o una escalivada, un filet a

l'allet i moltes coses més i per postres un xuixo de can Castelló. I pel

que diu la gent que hi ha menjat, un dels bons locals de Girona rela-

ció qualitat preu. Però no només fem dinars i sopars, pots venir a es-

morzar des d'una puça a un bon entrepà, o a pendre alguna cosa,

com ara una cervesa, un vi blanc o negre, un gintònic o un xikitònic,

o unes bombolletes, en una terrassa tranquil·la sota una arbreda prop

de la Devesa, i des de la primavera fins les fires de Sant Narcís dinars i

sopars a la fresca. No busqueu luxes, busqueu bon menjar, bon am-

bient, el caliu d'un autèntic xiringuito al bell mig de Girona. No saps

perquè!!?? El nostre és un local que agrada, hi ha vida, i això no es

compra és nat. Fa tres anys que hi som, però fa més de vint anys que

hi hem estat sempre. És això que diguem: “Osti tu... é bo!”.

H

LA REGOLTAcafeteria · restaurant

Pau Casals, 4GIRONA

972 107 474

CUINAMEDITERRÀNIAEspecialitat: Pernil, ous estrellats, xurrasco, filet a l’all, ...

Preu menú: Plat de dia a partir de 8 €

Horari: De dilluns a dissabte de 07:30 h a 24:00 h.

Diumenge tancat.



an Ribas és el restaurant més emblemàtic de Sant Gregori.

Ténim una trajectòria de més de 30 anys en el món de la res-

tauració i actualment hem renovat la seva imatge amb una

decoració moderna i funcional que proporciona molta calidesa i que

juntament amb el tracte familiar i proper, et farà sentir com a casa i

podràs disfrutar d’un àpat de qualitat. També disposem de diverses

pantalles de televisió perquè es puguin veure els partits del Barça

mentre es gaudeix d'un bon sopar. Els dies de cada dia, a banda de la

carta, també ofereix un menú on podreu escollir entre diferents plats

i sempre hi trobareu un plat de peix fresc i l'arròs dels dijous.

Can Ribas treballa amb productes de proximitat i qualitat, oferint

plats casolans amb un toc de cuina moderna. Tenim una carta molt

extensa perque els nostres clients hi trobin el delit del seu paladar,

entrants calents i freds, taules d’embotits i formatges, carns, peixos i

la nostra brasa de llenya. Hi destaquem els peus de porc a la brasa,

els cargols a la llauna, carns i verdures a la brasa, el bacallà amb llit

d'escalivada... i també fem postres casolans com la "tarta tatín" i el

"couland" entre una molts altres dolços per finalitzar un bon àpat..

C

CAN RIBASrestaurant

Avinguda Girona, 19SANT GREGORI

972 428 426

CUINATRADICIONALEspecialitat: Peus de porc a la brasa. Cargols a la llauna

Preu menú: De dimarts a divendres al migdia 15 €


Horari: De dimarts a dissabte de 13 a 16h i 20,30 a 23h

Diumenge de 13,30 a 16h



spai polivalent de fusió i caràcter, situat al cor de Girona.

Aquest carismàtic i singular local, en el que trobem una sò-

bria i elegant decoració amb tons càlids i algunes pinzellades

en daurat, és un lloc perfecte on sorprendre’t amb la nostre gastro-

nomia o viure la nit en el centre neuràlgic de la ciutat.

Un punt de trobada per a aquells que volen passar moments únics i

especials en un ambient agradable i al ritme de la millor música.

En el nostre restaurant podràs trobar una proposta gastronòmica ba-

sada en una cuina de mercat i una acurada elaboració. Un menú per

20€ on podràs escollir entre 9 primers, 9 segons i 9 postres amb el pa

i la beguda inclosa.

Un espai de moda molt polivalent on l’ambient és el principal atrac-

tiu. Contemporani i colorista,One és un lloc en el que hi has d’anar si

vius o passes per Girona.

Totes les nits a partir de les 23.00h. podràs gaudir d’un ambient capti-

vador prenent-te una copa o Gintònic a la nostra barra central de

360o escoltant la millor música comercial i de tendència del mo-

ment.

E

ONEespai gastronòmic cool music bar

Figuerola, 25-29GIRONA · 972 485 600 · 679 851 227

[email protected]

CUINA DEMERCATEspecialitat: Canelons de bolets amb ceba caramel·litzada

Preu menú: 20 €

Preu carta: 20 €

Horari: Obert dijous, divendres i dissabte de 20 a 3h

Vacances del 17 al 30 d’agost


CONTRA043TOTGir.qxd:Maquetación 1 24/10/14 11:21 Página 195

CONTRA043TOTGir.qxd:Maquetación 1 24/10/14 11:21 Página 196

tot girona 43 · novembre - desembre 2014

Documents