tossals de montmeneu

20 20 ESTEPA VORA EL RIU TOSSALS DE MONTMENEU ESTEPA VORA EL RIU TOSSALS DE MONTMENEU FITXA EXTENSIÓ 240,84 ha COMARQUES El Segrià LA GRANJA D’ESCARP 175,91 ha SERÒS 64,93 ha FLORA Garric, arçot, Moricandia ramburei, Aizoon hispanicum, brolla de romaní. FAUNA Àliga marcenca, cigonya, terrerola vulgar, cogullada fosca, merla cuablanca, trenca, mussol banyut, xurra. ESPAIS NATURALS Institut Cartogràfic de Catalunya A quest espai està format per quatre unitats: la primera, el tossal de Montmeneu, resta definida per la zona de contacte dels tossals amb els petits plans de conreu que l’envolten. La segona unitat forma part de l’aiguavés del barranc de la Mina, al terme municipal de Seròs. La tercera unitat forma part de l’obaga de Montmeneu, al terme de la Granja d’Escarp i la quarta la defineixen els costaners de l’ermita de Sant Jaume vora el riu Segre. Montmeneu és un turó testimoni format per argiles i margues fortament erosiona- des i amb freqüents formes aixaragallades, amb intercalacions de bancs de calcàries i gresos terciaris oligocènics. El motiu d’inclusió d’aquest espai al PEIN és pel seu interès paisatgístic i perquè és una zona de transició entre el país de les màquies continentals empobrides i les màquies enriquides amb pi blanc. El tossal és un dels representants més notables, per la seua singularitat i diversitat, del paisatge àrid de la Catalunya occidental, avui desaparegut en gran part a causa de les transformacions agrícoles. Hi podem trobar una gran rique- sa d’espècies de la flora poc comunes, algunes d’endèmiques de les terres ibèriques o d’àrea molt reduïda. La forma cònica de la muntanya fa que hi existeixin orientacions variades pel que fa a la vegetació, que alterna amb unitats mediterrànies i estèpiques. A part dels fragments de la màquia de garric i arçot són freqüents les brolles, als solells la brolla de romaní i lli cabrer. La fauna reuneix una sèrie d’espècies de gran interès, moltes amb requeriments ecològics estèpics o subestèpics, entre les quals destaquen ocells nidificants com la cigonya.❁ Una altra de les elevacions de l’aiguabarreig és Montmeneu, a 495 metres, el punt més alt de la divisòria entre el Segre i l’Ebre i un clar exponent del paisatge àrid català. El tossal de Montmeneu i els relleus del seu entorn constitueixen una unitat paisatgística de primer ordre, visible des d’una gran part del Segrià i molt coneguda per la gent del país. És un excel·lent representant del paisatge àrid de l’Ebre. Testimoni privilegiat de la divisòria Segre-Ebre 3 5 7 6 13 14 12 17 16 Segrià Garrigues Pla d’Urgell Urgell Segarra Noguera Pallars Jussà Alt Urgell Solsonès Cerdanya Pallars Sobirà Val d’Aran Alta Ribagorça 2 21 4 11 10 1 19 18 15 1 Aiguabarreig Segre-Cinca 2 Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana 3 Aigüestortes 4 Alfés 5 l'Alt Àneu-la Bonaigua 6 Bessons, els 7 Estany de Montcortès 8 Estanys de Basturs 9 Mas de Melons 10 Montllober 11 Pantà d'Utxesa 12 Serra d'Aubenç 13 Serra del Boumort 14 Serra de Carreu 15 Serres del Cadí-Moixeró 16 Serra Llarga 17 Serra del Montsec 18 Tossa Plana de Lles-la Llosa 19 Tossals d'Almatret 20 Tossals de Montmeneu 21 Tossals de Torregrossa 20 8 9 Dipòsit legal: L-1182-02 . Edita: Diari Segre SL . Fotografia: Robert Prat . Disseny: Pepo Curià

Upload: duongnga

Post on 14-Feb-2017

214 views

Category:

Documents

0 download

Report

Download

Embed Size (px):

TRANSCRIPT

ESTEPA VORA EL RIU TOSSALS DE MONTMENEU

FITXA

EXTENSIÓ240,84 ha

COMARQUESEl Segrià

LA GRANJA D’ESCARP 175,91 haSERÒS 64,93 ha

FLORAGarric, arçot, Moricandia ramburei,Aizoon hispanicum, brolla deromaní.

FAUNAÀliga marcenca, cigonya, terrerolavulgar, cogullada fosca, merlacuablanca, trenca, mussol banyut,xurra.

ESPAISNATURALS

Institut Cartogràfic de Catalunya

Aquest espai està format per quatreunitats: la primera, el tossal deMontmeneu, resta definida per la

zona de contacte dels tossals amb els petitsplans de conreu que l’envolten. La segonaunitat forma part de l’aiguavés del barrancde la Mina, al terme municipal de Seròs. Latercera unitat forma part de l’obaga deMontmeneu, al terme de la Granja d’Escarpi la quarta la defineixen els costaners del’ermita de Sant Jaume vora el riu Segre.Montmeneu és un turó testimoni formatper argiles i margues fortament erosiona-des i amb freqüents formes aixaragallades,

amb intercalacions de bancs de calcàries i gresos terciaris oligocènics. Elmotiu d’inclusió d’aquest espai al PEIN és pel seu interès paisatgístic iperquè és una zona de transició entre el país de les màquies continentalsempobrides i les màquies enriquides amb pi blanc. El tossal és un delsrepresentants més notables, per la seua singularitat i diversitat, del pai-satge àrid de la Catalunya occidental, avui desaparegut en gran part acausa de les transformacions agrícoles. Hi podem trobar una gran rique-sa d’espècies de la flora poc comunes, algunes d’endèmiques de lesterres ibèriques o d’àrea molt reduïda. La forma cònica de la muntanyafa que hi existeixin orientacions variades pel que fa a la vegetació, quealterna amb unitats mediterrànies i estèpiques. A part dels fragments dela màquia de garric i arçot són freqüents les brolles, als solells la brollade romaní i lli cabrer. La fauna reuneix una sèrie d’espècies de graninterès, moltes amb requeriments ecològics estèpics o subestèpics,entre les quals destaquen ocells nidificants com la cigonya.❁

Una altra de les elevacions del’aiguabarreig és Montmeneu, a 495metres, el punt més alt de la divisòriaentre el Segre i l’Ebre i un clarexponent del paisatge àrid català.

El tossal deMontmeneu i elsrelleus del seuentornconstitueixen unaunitat paisatgísticade primer ordre,visible des d’unagran part del Segriài molt conegudaper la gent del país.És un excel·lentrepresentant delpaisatge àrid del’Ebre.

Testimoni privilegiat de la divisòria Segre-Ebre

1314

Segrià

Garrigues

Plad’Urgell

Urgell

Segarra

Noguera

PallarsJussà

Alt Urgell

Solsonès

Cerdanya

PallarsSobirà

Val d’Aran

AltaRibagorça

221

411

101

1 Aiguabarreig Segre-Cinca2 Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana3 Aigüestortes4 Alfés5 l'Alt Àneu-la Bonaigua6 Bessons, els7 Estany de Montcortès8 Estanys de Basturs9 Mas de Melons

10 Montllober11 Pantà d'Utxesa12 Serra d'Aubenç13 Serra del Boumort14 Serra de Carreu15 Serres del Cadí-Moixeró16 Serra Llarga17 Serra del Montsec18 Tossa Plana de Lles-la Llosa19 Tossals d'Almatret20 Tossals de Montmeneu21 Tossals de Torregrossa

Dip

òsit

lega

l: LL-

11118822

-0022

. Edi

ta: DD

iiaarrii

SSeeggrr

ee SSLL

. Fot