toc 25
DESCRIPTION
Revista política local d'Esquerra a Sant Pere de Riudebitlles. Núm. 25.TRANSCRIPT
EL TOC DE LES PERSONESTresina Perendreu i Palau
LA MIRADA IRÒNICA per Keito
El Joc del TocEt regalem el Joc delToc per celebrar elnúmero 25
PERSONES D'ESQUERRA
Roger Fuentes TravessetLlicenciat en Història i portaveucomarcal de les JERC
Amadeu Paratge MarraLlicenciat en Estudis d'ArtDramàtic al Col·legi delTeatre
Som una nació,nosaltres decidimDes del Toc volem donarles gràcies i felicitar a totsels assistents a lamanifestació del 10J
Posem una mica d'alegriaa la política municipal perquèaquest estiu passis unaestona entretinguda
En aquest apartat del Toc us volem presentar algunes de les persones que formaran part de la llista electoral amb què elgrup municipal Esquerra es presentarà a les properes eleccions municipals del 2011.
Quina valoració fas de la consulta sobre laindependència que es va fer a Sant Pere el 25 d’abrilpassat?
Molt positiva! 703 persones van votar lliurement el futurque volen per a Catalunya, i el 90% es va declararindependentista! Mai ningú havia imaginat que a SantPere hi hagués tants independentistes; és clar que mainingú els ho havia preguntat!Què queda després de l’èxit aconseguit?
El futur! Hem demostrat que la ciutadania pot decidirsobre qüestions molt serioses de manera democràtica ipacífica. Ara cal que exigim el dret de decidir i que se’nstingui en compte. Ara toca reclamar una consulta oficiala nivell de tot el país.Quan fa que milites a Esquerra i per què?
Jo sóc membre d'Esquerra i de les seves Joventuts desdels 18 anys, i en tinc 26. La mateixa setmana del meuaniversari vaig anar a la seu nacional a donar-me d’alta.Ho vaig fer perquè sé que per solucionar els problemesdels catalans és necessari fer un canvi a millor.Per què penses que Catalunya ha de ser independent?Espanya ens roba cada any 22.000 milions d’euros enforma d’impostos que després no s’inverteixen aCatalunya, això és el 10% del nostre PIB! Ser independentsno només és el dret que tenim com a poble, sinó que amés ens és molt necessari per poder sostenir el nostreestat del benestar.
"Ara toca reclamar unaconsulta oficial a nivell detot el país"
Secció local d'Esquerra a Sant Pere de RiudebitllesJULIOL DE 2010 ANY 8 NÚM 25
"Trobo que participar enles festes és bonic."
Com veus la cultura al nostre poble?Penso que som un poble on hi ha moltes entitats queabracen diferents àmbits de la cultura. Només amb quees mantingui i s’intenti millorar la qualitat o augmentarl’activitat ja seria molt positiu.Què necessitem pel que fa a infraestructures culturals?És molt necessari, sota el meu punt de vista, un teatremunicipal en condicions. S’ha de fer un estudi de quinessón les possibilitats de construcció per poder visualitzarsi ha de ser només teatre o que doni joc per fer una salapolivalent que aculli les diferents activitats culturals delpoble.I a activitats?De grups de teatre n’hi ha dos, una coral, diferents balls igrups de Festa Major, entitats juvenils, Recerques, un grupde ball artístic... No ser si me’n deixo algun. Això aportauna activitat cultural que, amb una instal·lació que ajudial seu bon funcionament pot fer que millori i que, perdescomptat, s’hi sumin noves creacions i que la participacióde la gent del poble sigui major.Per a què serveix les activitats culturals en un poblecom el nostre?Doncs per sentir-te identificat en un grup de personesque fan alguna creació cultural de caràcter altruista.Relacionar-nos els uns amb els altres afavoreix laconvivència i per descomptat la comunicació a totes lesedats. La cultura ens posa a tothom en igualtat condicions.
ÉS L'HORA DEL BARRI VELLEl barri més emblemàtic del poble ha de deixar de ser el més degradat
El pressupost de l’Ajuntament tornaa ser deficitàri després de 20 anys
TORNEN ELS NÚMEROS VERMELLS
pàgina 3
CONVENI PER ACABAR EL POLÍGONL'Ajuntament, amb el suport d'Esquerra, hafirmat un acord amb una promotora per ferles últimes 5 naus a la Plana del Soler
pàgina 3
pàgina 9
"És molt necessari, sota elmeu punt de vista, un teatremunicipal en condicions"
“Cal apostar per l'Institutde Secundària”
Redacció: Carles Alegre Pérez - IoneBeobide i Murua - Agustí Castillo i Orús -Rosa Ma Esteve i Nadal - Roger FuentesTravesset - Rosa Maria Grau i Vilaseca -Cisco Martínez i Muñoz - Pere Marra i Rosés- Carme Mateo i Soler - Amadeu Parache iMarra - Jordi Romeu i Carol - Jesús Salius iGumà - Mònica Surroca i Piñol - JosepTorrents i Alegre - Josep Ma Vidal i ArnanCol·laboradors: Keito, Tresina Perendreu iPalau
El TOC és on expliquem amb responsabilitatel nostre punt de vista sobre el dia a dia dela gestió municipal. La secció local d’Esquerraassumeix el cost d’aquest butlletí informatiu.
EDITORIALEl Toc està fent història
EL REGIDOR OPINA
"Ara és l'hora dedemanar"
Cisco MartínezRegidor d'Esquerra
Jordi RomeuRegidor d'Esquerra
Jesús SaliusRegidor d'Esquerra
EL TOC DE LES PERSONES
"Qui té cua de palla,aviat se l'encén"
www.esquerra.cat/santpereriudebitllessantpereriudebitlles@[email protected]://blocs.esquerra.cat/jesus-salius
Falta menys d'un any per leseleccions municipals i això escomença a notar, sobretot enles actituds dels polítics: totstendim a intentar mostrar lanostra millor cara davant dela gent utilitzant els recursosque tenim a l'avast. En el casd'Esquerra fent propostesvàlides de cara al futur.
Els qui estan al govern, però,tenen a més a més lapossibilitat de tirar endavantallò que se'ls demana deforma ràpida i eficient. Per aixòanimo a tothom per aprofitar-ho i demanar, demanar idemanar. Ara és un bonmoment.
Quan ara fa set anys Esquerra va posar al carrer el primer Toc on s’explicaval’actualitat municipal i el treball del grup a l’Ajuntament del nostre poblesegurament molta gent no confiava que una revista política d’aquest tipusdurés massa. Ja havia passat en anteriors vegades que un grup políticintentava publicar una revista més o menys periòdica. I és que arribar a 25números d’una publicació trimestral no és pas fàcil. Demana un esforç perpart dels qui l’escriuen i l’editen molt important i una capacitat de treballque només és factible si les conviccions són prou fortes. Ara per ara podemafirmar que és la revista publicada per un col·lectiu que ha durat més i quemés números ha tret al carrer.
Esquerra no només ha aconseguit mantenir la periodicitat del Toc sinóque, a més a més, ha tingut la capacitat de millorar-ne els continguts il’edició respecte als primer números. L’experiència per la qual hem estatpassant com a grup i el treball en equip que suposa ens està ajudant aformar-nos com a futurs dirigents de l’Ajuntament del nostre poble. Aixòho podem afirmar perquè escriure sobre temes municipals t’obliga a estaral dia i a entendre tots els processos administratius i polítics que mouenels afers d’un Ajuntament com el nostre.
D’altra banda, podem afirmar que el Toc està escrivint una part de lahistòria del nostre poble molt important. De fet, estem segurs que en elfutur es valorarà molt més aquesta tasca que hem fet i que seguirem fentper seguir la història de Sant Pere des del punt de vista d’Esquerra.
En aquest moment quel'economia està aturada calque les accions del governmunicipal estiguin dirigidescap al futur de manera clara.Cal una demanda decididaperquè el nostre municipidisposi d'un institut desecundària.Aquest nou servei faria queels nostres fills i filles nos'haguessin de desplaçar foradel municipi i, no menysimportant, gràcies a la vingudade nois i nois de fora hi hauriau n a m a j o r d i n à m i c aeconòmica pels diferentsserveis que ofereix i podriaoferir el nostre poble.
2 11el toc 25juliol de 2010
el toc 25juliol de 2010
persones totes disfressades. Era i ésuna cosa molt bonica, però segons com,s'ha d'anar una mica darrere lespersones perquè hi vinguin, ja quesempre falta gent. I després semprem'ha agradat anar a la comparsa delCentre Cultural. I és que a mi aquestescoses m'agraden molt. Jo trobo queparticipar de les festes és bonic.
7.- I en quines coses més participes? També ballo amb les danses de la
Festa Major, que ja deu fer uns quinzeanys i és clar, sóc de les més veteranes.Hi sóc des del primer any. I algunavegada he comentat de deixar-ho ialeshores totes les companyes emdiuen que no ho deixi, que sent un deles fundadores jo hi he de ser. Això ésd'agrair, i, al cap i a la fi, a mi m'agradaballar-hi.
8.- I teatre n'has fet mai?Sí, n'havia fet. Al Centre Cultural, quan
encara era soltera, en fèiem amb lacolla que anàvem. Vam començar acantar amb la coral Violeta, que tambéera del Centre, i que la dirigia el Joan
Bou. Aleshores la gent de la mateixacoral també fèiem teatre. I ara ja fatrenta anys que també vaig a la CoralRiudebitlles. També hi he estat des delprimer dia que es va constituir. Fins hitot al principi vaig aprendre una micade música. Vam començar l'any 1979 ivam estar un any assajant per sortirper cap d'any. Aleshores hi havia dedirector el Lluís Romaní i la seva donaAgustina. I hores d'ara encara ho anemaguantant quasi tot. Es pot dir quedesprés d'uns anys d'estar casadasempre que han vingut a trucar a laporta de casa jo sempre he intentatdonar resposta i participar en tot allòque puc. Jo sóc d'una manera que mirode donar ànims i engrescar als altresperquè segueixin col·laborant o perquècomencin a participar en les coses. Tupensa que per muntar el PessebreVivent jo anava casa per casa, i tot i queaquest barri és un dels petits havíemaconseguir implicar fins a quarantapersones. Si esperes que les personesvinguin difícilment les coses es faran,s'ha d'engrescar la gent, i aquesta ha
estat una de les meves virtuts. Jo pensoque totes les persones haurien decol·laborar poc o molt en totes les festes.
9.- Canviant una mica de tema, quèés allò que més t'agrada del municipi?
Ui, això és difícil. Diguem que a mim'agrada tot, les festes, és clar; que lacanalla pugui anar a jugar a la plaça delPaper; i després el també m'agrada moltés el Barri Vell. A mi que no m'hi moguin,m'hi trobo molt bé vivint-t'hi.
10.- Lligat amb el deies abans, tu etssòcia del Centre Cultural de sempre,sabries dir-nos en quin moment creusque està aquesta entitat?
Jo veig que es van fent coses i quevaldria la pena que la gent jove que técanalla es fes soci, ja que això permetriafer moltes activitats més. Ja ho sabemque l'Ajuntament ha assumit moltescoses que abans feia el Centre, i claraixò ha fet recular aquesta societat. Enqüestió de socis hem perdut moltaquests últims anys i això no hauria deser així. Abans si no hi hagués estat elCentre no haguéssim tingut elCarnestoltes per la canalla, i clar d'arafa uns anys que també hi ha elcarnestoltes infantil de l'Ajuntament imolta gent va deixar de ser soci. No estracta de competir els uns amb elsaltres, sinó de complementar-se, peròles coses han anat com han anat. Arala gent que som socis som gent bastantgran, i la veritat no es veu un futurmassa clar per l'entitat.
11.- Ara que anomenes la gent gran,quines necessitats creus tu quenecessita aquest segment de lapoblació?
Jo penso que se'n fan moltes de cosesper la gent gran, però penso que estariabé que també que es fes teatre, o finsi tot es fes playback, com aquell que faun taller de memòria. Per altra tambépenso que estaria bé que lesadministracions inverteixin més enresidències i atenció a la gent gran queho necessita. Ara el jovent tots treballeui teniu canalla i clar el problema és quis'ha de cuidar d'aquelles persones queestan malaltes o són dependents, jopenso això, cal més implicació de l'Estat,la Generalitat i dels ajuntaments.
Moltes gràcies Tresina per col·laboraramb el Toc d'Esquerra!!
La licitació dels concursosd'obres de l'Ajuntament,projectes que es fan ambdiners municipals, tenen unalegislació concreta que capgovern no es pot saltar. En unade les últimes comissionsd'urbanisme, però, el secretariva haver de recalcar aquestalegislació perquè l'actualalcalde volia adjudicar-hoirregularment.
Davant d'aquest fet, noméspuc dir que crec que ési m p o r t a n t q u e e l sresponsables de l'Ajuntamentdonin exemple de com s'hande fer les coses d'acord ambla llei i d'acord als interessosgenerals de tothom.
EL TOC DE LES PERSONESTresina Perendreu i Palau
ACTUALITATEL TOC DE LES PERSONES
l'una al davant de casa i l'altra al carrerMajor, i és clar, entre tots ho fèiem tot.
4.- Tothom sap i veu que no hi ha unafesta on la Tresina no hi estiguicol·laborant. Com és això?
El primer que vull dir és que a mi nom'ha cansat mai fer activitats. Semprem'ha agradat fer coses. Així com n'hi haque diuen jo ja n'estic tip, jo sempre dicque endavant. Sempre m'ha agradatestar en les festes i que la gent em tinguien consideració i que m'escoltin.
5.- I quan comença la teva relació ambles festes del poble?
Amb els primers quatre anys de tallersde cuina. Els vam començar a fer a l'anticcasal de cultura i duraven uns tres mesosen els quals anàvem alternant diferentspersones, és clar. La gent estava moltcontenta i , to t i que ho fe iavoluntàriament, mai me'n vaig cansar.És diferent d'ara que tots els cursos esfan pagant. Clar, a mi la cuina m'agradamolt i has de pensar que a partird'aquells tallers em venien persones apreguntar com es feien les meves
receptes. A partir d'aquí em vaig anarimplicant en les festes del poble. Idesprés una cosa va portar a l'altra. Unbon dia va venir el regidor de festes, elJosep Comas, a preguntar com es feiala sopa dels pobres, que anys enreres'havia fet cada any per carnestoltes, ique a casa, l'àvia Consuelo havia fet anysabans. Abans la sopa dels pobres la feienles cases bones del poble. Cada casa feiauna olla gran que es repartien entre lespersones pobres de veritat. Total, quel'àvia Consuelo va explicar més o menyscon la feia abans i a partir d'aquí jo, imés persones, ens vam posar a fer lasopa dels pobres que cada any podemmenjar pel dimarts de carnestoltes.
6.- Però quasi cada any percarnestoltes també t'has disfressat ambuna colla, oi?
Sí, al darrere de la sopa vam començarel que ens han anomenat com la gent del'ajuntament, és a dir, un grup depersones que organitzàvem l'arribadadel carnestoltes al poble. Els primersanys havíem estat fins a més de quaranta
1.- Tresina, tu vas venir de fora deSant Pere, com va anar això?
Jo tenia uns tretze anys, i és clar, viviaamb els meus pares a Aitona. Un bondia van venir una família de Sant Perea casa que va resultar que buscavenuna noia joveneta per fer tasques i perajudar a la senyora de la casa, queestava malament de salut. Aquestafamília era de cal “Lampista” d'aquíSant Pere. En aquells moments erenuns altres temps i una noia de tretzeanys no estava obligada anar a escola,i per això els de casa meva i jo vampoder optar a tenir aquesta feina. I laveritat és que, quan vaig arribar alpoble, de seguida m'hi vaig trobar moltbé. El municipi m'agradava molt idesprés, el més important va ser quela família de cal “Lampista” va acabarsent també la meva família, com sim'haguessin afillat. Pensa que lasenyora de la casa de seguida em vademanar que li digués “tia”, vull dir queel tracte sempre va ser molt proper.
2.- A part de amb la família, com etvas començar a relacionar amb elpoble?
Doncs la família que em va acollir emva buscar una colla d'amigues, amb lesquals de seguida m'hi vaig sentir moltbé i amb qui feia passejades i sortides.Al cap d'un temps vaig conèixer el Juli,amb qui vam estar sis anys festejant,de nuviatge, i és la persona amb quiem vaig casar, és clar. El casori el vamfer a Aitona l'any 1962, ja que abansaixò es feia així: és a dir, el poble de lanúvia era qui acostumava a acollir lacelebració del casament tot i quedesprés vam venir a viure a cal Juli, ésclar.
3.- Però de seguida vau venir a viureal carrer dels Quadres?
Sí. Vaig deixar de treballar per altragent, i com era costum a l'època, emvaig dedicar a fer de mestressa de casa,cuidar de la canalla i dels avis. Peròtambé hi havia moments que els avistambé t'ajudaven. Pensa que ambquatre canalles es girava molta feina,i si tenim en compte que la canalla lavam tenir amb pocs anys, ja em diràs.L'any 1963 ja va nàixer el primer fill, iquan portàvem set anys de casats jahavíem tingut les quatre criatures: elCisco, la Maite, el Juli i la Marta.Aleshores també hi havia la resta de lafamília del Juli, les meves duescunyades que també vivien al poble,
Nascuda el 1940 aAitona, LleidaCasada i amb quatrefills, dos nois i duesnoiesÉs mestressa de casa
10el toc 25juliol de 2010
3 el toc 25juliol de 2010
"Un any senseE l B u t l l e t ím u n i c i p a l "
Des del mes dejuliol de l'any passat quel'Ajuntament no publicava unnúmero de la revistad'informació municipal.
" P r o h i b i tb a l l a r a lpavelló"Ta l com ens
pensàvem, el nou pavellóestarà vetat a tota activitatque no sigui esportiva. Pertant s'ha acabat això de fer-hi els balls o concerts il'Ajuntament s'haurà degastar cada anys diners peruna carpa.
E l C l u bE s p o r t i uRiudebitllesrenuncia a6 . 0 0 0 €anuals"
El club redueix a més de lameitat la subvenció que rebràde l'Ajuntament a canvi quela gespa artificial pugui seruna realitat.
"una vegada em va venir a veure el Josep Comas, quan era regidor, iem va demanar com es feia antigament la sopa dels pobres, des de
llavors que amb més gent la fem cada any per dimarts de Carnestoltes"
"També fa trenta anys que estic a la Coral, des dels seus inicis el 1979que vam començar a assajar"
"després d'uns anys d'estar casada sempre que han vingut a trucara la porta de casa he intentat donar resposta i participar en tot allò
que puc"
"del poble, el que m'agrada molt és el Barri Vell. A mi que no m'himoguin, m'hi trobo molt bé vivint-t'hi."
"l'Ajuntament ha assumit moltes coses que abans feia el Centre, i claraixò ha fet recular aquesta societat"
"No es tracta de competir els uns amb els altres, sinó de complementar-se"
"per la gent gran penso que estaria bé que també que es fes teatre,o fins i tot playback, tot com aquell que fa un taller de memòria. Peraltra també penso que estaria bé que les administracions inverteixin
més en residències i atenció a la gent gran que ho necessita"
"no m'ha cansat mai fer activitats,sempre m'ha agradat fer coses"
En le passat ple del mes de juny es va passarper ser aprovat un conveni amb l'empresaPromotora del Besós pel qual es comprometa construir cinc noves naus al carrer Sant Quintícantonada amb Serra de Gramar. Eldesenvolupament d'aquestes naus industrialssignificarà l'acabament del polígon i serà positiuper la petita i mitjana empresa que és la queaporta els llocs de treball de forma més establei ràpida.
Des de l’any 1990, quan tambégovernava PSC-CIU, que elmunicipi no havia tingut unresultat negatiuJa fa dos anys que el comptes del'Ajuntament no surten. És a dir, queels ingressos són inferiors a ladespesa. Amb altres paraules, esgasten més diners dels que hi ha.La inèrcia del govern del PSC-GIR-CIU en aquestes dues legislaturesha estat la de no tenir mesura en ladespesa.
S’ha estirat més el braç que la mànigaAquest govern ha fet ús de polítiques populistes per nodrir
els seus interessos electorals. Ha pagat alguns àpats i festesa la gent de manera gratuïta, ha promogut campanyesmediambientals ineficaces, ha fet la coberta d'un pavelló queha costat més car que fer un pavelló poliesportiu nou, harealitzat projectes que no podrà dur a terme, ha mantingutuna plantilla de tècnics innecessària, entre tantes altresmales pràctiques.
Mentre hi ha hagut la construcció de nous habitatges tot ha
anat bé, però quan aquesta font d'ingressos s'ha aturat, lacasa gran ha començat a patir els seus propis excessos. Toti així, el fons del govern de l'Estat, coneguts com ajuts Zapatero,per tal de contrarestar la crisi econòmica han donat una micad'oxigen. Sinó el balanç hauria estat ben pobre.
L'Ajuntament ha tancat els comptes municipals del2009 amb un dèficit de 94.908€.Feia molts anys que això no passava. Concretament a
l'Ajuntament no hi havia dèficit des de l'any 1990, curiosamentquan governaven CIU i PSC.
De moment aquest dèficit s'assumirà amb el romanent detresoreria, és a dir, amb els estalvis que tenim guardats perfer front a les despeses no previstes. Uns estalvis, val a dir,que cada any són més escassos.
A partir d’ara, les retallades es notaran en els serveisque dóna l’AjuntamentSi el govern vol fer front a les despeses que sorgiran en els
propers mesos, fruit del manteniment dels serveis municipalsi de les necessitats socials de les famílies amb uns ingressosbaixos, haurà de prendre mesures econòmiques importants.Ara és el moment de tenir un projecte de futur seriós icoherent per al nostre municipi, ja que l'època de les vaquesmagres tot just ha començat.
Les noves normes urbanístiques (POUM)p e r m e t ra n a q u e s t e s i n c o h e r è n c i e sMoltes persones pensen que amb això de la crisi el
nostre municipi ja no es veurà afectat per uncreixement desmesurat, tanmateix la realitat va peruna altra banda.
Al costat del Sindicat de pagesos, al carrer Vilafranca,s'hi està realitzant una nova construcció de pisos. Qui
ho diria, oi? En temps de crisi qui pot pensar en construir més habitatges? Qui elscomprarà? I què en farem dels pisos buits que tenim? I dels pisos a mig fer, quèpassarà?
Qui comprarà aquests pisos?Totes aquestes preguntes sorgeixen de la gent quan veu que una promotora està
fent 12 habitatges nous al costat d'horts i cases unifamiliars al Torrent Cuitó.
De fet les persones d'Esquerra sempre hem dit que si la planificació urbanística delnostre poble, el POUM, permet la construcció de pisos tard o d'hora ens omplirand'aquest tipus d'habitatges.
El pressupost del 2009 s’ha tancat amb dèficit
S’inicia un nou edifici de 12 habitatges malgrat la crisi
Cinc noves naus al Polígon de la Plana d'en SoléEsquerra dóna suport al conveni que permetrà la construcció de més naus
a la zona de l'actual polígon
ACTUALITAT PROPOSTES9 el toc 25
juliol de 20104el toc 25juliol de 2010
Va enviar el reglament de cessió de materialde forma oficial a les entitats i després elva fer votar per ple
En el passat ple del juny,des de la Regidoria deCultura es va presentarper aprovar el reglamentque posa les bases decessió de material per afestes i actes culturals deles entitats. Esquerra hiva votar a favor perquèé s u n a f o r m a d eracionalitzar aquestac e s s i ó i d ’ e v i t a rconfusions i pèrdues dematerial. Però no s'enténque s'hagi fet així perquèels reglaments d'aquesttipus han de passar perple abans de ser aplicats.
Esquerra també governaEls regidors d'Esquerra validen i donen suport als
projectes positius pel pobleEn aquesta legislatura hi podem comptarobres com l’ampliació de la Llar d’Infantso les de l’edifici de l’Ajuntament així cominiciatives com el servei de dinamitzaciójuvenil o la remodelació de la biblioteca.Tots aquests projectes han estat validatsper Esquerra. Podem dir, doncs, que són
projectes també del grup municipal d’Esquerra encara que elgovern hagi sigut l’encarregat d’executar-los.
Els projectes importants haurien de ser consensuatsper tots els grups políticsAquesta consideració ens porta a afirmar que seria important
que el govern municipal, sigui del color que sigui, intentéssempre consensuar aquells projectes econòmicamentimportants o d’una necessitat social considerable. D’aquestamanera s’aconseguiria que els canvis de govern o de legislaturano afectessin la seva execució.
Inaugurada la nova sala de plens il’arxiu municipal de l’AjuntamentAcaben les obres de remodelació de l’edifici de
l’Ajuntament iniciades l’any 1999Aquest projecte, que va començar quan governava Esquerra
amb la remodelació dels baixos de l’Ajuntament, on ara hi hales oficines municipals, ha comptat amb la col·laboració delDepartament de Governació i Administracions Públiques, dirigitper Esquerra, i ha suposat la total transformació de l’edifici.Finalment acaba, doncs, un projecte que ha durat més de 10anys, per tant tres legislatures, i que ha suposat un avençimportant per l’administració local.
L'estany de la Plaça del Paper ésuna font de brutícia i de mosquitsLes larves de mosquit troben, en les aigües
estancades, un ambient ideal per reproduir-seDes de que es van tornar a engegar les fonts, sembla que
l'aigua de l'estany no ha estat tractada ni netejada de formacontinuada, això fa que s'hi acumuli la brutícia, sobretota les vores, i que hi hagi cada vegada més mosquits alvoltant seu. Sent com és una zona d'esbarjo seria importantmantenir l'aigua neta tant com es pugui.
Ja fa un temps ques'està parlant d'unaforma de relacionar-sesocialment a través deles xarxes socialsvirtuals, exemplificadesper plataformes comF a c e b o o k oTwiter.diferent de comestaven acostumats finsara.
Aquestes xarxes ens
permeten conèixer a molta gent del nostre àmbit que podenser una llançadora pel nostre futur si les sabem utilitzar. Elconcepte de Networking parteix de la idea que les empresesbasen la seva política de contractació principalment a partirde gent coneguda, que generi confiança i les xarxes socialscom aquestes són possibles espais on podem donar aconèixer el nostre perfil.
Si algú ens preguntés com hem aconseguit la feina on aramateix estem molta gent diria que a través d’un conegut od’algú que coneix a algú que ens coneix a nosaltres. Aquestesrelacions són les que defensa el Networking. A través delnostre perfil electrònic les empreses poden saber si podemcobrir les necessitats de personal que tenen. Si estem al’atur, doncs, hem d’aprofitar aquestes eines que ens ofereixla tecnologia.
Aquest projecte ha de serprioritariLa reivindicació constant de demanar
que el Barri Vell rebi el tracte que esmereix hauria de fer actuar al’Ajuntament de forma urgent.Recordem que aquest barri manté unaestructura medieval, amb unaarquitectura, encara, singular, i el mésimportant, que és dels pocs barrishistòrics ben conservats que hi ha ala nostra comarca.
La marginalització que pateix aquestbarri no té excuses, depèn de lesinversions que hi destini el governmunicipal, i ara per ara això no s'hafet. El grup municipal d'Esquerra tenimclar que el Barri Vell necessita unainversió PÚBLICA a partir d'un projectefruit d'una participació oberta delsveïns .
Un aspecte bàsic és entrar dinsla Llei de Barris de la GeneralitatUn element important és demanar
estar inclosos en la llei de barris queimpulsa el govern de la Generalitatperò també una major implicació del'Ajuntament; i cal, sobretot, escoltarles persones que vivim a St. Pere, ique cada dia ens entrebanquem ambels forats dels carrers, que patim lacirculació continua de cotxes ifurgonetes i que veiem com no es fares al Casal dels Marquesos de Lió ies van degradant les cases buides.
No volem més inversions que noporten enlloc i només vesteixen, el quevolem és que s'inverteixi en el futur, iel Barri Vell és, i ha de ser, un elementa tenir molt en compte si volem unfutur millor com a municipi.
La trobada de Caramelles dóna aconèixer el nom del nostre pobleEl passat 11 d'abril es va celebrar la trobada anual a
la sala del Centre CulturalL’acte, organitzat pel Centre Cultural i Recreatiu va reunir vuit-
cents cantaires que van celebrar la 31 trobada de Caramellesdel Baix i Alt Penedes, Garraf, Tarragonès i Baix Camp.
La reforma de la llard’infants gairebéenllestidaAmb els últims retocs i la
col·locació del mobiliari esfinalitza aquesta obraFinalment, l’edifici comptarà amb
un menjador i aules suficients peracollir fins a 82 nens i nenes. Demoment, n'hi ha 43 d'apuntats pelcurs que ve.
La reforma del Barri Vell ja s’hauria d’haver iniciat
Amb aquesta rebaixa s’estalviarien 24.000€ l’anyActualment el sou mensual mitjà d’alcalde i regidors
segons el nombre de plens i comissions és de:- Alcalde: 905,20 €- 1r Tinent d’Alcalde: 491,32 €- 2n Tinent d’Alcalde: 491,32 €.- Regidor amb cartera: 180 € + 132,6 € per ple +33,15 € per comissió- Regidors sense cartera: 132,6 € per ple + 33,15€ per comissió
En Comissió d’Hisenda, elgrup municipal d’Esquerra vafer aquesta petició davant lasituació complicada del’economia i les necessitatsevidents d’algunes famíliesdel municipi. Aquesta rebaixade la mei ta t de l sousignificaria un estalvi de finsa 24.000 € l’any.
Els regidors d’Esquerra proposen baixarel sou d’alcalde i regidors un 50%
fotografia: Xavi Carol
El govern passa per damunt del ple
T r o b a r f e i n a é s p o s s i b l eEl Networking, un nou concepte de buscar feina
Francesc VilasecaPerendreuToc 4Octubre 2004
Eduard Peris ArósToc 5Gener 2005
Mònica SurrocaPiñolToc 6Maig 2005
Josep Corbi OlivéToc 7Agost 2005
Martí RibasCardúsToc 8Octubre 2005
Maria AntoniaJaner PujolToc 9Gener 2006
Ramon FreixasJoverToc 9Gener 2006
Jordi Gago RiusToc 10Abril 2006
Maria AntoniaBenedí PalauToc 10Abril 2006
Anna MariaCusachs i SolerToc 11Agost 2006
Mossen LluísBonetToc 12Octubre 2006
Elena MartíGuillaumesToc 13Gener 2007
Perpétua ConejosFuertesToc 13Gener 2007
Juanita CaparrósPérezToc 16Desembre 2007
MontserratCabestany SurrocaToc 17Maig 2008
Antoni FreixasMassanaToc 18Juiliol 2008
Guillem RoviraReixachToc 19Desembre 2008
Juan MiguelSanchezLumbrerasToc 20 Abril 2009
Xavier EsteveMallofréToc 21Juliol 2009
Jesús Salius iGumàToc 22Novembre 2009
Toni Vidal ArnanToc 23Febrer 2010
Cesk FreixasToc 24Abril 2010
Tresina Perendreui PalauToc 25Juliol 2010
Moltes gràcies a tothom,una vegada més, per haverparticipat en el Tocd'Esquerra.
LA MIRADA IRÒNICA
Amb 25 Tocs hem tingut l'oportunitat de parlar amb algunes persones del poble que han donat el seu punt de vista.
Així mateix, hem tingut l'oportunitat de treure ferro als afers de l'Ajuntament amb l'humor gràfic del Xavi i del Keito
Des d'Esquerra et convidem a celebrar els 25 Tocs amb el Joc del Toc, unjoc de tauler basat en el famós Joc de l'Oca però adaptat al nostre poble.
REGLES DEL JOC:
1.- La fitxa de cada jugador va avançant segons la numeració obtinguda pel dau que els jugadorso jugadores van tirant per torns.2.- Guanya el primer jugador o jugadora que arriba a la casella número 50. Hi ha diverses casellesespecials, que poden fer avançar, retrocedir o quedar-se un o més torns sense tirar.3.- Caselles especials:
Avança fins a la següent casella on hi ha el logotipd'Esquerra i torna a tirar.
Si caus al Pont Nou, vés fins al següent Pont Nou itorna a tirar.
Ho sentim molt però t'han censurat. Una jugadasense moure't.
T'han pillat, corrupte! Tres vegades sense tirar ofins que un altre jugador caigui a la mateixa casellai et substitueix-hi.
La Bomba - Torna al principi del recorregut
Vols convertir el poble en una ciutat dormitori? Tiresdeu caselles endarrera per especulador.
de setembreDIADANACIONAL
d'abril de 1931
PROCLAMACIÓDE LA REPÚBLICACATALANA
de junySANT PERE
+ formació
d'abrilSANT JORDI
+ serveis+ esport
+ eficiència
+ barris
+ comerç
+ poble
+ sostenible + feina
Treballem junts pel futur
de setembreDIADANACIONAL
d'abril de 1931
PROCLAMACIÓDE LA REPÚBLICACATALANA
de junySANT PERE
+ formació
d'abrilSANT JORDI
+ serveis+ esport
+ eficiència
+ barris
+ comerç
+ poble
+ sostenible + feina
Treballem junts pel futur
Francesc VilasecaPerendreuToc 4Octubre 2004
Eduard Peris ArósToc 5Gener 2005
Mònica SurrocaPiñolToc 6Maig 2005
Josep Corbi OlivéToc 7Agost 2005
Martí RibasCardúsToc 8Octubre 2005
Maria AntoniaJaner PujolToc 9Gener 2006
Ramon FreixasJoverToc 9Gener 2006
Jordi Gago RiusToc 10Abril 2006
Maria AntoniaBenedí PalauToc 10Abril 2006
Anna MariaCusachs i SolerToc 11Agost 2006
Mossen LluísBonetToc 12Octubre 2006
Elena MartíGuillaumesToc 13Gener 2007
Perpétua ConejosFuertesToc 13Gener 2007
Juanita CaparrósPérezToc 16Desembre 2007
MontserratCabestany SurrocaToc 17Maig 2008
Antoni FreixasMassanaToc 18Juiliol 2008
Guillem RoviraReixachToc 19Desembre 2008
Juan MiguelSanchezLumbrerasToc 20 Abril 2009
Xavier EsteveMallofréToc 21Juliol 2009
Jesús Salius iGumàToc 22Novembre 2009
Toni Vidal ArnanToc 23Febrer 2010
Cesk FreixasToc 24Abril 2010
Tresina Perendreui PalauToc 25Juliol 2010
Moltes gràcies a tothom,una vegada més, per haverparticipat en el Tocd'Esquerra.
LA MIRADA IRÒNICA
Amb 25 Tocs hem tingut l'oportunitat de parlar amb algunes persones del poble que han donat el seu punt de vista.
Així mateix, hem tingut l'oportunitat de treure ferro als afers de l'Ajuntament amb l'humor gràfic del Xavi i del Keito
Des d'Esquerra et convidem a celebrar els 25 Tocs amb el Joc del Toc, unjoc de tauler basat en el famós Joc de l'Oca però adaptat al nostre poble.
REGLES DEL JOC:
1.- La fitxa de cada jugador va avançant segons la numeració obtinguda pel dau que els jugadorso jugadores van tirant per torns.2.- Guanya el primer jugador o jugadora que arriba a la casella número 50. Hi ha diverses casellesespecials, que poden fer avançar, retrocedir o quedar-se un o més torns sense tirar.3.- Caselles especials:
Avança fins a la següent casella on hi ha el logotipd'Esquerra i torna a tirar.
Si caus al Pont Nou, vés fins al següent Pont Nou itorna a tirar.
Ho sentim molt però t'han censurat. Una jugadasense moure't.
T'han pillat, corrupte! Tres vegades sense tirar ofins que un altre jugador caigui a la mateixa casellai et substitueix-hi.
La Bomba - Torna al principi del recorregut
Vols convertir el poble en una ciutat dormitori? Tiresdeu caselles endarrera per especulador.
ACTUALITAT PROPOSTES9 el toc 25
juliol de 20104el toc 25juliol de 2010
Va enviar el reglament de cessió de materialde forma oficial a les entitats i després elva fer votar per ple
En el passat ple del juny,des de la Regidoria deCultura es va presentarper aprovar el reglamentque posa les bases decessió de material per afestes i actes culturals deles entitats. Esquerra hiva votar a favor perquèé s u n a f o r m a d eracionalitzar aquestac e s s i ó i d ’ e v i t a rconfusions i pèrdues dematerial. Però no s'enténque s'hagi fet així perquèels reglaments d'aquesttipus han de passar perple abans de ser aplicats.
Esquerra també governaEls regidors d'Esquerra validen i donen suport als
projectes positius pel pobleEn aquesta legislatura hi podem comptarobres com l’ampliació de la Llar d’Infantso les de l’edifici de l’Ajuntament així cominiciatives com el servei de dinamitzaciójuvenil o la remodelació de la biblioteca.Tots aquests projectes han estat validatsper Esquerra. Podem dir, doncs, que són
projectes també del grup municipal d’Esquerra encara que elgovern hagi sigut l’encarregat d’executar-los.
Els projectes importants haurien de ser consensuatsper tots els grups políticsAquesta consideració ens porta a afirmar que seria important
que el govern municipal, sigui del color que sigui, intentéssempre consensuar aquells projectes econòmicamentimportants o d’una necessitat social considerable. D’aquestamanera s’aconseguiria que els canvis de govern o de legislaturano afectessin la seva execució.
Inaugurada la nova sala de plens il’arxiu municipal de l’AjuntamentAcaben les obres de remodelació de l’edifici de
l’Ajuntament iniciades l’any 1999Aquest projecte, que va començar quan governava Esquerra
amb la remodelació dels baixos de l’Ajuntament, on ara hi hales oficines municipals, ha comptat amb la col·laboració delDepartament de Governació i Administracions Públiques, dirigitper Esquerra, i ha suposat la total transformació de l’edifici.Finalment acaba, doncs, un projecte que ha durat més de 10anys, per tant tres legislatures, i que ha suposat un avençimportant per l’administració local.
L'estany de la Plaça del Paper ésuna font de brutícia i de mosquitsLes larves de mosquit troben, en les aigües
estancades, un ambient ideal per reproduir-seDes de que es van tornar a engegar les fonts, sembla que
l'aigua de l'estany no ha estat tractada ni netejada de formacontinuada, això fa que s'hi acumuli la brutícia, sobretota les vores, i que hi hagi cada vegada més mosquits alvoltant seu. Sent com és una zona d'esbarjo seria importantmantenir l'aigua neta tant com es pugui.
Ja fa un temps ques'està parlant d'unaforma de relacionar-sesocialment a través deles xarxes socialsvirtuals, exemplificadesper plataformes comF a c e b o o k oTwiter.diferent de comestaven acostumats finsara.
Aquestes xarxes ens
permeten conèixer a molta gent del nostre àmbit que podenser una llançadora pel nostre futur si les sabem utilitzar. Elconcepte de Networking parteix de la idea que les empresesbasen la seva política de contractació principalment a partirde gent coneguda, que generi confiança i les xarxes socialscom aquestes són possibles espais on podem donar aconèixer el nostre perfil.
Si algú ens preguntés com hem aconseguit la feina on aramateix estem molta gent diria que a través d’un conegut od’algú que coneix a algú que ens coneix a nosaltres. Aquestesrelacions són les que defensa el Networking. A través delnostre perfil electrònic les empreses poden saber si podemcobrir les necessitats de personal que tenen. Si estem al’atur, doncs, hem d’aprofitar aquestes eines que ens ofereixla tecnologia.
Aquest projecte ha de serprioritariLa reivindicació constant de demanar
que el Barri Vell rebi el tracte que esmereix hauria de fer actuar al’Ajuntament de forma urgent.Recordem que aquest barri manté unaestructura medieval, amb unaarquitectura, encara, singular, i el mésimportant, que és dels pocs barrishistòrics ben conservats que hi ha ala nostra comarca.
La marginalització que pateix aquestbarri no té excuses, depèn de lesinversions que hi destini el governmunicipal, i ara per ara això no s'hafet. El grup municipal d'Esquerra tenimclar que el Barri Vell necessita unainversió PÚBLICA a partir d'un projectefruit d'una participació oberta delsveïns .
Un aspecte bàsic és entrar dinsla Llei de Barris de la GeneralitatUn element important és demanar
estar inclosos en la llei de barris queimpulsa el govern de la Generalitatperò també una major implicació del'Ajuntament; i cal, sobretot, escoltarles persones que vivim a St. Pere, ique cada dia ens entrebanquem ambels forats dels carrers, que patim lacirculació continua de cotxes ifurgonetes i que veiem com no es fares al Casal dels Marquesos de Lió ies van degradant les cases buides.
No volem més inversions que noporten enlloc i només vesteixen, el quevolem és que s'inverteixi en el futur, iel Barri Vell és, i ha de ser, un elementa tenir molt en compte si volem unfutur millor com a municipi.
La trobada de Caramelles dóna aconèixer el nom del nostre pobleEl passat 11 d'abril es va celebrar la trobada anual a
la sala del Centre CulturalL’acte, organitzat pel Centre Cultural i Recreatiu va reunir vuit-
cents cantaires que van celebrar la 31 trobada de Caramellesdel Baix i Alt Penedes, Garraf, Tarragonès i Baix Camp.
La reforma de la llard’infants gairebéenllestidaAmb els últims retocs i la
col·locació del mobiliari esfinalitza aquesta obraFinalment, l’edifici comptarà amb
un menjador i aules suficients peracollir fins a 82 nens i nenes. Demoment, n'hi ha 43 d'apuntats pelcurs que ve.
La reforma del Barri Vell ja s’hauria d’haver iniciat
Amb aquesta rebaixa s’estalviarien 24.000€ l’anyActualment el sou mensual mitjà d’alcalde i regidors
segons el nombre de plens i comissions és de:- Alcalde: 905,20 €- 1r Tinent d’Alcalde: 491,32 €- 2n Tinent d’Alcalde: 491,32 €.- Regidor amb cartera: 180 € + 132,6 € per ple +33,15 € per comissió- Regidors sense cartera: 132,6 € per ple + 33,15€ per comissió
En Comissió d’Hisenda, elgrup municipal d’Esquerra vafer aquesta petició davant lasituació complicada del’economia i les necessitatsevidents d’algunes famíliesdel municipi. Aquesta rebaixade la mei ta t de l sousignificaria un estalvi de finsa 24.000 € l’any.
Els regidors d’Esquerra proposen baixarel sou d’alcalde i regidors un 50%
fotografia: Xavi Carol
El govern passa per damunt del ple
T r o b a r f e i n a é s p o s s i b l eEl Networking, un nou concepte de buscar feina
EL TOC DE LES PERSONESTresina Perendreu i Palau
ACTUALITATEL TOC DE LES PERSONES
l'una al davant de casa i l'altra al carrerMajor, i és clar, entre tots ho fèiem tot.
4.- Tothom sap i veu que no hi ha unafesta on la Tresina no hi estiguicol·laborant. Com és això?
El primer que vull dir és que a mi nom'ha cansat mai fer activitats. Semprem'ha agradat fer coses. Així com n'hi haque diuen jo ja n'estic tip, jo sempre dicque endavant. Sempre m'ha agradatestar en les festes i que la gent em tinguien consideració i que m'escoltin.
5.- I quan comença la teva relació ambles festes del poble?
Amb els primers quatre anys de tallersde cuina. Els vam començar a fer a l'anticcasal de cultura i duraven uns tres mesosen els quals anàvem alternant diferentspersones, és clar. La gent estava moltcontenta i , to t i que ho fe iavoluntàriament, mai me'n vaig cansar.És diferent d'ara que tots els cursos esfan pagant. Clar, a mi la cuina m'agradamolt i has de pensar que a partird'aquells tallers em venien persones apreguntar com es feien les meves
receptes. A partir d'aquí em vaig anarimplicant en les festes del poble. Idesprés una cosa va portar a l'altra. Unbon dia va venir el regidor de festes, elJosep Comas, a preguntar com es feiala sopa dels pobres, que anys enreres'havia fet cada any per carnestoltes, ique a casa, l'àvia Consuelo havia fet anysabans. Abans la sopa dels pobres la feienles cases bones del poble. Cada casa feiauna olla gran que es repartien entre lespersones pobres de veritat. Total, quel'àvia Consuelo va explicar més o menyscon la feia abans i a partir d'aquí jo, imés persones, ens vam posar a fer lasopa dels pobres que cada any podemmenjar pel dimarts de carnestoltes.
6.- Però quasi cada any percarnestoltes també t'has disfressat ambuna colla, oi?
Sí, al darrere de la sopa vam començarel que ens han anomenat com la gent del'ajuntament, és a dir, un grup depersones que organitzàvem l'arribadadel carnestoltes al poble. Els primersanys havíem estat fins a més de quaranta
1.- Tresina, tu vas venir de fora deSant Pere, com va anar això?
Jo tenia uns tretze anys, i és clar, viviaamb els meus pares a Aitona. Un bondia van venir una família de Sant Perea casa que va resultar que buscavenuna noia joveneta per fer tasques i perajudar a la senyora de la casa, queestava malament de salut. Aquestafamília era de cal “Lampista” d'aquíSant Pere. En aquells moments erenuns altres temps i una noia de tretzeanys no estava obligada anar a escola,i per això els de casa meva i jo vampoder optar a tenir aquesta feina. I laveritat és que, quan vaig arribar alpoble, de seguida m'hi vaig trobar moltbé. El municipi m'agradava molt idesprés, el més important va ser quela família de cal “Lampista” va acabarsent també la meva família, com sim'haguessin afillat. Pensa que lasenyora de la casa de seguida em vademanar que li digués “tia”, vull dir queel tracte sempre va ser molt proper.
2.- A part de amb la família, com etvas començar a relacionar amb elpoble?
Doncs la família que em va acollir emva buscar una colla d'amigues, amb lesquals de seguida m'hi vaig sentir moltbé i amb qui feia passejades i sortides.Al cap d'un temps vaig conèixer el Juli,amb qui vam estar sis anys festejant,de nuviatge, i és la persona amb quiem vaig casar, és clar. El casori el vamfer a Aitona l'any 1962, ja que abansaixò es feia així: és a dir, el poble de lanúvia era qui acostumava a acollir lacelebració del casament tot i quedesprés vam venir a viure a cal Juli, ésclar.
3.- Però de seguida vau venir a viureal carrer dels Quadres?
Sí. Vaig deixar de treballar per altragent, i com era costum a l'època, emvaig dedicar a fer de mestressa de casa,cuidar de la canalla i dels avis. Peròtambé hi havia moments que els avistambé t'ajudaven. Pensa que ambquatre canalles es girava molta feina,i si tenim en compte que la canalla lavam tenir amb pocs anys, ja em diràs.L'any 1963 ja va nàixer el primer fill, iquan portàvem set anys de casats jahavíem tingut les quatre criatures: elCisco, la Maite, el Juli i la Marta.Aleshores també hi havia la resta de lafamília del Juli, les meves duescunyades que també vivien al poble,
Nascuda el 1940 aAitona, LleidaCasada i amb quatrefills, dos nois i duesnoiesÉs mestressa de casa
10el toc 25juliol de 2010
3 el toc 25juliol de 2010
"Un any senseE l B u t l l e t ím u n i c i p a l "
Des del mes dejuliol de l'any passat quel'Ajuntament no publicava unnúmero de la revistad'informació municipal.
" P r o h i b i tb a l l a r a lpavelló"Ta l com ens
pensàvem, el nou pavellóestarà vetat a tota activitatque no sigui esportiva. Pertant s'ha acabat això de fer-hi els balls o concerts il'Ajuntament s'haurà degastar cada anys diners peruna carpa.
E l C l u bE s p o r t i uRiudebitllesrenuncia a6 . 0 0 0 €anuals"
El club redueix a més de lameitat la subvenció que rebràde l'Ajuntament a canvi quela gespa artificial pugui seruna realitat.
"una vegada em va venir a veure el Josep Comas, quan era regidor, iem va demanar com es feia antigament la sopa dels pobres, des de
llavors que amb més gent la fem cada any per dimarts de Carnestoltes"
"També fa trenta anys que estic a la Coral, des dels seus inicis el 1979que vam començar a assajar"
"després d'uns anys d'estar casada sempre que han vingut a trucara la porta de casa he intentat donar resposta i participar en tot allò
que puc"
"del poble, el que m'agrada molt és el Barri Vell. A mi que no m'himoguin, m'hi trobo molt bé vivint-t'hi."
"l'Ajuntament ha assumit moltes coses que abans feia el Centre, i claraixò ha fet recular aquesta societat"
"No es tracta de competir els uns amb els altres, sinó de complementar-se"
"per la gent gran penso que estaria bé que també que es fes teatre,o fins i tot playback, tot com aquell que fa un taller de memòria. Peraltra també penso que estaria bé que les administracions inverteixin
més en residències i atenció a la gent gran que ho necessita"
"no m'ha cansat mai fer activitats,sempre m'ha agradat fer coses"
En le passat ple del mes de juny es va passarper ser aprovat un conveni amb l'empresaPromotora del Besós pel qual es comprometa construir cinc noves naus al carrer Sant Quintícantonada amb Serra de Gramar. Eldesenvolupament d'aquestes naus industrialssignificarà l'acabament del polígon i serà positiuper la petita i mitjana empresa que és la queaporta els llocs de treball de forma més establei ràpida.
Des de l’any 1990, quan tambégovernava PSC-CIU, que elmunicipi no havia tingut unresultat negatiuJa fa dos anys que el comptes del'Ajuntament no surten. És a dir, queels ingressos són inferiors a ladespesa. Amb altres paraules, esgasten més diners dels que hi ha.La inèrcia del govern del PSC-GIR-CIU en aquestes dues legislaturesha estat la de no tenir mesura en ladespesa.
S’ha estirat més el braç que la mànigaAquest govern ha fet ús de polítiques populistes per nodrir
els seus interessos electorals. Ha pagat alguns àpats i festesa la gent de manera gratuïta, ha promogut campanyesmediambientals ineficaces, ha fet la coberta d'un pavelló queha costat més car que fer un pavelló poliesportiu nou, harealitzat projectes que no podrà dur a terme, ha mantingutuna plantilla de tècnics innecessària, entre tantes altresmales pràctiques.
Mentre hi ha hagut la construcció de nous habitatges tot ha
anat bé, però quan aquesta font d'ingressos s'ha aturat, lacasa gran ha començat a patir els seus propis excessos. Toti així, el fons del govern de l'Estat, coneguts com ajuts Zapatero,per tal de contrarestar la crisi econòmica han donat una micad'oxigen. Sinó el balanç hauria estat ben pobre.
L'Ajuntament ha tancat els comptes municipals del2009 amb un dèficit de 94.908€.Feia molts anys que això no passava. Concretament a
l'Ajuntament no hi havia dèficit des de l'any 1990, curiosamentquan governaven CIU i PSC.
De moment aquest dèficit s'assumirà amb el romanent detresoreria, és a dir, amb els estalvis que tenim guardats perfer front a les despeses no previstes. Uns estalvis, val a dir,que cada any són més escassos.
A partir d’ara, les retallades es notaran en els serveisque dóna l’AjuntamentSi el govern vol fer front a les despeses que sorgiran en els
propers mesos, fruit del manteniment dels serveis municipalsi de les necessitats socials de les famílies amb uns ingressosbaixos, haurà de prendre mesures econòmiques importants.Ara és el moment de tenir un projecte de futur seriós icoherent per al nostre municipi, ja que l'època de les vaquesmagres tot just ha començat.
Les noves normes urbanístiques (POUM)p e r m e t ra n a q u e s t e s i n c o h e r è n c i e sMoltes persones pensen que amb això de la crisi el
nostre municipi ja no es veurà afectat per uncreixement desmesurat, tanmateix la realitat va peruna altra banda.
Al costat del Sindicat de pagesos, al carrer Vilafranca,s'hi està realitzant una nova construcció de pisos. Qui
ho diria, oi? En temps de crisi qui pot pensar en construir més habitatges? Qui elscomprarà? I què en farem dels pisos buits que tenim? I dels pisos a mig fer, quèpassarà?
Qui comprarà aquests pisos?Totes aquestes preguntes sorgeixen de la gent quan veu que una promotora està
fent 12 habitatges nous al costat d'horts i cases unifamiliars al Torrent Cuitó.
De fet les persones d'Esquerra sempre hem dit que si la planificació urbanística delnostre poble, el POUM, permet la construcció de pisos tard o d'hora ens omplirand'aquest tipus d'habitatges.
El pressupost del 2009 s’ha tancat amb dèficit
S’inicia un nou edifici de 12 habitatges malgrat la crisi
Cinc noves naus al Polígon de la Plana d'en SoléEsquerra dóna suport al conveni que permetrà la construcció de més naus
a la zona de l'actual polígon
“Cal apostar per l'Institutde Secundària”
Redacció: Carles Alegre Pérez - IoneBeobide i Murua - Agustí Castillo i Orús -Rosa Ma Esteve i Nadal - Roger FuentesTravesset - Rosa Maria Grau i Vilaseca -Cisco Martínez i Muñoz - Pere Marra i Rosés- Carme Mateo i Soler - Amadeu Parache iMarra - Jordi Romeu i Carol - Jesús Salius iGumà - Mònica Surroca i Piñol - JosepTorrents i Alegre - Josep Ma Vidal i ArnanCol·laboradors: Keito, Tresina Perendreu iPalau
El TOC és on expliquem amb responsabilitatel nostre punt de vista sobre el dia a dia dela gestió municipal. La secció local d’Esquerraassumeix el cost d’aquest butlletí informatiu.
EDITORIALEl Toc està fent història
EL REGIDOR OPINA
"Ara és l'hora dedemanar"
Cisco MartínezRegidor d'Esquerra
Jordi RomeuRegidor d'Esquerra
Jesús SaliusRegidor d'Esquerra
EL TOC DE LES PERSONES
"Qui té cua de palla,aviat se l'encén"
www.esquerra.cat/santpereriudebitllessantpereriudebitlles@[email protected]://blocs.esquerra.cat/jesus-salius
Falta menys d'un any per leseleccions municipals i això escomença a notar, sobretot enles actituds dels polítics: totstendim a intentar mostrar lanostra millor cara davant dela gent utilitzant els recursosque tenim a l'avast. En el casd'Esquerra fent propostesvàlides de cara al futur.
Els qui estan al govern, però,tenen a més a més lapossibilitat de tirar endavantallò que se'ls demana deforma ràpida i eficient. Per aixòanimo a tothom per aprofitar-ho i demanar, demanar idemanar. Ara és un bonmoment.
Quan ara fa set anys Esquerra va posar al carrer el primer Toc on s’explicaval’actualitat municipal i el treball del grup a l’Ajuntament del nostre poblesegurament molta gent no confiava que una revista política d’aquest tipusdurés massa. Ja havia passat en anteriors vegades que un grup políticintentava publicar una revista més o menys periòdica. I és que arribar a 25números d’una publicació trimestral no és pas fàcil. Demana un esforç perpart dels qui l’escriuen i l’editen molt important i una capacitat de treballque només és factible si les conviccions són prou fortes. Ara per ara podemafirmar que és la revista publicada per un col·lectiu que ha durat més i quemés números ha tret al carrer.
Esquerra no només ha aconseguit mantenir la periodicitat del Toc sinóque, a més a més, ha tingut la capacitat de millorar-ne els continguts il’edició respecte als primer números. L’experiència per la qual hem estatpassant com a grup i el treball en equip que suposa ens està ajudant aformar-nos com a futurs dirigents de l’Ajuntament del nostre poble. Aixòho podem afirmar perquè escriure sobre temes municipals t’obliga a estaral dia i a entendre tots els processos administratius i polítics que mouenels afers d’un Ajuntament com el nostre.
D’altra banda, podem afirmar que el Toc està escrivint una part de lahistòria del nostre poble molt important. De fet, estem segurs que en elfutur es valorarà molt més aquesta tasca que hem fet i que seguirem fentper seguir la història de Sant Pere des del punt de vista d’Esquerra.
En aquest moment quel'economia està aturada calque les accions del governmunicipal estiguin dirigidescap al futur de manera clara.Cal una demanda decididaperquè el nostre municipidisposi d'un institut desecundària.Aquest nou servei faria queels nostres fills i filles nos'haguessin de desplaçar foradel municipi i, no menysimportant, gràcies a la vingudade nois i nois de fora hi hauriau n a m a j o r d i n à m i c aeconòmica pels diferentsserveis que ofereix i podriaoferir el nostre poble.
2 11el toc 25juliol de 2010
el toc 25juliol de 2010
persones totes disfressades. Era i ésuna cosa molt bonica, però segons com,s'ha d'anar una mica darrere lespersones perquè hi vinguin, ja quesempre falta gent. I després semprem'ha agradat anar a la comparsa delCentre Cultural. I és que a mi aquestescoses m'agraden molt. Jo trobo queparticipar de les festes és bonic.
7.- I en quines coses més participes? També ballo amb les danses de la
Festa Major, que ja deu fer uns quinzeanys i és clar, sóc de les més veteranes.Hi sóc des del primer any. I algunavegada he comentat de deixar-ho ialeshores totes les companyes emdiuen que no ho deixi, que sent un deles fundadores jo hi he de ser. Això ésd'agrair, i, al cap i a la fi, a mi m'agradaballar-hi.
8.- I teatre n'has fet mai?Sí, n'havia fet. Al Centre Cultural, quan
encara era soltera, en fèiem amb lacolla que anàvem. Vam començar acantar amb la coral Violeta, que tambéera del Centre, i que la dirigia el Joan
Bou. Aleshores la gent de la mateixacoral també fèiem teatre. I ara ja fatrenta anys que també vaig a la CoralRiudebitlles. També hi he estat des delprimer dia que es va constituir. Fins hitot al principi vaig aprendre una micade música. Vam començar l'any 1979 ivam estar un any assajant per sortirper cap d'any. Aleshores hi havia dedirector el Lluís Romaní i la seva donaAgustina. I hores d'ara encara ho anemaguantant quasi tot. Es pot dir quedesprés d'uns anys d'estar casadasempre que han vingut a trucar a laporta de casa jo sempre he intentatdonar resposta i participar en tot allòque puc. Jo sóc d'una manera que mirode donar ànims i engrescar als altresperquè segueixin col·laborant o perquècomencin a participar en les coses. Tupensa que per muntar el PessebreVivent jo anava casa per casa, i tot i queaquest barri és un dels petits havíemaconseguir implicar fins a quarantapersones. Si esperes que les personesvinguin difícilment les coses es faran,s'ha d'engrescar la gent, i aquesta ha
estat una de les meves virtuts. Jo pensoque totes les persones haurien decol·laborar poc o molt en totes les festes.
9.- Canviant una mica de tema, quèés allò que més t'agrada del municipi?
Ui, això és difícil. Diguem que a mim'agrada tot, les festes, és clar; que lacanalla pugui anar a jugar a la plaça delPaper; i després el també m'agrada moltés el Barri Vell. A mi que no m'hi moguin,m'hi trobo molt bé vivint-t'hi.
10.- Lligat amb el deies abans, tu etssòcia del Centre Cultural de sempre,sabries dir-nos en quin moment creusque està aquesta entitat?
Jo veig que es van fent coses i quevaldria la pena que la gent jove que técanalla es fes soci, ja que això permetriafer moltes activitats més. Ja ho sabemque l'Ajuntament ha assumit moltescoses que abans feia el Centre, i claraixò ha fet recular aquesta societat. Enqüestió de socis hem perdut moltaquests últims anys i això no hauria deser així. Abans si no hi hagués estat elCentre no haguéssim tingut elCarnestoltes per la canalla, i clar d'arafa uns anys que també hi ha elcarnestoltes infantil de l'Ajuntament imolta gent va deixar de ser soci. No estracta de competir els uns amb elsaltres, sinó de complementar-se, peròles coses han anat com han anat. Arala gent que som socis som gent bastantgran, i la veritat no es veu un futurmassa clar per l'entitat.
11.- Ara que anomenes la gent gran,quines necessitats creus tu quenecessita aquest segment de lapoblació?
Jo penso que se'n fan moltes de cosesper la gent gran, però penso que estariabé que també que es fes teatre, o finsi tot es fes playback, com aquell que faun taller de memòria. Per altra tambépenso que estaria bé que lesadministracions inverteixin més enresidències i atenció a la gent gran queho necessita. Ara el jovent tots treballeui teniu canalla i clar el problema és quis'ha de cuidar d'aquelles persones queestan malaltes o són dependents, jopenso això, cal més implicació de l'Estat,la Generalitat i dels ajuntaments.
Moltes gràcies Tresina per col·laboraramb el Toc d'Esquerra!!
La licitació dels concursosd'obres de l'Ajuntament,projectes que es fan ambdiners municipals, tenen unalegislació concreta que capgovern no es pot saltar. En unade les últimes comissionsd'urbanisme, però, el secretariva haver de recalcar aquestalegislació perquè l'actualalcalde volia adjudicar-hoirregularment.
Davant d'aquest fet, noméspuc dir que crec que ési m p o r t a n t q u e e l sresponsables de l'Ajuntamentdonin exemple de com s'hande fer les coses d'acord ambla llei i d'acord als interessosgenerals de tothom.
EL TOC DE LES PERSONESTresina Perendreu i Palau
LA MIRADA IRÒNICA per Keito
El Joc del TocEt regalem el Joc delToc per celebrar elnúmero 25
PERSONES D'ESQUERRA
Roger Fuentes TravessetLlicenciat en Història i portaveucomarcal de les JERC
Amadeu Paratge MarraLlicenciat en Estudis d'ArtDramàtic al Col·legi delTeatre
Som una nació,nosaltres decidimDes del Toc volem donarles gràcies i felicitar a totsels assistents a lamanifestació del 10J
Posem una mica d'alegriaa la política municipal perquèaquest estiu passis unaestona entretinguda
En aquest apartat del Toc us volem presentar algunes de les persones que formaran part de la llista electoral amb què elgrup municipal Esquerra es presentarà a les properes eleccions municipals del 2011.
Quina valoració fas de la consulta sobre laindependència que es va fer a Sant Pere el 25 d’abrilpassat?
Molt positiva! 703 persones van votar lliurement el futurque volen per a Catalunya, i el 90% es va declararindependentista! Mai ningú havia imaginat que a SantPere hi hagués tants independentistes; és clar que mainingú els ho havia preguntat!Què queda després de l’èxit aconseguit?
El futur! Hem demostrat que la ciutadania pot decidirsobre qüestions molt serioses de manera democràtica ipacífica. Ara cal que exigim el dret de decidir i que se’nstingui en compte. Ara toca reclamar una consulta oficiala nivell de tot el país.Quan fa que milites a Esquerra i per què?
Jo sóc membre d'Esquerra i de les seves Joventuts desdels 18 anys, i en tinc 26. La mateixa setmana del meuaniversari vaig anar a la seu nacional a donar-me d’alta.Ho vaig fer perquè sé que per solucionar els problemesdels catalans és necessari fer un canvi a millor.Per què penses que Catalunya ha de ser independent?Espanya ens roba cada any 22.000 milions d’euros enforma d’impostos que després no s’inverteixen aCatalunya, això és el 10% del nostre PIB! Ser independentsno només és el dret que tenim com a poble, sinó que amés ens és molt necessari per poder sostenir el nostreestat del benestar.
"Ara toca reclamar unaconsulta oficial a nivell detot el país"
Secció local d'Esquerra a Sant Pere de RiudebitllesJULIOL DE 2010 ANY 8 NÚM 25
"Trobo que participar enles festes és bonic."
Com veus la cultura al nostre poble?Penso que som un poble on hi ha moltes entitats queabracen diferents àmbits de la cultura. Només amb quees mantingui i s’intenti millorar la qualitat o augmentarl’activitat ja seria molt positiu.Què necessitem pel que fa a infraestructures culturals?És molt necessari, sota el meu punt de vista, un teatremunicipal en condicions. S’ha de fer un estudi de quinessón les possibilitats de construcció per poder visualitzarsi ha de ser només teatre o que doni joc per fer una salapolivalent que aculli les diferents activitats culturals delpoble.I a activitats?De grups de teatre n’hi ha dos, una coral, diferents balls igrups de Festa Major, entitats juvenils, Recerques, un grupde ball artístic... No ser si me’n deixo algun. Això aportauna activitat cultural que, amb una instal·lació que ajudial seu bon funcionament pot fer que millori i que, perdescomptat, s’hi sumin noves creacions i que la participacióde la gent del poble sigui major.Per a què serveix les activitats culturals en un poblecom el nostre?Doncs per sentir-te identificat en un grup de personesque fan alguna creació cultural de caràcter altruista.Relacionar-nos els uns amb els altres afavoreix laconvivència i per descomptat la comunicació a totes lesedats. La cultura ens posa a tothom en igualtat condicions.
ÉS L'HORA DEL BARRI VELLEl barri més emblemàtic del poble ha de deixar de ser el més degradat
El pressupost de l’Ajuntament tornaa ser deficitàri després de 20 anys
TORNEN ELS NÚMEROS VERMELLS
pàgina 3
CONVENI PER ACABAR EL POLÍGONL'Ajuntament, amb el suport d'Esquerra, hafirmat un acord amb una promotora per ferles últimes 5 naus a la Plana del Soler
pàgina 3
pàgina 9
"És molt necessari, sota elmeu punt de vista, un teatremunicipal en condicions"