any 5 núm.17maig de 2008

EL TOC - maig de 2008

www.esquerra.cat/santpereriudebitllessantpereriudebitlles@esquerra.orgjercaltpenedes@gmail.com

Les polítiques de joventut d'unmunic ip i no poden anarencaminades només a l'ociDes del punt de vista de la gent

d'Esquerra, la tasca de l'Ajuntament enmatèria de joventut ha d'anar més enllà:

- ajudar als joves a independitzar-seamb un pla d'ajudes al l loguer - promocionar la seva formacióuniversitària amb ajudes pel transport, - facilitar la seva integració al mónlaboral amb un servei de formació - activar la seva participació en elmoviment social del poble donant suporta les seves inicitatives

Evidentment, tota aquesta feina s'hade treballar amb una visió més amplia imoderna de la gent jove que viu a SantPere

JERCLes JERC consideren injusta iantidemocràtica la il·legalització de lacampanya Decideixo Decidir

EL TOC DE LES PERSONESMontserrat Cabestany

EL REGIDOR OPINACisco Martínez Muñoz

EsportsEl nou pavelló, cada diamés car

Acció socialSant Pere podria accedir au n c e n t r e d e d i amancomunat

LA MIRADA IRÒNICA, per Keito

JoventutE l s j o v e s v o l e nalguna cosa més quepassar -ho bé

PobleJa tenim antena als dipòsits d'aiguapotable

EditorialXec en blanc de CIU

17 Secció Local d'EsquerraSant Pere de Riudebitlles

"El proper 30 de juny deixaréla direcció de l'escola"

"El Pla d'Ordenació Urbanísticaens ha de donar un creixementde qualitat i no de quantitat"

pg.7

Pressupost 2008Esquerra s 'absté percoherència

pg.7

pg.6

pg. 4 i 5 pg. 2

pg. 2

El passat 9 de març, dia deles Eleccions Generals alCongrés, les JERC vanmuntar diverses paradetesa la comarca en el marc dela campanya de recollida de

signatures per reivindicar el dret de Catalunya a convocarreferèndums. Aquesta campanya és una iniciativa en què hiparticipen centenars d'entitats de tot el país.

Incomprensiblement, la junta electoral de Barcelona vaconsiderar que la dita iniciativa era una campanya electoralpartidista. Per aquest motiu, van obligar a tancar totes lesparades on es recollien signatures.

Les JERC han interpretat aquesta decisió com a meramentpolítica per tal d'evitar que el poble de Catalunya pugui expressarla seva opinió lliurement i democràtica.

Malgrat tot, han manifestat que continuaran recollint lessignatures per la campanya Decideixo Decidir.

El projecte definitiu pujarà 300 mileuros més, per tant el pavellófinalment costarà 2 milions d’euros

Tal com Esquerra ja va denunciar en anteriors Tocs,l'equip de govern ha deixat instal·lar aquesta antenade comunicacions al costat mateix de l'aigua potabledel poble. A part de l'impacte paisatgístic que puguitenir, aquesta instal·lació no deixarà ampliar els dipòsitsen cas de necessitat i està situada a pocs metres deles noves escoles.

Esquerra proposa futur

Suggerències d'Esquerra al POUM

pg. 6 pg. 3

EL TOC -maig 2008

El proper 14 de juny es durà aterme el 25è Congrés del qualsortirà una nova direcció al partiti el grup municipal d'Esquerra hiparticiparà amb la presènciad'alguns dels seus militants.Aquest acte serà un punt d'inflexióen el procés que ha de dur el partita ser decisiu a Catalunya i lareferència dels ciutadans quevolen un país més fort i més lliure.

La ràdio és una de lespar tides a les qualsEsquerra dóna suport

Pressupost 2008Esquerra s'absté en la votaciódel pressupost pel 2008

PobleEl Barri Vell arrossega problemes deforça elèctrica des de fa mesosEl grup municipal d'Esquerra ha fet arribar a l'equip de

govern la queixa d'alguns veïns del Barri Vell que des defa temps pateixen baixades de força que no els permetenuti l i tzar els electrodomèstics adequadament.

La resposta delgovern ha estatq u e h odesconeixien ique ho farienmirar al serveisd'assistència.

Esquerra de Sant Pere de RIudebitlles ha presentat tot un seguit de suggerències al POUM que s'estàelaborant pel municipi seguint la seva tasca de responsabilitat a l'Ajuntament i per tal d'aconseguir crearuna eina eficaç i equilibrada pel futur del poble. Us en presentem algunes:

1.- El iminar la previsió de sòl industrial de lazona del Serral de les Forques (núm.1 al mapa) ,per sobre la rotonda de la C-15:

· perquè ja es fa una previsió de 150.000m2de sòl industrial que eixugarà la demanda.· perquè és una zona qualificada d'especial protecció de la vinya segons el Pla Director de l'Alt Penedès, perquè implicaria un fort impacte paisatgístic i perquè és una zona de difícil urbanització

2.- Reduir la densitat d'habitatges a la zona B1(R1 al mapa) del Torrent de la Baieta, de 304habitatges a 150 o 200 habitatges.

· per evitar una densitat massa elevada enaquest sector del poble i evitar problemesde mobilitat a la zona de la carretera· perquè l'actual previsió d'habitatges sobrepassa la necessitat que marca el mateix estudi del POUM· com alternativa, suggerim augmentar la densitat del sector B2 (R2 al mapa) a bandai banda del passeig de Sant Jeroni, de manera que hi hagi més diversitat en la tipologia d'habitatges

3.- Establir un pla de prioritats pel que fa a l'ordred'urbanització de zones del poble

· començant per aquelles zones de dintre el poble encara per desenvolupar (1.2a almapa) abans d'actuar sobre de noves· evitant, de moment, la requalificació coma sòl urbanitzable de l'espai que queda entre el Carrer del Trull i el Riudebitlles

(R3 al mapa)

4.- Incentivar la diversificació econòmica· possibilitant iniciatives com el turisme rural o noves activitats econòmiques en el centre de la vila· plantejar la possibilitat d'evitar el trànsit rodat al barri vell· preveure zones pel regadiu intensiu, com per exemple els hivernacles

5.-Protegir especialment el patrimoni arquitectònic· no permetre que edificis unifamiliars del centre històric siguin esfondrats i convertits en habitatges plurifamiliars per evitar que es congestionin aquestes zones· incentivar la rehabilitació d'habitatges

6.- Crear accessos al Riudebitlles· preveure actuacions que permetin l'accés al riu

InternacionalCIU no dóna suport a laindependència de KosovoEn el ple del passat mes d'abril, va ser

tombada una moció presentada per Esquerragràcies a l'abstenció del regidor i regidores deCIU i als vots en contra de PSC i GIR. La mociódemanava el reconeixement de Kosovo coma estat independent després de la sevaproclamació. Tot i que aquest no sigui un tema

que ens afecticom a municipisí que creiemq u e é s u nsímptoma mésd e l a p o rd'alguns políticsa movimentsd e m o c r à t i c scom aquest .

EsquerraCongrés nacional d'Esquerra,democràcia en estat pur

EL TOC -maig 2008

No es fan els deures urbanísticsCom que no hi ha planificacació, els errors urbanístics

s'arreglen amb un nyap, com a l'entrada del Carrer Nou on noes va fer respectar el xamfrà que tocava a l'edifici.

Malgrat incloure propostes queEsquerra defensa, el pressupost estàcondicionat per una gestió que nocompartimEn un acte de responsabilitat política, el grup

municipal d'Esquerra no va poder votar encontra del pressupost per aquest any perquès'hi contemplen algunes actuacions queEsquerra defensava en el seu programaelectoral. Així, elsregidors republicansmostren la sevadiscomformitat en laf o r m a c o m e sgestionen els recursosmun ic ipa l s pe ròalhora deixen unaporta oberta perquèaquelles actuacionsnecessàries pel pobletinguin el supor td'Esquerra.

EL TOC - maig 2008

pg. 4 pg. 5

EL TOC -maig 2008

EL TOC DE LES PERSONESMontserrat Cabestany i SurrocaVa néixer el 1947 a Sant Pere61 anysÉs professora i directora del CEIP Sant JeroniÉs casada i mare d'una filla i un fill de 34 i31 anys respectivament

instal·lar dos mòduls.A continuació vavenir la feina de fere n t e n d r e a lD e p a r t a m e n td’Educació de laGenera l i ta t quevolíem centralitzar en un sol edificitota l’escola. Van caldre moltesnegociacions. Però ara podem dir quetenim una escola amb tots els espaisnecessaris, amplis i ben condicionats.Fins i tot tenim cuina i cuinera pròpia.I és clar, seguim tenint un bon equiphumà format per 16 professores queatenen 153 alumnes i que tirenendavant dos projectes d’innovaciómolt importants: un de llengüesestrangeres i l’altre d’autonomia.També tenim una ràtio de mitjana moltbona. Tot plegat suposa molta qualitaten l’ensenyament. Penso que la gentde St. Pere ha de poder venir a visitarl’escola que tenim. Pocs pobles delPenedès poden tenir l’escola com lanostra.

4.- Quins reptes creus que hauràd’assumir el CEIP St. Jeroni en elfutur? Qüestions com l’immigració,o l’augment demogràfic potser?

Nosaltres, referent a l’augmentdemogràfic, encara no ens hi hemnotat amb els alumnes. Avui les aulesde primària encara no estan plenes,hi ha una mitjana de 14 alumnes peraula. I per tant encara podríem acollirmés de 50 nous alumnes. Pel que fareferència a alumnes provinents defamílies nouvingudes d’arreu del món,per dir-ho d’alguna manera, ara perara en tenim de dos a tres alumnesper classe. Sobretot nens magrebins.A l’escola tenim un pla d’acollida ambl’objectiu d’integrar aquestes personesa la comunitat. Costa, però cada diahi ha avenços. Ara les marescomencen a portar els nens a escola,i resultes d’aquest acostament ara faunes setmanes hem començat unaescola d’adults per integrar-les. Pertant reben classe en horari d’escola,cosa que les allibera dels fills i que lespermet aprendre amb comoditat. Vam

començar amb quatre dones i horesd’ara ja en són nou que volen aprendrea escriure i català. Estan molt benintegrats dins la dinàmica de l’aula,però fora d’aquesta costa molt que hiparticipin. A classe són alumnes queaprenen molt de pressa, són moltespavilats i es relacionen amb la restaamb normalitat. Ara bé, el que empreocupa és que després de l’escolaaquests nens no juguen amb la resta,els veus en grup, on tots sónmagrebins. A més, una de les cosesque entre tots hauríem de solucionarés l'estiu. Cada entitat organitza el seucasal, amb molt poca coordinació entresi. Malgrat això, a aquests nens maiels veus participar en cap. Per tantaquí caldria trobar alguna solució.

5.- Què en penses de la nova lleid’educació?

Jo penso que la LOGSE va ser unerror. Ens van treure de les escoles elsnens als 12 anys. En principi ens vanvendre aquesta llei com una cosa moltpositiva perquè els nens podrienaccedir a una millor quantitat decrèdits. I, és clar, en aquell moment aSt. Pere vam renunciar a tenir unaescola amb continuïtat amb l’ESO peraquest tema dels crèdits, per no tenirun institut de tercera categoria. Peròla realitat és que no hi ha tants crèditsper escollir arreu dels instituts. Pensaque els primers alumnes que vanmarxar als 12 anys, són els que menyshan estudiat i crec que només 2 hanfet una carrera universitària. A més jopenso que és un disbarat que elsnanos hagin de marxar als 12 anysdels pobles. Creixen de maneraforçada ja que els seus referentspassen a ser, de cop i volta, nois i noiesadolescents. Crec que, a més, el pobles’empobreix en el moment que etmarxen un seguit de nanos, ja que

deixen de fer una sèrie d’activitats.6.- A St. Pere podríem demanar un

institut?Jo penso que el que seria interessant

és una escola integrada, on un nenpot entrar als tres anys i acabar als 16anys, fins acabar l’ESO. I fins i totplantejar-nos oferir una línia debatxillerat. L’actual escola té espaisuficient per construir noves aules perpoder fer aquesta escola integrada icréixer en l ’ofer ta educativa.

7.- Hi ha alguna cosa que voldriesdir i que no haguem preguntat?

Voldria aprofitar l’avinentesa perdonar les gràcies a totes les personesque m’han acompanyat en elsdiferents equips directius, així comtambé tot l’equip de mestres, totes lesAMPAS i ajuntaments que han passatdurant aquests 16 anys, ja que tot ihaver-hi moments crítics sempre hi hahagut bona entesa. En definitiva agraira tota la comunitat educativa aquests25 anys que fa que estic exercint al’escola pública de St. Pere.

1.- Montserrat, quants anys fa queet dediques a la docència?

Vaig començar a estudiar ja de gran,el títol me’l vaig treure l’any 1970. Jasabeu que sóc filla de carnissers i amés la petita de quatre germans. Ambla meva germana gran ens portem 12anys i, per tant, quan ella es va casarrepresentava que jo havia de continuarel negoci i assumir les responsabilitatsde la casa, aleshores això d’estudiarles noies res de res. Però les filles delprofessor Defí Ortiz, que feien classesparticulars i amb grups reduïts, emvan suggerir, sobretot la Florentina,que estudiés batxillerat. Ella em vaproposar estudiar amb els llibres delmeu germà el Jordi, que a casa sí queel van deixar estudiar. Ell, com a home,quedava alliberat de fer de pastor, jaque era el germà gran, el Pep, quicontinuava l’ofici. Aleshores em vaiganimar i vaig començar a estudiar,quasi tenia 14 anys. Jo ja era gran, jaque en aquella època es començavaa estudiar als 10. Continuava ajudanta casa i a la vegada estudiava aBarcelona rebent classes particulars.Quan vaig acabar el batxillerat la mevaintenció no era fer magisteri, però esva donar el fet que era l’últim any quees podia accedir als estudis demagisteri tenint el quart de batxillerat.Per això la Florentina em va proposarfer la prova d’accés a magisteri, i aixího vaig fer.

2.- Ens pots explicar la tevatrajectòria com a docent?

Vaig acabar els estudis de magisteril’any 1970, tot i que ja abans haviaestat exercint de mestra a l’EscolaEstel. Aquesta escola es va iniciar on

ara hi ha la botiga Art i flor,al carrer Major. La va iniciaru n a n o i a f r a n c e s ajuntament amb la Pilar deSt. Martí, i llavors jo, queencara estudiava, tambéhi vaig entrar. Per això vaig acabar méstard els estudis de magisteri ja quetreballava totes les hores a l’escola,on a més m’hi sentia molt bé. Jo vaigser molt feliç en aquella època. Fèiemles classes en català quan encara noestava permès. Tot i així, allò era unaèpoca i ara n’és una altra. Ara, alsetembre, farà 28 anys que vaig entrara l’escola pública, el primer any coma substituta, em van destinar durantdos cursos com a interina al Pla delPenedès i el setembre farà 25 anysque estic al Sant Jeroni, dels quals 16com a directora. Un els últims reptesque pretenia acomplir com a tal eratenir l’escola nova. Per tant penso queels meus objectius com a directora elshe pogut acomplir. El proper 30 dejuny deixaré la direcció de l’escola.Crec que als meus 61 anys no haviade tornar a presentar-me per 4 cursosmés. Tanmateix seguiré treballant deprofessora a l’escola fins que tinguiun projecte de jubilació. Ara, tambévull dir que estic molt contenta d'estarfent aquest tipus de feina, ja que noés gens monòtona, cada dia la classe

és diferent, és una feina molt creativa.3.- Explica’ns què suposa tenir una

escola de nova construcció?En tot aquest procés sempre he dit,

en les assemblees de pares, que enuna escola el més important no ésl’edifici sinó l’equip humà, i nosaltresal St. Jeroni tenim un bon equip demestres. Però és clar, estar en mòdulsseparats, amb un menjador amb unescondicions precàries, amb una aulad’informàtica molt petita, on no teníemsala de música, i amb els alumnesseparats: els nens d’allà dalt i els debaix... No hi havia unitat física delconjunt de l’escola. Calia una millorescola. Tot va començar l’any 2000,abans de Nadal, estava donant classei em van començar a caure trossetsde guix del sostre i vam començar aveure com apareixien esquerdes enalgunes aules. Recordo que aleshoreshi havia el Pere Marra d’alcalde, i enveure aquesta situació va dir que aixòno podia ser. Va fer venir l’arquitectemunicipal i després de Nadal vacomençar una etapa provisional, fentclasse al passadís fins que ens van

"Vaig estudiargràcies a les Fillesdel Dr. Delfí Ortiz,

sobretot de laFlorentina, que em

van animar a fer-ho"

"vaig començar atreballar a l'Escola

Estel, on ara hi ha lesbotiga de l'Art i Flor, ifa 25 que estic al St.

Jeroni"

"El mésimportant d'una

escola no ésnomés l'edifici

sinó tambél'equip humà"

"El procés de la novaescola va començar

l'any 2000 i actualmentencara podem assumir

50 alumnes més"

"Tenim un plaper integrar lespersones de fora

i també unaescola d'adults"

"Vul donar les gràcies atotes les persones que

m'han acompanyataquests anys que he

treballat com a docent"

"El proper dia30 de junydeixaré la

direcció del'escola"

EL TOC - maig 2008

pg. 4 pg. 5

EL TOC -maig 2008

EL TOC DE LES PERSONESMontserrat Cabestany i SurrocaVa néixer el 1947 a Sant Pere61 anysÉs professora i directora del CEIP Sant JeroniÉs casada i mare d'una filla i un fill de 34 i31 anys respectivament

instal·lar dos mòduls.A continuació vavenir la feina de fere n t e n d r e a lD e p a r t a m e n td’Educació de laGenera l i ta t quevolíem centralitzar en un sol edificitota l’escola. Van caldre moltesnegociacions. Però ara podem dir quetenim una escola amb tots els espaisnecessaris, amplis i ben condicionats.Fins i tot tenim cuina i cuinera pròpia.I és clar, seguim tenint un bon equiphumà format per 16 professores queatenen 153 alumnes i que tirenendavant dos projectes d’innovaciómolt importants: un de llengüesestrangeres i l’altre d’autonomia.També tenim una ràtio de mitjana moltbona. Tot plegat suposa molta qualitaten l’ensenyament. Penso que la gentde St. Pere ha de poder venir a visitarl’escola que tenim. Pocs pobles delPenedès poden tenir l’escola com lanostra.

4.- Quins reptes creus que hauràd’assumir el CEIP St. Jeroni en elfutur? Qüestions com l’immigració,o l’augment demogràfic potser?

Nosaltres, referent a l’augmentdemogràfic, encara no ens hi hemnotat amb els alumnes. Avui les aulesde primària encara no estan plenes,hi ha una mitjana de 14 alumnes peraula. I per tant encara podríem acollirmés de 50 nous alumnes. Pel que fareferència a alumnes provinents defamílies nouvingudes d’arreu del món,per dir-ho d’alguna manera, ara perara en tenim de dos a tres alumnesper classe. Sobretot nens magrebins.A l’escola tenim un pla d’acollida ambl’objectiu d’integrar aquestes personesa la comunitat. Costa, però cada diahi ha avenços. Ara les marescomencen a portar els nens a escola,i resultes d’aquest acostament ara faunes setmanes hem començat unaescola d’adults per integrar-les. Pertant reben classe en horari d’escola,cosa que les allibera dels fills i que lespermet aprendre amb comoditat. Vam

començar amb quatre dones i horesd’ara ja en són nou que volen aprendrea escriure i català. Estan molt benintegrats dins la dinàmica de l’aula,però fora d’aquesta costa molt que hiparticipin. A classe són alumnes queaprenen molt de pressa, són moltespavilats i es relacionen amb la restaamb normalitat. Ara bé, el que empreocupa és que després de l’escolaaquests nens no juguen amb la resta,els veus en grup, on tots sónmagrebins. A més, una de les cosesque entre tots hauríem de solucionarés l'estiu. Cada entitat organitza el seucasal, amb molt poca coordinació entresi. Malgrat això, a aquests nens maiels veus participar en cap. Per tantaquí caldria trobar alguna solució.

5.- Què en penses de la nova lleid’educació?

Jo penso que la LOGSE va ser unerror. Ens van treure de les escoles elsnens als 12 anys. En principi ens vanvendre aquesta llei com una cosa moltpositiva perquè els nens podrienaccedir a una millor quantitat decrèdits. I, és clar, en aquell moment aSt. Pere vam renunciar a tenir unaescola amb continuïtat amb l’ESO peraquest tema dels crèdits, per no tenirun institut de tercera categoria. Peròla realitat és que no hi ha tants crèditsper escollir arreu dels instituts. Pensaque els primers alumnes que vanmarxar als 12 anys, són els que menyshan estudiat i crec que només 2 hanfet una carrera universitària. A més jopenso que és un disbarat que elsnanos hagin de marxar als 12 anysdels pobles. Creixen de maneraforçada ja que els seus referentspassen a ser, de cop i volta, nois i noiesadolescents. Crec que, a més, el pobles’empobreix en el moment que etmarxen un seguit de nanos, ja que

deixen de fer una sèrie d’activitats.6.- A St. Pere podríem demanar un

institut?Jo penso que el que seria interessant

és una escola integrada, on un nenpot entrar als tres anys i acabar als 16anys, fins acabar l’ESO. I fins i totplantejar-nos oferir una línia debatxillerat. L’actual escola té espaisuficient per construir noves aules perpoder fer aquesta escola integrada icréixer en l ’ofer ta educativa.

7.- Hi ha alguna cosa que voldriesdir i que no haguem preguntat?

Voldria aprofitar l’avinentesa perdonar les gràcies a totes les personesque m’han acompanyat en elsdiferents equips directius, així comtambé tot l’equip de mestres, totes lesAMPAS i ajuntaments que han passatdurant aquests 16 anys, ja que tot ihaver-hi moments crítics sempre hi hahagut bona entesa. En definitiva agraira tota la comunitat educativa aquests25 anys que fa que estic exercint al’escola pública de St. Pere.

1.- Montserrat, quants anys fa queet dediques a la docència?

Vaig començar a estudiar ja de gran,el títol me’l vaig treure l’any 1970. Jasabeu que sóc filla de carnissers i amés la petita de quatre germans. Ambla meva germana gran ens portem 12anys i, per tant, quan ella es va casarrepresentava que jo havia de continuarel negoci i assumir les responsabilitatsde la casa, aleshores això d’estudiarles noies res de res. Però les filles delprofessor Defí Ortiz, que feien classesparticulars i amb grups reduïts, emvan suggerir, sobretot la Florentina,que estudiés batxillerat. Ella em vaproposar estudiar amb els llibres delmeu germà el Jordi, que a casa sí queel van deixar estudiar. Ell, com a home,quedava alliberat de fer de pastor, jaque era el germà gran, el Pep, quicontinuava l’ofici. Aleshores em vaiganimar i vaig començar a estudiar,quasi tenia 14 anys. Jo ja era gran, jaque en aquella època es començavaa estudiar als 10. Continuava ajudanta casa i a la vegada estudiava aBarcelona rebent classes particulars.Quan vaig acabar el batxillerat la mevaintenció no era fer magisteri, però esva donar el fet que era l’últim any quees podia accedir als estudis demagisteri tenint el quart de batxillerat.Per això la Florentina em va proposarfer la prova d’accés a magisteri, i aixího vaig fer.

2.- Ens pots explicar la tevatrajectòria com a docent?

Vaig acabar els estudis de magisteril’any 1970, tot i que ja abans haviaestat exercint de mestra a l’EscolaEstel. Aquesta escola es va iniciar on

ara hi ha la botiga Art i flor,al carrer Major. La va iniciaru n a n o i a f r a n c e s ajuntament amb la Pilar deSt. Martí, i llavors jo, queencara estudiava, tambéhi vaig entrar. Per això vaig acabar méstard els estudis de magisteri ja quetreballava totes les hores a l’escola,on a més m’hi sentia molt bé. Jo vaigser molt feliç en aquella època. Fèiemles classes en català quan encara noestava permès. Tot i així, allò era unaèpoca i ara n’és una altra. Ara, alsetembre, farà 28 anys que vaig entrara l’escola pública, el primer any coma substituta, em van destinar durantdos cursos com a interina al Pla delPenedès i el setembre farà 25 anysque estic al Sant Jeroni, dels quals 16com a directora. Un els últims reptesque pretenia acomplir com a tal eratenir l’escola nova. Per tant penso queels meus objectius com a directora elshe pogut acomplir. El proper 30 dejuny deixaré la direcció de l’escola.Crec que als meus 61 anys no haviade tornar a presentar-me per 4 cursosmés. Tanmateix seguiré treballant deprofessora a l’escola fins que tinguiun projecte de jubilació. Ara, tambévull dir que estic molt contenta d'estarfent aquest tipus de feina, ja que noés gens monòtona, cada dia la classe

és diferent, és una feina molt creativa.3.- Explica’ns què suposa tenir una

escola de nova construcció?En tot aquest procés sempre he dit,

en les assemblees de pares, que enuna escola el més important no ésl’edifici sinó l’equip humà, i nosaltresal St. Jeroni tenim un bon equip demestres. Però és clar, estar en mòdulsseparats, amb un menjador amb unescondicions precàries, amb una aulad’informàtica molt petita, on no teníemsala de música, i amb els alumnesseparats: els nens d’allà dalt i els debaix... No hi havia unitat física delconjunt de l’escola. Calia una millorescola. Tot va començar l’any 2000,abans de Nadal, estava donant classei em van començar a caure trossetsde guix del sostre i vam començar aveure com apareixien esquerdes enalgunes aules. Recordo que aleshoreshi havia el Pere Marra d’alcalde, i enveure aquesta situació va dir que aixòno podia ser. Va fer venir l’arquitectemunicipal i després de Nadal vacomençar una etapa provisional, fentclasse al passadís fins que ens van

"Vaig estudiargràcies a les Fillesdel Dr. Delfí Ortiz,

sobretot de laFlorentina, que em

van animar a fer-ho"

"vaig començar atreballar a l'Escola

Estel, on ara hi ha lesbotiga de l'Art i Flor, ifa 25 que estic al St.

Jeroni"

"El mésimportant d'una

escola no ésnomés l'edifici

sinó tambél'equip humà"

"El procés de la novaescola va començar

l'any 2000 i actualmentencara podem assumir

50 alumnes més"

"Tenim un plaper integrar lespersones de fora

i també unaescola d'adults"

"Vul donar les gràcies atotes les persones que

m'han acompanyataquests anys que he

treballat com a docent"

"El proper dia30 de junydeixaré la

direcció del'escola"

Esquerra proposa futur

Suggerències d'Esquerra al POUM

pg. 6 pg. 3

EL TOC -maig 2008

El proper 14 de juny es durà aterme el 25è Congrés del qualsortirà una nova direcció al partiti el grup municipal d'Esquerra hiparticiparà amb la presènciad'alguns dels seus militants.Aquest acte serà un punt d'inflexióen el procés que ha de dur el partita ser decisiu a Catalunya i lareferència dels ciutadans quevolen un país més fort i més lliure.

La ràdio és una de lespar tides a les qualsEsquerra dóna suport

Pressupost 2008Esquerra s'absté en la votaciódel pressupost pel 2008

PobleEl Barri Vell arrossega problemes deforça elèctrica des de fa mesosEl grup municipal d'Esquerra ha fet arribar a l'equip de

govern la queixa d'alguns veïns del Barri Vell que des defa temps pateixen baixades de força que no els permetenuti l i tzar els electrodomèstics adequadament.

La resposta delgovern ha estatq u e h odesconeixien ique ho farienmirar al serveisd'assistència.

Esquerra de Sant Pere de RIudebitlles ha presentat tot un seguit de suggerències al POUM que s'estàelaborant pel municipi seguint la seva tasca de responsabilitat a l'Ajuntament i per tal d'aconseguir crearuna eina eficaç i equilibrada pel futur del poble. Us en presentem algunes:

1.- El iminar la previsió de sòl industrial de lazona del Serral de les Forques (núm.1 al mapa) ,per sobre la rotonda de la C-15:

· perquè ja es fa una previsió de 150.000m2de sòl industrial que eixugarà la demanda.· perquè és una zona qualificada d'especial protecció de la vinya segons el Pla Director de l'Alt Penedès, perquè implicaria un fort impacte paisatgístic i perquè és una zona de difícil urbanització

2.- Reduir la densitat d'habitatges a la zona B1(R1 al mapa) del Torrent de la Baieta, de 304habitatges a 150 o 200 habitatges.

· per evitar una densitat massa elevada enaquest sector del poble i evitar problemesde mobilitat a la zona de la carretera· perquè l'actual previsió d'habitatges sobrepassa la necessitat que marca el mateix estudi del POUM· com alternativa, suggerim augmentar la densitat del sector B2 (R2 al mapa) a bandai banda del passeig de Sant Jeroni, de manera que hi hagi més diversitat en la tipologia d'habitatges

3.- Establir un pla de prioritats pel que fa a l'ordred'urbanització de zones del poble

· començant per aquelles zones de dintre el poble encara per desenvolupar (1.2a almapa) abans d'actuar sobre de noves· evitant, de moment, la requalificació coma sòl urbanitzable de l'espai que queda entre el Carrer del Trull i el Riudebitlles

(R3 al mapa)

4.- Incentivar la diversificació econòmica· possibilitant iniciatives com el turisme rural o noves activitats econòmiques en el centre de la vila· plantejar la possibilitat d'evitar el trànsit rodat al barri vell· preveure zones pel regadiu intensiu, com per exemple els hivernacles

5.-Protegir especialment el patrimoni arquitectònic· no permetre que edificis unifamiliars del centre històric siguin esfondrats i convertits en habitatges plurifamiliars per evitar que es congestionin aquestes zones· incentivar la rehabilitació d'habitatges

6.- Crear accessos al Riudebitlles· preveure actuacions que permetin l'accés al riu

InternacionalCIU no dóna suport a laindependència de KosovoEn el ple del passat mes d'abril, va ser

tombada una moció presentada per Esquerragràcies a l'abstenció del regidor i regidores deCIU i als vots en contra de PSC i GIR. La mociódemanava el reconeixement de Kosovo coma estat independent després de la sevaproclamació. Tot i que aquest no sigui un tema

que ens afecticom a municipisí que creiemq u e é s u nsímptoma mésd e l a p o rd'alguns políticsa movimentsd e m o c r à t i c scom aquest .

EsquerraCongrés nacional d'Esquerra,democràcia en estat pur

EL TOC -maig 2008

No es fan els deures urbanísticsCom que no hi ha planificacació, els errors urbanístics

s'arreglen amb un nyap, com a l'entrada del Carrer Nou on noes va fer respectar el xamfrà que tocava a l'edifici.

Malgrat incloure propostes queEsquerra defensa, el pressupost estàcondicionat per una gestió que nocompartimEn un acte de responsabilitat política, el grup

municipal d'Esquerra no va poder votar encontra del pressupost per aquest any perquès'hi contemplen algunes actuacions queEsquerra defensava en el seu programaelectoral. Així, elsregidors republicansmostren la sevadiscomformitat en laf o r m a c o m e sgestionen els recursosmun ic ipa l s pe ròalhora deixen unaporta oberta perquèaquelles actuacionsnecessàries pel pobletinguin el supor td'Esquerra.

any 5 núm.17maig de 2008

EL TOC - maig de 2008

www.esquerra.cat/santpereriudebitllessantpereriudebitlles@esquerra.orgjercaltpenedes@gmail.com

Les polítiques de joventut d'unmunic ip i no poden anarencaminades només a l'ociDes del punt de vista de la gent

d'Esquerra, la tasca de l'Ajuntament enmatèria de joventut ha d'anar més enllà:

- ajudar als joves a independitzar-seamb un pla d'ajudes al l loguer - promocionar la seva formacióuniversitària amb ajudes pel transport, - facilitar la seva integració al mónlaboral amb un servei de formació - activar la seva participació en elmoviment social del poble donant suporta les seves inicitatives

Evidentment, tota aquesta feina s'hade treballar amb una visió més amplia imoderna de la gent jove que viu a SantPere

JERCLes JERC consideren injusta iantidemocràtica la il·legalització de lacampanya Decideixo Decidir

EL TOC DE LES PERSONESMontserrat Cabestany

EL REGIDOR OPINACisco Martínez Muñoz

EsportsEl nou pavelló, cada diamés car

Acció socialSant Pere podria accedir au n c e n t r e d e d i amancomunat

LA MIRADA IRÒNICA, per Keito

JoventutE l s j o v e s v o l e nalguna cosa més quepassar -ho bé

PobleJa tenim antena als dipòsits d'aiguapotable

EditorialXec en blanc de CIU

17 Secció Local d'EsquerraSant Pere de Riudebitlles

"El proper 30 de juny deixaréla direcció de l'escola"

"El Pla d'Ordenació Urbanísticaens ha de donar un creixementde qualitat i no de quantitat"

pg.7

Pressupost 2008Esquerra s 'absté percoherència

pg.7

pg.6

pg. 4 i 5 pg. 2

pg. 2

El passat 9 de març, dia deles Eleccions Generals alCongrés, les JERC vanmuntar diverses paradetesa la comarca en el marc dela campanya de recollida de

signatures per reivindicar el dret de Catalunya a convocarreferèndums. Aquesta campanya és una iniciativa en què hiparticipen centenars d'entitats de tot el país.

Incomprensiblement, la junta electoral de Barcelona vaconsiderar que la dita iniciativa era una campanya electoralpartidista. Per aquest motiu, van obligar a tancar totes lesparades on es recollien signatures.

Les JERC han interpretat aquesta decisió com a meramentpolítica per tal d'evitar que el poble de Catalunya pugui expressarla seva opinió lliurement i democràtica.

Malgrat tot, han manifestat que continuaran recollint lessignatures per la campanya Decideixo Decidir.

El projecte definitiu pujarà 300 mileuros més, per tant el pavellófinalment costarà 2 milions d’euros

Tal com Esquerra ja va denunciar en anteriors Tocs,l'equip de govern ha deixat instal·lar aquesta antenade comunicacions al costat mateix de l'aigua potabledel poble. A part de l'impacte paisatgístic que puguitenir, aquesta instal·lació no deixarà ampliar els dipòsitsen cas de necessitat i està situada a pocs metres deles noves escoles.