La revista d’Antics i Amics de l’AEG AlvernaTICS

Núm. 16

Juliol - Novembre 2014

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/

PORTADA

45è ANIVERSARI

NOTÍCIES

• EQUIPS DE CAPS 2014/15

EDITORIAL

De Ginesta 83 al 9N

NOTÍCIES• ELS CAPS FAN HORES

EXTRES• LA TRAVESSA

D’ANDRÒMINES• CRÒNIQUES DELS CAMPS

D’ESTIU 2014

• EL MUSICAL DEL 45è

DINORAMA

• LA NEU

HISTÒRIA

• PECES DE MUSEU

ARTICLES• EL CONTE COM A RECURS

PEDAGÒGIC

CUINATICS

• PESTIÑOS

ENTREVISTEM.. .• RAI PUIG

DESCOBERTA I AVENTURA• CURSES D’ORIENTACIÓ

XIRUQUERUS

FOTOTICS

L’Associació d’An cs i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o ar cles de tercers publicades a la revista TICS.

Entrevistem Rai Puig, un alvernià que ha recorregut en solitari 2000 km de costa canadenca en el seu caiac. p. 16

* Foto de portada: Sopar del 45è aniversari de l’Alverna.

“M’agrada conèixer altres cultures i espais naturals verges.”

Equip de Redacció:Adrià CastellvíMàrius CastellvíXavi Fort

Maquetació:Cinta OlivanJoan Olivan

An cs i Amics de l’AlvernaAn ga Facultat de LletresPl. Imperial TarracoTARRAGONA

an csiamics@aeigalverna.orgwww.aeigalverna.org/an csiamics

Joan OlivanMayte SoléPau Salvador

2

Equips de Caps 2014/15

Aquest any la unitat compta amb el Joan Manel i la Marina que ja van treballar junts l’any passat a P/C. Completen l’equip el David de la Torre que prové de R/NG i amb moltes ganes de treballar amb nens petits, i la Berta, que ve de Truc i que ja va estar amb els castorets l’any passat al Camp d’Estiu i se’n va enamorar!

Castors i Llúdrigues

Marina Gavadà, David de la Torre, Joan Manel Burillo i Berta Manero

A Ràngers i Guies tenim el David Nogués, que porta la veu de l’experiència gràcies al curs passat. L’acompanyen l’Èlia, que ve de Castors però que havia estat a R/NG el curs anterior, i l’Adrià, que l’any passat era a Ll/D. Finalment la Mariona s’incorpora a l’equip després de dos intensos anys de Truc.

Ràngersi Guies

Mariona Sementé, Èlia Olivan, David Nogués i Adrià Castellví

El Lluís, com a veu de l’experiència a l’Agrupament, finalitzarà l’etapa de Truc que va començar amb els joves nascuts el 96. La Joana, després de dos anys a Pioners, entra a Truc per fer dos anys d’allò més especials. Tots dos segur que ajudaran a realit-zar tots els projectes que es proposi la unitat.

Truc

Lluís Vendrell i Joana Sans

A Llops tenim, per segon any consecutiu, la Marina Altés, amb un grapat d’experiència i preparada per fer un bon traspàs del curs passat a la Marina Segado, que ve de C/Ll; a la Júlia, que ve de R/NG; i al Pau, que ve directament de Truc amb nous aires pel Consell.

Llops i Daines

Júlia Abelló, Pau Salvador, Marina Segado i Marina Altés

J

A l’equip de Pioners tenim la Clara, que portarà la dinàmica a la unitat gràcies a la seva estada a la unitat l’any passat. El Pasqual ve de R/NG però ja va acompanyar els P/C al Camp d’Estiu. La Gemma i l’Helena vénen de les unitats més petites però han volgut un canvi per treballar amb uns dels més grans de l’Agrupament.

Pioners i Caraveŀles

Gemma Solé, Pasqual Ortega, Clara Olivan i Helena Barceló

A l’EA, com a últim any dins l’equip, trobem la Mar com a Cap d’Agrupament, que seguirà posant la coherència i el treball dins el Consell, i la Danae, que un cop més ha demostrat el valor de la constància i la feina ben feta. També tenim la Marina, en el seu segon any com a Secretària, que ens aporta aquest punt de seny que a vegades és tan necessari. Finalment, la nova incorporació d’aquest any és el Joan Manel com a Cap d’Agrupament, que comença el curs amb moltes ganes i energia. Tots quatre fan un gran equip que segur treballarà de valent durant tot el curs.

Equip d’Agrupament

Marina Altés, Joan Manel Burillo, Danae López i Mar Solé

3

El nostre país està vivint uns moments molt especials de la seva història. El passat 9

de novembre es va produir un acte de reivindicació nacional d’una gran potència. Encara que per alguns la participació de 2 milions i escaig de persones en una consulta popular (iŀlegalitzada) sigui un fracàs, a d’altres ens agrada pensar que és un èxit del procés d’alliberament nacional de Catalunya. Un procés que ve de lluny.

I és que durant els darrers anys de la dictadura i amb la transició a

la democràcia a finals dels anys 70, molts van ser els àmbits socials que varen treballar per la reconstrucció de la identitat nacional de Catalunya. El sindicalisme, els mestres amb la renovació pedagògica, les entitats de cultura popular recuperant els ele-ments festius, l’associacionisme cívic i solidari integrador dels nouvinguts, el moviment veïnal, les entitats per la llengua,...una societat que es verte-brava al voltant d’un projecte de país.

En aquell context, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya va organitzar la pri-mavera del 1983 un congrés de caps al Montseny anome-nat “Ginesta 83”. En aquella troba-da es van plantejar els grans debats de futur sobre la proposta educativa escolta. I entre ells hi havia la ponèn-cia de “País”. Les reflexions i anhels dels més de dos mil joves caps ana-ven al voltant de recuperar la identi-tat nacional catalana, de la memòria històrica, de l’acció dels mitjans de comunicació, de la recuperació de la nostra llengua... Uns debats que es

van concretar en unes estratègies i accions per a dur als caus de tot el

país, cada dissabte i a cada excursió.

Aquella troba-da va impregnar la proposta edu-cativa dels escol-tes fins als nostres dies, amb l’objectiu de formar homes i dones crítics i

actius. Però també, va contribuir a la reconstrucció d’una consciència de nació, juntament amb tots els altres moviments socials i culturals del país.

Per això, en l’èxit del 9N estem convençuts que l’Escoltisme hi ha aportat alguna cosa. Alguna cosa que potser es va començar a coure a

“Ginesta 83”.

Editorial

Les reflexions i anhels dels dos mil joves caps anaven al voltant de recuperar la identitat

nacional catalana.

DE “GINESTA 83” AL 9N

Com ja comença a ser habitual, quan arriba la calor i passen els camps d’estiu l’activitat pels caps no cessa; és temps de guanyar diners per aconseguir uns locals dignes. Aquest any el que hem fet són els ja tradicionals vermuts a la plaça dels Sedassos per festes majors, tant Sant Magí com Santa Tecla. En el primer vam tenir com a estrella el gran pd Biel, que ens va amenitzar el matí amb el seu ritme, i en el segon -no menys important- vam comptar amb la coŀlaboració dels grups de grallers de les quatre colles castelleres de la ciutat. A part d’això, per santa Tecla vam fer de walkie-talkies per a les processons, cercaviles i la baixada de l’Àliga.

Els caps fan hores extres

4

Aquesta activitat organitzada pels Antics i Amics de l’Alverna, que s’emmarca dins el programa de la festa major de Sant Magí, ja s’ha fet un lloc entre

els actes més familiars, divertits i refrescants d’aquestes dates. El 15 d’agost ja és una data marcada amb un cercle vermell en l’agenda de molts tarragonins i tarragonines.

Un any més la meteorologia ens va ser favorable i vam gaudir d’un sol esplèndid i d’una mar en calma. La feina va començar ben d’hora. Una bona colla de coŀlaboradors va fer front a la mandra i a la ressaca de la nit de festa major i ens vam trobar a la platja del Miracle per començar a muntar tota la infraestructura. Cap a quarts de deu, amb tot quasi bé enllestit aquest any, vam inaugurar la sana tradició de esmorzar a peu de platja. El Javi ens va obsequiar amb un merescut àpat que ens va acabar de posar les piles. Ja amb la panxa plena, cap a les deu, van anar arribant les primeres tripulacions amb les seves

“embarcacions”. Mentre uns es situaven al seu “box”, els altres enllestien les inscripcions.

Una de les novetats d’enguany va ser la presentació pública de cada andròmina de forma individualitzada, per tal que tothom tingués el seu minut de glòria. Cada tripulació desfilava per la catifa vermella mentre el nostre

“speaker” en feia la presentació. Quant glamour!

Ja en van cinc!El passat 15 d’agost es va celebrar la Travessa d’Andròmines de Sant Magí a la platja del Miracle de Tarragona, i ja en van cinc!

Els primers en participar van ser els més petits amb unes andròmines molt originals i divertides. Com cada any nàufrags, herois de còmic i d’altres personatges inclas-sificables es barregen a la sorra per completar un dur circuit nàutic. En finalitzar, tots van ser obsequiats amb llaminadures i joguines d’aigua. És evident que gaudim d’una pedrera d’intrèpids navegants que garanteixen la continuïtat de la travessa per molts anys.

Pel que fa als adults, dos nous premis es van afegir als ja existents: la “Rana Gustavo”, a l’embarcació reutilitzable per la “Baixada del Pajaritu”, i el “Doctor Slum”, al millor enginy.

Tot i que la majoria van arribar a bon port, les palanganes de l’aigua beneïda arribaven ben buides....

Com ja va essent tot un clàssic, l’andròmina més ràpida , és a dir la “Fletxa de Mar”, va ser lliurat a “Somos Longos”.

Els guardonats van rebre els premis de la mà d’una tri-pulació molt especial: tres mariners recentment desem-barcats del vaixell de “Vacaciones en el mar”: el capità Màrius, el timoner Joan i la contramestre Mercè . Cal fer esment que aquest any el nostre jurat s’ha posat molt dur amb el seguiment estricte del reglament. Sembla ser

5

LA CLASSIFICACIÓ

Fletxa del Mar a l’embarcació més ràpidaSomos longos

Palanganeru Majora l’arribada amb més aigua beneïda

Xaloc

Ganxet de Secàa l’arribada amb menys aigua beneïdaLa tortuga Rafa

Trempera Marineraa la millor ambientacióNasa

Narcís Monturiola la 1a embarcació enfonsadaLa mar de brutes

Germans Daltona la més infractoraRayo te das queen

Dr. Slumal millor enginyPepino de mar III

Rana Gustavoreutilitzable a la Baixada del PajarituHora d’aventures

5a Travessa d’Andròmines de Sant Magí

que en les edicions anteriors alguns participants s’havien pres la normativa una mica a la lleugera....Mira que són tramposos!

Una reconeguda artista local, Yoyi Fort, va aportar el seu treball personalitzant els càntirs que es donen com a premi.

Així mateix es van exposar les fotografies d’edicions anteriors. El concurs fotogràfic d’enguany ha minvat en el nombre de participants però segons ens comenten ha guanyat en originalitat. El jurat del concurs encara està deliberant el nom del guanyador. També es comenta que en cas de quedar-se el premi desert, seran els organitza-dors qui aniran a sopar (si home! I que més!).

En definitiva, estem molt contents de la tasca dels nostres coŀlaboradors, que aquest any han estat molts. Agraïments pel xef d’Antics i Amics que ens va delectar amb un bon esmorzar, pels speakers amb el seu entu-

siasme, per la Creu Roja per vigilar-nos, pel nostre jurat mariner i fotogràfic, pels intrèpids participants, pels espectadors, banyistes, familiars, amics... i per a tots els membres d’Antics i Amics que van fer d’un matí de dura feina una jornada entranyable i divertida.

Aquest any però un núvol fosc va ennegrir el final de la jornada. Un comando de malvats xalocaires enfollits va segrestar el nostre estimat “Càntir Major” símbol de la travessa. Finalment sobreposant-nos al disgust i després de setmanes de negociacions, vam poder recuperar-lo. Sembla ser que entre els diferents agrupaments de la demarcació hi ha l’ancestral tradició de mangar-se “tro-feius”. Mira que són...

Esperem trobar-nos tots a la VI edició de la Travessa d’Andròmines de Sant Magí amb la mateixa iŀlusió, noves idees i moltes novetats androminaires.

LES COĿLABORADORES DE LA TRAVESSA

6

Els Castors i Llúdrigues vam anar de Camp d’Estiu del 25 al 30 de juny a Les Esplanes de Nulles, una aula de natura que funciona des de l’autogestió i la sostenibilitat i on hi viuen una parella amb els seus fills. Durant aquests dies, com a bons troglodites que érem, vam fer molts jocs i activitats: una gimcana, un taller de contes, danses... I també vam fer una ruta fins a Vilabella i tornar! El paisatge era molt bonic i el camí molt pla. També vam poder donar menjar als animals de la nostra tribu: cavalls, ases, gallines i porcs. D’aquest Camp d’Estiu ens emportem moltes anècdotes i bons moments que recordarem sempre!

Castors i Llúdrigues

CAMPS D’ESTIU/2014

Els Pioners i Caravel·les arriben a Tavascan i es troben immersos en els Jocs de la Fam! El Poder (caps) els separen per Districtes i els sotmeten a dures proves que només podran superar les i els més espavilats i competitius! Només un Districte pot guanyar...La ruta comença, i els PICS hauran de guiar durant tot el camí amb un mapa incomplet. Tot va molt bé, el paisatge és preciós! La primera etapa la superem amb èxit. La segona etapa comença amb cel inestable, però finalment el sol surt! Ens posem crema solar... Però, a només 10 minuts del Coll de Certascan, ens sorprèn una tempesta de neu, aigua i, sobretot, molt i molt vent que ens obliga a girar cua i a córrer cames ajudeu-me tot desfent el camí!Arribem al campament al dia següent. Sort que surt el sol i podem eixugar tota la roba! Però... els Jocs de la Fam continuen! Els PICS descobreixen que les tendes han desaparegut, que han de competir entre ells per aconseguir el menjar, que han de lluitar entre grups per aconseguir material... Per sort, hi troben una alternativa: per què competir entre ells? Per què no deixen de fer cas a les proves absurdes que el Poder els obliga a fer?

D’aquesta manera, al llarg del nostre camp d’estiu vam tractar temes de desigualtat social, abús de poder, esperit crític i cooperació. Finalment, tornem a casa amb nous aprenentatges i també amb algunes “batalletes” divertides, com ara que vam perdre les hamburgueses riu avall i vam haver d’anar-les rescatant d’una en una!

Pioners i Caravel·les

Els Ràngers i Noies Guies vam marxar 12 dies a Calldetenes, prop de Vic, terra de fuets i botifarres on vam gaudir de un temps força inestable mentre vivíem una guerra entre indis i vaquers. Vam fer una ruta aprofitant el GR-2 i vam gaudir de les vistes que aquell trajecte muntanyós ens oferia. També vam fer una ruta molt curta sobre refugis de la guerra civil i en algun moment vam anar a fer el xafarot a veure els porcs de l’home del terreny o a ajudar-lo a tallar cues de ceba.

Ràngers i Guies

7

CAMPS D’ESTIU/2014

Els cinc de Truc 2 vam decidir aquest any acabar l’últim curs com a nens amb un camp d’estiu una mica diferent dels altres. Després de tota la feina que vam fer amb el projecte

“l’opinió de les paraules”, i el muntatge del sopar, ens en vam anar a fer un camp d’estiu més tranquil; vam anar a Menorca. El camp d’estiu el vam fer del 7 d’agost al 14, una setmana sencera per a acabar de culminar tots aquests anys al cau. Vam estar en un càmping, i des d’allà vam anar fent diverses sortides per tota l’illa. Tots junts vam estar molt bé entre nosaltres, i vam descobrir una altra forma de passar el camp d’estiu jugant a cartes i descobrint nous llocs que per aquí a Tarragona no tenim.

Truc 2

Truc 1

Aquest estiu passat, els Truc 1 van realitzar un CE un pèl atípic; i és que, en lloc d’anar d’acampada en algun terreny muntanyenc, van fer una excursió-ruta per diverses localitats del Gironès, començant per Calonge i acabant a Fornells de la Selva, tot passant per la capital de la comarca. Tot i així, els pobles no foren escollits aleatòriament, sinó que el recorre-gut fou especialment dissenyat amb la idea de passar pels diferents indrets coincidint amb les seves respectives Festes Majors, per tal de descobrir noves celebracions locals i conèi-xer millor la cultura catalana. Des de festivals musicals fins a botifarrades populars, foren dues setmanes de descobertes i de diversió, on vam saber trobar també, però, alguns dies per acabar de decidir i encarar el projecte d’enguany.

Aquest passat camp d’estiu els Llops i Daines vam anar de campaments al

“Pla del Pont” situat a Vallfogona de Ripollès. Tot i que no ens va fer gaire bon temps, ja que va ploure quasi tots els dies, ens ho vam passar molt bé envoltats per un paratge natural preciós. Vam banyar-nos al riu i en els nombrosos gorgs que envoltaven el nostre campament, vam celebrar un casament, ens vam tornar too’crazies amb el coco, vam fer un “intent” de ruta, ja que no vam saber arribar al nostre destí... en fi... El fet es que ens ho vam passar molt bé tots junts culminant-ho tot amb un esplèndid sopar boig que ens van preparar els de tercer any on ens ho vam passar pipa!

Llops i Daines

8

Durant el curs passat es van fer una sèrie d’actes per tal de commemorar el 45è aniversari del nostre cau, l’Alverna. Com a consell de caps, i després de donar-hi moltes voltes, ens vam marcar uns objectius molt clars per a la celebració: d’una banda, volíem que hi hagués algun acte obert a la ciutat, que pogués ser el

‘substitut’ del projecte d’Agrupament; per l’altra, i amb un caràcter més intern, volíem que la celebració es fes extensiva a tothom que havia participat de l’agrupament al llarg de la seva vida.

Així doncs, i seguint els objectius, es va organitzar la fira d’intercanvi, la caminada i calçotada amb col·laboració amb Antics i Amics, i el sopar de fi

de curs de cada any. Aquest any, però, els caps volíem participar activament de la celebració final, i se’ns va acudir que podia ser una bona idea il·lustrar la història de l’Alverna mitjançant un musical.

La idea va engrescar tot el consell, i és que tot i que els caps sempre estem junts i fem milers d’activitats i reuni-ons, mai havíem tingut un petit projecte conjunt en què bolcar-nos. A partir d’aquí, ens vam repartir la història de l’agrupament per dècades, vam crear petits grups de treball i cadascú va fer la seva versió musicada de l’època que havia escollit.

El dia del sopar, després de menjar-nos el meravellós pastís d’aniversari, els caps vam posar fil a l’agulla i vam estrenar el musical de l’Alverna. Val a dir que, tot i no haver pogut fer cap assaig general (ja se sap que els caps sempre anem de cul, ja sigui per una cosa o per una altra), la cosa va sortir prou rodona, i vam gaudir moltíssim fent-lo i veient les cares de sorpresa i il·lusió de tots els que hi éreu presents. I ara, passats uns mesos d’aquell sopar, i després d’haver rebut moltes demandes per part de les famílies i caps antics, us en fem arribar la lletra.

Esperem que us agradi!

GEMMA VENDRELL ROSSELL

El musical del 45è

9

45 anys de l’Alverna

DÈCADA DELS 60Cançó: Grease

Vam néixer l’any 1969 (Alverna a Alverna!) Lila i Verd són els nostres colors (Alverna a Alverna!)El verd de l’esperança. El lila és TarragonaI el nom una muntanya situada a Itàliaaixò és l’Alverna A A A...

Van ser 3 els nostres fundadors (alverna a alverna!)Venien del Robert d’Aguiló (Alverna a Alverna!)Munten un cauMunten un cauAixò és l’Alverna A A A...

Tot això no ho van fer pas tots sols,El Pare Maties els va ajudar molt.Amb uns locals al primer pis del Convent dels CaputxinsVam néixer el 69, ___ perquè som uns porcs, això és l’Alverna A A AAAAAA....

4 d’octubre del 69, eren tres caps i un consiliari van començar amb vuit ràngers (Amb només vuit ràngers!)Antoni Achón (uh, uh, uh!) cap d’agrupament! Ell va ser el primer pringaaat!Un motivat! El primer de molts!I després et toca a tu, i a tu, i a tu, a tu, i a tu.A l’Alverna pringuem TOTS!No se salva ningú! (uh, uh, uh!)Això és aixíííííííííJa ho pots ben dir...

DÈCADA DELS 70Cançó: I will survive

Teníem molta por, feia només un anyque havíem engegat aquest projecte tan estranyPerò ens hem consolidat,

hem fet molta difusiói s’han inscrit...ja som 150 nens!Com ho petem!! Som un gran cauuu!! Som un gran cau!

Cançó: Staying alive, Bee Gees

A l’abril, celebremla Diada amb tots els nens!Està prohibit,però ens és igual,perquè som 150 nens!

Els hi demanem a les famílies vendre llibres deSegona mà, Segona mà! (x2)

Ah, ah, ah, ah,Rosa per aquíRosa per allà!

Anem amb Llops de camp d’estiiiiuuu aaacan pasquaaaal.

[Sona un pasodobleEspañoles: Franco.. ha muerto!]

Cançó: Daddy Cool, Boney M

Diuen que Franco ha mort...Ja li han cavat el sot! (x2)

Ara que ja no hi és..Festa per sempre més!

Per fi ens coeduquem!Nois i noies juunts!Per fi ens coeduquem!Som 150 nens! (i nenes!)

Cançó: YMCA, Village People

RUTA!La camisa ja està massa...BRUTA!i la promesa ningú la...DISFRUTA! Plantegem-nos què fem icon-se-güent-ment ho canviem!!Perquè la promesa ja s’ha acabat.

I la camisa per fi ens l’hem petat!Ens vestirem lliurement;pensarem el que voldremperquè això és la TRANSICIÓ

DÈCADA DELS 80Cançó: Alaska

Nosaltres som els del 80sí sí sí els del 80! i el que presentem si us agrada bé i sinó tambéééé.

Cançó: Walking on Sunshine

Durant aquests anys van sorgir moltes activitaaatsel pas d’unitaaat, (wooo-ah!)loteria de nadaaal, (wooo-ah!)la revista La Dreceeraa, (wooo-ah!)que l’hem renovatens hem renovat!

Cançó: Final Countdown

Al servei militaaarels caps van anaarabandonant el cau;la crisi ha arribaat.

Hi havies d’anar per collonsja l’has cagaat (ja l’has cagaat)Les coses mai més van ser el mateix. Estan fent la mili.

Cançó: I want to break free, Queen

El cau fa trasllatcanvieem de pisi amb aquest canvi arriba intendència i Cal Seixanta aquí;i a més fa 15 anysoh síii! Plantant un arbre, que fins!

Cançó: Our House, Madness

I l’any 87i la constucció dels baixosens va donar els millors localsamb un pati gegantíjugavem sense fi.

10

locals, tenir-los és un plaeral cau, cada instant és un record

Cançó: Welcome to the jungle, Guns&Roses

L’any vuitanta-vuiitun canvi va sorgir; calien estatègies per unir l’equip de caps,i potenciant el vi dolçel contacte va estallar,i el baby boom dels Estats Units no tindria res a envejar.

Roçaments, magreig per tot arreu;la monogàmia ha fet nens nens nens nens nens nensI aquests nens han repoblat el cau.

Cançó: Girls just wanna have fun, Cindy Lauper

El relleu de cap d’agrupament del Josep Maria Salvador va fer entrar a la Mayte Solé com a cap, cap d’agrupamentcom a cap d’agrupament!i al Xavi Foooooooooort (clan Fooort)el clan Fort va arribaroh fort, de Fort n’hi ha miloh fort, Forts per tot arreuFort, Gran, Aldave, Olivan... Fort, Gran, Aldave, Olivan...

Cançó: Thriller, Michael Jackson

Sí, sí, sí, els 90 ja són aquíSí, sí, sí, els 90 ja són aquí

DÈCADA DELS 90Cançó: Wanna be, Spice Girls

Voleu saber què va passar, què va passar de veritat?Digues què va passar, què va passar de veritat! (x2)Què va passar? (x6) Que el pare Pere va arribar!

Als anys 90Vam presentar

una revista;es deia El TrempatEra l’avide la TICS,però tenia un nom molt més eixerit.

Voleu saber què va passar, què va passar de veritat?Digues què va passar, què va passar de veritat! (x2)Què va passar? (x6) Que el pare Pere va arribar!

Els 25 anysvam celebrarals anys 90Ho vam petaramb unes samarretestan originalsque encara araens les volem posar

Cançó: Baby one more time, Britney Spears

El pare Pere va arribar (uuuh)I cap a l’Alverna ens va portar (va portar!)L’Alverna surt a veure móna la muntaaanya que ens dóna el nostre nom!

Al 92obrim Castors,i tot va molt béé.Però ens quedem sense caps,i hem de tancar.Però per compensaaaaaraquests pivons vam arribar!

El pare Pere va arribar (uuuh)I cap a l’Alverna ens va portar (va portar!)L’Alverna surt a veure móna la muntaaanya que ens dóna el nostre nom!

DÈCADA DEL 2000Cançó: Chúpala, Kase o.

Si de jove tu hi anaves (Alverna!)Si ets diferent de la resta (Alverna!)

Si t’agrada molt la festa (Alverna!)Marc, Lluís i Adrià et faran vibrar.

Estàvem bé vivint tranquils,jugant a llepa, menjant pernils.A sobre nostre, els caputxils,fins que un dia van venir uns mandrils

Érem bona gent, i també bruts.Eduquem a nens, els fem astuts.Els poderosos ens volien muts,perquè el que interessa són els tributs

I és que l’església i el capital,quan s’ajunten, fan molt malQuan s’especula, tot s’hi val.I ens van fer fora així... del pal!

Si de jove tu hi anaves (Alverna!)Si ets diferent de la resta (Alverna!)Si t’agrada molt la festa (Alverna!)Marc, Lluís i Adrià et faran vibrar

Llençats al carrer o sobre la gespa verdaEstàvem perduts, no teníem una _ _

_ _ _ Però en el sistema vam trobar una esquerdaI tots junts vam cridar: Visca l’Alverna!

Damunt del Kesse la nostra keli,una nova escena d’una nova peli.Des de l’escenari saludo a l’EliPerò què dius?! Are you ready?

Els caps s’ho curren, treballen massa:extrajobs a l’aguait, estem de caça!I és que fem barra i fem festassa.Al lloc on va, l’Alverna arrassa.

Si de jove tu hi anaves (Alverna!)Si ets diferent de la resta (Alverna!)Si t’agrada molt la festa (Alverna!)Marc, Lluís i Adrià et faran vibrar.

Cançó: Abracadabra, Pont Aeri

45 anys de l’Alverna

11

Dinorama

La neu és un element rar a les nostres activitats. Vivim en un país de la Mediterrània de clima suau on la neu arriba als nostres pobles i ciutats de manera excepcional. Per això quan en una activitat, excursió a l’hivern o fent una muntanya al camp d’estiu ens topem amb una nevada o ens trobem amb una raconada de neu, l’excitació i la gresca està assegurada.

Aquí tenim una mostra d’alguns moments on la neu ha fet acte de presència en activitats de l’Alverna al llarg de la seva història.

Que el canvi climàtic no ens privi d’aquests moments tan divertits!

LA NEU

Camp d’hivern P/C 1.04.1975. La Morera del Montsant. Intercanvi amb escoltes alemanys de Bensberg.

Mentre els catalans aŀlucinaven amb la neu els germànics maleïen la seva mala sort.

Camp d’Es u Truc-2 2012. Agulles de Midi amb el Montblanc al fons.

Camp d’Es u P/C 2002. Núria. A falta de trineu, una màrfega per lliscar sobre la neu.

Camp d’hivern Ll/D 2001. Vallfogona de Riucorb. Sorprenent gimcana sobre la neu.

12

Aquest darrer any, des de l’Associació d’Antics i Amics s’ha començat la tasca de digitalitzar el fons fotogràfic de l’Alverna. Una feina que ha de garantir la preservació del llegat històric de l’agrupament. Però a més de les fotografies, diapositives i documents, també hi ha una part important de la memòria de l’entitat que està en

els objectes. Coses que representen records de moments viscuts per les diferents generacions d’infants i joves que han passat pel Cau.

Potser és difícil fer un inventari de tots d’aquells objectes que durant aquests 45 anys han tingut algun paper important, però en aquest article n’hem escollit alguns que tot seguit us presentem.

Peces de museu

1. Armari i bancs del cau Ll/D.

L’armari i els bancs són un mobiliari que ja hi era als inicis de l’Alverna. Concretament, els bancs els va fer Enric Rovira, que era fuster i primer cap d’agrupament, per a la primera unitat de Llops quan aquesta estava al primer pis dels Caputxins que donava a la Rambla Nova. Els dibuixos tant dels bancs, amb motius naturals, com de l’armari, que simula una cabina telefònica de Londres, daten de l’any 1981. O sigui que els bancs tenen 40 i escaig anys, i els dibuixos més de 33!

Armari i bancs del Cau de Llops i Daines que daten dels inicis de l’Agrupament, als anys 70.

Cau de Llops ja amb els bancs, 1970. Foto: arxiu Josep M. Salvadó.

13

4. Plaques de fusta per cada unitat.

El 12 de juny de 1983 es va fer una excursió de pares a Poblet. Aquella excursió la va organitzar una comissió de pares i mares força implicats amb l’Agrupament. El Miquel Dattoli, pare de la Virgínia -que era cap R/NG en aquella època-, va fer, com a reconeixement a la tasca dels caps, unes plaques per a cada unitat, que van estar durant molt de temps als respectius caus. Actualment les podeu trobar a secretaria i repartides per les unitats.

2. Placa del 15è aniversari.

Aquella va ser la primera celebració d’aniversari de l’Al-verna. L’Ajuntament va voler reconèixer la tasca educa-tiva de l’Agrupament plantant un arbre als jardins que hi havia a la Rambla Nova, just davant del Cau, amb un acte que va comptar amb la presència de l’alcalde Recasens. Juntament amb l’arbre, que era un castanyer d’Índies, es va posar la plaça commemorativa aferrada a una pedra. Sovint els membres del Cau regaven l’ar-bre, el qual va durar fins que es va remodelar la Rambla Nova amb l’aspecte actual. La podeu trobar a la secre-taria del Cau.

3. Drac de Klagenfurt.

El juliol de 1983 totes les unitats d’un agrupament de Klagenfurt, ciutat agermanada amb Tarragona, varen fer un camp d’estiu a la nostra ciutat. Durant la seva estada, l’agrupa-ment els va fer d’amfitrions amb visites als llocs emblemàtics de la ciutat, estades a cases dels nos-tres escoltes i un foc de camp a l’ermita del Llorito. En agraïment, ens varen fer obsequi d’una figura del Drac de Klagenfurt, un símbol d’aquella ciutat. El podeu trobar també a secretaria.

5. Tapís d’MEiGSJ.

En el context dels actes del 15è aniversari de l’Agrupament, el 1984, la Núria Vives, mare dels germans Salvadó, membres actius de l’Alverna de l’època, va fer un tapís amb l’emblema de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. Un tapís que va presidir les reunions de caps durant molts anys. Actualment el podeu veure a la secretaria de l’Agrupament.

De segur que n’hi ha molts més. Potser algun dia haurem de tenir el nostre propi museu per gaudir amb els records que ens invoquen aquests objectes i preservar el llegat pels futurs escoltes de l’Alverna.

MÀRIUS CASTELLVÍ GAVALDÀ

Plantada de l’arbre del 15è. La placa commemora va es va posar al peu de l’arbre aferrada a una roca.

14

Vet-ho aquí una vegada, ara ja fa una pila d’anys, que a les unitats més petites de Minyons i Guies (ales-hores només Ll/D), es feia servir el conte com

a recurs quasi únic per ensenyar tot allò que volíem transmetre als nostres escoltes. Avui comptem amb altres recursos, molts d’ells visuals i en consonància amb les noves tecnologies, però si ho analitzem una mica a fons veurem que la base, sovint, continua tenint la forma i l’objectiu d’un conte.

Malgrat que l’eix d’animació és gaire-bé sempre un conte, una història, una faula que transformem en imatges, sons o altres elements, el que crec que ja no fem massa sovint i que encara pot tenir un impacte per als Castors i els Llops i Daines és el conte explicat. Sense llegir, donant èmfasi, emocionant... El conte ens mostra un marc esta-ble(1) (ens presenta un lloc, un espai, un personatge), tot fàcilment identificable. Aquest marc es regeix per una normativa (2) (ens mostra el codi de comportament quo-tidià), la qual resulta truncada per un conflicte (3), que

representa una situació no prevista en el codi normatiu que teníem. Aquesta situació provoca un risc (4), que

l’heroi o la protagonista accepta per a saltar-se la norma. Els mecanismes de correcció (5) (matar

un drac, riure’s-en del dolent,...) fan que es resolgui el conflicte, i que els protagonistes

adquireixin un nou carisma que serà per a ells un nou hàbit (6). Evidentment això desemboca en una nova normativa (7), la qual genera un nou marc estable (8).

(1) Hi havia una vegada una reina... (2) que tenia una corona i vivia en un palau... (3) va perdre’s pel passadís

secret... (4) va decidir dirigir-se cap a l’estança prohibida... (5) va obrir la porta

segellada... (6) estava molt contenta de la seva victòria... (7) ja mai més va sentir-se

sola a palau.

El conte facilita que qui l’escolta creï un vincle amb qui el narra, a través dels lligams emotius dels personatges i situacions en les quals els nostres petits herois i heroïnes s’hi senten reflectits. No tenen passadissos secrets ni estances prohibides, però en sentir la solució, saben que les seves pors i les seves situacions de risc també són superables.

Vet-ho aquí una vegada, ara ja una pila d’anys, els caps de Llops/Daines de tot el moviment ens vam reunir a Castell de l’Areny l’1, 2 i 3 de maig i ens vàrem explicar, de mil i una maneres, quatre rondes de contes contats.

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest article, ja s’ha fos!

MAYTE SOLÉ I CLAVERO

El conte com a recurs pedagògic

“El conte crea un

vincle amb qui el narra, a través de situacions on els nois i noies

s’hi senten reflectits”

Llops i Daines a Vallfogona. 1991-92.

Excursió d’Agrupament 2011.

15

Ara que arriba el fred i necessitem unes postres força calòriques, podem preparar uns pestiños casolans. Una petita delícia. Ingredients:

250 g de farina de força250 g de farina normal200 g d’oliLa pell d’una taronja (sense la part blanca, que amarga)50 g de matafaluga50 g de sèsam100 g de suc de taronja50 g de vi blanc50 g d’anís dolç (licor)Un pessic de sal

Per a l’almívar de mel:

300 g de mel50 g d’aigua

Poseu l’oli en un cassó i escalfeu-lo. Quan estigui calent, aboqueu-hi la pell de taronja, la matafaluga i el sèsam, i deixeu-ho coure cinc minuts a temperatura molt suau. Aneu reme-nant de tant en tant. Deixeu reposar una estona.

Retireu la pell de taronja, i afegiu el suc, el vi, l’anís i la sal, i tritureu tot bé amb una batedora elèctrica.

Tot seguit, afegiu les farines i, amb les mans, aneu bar-rejant i amassant.

Estireu la massa molt fina amb un corró i talleu-la en quadrets d’uns 5 cm, doblegueu-los i segelleu les puntes amb aigua (veure foto). Fregiu-los en oli no molt calent i

banyeu-los en una almívar de mel o empolsineu-los amb sucre llustre.

Per a preparar l’almívar, deixeu bullir la mel i l’aigua durant uns cinc minuts. Aboqueu l’almívar ràpidament en un bol i banyeu els pestiños en ell. Si preferiu empolsinar-los amb sucre llustre, espereu a què es refredin.

I bon profit!

MERCÈ BADIA

PESTIÑOS

16

Entrevistem... RAI PUIG

“Els indis conserven

els seus costums,

tradicions i religió”

D’on et ve aquest esperit aventurer?A les excursions i rutes del cau segur que vaig agafar el gust per la natura, però també la infl uència d’una família molt espor sta i, sense dubte, el meu propi caràcter.

I fa temps que fas aquestes expedicions?Sempre m’ha agradat fer viatges a llocs exò cs, sobretot espais de natura agrest. Crec que tot va començar un es u, als 18 anys, quan vam passar un mes d’interrail per Europa, amb l’Arcadi Cornadó i dos amics més. La primera aventura sense pares ni monitors, amb reptes quasi diaris per superar, tota una experiència molt enriquidora. Després he intentat fer cada any un viatge; però expedicions pròpiament, fa cinc anys.

I què busques quan tries una des nació?M’agrada buscar altres cultures i conèixer formes de vida molt diferents a la nostra, però sobretot la natura, tant pels paisatges com per la fl ora i la fauna. M’agrada la natura verge, tant els deserts com el del Sàhara, que ja he travessat en cotxe, com l’àr c o l’Antàr da, on m’agradaria fer alguna expedició. El 2010 vaig fer la primera en caiac per la Baixa Califòrnia (Mèxic) i després n’he fet una o dues cada any. He palejat les costes del País de Gal·les, Nova Zelanda, País Basc, Mallorca i Menorca. La d’enguany però ha estat la més llarga i la primera en solitari i total autonomia.

Vols dir que no tenies cap equip de suport?Exacte. Anava completament sol i havia de carregar amb tot el necessari dins el caiac. Té uns compar ments estancs on desar la tenda, el sac de dormir, el menjar... La costa de l’Inside Passage està molt poc habitada; només trobava algun poble de pescadors cada 8 o 10 dies i havia de carregar menjar fi ns al proper poble. No hi ha quasi carreteres, la gent dels pobles es desplaça amb barques. El meu equip de suport el tenia a 8.600 km: la família i un amic a qui enviava un missatge de text cada vespre, gràcies a un comunicador per satèl·lit. És un aparell u líssim i no gaire car. En un cas d’emergència permet localitzar-te i té l’opció d’emetre senyals periòdiques, que possibiliten

E n Raimon Puig Roig és un espor sta i aventurer tarragoní, que aquest es u ha fet una expedició en solitari de 95 dies en caiac de mar des de Vancouver (Canadà) fi ns Juneau (Alaska). Aquest alvernià va passar per totes les etapes de l’agrupament, des de Llops fi ns a Truc i també va

fer de cap de suport i intendent en alguns campaments. Llicenciat en Ciències de l’Ac vitat Física, és guia professional de caiac de mar i actualment viu a Pollença (Mallorca). Aprofi tem que ha vingut a Tarragona per votar el 9N, per fer-li aquesta entrevista.

17

a l’equip de suport conèixer el recorregut que has fet.

I no pescaves?No, el perill més gran en una expedició en solitari és pa r algun accident o emmalal r. Cuinar peix pot atraure ossos o llops i fer foc comporta risc de cremades. Tampoc caminava gaire per la costa, em limitava a buscar un lloc per desembarcar on poder plantar la tenda. El bosc és molt atapeït, costa molt obrir-se pas entre el brancam creuat dels arbres. Una torta de peu, un tall en una mà, qualsevol lesió podia ser un problema enorme.

Vas veure algun dels famosos grizzlies?Un parell de vegades, i també algun ós negre, però fugien de seguida. Una nit em va despertar el soroll d’un que rondava la tenda, però va marxar tot just sen r-me. Són més perillosos els llops que van en grup i els ants. Al Canadà hi ha més accidents mortals pels ants que pels óssos. Són molt territorials i poden ser agressius. En vaig veure alguns i són realment enormes.

I la fauna marina?Al mar vaig veure tantes balenes, potser quasi 200, que ja no en feia cas si no és que em passaven per sota el caiac. Un cop en va passar una de 17 m de llarg, però no vaig pensar ni per un moment que em pogués fer bolcar. Va ser un moment màgic.

Com et rebien als pobles?Imagina’t la sorpresa que tenien en veure’m arribar sol amb el caiac! Tenien molta curiositat i eren molt acollidors. Sovint dormia com a convidat en alguna casa i vaig poder veure com viuen. Jo no m’imaginava que tota la població fos índia. La roba que porten, les casetes de colors..., són occidentalitzades, però ells conserven els seus costums, tradicions, religió. La llengua l’ha perdut la darrera

generació. Vaig arribar a un poble un dia de festa i feien cerimònies amb ves ts d’ós, com fa centenars d’anys.

I vas completar bé l’expedició?Sí, tot i que vaig suportar molta pluja, no hi va haver gaires dies de tempesta, i vaig arribar a Juneau 20 dies abans del previst, podent-ho aprofi tar per seguir palejant fi ns al parc nacional Glacier Bay i contractar un servei de taxi nàu c per a la tornada. La sorpresa va ser quan em va venir a recollir: era un catamarà enorme amb 200 turistes que no paraven de fer-me fotos. Realment anava brut i pudent com un nàufrag.

I faràs difusió d’aquesta aventura?Tinc un munt d’hores de fi lmació i una productora professional disposada a realitzar un documental per anar a concursos, televisions i cinema. Si aconsegueixo fi nançament amb micromecenatge a Verkami, en faré presentacions i conferències. Penso editar un calendari amb les millors fotografi es i des nar el producte de la venda a Greenpeace.

Podeu veure fotografies i detalls del viatge a:

https://ca-es.facebok.com/paddlingtoalaska

18

CURSES D’ORIENTACIÓ

En Sergi Aldave Escrichs és un dels nostres socis més actius i destacat impulsor de la Travessa d’Andròmines. Va entrar a l’Alverna com a Rànger i ha fet quasi tots els papers de l’auca, inclòs el de Cap d’Agrupament i formador de caps. És pare de Guia i Llop, casteller dels Xiquets de Tarragona i portador dels Nanos Vells.

Un mapa a les mans. Arrugat, doblegat en mil i un plecs. A l’altra mà, una brúixola. Tot i que sovint no li’n faci ni cas, sé que la porto i això em fa sentir segur. Estic enmig d’un bosc dens. Els esbarzers m’esgarrinxen els camalls i em trobo sol. Fa estona que he abandonat el camí en el punt d’atac previst. Avanço quatre passes més i el som-riure, sempre aquell somriure, em torna a la cara. L’he trobat. Blanca i taronja, al peu d’un arbre. Tal i com indi-cava el mapa. Al menys aquest cop, no m’ha costat gaire. D’altres vegades no tinc tanta sort. O tant encert. I faig tombs i tombs buscant, però l’única norma és no defallir. Trigui el que trigui, he de trobar la balisa.

Fa vuit anys vaig descobrir, de mans d’un bon amic, un esport del qual no havia sentit a parlar mai i que algú, sense saber-ho, va inventar pensant en mi: l’Orientació. I no és que se’m doni especialment bé, competitivament parlant, però el gaudeixo amb tots els sentits.

Les curses d’orientació són unes proves esportives en les quals cal passar per uns punts de control senyalitzats en un mapa amb el menor temps possible, amb l’ajut d’un mapa i una brúixola. I això, que explicat així sembla tan simple, és absolutament fantàstic. Una persona sola, un mapa, una brúixola, un entorn natural i un repte.

Un dels punts forts de l’Orientació és que es tracta d’un esport apte per a tothom. Ja sé que es diu el mateix de molts altres esports, però en aquest, creieu-me, és del tot cert. Hi ha qui s’agafa les curses com una competició esportiva i els veureu passar a tota velocitat saltant

marges i amb els peus pràcticament sense tocar terra. Però també hi ha qui ho veu com un pretext per a entrar en contacte amb la natura i tot passejant, amb el mapa a la mà, posa a prova el seu sentit de l’orientació. A més, les curses estan organitzades de forma que existeix una multitud de nivells i dificultats diverses, que van des de la iniciació fins a la competició.

Potser la meva afició per l’orientació és una forma de compensar tots els cops que d’excursió amb el Cau, tant de nen com de cap, acabàvem perduts i maleint haver-nos deixat el mapa a casa. Sort que, avui en dia, això ja no passa, oi?

Si voleu més informació, podeu fer una ullada a la pàgina web del club Montsant: http://www.clubmontsant.org/

19

20

Juny 2014. Final del projecte de R/NG: Olimpíada, amb participació de 5 agrupaments. Les inscripcions en menjar es destinen al Banc d’aliments.

14/juny/2014 Paradeta solidària de Ll/D a la plaça de les Cols.

1r Premi del Concurs de barrets al sopar del 45è aniversari de l’Alverna.

fotoTICSV Travessa d’Andròmines.

P/C al Camp d’Estiu a Tavascan.