1Els valors de la pel·lícula Ti c - Ta c explica una història on al pro t a g o n i s t a ,

H è c t o r, se li planteja un conflicte que ha de re s o l-

d re. Lluny d’heroïcitats individuals, a Ti c - Ta c la solu-

ció del problema és el fruit de l’esforç d’un equip,

de tres infants que treballen per assolir un objectiu.

Sense rivalitats, discussions o violència, i gràcies al

diàleg, l’enteniment i la unió de les seves idees,

aconsegueixen que Hèctor re t robi els seus pare s .

També és destacable la re p resentació que es fa del

personatge de Bibu, el nen que va amb cadira de

rodes. Les seves limitacions físiques no són cap

obstacle per a la seva integració al grup ni per

investigar i esbrinar les pistes que han de port a r

Hèctor a assolir la seva fita.

Per últim es fa una ferma reivindicació de la fanta-

sia i el joc com a eina de coneixement i resolució de

conflictes; és a través de la imaginació que els

infants van superant les proves necessàries per

poder aturar el temps i que Hèctor re t o rni al tren.

Quins drets es treballen? Declaració dels Drets dels Infants

La Declaració dels Drets dels Infants va ser adopta-

da per l’Assemblea General de les Nacions Unides

el 20 de novembre de 1959. El text recull un

p reàmbul que estableix les consideracions prèvies

en relació als infants i deu principis que pro c l a m e n

els seus drets. El 1989 les Nacions Unides van

a p rovar la Convenció sobre els Drets dels Infants,

que re f e rma els principis de la Declaració i re c u l l

els articles que disposen de quina manera es poden

i s’han de protegir els drets de tots els infants.

Aquest text és de caràcter vinculant per als estats

que l’han signat.

El treball en equip L’Hèctor no és un heroi arquetípic, motor i agent del

desenvolupament de les accions. Ell té un altre ro l

molt més assequible i a l’abast de tots i totes les

que busquin respostes a preguntes tan ambicioses

com la seva. No és un heroi sol i autosuficient.

Aconsegueix el seu propòsit amb la col·laboració

d’Olívia i Bibu, en els quals de seguida ha dipositat

la seva confiança i el seu afecte, en justa corre s-

pondència al seu acolliment. Les relacions entre els

Tic-TacRosa Vergés

GUIA DIDÀCTICA -CICLE SUPERIOR

Material el·laborat per:

Principi 5

L’infant impedit físicament o mentalment, o que

pateixi algun impediment social, ha de re b re el

tractament, l’educació i les atencions que re c l a m a

la seva particular situació.

A rticle 2:

Els estats han de garantir els drets d’aquesta

Convenció a tot infant, sense excepció; i hauran

de pre n d re les mesures que calguin per p ro t e g i rels infants de tota classe de d i s c r i m i n a c i ó.

A rticle 31:

L’infant té d ret a l’esbarjo, al joc i a participar en

activitats artístiques i culturals.

A rticle 32:

És obligació de l’estat p rotegir l’infant contra l’a-

compliment de qualsevol treball nociu per a la

seva salut, educació o desenvolupament; fixar i

re g l a m e n t a r-ne les condicions.

1Els valors de la pel·lícula Ti c - Ta c explica una història on al pro t a g o n i s t a ,

H è c t o r, se li planteja un conflicte que ha de re s o l-

d re. Lluny d’heroïcitats individuals, a Ti c - Ta c la solu-

ció del problema és el fruit de l’esforç d’un equip,

de tres infants que treballen per assolir un objectiu.

Sense rivalitats, discussions o violència, i gràcies al

diàleg, l’enteniment i la unió de les seves idees,

aconsegueixen que Hèctor re t robi els seus pare s .

També és destacable la re p resentació que es fa del

personatge de Bibu, el nen que va amb cadira de

rodes. Les seves limitacions físiques no són cap

obstacle per a la seva integració al grup ni per

investigar i esbrinar les pistes que han de port a r

Hèctor a assolir la seva fita.

Per últim es fa una ferma reivindicació de la fanta-

sia i el joc com a eina de coneixement i resolució de

conflictes; és a través de la imaginació que els

infants van superant les proves necessàries per

poder aturar el temps i que Hèctor re t o rni al tren.

Quins drets es treballen? Declaració dels Drets dels Infants

La Declaració dels Drets dels Infants va ser adopta-

da per l’Assemblea General de les Nacions Unides

el 20 de novembre de 1959. El text recull un

p reàmbul que estableix les consideracions prèvies

en relació als infants i deu principis que pro c l a m e n

els seus drets. El 1989 les Nacions Unides van

a p rovar la Convenció sobre els Drets dels Infants,

que re f e rma els principis de la Declaració i re c u l l

els articles que disposen de quina manera es poden

i s’han de protegir els drets de tots els infants.

Aquest text és de caràcter vinculant per als estats

que l’han signat.

El treball en equip L’Hèctor no és un heroi arquetípic, motor i agent del

desenvolupament de les accions. Ell té un altre ro l

molt més assequible i a l’abast de tots i totes les

que busquin respostes a preguntes tan ambicioses

com la seva. No és un heroi sol i autosuficient.

Aconsegueix el seu propòsit amb la col·laboració

d’Olívia i Bibu, en els quals de seguida ha dipositat

la seva confiança i el seu afecte, en justa corre s-

pondència al seu acolliment. Les relacions entre els

Tic-TacRosa Vergés

GUIA DIDÀCTICA -CICLE SUPERIOR

Material el·laborat per:

Principi 5

L’infant impedit físicament o mentalment, o que

pateixi algun impediment social, ha de re b re el

tractament, l’educació i les atencions que re c l a m a

la seva particular situació.

A rticle 2:

Els estats han de garantir els drets d’aquesta

Convenció a tot infant, sense excepció; i hauran

de pre n d re les mesures que calguin per p ro t e g i rels infants de tota classe de d i s c r i m i n a c i ó.

A rticle 31:

L’infant té d ret a l’esbarjo, al joc i a participar en

activitats artístiques i culturals.

A rticle 32:

És obligació de l’estat p rotegir l’infant contra l’a-

compliment de qualsevol treball nociu per a la

seva salut, educació o desenvolupament; fixar i

re g l a m e n t a r-ne les condicions.

2

personatges estan definides en termes d’atracció i

simpatia, lluny de les competitivitats, dels recels o

de les ambicions egòlatres. En el grup tothom té el

seu protagonisme i el seu espai per aportar les prò-

pies contribucions de cara a re s o l d re el cas del

temps aturat. No hi ha ningú que assumeixi el

paper de comparsa.

Però més enllà d’aquest grup principal, la re s o l u c i ó

del conflicte d’Hèctor és fruit dels esforços de tots

els personatges de la pel·lícula. Sense la cooperació

del Sol i de la Lluna hauria estat impossible aturar el

temps: d’una banda són els responsables de fer l’e-

clipsi solar, i, de l’altra, comuniquen als difere n t s

animals, insectes, etc., que el dia següent el sol no

s o rtirà. I a la vegada són aquests éssers els qui avi-

sen a la resta d’habitants del planeta de la notícia.

Es crea un engranatge en què tots els elements són

indispensables i d’igual importància per afavorir el

feliç desenllaç pel protagonista.

Paral·lelament a la reivindicació del treball en equip,

a Ti c - Ta c també s’emfasitza en el diàleg com a via

per re s o l d re conflictes. Tot i que hi ha personatges

que no estan d’acord amb la mesura d’aturar el

temps, és a través del diàleg i de les paraules que

es crea un consens, mai mitjançant la imposició de

la força. Per exemple, quan el llamp i el sol es bara-

llen per anul·lar la tempesta, és la Lluna qui els

renya i qui els diu que s’ha d’arribar a un pacte.

Un model d’integració positiuQuan Hèctor s’adona que el tren on viatgen els seus

p a res ha marxat, ràpidament veu que no es tro b a

sol: a l’estació hi viu una família molt singular. El

cap de l’estació i els seus dos fills, l’Olívia i en Bibu,

acullen el petit Hèctor a casa seva afectuosament.

En Bibu, el germà gran, va amb cadira de ro d e s .

Aquest fet no suposa per al personatge cap impedi-

ment per establir una relació amb l’Hèctor i ràpida-

ment es fan amics i s’ajuden mútuament. La dire c-

tora no re p resenta cap abisme entre aquest perso-

natge i la resta a causa de la seva incapacitat; Bibu

és un més del grup i desenvolupa les seves accions

sense cap limitació juntament amb els seus com-

panys. Aquest tret del personatge no es posa en el

c e n t re de la seva descripció; no se’n fa cap incís ni

se’n subratllen les parts més negatives. Aquest trac-

tament re p resenta un model d’integració molt posi-

tiu: a ulls del públic, la limitació d’en Bibu és un tre t

més de la seva caracterització i això afavoreix una

naturalització de la seva incapacitat.

La reivindicació de la imaginacióEls tres infants han d’aturar el temps, per tal que

Hèctor pugui tornar al tren on viatgen els seus

p a res. Per fer això, el Sol i la Lluna proposen fer un

eclipsi solar, però això sí: no volen enganyar ningú,

per això s’haurà d’avisar tots els rellotges que con-

t rolen el temps del món. Són el rellotge de la terr a ,

que fa bategar el cel, la sorra i el mar; el rellotge de

la natura, que dóna hora als boscos, les flors i els

animals; el rellotge de la casa, que marca les hore s

d ’ e s m o rz a r, dinar i sopar, i el rellotge dels pobles,

que anuncia casaments, naixements o morts. Els

t res infants són els encarregats de trobar aquests

rellotges, però com ho faran des de l’estació de tre n

i amb tant poc temps? La resposta a l’enigma és

ben a prop: amb la utilització de la seva imaginació i

amb l’ajuda de la seva creativitat trobaran tots els

rellotges al magatzem de la casa. És a través del joc

i de la fantasia com els personatges van desxifrant

les pistes que el Sol i la Lluna els han donat, i,

volant amb la seva imaginació, poden veure com

ballen les mosques, els ratolins i les estrelles de

m a r. Només amb aquestes eines aconsegueixen

re t robar el tren dels pares de l’Hèctor.

La imaginació també es planteja com una via d’a-

p renentatge: en Bibu no ha vist mai el mar, però en

té una idea clara ja que se l’imagina tot parant l’ore-

lla al seu cargol de mar, i escoltant el soroll de les

onades i dels ocells de les platges.

Per parlar-ne a l’aula

• Llegiu l’article 32 de la Declaració dels Drets dels

Infants. Relacioneu aquest article amb la part de

la pel·lícula en què apareix la bruixa. Heu vist

algun documental o heu llegit alguna notícia re l a-

cionada amb infants obligats a tre b a l l a r ?

Comenteu-la amb la resta de la classe. Creieu que

és positiu que els infants treballin en comptes d’a-

nar a escola o jugar? Per què?

• Bibu va amb una cadira de rodes i no té cap pro-

blema per moure ’s tant a dins com a fora de la

c a s a .

Tic-Tac

3

• Penseu en el forn on aneu a comprar el pa, el

s u p e rm e rcat, el mercat, la farmàcia, el cinema o

a l t res establiments on aneu habitualment. Cre i e u

que les portes d’aquests establiments perm e t e n

que un infant en cadira de rodes hi pugui acce-

dir? Poseu un exemple afirmatiu i un de negatiu i

expliqueu per què es pot o no es pot entrar.

Tingueu en compte l’amplada de les portes i si

l’accés té moltes escales o té rampa. Què opineu

s o b re l’existència d’establiments on no puguin

accedir els infants en cadira de ro d e s ?

• Llegiu l’article 2 de la Declaració els Drets dels

Infants. Creieu que a la vostra vida quotidiana es

discrimina cap infant? Per què? Coneixeu situa-

cions en què s’hagi discriminat un infant per

raons de sexe, raça, religió, llengua, opinió, origen

nacional o social, o per una altra situació? Escriviu

un text on expliqueu la vostra resposta i arg u m e n-

teu si esteu d’acord o no amb aquesta discrimina-

ció.

• Heu vist alguna pel·lícula, obra de teatre o llegit

algun llibre en què es vulneri l’article 2 de la

Declaració els Drets dels Infants? Expliqueu-la i

recalqueu els motius de la discriminació.

Proposta d’activitats

• L’Hèctor aconsegueix els seus somnis amb l’ajut i

la participació dels seus nous amics, Bibu i Olívia.

Tots tres formen un equip i cadascú hi col·labora

a p o rtant allò que sap perquè tots tres en tre g u i n

p rofit. Plantegeu un problema i formeu equips de

t res en què cadascú hi aporti alguna solució.

M i reu d’apro f i t a r-les totes a l’hora de re s o l d re el

p roblema.

• Per aconseguir el seu objectiu, els pro t a g o n i s t e s

han d’aturar el temps. Hi ha animals que no estan

d ’ a c o rd amb aquesta mesura però a través del

diàleg acaben posant-se d’acord.

– Expliqueu alguna situació que hagueu viscut

amb els companys i companyes de classe, amb

la família, etc., en què davant d’un conflicte i a

través de les paraules hagueu arribat a una

solució.

– Agafeu un diari i llegiu-ne les notícies.

Seleccioneu-ne una en què hi hagi un conflicte i

que la via de re s o l d re’l no sigui el diàleg.

i. Quina manera tenen els protagonistes de la

notícia de solucionar el seu pro b l e m a ?

ii. C reieu que aquesta solució els portarà a un

desenllaç positiu per a les dues bandes?

Per què?

iii. Quina solució plantejaríeu vosaltres per

re s o l d re el conflicte?

Tic-Tac

SinopsiL’ H è c t o r, un nen de set anys, té

un objectiu a assolir: vol conèixer

l ’ e t e rnitat, però sembla que

ningú no li fa cas. Aquest és el

regal que demana als Reis Mags

quan s’atura en una estació de

t ren, de camí cap a França, per

e n t regar la carta a un patge que

hi ha a l’andana. Des d’aquest

i n d ret, l’estació de tren, iniciarà

una fantàstica aventura, en com-

panyia d’una singular família, per

a rribar a compre n d re el significat

del pas del temps tot intro d u i n t -

se en la màgia dels rellotges.

• Sabies que, fins que compliu 18 anys, els infants

d ’ a rreu del món teniu uns drets especials que

estan recollits a la Declaració de Drets dels

Infants? Per exemple, sabies que el temps d’es-

barjo i de joc és un dret que teniu tots els nens i

n e n e s ?

A partir de l’explicació que us han fet abans de la

pel·lícula, i del que heu vist, quins altres dre t s

c reieu que ens ensenya Ti c - Ta c?

• Imagina que en Bibu va a la teva escola. Elabora

una llista de totes aquelles zones (vore res, boques

de metro, entrades a botigues, amplada dels

c a rrers, etc.) del teu barri o de la zona propera a

l’escola que no estan adaptades. Compara la llista

amb la dels teus companys i companyes. Cre i e u

que en Bibu es podria moure per tot arreu?

Tic-Tac

Direcció: Rosa Vergés

Guió: Rosa Vergés, Edmon Poch

Música: José Manuel Pagan

Fotografia: Tomàs Pladevall

Coreografia: Marta Almirall

Producció: Espanya, 1996

Interpretació: Sergi Ruiz, Martí Milla, Laia Solís, Companyia de Dansa i Teatre Roseland

Musical

Versió: original catalana

Durada: 85 minuts

PROGRAMA DE MÀ - CICLE SUPERIOR

Material el·laborat per:

• El pare de l’Hèctor és un gran aficionat als mots encreuats. Ajuda’l a començar aquest donant-li algunes de les

respostes que estan relacionades amb la pel·lícula.

Tic-Tac

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

V E RTICALS:

3 (quarta paraula). Personatge de Ti c -Ta c, astre diürn. 4 (primera paraula).M a rca les hores. 9 (primera paraula).Tr a n s p o rt que agafa l’Hèctor per anarde vacances. (Segona paraula). El per-sonatge més elèctric de Ti c - Ta c

H O R I T Z O N TALS:

1 (primera paraula). És un lloc on nopassa el temps, no hi ha ni abans nidesprés. 4 (segona paraula). L’ a s t ren o c t u rn de Ti c - Ta c. 6 (primera parau-la). El seu rellotge dóna l’hora als bos-cos, les flors i els animals. 8 (Primeraparaula). A cada minut n’hi ha seixan-ta. 10 (primera paraula). El sol i laLluna en faran un per parar el temps.