text sant just -...

BASÍLICA DELS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR Deambulatori

PLAÇA DE SANT JUST,6

DISTRICTE DE CIUTAT VELLA BARCELONA (BARCELONÈS)

437 K121 NB 2011/3-8009 437 K121 NB 2012/1-8145

437 K117 NB

Memòria excavació preventiva

Codi: 068/11

Josefa Huertas Arroyo Arqueòloga

Març del 2012

Memòria de la intervenció arqueològica a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Ciutat Vella- Barcelona. Desembre 2011. Codi- 068/11.

2

FITXA TÈCNICA

Nom del jaciment : Barcelona

Intervenció: Plaça de Sant Just, 6

Basílica dels sants Màrtirs Just i Pastor. Deambulatori

Municipi: Barcelona

Comarca: Barcelonès

Fitxa cadastral- 1317602DF3811E

Intervenció : Dates autorització- 28 de novembre al 13 de desembre 2011.

-14 al 16 de desembre de 2011.

- 23 al 31 de desembre de 2011

Tipus de restes: Jaciment urbà. Església gòtica. Ciutat romana.

Motius de la intervenció: Avaluació de les perspectives del subsòl.

Promoció: Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor.

Conveni de Col·laboració- Institut de Cultura- Ajuntament de Barcelona.

Direcció de l’excavació: Josefa Huertas Arroyo.

Coordinació dels treballs: Museu d’Història de Barcelona- Servei

d’Arqueologia.

Tipus de protecció: -Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte

(Sector Gòtic): Núm. Element 54 Nivell A/7a(p).

-Catàleg del Patrimoni Historicoartístic de la ciutat de Barcelona, fitxa núm.750.

-DOGC, núm. 5900, 15.6.2011. Incoació d’expedient de BIC.


3

INDEX

Fitxa tècnica

Índex

1.- Introducció - p. 4

2.- Context històric i arqueològic - p. 6

3.- Desenvolupament dels treballs - p. 16

4.- Metodologia - p. 21

5.- Descripció de les restes documentades – p. 22

6.-Descripció de les fases documentades i conclusions. – p. 37

7.- Bibliografia - p. 46

Annex UUEE

Annex planimetria

Annex materials arqueològics

Annex fotografia

Annex dipòsit definitiu de les restes antropològiques de la UE 119.


4

INTRODUCCIÓ Els resultats que es presenten dins d’aquesta memòria corresponen al

seguiment de dues actuacions a l’interior de la basílica. La primera actuació,

una cala realitzada a la zona interior del deambulatori, a tocar de la porta

d’accés des del carrer Rera de Sant Just i la segona actuació, a la nau central,

excavant dues de les tombes properes a l’altar major. Aquestes actuacions es

van realitzar per tal d’avaluar les perspectives arqueològiques del subsòl de

l’edifici en funció de la seva rellevància històrica.

L’edifici objecte d’intervenció arqueològica es troba dins de la zona

d’expectativa arqueològica al situar-se a l’interior del recinte romà de la ciutat

de Barcelona, en una zona propera al fòrum de la ciutat. Així mateix,

l’edificació actual és una obra gòtica rellevant dins del panorama de la ciutat,

amb antecedents d’edificacions anteriors.

Entre els dies 28 de novembre i 31 de desembre del 2011 es van realitzar

aquests treballs que han estat dirigits per l’arqueòloga Josefa Huertas, amb

operaris de l’empresa constructora Font.

L’excavació està promoguda per la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor,

mitjançant conveni de col·laboració amb l’ Institut de Cultura de Barcelona.


5

Situació de la intervenció dins de la trama urbana de la ciutat.

Detall de situació amb les zones d’actuació.


6

1. CONTEXT HISTÒRIC I ARQUEOLÒGIC. 1.1 Context Històric

La basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor està situada molt a prop del que

seria el forum de la ciutat romana de Barcino. La ciutat romana de Barcino situa

la seva fundació al voltant del canvi d’era i està delimitada per un perímetre

murari, amb dos moments molt clars. És una ciutat de petites dimensions,

encara que les intervencions arqueològiques ha permès documentar una

important ocupació del suburbia. Geogràficament, s’articula a sobre d’un petit

promontori anomenat Mons Taber, que presenta el seu punt més alt al carrer

Paradís, lloc on es situa el temple, conservat de forma parcial i tradicionalment

relacionat amb el culte imperial. S’ha de citar la presència d’un segon

promontori de dimensions més petites, que ocuparia la zona on més tard es va

situar l’església dels Sant Màrtirs Just i Pastor i que es pot veure a la

representació il·lustrativa recollida al final d’aquest apartat del plànol realitzat

per Garriga i Roca a l’any 1861

No es te noticia del que podria ocupar la zona en època alt-imperial, però

algunes noticies no contrastades arqueològicament apunten a la presència

d’una possible esglesiola, relacionada amb el personatge de Sant Paulí de Nola

i dedicada als sants màrtirs Just i Pastor situada cronològicament a finals del

segle IV dC, malgrat que no s’han recuperat restes fins al moment present.

El primer esment documental de l’església es situa a començaments del segle

IX, quan es coneix la noticia, recollida a la Crònica de Sant Pere de les Puelles,

que l’església es reedificada de nou.


7

Situació de la basílica dins de la trama urbana de la ciutat romana. (Cortés,2011.Fig.1), Segons hipòtesis

de Julia Beltran de Heredia i dibuix d’Emili Revilla.


8

Aquesta reedificació ens parlaria d’algun edifici anterior del que no es tenen

dades1. Més tard, entre els anys 1342-43 es comença a construir, substituint el

temple anterior i la capella de Sant Felix, el gruix de l’obra de l’església que ha

arribat fins a l’actualitat: gòtica, de nau única, amb capelles entre contraforts i

capçalera poligonal. S’atribueix a Bernat Roca l’autoria de l’edifici perquè el

1360 li fou encarregat el tabernacle de l’altar major, per tal de poder consagrar

el temple. En la segona meitat del segle XV es construeix el tram dels peus de

l’església, diferenciable de la resta i es comença la façana. Es considera que

l’església restaria acabada a començaments del segle XVI.

Distribució dels edificis anteriors a l’obra gòtica segons Pau Verrie. 1 Es conserven a l’església dos elements arquitectònics, avui dia utilitzats com piles d’aigua beneita, datats al segle VII (Verrie, 1944. pp.16-19).


9

Per poder concloure els treballs constructius s’ha d’enderrocar la capella de

Sant Celoni, datada a finals del segle X. Aquesta estaria relacionada amb el

cementiri de l’església, amb el que també es relaciona la capella de Sant Felix i

la Santa Creu. D’ambdues capelles es tenen poques noticies, encara que

sembla que la primera es situaria a la zona de l’absis actual i la segona a la del

campanar, segons l’ historiografia consultada.

En el període 1559-72 es va construir el campanar semi octogonal. En la

primera data, el mestre d’obres Pere Blai hi treballa, col·laborant amb un tal

Rius que fa l’escala de cargol. Blai, juntament amb Joan Safont, es contracta

l’acabament el 1567 i dos anys després Joan Garja també hi treballa.

Finalment, el 1572 el mestre Antoni Constantí enllesteix l’obra coronant-la amb

una barana de pedra. L’any 1750 es construeixen els arxius davant de la

façana que, a més a més, en aquesta època pateix altres modificacions. Entre

els anys 1700 i 1701 es construeix la capella de Santíssim Sagrament, que va

ser reformada al 1904, per August Font.

Més tard, entre 1816 i 1832 es va construir el gran retaule major, neoclàssic,

projectat el 1804, amb escultures dels germans Vallmitjana afegides el 1854.

Fou reformat a final del segle per August Font. Josep Oriol Mestres

s’encarrega, entre 1884 i 1887, de la restauració de la façana, i és l’autor del

portal i el calat de la finestra gòtica del tester. Tot i així, l’accés habitual és

encara per la porta del segle XVI de l’absis, entre les cases que aquest té

adossades.

A nivell de trama urbana la visió d’aquest absis va canviar a mitjans del segle

XIX, quan la reforma de la Casa dels Comuns Dipòsits va suposar la


10

prolongació del carrer Hèrcules fins al carrer Ciutat, formant el característic

carreró sense sortida actual que conforma una de les dues entrades al temple.

Garriga i Roca (1861). Plànol parcial.


11

2.2 Context Arqueològic. El coneixement sobre el subsòl de la basílica es remunta al segle XVIII, quan

durant la construcció de les diferents tombes de la nau, es van recollir diverses

noticies sobre troballes fortuïtes que començaven a donar idea de la

importància de les restes conservades. Malauradament, els apunts són força

minsos i només es parla de dues tombes, que van proporcionar informació,

malgrat que possiblement es van localitzar més dades que no s’han recuperat.

Les noticies recollides a l’arxiu2 de la basílica, situades durant la construcció de

les tombes del segle XVIII, ens informen, d’una banda, de la localització d’una

galeria a la tomba dels vicaris perpetus i, d’altra, de la recuperació de la làpida

amb inscripció.

Aquesta làpida, fabricada en jaspi, de caire sepulcral estava dedicada a Witiza,

fill de Teodored, que va ser enterrat a l’any 900, segons interpretació de

F.P.Verrie. No seria estrany trobar la làpida en aquesta zona ja que, segons les

interpretacions històriques acceptades, s’hi trobaria el fossar de la primitiva

església. Una altra nota de l’any 1737 recollida al Llibre de Defuncions (Vol. I.

1704-1834), constata que al fer el paviment de l’església a “mitja cana lluny

d’on es troba la pedra i a 10 pams de fondo es troba un sepulcre de pedra

d’una llosa molt grosa y dins un cos que obrint-lo va convertir tot pols y se

cregué que era Witiza”

La localització de la galeria, que algú va interpretar com unes possibles

catacumbes antigues, va donar força a les antigues tradicions associades a

l’església respecte a la presència de criptes o catacumbes d’època romana.

Dins d’aquesta corrent es pot esmentar el treball de Valls Bonet de l’any 1860.

2 Voldria agrair al senyor Capdevila, arxiver de Sant Just, la seva col·laboració, així com a Mossèn Armand Puig, les seves aportacions i implicació en el decurs de la intervenció.


12

Posteriorment, es realitzà una intervenció, motivada per l’interès de corroborar

la presència o no de les possibles catacumbes. Aquesta intervenció, realitzada

per Josep Oriol Mestres (Mestres; 1893), al 1852, van permetre identificar

aquestes com una canalització romana, també esmentada com aqüeducte que

travessava l’església en sentit transversal a la nau, entre les capelles de Nostra

Senyora de les Neus i la de Sant Pacià.

Ja al segle XX, concretament al 1928, es pot situar la localització de la

canalització romana, que continuaria la localitzada a la basílica, al carrer de la

Palma de Sant Just, així com d’un mosaic del mateix moment. A la zona del

carrer de la Palma de Sant Just es situa a un carrer romà, així doncs i en funció

de les característiques de la canalització seria possible pensar que també a la

zona de la basílica es situés a un carrer que posteriorment va desaparèixer,

però aquesta hipòtesis només podrà ser contrastada amb futures intervencions.

Ja en l’època actual, com a d’altres zones de la ciutat, es localitzen diferents

llocs on s’han realitzat intervencions arqueològiques encara que en aquest

apartat es situaran les més properes a la zona d’actuació o les més rellevants

per la seva informació, ja que la llista exhaustiva seria poc operativa, en un

jaciment amb tanta densitat com Barcelona.

Dins de les intervencions realitzades en els últims anys, per proximitat s’ha

d’esmentar la realitzada al carrer Ciutat, número 3.

A la intervenció realitzada al carrer Ciutat, número 3, es va poder recuperar,

entre d’altres, una fase d’ocupació situada al voltant del canvi d’era, formada

per diverses estructures muràries. Entre aquestes cal remarcar el mur

identificar amb el número UE. 2004, que per la seva ubicació, característiques

constructives (amb 90 cm d’amplada) i factura (opus vittatum) s’ha identificat


13

com un mur de façana que articulés el decumanus maximus, que coincideix

aproximadament amb l’actual carrer Ciutat. Aquestes característiques i la

proximitat al forum de la ciutat han fet pensar als tècnics de la intervenció en

que pogués pertànyer a un edifici de cer entitat de caràcter públic. D’altra

banda altres mur documentats podrien pertànyer al mateix edifici.

D’època tardorromana es va documentar un mur, paral·lel al 2004, del que

només es conserven tres filades i que s’ha datat a meitat del segle V dC.

Altres intervencions de gran importància situades a l’entorn són, la de la plaça

de sant Miquel i la de l’Arxiu Administratiu de la Ciutat, situat al carrer del Bisbe

Cassador.

A la Plaça de sant Miquel s’han dut a terme un bon nombre d’intervencions:

Als anys seixanta es projecta una nova urbanització de la plaça de Sant Miquel,

juntament amb la construcció d’un nou edifici d’oficines per ampliar l’edifici vell

de l’Ajuntament. Que va motivar una intervenció, de la qual se’n va fer càrrec J.

de C. Serra Ràfols, amb la col·laboració de Magí Travesset, va posar al

descobert una àrea residencial d’època romana composta per dues domus

separades per un petit carrer central, a més d’altres restes d’època medieval i

moderna.

Pocs anys després, entre el 1968 i 1975, el Museu d’Història de la Ciutat i

l’Institut d’Estudis Ligurs van dur a terme l’excavació de l’àrea nord occidental

de l’actual plaça de Sant Miquel Durant les diferents campanyes d’excavació es

van descobrir les restes, força malmeses, d’un conjunt termal del qual ja es

coneixia un dels mosaics, el localitzat sota de l’enderrocada església de Sant

Miquel.


14

A final dels anys vuitanta, es van posar al descobert les restes del conjunt

termal localitzat els anys 1968-75 i es va obrir en extensió una àrea de 450 m²

en el sector sud est de la plaça, on van aparèixer noves restes d’una domus

urbana datada del segle I. L’any 1998 l’arqueòleg J.M.Vila va rebre l’encàrrec

de realitzar un seguit de sondeigs al davant de la façana principal de

l’anomenat edifici novíssim de l’Ajuntament on es van identificar alguns murs i

paviments d’opus signinum associats a la domus localitzada al centre de la

plaça i altres murs interpretats com a reformes internes de la casa, la qual

hauria perdurat fins almenys el segle IV dC.

Finalment, a la zona on està s’ubicat l’Arxiu Administratiu3, s’han realitzat

diferents campanyes, des de l’any 1990 fins al 19984. En el decurs dels treballs

realitzats s’ha documentat la presència d’una domus de peristil, datada al segle

IV dC. i el traçat d’un del cardo minor de la ciutat. La domus presenta un total

de 19 àmbits, entre els quals és interessant remarcar un conjunt termal

(balneum) de gran interès. Situat a l’angle nord-est de la casa, ocupa un espai

d’uns 50 metres quadrat. El conjunt presenta una rica decoració de paviments

de mosaic, al igual que la resta de la casa, on es va recuperar la coneguda

pintura mural del cavaller, exposada al Museu d’Història de Barcelona. S’ha de

remarcar que la fase coneguda de la domus seria una reforma d’unes

estructures anteriors poc conegudes per la gran entitat de les restes posteriors.

A l’interior de la basílica, entre els dies 14 al 23 de juny5 d’aquest mateix any es

va realitzar una intervenció a la Capella del Santíssim, on es varen poder

documentar dues fases anteriors a la construcció de l’església medieval. De la

3 Per més informació sobre les domus de la ciutat i els seus corresponen balnea es pot consultar els articles de Cortés (2011) i Miró (2011). 4 Les diverses intervencions han estat dirigides per Miró, B; Rigo,A; Garcia, JE; Beltran de Heredia,J; Gonzalvez, L; Martín, A; Revilla, E; Coberó,M i Miró Nuria. 5 Huertas, J (2012). Plaça de Sant Just, 6. Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor- capella del Santíssim Sagrament- Districte de Ciutat Vella- Barcelona. Memòria d’intervenció.


15

fase més antiga situada en un moment alt imperial es va documentar un mur

amb la mateixa orientació de la resta de les estructures d’aquest moment

situades a l’interior de Barcino. D’un moment posterior, al voltant dels segles

IV-V dC, es conserven dos murs amb una orientació una mica esbiaixada

respecte al més antic localitzat.


16

3. DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS Entre els dies 28 de novembre i 31 de desembre del 2011 s’han portat a terme

dues actuacions a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. D’una banda,

s’ha realitzat el seguiment i control de la cala de sondeig a la zona situada

entre la porta d’accés a la basílica des del carrer rera de Sant Just i el mur del

deambulatori. D’altra banda, es va realitzar l’excavació de dues tombes

situades a la zona al davant de l’altar Major de l’esmentada basílica.

-Zona deambulatori.

Durant els treballs de la primera zona d’actuació es van realitzar les següents

tasques.

En un primer moment es va retirar el paviment format per lloses de pedra.

Aquest es va numerar i desmuntar de forma ordenada per tal de tornar-lo a

posar al seu lloc una vegada finalitzada la intervenció.


17

Vista de la zona, abans d’iniciar els treballs. (068/11-18)

Posteriorment, es va obrir la cala de 3 x 2 m, aproximadament situada a l’eix

longitudinal de la nau central, a tocar de la porta d’accés des del carrer rere de

Sant Just.

Els rebaixos s’han portat a terme de forma manual per dos operaris de

l’empresa constructora Font, sota la direcció tècnica de l’arqueòloga Josefa

Huertas que ha fet el seguiment dels treballs per tal de comprovar l’existència

de restes arqueològiques.

Es va realitzar el rebaix estratigràfic de forma manual i es va acumular la terra

en sacs a una zona acotada de la nau. Al mateix lloc es van emmagatzemar les

lloses de pedra del paviment.

Les restes arqueològiques documentades han estat netejades i documentades.


18

Els treballs realitzats han permès assolir la fondària, a la part on més s’ha

aprofundit, al voltant de tres metres per sota del nivell d’us de la nau.

No s’ha esgotat el registre per raons de seguretat, ja que la fondària, i les

mides de la cala desaconsellava continuar els treballs.

Hi ha un factor que ha condicionat el treball de forma puntual i que s’ha

d’assenyalar perquè afecta a l’estratigrafia. Aquest factor és la gran quantitat de

galeries i nius de rosegadors que es van documentar. Aquests afectaven

principalment a l’estrat que desprès veurem s’identifica com ossera, però també

s’han localitzat a d’altres estrats en menor mesura. Aquest factor té dues

lectures, d’una banda la relacionada amb la seguretat ja que es van produir

forats que s’enfonsaven al trepitjar i petits esllavissaments. D’altra banda, la

relacionada amb la contaminació de l’estratigrafia ja que es va documentar

plàstic i elements contemporanis fins a cotes d’uns dos metres sota el

paviment, de la mateixa forma, els moviments dels rosegadors mouen la terra i

la ceràmica, traient-la del seu context i dificultant les tasques de datació.

També des del punt de vista del material ceràmic, s’ha de remarcar la minsa

quantitat recuperada d’aquest material en relació amb el volum de terra

excavat.

En el decurs dels treballs s’han documentat diferents moment d’ús del solar al

llarg dels segles, tant del moment de la construcció d’època gòtica com dels

moments anteriors.


19

Vista general de la cala, des de la porta posterior. (068/11-87)

Una vegada realitzada la documentació de les restes s’ha procedit al cobriment

indefinit de la cala. També s’han tornat a dipositar les restes antropològiques

recuperades a la cala, prèvia sol·licitud a la Direcció General de Patrimoni, ja

que les seves característiques i estat de conservació no permetien l’obtenció

de dades rellevants (plànol 19 i 20; fotografies- 157-166)

-Zona nau central/tombes.

A la segona zona d’actuació s’han realitzat les següents tasques.

En primer lloc es va obrir la tomba identificada amb la numeració 5, que es

situa davant de la capella de Sant Frederic.


20

Aquesta tomba estava coberta amb una tapa formada per quatre lloses de

pedra, de les quals es van enretirar tres, deixant-se in situ la llosa on estava la

inscripció per no ser necessària la seva extracció per poder excavar la tomba.

La tomba estava dividida en dues parts, la tomba pròpiament dita i la part

d’ossera de la mateixa que tenia una fondària menor. La tomba estava

pràcticament buida, ja que només es conservaven restes dels enterraments a

una cota de 1,90 per sota del paviment de la nau. Es va realitzar l’excavació de

la mateixa, que bàsicament, per l’humitat conservava restes molt malmeses de

les fustes dels taüts, però les restes òssies no es conservaven.

Una vegada excavada es va poder comprovar que la tomba aprofitava algunes

restes estructurals anteriors in situ.

Per tal de confirmar aquestes primeres dades es va obrir la tomba situada a

tocar de la primera i més propera a l’altar, identificada amb el número 8.

Aquesta tomba també tenia 4 lloses de les quals es van aixecar tres, perquè la

quarta, on es situava d’inscripció, tenia l’últim esglaó de l’estructura de l’altar a

sobre.

Aquesta tomba estava colmatada gairebé fins a la cota del paviment de la nau

amb un rebliment de terra amb fragments materials ceràmics moderns. L’estrat

on es dipositaven els enterraments estava a una cota de 2 metres de fondària i

com en el cas anterior només es conservaven restes molt deficientment

conservats de fusta, així com elements devocionals de bronze, com poden ser

medalles, creu o parts de rosaris.

Una vegada finalitzada l’excavació i documentació de les restes localitzades les

tombes es van tornar a tapar amb les seves lloses.


21

4. METODOLOGIA

Durant els treballs es va fer servir una metodologia sistemàtica basada en el

mètode de registre ideat per E. C. Harris i A. Carandini (Harris, 1975, 1977,

1979; Carandini, 1977, 1981). Es tracta de registrar els elements construïts i

estrats que s’identifiquen, realitzant una numeració correlativa d’aquests, sota

el nom d’”Unitat Estratigràfica” (U.E.) que individualitza els uns dels altres.

Cada U.E. es registra en una fitxa on s’indica: la ubicació en el jaciment, les

seves característiques físiques, la situació en les plantes i seccions i la posició

física respecte a la resta d’unitats estratigràfiques amb les quals es relaciona.

La identificació d’U.E. s’estableix mantenint l’ordre d’aparició durant el procés

d’excavació. Per tal de diferenciar-les de les de fase anterior del mateix any,

s’han numerat a partir del 100, la zona del deambulatori, i a partir del número

200, la zona de la nau.

S’ha documentat gràficament la totalitat de les Unitats Estratigràfiques

registrades durant l’excavació tant fotogràficament com planimètricament. En

referència a aquest últim punt, s’ha realitzat una situació amb estació total de

les restes en relació a la basílica per part de l’empresa Centum, aquesta

planimetria base està adjuntada amb els arxius originals.


22

5. DESCRIPCIÓ DE LES RESTES DOCUMENTADES6. Sector deambulatori

En el decurs dels treballs realitzats s’ha localitzat un ventall cronològic que s’ha

de situar entre el moment actual i un moment medieval indeterminat.

En un primer moment es va retirar de forma manual el paviment de lloses de

pedres, que prèviament havia estat numerat i dibuixat.

Sota el paviment de lloses de pedra (UE 100) i la seva preparació7 es va

documentar un nivell d’ús (UE 114) de morter de poca potència i molt pobre, on

es van identificar diferents retalls (UE 109, 113, 116) de poca entitat de

funcionalitat indefinida, així com d’altres, identificats com la rasa (UE.103)

d’entrada d’electricitat a l’església situat a la cantonada nord de la porta i,

finalment, la rasa (UE 111) que es trobava a tocar de la cantonada sud de la

porta on es situava una canalització (UE 112) d’època recent que travessava la

façana i sortia al carrer.

6 Veure annex planimètric. 7 On es va recuperar una moneda de la reina Isabel II, amb data de 1846.


23

Vista de la UE 114 amb els diferents retalls (068/11-27)

Sota el nivell de morter es van localitzar el rebliment UE 117, situat a la meitat

nord de la cala i un gran nivell de rebliment (UE 119, 120) amb una gran

quantitat d’ossos humans sense connexió anatòmica8. Aquest nivell ocupava

tota la cala fins a un fondària al voltant del 1,20 m sota el nivell de la nau9 i

estava retallat pels diferents retalls esmentats anteriorment (UE 103, 109, 111,

113 i 116) i la banqueta del mur que delimita el deambulatori. Al nivell, format

pel estrats 119 i 120, es va recuperar poc material ceràmic, principalment

ceràmica comuna vidrada, amb una presència menor de ceràmica decorada

essent el més modern alguns fragments de ceràmica blava de Barcelona, que

situaria aquest estrat al segle XVI. Malgrat el material i atenent que tant aquest

com les restes òssies es trobarien en posició secundaria, podria allargar-se la

cronologia de l’estrat fins al segle XVII. Al rebaixar aquest nivell es va poder

documentar l’estructura de fonamentació (UE 134) de la capçalera a la zona de

8 Veure annex sobre el tractament de les restes antropològiques. 9 Cota 15,08 msnm.


24

la porta, formada per pedra sense treballar i morter de calç a la part inferior i

amb pedra escairada i morter com a regularització abans d’iniciar el mur vist.

Inici estrat 119, a l’esquerra la fonamentació de la façana. (068/11-42)

Per sota d’aquest nivell es poder documentar la presència de diferents

elements.

A la meitat meridional de la cala es van recuperar de forma parcial dos

enterraments10 (UE 122, 124) en fossa conservats de forma molt parcial i

afectats pel retall de l’estrat esmentat anteriorment. També es va recuperar una

fossa (UE 126) molt afectada per la trinxera de la fonamentació (UE 132) del

deambulatori, al morter de la qual es podia veure algunes restes òssies que

podrien pertànyer a l’enterrament. 10 En un d’ells es va recuperar un parell de fragments de ceràmica, la més significativa un fragment de ceràmica comuna vidriada en color melat.


25

Vista general dels enterraments. (068/11-54).

Aquests enterraments estaven retallats a la zona central de la cala pel retall de

l’estrat de l’ossera, i també estaven afectats per les fonamentacions del

deambulatori (UE 132) i la façana (UE 134).

Després d’excavar els enterraments i l’estrat11 (UE 127) on estaven excavats,

es va poder documentar com, travessant la cala, començava a veure’s el

començament d’un mur (UE 137). A banda del mur, un estrat de color

vermellós (UE 136) similar al terreny natural de la zona es situava entre el mur i

la fonamentació del deambulatori. Aquest mur estava trencat a la zona central i

tornava a documentar-se pràcticament sota el perfil nord de la cala amb el

mateix estrat vermell a banda i banda. A la zona central, on no es documentava

el mur, es va identificar un estrat de tonalitat marró que travessava la cala en

direcció est-oest i depassava els dos límits12 de la mateixa. Es va identificar

11 Aquest estrat conté material ceràmic romà alt imperial, que no es pot considerar in situ. 12 A la façana es construeix un arc de descarrega que salva aquest retall i que descansa a l’estrat vermell 136.


26

aquest estrat13 (UE 130) com un rebliment d’un retall (UE 131) que havia

afectat al mur i als enterraments.

La línia discontinua marca els límits del retall 131, es pot veure l’estrat 136 a banda i banda. Al fons la

fonamentació del deambulatori. (068/11-87)

Al rebaixar el rebliment del retall es va documentar, al fons del mateix, una

capa molt compacta de pedra petita, morter, fragments de morter i nòduls de

calç (UE 139).

13 Es van recuperar alguns fragments de ceràmica vidrada blanca.


27

Vista de la part superior de la UE 139 (068/11-101)

A continuació, es va excavar l’estrat de tonalitat vermellosa, ja que malgrat a

primera vista podria identificar-se com possible terreny natural, les

característiques constructives del mur van fer evident que no era possible. Es

va rebaixar aquest nivell, que va continuar de forma uniforme fins a un canvi de

coloració cap a groguenc (UE 138), on es podia veure el final de la cara

treballada del mur i una petita extensió de morter de color grisós que s’estenia

per tota la llargada del mur, marcant el canvi de parament.

Aquest estrat tenia una potència d’uns 20 cm i donava pas a un altre (UE 140)

de tonalitat marró vermellosa format per argila i nòduls de calç, amb una

consistència molt dura.


28

Al excavar aquests dos últims estrats es va poder documentar que sota el mur

es podia veure una fonamentació formada per pedres sense treballar i morter

de tonalitat grisosa, també es va poder observar que l’estructura localitzada

(UE 139) al fons del retall central tenia una amplada de 1,20 m i una potència

documentada14 a l’entorn del 50 cm i estava realitzada amb la tècnica de

l’encofrat perdut, format per grans pedres sense treballar i un morter de calç

molt compacte.

D’altra banda, es va localitzar algunes pedres associades amb un estrat de

tonalitat grisosa i presència de cendres i algun os de procedència animal.

Aquesta estructura no s’ha pogut excavar per despassar els límits de la cala i

restar sota la fonamentació del deambulatori.

El mur (UE 137) documentat manifesta unes característiques força

interessants. Té una orientació aproximada sud-nord i presenta una forma de

forma corba a un dels seus extrems. Té una amplada al voltant de 80 cm i una

potència conservada de 1,30 m i una llargada conservada estimada de 3 m.

Tècnicament està realitzat amb pedres escairades i morter de calç, amb un

nucli de pedra sense treballar. La cara exterior del mur presenta un allisat a

totes les juntes de les pedres que la regularitza. Coincidint amb el canvi d’estrat

es va poder documentar que recolzava sobre una banqueta de pedra sense

treballar i morter de calç de tonalitat grisosa. Així doncs, la part superior de la

fonamentació estaria realitzada amb una trinxera de mida superior a les mides

del mur. Al contrari la part inferior es faria mitjançant encofrat perdut.

14 Aquesta estructura continuava més enllà de la cota de rebaix final de la cala.


29

Vista de la UE 137, amb la diferència entre les dues parts. (068/11-110)


30

Sector Nau central/tombes. La segona zona d’actuació, situada davant de la capella de Sant Frederic i

propera a l’altar major, va consistir en l’excavació de dues tombes.

La primera de les tombes identificada amb el número 5 presentava la següent

inscripció:

“Vas de Bernat Gloria Velluter pare del vicari perpetuo. Obiit 27.Xbrs 1787. etat

83 ann. I dels seus”.

Aquesta tomba (200) estava rematada amb una tapa de quatre lloses de pedra

(216), de les quals es van enretirar tres, deixant-se in situ la llosa on estava la

inscripció per no ser necessària per poder excavar la tomba.

La tomba estava dividida en dues parts, la tomba pròpiament dita i la part

d’ossera de la mateixa que tenia una fondària menor. Les dues parts estaven

separades per una paret de totxo(218).


31

Vista general de la tomba (068/11-207), on es pot apreciar la divisió de la tomba amb l’ossera a la dreta.

La tomba estava construïda amb parets de totxo sense cap mena d’acabat,

amb un marc de pedra a la part superior per tal d’encaixar les lloses. La tomba

aprofitava elements anteriors. La paret sudest, no estava construïda i aprofitava

la fonamentació de la nau central de la nau. Les parets llargues recolzaven

sobre diferents elements anteriors i la paret de l’ossera descansava totalment

sobre un d’aquests elements.

La tomba estava buida fins a la cota de 1,90 m per sota del paviment de la nau,

on començava a localitzar-se diverses restes de fustes conservades de forma

deficient (201, 20215). La conservació de les fustes evidenciava que les restes

òssies no es localitzarien, com es va confirmar a l’enretirar les restes. Com a 15 Plànol 14b.


32

d’altres estructures d’època i context similar es van localitzar diversos elements

devocionals de metall, així com una petita creu de fusta.

La tomba no tenia paviment i el fons estava format pel terreny natural, amb una

capa de calç (UE 214) com acabat.

Tornant a les estructures prèvies, la paret oest de la tomba recolzava a una

gran columna (207) de granit d’uns 65 cm d’alçada i 80 de diàmetre que tenia

com a fonamentació (208) diverses pedres de forma quadrada, que

conformarien la seva base. Sota la columna es poden veure dues, la situada a

interior de la tomba esta picada, fins al límit de la paret de la tomba, per

aprofitar l’espai, així com les dues que estan sota d’ella. La situada a la zona de

l’ossera no està picada i conserva la seva amplada original.

Vista en alçat de les estructures anteriors, a l’esquerra es pot veure la columna i la seva base. A la dreta

la fonamentació 209. (068/11-244)


33

A la base de la columna s’adossava un mur (209) de forma lleugerament corba

on recolzava la paret de l’ossera i feia la funció de paviment de la mateixa, fet

que segurament va comportar el rebaix de la cota superior original del mur, que

podria ser similar a la de la columna.

El mur estava construït amb pedra sense treballar i morter de calç i recolzava

sobre una fonamentació de similars característiques, però que no mantenia la

línia corba de la part superior. El mur te una amplada conservada a la tomba

d’uns 50 cm i una alçada màxima de 150 cm. Tant el mur com la seva

fonamentació podria continuar a la tomba situada a l’est de la que ens ocupa.

Per tal de confirmar les dades d’aquesta primera tomba es va considerar oportú

obrir la tomba del costat més propera a l’altar major, per tal de comprovar si es

conservava la columna o es podien localitzar altres estructures.

La segona tomba oberta, identificada amb el número 8 tenia la següent

inscripció:

“Vas de Ramon Canals y Muns fuster y dels seus Any 1737”

Aquesta tomba (203) estava rematada amb una tapa de quatre lloses de pedra

(217), de les quals es van enretirar tres, deixant-se in situ la llosa on estava la

inscripció, perquè no era necessària per tal de poder excavar la tomba i a més

estava per sota del primer dels esglaons d’accés a l’altar major.

Aquesta tomba estava totalment colmatada amb un estrat de rebliment (204) no

relacionat amb els enterraments i es va recuperar força material ceràmic

modern. Les restes dels enterraments (205) es situaven als últims 20 cm i

formaven un estrat molt tou format per restes de fustes totalment desfetes.

També aquí es van recuperar diferents elements devocionals.


34

Una vegada excavada la tomba es va documentar el sistema constructiu de la

tomba i les estructures anteriors.

La tomba estava construïda amb pedra i totxo, aprofitant en una de les seves

cantonades estructures anteriors. Tot l’interior de la tomba estava regularitzat

amb un revestiment de calç de color blanquinós. A la paret nord de la tomba, es

va documentar una petita finestra de forma rectangular que permetia

l’abocament dels ossos a l’ossera. La tapa de l’ossera formada per lloses més

petites estaven situades sota l’esglaó de l’escala d’accés a l’altar major.

El paviment (206) de la tomba estava format per maons quadrats de 23 cm de

costat i 5 cm de gruix.

Vista general de la tomba, amb l’ossera al fons. (068/11-281)


35

Tornant a l’ossera, malgrat que no es va accedir, es va poder documentar com

a la paret del fons de la mateixa, concretament a la part baixa de la mateixa, hi

havia una pedra de característiques similars a les que formen la base de la

columna 207, i seria possible hipotetitzar amb una altra columna o base de

columna, que es situaria a una distancia d’uns tres metres, però aquest fet està

pendent d’una futura actuació.

Com a la tomba anterior es va documentar la columna granítica, encara que en

aquest cas només tenia com a base una pedra, en lloc de tres. Aquesta

recolzava sobre una fonamentació anterior (210). Aquesta fonamentació de 90

cm d’amplada i uns 50 cm de potència, que depassa el límit sud de la tomba,

esta construïda amb pedra de mida petita sense treballar i morter de calç.

Vista en planta de les estructures a les dues tombes, a la dreta es pot veure la forma corba de 209.

Marcat amb el cercle la columna 207.(068/11-256).


36

Malauradament, la construcció de les tombes comporta que totes les

estructures anteriors estiguin totalment descontextualitzades estratigràficament

i sense cap element, exceptuant els possibles paral·lels a nivell de tècnica o

tipus de factura que puguin ajudar a la seva datació. D’altra banda, la no

localització de la totalitat de les estructures també dificulta la seva interpretació.


37

6. DESCRIPCIÓ DE LES FASES DOCUMENTADES I CONCLUSIONS. 6.1. Descripció de les fases documentades. Com ja s’ha avançat en algun punt anterior de la memòria, la intervenció

arqueològica ha permès recuperar diferents fases associades a la basílica

existent, així com moments anteriors. Aquestes fases sempre podran veure’s

matisades per intervencions posteriors a l’interior de l’edifici16.

Abans de començar a la descripció de les fases documentades, s’han de fer

dues puntualitzacions que condicionaran el discurs. D’una banda, la parcialitat

de les restes documentades en funció de les seves magnituds i la limitació de

les cales realitzades. D’altra banda, la manca d’estratigrafia associada a les

estructures per les actuacions posteriors.

-Basílica gòtica.

Dins de la cala s’ha pogut documentar el sistema constructiu de la façana de la

basílica actual, format per una fonamentació (UE 134), on s’ha emprat la

tècnica de l’encofrat perdut, realitzada bàsicament amb pedra sense treballar i

morter de calç. A la part inferior s’ha pogut documentar un arc de descarrega

(UE 142) a la zona on estava ubicat el retall 131. Aquest arc esta construït amb

morter i es va utilitzar taulons de fusta per poder realitzar-lo, ja que encara es

poden veure les marques de la fusta al morter. Aquesta fonamentació per

documentació s’ha de datar al segle XV, fet corroborat pels materials ceràmics

associats als estrats de cronologia anterior i posterior a la mateixa.

16 Voldria agrair a Julia Beltrán de Heredia les seves aportacions sobre els moments anteriors a la basílica.


38

D’un moment més modern, situat entre el segle XVI i XVII, es va realitzar un

gran retall a tot l’espai ocupat per la cala per tal d’utilitzar la zona com ossera.

L’ossera està amortitzada per un nivell d’us de morter, on es retallen diferents

retalls de funcionalitat no definida (plànol 9).

Posteriorment, es pot situar la construcció de la fonamentació del deambulatori

i la canalització que travessa la façana.

A continuació, es localitza el paviment de lloses de pedra (plànol 8) que en

aquesta zona de la basílica, en funció de la localització d’una moneda d’Isabel

II de 1846, es podria situar en la segona meitat del segle XIX, encara que en

funció de les mides de la cala podria ser una reforma puntual i la datació de la

pavimentació en general podria ser més antiga.

Finalment, es documenta la rasa amb el cable d’electricitat que entra pel llindar

de la porta fins assolir l’armari situat darrera la porta d’accés a la basílica.

-Anterior a la basílica actual. Malauradament, el gran retall de l’ossera ha esborrat la gran majoria de

l’estratigrafia original que podria haver-hi en el moment de construcció de

l’església gòtica, eliminant el primer 1,20 m de la mateixa.

En un moment anterior a la construcció d’aquesta i amb una cronologia poc

definida possiblement dins del segle XIV es situaria l’estructura 139. Amb les

dades documentades fins al moment i atenent que la seva localització és molt

parcial i depassa els dos límits de la cala (plànol 11). Malgrat no s’ha pogut

identificar la seva funcionalitat, potser es podria relacionar amb algun projecte

relacionat amb la fàbrica gòtica que no es va portar a terme.


39

Afectada per la rasa de l’estructura 139 i el retall de l’ossera, es localitza un

àrea de necròpolis. S’han localitzat tres enterraments de conservació força

deficient. Dos amb una fosa molt marcada i un altre, sense fosa localitzada. Els

enterraments estan en posició decúbit supí, amb una orientació nord oest-sud

est (crani al nord oest). En un dels enterraments s’ha localitzat un parell de

claus de ferro i un fragment de ceràmica comuna vidrada en melat. Amb

aquests únics elements de datació i les relacions estratigràfiques es pot situar

aquest moment entre els segles XIII-XIV sense més precisió, encara que la

evolució cronològica històrica dels diferents edificis que podrien situar-se al

solar de basílica actual, faria pensar més en un segle XIV, amb poca

pervivència de la zona de necròpolis que fa pensar en una ocupació entre dues

fases constructives (plànol 12).

L’estructura més antiga documentada (plànol 13) és la fonamentació 137, que

malgrat que per les seves característiques podria fer pensar en un mur vist,

l’absència de cap nivell d’ús associat i l’estrat vermell identificat amb el

rebliment17 de la trinxera de la fonamentació indicaria la seva identificació com

fonamentació, així doncs el mur tindria una primera fonamentació realitzada

amb encofrat perdut i una segona, ja formada per pedra treballada, que

regularitza per situar el mur vist. No s’ha recuperat cap nivell d’ús associat a

aquest mur. Cronològicament, es fa difícil la seva adscripció, ja que no s’han

localitzat material associats a la seva construcció. Tecnològicament, no es pot

relacionar amb els murs localitzats a la capella del Santíssim, datats entre

època romana i tardorromana i es podria situar dins un ventall cronològic

medieval ampli, amb una possible datació entre els segles IX-XI, sense que es

pugui precisar més o afirmar de forma fefaent. Com a moment final, s’ha de

situar l’ocupació de la zona com a necròpolis, ja que els enterraments es situen

a sobre de les restes del mur.

17 El primer estrat identificat com rebliment de trinxera és on estant excavades les tombes medievals.


40

Aquesta fonamentació presenta un forma que fa pensar en un possible absis,

aquest fet, atenent la història i la trajectòria constructiva relacionada amb el

solar que ens ocupa, podrien identificar les restes com part d’algun àmbit de

caire cultual. Un factor a considerar és que segons la interpretació clàssica, en

aquesta zona es situaria la capella de Sant Celoni, documentada al segle X i

enderrocada per construir l’església actual. Aquesta possible adscripció té

factors en contra, com podria ser que tradicionalment la capella de Sant Celoni

es representa amb capçalera quadrada (encara que aquest fet no esta

contrastat) i que les seves mides són més petites que les que correspondrien a

l’àmbit descrit per les restes localitzades en la cala. Un altre factor que dificulta

la seva interpretació és el minso fragment documentat que dificulta fins i tot la

seva orientació.

Així doncs, si es pensa en una orientació similar a l’actual la mida de l’absis

donaria una amplada molt propera a l’actual, això vol dir una gran església,

possiblement de nau única. D’altra banda, i en funció de que sembla que la

part més propera a la sagristia podria ser recta, es podria pensar en una

capçalera més petita però amb l’absis orientat al nord-oest, fet poc habitual.


41

A la figura del plànol 17 es pot veure una superposició de la basílica gòtica i de

la proposta de la situació de les edificacions anteriors segons F.P. Verrie. A la

part del deambulatori es situen les restes localitzades i un possible

desenvolupament de les mides que donaria aquesta estructura.

En un moment anterior a les estructures descrites fins al moment, es poden

situar les localitzades a la nau, que no podrien coexistir per raons de situació,

encara que l’edificació més antiga continues dempeus. Aquestes es poden

esglaonar en tres fases per relacions estratigràfiques. Hi ha una primera

fonamentació (UE 210), situada a la segona tomba excavada, que per tècnica

es podria situar a l’entorn del segle IV dC, malauradament poc es pot ampliar

d’aquesta estructura.

Posteriorment, la columna i la seva base recolzen sobre aquesta i que es

podria situar a l’entorn dels segles V-VI dC per les seves característiques.

Finalment, sobre la base de la columna s’adossa una fonamentació, de


42

possible forma absidal, de difícil datació, ja que podria ser del mateix moment

de la construcció de l’edificació formada per la columna o una reforma posterior

de l’edifici.

Com a la zona del deambulatori, el tipus d’edifici i la lògica constructiva del

solar fa pensar en una funció litúrgica i per aquesta raó es podria relacionar

amb alguna de les edificacions religioses anteriors a la basílica actual, sense

que es pugui acaba de concretar.

S’ha optat per fer una hipòtesis molt simple de l’edificació que seria similar a

diferents exemples d’aquesta època. Un factor mot interessant és que la

construcció estaria orientada totalment a l’inrevés de les posteriors, amb un

absis a l’oest. Això es pot veure de forma molt clara al plànol 18, on s’han

superposat les diferents edificacions conegudes, tan a nivell real com hipotètic.


43

Com es pot veure clarament, la possible edificació estaria situada a la zona on

les hipòtesis anteriors situen la capella de Sant Celoni i Sant Bartomeu.

Finalment, seria interessant relacionar aquesta estructura amb les localitzades

a la fase anterior, realitzada al juny, i amb les podria conviure. Sempre en el

terreny de la hipòtesis, és podria situar un carrer entre les edificacions

localitzades a la nau i a la capella del Santíssim. Així mateix, la documentació

de la gran canalització romana18 que travessa la basílica, podria fer pensar en

un altre carrer. Aquesta idea s’ha de prendre només com una possible línia de

treball que posteriors investigacions podrien corroborar o refutar. A la següent

imatge es desenvolupa aquesta idea, amb la canalització dibuixada en línia

discontinua.

18 També localitzada al carrer de la Palma de Sant Just, associada a un carrer porticat.


44

6.2. Conclusions

Els treballs realitzats a la zona del deambulatori i de la nau de la Basílica de

Sant Just i Sant Pastor de Barcelona han permès recuperar estructures i

estratigrafia que es remunten a època tardorromana, amb alguna presència de

material romà imperial possiblement descontextualitzat.

Les mides de la cala i les tombes, la desaparició de la majoria de l’estratigrafia

original pel retall de l’ossera i per la construcció de les tombes del segle XVIII,

la gran entitat de les estructures, la minsa presència de material ceràmic,

condicionen la interpretació de les dades obtingudes.

La no presència de restes romanes podria explicar-se per no haver esgotat

l’estratigrafia per raons de seguretat, encara que si es considera que el mur

137 podria estar excavat parcialment en el terreny natural, aquest podria situar-

se en una cota superior al 13,50 msnm. Per aquesta raó, i en funció que ens

situem a un dels petits turons de la ciutat, seria més lògic pensar que les restes

romanes van ser destruïdes antigament.

Pel que fa a les restes documentades, es pot marcar dos grans moments: les

diferents actuacions relacionades amb l’església actual i les construccions

anteriors.

Com a construccions anteriors s’han de situar la fonamentació 137, al sector

del deambulatori, i les estructures 207, 208, 209 i 210, al sector de la nau, que

podrien correspondre a algunes de les edificacions de caire cultual que

s’haurien aterrat per la construcció de la basílica gòtica (Sant Just, Sant Felix i

Sant Celoni) o , fins i tot, alguna construcció anterior no identificada.


45

A la vista de les dades recavades, seria necessari realitzar una relectura de les

fonts escrites sobre les hipòtesis clàssiques de l’evolució constructiva de la

basílica gòtica.

Com s’ha pogut veure al llarg de la memòria present, ens trobem davant de les

primeres troballes a l’interior d’un important edifici de la ciutat que només ha

començat a aportar informació sobre la seva història.

Aquesta informació permet ampliar el coneixement sobre la ciutat i el seu

desenvolupament, encara que, malauradament, la limitació pròpia de les mides

de l’espai investigat, planteja una llarga sèrie de dubtes que futures

intervencions i estudis permetran aclarir.


46

7. BIBLIOGRAFIA BELTRAN DE HEREDIA, J. (2008). Barcino durante la antigüedad tardía. Zona

arqueológica, Recópolis y la ciudad visigótica. Alcala de Henares. Pp.274-291

BELTRAN DE HEREDIA, J. (2010). La cristianzación del suburbium de

Barcino. Las áreas suburbanas de la ciudad histórica. Topografia, usos,

función. Monografias de arqueologia cordobesa. Núm.18. Pp.363-395

BERNAUS, M. (2002) Sants Just i Pastor de Barcelona dins de L'Art Gòtic a

Catalunya: Arquitectura I . Barcelona. Ed. Enciclopèdia Catalana.

CABALLÉ, F; GONZÀLEZ, R. (2006). Estudi històrico- arquitectònic de la finca

núm. 3 del carrer Ciutat de Barcelona. Veclus, SL. Inèdit.

CAPDEVILA,J, (2011). L’església de Sant Just i Sant Pastor. Els seus orígens.

Arxiu de la Basílica de Sant Just i Sant Pastor. Inèdit. CARANDINI, A. (1997): Historias en la tierra. Manual de excavación

arqueológica. Crítica. Barcelona.

CORTÉS, A. (2011). L’arquitectura domèstica de la ciutat romana de Barcino.

Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona. Època II. Any

2011. Número 7. pp.16-66.

DURAN I SANPERE, A (1973). Barcelona i la seva història. Barcelona. HARRIS, E.C. (1991): Principios de estratigrafía arqueológica. Crítica.

Barcelona.


47

HUERTAS,J. (2011): Informe de cobriment de la intervenció a la Plaça de

Sant Just, 6. Església de Sant Just i Pastor- Capella del Santíssim Sagrament.

Districte de Ciutat Vella- Barcelona.

MIRÓ, C (2011). Els balnea i les domus de Barcino. Quaderns d’Arqueologia i

Història de la Ciutat de Barcelona. Quarhis. Època II- Any 2011. pp.68-83.

MORENO,I.(2006). Memòria de intervenció arqueològica al carrer Ciutat,3.

Barcelona (Barcelonès). Atics, SCCL. Inèdita. Centre de Documentació del

MUHBA.

MESTRES,J.O (1893). Memoria en la que se combaten las suposiciones

consideradas en el folleto escrito per el Dr. D. Pablo Valls i Bonet.

VALLS I BONET, P (1860). Apuntes sobre la antiguedad y prerrogativas de la

iglesia antes catedral y hoy día parroquial de los Santos Justo y Pastor de

Barcelona.

VERRIE,F.P(1944). La iglesia de los santos Justo y Pastor. Barcelona.

VVAA (1984): Gran Geografia Comarcal de Catalunya: El Barcelonès i el Baix

Llobregat vol. VIII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

VVAA (1994): Història de Barcelona. Vol I, La ciutat antiga. Ajuntament de

Barcelona- Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

VVAA (1999): Del romà al romànic. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

ANNEX

UNITATS

ESTRATIGRÀFIQUES

FITXA D'UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES - Barcelona, Basilica Sant Just i Pastor. 068/11

SEQÜÈNCIA FÍSICA

Igual a: En contacte amb:

Se li adossa: S'adossa a:

Cobert per: Cobreix: 101

Tallat per: Talla:

Reomplert per: Reomple:

DESCRIPCIÓPaviment format per lloses de pedra rectangulars de diferents mides, es pot veure diferents reparacions. General a tota la cala. Cota- 15,08 msnm.

INTERPRETACIÓ

Paviment actual del deambulatori.

XIX

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 3 a 19

SondeigZona Deambulatori

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall

Material constructiu

Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres

Unitat Murària Paviment Claveguera Altres

Pedra Tovot/Tapia Terra cuita Calç Morter

Unitat interfacial Forat de pal Fossa Sitja Rasa fonamentació

Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals

Inclusions antròpiques

Descripció del material

UE 100


SEQÜÈNCIA FÍSICA



Cobert per: 100 Cobreix: 104,106,108

Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓCapa de morter d'uns cinc centimetres general a tota la cala. Cota- 14,95 msnm

INTERPRETACIÓ

Preparació per situar el paviment de lloses de pedres actual.

XIX

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 20, 21, 22


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres

Unitat Murària Paviment Claveguera Altres preparació



Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 101


SEQÜÈNCIA FÍSICA



Cobert per: 101 Cobreix:

Tallat per: Talla:

Reomplert per: Reomple: 103

DESCRIPCIÓ Estrat format per gravetes i argila.

INTERPRETACIÓ

Rebliment de la rasa de la llum.

XX

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 23 a 26


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 102


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla: 110

Reomplert per: 102 Reomple:

DESCRIPCIÓRasa de forma allargada situada a la cantonada nordoest. Té un metre de llargada i uns 50 cm d'amplada. Al seu interior es situa un cable d'electricitat. Aquest entra per la porta de l'església i va a parar a una capsa d'electricitat a tocar de la porta.Cota- 14,90/ 14,30 msnm.

INTERPRETACIÓ

Rasa per situar una de les entrades de llum a la basílica.

XX

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 25


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres rasa per situar cable d'electricitat

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 103


SEQÜÈNCIA FÍSICA

Igual a: 114 En contacte amb:


Cobert per: Cobreix:

Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓCapa de morter d'entre 2 i 3 cm de potència que es situa a la majoria de la cala. Esta tallada per diferents retalls. Cota-14,90 msnm

INTERPRETACIÓ

Nivell d'ús.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 23 a 26


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 104


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstrat format per argiles, gravetes. Cota-14,80 msnm

INTERPRETACIÓ

Rebliment general.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 27


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 105


SEQÜÈNCIA FÍSICA



Cobert per: 101 Cobreix: 112

Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstrat format per gravetes, petites pedres i restes constructives, poc cohesionat. Es situa a la zona sud de la cala. Cota-14,48/ 13,80 msnm.

INTERPRETACIÓ

Farciment de la rasa de 112.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 27 a 30


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 106


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstrat similar a l'anterior amb més argila.

INTERPRETACIÓ

Farciment de la rasa de 112

XVII.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 27 a 30


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 107


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstrat format per argila i gravetes, poc cohesionat. Situat a l'interior del retall 109.

INTERPRETACIÓ

Funcionalitat no definida

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 27 a 30


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 108


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla: 114


DESCRIPCIÓRetall de forma rectangular amb els costats arrodonits,amb una llargada de 80 cm i amplada de 30 cm.Cota-14,71/ 14,20 msnm.

INTERPRETACIÓ

Funcionalitat no definida.

XVII.

CRONOLOGIA

En un primer moment semblava una fossa d'inhumació.

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 33, 34


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 109


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: 103 Talla:


DESCRIPCIÓEstrat formar per argiles, gravetes, amb poca cohesió, situat a tocar de la porta i tallat per 103. Cota- 14,80 msnm.

INTERPRETACIÓ


XVII.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 27


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 110


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:

Reomplert per: 106,107,112 Reomple:

DESCRIPCIÓRetall situat a la cantonada sudoest de la cala, ocupat per 106 i 112.

INTERPRETACIÓ

Retall per situar l'estructura 112

XVII-XVIII

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 27


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres rasa canalització

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 111


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstructura que es conserva a la cantonada sudoest de la cala. Esta formada per una capsa rectangular de maons i una tapa dels mateixos. Cota superior-14,48 msnm; Cota inferior-13,50 msnm.

INTERPRETACIÓ

Claveguera de desguàs

XVII-XVIII.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 39


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 112


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla: 117,119


DESCRIPCIÓRetall de forma allargada que ocupa la zona de la porta per situar 110.

INTERPRETACIÓ


XVII-XVIII

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 33, 34


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 113


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: 109,116,113,111 Talla:


DESCRIPCIÓ=104

INTERPRETACIÓ

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 37, 38


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 114


SEQÜÈNCIA FÍSICA






DESCRIPCIÓEstrat format per sorres i gravetes. 14,90/14,60 msnm.

INTERPRETACIÓ


XVIII-XIX

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 33


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 115


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: 113 Talla: 114,117,119


DESCRIPCIÓRetall de forma circular d'uns 40 cm de diàmetre, situat a la zona central davant de la porta. Cotes-14,90 /14,30 msnm.

INTERPRETACIÓ


XIX.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 33,34


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 116


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: 109,111,113 Talla:


DESCRIPCIÓ=105

INTERPRETACIÓ

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 33


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 117


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstrat vermellós, format per argila, gravetes i sorres.Cotes- 14,60/14,44 msnm.

INTERPRETACIÓ

Amortització de 113.

XVIII-XIX

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 33


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 118


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: 116,111,109,133 Talla:


DESCRIPCIÓEstrat general format per argiles, sorres i ceràmica, amb forta presència d'ossos humans sense connexió. Cota superior-14,71 /13,80 msnm

INTERPRETACIÓ

Restes d'una ossera

XVI-XVII

CRONOLOGIA

Estrat molt afectat per l'actuació dels rossergadors, gran quantitat de galèries i presència de material contemporani.

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 40, 41, 42


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 119


SEQÜÈNCIA FÍSICA



Cobert per: 119 Cobreix: 124,130,131

Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstrat similar a l'anterior, malgrat que en un principi es va individualitzat al final s'ha unificat.

INTERPRETACIÓ

Farciment ossera

XVI-XVII

CRONOLOGIA

Estrat molt afectat per l'actuació dels rossergadors, gran quantitat de galèries i presència de material contemporani.

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 45, 46, 47


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 120


SEQÜÈNCIA FÍSICA


Se li adossa: S'adossa a: 134


Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstructura formada per pedres treballades i morter, amb una capa de maons per regularitzar a la part baixa. Cota-14,90 msnm. Amb una potència de 1,70 m.

INTERPRETACIÓ

Fonamentació façana.

Segle XVI.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 40


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres

Unitat Murària Paviment Claveguera Altres Fonamentació



Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 121


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: 111,129 Talla:


DESCRIPCIÓIndividu en posició decubit supí amb orientació NO-SE. Es conserven les cames, la resta es va tallar pel retall 111. Cota-13,80 msnm

INTERPRETACIÓ

Inhumació 1

Segle XIII-XIV

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 49, 50, 51


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 122


SEQÜÈNCIA FÍSICA






DESCRIPCIÓArgiles, gravetes a l'interior de la fossa 125. Cota-13,88 msnm.

INTERPRETACIÓ

Rebliment de la fossa de la inhumació 2.

Segle XIII-XIV

CRONOLOGIA

Molt afectat per accions posteriors.

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 52


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 123


SEQÜÈNCIA FÍSICA






DESCRIPCIÓIndividu en posició decubi supí amb orientació NO-SE. Presenta una conservació molt deficient. Es conserva parcialment des dels femurs al coll. S'ha recuperat un clau de ferro a tocar del femur dret. Cota-13,80 msnm.

INTERPRETACIÓ

Inhumació 2

XIII-XIV

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 52, 53


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 124


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: 129 Talla: 127

Reomplert per: 123,124 Reomple:

DESCRIPCIÓRetall de forma allargada amb els angles arrodonits. Cota-13,80 / 13,60 msnm.

INTERPRETACIÓ

Fossa de la inhumació 2.

XIII-XIV

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 52


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 125


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: 133 Talla: 127


DESCRIPCIÓRetall de forma allargada amb els angles arrodonits, molt afectada per la fonamentació 132. A la part baixa de la qual es poden veure alguns ossos que podrien ser part de l'enterrament de la fossa. Cota- 13,80/ 13,55 msnm.

INTERPRETACIÓ

Possible fossa

XIII-XIV

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 54


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 126


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: 126,125,129 Talla:


DESCRIPCIÓEstrat format per sorres, argila, amb material romà. Cota-13,83 msnm

INTERPRETACIÓ

Rebliment

CRONOLOGIA

Es localitza material alt imperial.

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 60, 61, 62


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 127


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓ

INTERPRETACIÓ

CRONOLOGIA

eliminada

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 69


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 128


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: 111 Talla: 131,123,122


DESCRIPCIÓRetall del que només es coneixen dos costats ja que els altres depassen els límits de la cala. Té una alçada aproximada de 1,20 m. Cota-14,71 msnm

INTERPRETACIÓ

Retall per situar l'ossera.

XVI-XVII.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 69


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres ossera

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 129


SEQÜÈNCIA FÍSICA






DESCRIPCIÓEstrat format per argila i gravetes de tonalitat marró situat a l'interior de 131.

INTERPRETACIÓ

Colmatació de 131.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 67


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 130


SEQÜÈNCIA FÍSICA






DESCRIPCIÓRetall de forma allargada que travessa la cala en direcció est/oest. Cota- 13,40 / 12,50 msnm.

INTERPRETACIÓ

Trinxera de 139.

XIV-XV.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 67


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 131


SEQÜÈNCIA FÍSICA


Se li adossa: 100 S'adossa a:


Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓFonamentació formada per pedres sense treballar i treballades reaprofitades lligades amb morter de calç i realitzada amb la tècnica de l'encofrat perdut i amb una potència de 1,40 m. Cota-14,88/ 1343 msnm.

INTERPRETACIÓ

Banqueta del deambulatori.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 134,139, 140, 149


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 132


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla: 120,119,136,138,126


DESCRIPCIÓRetall per situar la banqueta anterior, està totalment ocupada per la fonamentació.

INTERPRETACIÓ

Trinxera per situar la banqueta anterior.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color:


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 133


SEQÜÈNCIA FÍSICA



Cobert per: 101,100 Cobreix:

Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓFonamentació formada per pedres sense treballar i morter de calç, realitzada amb la tècnica de l'encofrat perdut.

INTERPRETACIÓ

Banqueta de la façana

XVI

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 138, 143, 144, 150


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 134


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:

Reomplert per: 134,121,142 Reomple:

DESCRIPCIÓRetall ocupat per la fonamentació.

INTERPRETACIÓ

Trinxera de la fonamentació.

XVI

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color:


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 135


SEQÜÈNCIA FÍSICA






DESCRIPCIÓEstrat format per argila i noduls de calç de tonalitat vermella. Cota-13,28 msnm.

INTERPRETACIÓ

Amortització

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 65 a 80


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres noduls de calç




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 136


SEQÜÈNCIA FÍSICA



Cobert per: 120, Cobreix:



DESCRIPCIÓFonamentació d'us 80 cm d'amplada i 1,80 d'alçada. Està formada a la part superior per pedres escairades i un nucli de pedra sense treballar i morter. L'exterior està acabat amb un lliscat que el regularitza. Per realitzar aquesta part s'ha realitzat una trinxera més gran. La part inferior, està construida amb pedra sense treballar i morter. Cota-13,83 msnm

INTERPRETACIÓ

Fonamentació d'una edificació anterior a l'actual.

Anterior segle XIII

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 65 a 80,110,112


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 137


SEQÜÈNCIA FÍSICA






DESCRIPCIÓEstrat format per argila ocre amb noduls de calç, molt compacte de 8/9 cm de potència. Cota-12,52 msnm

INTERPRETACIÓ

Amortització

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 94,95


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os





Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 138


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstructura formada per grans pedres i morter de calç, amb una amplada d'un metre, aproximadament, i una potència documentada d'uns 70 cm. Cota-12,58 msnm

INTERPRETACIÓ

Fonamentació de funcionalitat no definida. Podria ser una fonamentació d'un estructura no construida.

XIV-XV.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 94, 95, 96, 112,133


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 139


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstrat format per argila marró i noduls de calç, molt compacte. Cota-12,41/ 11,80 msnm. No s'ha esgotat per raons de seguretat.

INTERPRETACIÓ

Amortització

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 107, 108, 109


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os





Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 140


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstrat format argila, cendres i pedres de gran tamany, amb ossos d'animals. Es situa sota la banqueta del deambulatori i no'ha pogut excavar. 13,45 msnm.

INTERPRETACIÓ

Estrat no definit

anterior XVI.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 135


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 141


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓArc de descarrega, situat a la banqueta de la façana i construit amb un encofrat de fusta, de les quals es pot veure l'imprompta al morter de la banqueta. Cota- 13,60 msnm.

INTERPRETACIÓ

Arc de descarrega

XV

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 117, 118, 153, 154


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres

Unitat Murària Paviment Claveguera Altres arc descarrega



Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 142


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstrat de llims, argiles amb forta composició orgànica que es conserva a l'interior de la zona de l'arc. Cota- 13,70 / 13, 05 msnm.

INTERPRETACIÓ

Amortització

XVI.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 116, 151


Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 143


SEQÜÈNCIA FÍSICA


Se li adossa: S'adossa a: 207,208,209,213


Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓContenidor de forma rectangular construit amb tres parets de maons, la quarta és la banqueta de la nau gòtica. El paviment és el terra natural. Recolza sobre estructures anteriors. A la paret oest es pot veure un gran tambor de columna i l'ossera ocupa l'extrem nord i el mur de separació amb la tomba, també de maons, recolza sobre una fonamentació que forma el seu fons, situat a una cota superior al paviment de la tomba. 15,08/ 12,90 msnm.

INTERPRETACIÓ

Contenidor de la tomba número 5

XVIII

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 206 a 213

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres

Unitat Murària Paviment Claveguera Altres tomba



Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 200


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstrat format per restes de fustes i ossos. Cota- 13,10 msnm.

INTERPRETACIÓ

Colmatació formada per diversos enterraments.

XVIII-XIX

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 215 a 217

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres fustes




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 201


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstrat format per fustes en descomposició. Cota- 13,00 msnm.

INTERPRETACIÓ

Colmatació més antiga de la tomba.

XVIII

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 222

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 202


SEQÜÈNCIA FÍSICA


Se li adossa: S'adossa a: 207,210


Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstructura de forma rectangular construida amb maons, al costat oest de la mateixa presenta un envà que separa la tomba de l'ossera, amb una finestra que comunica. Recolza a estructures anteriors. Cota- 15,08/13 msnm.

INTERPRETACIÓ

Contenidor de la tomba número 8

XVIII

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 277, 287

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres

Unitat Murària Paviment Claveguera Altres tomba



Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 203


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstrat format per graves, ceràmica i algun os. Presenta una cota superior al centre i més baixes als extrems. Cota- 14,64 /13,05 msnm.

INTERPRETACIÓ

Amortització de la tomba

XIX

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 276 a 278

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 204


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstrat format per restes en descomposició de fusta i ossos.Cota- 13,03 msnm. Potència 5 cms.

INTERPRETACIÓ

Colmatació formada per restes d'enterraments de la tomba UE 204.

XVIII

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 279 a 283

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 205


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓPaviment format per llosetes ceràmiques quadrades de 23 cm de costat i 5 cm de gruix. Cota. 12,97 msn.

INTERPRETACIÓ

Paviment de la tomba número 6.

XVIII

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 285 a 288

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 206


SEQÜÈNCIA FÍSICA


Se li adossa: 200,209 S'adossa a: 208


Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓColumna granínita de 80 cm de diàmetre i 65 cm d'alçada. Es pot veure el forat per poder-la transportar. Cota superior- 14,48 msnm.

INTERPRETACIÓ

Columna d'un edifici anterior a la basílica

V-VI dC

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 241 a 250

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres

Unitat Murària Paviment Claveguera Altres comuna granitica



Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 207


SEQÜÈNCIA FÍSICA


Se li adossa: 207,209, 200, 203 S'adossa a: 210


Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓBase de la columna formada per diverses pedres de forma quadrangular, a la tomba 200 es pot veure tres pedres superposades, que la zona de la tomba estan repicades per deixar-les a la línia de la tomba i només es conserva la seva amplada original a la zona de l'ossera. A la tomba 203 només es documenta una pedra com a base ja que recolza sobre una estructura(210) anterior. Cota- 13, 83 msnm / 13,15 msnm.

INTERPRETACIÓ

Base de la columna anterior.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 241 a 250

208SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE


SEQÜÈNCIA FÍSICA


Se li adossa: 200 S'adossa a: 207,208


Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstructura conservada parcialment. Esta construida amb pedra sense treballar i morter. Presenta una part superior i una banqueta una mica més ampla. La part superior presenta una forma corba, al contrari de l'inferior que és més recta. Potència conservada 1,20 m. Recolza a sobre de la columna. Cota-14 msnm.

INTERPRETACIÓ

Possible absis d'una edificació anterior.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 241 a 250

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 209


SEQÜÈNCIA FÍSICA


Se li adossa: 207,203, 206 S'adossa a:


Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstructura conservada parcialment de forma rectangular, construida amb pedra sense treballar i morter de calç de color blanc. Cota-13,60 msnm.

INTERPRETACIÓ

Estructura indeterminada anterior a 207

IV dC.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 283 a 287

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 210


SEQÜÈNCIA FÍSICA



Cobert per: Cobreix: 207,208 i 209

Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓRebliment format per ossos molt fragmentats que es situa a l'interior de l'ossera de la tomba UE 200. Cotes- Entre 14,70 i 14,08 msnm.

INTERPRETACIÓ

Rebliment de l'ossera de la tomba número 5.

XVIII-XIX

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 211, 206

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 211


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓBossada de terra que es conserva entre la fonamentació de la nau gòtica i la tomba UE 200.

INTERPRETACIÓ

Estrat

XVIII

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 237

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 212


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓFonamentació realitzada mitjançant encofrat perdut de la que nomès es pot veure una de les cares, esta formada per capes d'uns 50 cm de pedra sense treballar i morter de calç de tonalitat ataronjada.Cota superior-14,90 msnm; cota inferior 12,40 msnm.

INTERPRETACIÓ

Banqueta de la nau central de l'església actual.

XV

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color: 234 a 237

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres

Unitat Murària Paviment Claveguera Altres fonamentació



Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 213


SEQÜÈNCIA FÍSICA


Se li adossa: S'adossa a: 200,213


Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓCapa de calç de poca potència, que marca el final del nivell d'ùs de la tomba 200. Situat a una cota de 12,90 msn.

INTERPRETACIÓ

Nivell de paviment de la tomba 200.

Segle XVIII

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color:

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 214


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEstrat de color vermellós format per argila i noduls de calç, que es situa per sota de les estructures. S'ha localitzat a 12,90 msnm i s'ha rebaixat a la zona de la tomba 200 uns 40 cm per tal de poder comprovar si estava situat in situ o formava part d'una capa aportada. La limitació de l'espai podria comportar que la interpretació podria ser matitzada per intervencions posteriors.

INTERPRETACIÓ

Estrat natural abans de les construccions.

CRONOLOGIA

OBSERVACIONS

Fotografia

Color:

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

Matriu argilaFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres noduls tortorà

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 215


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓCoberta formada per quatre lloses de pedra de forma rectangular. Les dues dels extrems presenten un encaix a tres dels costats per encaixar a la tomba i les dues del mig, presenten l'encaix als dos costats curts. La situada a tocar de la capella està incisa amb el nom del propietari de la tomba i la data. Per tal de poder excavar la tomba, es van aixecar tres de lloses, restant in situ la que conservava l'inscripció. La llosa situada a continuació tenia un petit forat on estava situada la peça de ferro que permetia obrir-la. Cota- 15,08 msnm.

INTERPRETACIÓ

Tapadora de la tomba 200.

Segle XVIII.

CRONOLOGIA

Una vegada finalitzada la intervenció, es va tornar a situar al seu lloc.

OBSERVACIONS

Fotografia

Color:

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres

Unitat Murària Paviment Claveguera Altres coberta tomba



Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 216


SEQÜÈNCIA FÍSICA




Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓCoberta formada per quatre lloses de pedra de forma rectangular. Les dues dels extrems presenten un encaix a tres dels costats per encaixar a la tomba i les dues del mig, presenten l'encaix als dos costats curts. La situada, parcialment sota l'esglaó del presbiteri està incisa amb el nom del propietari de la tomba i la data. Per tal de poder excavar la tomba, es van aixecar tres de lloses, restant in situ la que conservava l'inscripció. La llosa situada a continuació tenia un petit forat on estava situada la peça de ferro que permetia obrir-la i la quarta una

INTERPRETACIÓ

Tapadora de la tomb a 203.

Segle XVIII

CRONOLOGIA

Una vegada finalitzada la intervenció es van tornar a posar al seu lloc.

OBSERVACIONS

Fotografia

Color:

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres

Unitat Murària Paviment Claveguera Altres Coberta tomba



Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 217


SEQÜÈNCIA FÍSICA


Se li adossa: 211 S'adossa a: 200, 207, 209


Tallat per: Talla:


DESCRIPCIÓEnvà construit amb totxos massisos de 15 x 30 cm i 4 de gruix, situat a la tomba 200, a uns 80 cm del seu extrem nordoest. Es recolza a les parets de la tomba i a les estructures 207 i 209. Cota- 14,90 msnm.

INTERPRETACIÓ

Separació entre la tomba i l'ossera de la tomba 200.

Segle XVIII.

CRONOLOGIA

Es va desmuntar per tal de poder veure de forma més clara les estructures més antigues.

OBSERVACIONS

Fotografia

Color:

SondeigZona Nau

Estrat Compacte

MatriuFlonja

Argila Blocs

SorraGraves

Llims Altres

Ceràmica

Vidre

Metall


Carbons

Ind Lítica

Cendres

Os

Altres




Altres

Color Munsell

Element Constructiu

Consistència

Inclusions naturals



UE 218

ANNEX PLANIMETRIA

�

��

��

� �

�� !��!��"!#�$��%��"!�

&"��#��'(��

��%!��

$�!��)*��+��!�� ,��!��!�� "��

�

��

� �!��"#��

��$��

��%&��'��

��(��

��$

�)*

�)+

�),

�)$

��$

�)+��"

�$��

�,�*�

�$�,�

��*+

�,�,�

�)�"�

�)�"�

�)�$�

�,��

�,�$�

�)�+�

�

�)+�)�

�)*

�$�

�)+

��*

��"��,

��

��)

�)*

�)+

�),

�)$

��$

��-��"��

��

�,��

�)��

�$��

�-

�

�� !��"#��

��$��

��%&��'�� %��!�-��

.&�&$�

��

�

�$+

�$�

�)+

�)$

��*

��

�)"

�$)

�,�

�)�

��*

��$

�$�

�)*

�)+

�),

�)$

��$ �-�

�-

��"��

��

�,��

�)��

�$��

�

�� !��"#��

��$��

��%&��'�� %��!�-��

.&�&$�

��,��

��

�)�

�)*

�$�

��*��"

��,

��

��+��

�)$

�

�,)

� �!��"#��

��$��

��%&��'�� %��!�-��

.&�&$�

�-��"��

��

�,��

�)��

�$��

��

�),

�-�

�

�),

��

��

��

��

�� !��"�

#��

�$��!�

��!�

��!�

%�&!�� %�� '�!��( �)��*��'�!��+&��%��

� � � �

��

��

��

��

��

��

��

��

!"# �"�$!"�%�� &� ��'��("�� "��&� ��)#��!��"��

*

�

��

��

��

�� !"��#��"� !"$�"��!"�%��&�� '� ("��" �&��)$�� !� ��"��

��*

��

��+

��

��

��,

��-

�

��

��

��

�� &�#"��./. !"$�"�+!"�%��&�� '� ("��" �&��)$�� !� ��"��

��

�

��

��

��

�� !�"#��$0 $0%% &#'�#��&#�(��!�� )� *#��# �!��+'�� &� ��#��

�.-

��

�

��

��

��

�� !�"#��$%0&#�(��!�� )� *#��# �!��+'�� &� ��#��

&#'�#��

�.,

�

��

��

��

�� !�"#��$%%% $%0 &#'�#��&#�(��!�� )� *#��# �!��+'�� &� ��#��

��

��- ��

�

��

��

��

�� !�"#��%$ $% &#'�#��.&#�(��!�� )� *#��# �!��+'�� &� ��#��

�./

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !"��

��"�##�$%�&��'(�")* +,*-)*��,� �� )"(#)("� ��#(��-)*�� *, �.* � �/(,#"*, �

�%�%��

+,*0*��*-)�&( )1��* 2,�#*��, ��*-)��3")�" �&( )��+* )�"��*�!(,*)�"�

+,3-�,��

�

�41��

��1��

��1��51��

��1��

�51��

�51��

�51�4

��1��

��

�

��

��

��

�� !��"�� !��

��#��$��%�&��'��$��()��

��)��*��

+

�,%��

�*%��

�-%��

�-%��

�-%.�

�-%��

�-%��

�-%��-%�.

�-%��

��

��

��

��

��

�

�

��

��

�

��

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

�� ! �"#�� $�%&�$�� '�() �"#�� $�*+,$(,��%&�$�(�� $-,.# �/&� $-,(

0-"(1��

"#�#�/,#� ��

.(,#))(2��%��3&#,$ �

�#))(-��$-�/ �"#�0 � ��

��+�-��

4

��

��

��

�

��

�

��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !��"�#$��%&'�#'��#��(')��*��('#

+(�#,� ��

��*'��

)#'�$$#-��!�.��'��

��$$#(��(�*��/�('#�!

��&�(��

0

��

�� !""

��#�""

��$%��&�� "-

�

��

'��$��(� �� )�� ,��

��(�� )�� *+ ��

�� *+ ��

��)��$��

��

�

��

�� !""

��#�""

��$%��&��

'��$��(� �� )��

��"

��(�� )�� *+ ��

�� *+ ��

��)��$��

,�

ANNEX

MATERIALS

ARQUEOLÒGICS

Codi emprat proporcionat pel Servei d’Arqueologia de l’ICUB. Reproducció parcial. CERAMICA 1.- CLASSIFICACIO 13104 t.s. itàlica 13250 comuna oxidada 13258 " africana 13300 àmfora indeterminada 13310 " tarraconense 13312 " africana 13402 comuna a torn reduïda època indeterminada 14000 Món Medieval i Modern indeterminat 14001 comuna oxidada a mà 14002 comuna oxidada a torn 14003 comuna oxidada vidrada 14005 comuna reduïda a torn 14006 comuna reduïda vidrada 14100 vidrada blanca 14101 blanca i blava 14102 " de Barcelona 14103 " catalana 14122 " de Paterna 14128 " Paterna-Manises 14201 Reflex metal.lic producció catalana 14252 " verd i manganès 15000 Material ceràmic no recipient 2.- DEFINICIO DEL FRAGMENT sense forma SF sense definir SD perfil sencer PS vora VO nansa NA arrencament nansa AN coll CO carena CR fons FO peu PE bec BE broc BR orelleta OR 4.- FORMA Ceràmica a torn: Ceràmica clàssica, medieval i moderna: bací BAC bol BOL canelobre CAN cassola CSS cas. pàtina cendrosa CSC càntir CAT catúfol CAF escudella ESC escudella d'orelletes EOR fogó FOG gerra GER gerreta GET gibrell GIB greixonera GRE guardiola GUA llàntia cassol. i bec pes. LCB olla OLL plat PAT plat d'ala PDA plat/tapadora PTA poal POA pot POT tapadora TAP 7.- PASTA

grollera oxidada GO grollera reduïda GR grollera mixta GM acurada oxidada AO acurada reduïda AR 8.- ACABATS vidrat VI METALL 1.- CLASSIFICACIO 20000 indeterminat 20001 bronze 20002 ferro 20003 plata 20004 or 20005 plom 2.- FORMA agulla AGU agulla de cap AGC anell ANL anella ANE arracada ARR artefacte indeterminat ATI bola/boleta BLT botó BOT braçalet BRA cadena CAD clau CLA dena DEN didal DID frontissa FTS ganivet GNV gerra GER moneda MON pinces PNC punxó PNX sivella SIV xinxeta XIN VIDRE 1.- CLASSIFICACIO 30000 vidre 30001 pasta vítria 30002 cristall 30003 escòria 4.- FORMA dena DEN

MATERIAL LITIC

1.- CLASSIFICACIO 40009 marbre

MATERIALS CONSTRUCCIO 1.- CLASSIFICACIO 50005 imbrex 50006 indeterminat 50015 tegula 50029 teula 50030 rajola blanca i blava (XVI) MATERIA ORGANICA 1.- CLASSIFICACIO 60004 fusta treballada 60005 teixit 60006 cuiro 60050 restes antropològics 60051 macrofauna 60052 microfauna MOSTRES PER ANALISIS 1.- CLASSIFICACIO 70000 terra 70001 morter 70002 pedra 70003 metall 70004 carbó (anàlisi antracològic) 70005 pol·len 70006 granes 70007 llavors 70008 carbó (C.14)

Basílica dels Sant Màrtirs Just i Pastor. Codi 068/11

UE

NÚ

M

FRA

GM

EN

TS

CO

DI

FOR

MA

TIP

OLO

GIA

TÈC

NIC

A

PA

STA

DE

CO

RA

CIÓ

E

DE

CO

RA

CIÓ

I

AC

AB

AT

E

AC

AB

AT

I

CR

ON

OLO

GIA

OB

SE

RV

AC

ION

S

RE

STA

UR

AC

IÓ

FOTO

GR

AFI

A

DIB

UIX

MA

GA

TZE

M

101 1 1 20001 MON ISABEL II106 1 14002 NA GER TO AO106 6 14002 SF TO AO106 5 14003 SF VERD106 6 14003 SF MARRÓ106 1 14003 SF MES IN VI MELAT. MARCA FRAGMENTADA DE CAPACITAT106 5 14003 NA GER VERD106 1 14003 VO MOR VI VI VERD106 2 14003 VO OLL MARRÓ106 1 14003 FO GIB VERD106 1 14003 VO GER ALFABIA. REGALIMS MELATS106 2 14005 SF TO AR106 1 14100 SF GOT106 1 1 14102 VO ESC106 1 50006106 1 50030110 4 14002 SF TO AO110 1 14003 VO GIB VI MELAT110 1 14003 VO OLL VI MARRÓ110 1 14003 PS GRE VERD110 1 14003 PE FIB VI TACA VERDA110 4 14003 SF VERD110 3 14003 SF MARRÓ110 1 14100 FO ESC110 1 14102 SF ESC110 12 60050110 1 #####114 1 14002 SF FIN TO AO114 1 14003 VO OLL TO AO VI MARRÓ114 1 14003 SF FIN TO AO VI MELAT114 4 14003 SF FIN TO AO MARRÓ114 1 14003 CR OLL TO AO VI VI MARRÓ114 2 14003 SF FIN TO AO VERD114 1 14100 VO LCB TO AO114 1 14100 SF PAT114 1 14102 SF PAT114 1 14128 SF ESC114 1 60051 MANDIBULA OVICAPRID114 1 60051 DENT117 3 14002 SF TO AO117 2 14002 SF TO AO117 1 14002 PE TO AO117 15 14003 SF MARRÓ117 7 14003 SF VERD117 1 14003 NA POA TO AO VI VERD117 2 14003 VO OLL TO AO VI VI MARRÓ117 1 14003 FO GIB VI VERD117 2 14003 AN OLL TO AO VI MARRÓ117 1 14003 FO VI MELAT117 1 14003 VO GIB TO AO IN VI VERD. LINIES ONDULADES A LA VORA117 5 14005 SF TO AR117 1 14005 SF TO AR RETALLADA EN RODÓ

Pàgina 1


117 1 14201 FO ESC REFLEXOS ALTERATS117 1 14201 VO ESC REFLEXOS ALTERATS117 12 60050119 2 13312 SF119 1 14002 PE TO AO119 1 14002 SF RETALLAT EN RODÓ119 8 14002 SF TO AO119 2 1 14003 PS TAP VI MARRÓ119 13 14003 SF VERD119 9 14003 SF MARRÓ119 4 14003 SF MELAT119 3 14003 NA GER VERD119 5 14003 VO OLL MARRÓ119 3 14003 NA OLL MARRÓ119 2 14003 VO CSS MARRÓ119 4 14003 PE GIB VERD119 1 14003 VO MOR VERD119 1 14003 VO GER VERD119 3 14003 VO BAC MELAT119 1 14003 VO GIB MELAT119 2 14003 FO MELAT119 5 14005 SF TO AR119 1 14006 SF VERD119 1 14100 VO EOR119 1 14100 FO PAT119 3 14100 SF PAT119 1 14100 SD GUA119 1 14100 VO PAT119 1 14100 VO LCB119 1 1 14102 VO ESC119 3 14128 SF119 1 50029119 13 60050 PEU EN CONNEXIÓ119 53 60050 CRANI , COSTELLES I VERTEBRES. CONNEXIÓ119 1 ##### POSSIBLE RAJOLA.120 16 14002 SF TO AO120 1 14002 NA TO AO120 1 14002 FOG TO GO120 7 14003 SF MARRÓ120 19 14003 SF VERD120 1 14003 FO VERD120 1 14003 PE VERD120 3 14003 NA GER VERD120 3 14003 NA POA VERD120 1 14003 VO OLL MARRÓ120 1 14003 VO CSS MARRÓ120 1 14003 FO CSS MARRÓ120 1 14003 BR POA VERD120 1 14003 VO MOR VERD120 2 14003 VO GER VERD120 4 14005 SF TO AR120 1 14005 SF OLL TO AM120 1 14005 FO TO AR120 1 14005 PE TO AR120 1 1 14122 VO ESC120 1 14100 VO PAT120 2 14102 SF PAT120 1 14252 VO PAT120 1 14252 SF PAT120 1 40009 BLANC

Pàgina 2


120 2 50029120 4 ##### SF EN GROGUENC122 3 60050 DOS FEMUR, UNA ROTULA124 1 14003 SF OLL TO AO VI MARRÓ124 2 20002 CLA124 92 60050 VERTEBRES, COSTELLES, COXIS.124 1 ##### SF FIN TO AO VI MELAT.RETALLADA EN RODÓ.127 1 12054 CR GET127 5 13104 SF127 1 13104 PE127 1 1 13104 VO SIG.IT.33 MO 1-50 Dc127 2 1 13104 VO PTT127 2 13104 VO SIG.IT.7 CANVI ERA127 2 13104 VO SIG.IT.12 CANVI ERA127 1 13204 FO PUNTS A LA BASE127 1 13204 SD EN VERMELLA127 34 13250 SF127 2 13250 NA GER127 1 13250 VO GER127 1 13250 FO127 1 13250 VO TAP127 1 13251 VO BOL127 2 13251 VO BOL127 4 13251 SF127 1 13251 AN GET127 1 13258 VO VORA LAMB 10B.127 1 13300 NA127 1 13300 SF127 21 13310 SF127 2 13310 NA127 1 13402 VO OLL TO GR127 4 13402 SF TO GR127 1 13402 FO TO GR127 1 50013 VERMELL127 1 50015127 2 60051127 1 60051 CREMAT127 1 60054130 2 14002 SF TO AO130 1 14002 NA TO AO130 1 2 14100 VO PAT POSSIBLE MATEIXA PEÇA.130 1 50006130 1 50007130 1 50015130 14 50029132 70001134 70001137 70001139 70001140 3 13250 SF TO AO140 1 13310 PI140 2 50005140 2 60051141 1 14002 SF FIN TO AO141 1 60051 MANDIBULA SUID143 1 14003 SF FIN TO AO VI MARRÓ201 2 2 20001 ERE CALAVERES.ROSARI201 2 10 20001 DEN MATEIX ROSARI ANTERIOR201 3 1 20001 ERE CREU AMB SANT TOMAS. ROSARI ANTERIOR201 4 1 20001 ERE CRUCIFIX

Pàgina 3


201 11 20002 ATI201 4 20002 XIN201 3 11 40000 DEN DE ROSARI201 5 4 60004 TAÜT201 1 2 60006 PARELL DE SABATES202 2 1 20000 ERE COR DE MARIA202 1 20001 PASAMANS. 202 1 1 60004 ERE CREU DE DUES PECES202 1 60005202 1 60007204 8 14002 SF204 4 14002 PE204 16 14003 SF MARRÓ204 7 14003 SF VERD204 1 14003 SF MARRÓ.RETALLADA EN RODÓ204 1 14003 SF GROC I VERD. RETALLADA EN RODÓ.204 1 14003 SF GROC, VERD, MARRÓ204 1 14003 VO PAT GROC, MARRÓ, VERD. LLANTERNA204 1 14003 VO TAP MARRÓ I NEGRE204 1 14003 BR CAT VERD204 1 14003 VO MOR VERD204 1 14003 AN VERD204 1 14003 AN CAT VERD204 2 14003 VO CSS MARRÓ204 1 14003 VO CSS AMB NANSA.MARRÓ204 1 14003 VO FIN AMB NANSA.MARRÓ204 1 14003 PE PAT MARRÓ204 1 14003 FO BAC VERD204 1 14003 FO GIB MELAT204 1 14003 FO POSSIBLE CANELOBRE.MARRÓ204 1 14005 NA204 1 14005 SF204 1 14005 FO204 1 14100 VO PAT204 3 14100 SF PAT204 2 14103 SF PAT204 1 14201 SF ESC205 1 1 20001 ERE MEDALLA DOLOROSAA205 1 5 20001 ERE MEDALLES DEL MATEIX ROSARI205 2 1 20001 ERE MEDALLA SANT BENET I VERGE DEL CARME205 3 1 20001 MON TRENCADA205 4 1 20001 MON AMB PERFORACIÓ205 5 1 20001 MON205 6 1 20001 MON 1774205 7 1 20001 ATI POSSIBLE MON. "VI"205 8 1 20001 MON205 9 1 20001 MON205 10 1 20001 MON PERFORACIÓ205 11 1 20001 MON TRENCADA, AMB PERFORACIÓ205 12 1 20001 MON PERFORADA,TRENCADA205 13 1 20001 ERE MEDALLA.SANT BENET I VERGE DE MONTSERRAT205 14 1 20001 ERE MEDALLA SANT NO IDENTIFICAT205 16 1 20001 BOT FLOR205 17 1 20001 BOT AMB OS. 4 PERFORACIONS205 12 20001 AGC205 100 20001 XIN205 1 20001 BOT FLOR DE BESSÓ205 1 20001 BOT205 13 20001 ERE CADENA DE ROSARI205 1 20002 CLA

Pàgina 4


205 1 30000 VARETA205 1 30000 SF COSTELLA205 1 30000 OVALAT.TRENCAT205 18 1 30001 DEN205 5 30001 DEN BLAU. DE ROSARI205 19 1 40000 BOT ATZABETJA205 20 1 60004 ERE CREU FORMADA DE DUES PECES209 70001209 70001210 70001211 4 20002 ATI211 253 60001 OSSOS FRAGMENTATS D'OSSERA211 36 60004 DEN AMB BRONZE. ROSARI211 1 60005211 5 60006212 1 13258 SF TAP212 1 50015213 70001

Pàgina 5

Catàleg de materials arqueològics recuperats a la intervenció arqueològica a la Basílica

dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona. Codi-068/11.

Làmina 1.

068/11-106-1. Fragment de vora d’escudella de ceràmica vidrada en blanca amb

decoració en blau de procedència barcelonina. La pasta és depurada i de color ocre. La

decoració està formada per un tema central format per un disc central de radis corbs i sis

filets paral·lels a la vora. Cronologia- segle XV-XVI

Làmina 2.


decoració en blau de procedència barcelonina. La pasta és depurada i de color ocre. De

la decoració només es conserven part dels filets paral·lels a la vora. Cronologia- segle

XV-XVI

068/11-119-2. Perfil sencer de tapadora de ceràmica comuna vidrada. La pasta és

depurada i de color vermellós, amb vidrat de color marró. Cronologia- segle XVI-XVII

Làmina 3.


decoració en blau i reflex de procedència valenciana. La pasta és depurada i de color

ocre. Decoració interior perduda i exterior de reflexos daurats amb el tema de cercles,

molt perduts. Cronologia- segle XV

Làmina 4.

068/11-127-1. Fragment de vora de plat de terra sigil·lada itàlica de la forma SIG. IT. 33

amb pasta i vernís típic. Cronologia- 1-50 dC.

068/11-127-2. Fragment de vora de plat de terra sigil·lada itàlica amb pasta i vernís típic.

Cronologia- segle I dC.

Làmina 5.

068/11-130-1. Fragment de vora de plat de ceràmica vidrada en blanca. La pasta és

depurada i de color ocre. Cronologia- segle XIV

Làmina 6.

068/11-101-1. Moneda de bronze de regnat de la reina Isabel II, amb data de 1846.

068/11-201-1. Sola de sabata de cuiro de nen.

068/11-201-2. Dues calaveres amb tíbies creuades de bronze que formarien part d’un

rosari. Cronologia mitjans segle XVIII- inicis segle XIX.

Làmina 7.

068/11-201-3. Creu de bronze i denes de fusta que formes part d’un rosari. La creu

podria ser del tipus on es representa a Santo Tomàs d’Áquino per una banda i per l’altra

una oració relacionada amb la creu. Cronologia segona meitat segle XVIII.

068/11-201-4. Crucifix de bronze am la representació de Crist. Cronologia del segle

XVIII.

Làmina 8.

068/11-202-1. Creu de fusta.

068/11-202-2. Sagrat Cor de Maria de bronze, on es poden veure al centres les lletres

“A” i “ M” entrellaçades i a sota d’aquestes les lletres “S” i “N”. Cronologia del segle

XVIII.

Làmina 9.

068/11-205-1. Amb aquest diferencial s’identifiquen diferents parts d’un rosari de la

Verge del Dolors. A les medalles dels misteris es representa per una banda, la Verge

dels Dolors i per l’altra, diferents dels dolors de la Verge, com poden ser: Fugida a

Egipte, Jesús al Temple, una crucifixió i una Pietat. La Medalla principal, representa

per una cara a la Verge del Dolors i per l’altra, a la figura de Crist envoltat per diferents

sants de l’orde dels Serfs de Maria, molt possiblement Sant Pelegrí Laziosi i Sant Felip

Benizzi.

Làmina 10

068/11-205-2. Medalla de bronze ovalada amb la representació per una banda de la

Verge del Carme i per l’altra banda de Sant Benet de Nursia.

068/11-205-3. Moneda de bronze fragmentada.

068/11-205-4. Moneda de bronze.


068/11-205-6. Moneda de bronze datada al 1774.

068/11-205-7. Peça de bronze on es pot veure el numero VII.


Làmina 11




068/11-205-13. Medalla de bronze circular amb la representació per una banda de la

Verge de Montserrat i per l’altra banda de Sant Benet de Nursia.

068/11-205-14. Medalla de bronze octogonal amb la representació per una banda d’una

sant no identificat i per l’altra banda, possiblement de la Puríssima.

Làmina 12

068/11-205-15. Botó de bronze, amb representació d’una flor.

068/11-205-16. Botó de bronze, amb representació d’una flor. Possible parella de

l’anterior.

068/11-205-17. Botó de bronze i os, amb quatre forats a la part òssia.

068/11-205-18. Bala de pasta vítria blava decorada amb línies i cercles en blanc i groc.

068/11-205-19. Botó d’atzabeja e forma quadrangular, amb quatre forats als costats.

068/11-205-20. Creu de fusta.

��

�� !"#�$�!��%�"�"!&'"��('$("��)"'�$�*!"'+(��, ��

��-./011

- 2�,

-./011�1-.�1

��

��

-./011�113�1

-./011�113�4

��-./011

- 2�,

�!"#�$�!��%�"�"!&'"��('$("��)"'�$�*!"'+(��, ��

��

��

-./011�14-�1

��-./011

- 2�,

�!"#�$�!��%�"�"!&'"��('$("��)"'�$�*!"'+(��, ��

��

��

-./011�145�1

-./011�145�4

��-./011

- 2�,

- 2�,

�!"#�$�!��%�"�"!&'"��('$("��)"'�$�*!"'+(��, ��

��

��

-./011�16-�1

��-./011

- 2�,

�!"#�$�!��%�"�"!&'"��('$("��)"'�$�*!"'+(��, ��

��

��

-./011�1-1�1

��-./011

- 2�,

�!"#�$�!��%�"�"!&'"��('$("��)"'�$�*!"'+(��, ��

-./011�4-1�1

-./011�4-1�4

��

��

-./011�4-1�7

��-./011

�!"#�$�!��%�"�"!&'"��('$("��)"'�$�*!"'+(��, ��

-./011�4-1�6

- 2�,

��

��

-./011�4-4�4

��-./011

�!"#�$�!��%�"�"!&'"��('$("��)"'�$�*!"'+(��, ��

- 2�,

-./011�4-4�1

��

�� -./011

�!"#�$�!��%�"�"!&'"��('$("��)"'�$�*!"'+(��, ��

- 2�,

-./011�4-2�1

��

��

-./011�4-2�6-./011�4-2�7

��-./011

�!"#�$�!��%�"�"!&'"��('$("��)"'�$�*!"'+(��, ��

- 2�,

-./011�4-2�4

-./011�4-2�2

-./011�4-2�.-./011�4-2�/-./011�4-2�5

��

��

-./011�4-2�1-

��-./011

�!"#�$�!��%�"�"!&'"��('$("��)"'�$�*!"'+(��, ��

- 2�,

-./011�4-2�11 -./011�4-2�14

-./011�4-2�16

-./011�4-2�17

��

��

-./011�4-2�12-./011�4-2�1.

��-./011

�!"#�$�!��%�"�"!&'"��('$("��)"'�$�*!"'+(��, ��

- 2�,

-./011�4-2�15

-./011�4-2�13-./011�4-2�1/

-./011�4-2�4-

ANNEX

FOTOGRAFIA

21/02/2012SANT JUST 068-11

Página 1

Número UE Descripció orientació1 Vista de la façana de la basílica de Sant Just i Pastor.2 Vista del carrer Rera de Sant Just, la cala es va practicar a tocar de la porta d'entrada.3 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nord.4 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nord.5 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.6 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.7 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.8 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.9 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.10 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.11 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des d'oest.12 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.13 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.14 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des de nordoest.15 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des d'oest.16 100 Numeració de les lloses de pedra del paviment. A la dreta es pot veure la porta d'accès al temple. Pressa des d'oest.17 100 Vista general del paviment, amb la porta d'accès a l'esquerra. Pressa des de sudest.19 100 Vista general de la pavimentació, abans d'iniciar la cala. Pressa des d'est.20 101 Capa de morter del paviment, amb la porta a la dreta. Pressa des de nord.21 101 Vista general de la cala. Pressa des d'oest.22 101 Vista parcial de la cala, a la part inferior es pot veure una rasa per situar cables de llum. Pressa des de sudoest.23 102,104 Vista general de la cala, a l'esquerra es pot veure la rasa 102.. Pressa des de sudest.24 102,104 Vista general de la cala. Pressa des de sudest.25 102,104 Detall de la rasa d'entrada de l'electricitat. Pressa des de sudest.27 106,107,108 Vista general, on es poden veure els diferents retalls. Pressa des de nordoest.28 106,107,108 Vista parcial dels diferents retalls. Pressa des de sudoest.29 106,107,108 Vista general dels diferents retalls, sense pissarra. Pressa des de sud.30 106,107,108 Vista general dels diferents retalls, sense pissarra. Pressa des de nordoest.31 107 Detall dels ossos sense connexió documentats. Pressa des de sudoest.32 107 Detall dels ossos sense connexió documentats. Pressa des de sudoest.33 109,113,116 Vista general dels retalls excavats. Pressa des d'oest.34 109,113,116 Vista general dels retalls excavats. Pressa des de nordoest.35 109,113,116 Vista general dels retalls excavats. Pressa des de sudoest.36 109,113,116 Vista general dels retalls excavats. Pressa des de sudoest.

21/02/2012SANT JUST 068-11

Página 2

Número UE Descripció orientació37 114 Vista general de la capa de morter localitzada. Pressa des de nordoest.38 114 Vista general de la capa de morter localitzada. Pressa des de sudest.39 112 Vista de la canalització que travessa la façana. Pressa des de nordest.40 119 Vista general de la cala desprès d'excavar 114. Pressa des de nordoest.41 119 Vista general de la cala desprès d'excavar 114. Pressa des d'est.42 119 Vista general de la cala desprès d'excavar 114. Pressa des d'est.43 120 Disposició dels ossos, es pot veure restes totalment o parcialment inconnexes. Pressa des de sudoest.44 120 Disposició dels ossos, es pot veure restes totalment o parcialment inconnexes. Pressa des de sudoest.45 120 Vista general de l'estrat. Pressa des de nordoest.46 119 Vista parcial del perfil amb l'acumulació d'ossos. Pressa des sudest.47 Vista de les restes ossies, on es poden veure les galeries de rates documentades. Pressa des de sudest.48 Vista de les restes ossies, on es poden veure les galeries de rates documentades. Pressa des de nordoest.49 122 Vista general de l'individu 1. Situat sota 112 i a tocar de la façana. Pressa des de nord.50 122 Situació i cota de l'individu 1. Pressa des de nord.51 122 Detall de l'individu 1. Pressa des de nord.52 124 Vista general de l'individu 2, a la dreta l'individu 1. Pressa des de nord.53 124 Vista general de l'individu 2 i la seva fossa. A la dreta de la pissarra l'inici del mur 137. Pressa des de nord.54 122,124 Vista general dels dos individus i la tercera fossa a l'esquerra. Pressa des de nord.55 122,124,125,126 Vista general dels dos individus i la fossa. Pressa des de nordoest.56 122,124,125, Vista general dels dos individus i la fossa. Pressa des de nord.57 122,124,125,126 Vista general dels dos individus i la fossa. Pressa des de sudest.58 122,124,125,126 Vista general dels dos individus i la fossa. Pressa des d'est.59 Zona acopi.60 125,126,127 Vista de l'estrat on estan retallades les fosses. Pressa des de nordoest.61 125,126,127 Vista de l'estrat on estan retallades les fosses. Pressa des de nordoest.62 125,126,127,130 Vista de l'estrat on estan retallades les fosses. Pressa des de sudoest.63 125,126,127,130 Vista de l'estrat on estan retallades les fosses. Inici mur 137. Pressa des d'oest.64 125,126,127,130,132 Vista de l'estrat on estan retallades les fosses. Inici mur 137. Pressa des d'oest.65 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de nordoest.66 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de nordoest.68 130,131,136,137 Vista general de la cala. Es pot veure el retall 130 al centre. Pressa des de sudest.69 130,131,136,137 Vista general de la cala. Es pot veure el retall 130 al centre. Pressa des de sudest.70 136,137 Vista general de la cala. Es pot veure el retall 130 al centre. Pressa des de sudest.71 136,137 Vista general de la cala. Es pot veure el retall 130 al centre. Pressa des de sudest.

21/02/2012SANT JUST 068-11

Página 3

Número UE Descripció orientació72 136,137 Vista general de la cala. Es pot veure el retall 130 al centre. Pressa des de sudoest.73 136,137,132 Vista parcial de la cala Pressa des de sud.74 112,136,137, 134. Vista parcial de la cala, on es pot veure la banqueta de la façana. Pressa des d'oest.75 112,132, 134, 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de nordoest.76 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de nord.77 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de sudest.78 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de sudest.79 136,137 Vista general de la cala. Pressa des de sud80 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de nordoest81 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de nordoest82 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de sudest83 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de sudest84 136,137 Vista parcial de la cala. Pressa des de sudest85 136,137 Vista de la relació entre les estructures. Pressa des de sudest86 136,137 Vista general de la cala. Pressa des de sudest87 136,137,132 Vista parcial de la cala, perfil oest de la cala. Pressa des de sudoest88 112,137,134 Vista parcial de la cala, perfil oest de la cala. Pressa des d'est89 112,132,134,137 Vista general de l'estrat. Pressa des de nordoest90 112,132,134,137 Vista general de l'estrat. Pressa des de nordoest91 112,137,134 Vista general de l'estrat. Pressa des de nord92 136,137 Vista general de les diferents estructures. Pressa des de sudest93 136,137,132 Vista parcial de la cala. Pressa des de sud94 138,139 Vista general dels estrats. Pressa des de nordoest95 138,139 Vista general dels estrats. Pressa des de nordoest96 138,139 Vista general dels estrats. Pressa des de sudest97 112,134 Vista general del perfil est de la cala. Pressa des de nord98 137,138 Vista general de la cala. Pressa des de nordoest99 132,137 Vista general de la cala. Pressa des d'oest100 132,142 Vista de la banqueta amb el arc a la zona inferior. Pressa des d'est26 102,104 Vista de detall de la rasa i el morter. Pressa des d'est.18 100 Vista general del paviment, amb la porta al costat esquerre. Pressa des d'est101 137,139 Vista parcial del perfil nord de la cala. Pressa des de sudest102 119,120,132,137 Vista general de la cala. Pressa des de sud103 132,137,139 Vista en alçat de la banqueta 132. Pressa des de sudoest

21/02/2012SANT JUST 068-11

Página 4

Número UE Descripció orientació104 137,139 Relació entre el mur i l'estructura. Pressa des de nordest105 137,139 Relació entre el mur i l'estructura. Pressa des de nordest106 137,132 Vista del perfil nord de la cala, a la zona entre el mur i la banqueta. Pressa des de sudest107 140 Canvi d'estrat sota 138 Pressa des de nordoest108 140 Canvi d'estrat, el mur 137 està a la dreta. Pressa des de nordoest109 140 Vista de la relació dels estrats amb 137. Pressa des de nordoest110 137 Vista en alçat del mur 137, a la part inferior es pot veure la banqueta. Pressa des de nord111 137 Vista en alçat del mur 137 amb l'estratigrafia associada. Pressa des de nord112 137,139 Relació entre el mur i l'estructura. Pressa des d'est113 137,139 Relació entre el mur i l'estructura. Pressa des d'est114 137 Nucli del mur 137 al perfil nord de la cala. Pressa des d'est115 137,139 Relació entre les dues estructures. Pressa des d'est116 142,143 Arc de la banqueta 134 i el seu rebliment. Pressa des de nordest117 142 Detall de les marques d'encofrat de l'arc. Pressa des de nordest118 142 Detall de les marques d'encofrat de l'arc. Pressa des de nordest119 142 Detall de les marques d'encofrat de l'arc. Pressa des de nordest120 137,139 Relació entre les dues estructures al costat nord de la cala. Pressa des de nordest121 137,139 Relació entre les dues estructures al costat nord de la cala. Pressa des de nordest122 119,120,137,139 Vista del perfil nord de la cala. Pressa des d'est123 119,136,138,140 Vista del perfil sud de la cala, entre 132 i 137. Pressa des de nordoest124 132,137 Vista del perfil est de la cala. Pressa des de sudoest125 134,137,139 Vista dels perfils oest i nord de la cala. Pressa des d'est126 112,137,132,134 Vista pacial de la cala. Pressa des de nordoest127 134 Vista en alçat de la banqueta. Pressa des de nord128 137,139 Relació entre ambdues estructures. Pressa des de sudoest129 137,139 Vista general de la cala. Pressa des de sudest130 137 Vista del perfil nord de la cala. Pressa des de sudest131 134 Vista del perfil oest de la cala. Pressa des d'est132 112,137. Vista general final de la cala. Pressa des de nordoest133 139 Vista en planta de l'estructura. Pressa des de nordoest134 134,137 Vista del perfil est de la cala. Pressa des de sudoest135 141 Estrat localitzat de forma marginal. Pressa des de sud136 137 Vista final del perfil nord de la cala. Pressa des d'est137 134,137 Vista final del perfil nord i oest de la cala. Pressa des d'est

21/02/2012SANT JUST 068-11

Página 5

Número UE Descripció orientació138 134 Vista en alçat de la banqueta. Pressa des d'est139 132 Vista en alçat de la banqueta. Pressa des de sud140 132,137 Vista parcial del perfil est de la cala. Pressa des de sudoest141 137 Vista del perfil sud de la cala. Pressa des de nordoest142 137,139 Vista final en planta de la cala. Pressa des de nordoest143 112,134,137 Vista de les diferents estructures del perfil sud. Pressa des de nord144 112,134,137 Vista de les diferents estructures. Pressa des de nord145 137,139 Vista en planta de les dues estructures. Pressa des de nordest146 Vista general de la cala. Inici del cobriment. Pressa des de sudest147 112,134 Vista del perfil oest de la cala. Pressa des de nordest148 132 Vista en alçat de la banqueta. Pressa des de sudoest149 132 Vista en alçat de la banqueta. Pressa des de sudoest150 134 Vista en alçat de la banqueta i el seu arc. Pressa des de nordest151 142 Vista de l'arc. Pressa des de nordest152 142,143 Vista de l'arc i el seu rebliment, a la dreta es pot veure l'estructura on recolza. Pressa des de nordest153 142,143 Vista de l'arc i el seu rebliment, a la dreta es pot veure l'estructura on recolza. Pressa des d'est154 142 Detall de l'estructura on recolza l'arc. Pressa des d'est155 142 Detall de les marques de l'encofrat. Pressa des de nordest156 142 Detall de les marques de l'encofrat. Pressa des de nordest157 Documentació que acompanya els ossos humans dipositats a la cala.158 Documentació que acompanya els ossos humans dipositats a la cala.159 Protecció de les estructures amb geotextil. Pressa des de sudest160 Disposició de les capses amb els ossos humans. Pressa des de nordoest161 Disposició de les capses amb els ossos humans. Pressa des de nordoest162 Disposició de les capses amb els ossos humans. Pressa des de nordoest163 Disposició de les capses amb els ossos humans. Pressa des de nordoest164 Disposició de les capses amb els ossos humans. Pressa des de nordoest165 Disposició de les capses amb els ossos humans. Pressa des de nordoest166 Cobriment de les capses dels ossos humans. Pressa des de nordoest167 Cobriment de la cala. Pressa des de sudest168 Compactació del rebliment. Pressa des de sudoest169 Protecció amb geotextil. Pressa des de sud170 Protecció amb geotextil. Pressa des d'est171 Cobriment de la cala. Pressa des de sudest

21/02/2012SANT JUST 068-11

Página 6

Número UE Descripció orientació172 Cobriment de la cala. Pressa des de sudest173 Cobriment de la cala. Pressa des d'est174 Cobriment de la cala. Pressa des d'est175 Repavimentació amb les lloses de pedra. Pressa des d'est176 Repavimentació amb les lloses de pedra. Pressa des d'est177 Repavimentació amb les lloses de pedra. Pressa des d'est178 Repavimentació amb les lloses de pedra. Pressa des d'est179 Repavimentació amb les lloses de pedra. Pressa des d'est180 Repavimentació amb les lloses de pedra. Pressa des de sudest181 Repavimentació amb les lloses de pedra. Pressa des d'est182 Acabat de la pavimentació de les lloses. Pressa des de sudoest183 Acabat de la pavimentació de les lloses. Pressa des de sudoest184 Acabat de la pavimentació de les lloses. Pressa des d'est185 Acabat de la pavimentació de les lloses. Pressa des de sudest186 Vista final de la cala. Pressa des de sudoest187 Vista de la situació de la cala respecte al carrer rera de Sant Just.188 Vista del perfil est de la cala. Pressa des de sudoest189 141 Vista general de l'estrat. Pressa des de sud190 137 Vista parcial del perfil nord. Pressa des de sudest191 137 Vista del nucli de 137. Pressa des de sudest192 139 Vista en alçat de l'estructura 139. Pressa des de sudest193 139 Vista en alçat de l'estructura 139. Pressa des de sudest194 137 Vista en alçat del mur. Pressa des de nord195 137 Vista en alçat del mur, cara exterior nord. Pressa des de sudoest196 137 Detall del parament del mur. Pressa des de nordest197 Vista de la nau i la situació de la carpa per protegir les tombes. Pressa des de nordest198 Vista de la nau i la situació de la carpa. Pressa des d'est199 200 Vista de la primera tomba oberta. Inscripció200 200 Vista de la primera tomba oberta. Inscripció201 200 Vista general de la primera tomba oberta. Pressa des de sudoest202 200 Vista general de la primera tomba oberta. Pressa des de nord203 Vista general del treballs.204 Treballs d'obertura de les tombes.205 Treballs d'obertura de les tombes.

21/02/2012SANT JUST 068-11

Página 7

Número UE Descripció orientació206 200, 201 Vista de la tomba, una vegada oberta. Pressa des de sudoest207 200, 201 Vista de la tomba, amb l'ossera a l'esquerra de la imatge. Pressa des de sudoest208 200, 201 Vista de la tomba, amb l'ossera a l'esquerra de la imatge. Pressa des de sudoest209 200, Vista del costat sud de la tomba. Pressa des de nordoest210 201 Vista del rebliment, on es poden veure les restes de fusta. A l'esquerra, es pot veure la columna. Pressa des de sudoest211 201,211 Vista dels dos rebliment de la tomba. Pressa des de nord212 201 Vista del rebliment general, al fons al banqueta de la nau. Pressa des de nordoest213 200 Vista de l'ossera. Pressa des de nordest214 209 Estructura i la seva relació amb l'estructura de la tomba. Pressa des de sudest215 201 Detall rebliment. Pressa des de sudest216 201 Detall rebliment. Pressa des de sudest217 202 Diferents fustes localitzades al fons de la tomba. Pressa des de sudoest218 202 Diferents fustes localitzades al fons de la tomba. Pressa des de sudoest219 200,207,209 Vista del perfil nord de la tomba. Pressa des de sudest220 202 Detall de les fustes. Pressa des de sudoest221 202 Detall de les fustes. Pressa des de sudest222 202 Detall de les fustes. Pressa des de sudest223 202 Detall de les fustes. Pressa des de sudest224 200 Tomba després de la seva excavació Pressa des d'oest225 200 Tomba després de la seva excavació Pressa des de nordoest226 200 Tomba després de la seva excavació Pressa des de sudest227 200 Detall mur ossera i relació amb 207. Pressa des de nordest228 200,209 Relació entre l'ossera i les diferents estructures. Pressa des de sudest229 200,207,209 Relació entre l'ossera i les diferents estructures. Pressa des de sudest230 200,207,209 Relació entre l'ossera i les diferents estructures. Pressa des de sudest231 200 Detall del mur de l'ossera. Pressa des de nordest232 200 Detall del mur de l'ossera. Pressa des de nordoest233 200, 207 Detall del mur de l'ossera. Pressa des de nordest234 200, 213 Alçat de la fonamentació gòtica a l'nterior de la tomba. Pressa des de nordoest235 200,213 Alçat de la fonamentació gòtica a l'nterior de la tomba. Pressa des de nordoest236 200,213. Alçat de la fonamentació gòtica a l'nterior de la tomba. Pressa des de nordoest237 200,213 Detall de la fonamentació i la tapa de la tomba. Pressa des de nordoest238 200 Detall de la llosa de l'inscripció des de l'interior. Pressa des de nordoest239 213 Detall de la fonamentació de la nau. Pressa des de nordoest

21/02/2012SANT JUST 068-11

Página 8

Número UE Descripció orientació240 200 Restes d'alguna estructura no identificada al mur est de la tomba. Pressa des d'oest241 207,209 Detall de la relació entre les dues estructures. Pressa des de sudest242 207,209 Detall de la relació entre les dues estructures. Pressa des de sudest243 207,209 Detall de la relació entre les dues estructures. Pressa des de sudest244 200, 207,209 Detall de la relació entre les tres estructures. Pressa des de sudest245 200, 207,209 Detall de la relació entre les tres estructures. Pressa des de sudest246 200, 207,209 Detall de la relació entre les tres estructures. Pressa des de sudest247 207,209 Relació entre les estructures. Pressa des de sudest248 207 Vista de la seva base. Pressa des de sudest249 207,209 Vista de la relació entre ambdues estructures. Pressa des de sudest250 207 Vista de la base de la columna. Pressa des de sudest251 207,209 Relació entre les dues estructures. Pressa des de sudest252 207,209 Relació entre les dues estructures. Pressa des de sudest253 209 Vista de l'alçat de l'estructura. Pressa des de sudest254 207,209 Relació de detall entre ambdues estructures. Pressa des d'est255 200,207,209 Vista en planta de les estuctures. Pressa des de sudest256 200,203,207,209 Vista de les dues tombes amb la columna. Pressa des de sudest257 200,203,207,209 Vista de les dues tombes amb la columna. Pressa des de sudest258 200,207,209 Vista de les estructures. Pressa des de sudest259 200,207,209 Vista en planta de les estructures. Pressa des de sudest260 200,207,209 Vista en planta de les estructures. Pressa des de sudest261 200,209 Relació entre la tomba i l'estructura. Pressa des de sudoest262 200,209 Relació entre la tomba i l'estructura. Pressa des de sudoest263 200,207,209 Vista de les diferents estructures. Pressa des de sudoest264 207,209 Vista en planta de les estrutures. Pressa des de nordest265 207,209 Vista en planta de les estructures. Pressa des de nordoest266 207,209 Vista en planta de les estructures. Pressa des de nordest267 207,209 Vista de l'alçat de la columna. Pressa des de nordest268 200,207,209 Vista en perfil de la columna. Pressa des de sudest269 200,207,209 Vista del perfil de la columna. Pressa des de sudest270 207,209 Vista de detall de la relació entre les estructures. Pressa des de sudest271 207 Detall de la columna de granit i l'encaix. Pressa des d'est272 200,207,209 Vista de les diferents estructures. Pressa des d'est273 200,207,209 Vista de les diferents estructures. Pressa des de nordest

21/02/2012SANT JUST 068-11

Página 9

Número UE Descripció orientació274 200,207,209 Vista de les diferents estructures Pressa des de nordest275 Treballs d'apertura de la tomba.276 204 Estrat de rebliment de la tomba. Pressa des de sud277 204 Estrat de rebliment de la tomba. Pressa des de sudest278 205 Estrat orgànic de la tomba. Pressa des de sudest279 205 Estrat orgànic de la tomba. Pressa des de sudest280 205 Estrat orgànic de la tomba. Amb l'ossera al fons. Pressa des de sudest281 205 Estrat orgànic de la tomba. Amb l'ossera al fons. Pressa des de sudest282 203,207,210 Vista de les estructures a la tomba. Pressa des de sudest283 206 Paviment de la tomba. Pressa des de nordoest284 206 Paviment de la tomba. Pressa des de sudest285 206 Paviment de la tomba. Pressa des de sudest286 206 Paviment de la tomba. Amb la columna a la part inferior dreta. Pressa des de sudest287 206,207,210 Vista del paviment i les estructures anteriors. Pressa des de sudest288 206,207,210 Vista del paviment i les estructures anteriors. Pressa des de sud289 203 Vista de l'obertura de l'ossera. Pressa des de sudest290 203 Foto feta de l'ossera, a la part inferior es pot veure una pedra picada. Pressa des de sudest291 203 Detall de la pedra, que es similar a les de la base de la columna. Pressa des de sudest292 207,210 Vista de les estructures. Pressa des de nordoest293 210 Vista de l'estructura. Pressa des de nordoest294 207,210 Vista de la relació de les diferents estructures. Pressa des de nordoest295 207, 210 Vista de la relació de les diferents estructures. Pressa des de nordoest296 210 Vista de detall de l'estructura. Pressa des de nordoest297 207 Vista de la columna i la seva relació amb la tomba. Pressa des de nordoest298 207,210 Vista de les estructures a la tomba. Pressa des de nordest299 207,210 Vista de les estructures situades a la tomba. Pressa des de nordoest300 207,210 Vista de les estructures situades a la tomba. Pressa des de sud301 Treball de reposició de les lloses de la tomba.302 Treball de reposició de les lloses de la tomba.303 Treball de reposició de les lloses de la tomba.304 Treball de reposició de les lloses de la tomba.305 203 Vista de la llosa de pedra amb inscripció. Pressa des de nordest306 Vista de les tombes després de tancar-les. Pressa des de sudoest307 Vista de les tombes després de tancar-les. Pressa des de sud

21/02/2012SANT JUST 068-11

Página 10

Número UE Descripció orientació308 Roda de premsa309 Roda de premsa310 Roda de premsa311 Roda de premsa312 Roda de premsa313 Roda de premsa314 Roda de premsa315 Roda de premsa

ANNEX

DIPÒSIT DEFINITIU DE LES RESTES

ANTROPÒLOGIQUES DE LA UE 119.

En el decurs de la intervenció arqueològica portada a terme s’han recuperat a

l’entorn de 600 restes òssies humanes, tant ossos sencers com fragmentats,

enterrats a una ossera situada a la zona del deambulatori de la basílica dels

Sants Just i Pastor. Aquestes restes, completament descontextualitzades a

causa de les diferents reformes de l’espai, no permeten aportar una millora del

coneixement científic d’aquest sector de la ciutat ni de l’edifici on s’han

documentat més enllà de la ubicació d’aquesta zona d’ossera, que d’altra

banda no s’ha excavat totalment.

Per aquestes raons es va demanar el dipòsit de les restes òssies al subsòl del

mateix deambulatori on van ser estretes.

El dipòsit s’ha fet en caixes de plàstic rígid, cobertes amb fusta, amb una

identificació a l’interior de cadascuna de les caixes de la intervenció, la direcció,

el codi d’intervenció, i la unitat estratigràfica corresponent.

Per tal de poder situar la seva ubicació s’adjunten dos plànols amb la seva

situació dins de la zona excavada i una secció, així com les fotografies

identificades entre els números 157 i 166.

A continuació es reprodueix la resolució de la Direcció General del Patrimoni

Cultural.

�

��

��

�� !��"��

#�� $%��

��"��&��

!��'(��)�� !�*+��*��+,�-��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

� ��

��

��

��

�

��

��

�� !"��#$�%��%�#"$��#��$�#��&�'()�*"��

+��

,'-��'��,'$.$��%$�#� "�#��/$�0'��$��'��%$�#�1-�#�� "�#��,$�#��$��"'$#��

�2,3%24�5+%4+%6�457,78392:;+%

text sant just -...

Documents