terres de l'ebre - reserva biosfera - mercat central tortosa - 2

www.youtube.com/embed/eoYR1W2ugL8?rel=0

http://goo.gl/maps/zJge3

http://goo.gl/maps/kewdZ

https://es-es.facebook.com/mercatdetortosa

[email protected]

[email protected]

http://risaquerol.com/

Catalunya Amunt i AvallAgraeix la col·laboració

dels municipis que han cedit algunes de lesfotografíes que il·lustren aquest llibre.

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre sense autorització de l’autorTerres de l'Ebre

© de les fotografies: Joan OlivaEdita: Catalunya Amunt i [email protected]

Retoc i maquetació: Roberto RodríguezCoordinadora comercial: Raquel Moreno

Direcció: Joan Oliva

Terres de l'EbreRESERVA DE LA BIOSFERA

Índex

Ribera d'Ebre .................................................5 Terra Alta ....................................................193

Terres de l'ebre

Ascó............................................................... 58Benissanet ................................................... 128Editorial............................................................ 7Els Municipis.................................................. 26Flix ................................................................. 27García ............................................................ 86Ginestar ....................................................... 172La Gastronomia ............................................. 24La Palma d’Ebre ............................................ 50La Torre de l’Espanyol ................................... 68Miravet ......................................................... 134Móra d’Ebre ................................................. 112Móra la Nova ................................................. 96Rasquera ..................................................... 182Riba-roja ........................................................ 42Tivissa ......................................................... 152Vinebre .......................................................... 74

Anem amb Bici ............................................ 213Arnes ........................................................... 340Art al Ras ..................................................... 212Batea ........................................................... 238Bot ............................................................... 312Caseres ....................................................... 356Corbera d’Ebre ............................................ 260Editorial........................................................ 195El Paisatge del Vi ........................................ 208Els Municipis.................................................218Festes i Tradicions ........................................216Gandesa ...................................................... 272Gaudiu de la Terra Alta .................................217Horta de Sant Joan ..................................... 322La Fatarella ...................................................219La Gastronomia ............................................214La Pobla de Massaluca ............................... 228La Ruta de l’Oli .............................................210La Via Verda .................................................211Parc Natural dels Ports ................................ 200Pinell de Brai ............................................... 294Prat de Comte ............................................. 304Terra Alta ..................................................... 198Vilalba dels Arcs .......................................... 254

Baix Ebre ....................................................365 El Montsià ...................................................537

Terres de l'ebre

Aldover ........................................................ 404Alfara de Carles ........................................... 430Baix Ebre ..................................................... 370Benifallet ...................................................... 385Bítem ........................................................... 476Camarles ..................................................... 498Campredó .................................................... 485Deltebre ....................................................... 490Editorial........................................................ 367El Perelló ......................................................514El Riu Ebre .................................................. 378Els Municipis................................................ 384Els Ports ...................................................... 424Els Reguers ................................................. 423Jesús ............................................................410La Gastronomia ........................................... 382L’Aldea ........................................................ 486L’Ametlla de Mar .......................................... 520L’Ampolla ..................................................... 500La Via Verda ................................................ 379Mapa............................................................ 368Parc Natural del Delta ................................. 370Parc Natural dels Ports ................................ 372Paüls ............................................................ 400Roquetes ......................................................416Tivenys ........................................................ 478Tortosa ......................................................... 434Vinallop ........................................................ 484Xerta ............................................................ 393

Alcanar .........................................................616Amposta ...................................................... 692Editorial........................................................ 539El Montsià .................................................... 545El Parc Natural del Delta de l’Ebre......... .....547El Parc Natural dels Ports....................... .....550Freginals .......................................................674Godall .......................................................... 666La Comarca ................................................. 558La Galera ..................................................... 658La Gastronomia, Fires i Festes Populars .....557La Sénia ...................................................... 644Les Cases d’Alcanar .................................... 606Mas de Barberans ....................................... 652Masdenverge ............................................... 686On la terra abraça al mar ................................580Santa Bàrbara ............................................. 680Sant Carles de la Ràpita......................... .....581Sant Jaume d’Enveja ................................... 559Ulldecona..................................................... 625

Comarquesde Catalunya

Ribera d'Ebre

EditorialEl recorregut per terres de la comarca de la Ribera d'Ebre, m'ha portat a la ment records de la meva infància, encara que molt difuminats pel pas del temps. Records entranyables i familiars rebuts del meu avi, Joaquín Oliva Pedret i del meu pare, Joan Oliva Camps, oriünds del que ells anomenaven "els Masos" (Móra la Nova), lloc on jo arribava amb el meu pantalons curts i els meus deures per passar unes curtes vacances a casa de la tia Mundeta.Recordo perfectament les hores de viatge en aquells vagons incòmodes de fusta i també la fumera de les locomotores de carbó i record igualment la cisterna interior de la meva tia de la qual pujàvem l'aigua amb el típic cub lligat a una corda, o la carnisseria de " Coco Pere "on compràvem la carn.

El meu avi Joaquim, de la família de "Ca Favero" va vendre el que de valor tenia i se'n va anar a Barcelona per al que en aquells temps es coneixia com "Fer les Amèriques", però mai va creuar el mar, va adquirir un bar a cert carrer del Paral·lel barceloní i va acabar els seus dies a la barriada de Sants.

Els lectors amics em permetran i perdonaran aquesta petita llicència personal, però m'he sentit en la necessitat de recordar uns temps diferents de la realitat del que he pogut trobar en la meva recent estada.

Actualment, la Ribera d'Ebre i tots els seus municipis són un gresol admirable de contrastos i un territori perfectament adaptat a les necessitats de la vida actual, sense oblidar les tradicions que els anys han deixat de la seva vella i entranyable història.

Capvespre al Ebre

Catalunya Amunt i Avall10

Ribera d’Ebre 11

Capvespre al Ebre


Ribera d’EbreA la comarca de la Ribera d'Ebre podem arribar per diferents camins o carreteres. Des del Priorat, des del Baix Ebre, des de la Terra Alta, també per la Comunitat d'Aragó o des de la carretera que prové de Lleida.

Des de qualsevol dels punts de la nostra arribada, podrem comprovar que poques de les comarques de Catalunya són comparables a la diversitat del paisatge i l'orografia d'un terreny tan sorprenent i admirable com el de la Ribera.

Aquesta orografia marcada a través de la història pel riu, converteix la vall interior en receptor dels dos ecosistemes més importants, el fluvial i el de muntanya, el que afavoreix el cultiu d'abundants fruiters i millora la qualitat i quantitat de les seves plantacions de vinya i oliveres.

La comarca, amb prop de 24.000 habitants i 825.000 km2, s'estén per 40 quilòmetres que s'estenen a banda i banda de l'Ebre, prop del qual, es troben la majoria dels seus 14 municipis i tres pobles pertanyents a Tivissa.

Ribera d’Ebre 13

Ribera d’Ebre 191

De vegades, he comentat amb els amics que segueixen el meu treball, que em fatiga més posar lletra als llibres que vaig editant, de realitzar les fotografies que els il·lustren. Viatjar, buscar ermites amagades i oblidar-me de l'hora de dinar mentre visito alguns petits pobles perduts per les muntanyes, em produeix un plaer difícil d'explicar per qui no l'hagi experimentat. Tinc una certa edat (no una edat certa), en la qual els ossos reclamen un bon greixatge abans de la marxa, però tot i això, em fatiga més escriure que fotografiar. No obstant això, ja he descobert el perquè.

Les imatges, per si soles, poden mostrar tota la bellesa de l'entorn que capta la càmera, però el més difícil és narrar en unes quantes quartilles, tota la bellesa que la càmera ha gravat i aquest esforç mental és més esgotador, si més no per a mi , que les llargues caminades diàries. La Ribera d'Ebre, en aquest sentit, és una comarca a la qual el riu i les poblacions que hi banyen els seus peus, li confereixen una fotogènia que facilita la tasca del fotògraf. En aquest sentit, doncs, si el llibre, fotogràficament, mereix l'aprovació dels lectors, la meitat de l'èxit és gràcies a la bellesa de la comarca.

Adéu, Ribera d'Ebre.


Terra Alta

Horta de Sant Joan

Horta de Sant Joan

EditorialHavent recorregut com a autor de les fotografies, les tres comarques restants de les Terres de l'Ebre, se’m fa difícil traslladar al lector les contínues sensacions que el meu caminar per la Terra Alta m'ha ofert. Acostumat a la companyia de l'Ebre o del Mediterrani i a perdre’m en la grandiositat del Delta, el contrast amb la tranquil·litat dels pobles i l'agressiva orografia de gairebé tota la comarca, va significar, al principi, una mica difícil d'assimilar.

En un principi, perquè en acabar el meu recorregut fotogràfic, em dono el perfecte compte de lo afortunat que em sento de vegades, de poder combinar la meva tasca professional amb el plaer. Passejar pels centres medievals d'algunes poblacions, xerrar amb la seva gent i detenir-me a reposar forces a qualsevol fogó acollidor del meu recorregut, són plaers que difícilment oblidaré. Si a més, a la taula no falta el famós vi del lloc, s'ha d'entendre perfectament que em senti afortunat. El meu agraïment a les bones persones que m'han ajudat en la localització d'alguns dels difícils paratges que incloc en el llibre. Segur que hi tornaré.

Consell Comarcalde la Terra Alta

Edicions Turístiques

Terra Alta

La comarca de la Terra Alta forma part, juntament amb el Montsià, el Baix Ebre i la Ribera d'Ebre, del quartet de les comarques de l'extrem sud de Catalunya que configuren un territori anomenat "Terres de l'Ebre".

També coneguda com a paradís rural, Terra Alta és una comarca formada per dotze municipis d'una gran varietat paisatgística. A diferència de les seves properes germanes, no presumeix del curs de l'Ebre, ni els seus municipis estan banyats per les aigües del mediterrani, però té un allotjament rural i l'activitat pròpia dels pobles que han sabut mantenir les tradicionals costums agràries, activitat a la que han dedicat el seu esforç la majoria dels seus habitants i que ha permès resguardar el llegat d'un paisatge de gran valor cultural i un notable patrimoni històric.

Art al Ras i les Roques de Benet


Espais com el Parc Natural dels Ports, la Serra de Pàndols i Cavalls o l’amagat paratge de la Fontcalda, entre molts altres significatius, configuren un veritable mosaic de colors, sensacions i ambients on transcorren rutes i itineraris gastronòmics, històrics, religiosos i artístics que, de ben segur, no deixaran indiferents al visitant.

La Ruta de la Pau, que transcorre pels espais de la Batalla de l'Ebre, el Camí de Sant Jaume, l'itinerari escultòric Art al Ras, les rutes del Vi i l'Oli, juntament amb el recorregut de la Via Verda per l'antiga línia ferroviària de la Vall de Zafán i la Xarxa Ciclista per diferents camins de la comarca, són algunes de les atractives apostes a través de les quals podrem descobrir els encants de Terra Alta.

Parc Natural dels Ports

L'esclat de la primavera

Terra Alta 201

L'esclat de la primavera

203

El Toll del Vidre

Els Ports, com habitualment és conegut el Parc Natural, és el massís muntanyós que pertany a les províncies de Tarragona, Terol i Castelló i és el punt de reunió de les comarques catalanes del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. Els recursos naturals d'aquests paratges, com la caça, la ramaderia, l'aigua, la fusta i els antics forns de calç i els pous de neu, certifiquen la vella presència humana des de temps prehistòrics.

Els primers pobladors estables del massís van ser els ibers, posteriorment, els àrabs van fer acte de presència, i a aquest assentament àrab pertanyen els primers cultius i aprofitaments de la terra per a tasques agrícoles. Aquesta presència humana va rebre un fort impuls després de la conquesta cristiana del territori, que va seguir ampliant la seva població durant els segles XII i XIII i aquesta tendència s'ha anat mantenint fins a principis del segle actual, quan la completa desaparició de les activitats agrícoles, l'abandonament dels costums ramaders i l'escassetat obligada de l'aprofitament de la fusta, han afavorit el creixement del bosc dels Ports i el retorn al seu aspecte primitiu.


Baix Ebre

El Delta

El Delta

EditorialAl lector

Havent col·laborat en qualitat de fotògraf amb diferents editorials turístiques, la meva marxa professional en aquest camp m'ha dut a recórrer bona part del territori espanyol, oblidant de forma imperdonable els atractius que atresora en aquest sentit el meu estimat país, Catalunya.

Em sento culpable de l'oblit i, conscient d'això, em proposo dedicar bona part del meu temps a recórrer totes i cadascuna de les 41 comarques catalanes per a intentar plasmar en imatges les arrels i la història dels seus pobles, els seus costums i el llegat del conjunt cultural i arquitectònic que la meva benvolguda càmera pugui localitzar. Si ho aconsegueixo i en cadascuna d'elles trobo atractius com els quals tanca el present volum dedicat al Baix Ebre , el meu esforç es veurà completament recompensat.

El contingut d'aquest llibre intenta incloure part dels més importants d'aquesta comarca, encara que difícilment podré aconseguir-ho en tan poc espai. La bellesa de les poblacions properes a l'Ebre, la majestuositat del Delta i l'agressiva geografia dels Ports se’m fa una mica difícil, però vaig a intentar-ho. Si us sembla bé, acompanyeu-me per favor.

L'autor.

Terra alT

a

MonTsià

ribera d'ebre

Mar M

ediTerrània

ribera d'ebre


Els 991,6 km2 que configuren el territori del Baix Ebre inclouen dos dels majors atractius de la comarca, el Parc Natural del Delta de l'Ebre i el dels Ports. El Delta de l'Ebre ocupa 320 km2 de l'espai total de la comarca i és la major superfície humida del territori català i el primer hàbitat aquàtic del mediterrani després de la Camarga en el país veí francès. També és el segon espai natural del sòl espanyol, únicament superat pel parc “Nacional de Doñana” i ha estat distingit per la Comunitat Europea amb la declaració de Zona Especial de Protecció per a les Aus. El Parc té un destacat paper biològic per al refugi d’aproximadament 350 espècies d'aus que gaudeixen de les 8.000 Ha de la seva cuidada ubicació; les restants estan dedicades a l'explotació agrícola, especialment arrossars, un 63%, i una petita zona està reservada als fruiters.

En un primer moment, trobar els llocs més atractius del Delta resultarà una mica difícil sense gaudir de l'ajuda d'alguns dels llocs d'informació del Parc, entre ells l’Ecomuseu, del qual rebrem informació que ens permetrà recórrer-lo amb més facilitat. Especialment les zones del Canal Vell i el Garxal són recomanables per a l'observació de les aus.

Baix Ebre

El Delta de l'Ebre

Baix Ebre 371

El Delta de l'Ebre


El Parc Natural dels Ports és una zona agresta i espectacular d'una mica més de 35.000 Ha repartides per 9 municipis del Baix Ebre, la Terra Alta i el Montsià, amb una espectacular vegetació de flora endèmica que constitueix el perfecte refugi d'una de les més importants reserves de cabra salvatge de tota la Península Ibèrica.

El massís dels Ports s’estén per terres de les comunitats valenciana i aragonesa i comprèn bona part de les altures de la comarca, entre elles el Mont Caro. Altres formacions de menor altitud són conegudes amb el nom de “moletes”, moleta Rodona, moleta d’en Garí, moleta d’Alfara, o la moleta Castellona.

Parc Natural dels Ports

Els Ports. Capra hispanica

Baix Ebre 373

Els Ports. La Caramella


La fauna dels Ports

Baix Ebre 375

La fauna dels Ports


La gran diversitat de biòtops que presenta els Ports permet l'establiment d'una rica i variada fauna. La fauna del Parc presenta un elevat interès, no solament per l'abundància d'espècies sinó també perquè recull alguns animals endèmics o molt rars de la fauna catalana; aus rapinyades com el voltor i l'àliga; la cabra salvatge, la llúdriga, el senglar, l'esquirol i l'escorpí, tenen el seu refugi al Parc. Des de Tortosa el començament de la visita es troba partint de Roquetes i el camí circula per una carretera en franc ascens i molt sinuosa en el seu tram final, batejada amb notable encert com la carretera del Caragol. De totes maneres, la bellesa del diferent panorama bé mereix un petit esforç. La visita als Ports és una cita ineludible per a quins visitin el Baix Ebre.

Els Ports

Baix Ebre 377

Els Ports. Cova de la Menta

La flora del ToscarLa flora del Toscar


Un altre dels atractius naturals del Baix Ebre serpenteja alegrement entre algunes de les seves afortunades poblacions. L'Ebre penetra a la comarca per la veïna Ribera d‘Ebre, banyant en primer lloc les cases inferiors de Benifallet mentre, impetuós i irrefrenable es dirigeix a la seva desembocadura en l'extrem

sud del Delta, no sense abans presentar les seves credencials a les poblacions que troba en el seu recorregut. El riu permet gaudir d’una naturalesa espectacular i les seves capritxoses aparicions a banda i banda de la carretera per la qual discorre, tenen l’afegit encant de les zones muntanyenques que ho emmarquen.

El Riu Ebre

L'Ebre L'Ebre

Baix Ebre 379

La Via Verda és el recorregut per una ruta turística que circula pel vell itinerari ferri de la “Vall de Zafán”, un curt intent frustrat d'unir els municipis de la “Pobla de Híjar” i Sant Carles de la Ràpita que únicament va durar 31 anys. El traçat, de poc més de 22 km per terres del Baix Ebre, està perfectament habilitat en l'actualitat per a recorreguts a peu o amb bicicleta, encara que també es pot realitzar a lloms d'alguna cavalcadura, sempre a través de camins estrets i ben senyalitzats que traspassen antigues estacions, ponts i algunes zones d'oci. La Via Verda constitueix la motivació especial per promoure entre la població de la comarca una justificada cultura a l'esport i l'esplai entre tots els ciutadans, sense cap limitació en raó de l'edat o condició física.

La Via Verda

Benifallet. Via Verda

Vía Verda


La Tardor als Ports

Baix Ebre 381

La Tardor als Ports


La Gastronomia del Baix Ebre té motius suficients per presumir de qualitat. Les zones de l'interior es caracteritzen pels plats de carn a la brasa, especialment d'anyell i conill i els cargols amb salsa; tanmateix destaquen l’esqueixada de bacallà, els excel·lents espàrrecs de l'hort i la baldana d'arròs. També són exquisits l'estofat d'hispànica i el senglar.

De les receptes marineres podem destacar el ” suquet caler i el de peix”, per l’altre banda, l’arròs negre i la “fideuà”, sense oblidar la mariscada o la parrillada de peix. Les angules, les anguiles, les cuixes de granota, l'ànec amb rovellons i les diferents varietats de la cuina de l'arròs, són algunes exquisideses de la cuina del Delta.

La Gastronomia

La Gastronomia

Baix Ebre 383

La Gastronomia

La Gastronomia


Com la majoria de les comarques, al Baix Ebre podem entrar per diferents camins, encara que els més recomanables són els quals penetren a la comarca per la Ribera de l'Ebre o pel Montsià, sempre que no ho fem per mar i arribem a qualsevol dels seus nombrosos ports. Si triem aleshores l'arribada per la Ribera, la primera de les poblacions que hauríem de visitar és Benifallet, que amb els seus escassos 900 habitants sembla esperar impacient la nostra visita. La Vila és d'origen àrab, com diu als primers documents recuperats després de la conquesta cristiana del segle XII, encara que existeixen restes visibles d'una ocupació anterior per altres cultures.

La Vall de Cardó va ser l'escenari triat pels Carmelites Descalços per a fundar un recollit monestir, Sant Hilari, dedicat a la meditació cristiana i a l'oració dels monjos que hi habitaven. En l'actualitat encara es conserven restes d'algunes de les 13 ermites que configuraven l'antic convent.

La qualitat de les aigües subterrànies amb propietats mineromedicinals de Cardó va motivar, en l'any 1866, l’iniciació del seu famós balneari; l'any 1967 el balneari va ser abandonat i en l'actualitat es troba en procés de reconstrucció.

Els Municipis

L'Ebre prop de Benifallet

Baix Ebre 385

Benifallet

L'Ebre prop de Benifallet


Centre habitat situat més al nord de la comarca, Benifallet té com principals atractius l'església Vella de la Verge de Dalt del segle XIII que conserva dues sepultures de finals del segle XVII, l'església parroquial dedicada a l'Assumpció, del segle XVII, l'edifici del convent i el poblat ibèric de Castellot de la Roca Vermella, encara que la seva major riquesa la trobem a 3 km al sud de la vila, un important grup de 6 coves de les quals en l'actualitat podrem visitar la Cova del Dues i la Cova Meravelles.

Les fotografies que il·lustren el present llibre són de la Cova Meravelles i com autor de les mateixes puc assegurar que el conjunt d'estalactites i estalagmites del seu interior és perfectament comparable amb qualsevol de les coves mallorquines que recentment he visitat. Situada en una bella zona de bosc, són una opció perfectament vàlida per a dedicar-li un dia de la nostra estada en la població.

Benifallet. Ermita del Calvari La Verge Santa Maria

Baix Ebre 387

Benifallet. Coves

Benifallet. Coves


L'ocupació majoritària dels habitants de Benifallet està orientada a l'agricultura, molt especialment al cultiu d'ametllers i oliveres, amb alguna alternativa per a la cura d'algunes àrees on predominen els arbres fruiters. En quant a la ramaderia, podrem trobar algunes granges dedicades a la criatura de porcs. Un altre aspecte destacable de Benifallet, com en tantes altres poblacions del Baix Ebre, el trobem al riu; allà, al costat dels vells i entranyables safarejos, un petit embarcador ens ofereix la possibilitat d'apuntar-nos a alguna de les excursions per les seves aigües.

Benifallet Benifallet. Coves

Baix Ebre 389

Benifallet


Benifallet

Baix Ebre 391

Benifallet


Xerta. L'Assut

Baix Ebre 393

Xerta. L'Assut

Des de Benifallet podem optar per dos itineraris. El primer segueix la carretera C-12 en direcció a la capital, Tortosa, i el segon es dirigeix a Tivenys per la mateixa carretera enrevessada i zigzaguejant que parteix d'un extrem de la població i que amb anterioritat ens haurà acostat a les coves.

Si optem per la primera de les opcions i després d'uns quilòmetres en els quals l'Ebre sembla acompanyar-nos, arribarem a Xerta. Abans no obstant això, hauríem de parar atenció al riu per a no perdre'ns l'ocasió d'admirar l’Assut, una majestuosa obra d'enginyeria hidràulica del segle XV declarada Bé Cultural d'Interès Nacional en la seva categoria de Monument Històric l'any 2002 per la Generalitat de Catalunya. Al principi i durant bastants anys, l'obra va servir per moure uns antics molins de Xerta i Tivenys propers al riu i posteriorment per a repartir les aigües de la llera pels dos canals; el de la Dreta, inaugurat el 1857, i el de l‘Esquerra, l'any 1912 .

Xerta


El millor panorama per emmagatzemar la vista en la nostra càmera és detenir-nos en alguna de les àrees de descans situades a la carretera. Afavorida per les aigües de l'Ebre, Xerta té merescuda fama en el cultiu de les seves terres, amb especial esment a les hortalisses i arbres fruiters (tarongers, mandariners, llimoners), sense oblidar l'explotació d'oliveres i ametllers, comuns en gairebé tota la comarca. Els orígens de la població es remunten a l'antiguitat, encara que probablement la primera vila estable estigués sota el domini dels àrabs i administrada des de Tortosa. Posteriorment, Tortosa i Xerta van ser reconquistades per Ramón Berenguer IV.

Xerta

Xerta

Baix Ebre 395

A Xerta podem arribar per diferents desviaments de la carretera C-12; potser el més comú sigui el qual seguint el marge del canal es bifurca per a dirigir-se al centre de la població i al petit embarcador proper a l'albereda. La tranquil·litat que ofereix el lloc és l'elecció segura per acabar la lectura d'aquell llibre que tant ens costa finalitzar o demostrar el nostre art per a la pesca. Ja en el centre de la població, la diminuta plaça de l'església sembla ser el lloc triat per a les

clàssiques tertúlies vespertines i les parets de l'església parroquial de l’Assumpció i Sant Martí són testimonis de les exagerades xerrades sobre qui ha pescat la carpa més gran o ha batut major quantitat d'animals en l'última cacera. El temple actual és la reconstrucció de l'any 1859 d'un edifici iniciat a la fi del segle XVI. El seu campanar és d'estil neoromànic i està rematat en la seva part superior per caps de gos en els seus quatre cantons.

Xerta. L'Ebro

Xerta. Esglèsia parroquial

Xerta. Esglèsia parroquial


Xerta, igual que algunes poblacions del Baix Ebre i la Terra Alta, es beneficien d'un atractiu afegit, la ruta de la Via Verda. L'estació es troba a la part superior de la població, prop de Vila Retir i nombroses cases senyorials. En l'actualitat, la típica estació

ha estat convertida en un modern Centre d'Interpretació.

Bona part de la comarca del Baix Ebre es beneficia de la bondat del seu clima i de les aigües de l'Ebre per a dedicar-se a les labors agrícoles. Famosa és la qualitat de la seva

producció d'oli, però alguns municipis s'obstinen a voler competir amb la Comunitat Valenciana en la qualitat de les seves taronges. Aquest fet es fa evident a Xerta, reconegut centre de producció del producte cítric.

Xerta des del Canal

Baix Ebre 397

Xerta. Hotel Villa Retiro

L'Assut


Xerta. L'Assut

Baix Ebre 399

Xerta. L'Assut


Molt a prop de la vella estació iniciarem l'itinerari ascendent que ens ha de dur a la nostra destinació pròxima Paüls. Certes poblacions d'algunes comarques semblen obstinades a amagar els seus encants a la visita d'estranys. Potser per la seva retirada ubicació, en l'extrem nord occidental del Baix Ebre, Paüls sembla ser una d'elles, no obstant això, únicament uns quants quilòmetres del nostre recorregut bastaran per comprovar l'atractiu paisatge que envolta el lloc, comprensible si atenem que es troba en ple Parc Natural dels Ports.

Paüls

Paüls

Paüls

Baix Ebre 401

Paüls

Paüls

Paüls. Esglesia Santa Maria

Paüls. Esglesia Santa Maria


Paüls. Ermita de Sant Roc

Baix Ebre 403

Paüls. Ermita de Sant Roc

La vila sembla erigida especialment per a vianants, vista la dificultat de circular pels estrets i pendents carrers del seu centre, on no resultarà estrany accedir als habitatges per diferents nivells. L'església de Santa María, del segle XIII, és una sola nau i espadanya bífora encarada al migdia. Situada en el punt més alt del lloc, es troba envoltada d'algunes restes de muralla de l'antic castell àrab.

Altra construcció de culte cristià, l'ermita de Sant Roc, és l'objecte d'una antiga tradició. L'ermita es troba situada en un paratge de gran bellesa i al lloc acudeixen tots els feligresos el 16 d'agost per celebrar la particular “Festa dels Rotlles”, una de les diades exclusives per als habitants de la població a més de Sant Antoni i el dilluns de Pasqua. Una altra de les tradicions gelosament conservades és l'elaboració artesanal de cistells de bargalló, al qual dediquen especial atenció les persones de major edat.

Paüls és un terreny ric en aigües subterrànies, el qual dóna lloc a nombroses fonts repartides pel seu terme municipal. La més coneguda, amb 16 canelles, la de l'ermita esmentada de Sant Roc, encara que també són reconegudes la qualitat de les aigües de la font del Morella, la de les Glòries o la font de Montsagre entre altres. Una dita popular qualifica les aigües de les fonts de Paüls com ideals per fer venir la fam. L'especial geografia de Paüls, propicia especialment els esports de muntanya i les excursions per GR i PR que ens poden indicar a la pròpia població. Des de Paüls tornarem a Xerta i des d'aquesta població podríem visitar Tivenys. No obstant això, també podem optar per seguir la línia descendent de l'Ebre per acostar-nos a Aldover i Jesús.

Paüls

Paüls


Aldover, amb els seus 20 km2 és el municipi més petit del Baix Ebre, també un dels més tranquils.

Objectes de Sílex dels jaciments de la “Vall del Llop i de la Conca” i les restes conservades del poblat ibèric del “Tossal i de la Valleta” donen fe de l'existència d'Aldover a la prehistòria; posteriorment i fins a la conquesta per les forces cristianes de mitjan del segle XII, el lloc sembla perdre's en l'oblit. Poca rellevància va tenir també fins al segle XVII, amb una població que no excedia dels 70 habitants, fins a arribar als 1300 a la fi del segle XIX.

Aldover

Aldover

Baix Ebre 405

Aldover


En un extrem de la vila es troba el camí que ens pot apropar a una de les estacions de la Via Verda millor conservades. El recorregut fins allà sembla ser el triat per una tranquil·la caminant, al que contribueix sens dubte la possibilitat de rematar el passeig amb aquest cafè o refresc que ens pot oferir l'acollidor bar restaurant de l'estació.

Un altre dels atractius dels quals presumeix Aldover és la seva platja fluvial, espai molt proper

al camp de futbol conegut per aquest nom i lloc perfectament adequat com zona d'oci i esplai per als habitants de la localitat. Altra zona d'indubtable bellesa és el paratge de les Olles, en ple barranc de la Conca i amb abundants embassaments d'aigua durant la major part de l'any. En el camí cap a la zona de la platja fluvial i just en l'encreuament amb el canal de reg, recentment s'ha inaugurat un Centre d'Interpretació del Bosc de Ribera.

La Nativitat La Nativitat

Baix Ebre 407

Segons sembla i així està documentat, l'any1458 va ser un any de carestia i penúries econòmiques i a pesar d'això, les autoritats tortosines de les quals depenia el poble pretenien cobrar un impost sobre la producció de farina dels seus habitants, el que va propiciar una revolta popular que encara avui és coneguda com el Motí de la Farina. L'església de la Nativitat és d'estil neoclàssic.

Segons sembla i així està documentat, l'any1458 va ser un any de carestia i penúries econòmiques i a pesar d'això, les autoritats tortosines de les quals depenia el poble pretenien cobrar un impost sobre la producció de farina dels seus habitants, el que va propiciar una revolta popular que encara avui és coneguda com el Motí de la Farina. L'església de la Nativitat és d'estil neoclàssic.

Aldover. Centre d'interpretació

Aldover. Centre d'interpretació Primavera a Aldover


Aldover. Via Verda

Baix Ebre 409

Aldover. Via Verda


Des del mes de juny de l'any 1994, Jesús, antiga entitat local menor de Tortosa, es va constituir com Entitat Municipal Descentralitzada. Sembla ser que el nom de la població es deu a la fundació d'un antic convent franciscà, Santa María de Jesús, encara que ja en l'Edat Mitjana el lloc era conegut a causa de la importància dels molins del barranc de Palomera pertanyents a la catedral tortosina. Més recentment, entre els segles XVIII i XIX, un augment de la producció d'oliveres va obligar a la construcció de molins d'oli per al seu tractament, arribant a comptabilitzar-ne un centenar solament en tot el municipi.

Jesús

Jesús des de Roquetas

Baix Ebre 411

Jesús des de Roquetas


En els nostres dies, aquesta producció d’olives ve compartida per l'horta de tarongers i ametllers. L'actual església de “Sant Francesc” sembla ser que és l'antic temple del convent reformat en el segle XVIII. L'edifici actual és d'estil barroc al que s'han sumat alguns complements rocosos en les tres naus i la cúpula central.

Torre del Corder Casa are de Santa Teresa de Jesús

Baix Ebre 413

De les velles construccions encara que una mica allunyades del nucli de la població, es conserven dues antigues torres de vigilància de l'Ebre, la Torre d’ en Corder i la del Prior o Torre d’en Pinyol. La primera es troba situada al costat de la carretera C-12, la seva construcció és de planta quadrada i el seu portal és de mig punt. La segona es troba propera a l'entrada nord del poble.

Jesús. Esglèsia parroquial Torre del Prior


L'església de Sant Francesc és l'actual temple parroquial de Jesús, però en la mateixa població podem visitar el noviciat de La nostra Senyora de la Consolació, amb una bella capella neoromànica, el Convent de les Carmelites Descalces o la Casa Mare de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, a més dels Museus de Rosa María Moles i Enric d’Ossó, els seus fundadors.

Jesús, amb una població superior als 4.000 habitants fixos, és una urbs moderna i plena d'activitat, que ha sabut combinar a la perfecció les tradicions del passat amb el progrés de l'època recent.

Convent de la Consolació

Interior Convent de la Consolació

Baix Ebre 415

Antiga roda de molí

Vell molí d'aigua


Sense tot just adonar-nos, molt aviat arribarem a la capital, desitjosa de mostrar-nos tot el seu poder cultural i arquitectònic; no obstant això, no podem oblidar la visita als Ports i les poblacions més properes al port. Decidits a intentar l'atractiva aventura i just per la rotonda de la plaça Corona d'Aragó prendrem la carretera per la qual arribarem sense dilació a la nostra primera visita. Roquetes. amb una població superior a 8.000 habitants i emmarcada entre el Canal de la Dreta de l'Ebre i el Massís dels Ports, té una extensió total de 136.9 km2, dels quals, 55.82 formen part del Parc Natural dels Ports, on es troba el punt més elevat de les comarques de l'Ebre, el Mont Caro, amb els seus 1441m. d'altitud.

Roquetes

Roquetes. El Mercat

Baix Ebre 417

Roquetes. El Mercat


Els testimoniatges de població més antics els trobem en el Clot de l'Hospital, jaciment que es remunta a 15.000 anys a.C.

L'origen de la ciutat es troba en una alqueria islàmica (masada) donada per Ramón Berenguer IV a Tortosa amb posterioritat a la conquesta d'aquesta ciutat (1148) que després es va convertir en el Mas de n’Ortis. El 14 d'Abril de 1850, per un Reial decret de la seva Majestat la Reina Isabel II, Roquetes es converteix en un municipi independent segregant-se de Tortosa. L’any 1880, Alfons XII concedeix a Roquetes el títol de Ciutat.

En quant al patrimoni cultural, l'Observatori de l'Ebre, institut fundat l’any 1904 per la Companyia de Jesús per a estudiar les relacions Sol i Terra, és el seu principal actiu. Forma part de la Universitat Ramón Llull com institut d'investigació i és un centre associat del Consell Superior d'Investigacions Científiques. A nivell arquitectònic, el nucli original de la població es localitza a la Plaça del Pou, el carrer de la Sèquia i adjacents, sense oblidar-nos de les antigues cases d'estiueig de la burgesia tortosina del segle XIX com la Torre d’en Gil, la Torre de Segarra, l’Hort de Cruells, la Vall del Marquès i la Casa Pinyol o Hort de Traval.

Festes majors

Roquetes. Esglèsia parroquial

Baix Ebre 419

Roquetes. Observatori de l' Ebre


Roquetes

Baix Ebre 421

Roquetes


Altres edificis interessants són l'antic Escorxador, seu actual de les oficines d'informació del Parc Natural dels Ports, la Casa de Sant Josep, on vam trobar la Biblioteca Municipal, el Centre Cívic i la Llar dels Jubilats. També podem destacar alguns antics molins d'oli en funcionament i l'únic taller de Rellotges de Campanar existent a Catalunya. En referència a esdeveniments culturals, l'última setmana del mes d'agost de tots els anys es celebra el “Tradicionarius” punt de trobada de destacats grups de música tradicional dels Països Catalans, on es reviu i es difon la música, la cultura, les tradicions i la gastronomia de les Terres de l'Ebre. La Festa Major de la primera setmana de Juliol, amb desfilada de carrosses inclosa, és altra de les dates assenyalades per gaudir de la població, la qual cap any es perd els recentment batejats gegants de la ciutat, Isabel, en record a la Reina que li va donar la independència i Gregori, en honor al patró de la ciutat. Prop de Roquetes i abans de continuar la nostra marxa podrem visitar el Raval de Crist.

Centre d'interpretació. Parc Natural dels PortsCentre d'interpretació. Parc Natural dels Ports

Raval de Crist. Sagrat Cor

Baix Ebre 423

En direcció al massís dels Ports, abans de finalitzar el pla pel qual vam transitar creuarem la Pedania dels Reguers, estructurada al voltant de la plaça de la seva església parroquial i que té merescuda fama per la labor artesanal en la fabricació de cistells de bargalló o margalló de part dels seus habitants.

Els Reguers

Els Reguers

Els ReguersEls Reguers


Els Ports

Capra dels PortsEls Ports

Els Ports

Baix Ebre 425

Els Ports és el massís que enllaça Catalunya amb el País Valencià i Aragó. És un terreny calcari, d’escarpat i abrupte relleu, on estan presents les petjades de la humanitat des de la prehistòria, com la Cova del Vidre. La part catalana del massís dels Ports, va ser declarada Parc Natural l'any 2001, compta amb una extensió de 35.050 Ha, sent el segon en quant a extensió, de Catalunya. Compartit per les comarques del Baix Ebre, el Montsià i Terra Alta, disposa de racons incomparables per a tots els amants de la naturalesa. El Mont Caro amb els seus 1.441m. d'altura és el seu cim més elevat i des del seu mirador i en dies de bona visibilitat tindrem les millors vistes sobre la planícia inferior, amb l'Ebre com principal protagonista i, en dies d'atmosfera diàfana, els Pirineus. El Parc Natural ha equipat i senyalitzat dos itineraris a peu que parteixen de l'àrea recreativa de Cova Avellanes i dos itineraris més des de la carretera d'accés al cim del Caro.

De la fauna, destaca la població de la cabra salvatge, espècie endèmica de la Península Ibèrica que en el Parc està controlada per la Reserva Nacional de Caça. En menys quantitat, també podem topar-nos amb algun senglar, un àliga volant i qualsevol ocell o petit animal dels quals tenen el seu natural hàbitat als Ports. Els Ports. La Cabra


Per l'encreuament inferior de la carretera proper a Roquetes seguirem el camí que ens acostarà fins a Alfara de Carles, última de les poblacions que podem visitar per l'itinerari que ens hem marcat. Abans d'arribar al final de la ruta, a 4 km d’Alfara, una desviació a l'esquerra de la nostra marxa ens indicarà que podem visitar una frondosa zona coneguda com el Toscar. Encara que l'entrada al Toscar ens sembli certament sospitosa, no hem d'oblidar la visita a aquest meravellós lloc situat en terrenys del Parc Natural i amb gran quantitat de fonts i sortides d'aigua per tots els seus racons. Poc després d'iniciar la travessia trobarem l'ermita de Santa Llúcia, del segle XVIII i estil barroc. A uns 50 metres es troba l'antiga fàbrica de paper. Al seguir la marxa trobarem l'ermita de Sant Julià, del segle XII-XIII i estil gòtic, transició del romànic. Va ser l'església parroquial de l'antic poble de Carles . A l'ermita de Sant Julià podrem gaudir d'una tranquil·la jornada d'esplai, inclosa la possibilitat d'asseure'ns en una rústica taula de picnic per degustar el menjar que prèviament haurem preparat.

El Toscar. Restes del poblat de Carles

El Toscar. Santa Llúcia

Baix Ebre 427

El Toscar


Molt a prop, les restes del castell de l'antic poblat de Carles, extingit a la fi del segle XV, i les ermites de Santa Llúcia i Sant Julià donen fe de l'existència de l'origen d'aquesta població, propietat atorgada al noble Pere de Sentmenat després de la conquesta cristiana a les hosts àrabs. L'any 1480 una tràgica epidèmia va assolar al petit poblat, la que va obligar a buscar refugi dels seus habitants a la propera Alfara, coneguda des d'aquest fatal esdeveniment com Alfara de Carles. Si continuem el camí fins al final arribarem fins a l'ermita de Santa Magdalena, de construcció més actual,

segle XVIII i algunes de les fonts i deus d'aigua més conegudes, com la Font de Cabrit, Font de l’ Ullal, Font del Ferro i “Xorros del Toscar”.

Amb independència de la bellesa del Toscar, la petita excursió pot sorprendre amb altres atractius als amants de la naturalesa recorrent les nombroses rutes de senderisme senyalitzades que ens dirigeixen a les Coves dels Adells , la Cova Pintada, la Cova de la Menta i la Font del Bosc Negre, sense oblidar la possibilitat d'alegrar l'estómac en els típics restaurants de la zona.

El Toscar. Antic castell de Carles

Baix Ebre 429

El Toscar. Sant Julià

El Toscar


De retorn a l'encreuament, assaltarem Alfara de Carles, una tranquil·la població de 430 habitants dedicada principalment a l'activitat ramadera i agrícola. A la segona planta de l'Ajuntament trobem l'actual museu i centre d'informació municipal, on vam descobrir la història del municipi i els seus costums, com el treball del bargalló, la fira del rovelló o els aprofitaments hidràulics de la Vall del Toscar. L'antiga església parroquial de Sant Agustí, del segle XI-XII i estil romànic, es trobava en la part més elevada del casc urbà, des de on actualment podem gaudir d'unes magnífiques vistes de les muntanyes dels Ports.

Alfara de Carles

Alfara de Carles

Baix Ebre 431

Alfara de Carles


L'actual església parroquial de Sant Agustí, del segle XVIII-XIX i estil barroc, acompanyada de l'antiga torre de defensa quadrada del segle XVIII aprofitada com campanar, emergeixen per sobre de les cases centrals de la població, de la qual era oriünd Joan Pujol Fontanet, el famós i mític “Panxampla”, bandoler de finals del segle XIX, el record del qual està present en totes les Terres de l’Ebre. Des d'Alfara de Carles podem realitzar diverses rutes de senderisme. Si ens dirigim cap a Xerta pel camí Alfara - Xerta, podrem arribar a l'àrea recreativa de la Font Nova, amb diferents itineraris senyalitzats. Entre ells cal destacar el que ens duu a la Moleta, des de on gaudirem d’unes magnífiques vistes del riu Ebre i poblacions properes. També podem escollir itineraris GR com el GR 171, tram Alfara -Paüls o el tram Alfara- Refugi del Caro.

Alfara de Carles. Sant Agustí

Baix Ebre 433

Panxampla

Alfara de Carles

La flora del Toscar


Ara sí, una vegada recorreguda bona part de la comarca hauríem de prestar tota la nostra atenció per localitzar i admirar els abundants atractius que trobarem a la capital, Tortosa. Dèiem en l'inicial pròleg del llibre la dificultat de narrar i incloure en unes pàgines els atractius importants del Baix Ebre. Idèntica preocupació hem de sentir al referir-nos a la capital, doncs difícilment coneixerem a fons els seus nombrosos monuments si no li dediquem bona part del temps de la nostra visita. Per altra banda, la mobilitat entre els seus carrers és bastant complexa si no es coneix a fons l'entramat urbà, pel que serà convenient acudir a una oficina turística o al propi ajuntament, que ens facilitaran amb tota seguretat la informació per a un ordenat recorregut. De qualsevol forma, procedim amb ordre i situem-nos a l'entrada de la ciutat a la qual haurem arribat després de visitar Alfara.

Tortosa

Tortosa des del castell de la Suda

Baix Ebre 435

Tortosa des del castell de la Suda


Amb 34.734 habitants i gairebé 220 km2 d'extensió, la privilegiada ubicació geogràfica de Tortosa i la fertilitat de les valls properes a la comarca banyades per les aigües de l'Ebre, han marcat des dels seus orígens els avantatges econòmics de les seves transaccions comercials amb altres cultures mediterrànies. Aquesta estratègica situació i la possibilitat de ser atacada, van motivar en el segle XVII, la construcció dels baluards defensius que podem contemplar en l'actualitat. Encara que existeixen escasses proves de l'assentament Iber en la zona, les cites històriques reconegudes parlen d'una ciutat, IBERA, que es situava en els tossals de l'actual capital , probablement en el promontori ocupat actualment pel castell de la Suda.

Posteriorment, la Dertosa romana es va assentar al mateix emplaçament i segurament va disposar d'un pas estable sobre la llera del riu que li va permetre ocupar bona part del proper pla. El fòrum de la ciutat romana es va estructurar al voltant de l'actual Catedral i les referències històriques són diverses i visibles en alguns racons dels estrets carrers i palauets de la ciutat vella.

Castell de la Suda

Baix Ebre 437

El Museu Municipal conserva una làpida funerària trobada en un tram de les muralles. Estava dedicada a un soldat de la marina imperial romana i presenta el baix relleu d'una nau.

No es disposen excessives dades sobre la presència visigòtica a Tortosa; una làpida trilingüe, i les columnes conservades en el claustre de l'actual seu gòtica i en el Museu Municipal siguin possiblement els més rellevants, però el que sí es pot afirmar és que Tortosa va passar a domini sarraí entre els anys 713 i 718 i el control del riu va facilitar les comunicacions cap als dominis de l'interior i el Califat de Còrdova. La presència àrab va significar un notable avanç social, cultural i econòmic de la ciutat, sent en aquesta època quan Abd al-Rahman III va manar construir el castell de la Suda al segle X. No obstant això, el castell no va bastar per protegir-se dels atacs de les forces del comte Ramón Berenguer IV, que va reconquistar la ciutat i va propiciar una època de coexistència entre les tres cultures existents; la cristiana dominant, el petit reducte àrab que no havia abandonat la capital i la comunitat jueva.

Castell de la Suda


Les persecucions de la Santa Inquisició per part dels Reis Catòlics va fer perdre la llibertat dels cultes religiosos i la croada posterior impulsada per Carles V i Felip II va culminar amb l'expulsió definitiva de la comunitat sarraïna en els inicis del segle XVII. De la coexistència amb els musulmans, les comunitats jueves van gaudir de certa llibertat de culte i costums a canvi del pagament d'alguns tributs. No obstant això, la presència d'una jueria agrupada per una comunitat va ser posterior a la conquesta cristiana, moment en el qual Ramón Berenguer IV va fer donació de les antigues atapascanes

àrabs per a l'edificació de 60 habitatges. L'actual jueria nova es troba separada de l'anterior pel carrer Major de la barriada de Remolins. Una vegada sintetitzat aquest curt relat de la història de la capital, tornarem a situar-nos a l'entrada de la població, la Plaça Corona d'Aragó. Des d'aquest punt podem entrar a la ciutat pel barri de Ferreries o seguir per l'Av. Marcel·lí Domingo fins a creuar el Pont del Bimil·lenari i penetrar per l'Av. de la Generalitat en la barriada del Temple que podem emmarcar en la part moderna del seu traçat urbà.

Portal del RomeuMonument a la família

Baix Ebre 439

El Parc “Teodoro González” està situat en l'antiga ubicació de les Atapascanes i els tallers dels calafats, filadors i constructors d'embarcacions. El parc està projectat i dissenyat per Joan Abril amb un estil romàntic de trets modernistes. Actualment la seva fisonomia ha canviat substancialment però cal destacar una gran varietat botànica en la seva vegetació. En un extrem del parc trobem la Llotja d'estil medieval, edifici de planta rectangular de dues naus, del segle XIV, a la riba esquerra del riu Ebre, prop de l'actual plaça de la Pau, a tocar del mercat municipal. El 1933, la llotja fou traslladada pedra a pedra al parc.

La Llotja

El Parc


Si continuem el nostre agradable passeig pel parc, trobarem exposada la màquina original del mític ferrocarril Lo Carrilet, que unia les poblacions de Tortosa i la Cava (actualment en el municipi de Deltebre). El dia 11 d'agost de 1926 va ser inaugurat el primer tram d'aquesta línia, que anava des de Tortosa fins Amposta. Un any més tard, al 1927, s'enllestí la prolongació fins La Cava, amb un recorregut total de 26 Km.

En aquella època, el tren reemplaçà les barques que pujaven l'arròs del Delta fins a Tortosa i precipità la fi del vaixell Anita, que feia la línia del riu des de l'any 1915.

La interrupció de les subvencions de l'Estat el 1963 precipità que FESA, companyia que va construir i explotar la línia, renunciés a la concessió i que aquesta fos traspassada a l'empresa estatal Feve l'1 de març del 1964. Lo carrilet va fer el seu últim trajecte la Cava-Tortosa el 31 de desembre de 1967 i Feve clausurà definitivament la línia el 1968.Tot i així el vell ferrocarril, encara avui en dia és recordat amb nostàlgia a gairebé tota la comarca. Fins i tot ha inspirat a alguns musics a composar cançons populars dedicades al llegendari tren.

Lo Carrilet

Baix Ebre 441

Estem ja molt a prop del nucli medieval de la ciutat, que va ser declarat Conjunt Historicoartístic l'any 1976. Al carrer Croera ens trobem la façana principal del Palau Episcopal, construcció dels segles XIII-XIV, amb una estructura que respon al model de palau medieval organitzat al voltant d'un pati interior. Del conjunt arquitectònic es pot destacar la capella del segle XIV i a la portalada destaca, incorporat en els muntants, quatre figures de bisbes i sants pares de marcada influència italiana.

Molt a prop del Palau Episcopal es troba la Catedral amb la seva façana barroca, a la qual dirigirem els nostres passos no sense abans observar de forma ràpida les siluetes properes dels palaus Oliver de Boteller, el Palau Despuig i el Palau Oriol. En l'actualitat, les obres que es realitzen en els palaus Despuig i Oriol semblen obeir a la unió d'ambdós edificis.

Palau Episcopal

Palau Oriol

Palau Despuig


L'actual catedral de Santa María de Tortosa està edificada en el mateix espai que en època anterior havia ocupat l'antic Fòrum Romà, la mesquita i la desapareguda Seu romànica. Les obres de la catedral gòtica es van iniciar l'any

1347 i no es van finalitzar fins a mitjans del segle XVIII, encara que avui la façana principal, d'inicial estil barroc, roman inacabada i ha estat substituïda per un altre estil classicista en el qual s'han reduït els elements ornamentals del

Catedral de Tortosa

Baix Ebre 443

Catedral de Tortosa

projecte inicial. La planta de la catedral és de tres naus sense creuer, amb capelles laterals entre els contraforts i coberta amb voltes de creueria.

La Catedral. Nau central


Del conjunt de capelles de la basílica hem de destacar molt especialment la dedicada a la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat. Construïda entre els anys 1672 i 1725, és un bell exemple de barroc madur i una combinació espectacular de pintura, arquitectura i escultura, utilitzant els recursos teatrals de l'època propis del seu estil. La coberta de l'imponent edifici és de volta de creueria en tota la construcció, amb l'única excepció de l'últim tram, que es cobreix amb volta de canó. La nau central està presidida pel retaule de l'Altar Major, que es troba sota la protecció de la Verge de l'Estrella, del segle XIV, tallada en fusta daurada i policromada de certa similitud amb l'estil italià de l'època. L'obra s'inclou dintre de la sèrie de peces realitzades a Catalunya durant la primera meitat del segle XIV. El temple guarda gelosament altres obres d'art dignes de visitar; podem destacar entre elles el retaule de la Transfiguració, de la segona meitat del segle XV i pertanyent a la segona meitat del segle XV o el monumental sepulcre de Joan Girona localitzat en l'actual capella del Roser.

Altar de la Mare de Deu de la Cinta

Baix Ebre 445

El claustre s'obre al pati interior mitjançant arcs apuntalats sobre columnes quadri ovalades, algunes d'elles restaurades recentment, i capitells nus de qualsevol ornamentació. Aquesta austeritat contrasta amb els capitells romànics de la porta d'accés al pati, que representen escenes de la Passió de Crist. Els Púlpits, originaris de finals del segle XV, es troben situats en el primer tram de la nau central.

Interior de la Catedral




Ni podem ni hem d'obviar una obligada visita al Museu Municipal, que té una quantitat important d'obres d'art de diferent procedència. El Palau Episcopal, la Catedral i el Castell de la Sua que aviat visitarem, estan declarats Monument Nacional.

L'any 1544 i sota l'auspici de Carles I i Felip II, es van inaugurar el conjunt d'edificis dels Reals Col·legis, reconegut com un dels exemplars renaixentistes més importants de l'arquitectura civil catalana.

Museu de la Catedral de Santa Maria

Museu de la Catedral de Santa Maria Museu de la Catedral de Santa Maria

Baix Ebre 447

Museu de la Catedral de Santa Maria Museu de la Catedral de Santa MariaMuseu de la Catedral de Santa Maria

Museu de la Catedral de Santa Maria


El Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, el Col•legi de “Santo Domingo” i Sant Jordi i l'església de “Santo Domingo”, configuren un grup de monuments de gran valor arquitectònic. Entre els tres edificis podem destacar el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, de façana senzilla i portalada de notable ornamentació, amb l'escut imperial central de Carles I i les figures de Sant Jaume i Sant Maties, patrons del col·legi. Cal destacar especialment l'estructura del pati interior, d'influència totalment italiana, amb una iconografia riquíssima enaltint la monarquia, obra de l'escultor “Francisco de Montehermoso”.

La muralleta de la segona galeria es converteix en un fris esculpit amb les efigies i els escuts de les parelles reals de la Corona d'Aragó, des de Ramón Berenguer IV i Peronella d'Aragó fins a Felipe III i Margarida d'Àustria.

Tortosa. Reials Col·legis

Baix Ebre 449




Reials Col·legis

Baix Ebre 451

Reials Col·legis

A la primera galeria apareixen bustos dels que podrien ser jueus i moriscs, i en els de la segona la imatge efigiada dins de medallons de profetes i apòstols. Els símbols dels evangelistes són representats a la planta baixa del pati, mentre que en la segona galeria, en la part exterior i ocupant els angles, apareixen quatre carcasses com personificacions dels vents. Aquest edifici, anomenat també Col·legi de Dalt, va estar dedicat en els seus orígens a la instrucció dels fills dels conversos com part de l'estratègia dissenyada per la Corona a fi d'evangelitzar i assimilar culturalment als moriscs. En l'actualitat acull l'Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre.

Sembla que l'autor de les traces de l'edifici de Sant Jordi i “Santo Domingo” va ser “Martín García de Mendoza”, mestre major de la Catedral de Tortosa i un dels arquitectes més destacats del territori de la diòcesi durant el Renaixement. De l'edifici original solament es conserven alguns elements puntuals. Destaca la portalada, inspirada en l'obra de “Sebastiano Serlio”, en la qual apareix una inscripció que indica la seva funció, Domus Sapientae (Casa de la Saviesa). El cos superior està presidit per l'escut de Felip II i l'arc de mig punt de l'entrada apareix flanquejat per l'heràldica dels dominics. Actualment és la seu de l'Escola Oficial d'Idiomes. Dedicat en els seus orígens a estudis de teologia, l'edifici, també conegut com Col·legi de Baix, posteriorment a la exclaustració de l'any 1835 va ser utilitzat com caserna militar i va sofrir els efectes de la guerra civil de l'any 1936.

Sant Domènec


El tercer dels edificis, l'església de” Santo Domingo”, va ser construïda en el segle XVI, amb posterioritat als edificis anteriors. És d'una sola nau sense creuer i capelles laterals situades entre els contraforts. Destaca la portalada decorada per escultures de gran qualitat, que van ser decapitades en el segle XIX. El portal està coronat per les armes episcopals del fundador, el Bisbe Esquerre. A l'interior de l'església, enfront del presbiteri, vam trobar les làpides sepulcrals de Baltasar Sorió, lector de la Catedral, i Juan Esquerre, bisbe de Tortosa de 1574 a 1585, principals impulsors de la fundació i construcció dels Reals Col·legis. També trobem altres elements que no formaven part del conjunt original, procedents de la desapareguda Casa de la Ciutat. Presidint la nau central trobem

l'armari de l'antic arxiu de Tortosa, així com la decoració interior amb l'escut de la capital i la presència de l'Àngel Custodi, patró de la ciutat. Encastada en el mur interior de l'actual sortida cap a la plaça Mossèn Sol trobem la portalada de l'estudi de l'antic ajuntament, corresponent a l'edifici construït al segle XVI en el carrer Ciutat, que va ser derrocat en 1915.

L'església de “Santo Domingo” està ocupada pel centre d'Interpretació del Renaixement. El centre gestiona i divulga al llarg de tot l'any la Festa del Renaixement, la història i el llegat patrimonial i cultural de la ciutat i dels territoris durant aquest període, diferint el contacte amb la ciutadania i el visitant tot l'any.

Sant DomènecSant Domènec

Baix Ebre 453

Sant Doménec

Centre d'interpretació Centre d'interpretació


Pels carrers estrets i enrevessats de l'antiga aljama tortosina ens semblarà entrar a una altra època. L'activitat comercial i financera de la important comunitat jueva va beneficiar indirectament a la població cristiana i van deixar petjades documentades de la seva estada. Una d'aquestes petjades, potser la més significativa, la trobem molt prop de la Catedral i els Reals Col·legis, el Portal del Romeu. Probablement entre tant monument espectacular, haurem passejat pel portal sense advertir-nos de la seva importància. En aquesta ocasió, anem a detenir-nos per a admirar el conjunt de detalls entre les seves arquejades, que guarden gravades sobre pedra les figures de Sant Jaume i Sant Cristóbal, a més de la imatge d'una petita Verge en substitució de la desapareguda durant el segle XVIII. Sembla cert que el Portal del Romeu havia estat l'antiga porta d'entrada a la ciutat i estava, amb tota probabilitat, situada sobre el traçat de les primeres muralles romanes.

Portal del Romeu Portal del Romeu

Portal del Romeu

Baix Ebre 455

Portal del Romeu


Convent de Santa Clara

Baix Ebre 457

Convent de Santa Clara


Decidits a visitar i conèixer tots els atractius de la ciutat, iniciarem l'ascens al barri de Santa Clara i del Garrofer per visitar la zona dels convents i antigues esglésies. Segurament, un dels convents més rellevants i millor conservats és el de Santa Clara, fundat a mitjan del segle XIII per l'ordre de les Clarisses de Catalunya.

També podrem visitar altres edificis importants com l'església de Sant Joan, transformada a l'actualitat en Escola d'Art o el convent i l'església de la Inmaculada Concepció. També en el mateix carrer Montcada trobem el Palau Climent, el Palau Abaria i les restes de l'antiga església dels Dolors.

Palau Climent Convent de la Immaculada

Baix Ebre 459

Restes esglèsia dels Dolors

La Immaculada


Alguns dels camins superiors de la ciutat condueixen a tranquil·les zones de xalets i segones residències. El proper carrer de Joan Baptista de la Salle ens duu a la via coneguda com carretera Simpàtica. Al començament de la mateixa i al costat de l’ Institut podem admirar el Fort d’Orleans, construït a la zona més meridional i que deu el seu nom del Duc d'Orleans, que va ordenar construir-lo després de l'ocupació francesa de la guerra de la Successió. Seguint per la carretera i repartides entre els camins d'aquesta part alta de la ciutat, trobarem les ermites de Sant Josep de la Muntanya, de Montserrat, del Mig Camí, la del Coll de l’ Alba i la Verge de la Roca. La segona d'elles, potser la més popular, sol ser la preferida per a aquesta petita excursió familiar dels caps de setmana o la celebració d'algun esdeveniment important amb l'agradable restaurant de la mateixa ermita. També l'ermita del Coll de l’ Alba ens permetrà observar unes vistes espectaculars des de la seva privilegiada situació.

Ermita del Coll de l'Alba

Ermita de Mig Camí

Baix Ebre 461

Ermita de Mig Camí


Castell de la Suda

Baix Ebre 463

Castell de la Suda

En qualsevol punt de la capital i especialment pel curs del riu Ebre, la imatge de la ciutat sembla estar vigilada des de les altures per un inamovible i fidel sentinella. El Castell de la Sua, present en tots els esdeveniments importants de la història des de la seva construcció en el segle X es troba envoltat de cinc baluards d'època posterior que ho preservaven de possibles atacs. Situat en la mateixa ubicació

que ocupava l'antiga acròpoli romana, la seva figura encara conserva aspectes de traçat musulmà. Encara que en l'actualitat, part de les seves instal·lacions són utilitzades pel Parador Nacional, la visita segueix sent obligada i gratuïta i es pot observar la millor panoràmica sobre la capital, amb la Catedral en primer terme, el riu i el marc incomparable del massís dels Ports com tancament de la bonica postal.

Castell de la Suda


Del període islàmic es conserven la base i el traçat de les muralles. Amb l'ocupació cristiana es va convertir en la presó de la ciutat i posteriorment, ja en temps de Jaume I, es va utilitzar com residència reial. A l'esquerra de la porta d'entrada al recinte podrem admirar la Necròpoli Àrab (segles X-XII) on van ser trobats una trentena de cossos humans orientats i amatents cap a la Meca.

Molt curta és la distància que ens separa d'un dels museus més personals que es puguin visitar. El Museu d'Escultures a l'aire lliure de Santiago de Santiago es troba als Jardins del Príncep, antic Balneari d’en Porcar que havia existit cap al segle XIX. Posteriorment va pertànyer a les religioses salesianes i finalment va ser adquirit pel consistori en l'any 1970 i en 1989 es va aprovar el projecte per a la instal•lació d'un museu a l'aire lliure. Els vint-i-quatre grups escultòrics inclosos en els jardins es van

encarregar a un únic artista escultor, Santiago de Santiago i el museu va ser inaugurat pel príncep d'Astúries i Girona el dia 23 de setembre de l'any 1991.

Des d'aquesta data s'han convertit en un atractiu cultural per a tot tipus de visites locals i foranes, ansioses de visitar i admirar el conjunt de les obres en un marc incomparable d'especial rellevància botànica, amb el boix, el baladre, les tapereres i el viburn ben presents. També la palmera canària, el margalló del país o la datilera passen les nits de forma fixa en el personal museu i altres varietats més que ens alegraran la visita. Situats en el centre d'un entorn privilegiat i emmarcat pel vessant nord-est del castell just visitat, les fortificacions de les Avançades de Sant Joan edificades en el segle XIV, els Jardins del Príncep enriqueixen l'oferta turística de Tortosa i el seu Patrimoni Històric Artístic Cultural.

Castell de la Suda

Castell de la Suda

Baix Ebre 465

Jardins del Príncep Jardins del Príncep

Jardins del PríncepJardins del Príncep


Avançades de Sant Joan

Baix Ebre 467

Al visitar els Jardins del Príncep haurem sobrepassat unes escales properes a una de les arquejades d'entrada al castell de la Suda. Si ja s'ha comentat àmpliament que

Tortosa estava perfectament preparada per la seva defensa, aquesta afirmació és perfectament comprensible a la vista de la robusta fortificació que podem admirar al finalitzar

l'escalinata. Les Avançades de Sant Joan són les restes millor conservades de les muralles i des del recinte podem observar unes espectaculars vistes sobre la capital.

Avançades de Sant Joan


Aquest conjunt arquitectònic va començar a construir-se durant la segona meitat del segle XVII i comprèn dos cossos de fortificacions de l'època i un tram de fortificació interior. El cos superior està dominat per diferents fortins

i baluards enllaçats entre si. El segon cos fortificat està format per dos mitjos baluards de planta poligonal units per un drap de muralla. A l'entrar al recinte de les Avançades creuarem l'antic Portal dels Jueus. També des del recinte

Fortí del Bonet

Baix Ebre 469

Fortí del Bonet

de l'antic castell de Sant Joan s'adverteix la presència propera d'una altre torre defensiva. El Fort del Bonet. El Fort està format bàsicament per un únic baluard envoltat d'una estreta fossa. La seva estructura és de planta poligonal i el

seu interior conserva dos nivells; en l'inferior trobem dues naus subterrànies i en el superior, espitlleres i troneres per a l'artilleria. En el vèrtex de la construcció podem veure un notable escut heràldic d’ignorant llinatge.

Portal dels Joeus


Allunyant-nos del castell, dels recintes fortificats i dels Jardins del Príncep, ens acostarem a Remolins per visitar els carrers de l'antiga Jueria, però al fer-ho oblidaríem la visita d’ un dels edificis modernistes més bells i importants, l'antic Escorxador Municipal, obra de l'arquitecte Pau Monguió i de principis del segle XX, format per un conjunt de robusts pavellons edificats en pedra, maó i ceràmica de vistós colorit i influència mudèjar. Construït en terrenys guanyats al riu, va ser projectat seguint una estructura de pavellons en els quals es combinen espais oberts i tancats.

Tortosa. Escorxador

Castell de la Suda

Baix Ebre 471

Les últimes estimacions de l'estada dels jueus a Tortosa situen les seves cases, prop del “barranc de Célio”, a la part esquerra del carrer Major del barri de Remolins. Encara que no s'observen restes de l'assentament que no siguin els seus carrers estrets i sinuosos, sembla cert que en aquesta jueria vella es trobaven la sinagoga, el forn, la terrisseria i la carnisseria. La jueria actual sembla ser que remunta el seu origen fins al primer terç del segle XIII, quan Ramón de Montcada i la comunitat religiosa de Tremp va lliurar una carta de franquícies a 25 jueus per a la seva construcció. Y 1845.

Tortosa. La Torreta Remolins

Remolins


De retorn al centre i situats en un extrem del pont de l'Estat, també conegut com el pont de Ferreries, tindrem una bonica imatge del riu i de l'església del Roser, projectada per l'arquitecte Joan Abril, situada amb anterioritat a la plaça dels Cols. Si tenim la càmera a prop podrem captar una de les imatges més espectaculars del riu, amb el pont, l'església i el monument al centre del riu en record de la sagnant Batalla de l'Ebre de la contesa civil. Des de la part contrària el panorama no serà menys interessant, amb el pont, la Catedral i el Castell de la Sua que ja hem visitat. El barri de Ferreries ha tingut, a diferència de la part de l'eixample, un desenvolupament més lent encara que en els últims anys sembla haver iniciat una cursa per competir en l'obertura de nous serveis i establiments. L'església del Roser és el seu monument més emblemàtic. Amb el record ben present dels atractius de la capital, hem d'emprendre de nou el camí per a conèixer altres pobles que esperen la nostra visita.

L'Ebre i esglèsia del Roser

Baix Ebre 473

L'Ebre i esglèsia del Roser L'Ebre i monument a la Batalla de l'Ebre


L'Ebre

Baix Ebre 475

L'Ebre


Decidits a això, iniciarem de nou l'assalt turístic a la I.M.D. de Bítem, prenent la carretera nord que es dirigeix posteriorment a Tivenys i que circula pel canal de l'esquerra de l'Ebre. Pel camí trobarem la

Bítemcapella dels Reis i a l'arribar a la població podrem contemplar l'església parroquial de la Verge de l'Oliva. De les seves edificacions rurals destaca el Mas del Bisbe, a l'entrada de la petita urbs, propietat

particular en l'actualitat i en el seu temps residència dels Bisbes de Tortosa. Després de sobrepassar el poble, l'estampa d'un petit pont sobre el canal mereixerà la nostra atenció.

Capella del Reis Bitem. Mare de Deu de la Oliva

Baix Ebre 477

Bítem. Mas del Bisbe

Bitem. Pas del canal


Tivenys, ara sí coneixerem Tivenys, es troba en realitat davant de Xerta, a molt pocs quilòmetres i en realitat podríem haver-la visitat partint d'aquesta població, però obstinats a seguir un itinerari coherent toparem amb ella una vegada haguem superat Bítem. El resultat és el mateix, una més de les poblacions que s'aixequen i es fiquen al llit amb l'Ebre, amb la bellesa afegida que això suposa als seus propis atractius. En ocasions succeeix que el treball fotogràfic té serioses dificultats per trobar aquesta vista panoràmica tan espectacular per incloure en el llibre. Tivenys, en aquest aspecte, és un poble amable amb el fotògraf i un caminet una mica amagat de l'entrada, ens facilita el treball des d'un mirador perfecte.

Tivenys

Tivenys

Baix Ebre 479

Tivenys


Tivenys

Baix Ebre 481

Tivenys


El Parc

Baix Ebre 483

El Parc

En el centre de la urbs, una petita plaça sembla voler amagar la bellesa de l'església de Sant Miquel, encara que també està dedicada a “Sant Benito” i a Sant Antoni Abad, de finals del segle XVIII. El temple és de tres naus, amb vuit altars laterals i l'Altar Major, barreja d'estils gòtic i bizantí. La façana és de cort neoclàssica. Albergava un notable retaule gòtic que, com altres punts, va ser destruït en la Guerra Civil. Dintre del terme municipal es troba l'ermita de la

Carme , construïda per iniciativa de l'Ordre dels Carmelites Descalços de Cardó.

D'origen àrab, la població va veure augmentar el nombre dels seus habitants quan la conquesta cristiana de Tortosa va desplaçar bona part de la població sarraïna a Tivenys. Posteriorment, a partir de mitjans del segle XV, la vila va compartir els avantatges de la construcció de l ‘Assut amb la veïna Xerta, el que va repercutir

en la millora de l'economia del poble. La petita vila té merescuda fama en la fabricació artesanal de peces de ceràmica amb diferents materials per mitjans tradicionals. Per a la pròxima visita és imprescindible que tornem a Tortosa, ara sense detenir-nos, i ens situem a la sortida de la capital, a la carretera que trobarem traspassant el pont Nou o pont del Mil·lenari i que es dirigeix Vinallop.

Tivenys. Esglèsia parroquial Tivenys. Monolit de l'Assut


VinallopLa Pedania de Vinallop, petit disseminat que té els seus orígens al segle XVIII, justament en el lloc que estava previst que passés el ferrocarril.

Vinallop compta amb poc més de 360 habitants entre els seus dos nuclis disseminats.

Per continuar amb el nostre itinerari, tornem cap a la capital de la comarca i un cop més traspassant el pont del Mil·lenari i ens dirigirem a l’Aldea.

Vinallop. La Divina Pastora

Baix Ebre 485

CampredóAbans d'arribar a l’Aldea encara trobarem la I.M.D. de Campredó, de majors pretensions que l'anterior, segurament a cobert del Polígon Industrial Sota Ebre, contigu a la població i que sembla tenir certa activitat econòmica.

El més destacat del lloc es troba una mica allunyat de la població; la Torre de Font de Quinto i la Llotja, aquesta última en bastant mal estat. Existia la Torre de Sant Onofre, però desgraciadament va quedar totalment destruïda l'any 1965. Al centre de Campredó, l'església parroquial sembla ser un edifici d'estil rarament modernista.

Torre de Font de Quinto

Campredó. Detall exterior de la esglèsia


El municipi de l’Aldea està situat al límit sud de la comarca, ja en terreny deltaic i de les poblacions del litoral mediterrani. L'origen àrab del lloc és fàcilment visible al visitar l'ermita de l’Aldea i comprovar en el seu entorn les petjades d'una antiga almoina musulmana i una torre ficada que posteriorment a la conquesta cristiana

L’Aldea va ser donada al Cavaller Bernat de Belloc per Ramón Berenguer IV. Succeïa l'any 1149 i va ser l'origen de la fundació d'una església que estava sota la protecció de Santa María. Amb tota la importància actual de la població, Llogaret era una Pedania de Tortosa fins a l'any 1983 que va aconseguir la segregació.

L'Aldea. Torre de l'Ermita L'Aldea.Torre de Burjassenia

Baix Ebre 487

L’Aldea té el privilegi de tenir en el seu municipi la major quantitat de torres defensives de la comarca, de les quals actualment es conserven quatre en perfecte estat de conservació. La de la Candela probablement pertany als segles XI-XII i té una altura aproximada de 14 metres; la Torre de Burjasènia, de propietat particular, està datada amb molta probabilitat cap al segle XII, és d'una altura similar a la Torre de la Candela i té planta circular, amb un diàmetre entre 5 i 6 metres; la Torre de Vinaixarop és la que es

troba en estat més precari. Data del segle XIII i li falta bona part del seu extrem superior pel que és difícil esbrinar la seva altura. Finalment la ja esmentada Torre de l'Ermita. Aquesta última sembla ser la de major importància i el conjunt que formen la torre, l'ermita i el Centre d'Interpretació de les Torres Vigia és un dels atractius amb que conta la població. En el mateix lloc s'han trobat les restes d'un Poblat Ibèric i en l'extrem contrari, un vell molí d'aigua remata amb una pinzellada típica la tranquil·litat del lloc.

Nostra Senyora de l'Aldea L'Aldea. Restes arqueològiques


Centre d'interpretació de l'Aldea

Baix Ebre 489

Centre d'interpretació de l'Aldea


Al començament del llibre ja hem comentat que la visita al Delta de l'Ebre hem de fer-la amb paciència i tranquil·litat. També és convenient armar-se dels mapes i fullets orientatius que ens puguin facilitar les oficines de turisme o les pròpies del Delta. Si ens sentim doncs preparats per gaudir d’ una inoblidable aventura, engeguem-nos fins al primer dels desviaments de la carretera que es dirigeix al Delta. El primer que hem de visitar és la població de Deltebre, situada a la part central del Parc Natural i que és el resultat de la fusió de les antigues Pedanies de la Cava i Jesús i María pertanyents a Tortosa fins a l'any 1977 que es van segregar de la capital. Es fa difícil indicar els atractius d'ambdues poblacions, perquè el principal, precisament, és el lloc de la seva ubicació, en una part privilegiada de l'aiguamoll que comprèn 95 km2. dels 320 que integren la totalitat del Parc Natural.

Deltebre

El Delta

Baix Ebre 491

El Delta


Postal del Delta

El Delta

Baix Ebre 493

No obstant això, la població de Deltebre, a protecció del corrent turístic de la zona, sembla mantenir una activitat econòmica important, ja que la quantitat i qualitat dels seus establiments i els serveis turístics semblen gaudir de molt bona salut. Emmarcat Deltebre en tan privilegiada situació anem a intentar narrar d'alguna forma plausible, la bellesa i la majestuositat de tot el Parc Natural del Delta de l'Ebre. El paisatge del Delta ens permet fer exercici físic i saludable d'una manera lúdica i agradable, adequant la intensitat a les nostres condicions i en plena naturalesa.

Al tractar-se d'un territori completament pla, el Delta convida a llargs passejos amb bicicleta per la riba del riu, entre arrossars o per extenses platges de sorra fina, que a més, ens permetran una millor observació del paisatge, de la flora i la fauna des de les torres d'observació i les activitats tradicionals. És també un veritable plaer, practicar esports nàutics com el rem o el piragüisme i la vela per les tranquil•les aigües de l'Ebre, o bé el surf, windsurf, kate-Surf,

per la zona del Fangar o Riumar, ja que diferents tipus de vent i de diversa intensitat, ho afavoreixen. L’Ecomuseu del Delta és el Centre d'Interpretació del Parc on es pot admirar una exposició permanent de les seves activitats, de la seva flora, de la seva fauna i de la recol·lecció dels seus famosos arrossars.

El Delta és un paradís per als aficionats a la pesca, tant d'aigua dolça com salada; espècies autòctones com les carpes, les tenques, llobarros, orades o “palometas”conviuen en el riu amb altres introduïdes per l'home, com el silur i la gambusia. Una de la zona preferida per a la pesca és la de la desembocadura de l'Ebre en Riumar. En aquesta part podrem contemplar amb seguretat bastants experts amatents per alleugerir el riu d'alguna orada que es presti. Amb independència de la pesca, Riumar reuneix altra sèrie d'atractius que fan agradable la visita al Delta. La bona cuina de la majoria dels seus restaurants i els passejos turístics familiars a les barques per la llera del riu fins a la desembocadura són alguns d'aquests atractius.

Postal del Delta

Centre d'Interpretació de les Barraques


En quant a la vida contemplativa, un passeig pel passeig fluvial, el Mirador del Vaig moldre dels Mirons, la llacuna del Canal Vell, la desembocadura de l'Ebre, la zona i Mirador del Garxall i el Pont del Rei, ens permetrà, en algunes èpoques i amb sort, albirar algunes de les aus aquàtiques tan abundants en el Parc, sempre que s'actuï amb la deguda cautela, doncs són bastant espantadisses. Les platges del Delta formen un element característic i molt personal del seu paisatge; són grans extensions de fina sorra d'aparença desèrtica i en ocasions amb la presència de dunes mòbils per l'acció de la calor. Si així ho desitgem, podem remullar el nostre cos a les platges de Riumar, de la Marquesa o el Fangar.

Deltebre. Riumar

El Delta

Baix Ebre 495

Deltebre. Riumar

El Delta

Fins aquí hem descrit els atractius turístics del Delta; no obstant això, poc s'ha escrit sobre la incidència dels arrossars en el paisatge. Dels arrossars i de la característica olor que acomiaden en els mesos d'estiu, quan el fruit està madur i llest per ser recollit. És en aquesta època quan ens podem trobar amb alguna imatge de la recollida, encara que en l'actualitat les estampes més típiques les podrem admirar durant la “Festa de la Sega”. De totes maneres, contemplar els arrossars com si fossin un extens desert unicolor és un espectacle que no ens podem perdre.

Deltebre. Riumar


El Delta

Baix Ebre 497

El Delta


Al límit del Delta i ja de camí cap a l’Ampolla visitarem Camarles, antic senyoriu independent segregat de l’administració tortosina des de l’any 1978.

L’església parroquial de Sant Jaume és de cort modernista i torre campanar quadrada. El monument més important és la Torre de l’antic Castell de Camarles, recuperat dels moros per la reconquista de les terres per part de Ramón Berenguer IV. El Castell de Camarles era d’origen àrab i va ser construït durant el segle XII. L’actual Torre del Castell va ser construïda sobre les restes d’una antiga alqueria islàmica.

Una mica allunyat, a l’altre extrem de la població, podrem visitar altre dels monuments importants de Camarles, la Torre de la Granadella, construïda en el segle XIII. Al costat de la figura quadrada de la torre s’esbrina des de l’exterior, part de l’ermita de Sant Marc, des de l’exterior perquè en l’actualitat és de propietat particular. Així com el Castell de Camarles es va donar a un noble cavaller, Guillem de Sunyer, la Torre de la Granadella va ser lliurada al Bisbe Jofre del Bisbat de Tortosa.

Camarles

Camarles. La Gran

Baix Ebre 499

Camarles.Esglèsia parroquial

Camarles. La Gran Camarles. Torreó del castell


La part sud de l’Ampolla és la natural entrada a la població des del Delta que hem visitat. Aquí, la primera visió que tindrem de l'antic port de pescadors serà l'extensa badia de la Platja de l'Arenal. Des de la rotonda inicial i en direcció contrària a la població es troba la “Bassa de les Olles”, entre la platja i les dunes que podem observar des de l'alt del mirador. És un àrea protegida de l'extrem del Parc Natural i des d'aquest punt, podem arribar fins al Goleró en un recorregut per als vianants de bucòlic interès.

L’Ampolla és un antic poble mariner egoistament agraciat per la naturalesa amb la companyia de l'Ebre i pel mar Mediterrani, amb l'encant afegit, a més, de la proximitat del Delta i tots els avantatges que això comporta per a les possibilitats pesqueres. Si a tots aquests avantatges li sumem la qualitat de les seves amagades platges i la bellesa de les seves cales i penya-segats tenim la imatge perfecta d'un poble afortunat.

L’Ampolla

L'Ampolla. Passeig Marítim

Baix Ebre 501

L'Ampolla. Passeig Marítim


L'Ampolla. Port persquer

L'Ampolla

Baix Ebre 503

L'Ampolla

L'Ampolla. Port Pesquer


L'Ampolla

Baix Ebre 505

L'Ampolla


Un tranquil passeig pel passeig Marítim ens pot acostar al port pesquer, que encara conserva el sabor i algunes típiques barques dels vells llops de mar, i qualsevol dels establiments de restauració ens permetran assaborir l'excel·lent cuina marinera de la zona amb una visió perfecta del port i el passeig marítim. A l'acabar el menjar serà l'hora de comprovar la poca o molta sort de la flota pesquera, que subhastaran els rics fruits del mar en la propera llotja.

L'Ampolla. Port persquer

L'Ampolla. la Llotja

Baix Ebre 507




Des de la rotonda propera al port pesquer, parteix la carretera interior que circula paral·lela a la via del ferrocarril que ens permetrà trobar la platja o cala preferida per al refrescant bany i en totes elles tindrem la facilitat d'acontentar l'estómac a l'ombra oferta per qualsevol quiosc o restaurant preparat per a això.

Litoral de l'Ampolla

Baix Ebre 509

Litoral de l'Ampolla


L'Ampolla. Esglèsia parroquial

Baix Ebre 511

L'Ampolla. Esglèsia parroquial

Els orígens de l’Ampolla hem de buscar-los en l'època de la dominació romana i això es confirma amb alguns elements i restes d'aquesta època localitzats en ple centre urbà. L'església de Sant Joan Baptista es troba prop de l'estació del ferrocarril. És d'estil modernista, amb alguns notables detalls en la seva decoració interior i una història a les seves campanes. Segons sembla, la ubicació de les campanes de l'església parroquial era la capella de Sant Roc de Tortosa però van desaparèixer en l'Ebre degut a un fort temporal. Al cap de 10 anys, uns pescadors la van localitzar en el riu i des de llavors, l'any 1884, decoren la torre de Sant Joan Baptista i recorden l'hora a la població.

Interior esglèsia parroquial

Interior esglèsia parroquial


La llacuna de les Olles es troba situada en el terme de l’Ampolla, en un dels extrems del Parc Natural i és la més petita del Delta, en una zona privilegiada que sembla voler compartir amb el litoral proper a la badia del Fangar i les plantacions d'arròs. La pesca és una tradicional activitat present en el Delta des de fa molts anys i que ajudava a la subsistència dels seus antics habitants. Avui, aquesta activitat s'ha multiplicat i l'explotació pesquera significa una de les millors fonts d'ingressos de l'economia local.

Posta de sol al Delta

Baix Ebre 513

Posta de sol al Delta


Pas a pas, poble a poble i amb els records recents de totes les poblacions visitades en el nostre itinerari, ens anem acostant al final de la comarca, El Perelló. Situat en el penúltim escalafó del nord-est de la comarca trobarem el poble del Perelló, els orígens coneguts del qual es situen en l'època romana. No obstant això, existeixen rellevants testimoniatges de la presència humana durant la prehistòria, havent-se localitzat en els jaciments de la Cova de la Mallada al voltant de 1.800 peces de sílex i algunes puntes de fletxes. Amb tot i la rellevància d'aquest descobriment, la major riquesa històrica que trobarem a la població són les pintures rupestres de la Cova Cabra Freixet, que daten del Paleolític Superior i que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO l'any 1998. A la cova poden reconèixer-se les figures de dos arquers, diverses cabres i cérvols, (alguns perfectament detallats), i restes esculpides

d'altres quadrúpedes, el que demostra el bon sentit artístic i la sensibilitat dels seus autors.

Com tantes altres de la comarca, la plaça va ser reconquistada per Ramón Berenguer IV i posteriorment va passar sota protecció de Tortosa amb el nom de Font del Perelló. També com tantes altres poblacions de la costa i durant el segle XVI, va ser objecte de les contínues incursions de la pirateria i en l'any 1640, durant la Guerra dels Segadors va sofrir el setge de les tropes del “Marquès de Vélez”, que van saquejar i incendiar la ciutat i van penjar bona part dels seus habitants. En memòria d'aquests fets reprovables, un monument a la part alta del Coll dels Forques ret homenatge a tan trista cita històrica. Altra curiositat que podem complaure és la visita a l'antiga Torre dels Moros, que altivament sembla controlar el nostre caminar des de l'alt d'un promontori proper.

El Perelló

El Perelló. Pintures rupestres de la Cova Cabre Freixet

Baix Ebre 515

El Perelló. El Molí

El Perelló. Torre dels MorosEl Perelló. Pintures rupestres de la Cova Cabre Freixet


El Perelló. Ermita de Sant Cristòfol

Baix Ebre 517

El Perelló. Ermita de Sant Cristòfol


En els nostres dies, el Perelló és una ciutat moderna en contínua fase d'expansió, que sap combinar a la perfecció els avantatges econòmics del seu polígon industrial i la dedicació a l'elaboració de mel del seu afamat Museu, amb l'explotació turística de les platges i cales del seu terme municipal, una mica apartades del centre de la població però d'indubtable interès durant l'època estiuenca. Als 3 km del seu litoral podrem posar els peus a remullar a qualsevol de les seves platges, la del Pont de l'Àguila propera al terme de l’ Ametlla o la de Saint Lucia, Morro de Gos, i les cales la Bona i Cala Moros.

Quin dubte cap que uns dels majors atractius per al turisme són les platges, les coves i les pintures rupestres; no obstant això, el Perelló ofereix altres possibilitats per a fer l'estada més amena i agradable, com la visita als diversos pous que es conserven de l'època romana, el Molí de Vent del segle XVII recentment restaurat, les restes de l'antiga Via Augusta o el Museu Municipal, que conserva una àmplia varietat d'eines del Paleolític i Neolític de Cabra Freixet i altres de temps de l'ocupació romana.

El punt i final de viatge per terres del Baix Ebre, tristament, està ja proper. Pel camí haurem pogut comprovar la bellesa i espectacularitat dels atractius de tots els pobles i racons del recorregut. Haurem comprovat l'abrupta serietat del massís dels Ports, la sorprenent bellesa del Delta de l'Ebre, la qualitat de les seves platges, i reconegut la varietat i el sabor del seu conjunt gastronòmic. Si a tot això unim l'amabilitat i bona acollida de les seves gents tindrem l’excusa perfecta per tornar-hi de nou i repetir la feliç experiència.

Litoral del Perelló

Baix Ebre 519

Litoral del Perelló


L’Ametlla de MarÚnicament ens falta rematar el viatge amb un comiat perfecte i no podíem escollir per a això una població més atractiva que l'última de la nostra estada a la comarca, l’Ametlla de Mar. Per a això, seguirem per la mateixa carretera general que ens ha anat acompanyant tot el camí, tenint bona cura de no sobrepassar el primer dels importants atractius que trobarem abans de la nostra arribada al centre urbà. Es tracta del Museu de Ceràmica Popular de l’ Ametlla, el major d'Europa en el seu estil, amb més de 4.500 peces de terrisseria ibèrica que al llarg dels temps han format part de la vida quotidiana dels pobles i les seves gents. El tresor que conté el Museu procedeix de gairebé tres-cents centres alfarers de la península i estan representats en quatre àrees temàtiques, usos de la ceràmica, distribució geogràfica, procés i tècniques d'elaboració i el càntir com peça central. La Sala Internacional acull anualment mostres de ceràmica de diferents països, i la Sala Temporal exposa altres mostres monogràfiques de variats temes.

Museu Ceràmica Popular

Museu Ceràmica Popular Museu Ceràmica Popular

Baix Ebre 521




Encara que pertany al municipi de l’Ametlla, el Museu es troba en el sòl de la urbanització de Sant Jordi d’ Alfama, nom de la vella Ordre Militar medieval catalana que s'havia establert en el castell militar per a defensar l'escassa població dels atacs de pirates i moriscs que assetjaven i assaltaven quotidianament les costes catalanes. El castell va ser destruït pels bombardejos que va sofrir durant la Guerra dels Segadors. El que ara podem contemplar al costat de la propera platja és una nova edificació del segle XVIII en molt bon estat de conservació.

A diferència de la majoria de poblacions que conten amb assentaments humans allunyats en la història, l’Ametlla de Mar és una ciutat relativament nova, degut, amb tota probabilitat, als forts vents d'unes terres conegudes fa anys com desert Alfama. Va ser a partir de l'any 1775 quan desafiant els perills de les incursions dels corsaris, Joan Baptista Gallart, gosat pescador procedent del Grau de València, va arribar a la deserta cala de l’ Ametlla per trobar-se amb l'abundància pesquera que existia. Joan Baptista va construir la primera cabanya de pescadors amb pedra i fang i es va quedar en el lloc. Amb posterioritat, altres famílies de pescadors de la mateixa procedència,sota protecció de les riqueses que atorgava el mar, van anar poblant la zona fins a convertir el lloc en una modesta població, l’Ametlla de Mar, convertida en l'actualitat en un dels ports més reconeguts del Mediterrani català.

Port d'Ametlla

Baix Ebre 523

Cala Sant Jordi

Castell Sant Jordi


Posta de sol a Sant Jordi

Baix Ebre 525

Posta de sol a Sant Jordi


Peix a la Llotja

Baix Ebre 527

Peix a la Llotja


La flota pesquera segueix sent el principal motor de l'economia dels seus habitants, però aquesta activitat ve seguida d'una bona afluència turística, la qual cosa millora ostensiblement la font d'ingressos d'altra part de la població dedicada als serveis turístics. Com a conseqüència de l'augment de la flota i l'ampliació de les captures, el local destinat a la Llotja ha vist modernitzar les seves instal·lacions, i en l'actualitat, la subhasta del peix es realitza amb programes informàtics i sense les clàssiques escenes del subhastador. L'assistència a la subhasta de la Llotja, excepte els dissabtes, diumenges i festius, sol ser a les quatre de la tarda i és un espectacle de fort color local que no ens hauríem de perdre.

La Llotja

Baix Ebre 529

L'Ametlla. Llotja

La Llotja


L'Ametlla. La Bocana

Baix Ebre 531

L'Ametlla. La Bocana


Les cales i platges del terme municipal són gairebé incomptables i de diferent perfil. Serà fàcil, amb tota probabilitat, oblidar-se d'alguna d'elles, però de nord a sud i començant per la del Cap del Terme, podrem visitar les platges o cales del nord; Calafat, Llobeta, Calafató, Ribellet, Sant Jordi, Vidre, Forn, les Ampolles, Mosques, Torrent del Pi, Xelin, l’Estany Tort, la Cova del Llop Marí, l’Ambrosia i Arandes. A la població, Pixavaques, l’Alguer i Pepo i cap al sud, Bon Va capar,Bon Caponet, l’Estany, Port Olivet, Santes Creus, Llenya, Estany Podrit, l’ Illot i la Punta de l ‘Àliga. Tenim on escollir.

Cala Llobeta

l'Ametlla. Platja Pixavaques

Baix Ebre 533

Cala Calafató

L'Ametlla. Estany Tort


Fa bastants anys, l'extrem nord de la comarca, Calafat, semblava existir per l'existència del seu reconegut circuit, però en l'actualitat s'ha convertit en una moderna urbanització, amb casones de bella arquitectura properes a les seves tranquil·les platges i que disposa d'un petit port. Ara sí, hem d'acomiadar la nostra aventura pel baix Ebre, però un comiat amb l'estómac descontent ens deixaria, valgui el joc de paraules, mal sabor de boca. Res més senzill que solucionar-lo compartint taula i estovalles amb els amics que, amb tota seguretat haurem conegut en la nostra estada.

Costa de Calafat

Baix Ebre 535

Costa de Calafat


El Montsià

EditorialAl lector

Acostumat a col·laborar amb algunes de les editorials turístiques més importants espanyoles, he arribat a visitar la majoria de les capitals i zones turístiques i culturals d’Espanya, oblidant de forma intolerable els atractius i les arrels que atresora el meu estimat país, Catalunya.

Recórrer llocs oblidats, conèixer les arrels de cada comarca, seure en qualsevol població petita i allunyada a parlar amb gent senzilla o seure davant d’un bon plat de menjar català regat amb el vi de la terra, són sensacions que espero no deixar de sentir durant molts anys.

Només així no deixarà de sorprendre’m trobar llocs tan meravellosos com els localitzats en tota la meva estada al Montsià, la comarca més meridional de Catalunya.

El Montsià 541

La comarca del Montsià comprèn part del Delta de l’Ebre, del Parc Natural dels Ports i les Serres de Godall i el Montsià, en un clar contrast entre el litoral i la zona muntanyosa. Aquesta diversitat geogràfica proporciona a la comarca una gran varietat paisatgística, amb un accentuat contrast entre la zona litoral, abanderada per la majestuositat dels arrossars del Delta i l’abrupte atractiu del Massís dels Ports.

El Montsià

Platges tranquil·les

Racó del Delta

El Montsià 707

Com la visita turística ha d’anar acompanyada amb la satisfacció de l’estómac, Amposta, el Delta i la resta dels municipis, es beneficien de la matèria primera de primeríssima qualitat que ofereixen els productes autòctons de l’horta de la comarca i els frescos fruits del mar mediterrani que diàriament arriben a les llotges properes. Així, la cuina local ens permetrà degustar els millors plats d’arròs: paelles, arròs negre, “arrossejat”, les exquisides fideuàs, el “xapadillo" d’anguila, les fritades i tot tipus de peix fresc, l’ànec salvatge, les ostres i qualsevol dels exquisits plats que amb dedicació i professionalitat dels seus cuiners, ens ofereixen els restaurants de tota la comarca.

Amb el record present de totes les emocions viscudes i la seguretat d’una propera visita, ens haurem d’acomiadar dels amics que, sens dubte, haurem trobat en la nostra estada. Fins aviat.

Reserva de la BiosferaTerres de l’Ebre

TOTS ELS MUNICIPIS I ATRACTIUS - MÉS DE 800 FOTOGRAFIES RECENTS

terres de l'ebre - reserva biosfera - mercat central tortosa - 2

Documents