PRCTICA 4: TEORIA DEL B COM

QESTIONARI 1 : TEORIA DEL B COM

1. El text del model de la teoria del b com esta elaborat per:

Christian Ferbel professor dEconomia en la Universitat de Viena.

2. Quines sn les regles del joc actual i segons Felber han de ser reemplaades?

Les reglar del joc actual sn lafany de lucre i la competncia. Aquestes regles han de ser reemplaades pels valors que floreixen en les relacions humanes com sn els valors de la confiana, la solidaritat, la compassi... s important traslladar aquests valors dintre de leconomia.

3. Quina s la cita d Aristtil?

cita articulo 151 de la Constitucin de Baviera- Toda actividad econmica sirve al bin comn.

4. Quin instrument mesura avui en dia lxit en una empresa?

Els instruments que sutilitzen per mesura lxit duna empreses sn indicadors monetaris. Els diners no tenen valors i aquests indicadors no mesura la confiana de la societat, si es just el repartiment de la renda, si sest destruint el medi ambient, la por, la gana, la guerra...Aquesta mesura monetria no pot mesurar el benestar de la societat.

5. Qu s la microeconomia? I la macroeconomia?

La microeconomia sn els negocis locals, les petites i mitjanes empreses, productor... el sistema de preus duna regi formen part de la microeconomia i es mesuren a travs del balanos financers de les empreses i la macroeconomia es lencarregada destudiar els sistemes econmics dun pas a travs els bens i serveis produts per una societat sutilitza el PIB per mesurar. Es podria dir que la microeconomia ho podem veure doncs formem part della quan anem a comprar etc i la macroeconomia es quelcom ms teric.

6. Com mesures el creixement de la macroeconomia? I la microeconomia? Quines crtiques fa el professor Felber a aquesta forma de mesura? Que opines tu?

El creixement de la macroeconomia s mesura segons el PIB (Producte Interior Brut), i en la microeconomia amb els balanos financer. Les crtiques que fa Felber s que aquesta manera de mesurar amb indicadors monetaris no poden mesurar els valors fent que es confongui el benestar de la societat amb la pujada o baixada del PIB o amb el benefici financer. El PIB no mesura el benestar de la societat no t en conte si hi ha un repartiment just de la renda, si el poble passa gana, si sest destruint de forma massiva lecosistema etc. I el benefici financer no t en compte si els treballadors tenen un sou just o si sest destruint llocs de treball, la igualtat doportunitats entre homes i dones o persones amb risc social etc. Les persones necessitem recuperar els valors i fomentar-los; avui en dia en leconomia es pot observar com shan perdut els valors sent els balanos financers els que imperen sense importar si shan respectat els drets del treballadors, sha utilitzat m dobra infantil o sha contaminat rius provocant a la societat un perjudici molt superior al benefici que les empreses han pogut adquirir. La economia hauria danar de la m de la societat i en harmonia amb aquesta buscant un b com i no tant sols el enriquiment dun pocs a costa de la destrucci de llocs de treballs, rius i en definitiva esclavitud i subminissi de la societat.

7. Qu proposa la teoria del b com per mesurar el creixement? Explica com funciona la matriu del b com?

La matriu del b com mesura per una banda els valors com la dignitat humana, la solidaritat, la sostenibilitat ecolgica, la justcia social i la participaci democrtica y transparncia sumant una srie de punts i laltre grup de contacte els provedors, finanadors, treballadors i propietaris, clientes i lmbit social permetin tenir una puntuaci final. Es desenvolupen quinze criteris que mesuren el comportament del b com a travs de punts,no unitats monetries, repartit en cinc classes i cinc colors posant un color a cada b com donant al consumidor la informaci abans de comprar en un codi de barres. Daquesta manera es pot mesura no sols quantitativament sin tamb qualitativament.

8. Per qu creus que est en constant evoluci?

El model de Felber s un model obert y en evoluci. s un procs social que va comenar ara fa quatre anys, s a dir, acaba de iniciar-se i est obert perqu les persones puguin fer les seves contribucions per poder millorar-lo i desenvolupar-lo.

9. Per qu argumenta que la responsabilitat social corporativa de les empreses ha quedat en una operaci de mrqueting?

La responsabilitat corporativa s lassoliment de lxit empresarial, respectant els valors tic, les persones, les comunitats i el medi ambient. Dels quatre elements que integren la responsabilitat social corporativa solament el component legal s de compliment obligatori per les empreses sent els altres elements com ltic, leconmic i filantrpic voluntari. Al final la responsabilitat social no s tan real com en un primer moment podem creure doncs en lactualitat observem com moltes daquestes empreses es deslocalitzen a altres pasos on no estan protegits els drets del treballador, no hi ha lleis que protegeixin el medi ambient de las grans industries i existeix la explotaci infantil. Aquesta manca de legalitat fan que les empreses puguin obtenir major beneficis i aconseguir el abaratiment del producte impedint que empreses que implementen la responsabilitat corporativa no poden competir amb els preus marcats per aquestes altres empreses lliure de tota responsabilitat. Es per aix, que la responsabilitat social corporativa de les empreses ha quedat en una operaci de mrqueting per netejar la seva imatge i provocar la simpatia del consumidor per quan indaguem molt poques daquestes empreses realment ho portem a terme.

10. Quins sn els principals implicats per a que al final tingui xit aquesta teoria?

Els principals implicats som els consumidors, les empreses i les poltiques econmiques. Els consumidors tenim la capacitat amb la nostre elecci (consum) de potenciar que els productes amb valors (b com) tinguin ms demanda que els que no respecten els nostres valors com a persones. Les empreses, per tal dimplementar el sistema del b com i poder oferir aquests productes al consumidor i les poltiques instaurant lleis que protegeixin als productes que ofereixen el b com davant a productes que ms econmics perqu no compleixen cap daquest valors i per tal poden competir amb un preu ms econmic per no just.

11. Com ha devolucionar la legislaci econmica per a que es pugi implantar la teoria del b com? Per a que serveixen els punts obtinguts?

La legislaci ha de poder oferir un nou marc legal.

12. Qu vol dir qu s un moviment ascendent?

s un moviment que va de baix a dalt amb assemblees locals a les que totes les persones, empreses i institucions publiques estan convidades. Sha de madurar el projecte en assemblees democrtiques fent aix un projecte econmic totalment democrtic oberta a les aportacions que els agents socials puguin aportar per millorar-lo.

13. Com poden saber els ciutadans els punts que t cada empresa?

En el codi de barres i a travs duna aplicaci mbil, es podr comprovar les dades que mes interessi al consumidor de forma totalment transparent, podent saber quina es la responsabilitat coneixent aix quina es la responsabilitat daquella empresa. Cada producte t un color en el seu codi de barres segons la seva puntuaci en el Balan del B Com, s a dir, vermell (0-200 punts), taronja (200-400 punts) i aix fins a 1000 punts.

14. Quins avantatges legals proposa el model per a les empreses que siguin responsables?

Ferbel proposa que les empreses que ms saproximin a lobjectiu del b com puguin obtenir millores fiscals aix com reducci dimpostos tasses duanares, crdits reduts... Donat que els productes creats amb m dobra infantil, explotaci laboral etc sn ms econmics perqu el mac legal afavoreix aquestes prctiques s necessari que aquestes empreses que no sadeqen a la justcia social vegin augmentats els seus impostos per tal que els seus productes deixin de ser ms econmics que les empreses que optin per productes de la Economia del B Com

15. Com justifica Felber que les empreses no han de fer donatius al partits?

Els excedents financers no poden ser permesos per usos especulatius ni poden ser donats a partits poltics per evitar que el poder econmic i el poder poltic convergeixin. El balan financer es degrada per ser simplement un medi de lactivitat empresarial per ja no s la finalitat de lempresa. En la actualitat leconomia t un paper dominant en el mn, per sobre de la poltica ja que sn les grans economies qui marquen les regles del joc sent la poltica un mer instrument i ms quan aquests partits estan finanats per els excedents empresarials. Es per aix que les empreses no poder fer donacions a partits poltics perqu aleshores hi ha interessos versos favors.

QESTIONARI 2:PROJECTES ACTUALS EN ESPANYA QUE ES BASEN EN LA TEORIA DEL B COM

1. Quina s la idea del projecte?

La idea del projecte sorgeix a partir dels minifundis, mltiples propietaris de petites finques que shan ajuntat amb la idea de recuperar la terra, la vinya, que abans era plantada en aquella terra per que dun temps cap aqu shavia deixat perqu el ram ja no era rentable. Aquestes minifundis tenen valors ms all dels quantitatius, retornant a treuren fruit a la terra i contribuir a la regeneraci del paisatge. Un altre forma de fer les coses on es prima el benefici que saporta a lentorn i la cooperaci.

2. Fundaci Microvinya. Quin significat t el segell?

El segell no es una denominaci dorigen sin que s un segell tic. Portar aquest segell significa que aquell vi que est sobre la taula ha estat pagat justament al productor, que sha treballat ecolgicament, que es t conscincia social i que es promociona sobre la cultura. Aquest segell aporta valors al producte donant significat al treball envers al producte.

3. Resumeix les paraules de Rafael Climent.

Rafael Climent s lalcalde del poble dAlcoy i defensa els valors del projecte Microvinya i la Economia del b com. La economia t que cuidar al territori. Rafael parla de la necessitat de bonificar amb noves normes i impostos les empreses que sn solidaries, ecolgiques i tenen conscincia social bonificant les bones prctiques.

4. Quina opini tenen del model actual?

Amb la economia actual cada vegada els rics sn ms rics i el pobres ms pobres i las distncies entre unes persones i unes altres cada cop s major. Un bon governant t que prendre decisions per cuidar daquells ms vulnerables i retrobar un punt entremig on es puguin donar les mateixes oportunitats.

5. ACTIU s una empresa del municipi. A qu es dedica?

ACTIU s una fabrica de mobles doficina que va decidir quedar-se al territori en compts de marxar a altres pasos emergents per abaratir costos. Ha creat un parc tecnolgic reconegut a nivell internacional per el seu espai i estalvi energtic. ACTIU, valora als seus treballador i vol que se sentin agust a nivell professional i personal s necessari donar per rebre i aquesta es la seva filosofia crear espais agradables, representant una proximitat de la cultura una clara aposta per el territori aportant riquesa al entorn.

6. Qui integra el projecte Microvinya.

El projecte Microvinya est integrat per una trentena de propietaris minifundistes, arquitectes, ingeniers, carnissers, ames de casa, nets, fills dagricultors que havien deixat la terra i que ara han retornat a lorigen. Moltes daquestes persones que integren el projecte, volen conservar les terres familiars obtenint una satisfacci molt alta per contra dels beneficis que obtenen. El projecte microvinya dona un bon resultat volen cuidar el seu entorn i sha de lluitar per poder aconseguir-lo. El xit est lligat als diners que s guanys per aquest xit no dona la felicitat, sin el tornar a retrobar-te amb all que ets.

7. Quina relaci existeix entre l institut i el Celler de la Muntanya?

Des de l institut ofereixen a lalumnat una assignatura optativa sobre la vinya on treballen coneixements prctics sobre el cultiu i alhora poden entendre perqu es fa el vi daquella manera apropant-los al consum de proximitat cultivant el ram tpic del territori per tal que no es perdi la biodiversitat sent una cultura del coneixement que no sha de perdre. Des de lmbit de leducaci s treballen els valors sobre leconomia del b com i el poden entendre a travs del coneixement que sadquireix. El celler de la muntanya ofereix ajuda tcnica, planten els ceps inicials i del vi que sextreu l institut no obt rendiments econmics per si altres rendiments com s el coneixement abans esmentat.

8. Explica, amb les teves paraules les afirmacions del analista financer.

Fins ara els valors que imperaven en la nostra societat era guanyar diners, seducava i estudiava per tal de poder obtenir una bona feina i ser alg amb xit. Lxit era sinnim de poder econmic. En lactualitat la societat est canviant un ja no s feli ni se sent exits dintre daquest parmetre. Si realment es vol un canvi en el model econmic les persones hem de fer quelcom per tal dobtenir-lo sense esperar a que el facin els altres. Si un es empresari per molt petit que sigui, pot introduir i acollir-se a la matriu del b com i adaptar-la a la seva empresa. Els beneficis econmics es tradueixen en diners i aquests diners sn els que mesuren el benestar duna societat per no s t en conta si aquests beneficis sn a costa duna explotaci infantil, destrucci del ecosistema, destrucci de llocs de treball i desigualtats per raons de gnere dintre de lempresa. Aquests beneficis econmics no poden mesures el benestar duna societat s per aix que es necessari que hagi un canvi de paradigma per tal que instaurar un model econmic on el valors de la societat i els de les empreses vagi lligat de la m.

9. Quina ha segut la lnia dactuaci de Caixa Ontinyhent?

La Caixa Ontinyent no han crescut al ritme de les altres caixes durant lpoca de bonana i lacceleraci econmica. Aix els ha mantingut independents als mercats majoristes tenint una baixa tassa de morositat i dels beneficis obtinguts han realitzat molta obra social a la seva localitat en la mateixa quantitat que els beneficis que el territori els hi ha aportat. La Caixa se sent part del territori, creixent amb ells, convivint amb la gent i guanyant amb ells a la vegada que el territori tamb guanya amb els seus beneficis a travs dels compromisos socials creant casals davis, centre docupaci per persones discapacitades...

10. Fes una valoraci personal del documental.

En aquest documental CRNICA UTOPICAS-CERCANAS MICROVINYA, podem veure un model deconomia ms humana una iniciativa que pretn reemplaar el lucre per valors i la competitivitat per cooperaci. Ens ofereix una visi no tan sols empresarial sin tamb humana del que significa un canvi tan profund de conscincia i dentendre que un nou paradigma econmic s no tan sols possible sin tamb necessari. Per portar a terme aquest model econmic sha diniciar des de baix des de la conscienciaci del consumidor/societat. s necessari la nostra implicaci adquirint productes de proximitat, productes que aportin valors dels que ens facin sentir orgullosos de poder obtenir-los. Encara s aviat i s difcil que aquest projectes com el de la Microvinya siguin rentables per poc a poc seran aquests dels que voldrem que formin part del nostre dia a dia i tots hi podem participar ja sigui a travs de la pedagogia i la educaci que vulguem transmetre als nostres fills o entorn. Segons Ferbel hoy es impensable. Maana ser lgico Aquest documental dona esperana a totes aquelles persones implicades en un canvi social i mostren que una altre manera de fer es possible. Tamb penso que sha de recalcar com en lactualitat moltes persones amb alts nivells destudis prefereixen retornar als orgens estar en contacte amb la terra, deixant de banda les grans ciutats, per retrobar-se amb la seva essncia i sentir-se feli i ple. En lactualitat les persones ens hem desalienat de nosaltres mateixos sentint-nos buits i consumits per una societat superficial i amb valors contraris als valors humans com la solidaritat, cooperaci, confiana i respecte a lentorn.

Pg.