LA LLUM DEL SOL EN REALITAT ESTÀ FORMADA PER UN AMPLI VENTALL DE RADIACIONS ELECTROMAGNÈTIQUES DE DIFERENTS LONGITUDS D’ONA QUE FORMEN UN ESPECTRE..

EL NOSTRE ULL SOLS TÉ LA CAPACITAT DE VEURE’N UNA PETITA PART D’AQUEST

ISAAC NEWTON (1642-1519) ESTABLEIX UN PRINCIPI:LA LLUM ÉS COLOR. AL 1665 DESCOBREIX QUE LA LLUM SOLAR EN PASSAR A TRAVÉS D’UN PRISMA DE VIDRE ES DIVIDEIX EN VARIS COLORS: L’ESPECTRE, FORMAT PEL BLAU VIOLETA, EL BLAU CEL, EL VERD, EL GROC, EL ROIG ATARONJAT I EL ROIG PÚRPURA.

GRÀCIES A L’ULL VEIEM LA LLUM, I PER TANT EL COLOR, PERÒ HI HA ANIMALS QUE SOLS VEUEN EL BLANC I EL NEGRE, I ALTRES QUE VEUEN MÉS COLORS QUE NOSALTRES.

EL NOSTRE ULL TE UNES CÈL·LULES BIPOLARS SITUADES A LA RETINA QUE ACTÚEN COM A FOTORECEPTORES, CAPTANT LA LONGITUD D’ONA DE LA LLUM TRADUINT-LA EN SENYALS ELÈCTRIQUES ENVIADES AL CERVELL A TRAVÉS DEL NERVI ÒPTIC.

AQUESTES CÈL·LULES CONTENEN 120 MILIONS DE BASTONETS SENSIBLES A LA LLUM I 6 MILIONS DE CONS SENSIBLES AL COLOR. D’AQUESTS CONS N’HI HA TRES, UN PER CADA COLOR.

http://edison.upc.es/curs/llum/luz_vision/fisiolog.html

LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DE LES SUPERFÍCIES FA QUE LA LLUM SIGUI ABSORVIDA O BÉ REFLECTIDA. SI LA SUPERFÍCIE ÉS OPACA ABSORVEIX LA LLUM I REFLECTEIX TOTES LES LONGITUDS D’ONA. UN COS BLANC REFLECTEIX TOTA LA LLUM, UN DE NEGRE, L’ABSORVEIX.

UNA TOMATA ENS SEMBLA DE COLOR ROIG, PERQUÈ L’ULL NOMÉS REB LA LLUM ROJA REFLECTIDA PER ELLA, ABSORVINT EL VERD I EL BLAU, I REFLECTINT EL ROIG.

www.educaplus.org/luz/colprima.html

EL COLOR LLUM I EL COLOR PIGMENT

SÍNTESI ADDITIVA

Colors primaris:

•El vermell

•El verd

•El violat

Colors secundaris::

•El grocEl groc

•El blau cian

•El magenta

SÍNTESI SOSTRACTIVA

Colors primaris:

•El magenta

•El blau cian

•El groc

Colors secundaris:

•El violat

•El vermell

•El verd

EL COLOR LLUM I EL COLOR PIGMENT

EL CERCLE CROMÀTIC

COLORS OPOSATS EN EL CERCLE CROMÀTIC

COLOR AMB ELS CONTIGUS DEL SEU COMPLEMENTARI

TRES COLORS EQUIDISTANTS EN EL CERCLE CROMÀTIC

1. P: colors primaris que no s’obtenen de cap altra barreja de colors

2. S: colors secundaris obtinguts de la barreja de dos primaris

3. T: colors terciaris obtinguts de la barreja del secundari més el primari més proper a ell en el cercle cromàtic

•Per enfosquir un color sempre podem recórrer al seu complementari

•En l’ombra projectada de qualsevol objecte hi intervé el color complementari d’aquest objecte

•Quan es vol enfosquir un color, no és massa convenient afegir-hi negre perquè s’embruta, és millor afegir-li un altre to més fosc com per exemple: el marró, el blau marí... I sempre s’intentarà aplicar primer una capa del color més clar, per poc a poc anar-hi sobreposant el fosc.

LES TRES QUALITATS DEL COLOR

• EL TO O QUALITAT CROMÀTICA

• EL VALOR O LLUMINOSITAT

• LA SATURACIÓ O INTENSITAT

http://www.colorcombo.com/array.html

Model de Munsell 1905, on situa els diferents matisos o tons entre els colors. Sobre un eix vertical amb un extrem blanc i l’altre negre situa l’escala de valors (o de grisos). Al voltant de l’eix es col·loquen els diferents tons amb el mateix ordre que al cercle cromàtic: són els saturats.

Quan els matisos d’aquests colors saturats s’apropen a l’eix perden saturació i quan s’apropen al blanc o al negre guanyen o perden lluminositat respectivament.

EL TO ÉS LA QUALITAT CROMÀTICA D’UN COLOR SENSE AFEGIR-LI BLANC NI NEGRE. ELS DIFERENTS COLORS DEL CERCLE CROMÀTIC ENS PORTEN A LA NOMENCLATURA DE MOLTS TONS. AIXÍ PARLEM DEL TO GROC, VERD, BLAU FOSC, MORAT, CARMÍ, ETC.

CUB DE HICKETHIER, basat en l’obtenció de 1000 tons diferents a partir dels tres colors primaris. (GROC/MAGENTA/CIAN)

L’ESCALA DE TO ES POT FER AMB LA BARREJA D’UN O MÉS TONS.

EL VALOR ÉS EL GRAU DE LLUMINOSITAT D’UN COLOR. CREA SENSACIONS ESPACIALS, AIXÍ UNA ÀREA DEL MATEIX TO PERÒ AMB FORTES DIFERÈNCIES DE VALOR (CONTRAST DE VALOR) DEFINEIXEN ZONES DIFERENTS A L’ESPAI, MENTRE QUE UN CANVI GRADUAL (GRADACIÓ) ENS DÓNA UNA SENSACIÓ DE CONTORN, DE CONTINUÏTAT DE L’OBJECTE A L’ESPAI.

SI A UN TO SE LI AFEGEIX NEGRE S’ENFOSQUEIX I BAIXA EL VALOR, TOT EL CONTRARI DE SI SE LI AFEGEIX BLANC.ROJO NJ

AMAR

VERDE

AZUL VIOL

           

           

           

           

           

           

           

           

           

           

L’ESCALA DE VALORS ES POT FER AFEGINT NEGRE O BLANC A UN TO.

LA SATURACIÓ ÉS LA INTENSITAT D’UN COLOR,QUE POT SER MÉS BRILLANT O MÉS APAGADA, SENSE CONTENIR GENS DE BLANC NI DE NEGRE. ELS COLORS CLARS DE L’ESPECTRE ESTAN COMPLETAMENT SATURATS. QUAN MODIFIQUEM UN TO AFEGINT-LI QUALSEVOL ALTRE TO O COLOR NEUTRE, DISMINUIM LA SEVA SATURACIÓ. LA MÉS BAIXA SUCCEEIX EN BARREJAR UN TO AMB EL SEU COMPLEMENTARI.

L’ESCALA DE SATURACIÓ ES POT FER AFEGINT UN GRIS CONSTANT O NO A UN TO

LES ESCALES CROMÀTIQUES I ACROMÀTIQUESLES ESCALES CROMÀTIQUES I ACROMÀTIQUES

ESCALES ACROMÀTIQUES: referents a l’escala de grisos

Equivalència entre l’escala acromàtica i altres tons

ESCALES CROMÀTIQUES: referents a un to. Poden ser: monocromes (un sol color) i policromes (varis tons).

Saturació, quan al blanc se li afegeix un color fins aconseguir una saturació determinada.Lluminositat o del negre, quan al color saturat se li afegeix sols negre.Valor, quan al to saturat se li barregen al mateix temps el blanc i el negre, és a dir, el gris.

http://www.illuweb.it/tonaanim/contr_simult.htm

http://www.illuweb.it/tonaanim/criss_cross.htm

DINÀMICA DELS COLORS

ELS COLORS CLARS EIXAMPLEN I ELS FREDS TENDEIXEN A ELEVAR; ELS COLORS FOSCS I CALENTS BAIXEN, PESEN, TANQUEN, OPRIMEIXEN.

HARMONIA

I CONTRAST

HARMONIA ÉS TROBAR LA RELACIÓ ADEQUADA ENTRE TONS.

CONTRAST ÉS TROBAR-NE L’OPOSAT.

EL CONTRAST ÉS UN FENÒMEN AMB EL QUE ES POT DIFERENCIAR TONS DEPENENT DE LA LLUMINOSITAT, DEL COLOR DEL FONS ON ES PROJECTEN...

QUAN DOS COLORS ENTREN EN CONTACTE EL SEU CONTRAST ES FA MÉS ACCENTUAT QUAN MÉS GRAN ÉS AQUEST.

EXISTEIXEN VARIS TIPUS DE CONTRAST:

•DE LLUMINOSITAT

•DE VALOR

•DE SATURACIÓ

•DE TEMPERATURA

•DE COMPLEMENTARIS

•SIMULTANI

•ALTRES

AQUESTA CONTRAST SUCCEEIX QUAN ENFRONTEM UN COLOR CLAR SATURAT DE BLANC AMB UN ALTRE DE FOSC SATURAT DE NEGRE.

S’UTILITZA COM A RECURS EFECTISTA QUAN ES VOL DESTACAR UN TEXT AMB CLARETAT SOBRE UN FONS.

ÉS QUAN ES PRESENTEN DOS VALORS DIFERENTS EN CONTRAST SIMULTANI, EL MÉS CLAR SEMBLA MÉS ALT I EL MÉS FOSC MÉS BAIX.

AQUÍ EN AQUESTS DOS QUADRATS GRANATS, VEIEM MÉS CLAR EL QUE ESTÀ SOBRE UN FONS VERDÓS.

SI POSEM TRES QUADRATS GROCS AMB DIFERENTS SATURACIONS SOBRE UN FONS LILA, CONTRASTARÀ MÉS EL QUE ÉS MÉS PUR.

ELS COLORS PURS PERDEN LLUMINOSITAT QUAN SE’LS AFEGEIX NEGRE, I VARIEN LA SEVA SATURACIÓ QUAN SE’LS HI AFEGEIX BLANC.

UN COLOR POT SER CÀLID O FRED DEPENENT DEL TO QUE L’ENVOLTI.

AIXÍ UN GROC POT SER CÀLID SI SE L’ENVOLTA DE COLORS FREDS I POC CÀLID SI SE L’ENVOLTA D’UN ALTRE CÀLID COM EL ROIG.

ELS COLORS COMPLEMENTARIS SÓN ELS MÉS CONTRASTATS, TOT I QUE PERQUÈ HI HAGI UNA HARMONIA CONVÉ QUE UN DELS DOS ESTIGUI EN ESTAT PUR I L’ALTRE ES BARREGI AMB BLANC O NEGRE.

ÉS UN FENÒMEN VISUAL ON UN COLOR EXIGEIX SIMULTÀNIAMENT EL SEU COMPLEMENTARI I SI AIXÒ NO SUCCEEIX HO FA IGUALMENT PER UN PROCÈS FISIOLÒGIC DEL NOSTRE ULL.

UN COLOR COM EL GROC SOBRE UNA SUPERFÍCIE APAGADA I EXTENSA ENS POT CANSAR, EN CANVI SI AQUESTA ÉS MÉS PETITA, L’EFECTE ÉS DE DINAMISME.

DOS COLORS BRILLANTS POSATS L’UN AL COSTAT DE L’ALTRE ENS XOQUEN VISUALMENT, EN CANVI SI UN D’ELLS EL SITUEM DINS L’ALTRE SE’NS FA MÉS AGRADABLE.

UN MATEIX COLOR SOBRE COLORS DE FONS DIFERENTS ENS CANVIA DE TO ALS NOSTRES ULLS, AIXÍ DONCS AQUÍ EL GROC SOBRE EL NEGRE ES VEU MÉS PUR QUE SOBRE EL BLAU.

SISTEMES DE COLOR

TEMPERATURA DEL COLOR

ESTIMULANTS, DINÀMICS

RELAXANTS, TRANQUILS

SENSACIÓ DE GRANDÀRIA: els colors clars tendeixen a expandir-se i els foscors a contraure’s

SENSACIÓ DE DISTÀNCIA: els colors càlids semblen que avancen, els freds endinsar-se. Això depèn del grau de saturació d’un color; els brillants, saturats reforcen l’apropament i els colors no saturats, apagats, semblen ser més lluny.

PSICOLOGIA DEL COLOR

PSICOLOGIA DEL COLOR

PSICOLOGIA DEL COLOR

PSICOLOGIA DEL COLOR

PSICOLOGIA DEL COLOR

PSICOLOGIA DEL COLOR

EL COLOR DENOTATIU: com a representació de la figura real.

EL COLOR ICÒNIC: quan té una funció identificadora.

EL COLOR SATURAT: és quan exaltem un color real

EL COLOR FANTASIÓS: és quan manipulem el color d’una imatge.

EL COLOR CONNOTATIU: és el color no descriptiu, psicològic, simbòlic o estètic.

EL COLOR SENYALÈCTIC: quan serveix per a indicar, senyalitzar.

EL COLOR SIMBÒLIC: és quan té una significació simbòlica o de codi cultural.

El roig de la coca-cola s’associa a l’eufòria, l’exaltació i la vitalitat.

El groc de Kodak significa la llum.

La bombona de butà, energia

El negre, el dol per algunes cultures i religions

EL COLOR ESQUEMÀTIC: el color extret del seu context, icònic o denotatiu, considerat només com a matèria cromàtica. En trobem a l’heràldica, banderes,etc.

ARAGÓ

BALEARS

CATALUNYA

VALÈNCIA

EL COLOR PSICOLÒGIC: IMPRESSIONS QUE REBEM CREADES AL VOLTANT D’UN COLOR. GOETHE EN FEU MOLTS ESTUDIS REFERENT A L’ESTAT ANÍMIC EN L’INDIVIDU.

EL BLANC: LA PAU

EL NEGRE: LA POR

GRIS: MELANCONIA

TARONJA: ENERGIA

ROIG: PASSIÓ

BLAU:PROFUNDITAT

LILA: MÍSTIC

MARRÓ: LA TERRA

PROFUNDITAT,CALMA, FRED. HARMONIA, AMISTAT, CEL, AIRE, MAR...

LUCIDESA, REFLEXIÓ, INTROVERSIÓ. FEMINITAT...

MAJESTUOSITAT...

FEMINITAT, DELICADESA...

NATURALESA, CALMA, TRANQUIL·LITAT...

ACTIU, RADIANT, EXPANSIU. ACOLLIDOR, CÀLID, ESTIMULANT, ENERGÈTIC...

LLUMINÓS, CÀLID, EXPANSIU. SOL, LLUM, OR, RELACIONAT AMB LA NATURALESA...

VITALITAT, PERILL, FORÇA, SANG, PASSIÓ, FOC. ÉS AGRESSIU...

TRANQUIL, SEDANT, ESPERANÇA. VEGETACIÓ, NATURALESA...

TRANQUILITAT RELACIONADA AMB MÉS FORÇA, AMB EL SOL...