TENDÈNCIES MÉS RELLEVANTS DES DE LA POSTGUERRA FINS

A FINALS DELS ANYS 70

CATALIN VOICILAJOSE FUERTES

INTRODUCCIÓL’acabament de la guerra i la instauració de la dictadura franquista

comportà per als països de llengua catalana una pèrdua de les llibertats i una repressió de la cultura , de la literatura i de la llengua catalanes per ser considerades pel poder de llavors com a mostres perilloses de la desintegració de l’Estat espanyol .

Destaquem dos tipus d’exilis dels nostres escriptors : l’exterior i l’interior.Les principals zones d’acollida dels intel·lectuals i escriptors catalans

foren França i Sudamèrica .Destaquem dues publicacions Nabí (1941) de Josep Carner i Les Elegies

de Bierville (1943) de Carles Riba . El primer poemari de J.Carner és una obra de base religiosa en deu cants amb 1.365 versos. Basada en el profeta Jonàs i amb una gran semblança a la Bíblia . Pel que fa a Carles Riba va viure més de quatre exiliat a França . Primer va fugir dels feixistes i després topà amb els nazis. D’aquest darrer contacte es van originar aquestes elegies . En acabant reflexiona sobre l’experiència amorosa per acabar amb una dimensió política i religiosa alhora .

 Pel que fa a les activitats realitzades fora de les nostres fronteres cal dir que els Jocs Florals se celebraren el 1941 i també tingueren lloc l’edició d’algunes revistes , entre les que destaquem “Revista de Catalunya”, a Mèxic “Quaderns d’exili”, “La nostra revista” i “Pont Blau”.

En el nostre país l’únic que tenia lloc a principi de la fi del conflicte bèl·lic fou el silenci. La poesia esdevé el gènere dominant car la censura no s’encarnissà massa ja que intuia que això de la poesia era qüestió de quatre intel·lectuals, d’un cercle de minories .

El teatre fou el gènere més perjudicat de tots i el que més tardà de reviscolar .

Sembla que en els inicis dels anys 40 s’inicien les tertúlies i les reunions :

A Barcelona el 1942 amb Josep Palau i Fabre. A València amb Miquel Asdlert i el grup La Torre. A Mallorca els germans Marià i Mercé Massot .És a partir del 1946 quan el règim permet amb més regularitat

les publicacions car volia mostrar a occident una obertura que no existia . Això produeix una lleu evolució de la poesia i un augment de les plataformes .

II.- Les tendències poètiquesEls antecedents d’aquestes tendències els trobem

en els primers anys del S.XX. Hem d’aclarir que hi hagueren alguns escriptors que conrearen o s’aproparen a les tres tendències i d’altres que foren fidels a una d’elles .

SIMBOLISMEDes d’un inici hi hagué una sèrie de poetes que enllaçaren amb allò

que es feia abans de la guerra , és a dir , el simbolisme i que durà entre 1939 i 1951 . Realitzaren un gran esforç per renovar-lo , sobretot en la dècada dels 40 .El Simbolisme de base francesa va ser en part una reacció contra el Naturalisme i el Realisme, moviments que intentaven capturar l'essència de la realitat. Aquests van provocar una reacció a favor de l'espiritualitat, la imaginació i els somnis; el camí vers el Simbolisme va començar arran d'aquesta reacció. En el nostre país el màxim exponent fou Carles Riba , el qual tenia moltes influències dels simbolistes francesos , com per exemple Mallarmé i Paul Valéry . Els poetes simbolistes desitjaven alliberar-se de les tècniques de versificació per tal d'assolir un major grau de fluidesa, i per tant es van aliniar amb el moviment cap al vers lliure. Els poemes simbolistes amb l’ús dels símbols representaven l’estat anímic del poeta. Podem afirmar , per tant, que són poetes postsimbolistes en les notres terres C.Riba, Salvador Espriu i MàriusTorres. En resum , aquests escriptors restaven aïllats del seu context històric i conreraven una poesia de caire intimista tant en el camp amorós com en el paisatgístic .

SURREALISMEUna altra proposta feia una recerca experimental tot

seguint el Surrealisme propi dels anys 20-30.Aquesta tendència també trobà les seues arrels abans del conflicte bèl·lic Per tant podem dir que hi havia també una tendència que volia mantenir l’ideal avantguardista. Dins d’aquest grup poder remarcar la presència de les obres d’alguns poetes catalans com per exemple Joan Perucho amb Sota la sang (1947) ; Jordi Sarsanedas A trenc de sorra (1948) ; Sol i de dol (1947) on el poeta recrea una estructura tradicional en què conflueixen el sonet italià i el decasíl·lab català. Alhora, amb un estil original i inconfusible, tot incorporant la llengua medieval a la llengua moderna.

NEORREALISMEUn tercer grup estaria format per una sèrie de poetes

que creaven unes composicions de base neorrealista (entre 1952 i 1959). Aquesta denominació italiana , sense caire marxista , se centrava en els ambients humils i marginats dels treballadors .Una mostra fou La rambla de les flors (1955) de Jordi Sarsanedas. El compromís ideològic proposat pels intel·lectuals coincideix a grans trets amb el neorrealisme nascut a Portugal i Itàlia . Aquest es caracteritza per les ganes de realisme i veracitat, el record de les guerres i la lluita/resistència . (Encara que el neorrealisme tinga el seu origen en Italia I Portugal es presenta)a en Catalunya i C.Valenciana mitjançant autors como Jordi Sarsanedas.

REALISME COMPROMÉS En la dècada dels seixanta , un cop mort el 1959

Carles Riba es deixa de banda el predomini de la poesia de tradició simbolista i comença una poesia social basada en el Realisme Compromés. El mateix any que desaparegué el mestre Riba s’atorga el premi Ausiàs March a Vacances pagades de Pere Quart el qual va servir de detonant per aquest moviment literari en el camp poètic . L’altre poemari que serví de transformació fou La pell de brau(1960) de Salvador Espriu. Uns anys abans el poeta burjassoter, V.A.Estellés , va fer algunes provatures dins d’aquesta tendència com en els poemaris A cau d’orella (1953) ; La nit (1956) ; Donzell amarg (1958) i també de la mà de Miquel Martí i Pol amb El poble i La fàbrica (1959).

En els anys 60 es diversificaran les possibilitats de renovació i romandran encara algunes de les opcions anteriors .Cal assenyalar que aquesta tendència no tingué l’hegemonia , ja que segons acabem de dir el postsimbolisme i la tradició més experimental continuaren llur producció . Van mantenir una actitud crítica del temps que els tocà viure , per això intentaren fer-se entenedors al màxim nombre de lectors .Volien transformar la societat a partir de la poesia. Defensaren , per tant , la veritat i l’autenticitat. Les expressions col·loquials els ajudaren a connectar amb el públic lector . Els teòrics del moviment foren Josep M.Castellet i Joaquim Molas afirmaven que el poema havia d’ésser l’eina d’intervenció revolucionària en la història .

Vicent Andrés Estellés

BIOGRAFIAVicent Andrés Estellés (Burjasot (València), 4 de septiembre de

1924 — Valencia, 27 de marzo de 1993). Periodista i poeta de la Comunitat Valenciana, considerat un dels personatges més rellevants del segle XX i un dels poetes més importants de la llengua catalana.

Se li considera como un dels principals renovadors de la poesía catalana contemporànea.

La guerra va influir especialmente en la seua obra. En 1942, quan tenía 18 anys, es va anar a estudiar periodisme a Madrid. Tres anys després faria el servei militar en Navarra. Amb 24 anys, tornà a València i traballà com periodista al diari Las Provincias, fent tot tipus de reportajtes. Més tard és convertiria en redactor jefe, carrec del que més tard sería destituit per motius politics. A partir d’aques moment és dedicaria tan sols a la literatura i per les seues obres va rebre molts premis i homenatges.

OBRAEncara que és més coneixida la seua poesía, també

va escriure noveles, obres de teatre, guions de cine i unes memories. Els temes centrals de la seua obra són la mort i el sexe, i siempre des d’un prisma popular.

Les seues obras més importants: "La clau que obri tots els panys" i "Llibre de Meravelles“.

De la seus prosa destaca la novela "El coixinet" (1988), la obra teatral "L'oratori del nostre temps" (1978), i les seues memories: "Tractat de les maduixes" (1985), "Quadern de Bonaire" (1985), i "La parra boja" (1988).

Salvador Espriu

BIOGRAFIAVa estudiar Dret en la Universitat Autònoma de

Barcelona llicenciant-se en 1935. En 1936 es va preparar per a estudiar llengües clàsiques y egiptología. Quan es va porhibir el català s’acavaren totes les seuesposibilitats de dedicarse a l’ensenyament, que era la seua vocació. Va treballar durant 20 anys com ajudant en una notaría, tenint poca actividad literària davant la imposibilitat de publicar en català. En 1966 els estudiants celebraren una reunió al Convento de los Capuchinos de Sarrià, en Barcelona, en la qual van invitar a diversos intelectuals, entre ells a Espriu, que fou detenit i multat.

Va ser un dels cuatre primers membres fundadors de l’Asociació d’Escritors en Lengua Catalana.

OBRALa obra d’Espriu asimila culturalment l’herencia mítica

de la humanitat: el Libro de los muertos del antiguo Egipto, la Biblia, la tradición mística judía i la mitología griega. La varietat literària de la obra d’Espriu es pot clasificar en: la lírica, la elegia, la retòrica y la didàctica.

Va renovar, junt a Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, la prosa catalana.

La producció literària d’Espriu és extensa però destaquen tres obres: El cementiri de Sinera, Primera història d'Esther i La pell de brau. La seua poesía de postguerra destaca per allo hermétic i simbólic. En els escrits d’ aquesta época intentava plasmar un estat d’ànim dominat per la tristesa del món que l’envoltava , per el record encara present de la mort i de la devastació ocasionades per la guerra.

MERCÈ RODOREDA

BIOGRAFIAVa naixer a Barcelona en 1908, als anys trenta va escriure

quatre noveles que després rebutjaria . En esclatar la guerra treballa al comissariat de propaganda de la generalitat com a correctora de català i viatja amb Francesc Trabal a Praga , per representar-hi el Club Catala en un congres internacional.

En 1939 s’exilia a Franca, on inicia una relació amb un critic-poeta, després s’installa a Lemotges i pasat un temps a Bordeus. Quan torna a Paris, a la segona meitat dels anys quaranta, es va dedicar a la poesía i la pintura. Als anys cinquanta, es transllada a Ginebra, on va escriure moltes de les seues obres a més de treballar per a les Nacions Unides. El 1972 Rodoreda torna a Catalunya i continua escrivint, convertinda en una autora de prestigi, i on morí el 1983.

OBRALes seues obres més importants : En primer lloc “Aloma 1938”, refeta en 1969, és

una novella psicológica i simbolica que ja denota les lectures dels grans novellistes del segle xx.

Seguidament “La plaça del diamant” 1962 una obra mestra on la protagonista passa per tres etapes històriques abans durant i després de la guerra , aquesta historia correspon amb la propia vida de l’autora .

Per últim algunes altres noveles destacables: “El carrer de les camelies“ ,”Jardi vora el mar” ,Mirall trencat”, ”Llibres de contes”.

PERE CALDERS

BIOGRAFIAVa naixer a Barcelona el 1912. Va fer els estudis

superiors de belles arts. Treballà con a periodista i dibuixant en revistes. En començar la guerra colabora en publicacions de caire politic i en 1937 s’allista com a voluntari a l’exercit de la república. Destinat a Terol va escriure “Unitats de xoc”. Acabada la guerra va ser internat al camp de concentració i després se n’ana a Mexic on estigué 23 anys, allí colabora en les revistes dels exiliats catalans . Mentrestant li havien anat publicant les obres a Barcelona. L’exit li arriba en 1978 gracies a la representación teatral (del grup Dagoll Dagoma) sobre els seues contes. Cal dir que a 1986 va rebre el premi d’honor de les lletres catalanes, i va morir a Barcelona el 1994.

OBRAEn la seva produccio de contes cal destacar en

primer lloc, “el primer arlequi” (1936), “unitats de xoc” (1938), “croniques de la veritat oculta” (1955).

Algunes obres de tema mexica : “gent de l’alta vall” (1957), “Aquí descansa Nevares” (1967).

BIBLIOGRAFIAvicentandresestelles.org/valencia/wp-content/

uploads/.../6versioextensa.dochttp://literaturadepostguerra.wikispaces.com/Poesi

a+fins+els+anys+60http://www.wikiteka.com/trabajos/valenciano-60/http://www.xuletas.es/ficha/literatura-valenciano-6/www.piusxii.es/BATXILLERAT/.../tema17delapostguerraalsnostresdies.doc

WIKIPEDIA

GRACIES PER LA SEUA ATENCIÓ