Revista del Centre Cultural de ColldejouAny IV. Número 14. Octubre del 2.002.

Preu

: 3 €.

, 500

pts

Tem

ps d

’est

ufes

Tem

ps d

’est

ufes

Ep. 3

Ap. 4p. 8p. 12

Hp. 6p. 10p. 22

Lp. 16p. 17p. 17p. 21

Dp. 18

SUMARI

Sum

ari

2

EditorialL’abadia

ActualitatHa passat a Colldejou

Festa major de Sant Llorenç dia a diaJa hem tornat a fer la carbonera

Ho sabies?Indiana Jones i Sant Llorenç

Un Sant Joan diferentIniciació a la història de l’abadia

El racó de la canallaBusca les 10 diferències

Va de sopesTest del Dr. TOTHOSAP

Solucions

EntrevistaEntrevista a ca la Júlia

CRÈDITS

DireccióMagda Guerrero

Consell de redaccióJoan Gaya

Joan LlorensLluís Llorens

Núria MontalvoJoan Dídac Rofes

Composició i edicióLluís Llorens

Núria MontalvoJoan Dídac Rofes

PortadaNúria Montalvo

ImprimeixImpremta Comercial

Lo Collet atén:C/ de Baix, 28. 43310 Colldejou

Tfn.: 977 83 82 96(Magda Guerrero)

Internet Miquel Fontanals

http://www.karpin.com/locolletE-mail

locollet@karpin.comAmb la col·laboració:

Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya

Excm. Consell Comarcal delBaix Camp«la Caixa»

Lo Collet no comparteix necessàriament les opinionspublicades, les quals són responsabilitat única dels seus autors.

D.L.: T-523/99

A LO COLLET núm. 13, a l’article “Gaudí català” ens vam obli-dar de posar-hi la signatura, la qual havia de ser:

Doménec Solé i GasullDirector de la revista “Gaudinisme” de Reus.

Membre de l’Associació “Amics de Gaudí” de Reus.

Edi

tori

al

3

olldejou té una nova imat-ge absolutament inèdita.El dijous, dia 1 d’agost,

vam sentir des de casa un sorollde màquines que treballaven.Guaitem des del Cementiri Vell iveiem –com moltes altres perso-nes que s’hi hanquedat, badant–com van enderro-cant l’edifici del’abadia. Dissabteal migdia ja noquedava ni rastrede l’abadia, ni laruna; només unaenorme cicatriu albell mig de la Pla-ça (plaça que, ara,és molt més gran)que, tímidamentcomençaven aocultar els vehi-cles que hi apar-caven. En el mo-ment d’escriureaquestes líniesestà en procésd’urbanització delque serà la novaplaça.

L’abadia hapassat a la histò-ria. L’opinió pú-blica està dividida entre la gent quepensa que no s’havia d’esbarrar iels que opinen que el millor quees podia fer era, precisament, es-barrar-la. Segons va informarl’Ajuntament, a la consulta popu-lar sobre l’oportunitat de conver-tit el solar de l’abadia en zona

L’abadiad’aparcament, hi van respondre 21persones: 15 a favor, 2 en contra i4 abstencions (Vegeu LO COLLET

núm. 12, pàg. 8) I jo pregunto, perquè no van contestar, la resta deciutadans i de ciutadanes?

Ara encara fa estrany veure

Colldejou quan arribes a la Plaça;ens hi anirem acostumant, és clar;i si no fos per les imatges que s’hanguardat per a la posteritat, d’aquía unes dècades ja ningú no se’nrecordaria, de com era l’abadia.

Caldria que algú que la sàpiga,escrivís la llarga història d’aques-

Instantània facilitada pel Pol Altimira

ta casa: de quan era realment re-sidència del rector; de què va ser-vir durant la guerra; de quan vaser (segons crec) seu delMovimiento, dels anys que va sercafè; de com va passar de ser pro-pietat de l’Església a ser posses-

sió municipal, etc.És perquè les cases també te-

nen la seva pròpia història i a cadapoble n’hi ha algunes que seguei-xen, fidelment, la de la població.Crec, doncs, que la gesta de l’aba-dia és, en bona part, història deColldejou.

C

Act

ualit

at

4

Crònica d’aquest poble des del’1 de juliol fins al 30 de setem-bre

El dia 7 de juliol, tothomqui va voler va participaren la campanya “Mulla’t

per l’esclerosi múltiple”. Així,com en altres ocasions, vam de-mostrar que som solidaris.

El dia 28 de juliol, sota els aus-picis del Consell Comarcal, lacompanya va fer joguines ambmaterials reciclables. Ho van fera la sala del ball i ens n’han fetarribar aquesta fotografia com atestimoni.

El dia 1 d’agost es va ender-rocar l’abadia.

Del 26 de ju-liol al 2 d’agostel Centre Cultu-ral va organitzarles jornades cul-turals, que en-guany van tenircom a tema cen-tral la carbone-ra. En aquestmateix númerode LO COLLET

en trobareu mésinformació.

El dia 3 d’agost va tenir lloc laIX Trobada de Colles Geganteres.S’hi van aplegar tots aquests ge-

gants i gegantes:El Panxot i la Torrat-

xa de Pratdip, amb elsseus grallers.

El Serè i la Marina-da de les Borges delCamp.

L’Agustí i laSebastiana, i els gra-llers, de Vilanovad’Escornalbou.

El Pitot i la Pitota del barri deDalt de Mont-roig del Camp,

Ha passat a Colldejou

acompanyats dels grallers.

FLORS

Ester

Plaça Miramar, 9 • Tel. 977 83 70 31 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP

Foto cedida per Sílvia Sierra

5

Act

ualit

at

Projectes integrals amb serveide decoració i assessorament

• Mobles per a la cuina i bany• Paviments i revestiments• Electrodomèstics i complements• Materials per a la constucció

C/ Agustí Sardà, 59 • Tels. 977 83 79 86 - 977 83 79 87Fax 977 83 79 87 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP (Tarragona)

La gegantona Sacramentos,d’Horta de Sant Joan.

De Palma de Mallorca van ve-nir els gegants de la Sala: eren elsxeremiers Xeremia i Tamborino(uns gegants amb sabates!) i tam-bé, en Tomeu i na Margalida. Elsacompanyaven la colla de xeremi-es i tamborinos. Cal dir que tambéens van obsequiar amb unes dan-ses mallorquines ballades pels dela colla gegantera.

La Blanca i el Pere del’Hospitalet de l’Infant.

El Fumat, la Fumada, l’Oriola,la Iaia i l’Espantall de Colldejou,amb els grallers.

Finalment, van arribar amb re-tard per culpa del trànsit, els ge-gants de Sant Sadurní d’Anoia,que són molt originals: represen-ten un bisbe i una monja.

Els dies 10, 11 i 15 d’agost vampoder admirar l’exposició: “Duesescriptores, dues catalanes: Maria

Aurèlia Capmany iMontserrat Roig”.Es tracta d’una ex-posició itinerant del’Institut Català dela Dona, que vamuntar a Collde-jou l’Associació deDones.

Del 9 al 15d’agost vam tenirla nostra Festa Major. En trobareuinformació més detallada enaquesta mateixa revista.

El dia 15 d’agost vam homenat-jar els pastissers, Lluís i Pepi.

El dia 17 d’agost, com a conti-nuació dels actes de les jornadesculturals, per tal d’anar consumintel carbó emmagatzemat, el Centre

Cultural va fer un sopar a la fres-ca, amb una fideuà que ens hivam llepar els dits.

El 21 de setembre, els afecci-onats a les curses de cotxes, vanpoder gaudir per tercera vegadaenguany del pas d’un ral·li per lanostra carretera. Aquest cop vaser el ral·li Costa Daurada.

Felicitem cordialment als nos-tres subscriptors Ismael i Paquipel neixement del seu fill Arnau.

Magda Guerrero i Mercadé

6

Ho

sabi

es? Recordo que quan era

petit, un dels primersjocs de cartes que em

van regalar, consistia en bus-car i fer parelles: l’esquimalamb la foca, l’indi amb unbisó, l’àrab amb un camell...Després, rastrejant per les his-tòries que guarda aquest món,em vaig trobar de sobte ambdos personatges que, a prime-ra vista, són difícils d’apare-llar... però no impossibles.

Anem a la història: el mes-tre Jesús ja ha mort a la creu iels seus deixebles es preparenper a la diàspora. Sant Pere,com a cap de la nova església,transporta fins a Roma un ob-jecte de culte molt preuat: elcalze que van fer servir enaquell últim sopar, quan el vies va convertir en sang. Du-rant dos segles i mig, aquellobjecte fou venerat pel pri-mers cristians, i també és moltpossible que els primers papes hicelebressin l’eucaristia.

A mitjans segle III, l’empera-dor Valerià, decreta una

Indiana Jones i Sant Llorenç

violentíssima persecució contratots els seguidors de la religió cris-tiana. Entre els múltiples màrtirsd’aquesta persecució, es troba el

papa Sixt II. Abans de morir,aquest papa entrega una sèrie derelíquies al seu diaca Llorenç,hispà nascut a Osca. Entre elsanys 258 i 261, Llorenç, abansde morir rostit a la graella, envi-arà el calze, junt amb una carta,a la seva ciutat d’origen.

La copa resta a Osca finsl’any 713, quan, a causa de lainvasió sarraïna, el bisbe de laciutat, Audebert, abandonà laseu i s’emportà les relíquies quecalia salvar dels saqueigs. Desd’aquell moment, el calzes’amaga en llocs diversos per talde salvaguardar-lo. Passa perpobles pirinencs com Yerba,Siresa, Santa María de Sasabe iBailo, fins que finalment arribaa Monte Pano, on vivia un fa-mós ermità: Juan de Atarés, i onmés tard es fundaria el monestirde San Juan de la Peña. A l’en-torn d’aquest lloc sorgiria un nu-cli de guerrers que comencen a

lluitar contra l’invasor musulmà.Aquelles lluites adquireixen

caràcters èpics, i se’n fa tota unaliteratura. Els historiadors cada

‘‘la Caixa’’CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS

DE BARCELONA

7

Ho

sabi

es?

Reparació totes les marques:••••• SABA ••••• PANASONIC ••••• GRUNDIG••••• SOLAC TELECOM ••••• SHARP••••• AKAI ••••• TECHNICS ••••• SANYO

SERVEI TÈCNIC TV ••••• VIDEO ••••• HI-FIINSTAL·LACIÓ D’ANTENES

C/ Dr. Ferran, 13 • Tel. 977 31 52 31 • 43202 REUS

vegada pensen més que és proba-ble que aquests fets siguin l’ori-gen o la font dels poemes deChrétien de Troyes i de Wolframvon Eschenbach, que tracten d’unvas meravellós que anome-nen Graal o Grial, i de totauna sèrie d’herois que trac-ten de trobar-lo o de salva-guardar-lo.

Per la mateixa època, elrei d’Aragó Ramir I, or-dena l’edificacióde la ca-tedral deJaca, lamés antiga deles existents aEspanya i, possi-blement, la méssumptuosa del’època, per tald’albergar-hi elcalze, que hirestarà fins al1071, quan serà traslladat aSan Juan de la Peña en motiu del’adopció de la litúrgia romana pelregne d’Aragó.

Segles més tard, el rei Martíl’Humà, amb el suport del papaBenet XIII i el qui serà sant valen-cià, Vicent Ferrer, aconsegueixportar el calze a l’oratori del palau

reial de La Aljaferia, a Saragossa,l’any 1399. A la mort del rei Martí,l’any 1410, el calze es troba aBarcelona, junt amb altres bénspersonals del rei.

Durant el r e g n a td ’Al fons IV, el

Mag-n à -

nim, l’any1424, el calze és tras-

lladat al palau reial de Valèn-cia, on hi restarà algun temps. Allíserà exposat a la veneració popu-lar a l’aula capitular de la catedral,

recinte del segle XIV conegut enl’actualitat com a capella del SantCalze.

El calze només ha sortit duesvegades de la catedral de Valèn-cia: la primera, a causa de la guer-ra de la Independència, entre elsanys 1809 i 1813, i es va amagar,successivament, a Alacant, aEivissa i a Palma de Mallorca; i

la segona i, de mo-ment, la darrera, a

causa de la Guerra Ci-vil Espanyola, entre el

21 de juliol de 1936 i el 9de juliol de 1939, que es vaamagar a la vila de Car-

let, comarca de la Ma-rina Alta, província

de València.Del Sant Gra-

al se n’han escritmoltes llegendes i tam-

bé d’altres històries, però aixòqueda per a d’altres ocasions.Sols queda dir que si IndianaJones hagués llegit la biografiadel nostre patró Llorenç, de bensegur que s’hagués estalviat unmunt de cops i trompades, de bit-llets d’avió i de vaixell, i, de pas,coneixeria bona part de la histò-ria de l’antiga Corona d’Aragó.

Enric Muntané i Godínez

Act

ualit

at

8

TUBS PVC I PEACCESSORIS PER CONDUCCIONS HIDRÀULIQUES

PLÀSTICS, S.L.

Ctra. de Reus, km. 8 • Tel. 977 82 63 59 - 977 82 61 10 • Fax 977 82 61 1043340 MONTBRIÓ DEL CAMP (Tarragona)

Vam començar el dissabte3 d’agost amb la 9a. Trobada de colles gegan-

teres, acte del qual ja trobareu unaressenya en aquest mateix núme-ro.

La Festa Major d’enguanys’ha caracteritzar pel mal temps:pluja, vent, fresca. Un temps ab-solutament impropi d’aquestaèpoca de l’any, malgrat que el diade Sant Llorenç té fama de ser el

més calorós de l’any.El temps (el mal temps) va con-

dicionar l’emplaçament i, en algu-nes ocasions, l’horari de quasi totsels actes.

Per començar, el correfocs deldia 9 (que, com cada any, feien elsDiables de la Selva del Camp) esva haver de retardar esperant queparés de ploure i no va poder sor-tir gaire de la Plaça, perquè ambels carreres mullats hi havia perillde relliscades i caigudes amb elpossible incendi de tots els coetsque cada diable porta al sarró. Mal-grat tot, va ser proudivertit.

Tots els actes ques’havien programatper fer-los a la pistaes van haver de fer ala sala del ball que,en alguns moments,quedava un pèl peti-ta.

A la sala del ball,doncs, van tenir llocel dia 9 les havane-

res, amb el grup Olla barrejada iamb el rom cremat que va escalfaruna mica el cos i els ànims. Des-prés va actuar el conjunt local TheTupper’s, que va acabar d’animarel personal.

El dia 10, dia de Sant Llorenç,hi va haver la Missa concelebradai la processó per honorar el nostrePatró. Feia un aire propi de la tar-dor.

A la tarda van fallar tots els in-tents de fer ball a la pista fins quees va haver de suspendre aquestasessió de ball. A la nit, però, la sala

Festa major de Sant Llorençdia a dia

9

Act

ualit

at

estava plena com un oude gent que escoltaveno dansaven al so del’orquestra Dallas.

El Tir al Plat del dia11, organitzat per l’As-sociació de Caça Coll-dejou, es va poder rea-litzar amb normalitat.

El mateix dia 11 vaser l’orquestra Har-lem’s qui ens va fer ba-llar engrescadament,tarda i nit.

La festa de l’escuma– tant esperada per lacanalla – es va haver de canviard’hora i es va fer a la tarda perquèfeia massa fresca. (A veure si se’nscongelen, els infants!)

També la mini marató va can-viar d’hora i de dia, pel mateixmotiu, i es va haver de fer el dia13 a la tarda.

A la nit del dia 13, per coureles sardines es va estrenar el car-bó. Oh, i van sortir boníssimes!

Els dies 12 i 13, fins a la mati-nada hi va haver discoteca mòbil“made in Colldejou”.

El dia 14 ja no feia tanta frescai a la plaça es van poder fer, benbé, els jocs infantils i l’organitza-ció de la gimcana. A la nit, fins queja clarejava el dia, la discotecamòbil va alegrar el personal i vadeixar sense dormir a la resta delpoble.

El dia 15, l’Aplec de sardanestancà la Festa. El temps no estavagaire segur. Malgrat tot es va po-der fer tota la sessió de tarda i elsopar a la Plaça del Sitjar amb nor-malitat, però quan acabàvem desopar va començar a bufar un ventfort que s’ho emportava tot i, ben

just tocades un parell de sardanesde la nit, va començar a ploure.Només van caure quatre gotes peròmolt grosses, això sí. Ja n’hi vahaver prou perquè la gent marxés;els músics, sota la tribuna de cal’Anton, continuaven tocant ambuna moral digna d’elogi. Així ésque amb un cant dels adéus ensvam acomiadar molt d’hora lesvuit o deu persones que encara ro-maníem a la plaça.

Un acte simpàtic i entranyabledurant l’Aplec de Sardanes va serel senzill home-natge al Lluís ia la Pepi, elspastissers deVandellòs queens porten el pa(i les pastes i lescoques i lesriquíssimes mo-nes de Pasqua)tot l’any. El dia12 d’agost vafer vint-i-cincanys de quanvan començar afer el suministrament a Colldejou

i ells van tenir unamable detall: vanregalar el pa a tot-hom. Per això, el dia15 d’agost, va ser elpoble de Colldejou,presidit per l’alcaldei per la seva esposa,qui va felicitar i re-graciar a tota la fa-mília Auví, allí pre-sent: al Lluís, a laPepi, a la Cristina, ala Laura, a la Berta itambé al Manolo. Hiva haver un breu

parlament i llavors els vam lliu-rar els obsequis. Per al Lluís i laPepi va ser una absoluta sorpre-sa, perquè no en sabien res i esvan emocionar. Vam convidartota la família al sopar però ellsno es van quedar curts: ens vanregalar el pa i les coques d’aquellàpat. I es que ells, que han dedi-cat la seva vida a fer pa, són mésbons que el pa. Alguns dies des-prés, el Lluís em comentava: “Vaser un dels dies més feliços de lameva vida.”

Magda Guerrero i Mercadé

10

Ho

sabi

es?

Av. Països Catalans, 1-3 • 43202 REUS • C/ Santa Joaquima de Vedruna, 11 • 43850 CAMBRILSTel. 977 31 31 35 • Fax 977 31 29 05

••••• PNEUMÀTICS ••••• ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ ••••• EQUILIBRAT ELECTRÒNIC ••••• CANVIS D’OLI••••• AMORTIDORS ••••• ACCESSORIS EN GENERAL ••••• TUBS D’ESCAPAMENT • • • • • BATERIES • • • • • LLANDES • • • • • FRENS

REVISIONS PRE-ITV

Per motius professionals,aquest any, m’ha tocat pas-sar la revetlla i la festa de

Sant Joan a la ciutat italiana deFlorència (ells en diuen Firenze).

Només arribar-hi, cap a les 5de la tarda, vam poder compro-var la calor que hi feia. “Caldo,molto caldo”, sentíem a dir, i ésque la temperatura era de 40ºC.De fet, aquesta és la temperaturaque fa a ple estiu, però aquest anyha coincidit amb una onada decalor al sud d’Europa.

Sant Joan (Giovanni) és elpatró de la ciutat de Florència i,per aquest motiu, el dia 24 dejuny és festiu. La majoria dels es-tabliments estan tancats, fins i totaquells que obren els diumenges.No oblidem que Florència és ungran centre turístic amb bonaocupació tot l’any.

El riu Arno travessa la ciutat iper interconnectar-la hi ha unasèrie de ponts. El més famós ésel ponte Vecchio (el pont Vell),que és el primer que es va fer i estroba al bell mig de la zona co-mercial i turística. Allí hi ha bo-

tigues de tota mena iels preus no són gai-re diferents delsd’aquí.

Bé, tornem a larevetlla. Aquell diavam anar a una fa-mosa trattoria tosca-na no gaire lluny delponte Vecchio i des-prés de degustar lacuina pròpia del país(papa al pomodoro,risotto...), vam sortirde pressa cap a undels ponts sobre elriu per veure els focsartificials que co-mençaven a les 10.

Tots els ponts i elscarrers laterals esta-ven plens de gentcontemplant els focs. Durant gai-rebé mitja hora, la circulació vaquedar completament aturada i unavegada es van acabar els focs, en-cara calgué mitja hora més per nor-malitzar-la. Aquests van ser elsúnics focs, de fogueres no n’hi vahaver.

L’endemà, dia de Sant Joan,vam anar de bona hora a visitar elpalazzo Vecchio, a la plaça de laSignoria. Davant de la porta prin-cipal, hi podem veure una còpiadel David de Miquel Àngel i, molta prop d’allí, al carrer del costat,hi ha la famosa galleria delle

Un Sant Joan diferent

11

Ho

sabi

es?

Direcció: Miquel i Leonor Farnós Els di

lluns r

oman

drà t

anca

t

Plaça Mediterrani • Tel. 977 16 23 27 • SEGUR DE CALAFELL

Uffizzi, on es troben exposats, en-tre d’altres, els grans quadres delsantics pintors del Renaixement ita-lià (potser caldria dir florentins, jaque als segles XV i XVI, no exis-tia Itàlia com l’entenem ara). Allíhi podem trobar obres de:Botticelli, Michelangelo (MiquelÀngel), Massaccio, Rafaello(Rafael), Tiziano (Ticià),Caravaggio, Tintoretto, Leonardoda Vinci i molts més.

Pel camí, cal passar per la pla-ça on hi ha la catedral (il Duomo)de Florència –una de les més ar-tístiques del món– amb la façana iles parets exteriors recobertes demarbre blanc, verd i vermell. Allívam tornar a recuperar la festa deSant Joan. Una processó formadaper un grup de timbals, com els queaquí acompanyen els grups de di-

ables, seguia una collad’abanderats que feienvoleiar les seves ban-deres, tot seguint unritme, i les tiraven ple-gades a gran alçada perrecollir-les obertes.Això ho feien una i al-tra vegada sense equi-vocar-se. Tota aquestacomitiva anava darre-re del grup d’autoritats

i sèquit, vestits d’època, des de laplaça de la Signoria a la catedral.

Cap al tard fan el recorregut in-vers, i quan arriben a la plaça, fanuna demostració de llançament id’intercanvi entre els banderaires.

Segurament hi hagué altres ac-

tes amb motiu de la festa, peròno en vaig tenir constància.

És curiós de veure l’actituddels venedors sense permís, elsque fan caricatures, pinten el teunom o fan cavalls de serp (libèl·-lules) amb fulla de canya verda.Vigilen i, si veuen els carabinieri,ho recullen tot ràpidament, peròno se’n van. Queden a l’espera,allí drets, i tornen a exposar ràpi-dament els seus productes quanels guàrdies comencen a marxar.Fa l’efecte d’una comèdia en laqual tots hi participen de formaactiva, cadascú amb el seu paper.

Joan Llorens Joglarjlloren1@pie.xtec.es

12

Act

ualit

at

El dia 26 de juliol d’aquest2002, a les 7 de la tarda,vam començar a fer la car-

bonera. Teníem dos bons conei-xedors d’aquesta feina: el JosepRofes Cantó i el Llorenç RofesVentura, que van dirigir tot el pro-cés.

El lloc triat fou el bancal quehi ha damunt la pistapoliesportiva, al costat de l’era ia prop d’una cova de pedra secamolt ben conservada. A més defer la carbonera, vam netejar l’era

i la cova esmentada.Cal dir que teníem al costat

l’equip d’extinció d’incendis del’ADF de Colldejou amb el dipò-sit ple d’aigua i les mànegues pre-parades, però no va caldre en capmoment la seva intervenció.

No va ser una carbonera moltgran i la vam fer a l’estil deColldejou amb 2.000 quilos de lle-nya d’alzina.

El primer dia hi hagué moltaanimació. Hi havia molta gent queno sabia com es muntava i d’al-

tres que els feiail·lusió recordarun fet de la sevajoventut, nosempre agrada-ble. Fins i tot hihagué qui no hiva anar per re-cordar-li mo-ments passatsque no volia re-viure. L’anima-ció va durar finspassada la mit-

Ja hem tornat a ferla carbonera

AUTO ESCOLA

COLOMETel. 977 83 70 02Tel. 977 81 08 71

MONT-ROIGMIAMI PLATJA

janit. Allí, grans i petits, vam men-jar i beure, explicar històries i can-çons al voltant de la carbonera queens enviava el seu fum i ens feiacanviar de lloc. S’establiren tornsde vigilància de 2 hores, tota la nit,i durant el dia sempre hi hagué algúvigilant. Les altres nits seguirenaquest model.

Dilluns al tard vam ofegar lacarbonera i divendres la vam obriri vam treure el carbó, que vam dei-xar refredar fins l’endemà, quan elvam recollir. Abans el posaven ensarrions que eren portats pels ani-mals o en carros. Nosaltres vamposar el carbó en sacs de paper. Envam treure 500 quilograms debona qualitat que farem servir enles nostres festes habituals.

Com es fa una carbonera?De primer, cal fer el replà on

anirà la carbonera i netejar els seusenvoltants per impedir que surtifoc i es produeixi un incendi fo-restal.

Després, es posen els travessers

13

Act

ualit

at

i, damuntseu, una pri-mera capa debòlic. Da-munt es posala llenya mésgrossa en ca-pes successi-ves i s’acabaamb una altracapa debòlic. Ales-hores cal re-cobrir tota lallenya amb labolorda i ferun marge depedres al seuvoltant. Labolorda estapa amb ter-ra fina que,per anar bé,hauria de serd’una altracarbonera .S’ha de taparbé per evitarque respiri, jaque cremariamassa ràpi-dament i sor-tiria cendraen lloc de

Act

ualit

at

141314

Raval de Jesús, 48 • Tel. 977 31 00 78 • REUS

carbó.La carbo-

nera ha de te-nir una boca idues o més es-pitlleres, itambé una omés fumeres.Les espitlleresvan als costatsi les fumeres,al darrere detot. S’encénper la boca oboquet i al capd’unes horesla terra que tédamunt llisca itapa aquestaobertura. Lac o m b u s t i ócontinua din-tre. Cal vigilarque no es facinforats i, si esprodueixen,s’ha d’agafarbolorda i em-botir-la en elforat i tot se-guit tapar-laamb terra.

A mesuraque passa el

15

Act

ualit

at

APROFITAMENTS FORESTALS COLLDEJOU S.L.

SERVEI DE LLENYA A DOMICILI

Telèfon: 977 83 78 95 COLLDEJOU

Glossari:Bolorda o bolarda: brots verds

de rama de piBoca o boquet: petit portal fet

amb pedres que es posa al comen-çament de la carbonera i serveixper encendre-la.

temps, veurem com baixala carbonera. Cal anar encompte que la terra no esclivelli. El Llorenç hi pu-java damunt i la premiaamb els peus com si trepit-gés verema. Si surt foc peralguna de les espitlleres,cal ensorrar-la.

Al cap d’uns dies, quansurt foc per la fumera, calofegar la carbonera i deixarque s’apagui per treure’ndesprés el carbó. Amb unaaixada es va obrint la carbonera,des de la boca, i quan es troba elcarbó, amb les mans, es tira capenrere, escampant-lo, per evitarque s’encengui. Si s’ha encès, calmullar-lo. Quan ja s’ha tret tot iestà ben fred, es recull i es desa.

Bòlic: llenya més pri-ma per facilitar l’encesa.

Coladors: forats queapareixen i que cal taparper obtenir la combustióincompleta de la llenya,o sigui, la carbonització.

Culots: trossos de lle-nya mal carbonitzada.

Espitllera: escletxaque es deixa en un costatper afavorir la circulacióde l’aire.

Fumera: lloc perquèsurti el fum.

Ofegar la carbonera: tapar-ladel tot, impedint l’entrada d’ai-re, per aconseguir que s’apagui.

Obrir la carbonera: anar traientla terra fins trobar el carbó i,aquest, separar-lo.

Sarrió: antic recipient d’espartque servia per transportar carbó,terra, palla..., més petit que la sàr-ria.

Solera: el replà on es munta lacarbonera.

Travessers: els boscalls que escol·loquen sota de tot, per evitarque la llenya de la carbonera to-qui a terra.

Joan Llorens Joglarjlloren1@pie.xtec.es

El r

acó

de la

can

alla

16

Electrònica SEVITEL, s.a.

INSTAL·LACIONS I REPARACIONS D’ANTENES COL·LECTIVES I INDIVIDUALSPORTERS ELECTRÒNICS I SONORITZACIONS

CIRCUITS TANCATS DE TV I SEGURETATMEGAFONIA I TELEDISTRIBUCIONSANTENES DE TELECOMUNICACIONS

Carrer de Scala Dei, 14 • Tel. 977 75 01 22 • REUS

Busca les 10 diferències

Ariadna Rofes i Rofes (10 anys)

SEGUR-MON, S.L. REG. DGS. 2460 27-10-94

SISTEMES DE SEGURETAT

• Alarmes • Control d’accessos

• Circuit tancatde televisió

• Detecció d’incendis• Extintors

Avda. de Reus, 28 baixos ••••• Tel. 977 837950 • • • • • Fax 977 838344 ••••• 43300 MONT-ROIG

El r

acó

de la

can

alla

17

Va de sopesARLRLUWXI

REEAEPRBT

LULASELVA

SOJFBHYMK

BCZGOSAZO

MONTROIGP

XVULGTZSK

PPINEJVXD

ALMOSTERQ

COLLDEJOU

KSAREMLAPWFS

ERLQMPNOVARX

JAUGIAIJRQUZ

ITUADZHKPTLM

DMXCVGPEDRAD

GAYWBEEFMORO

AROCAFTLIHRN

BFHCZVXGNPOP

KIHCRLIBJPSY

AFTOQUNDAKQT

PNPBJ

WACRSEZ

ESGDCMOLCSUMLaura Rofes i Masdéu (10 anys)

Busqueu en la següent sopa de lletres el nom de 6pobles del Baix Camp.

Busqueu en aquesta sopa de lletres les paraules:sorra, mar, aigua, roca, pedra, petxina, pop, far, mus-clo i palmera

Maria Mestre Gibert(Trobareu les solucions en la pàgina 21)

Ara veurem si ets llest i et podem donar el títol de DOCTOR.Aquí hi ha 10 preguntes. Cada pregunta val 10 punts.- Si teus de 80 a 100 punts et donarem el títol de Dr. TOTHOSAP.- Si treus de 60 a 49 punts et donarem el títol de Dr. ENSAPDEUNHIDO.- Si treus de 20 a 59 punts et donarem el títol de Dr. ENSAPUNAMICA.- Si treus de 0 a 19 punts et donarem el títol de Dr. NONSAPNIMICANIGENS.

1. Què va passar ahir a Colldejou de nou a deu de la nit?2. Què és això, que com més n’hi ha menys pesa?3. Quantes voltes dóna un gos abans d’ajeure’s?4. Quant hi ha d’aquí a València?5. Què cal per matar una gallina?6. Què és el primer que fa tothom quan es desperta?7. En què s’assemblen un ou i una castanya?8. En que s’assemblen un gall i una muntanya?9. Quatre dones van al Prat, cada dona amb quatre sacs,

cada sac hi ha quatre gats, cada gat quatre gatons, endevina quants gats són.10. La sogra de la dona del meu germà, quina parenta em serà?

Test del Dr. TOTHOSAP

Respostes:1)Una hora.2)Els forats.3)Les que vol.4)Tant com de València a aquí.5)Que estigui viva.6)Obrir els ulls.7)En res.8)En el fet que tenen crestes.9)256.10)La meva mare.

Ent

revi

sta

18

La Júlia era una donavelleta, vídua i sense fills.Tenia una somereta

vellíssima i un hort que cuidavacom un jardí. Però un dia la so-mera es va morir. Poc a poc, laJúlia va anar perdent la vista i vahaver d’abandonar l’hort i es vahaver d’aixoplugar a casa de laseva neboda, l’Elena. Allí va es-tar molt ben atesa fins que li vaarribar la seva hora.

La casa de la Júlia, doncs, vaquedar deshabitada, però un dia...De cop i volta va esdevenir elpunt de trobada de la gent jove.

Per això hem volgut entrevis-tar els de ca la Júlia i els vam de-manar dia i hora. Amb un cert re-tard, ens presentem al carrer deles Masies i truquem a la porta,tancada com sempre. Ens surt unanoieta a la finestra dient:

– Qui hi ha?– La premsa – Diem nosaltres.– La premsa! – repeteix la

noia, de cara a dins.Al cap d’uns segons, torna a

guaitar i ens avisa que ens tira laclau. És el ritual que es repeteix

Entrevista a ca la Júliacada vegada queels arriba un com-pany o companya.

A dalt hi haquatre noies i dosnois mirant unapel·lícula. Gentil-ment, apaguen elvídeo, ens oferei-xen seients i ensatenen amable-ment.

LO COLLET –Com se us va acu-dir la idea de fer servir aquesta casacom a centre de reunió?

Els/les de ca la Júlia – Va serexactament el dia 15 d’agost de2001, dia de l’Aplec de Sardanes.Un grup de joves volíem anar alMason i l’Elena ens va oferir lacasa de la Júlia per lloc de troba-da.L.C. – Ja feia dos anys i mig quela Júlia havia traspassat i la casahavia quedat abandonada, o siguique no devia reunir gaires condi-cions. Què vau fer?C.J. – Doncs netejar-la, pintar-la(ara convindria tornar-la a pintar)

i, a poc a poc, l’hem anat moblant.L.C. – Vosaltres no teniu gairepoder adquisitiu, com heu pogutcomprar els mobles?C.J. – No els hem comprat; aquestarmari ja hi era; també hem arre-plegat el que ens han donat: unanevera, els sofàs, una tauleta, etc.L.C. – Així és que si a algú li so-bra alguna cosa, que us la doni, no?C.J. – No; ara ja en tenim prou;no hi cabria res més.L.C. – Com l’anomeneu aquestacasa, vosaltres?C.J. – A ca la tia Júlia.(Pronuncien “Julia”, amb la jota

Especialitat en fuets, farcitsi plats precuinats.

Distribució de pernil ibèric,xoriço i xoriç.

Tel. 977 83 82 57Av. Catalunya, 24

Tel. 977 83 70 18C/ Josep M. Gran, 14

Mont-roig del Camp

Ent

revi

sta

19

C/ Montsià, 1Tel. 977 82 38 12

L’HOSPITALET DE L’INFANT

AGÈNCIA DE VIATGES GRUP A GC - 641C/ Montsià, 1 • Tel. 977 82 37 27 • Fax 977 82 37 97

L’HOSPITALET DE L’INFANT

C/ Montsià, 1Tel. 977 82 38 12 • Fax 977 82 37 97

L’HOSPITALET DE L’INFANT

castellana. A la porta, al capda-munt de les escales, hi han pintat:“Ca la Julia. La Huella”. M’expli-quen que ho va pintar l’Eric; es veuque la Huella és ell).L.C. – No se us ha aparegut l’es-perit de la tia Júlia?C.J. – No, no! A l’habitació hi ha-via un llit, el seu llit i el vam des-muntar i el vam pujar a dalt. Arahi hem posat sofàs. A l’altra habi-tació hi volem fer canvis. Utilit-zem aquesta sala (que era la cuina- menjador) i les dues habitacions.L.C. – Reserveu el dret d’admis-sió?C.J. – Sí; la gent que vingui ha deser gent jove. Aquesta casa es unlloc per distreure’s. Ens hi estemtot el dia; totes les hores lliures quetenim. Un dia com avui, dissabte,a casa només hi anem a men-jar i a dormir. Alguns de no-saltres, a vegades, fins i tot so-pem aquí.L.C. – I què hi feu durant lesdeu o dotze hores que us hiesteu?C.J. – Veure vídeos, jugar ala consola (això, principal-ment), escoltar música i par-lar; parlem molt. En algunmoment, algú fa una becai-na... Reunint-nos aquí hem

guanyat estar tots i totes juntes iestar-nos al poble. Normalment, jano anem de marxa els dissabtes ala nit.L.C. – M’heu parlat del dret d’ad-missió. Quines edats tenen els deCa la Júlia?C.J. – De 13 a 22 anys, aproxima-dament. Alguna vegada ens visitaalgú més gran: de 25, 28 anys, etc.L.C. – Com us organitzeu per a laneteja?C.J. – Quan ho veiem brut, ho ne-tegem entre tots. Hi col·laboremtots i totes.L.C. – Us agrada venir a ca laJúlia?C.J. – Molt! Moltíssim!L.C. – Dieu que escolteu músicai, a la millor, us agafen ganes deballar. No és perillós que boteu tots

en aquest trespol, ja vell?C.J. – Mai no ballem tots alhora.Alguns sí que boten, però sem-pre prenen la precaució de ballara l’habitació. El trespol és més se-gur.L.C. – Teniu animalets?C.J. – Vam tenir un hàmster, elTripie. Un dia es va fer un tip degirar a la roda, com un ximplet, il’endemà es va morir.L.C. – Ja li donàveu prou men-jar?C.J. – Oh, sí, sí!L.C. – Devia morir d’estrès.C.J. – També vam tenir un gos-set, el Pelfi, i el vam donar a laGemma, que encara el té i li vaposar un altre nom. A vegadesens visita la Tina (la gata delJordi) i també el Billy, un gos que

és del David.L.C. – Quantes personesfreqüenten la casa?C.J. – (Miren uns nomsescrits a la paret). Ara mi-rarem la llista i els comp-tarem.L.C. – Que passeu llista?C.J. – No; oh, no!; són elsautògrafs que hem escrit ala paret. A veure... som di-vuit.L.C. – Per què tanqueu

Dib

uix

20

RESTAURANTE

LA ISLAPEIX I MARISC

DEL MEDITERRANI

San Pedro, 5 • Tel. 964 45 23 58 • 12500 VINARÒSTanquem els dilluns

sempre la porta?C.J. – És un costum quetenim. Ho fem perquè noentri qualsevol.L.C. – La gent diuen queheu tirat un envà a terra.(Realment és una pre-gunta capciosa perquè noes veu pas cap envà en-sorrat. Només ho pregun-tem per a veure com re-accionen; una mica per punxar).C.J. – S’ho inventen.L.C. – També hi ha qui es queixaque se sent molt la música.C.J. – De dia sí que la posem bas-tant alta, però de nit la posem mésfluixeta, per no molestar a nin-gú.Ah!, us hem explicat això delmenjar?L.C. – No. Però m’imagino queteniu algunes coses en aquestanevera. (És una nevera petita,amb unes pintades psicodèliques.La va portar un dels nois, em di-uen).C.J. – Tenim un pot comú i ambaquests diners comprem certescoses de menjar i beure. Desprésho apugem de preu; per exemple:si una llauna val 0,75 €, la po-sem a 1 €; i així... D’aquesta ma-nera arrepleguem diners per les

despeses com, per exemple, pagarla llum.L.C. – Com controleu que no be-guin begudes alcohòliques els/lesqui no tenen l’edat?C.J. – Amb coneixement. Qui nopot beure alcohol, no en beu; nocal que ningú li ho prohibeixi.L.C. – Per què pugen alguns noisde Mont-roig?C.J. – Són amistats de l’institut.Pugen nois i noies. Els hi agradamolt l’ambient d’aquesta casa; aMont-roig no tenen res semblant.Ni a Reus – fa l’Ester, una noiad’allí. – Ni a Cambrils – diu elDavid. –L.C. – La gent parlen, critiquen,diuen que aquí feu... qui sap què!C.J. – Nosaltres passem de tot.T’agafen pel carrer i es queixen dela música. Algú que se’n va quei-xar, resulta que a casa seva la teni-

en més forta.... i erenles 2 de la matinada. Lagent només es queixade qualsevol cosa.L.C. – Diuen que aquípractiqueu el sexe...C.J. – Aquí? Gens! Hihan altres llocs perpracticar-ho! A més,quasi sempre hi ha mésde tres persones a la

casa.L.C. – També diuen que hi ha dro-gues...C.J. – Qui fuma, només fuma ta-bac. Si ho diguéssim de casa seva,tot això, la que es muntaria! Aque-lles persones que més parlen sónles que més han de callar.L.C. – Bé, no us preocupeu. Real-ment, nosaltres no ens creiemaquestes històries “per no dormir”,però us ho hem volgut preguntarperquè poguéssiu defensar-vos deles murmuracions.Va, expliqueu-me més coses.C.J. – A l’habitació de la Júlia hiha un graffiti molt bonic. El voleuveure?L.C. – I tant que sí!(Entrem a l’habitació i veiem totun pany de paret pintat amb ungraffiti que, realment, està molt bé.Sota la pintura hi ha aquesta ins-

Aqu

arel

·la

21

cripció: “La huella os pisará”.Tornem a la primera saleta, ensasseiem i continuem)L.C. – I a l’hivern, no teniu fredtantes hores aquí?C.J. – Tenim una estufa. Aquí, dar-rera. La veus? La llenya és gratuï-ta, ens la dóna el Llorenç.L.C. Això està molt bé, A casavostra, què en diuen d’aquestacasa? Ja us hi deixen venir?C.J. – Algunes mares remuguen,però ens hi deixen venir. A vega-des, per castigar-nos, ens ho pro-hibeixen però, en acabat s’hi re-pensen i ens deixen venir.L.C. – I a quina hora heu d’anar adormir?C.J. – N’hi ha que han de tornar acasa a la una o a dos quarts de duesi els més grans fins a l’hora quevolen.L.C. – Voleu afegir alguna cosamés?C.J. – Sí. Ens agradaria posar-hitres puntets:

1) No volem que ens vigilinmés; nosaltres també tenim fines-tres.

2) Prou de les queixes de lesmotos! Hi ha altres vehicles queestan al mig del carrer i no deixen

passar.3) Reconeixem que algun dia

fem massa soroll, però aquí no femclasses de ballet ni posem “CoyoteDax” ni “Las Ketchup” (a la granmajoria no ens agrada); en canvi,hi ha alguna casa on hi fan ball.

Finalment, diem: Prou de men-tides i xafarderies! Esperem que lagent ens respectin, com ha de ser!L.C. – I ja està?C.J. – Voldríem que algú ens con-testés aquestes preguntes:

1) Què és el que realment vo-len, la gent?

2) Per què fan aquests comen-taris de les drogues i el sexe?

3) Per què intenten fer-nosfora a base de calúmnies?

4) Si marxéssim... qui seria,llavors, el centre d’atenció?L.C. – Veig que us heu animat!Encara podeu parlar més!C.J. – Volem manifestar agraï-ment a:

– L’Elena, per deixar-nos lacasa i per no cobrar-nos la llumfins ara.

– La gent que ens ha portatsofàs i altres objectes.

– Els veïns, que van prendrepaciència al principi, quan fèiemsoroll per les reformes.

– Lo Collet, per deixar-nosexpressar les nostres opinions.Esperem que ningú no s’ofengui.No és la nostra intenció ofendreningú.Esperem respostes a les nostrespreguntes.L.C. – Bé, doncs. Gràcies per lavostra amabilitat i simpatia. Hemvist la vostra casa i la trobem moltacollidora i agradable. Apa, adéu-siau.

SolucionsKSAREMLAPWFS

ERLQMPNOVARX

JAUGIAIJRQUZ

ITUADZHKPTLM

DMXCVGPEDRAD

GAYWBEEFMORO

AROCAFTLIHRN

BFHCZVXGNPOP

KIHCRLIBJPSY

AFTOQUNDAKQT

PNPBJ

WACRSEZ

ESGDCMOLCSUM

Ho

sabi

es?

22

El dia 1 d’agost de 2002 esva començar a esbarrarl’edifici de l’abadia. El dia

3, a migdia, la Plaça ja estava netade runa i de pols, a punt per rebrela visita dels gegants i gegantes.

Ningú no ens ha sabut dirquants anys tenia l’abadia. Tot-hom ens explica que, fa més de

cent anys, exis-tia aquesta aba-dia i, darrerel’església i, ad-junt, el cementi-ri. De fet, l’es-glésia actual ésde l’any 1864;és a dir que té

138 anys i,per tant, larectoria entenia més.Potser dos o tres-cents? Quisap!

Es veu que fins al 1936 ha-via estat la residència del se-nyor rector i prou.

Durant la guerra l’edificies va utilitzar com a Ajunta-ment i escola. A la planta bai-xa hi havia una botiga-econo-mat. Diuen que el Consistoriva fer tancar la botiga queexistia al poble (a ca laPuríssima) i llavors van obli-gar la mateixa Puríssima a ferde dependenta a la botiga si-

tuada a l’abadia.A partir de l’any 1939, l’edifici

va ser la seu del Movimiento. Bas-tants persones m’han dit que re-corden que, damunt de la porta, hihavia la inscripció: “FalangeEspañola Tradicionalista y de lasJONS”. Es diu que aquest rètol elva fer el Joan de la Zona. Tambéhi havia, pintat, (tu diràs!) “el yugoy las flechas”.

També es va utilitzar com a ca-serna de la guàrdia civil durantl’època dels maquis. Els guàrdiescivils van residir, successivament,

Iniciació a la històriade l’abadia

FORN DE PA

Lluís i PepiTradició Artesana

C/ 11 de Setembre, 20 • Tel. 977 82 41 17 • VANDELLÒS

23

Ho

sabi

es?

POLLOS A L’AST

MAG-DA

C/ VALÈNCIA, 58 SALOU Tel. 977 38 59 09

en altres emplaçaments, com ésara: ca la Filomena i ca la Simona.

A la planta baixa hi va haver elcafè que portaven el matrimoniJosep Sierra (Peó) i la Teresa Rofes(Casat). El cafè va existir des delsprincipis dels anys 40 fins al dia21 de febrer de 1983. Les taulesde marbre provenien del cafè decal Batista, que portava el JoanRofes (Batllet).

Ocupant un angle de l’abadia hihavia una caseta petita, residènciade la familia Sierra – Rofes; eracal Peó. En aquest raconet, abanspropietat de l’Ajuntament, la genthi tirava la cendra, que quedavaaixí emmagatzemada per quan elspagesos que volien l’anaven a re-collir per escampar-la pel tros, comadob. Als anys 30 del segle XX,essent alcalde el Joan Ferré

(Bondia) el novellmatrimoni del Josep ila Teresa van comprara l’Ajuntament aquellpetit solar de la cen-dra i hi van edificar laseva casa (millor dit,caseta; tenia 17 m2!).Morts ells, la casapassa a ser del seu fillJosep Maria que deci-

deix donar-la a l’Ajuntament,però l’alcalde actual vol com-prar-la. O sigui, que la case-ta va ser enderrocada el ma-teix dia que l’abadia.

De fet, la rectoria ja eranomés un edifici abandonat,la teulada del qual ja haviacaigut a trossos.

Un acord entre el Bisbat il’ajuntament va fer quea q u e s t a

rectoria passés aser propietat delpoble deColldejou.

Ara, uns ar-bres i unes zo-nes d’aparca-ment, ocupenaquell lloc, albell mig de laPlaça.

La redacció.

PS. – Volem agrair l’amablecol·laboració de les següents per-sones que han fet posible aquestarticle: Maria Rofes (Maset), Ra-fel Gibert, Montserrat Mestre,Encarnació Rofes, Maria Rofes(Puríssima), Teresina Salsench,Joan Mestre (Racó), Jordi Sierra(pare) i Teresita Salsench.

Bar Restaurant El Casal

Especialitats en cuina casolana,tapes variades, esmorzars i plats

combinats.Dilluns tancat.

Carrer de Baix, 42. 43310 Colldejou. Telèfon: 977 83 72 40

FORMATGES DE COLLDEJOU

La primera formatgeria del Baix Camp queelabora artesanalment formatge fresc i matóamb llet de cabra de la pròpia explotació.

MARCEL SALSENCH ESCODA

C/ DE LA FONT, 3 • Tel. 977 83 77 89 • 43310 COLLDEJOU