1

TEMES DE LITERATURA

HOMER

5. Exercici de cultura [2 punts] Llegiu el text segent, en qu es fa esment del poeta Homer, i escriviu

una redacci (150-200 paraules) comentant el text, en la qual hi figurin necessriament les qestions

exposades ms avall.

Tot just havien passat dos o tres dies quan em vaig acostar fins i tot al poeta Homer, ja que ambds estvem

sense fer res. Li ho anava preguntant tot i tamb don era, car, li vaig dir, entre nosaltres encara avui aix s

tema de debat. Em va dir que ni ell mateix ignorava que uns creuen que s de Quios, uns altres dEsmirna i

molts de Colof. Tanmateix, ell deia que era de Babilnia Quan em va haver contestat tot aix, aleshores li

vaig preguntar per qu havia posat al principi del seu poema la clera i ell em va dir que li havia sortit aix,

sense proposar-sho. Tamb desitjava saber si havia escrit lOdissea abans que la Ilada, com diuen molts, per

ell ho neg. Daltra banda, vaig saber de seguida que no era cec, com molts diuen dell, ja que hi veia, de

manera que no em va caler preguntar-li-ho. [Lluci, Histria verdadera 2.20.]

Qu sabem exactament de la vida dHomer?

A qu es refereix quan diu: havia posat al principi del seu poema la clera?

Expliqueu la relaci argumental entre la Ilada i lOdissea.

Sobre Homer no sabem res amb exactitud, ni tan sols si va existir. Les notcies que en tenim sn ms

llegendries que histriques, malgrat que ja des de lantiguitat sel considerava el primer i ms

important poeta grec. Sobre el seu lloc de naixement, tal com diu Lluci, sn moltes les ciutats

gregues que volien tenir el privilegi de ser-ho, to i que potser Quios es la que ms sona. Pel que fa a

lpoca, tot i la diversitat dopinions dels historiadors, sembla que la data que gaudeix de ms

consens s el s.VIII aC. La tradici diu que era cec, fet que potser sha de posar en relaci amb el seu

nom.

La Ilada, el primer dels dos grans poemes pics que esmenta Lluci atributs a ell, comena amb una

invocaci a la Musa per tal que el poeta pugui cantar la clera dAquilles, el tema daquesta

epopeia que relata els dies de la guerra de Troia que lheroi grec va retirar-se del combat ofs per

Agammnon i el seu retorn per a venjar la mort del seu amic Ptrocle. El final de la guerra, per, no

s relatat en aquest poema, sin que en tenim coneixement per lesment que sen fa a lOdissea, laltra

gran epopeia homrica que explica el llarg i difcil retorn dUlisses a la seva ptria desprs de la

guerra.

ILIADA SEPT.-2008

5. Exercici de cultura [2 punts] Llegiu el text segent i responeu amb un redactat que

inclogui les qestions plantejades (150-200 paraules) : Aquilles es va sorprendre de veure Pram, semblant a un du. Els altres tamb quedaren astorats, i es

miraven els uns als altres. Aleshores, suplicant, Pram va dir: .Recorda.t del teu pare, Aquilles semblant

a un du! T la mateixa edat que jo, a tocar de la funesta vellesa. Tal vegada a ell tamb els vens

l.oprimeixen, i no t ning que el salvi de l.infortuni i la ruina. Ell, per, almenys, sabent que tu vius

s.alegra en el seu cor i espera,

cada dia, veure tornar el fill de Troia. En canvi jo, dissortadssim, he engendrat fills excellents a

l.espaiosa Troia, dels quals, t.ho dic, no me.n queda cap! En tenia cinquanta quan van venir els fills dels

aqueus, dinou del mateix ventre, i altres que m.havien nascut de les dones del palau. A la majoria el

2

terrible Ares els va fer doblegar els genolls; i aquell que, per a mi, era nic, i salvava del perill la ciutat i

nosaltres mateixos, fa poc tu l.has mort, quan defensava la ptria. Per ell vinc ara als vaixells dels aqueus,

per deslliurar-lo del teu poder; i porto un rescat immens.. [Homer, Ilada, 24. 483 ss.]

Qui s Pram ? s cert el que diu a propsit dels fills que li queden?

Qu li suplica a Aquilles?

Com han arribat a aquesta situaci?

Quina ser la resposta d.Aquilles?

Com acaba la Ilada?

Pram s el rei de Troia, pare d.Hctor i Paris, entre d.altres. En el moment que fa

aquesta visita a la tenda d.Aquilles encara li queda viu Paris, que no morir fins al

final de la guerra de Troia, desprs d.haver matat Aquilles; aix per no parlar de

Cassandra, una de les filles, que sabem per l.Orestea dsquil que va sobreviure a la

guerra i va anar a Micenes com a esclava dAgammnon. Per tant sembla una

incongruncia la seva afirmaci que ja no li queden fills.

En qualsevol cas, el que s s mort en aquest moment de la Ilada s Hctor, les

despulles del qual va a demanar-li a Aquilles. En efecte, aquest l.ha matat en

combat singular per venjar la mort de Ptrocle, i ha lligat el seu cos al carro, amb el

qual ha fet tres voltes a les muralles de Troia, impedint que els seus puguin retre-li

els honors deguts a un mort.

Aquilles, commogut pel valor de Pram en gosar anar sol de nit a la seva tenda, i per

les paraules que aquest li adrea sobre el seu propi pare Peleu, li atorga al rei troi

el favor que li demana i li torna el cos mutilat d.Hctor per tal que pugui honorar-lo

com cal. A ms li concedeix una treva perqu a Troia es puguin celebrar els funerals.

La Ilada sacaba amb el relat d.aquests funerals.

SOBRE HELENA JUNY-2008

5. Exercici de cultura [2 punts] Llegiu el text segent, en qu es fa esment del

naixement i les qualitats d.Helena, i responeu amb un redactat a les qestions

plantejades (150-200 paraules):

Helena era molt bonica, sens dubte. Deien que havia sortit dun ou, ja que era filla de

Zeus, que havia adoptat la forma dun cigne per violar la seva mare. Helena estava molt

pagada de s mateixa.

No s quants de nosaltres sempassaven aquest conte de la violaci del cigne. En aquella

poca circulaven moltes histries daquest tipus; es veu que els dus no podien treurels

les mans, les potes o els becs de sobre a les femelles mortals, i sempre estaven violant-ne

alguna.

Margaret Atwood, Penlope i les dotze criades

Esmenteu alguna de les principals divinitats gregues, els seus atributs i mbits de

protecci; els llocs i edificis de culte.

Preciseu ms la informaci que dna el text sobre el naixement d.Helena i sobre la

seva famlia.

3

Expliqueu alguna altra daquestes histries a qu fa referncia la narradora sobre

lhbit dels dus de seduir mortals. Per qu diu que no podien treurels de sobre les

mans, les potes o els becs?

Al capdamunt del pante grec hi trobem Zeus, el pare i rei dels dus, protector dels

juraments i la justcia. Tamb s el du dels fenmens meteorolgics i la seva arma

s el llamp. Hera s la seva germana i esposa. Vetlla pels matrimonis i se la

caracteritza amb una diadema. Demter protegeix l.agricultura, per la qual cosa se la

simbolitza amb una espiga de blat. Posid s el du del mar i els terratrmols i la

seva arma s un trident i Hades el du dels morts.

Sn igualment importants les divinitats nascudes de Zeus amb les mltiples

deesses

amb qui es va unir: Apollo i rtemis, Hermes, Hefest i Ares; Atena i Dions li van

nixer del cap i la cuixa respectivament. Rebien culte en temples i santuaris.

Pel que fa a Helena, s filla de Zeus i Leda, que fou seduda pel du transformat en

cigne. Com que la mateixa nit es va unir amb el seu marit Tndar, va tenir quatre

fills: Pllux i Helena, de Zeus, que van sortir d.un ou i eren divins, i Cstor i

Clitemnestra de Tndar, que eren mortals.

Zeus va tenir moltes aventures amb dones mortals, transformat amb tota mena

d.animals: ja hem vist la seva transformaci en cigne, que explica els becs, i a

Europa la va seduir transformat en toro, que explica les potes..

ODISEA PAAU JUNY 2002

5. Llegiu el text segent i responeu a les qestions plantejades: [2 punts]

CICLOP: Pare, quins sofriments mha fet patir el malet estranger! Em va emborratxar i desprs

em va deixar cec mentre dormia.

POSID: Qui va gosar fer-t'ho, aix?

CICLOP: Primer s'anomenava Ning; per quan havia fugit i era lluny del meu abast, va dir que

li deien Ulisses.

POSID: Ja s de qui em parles, del dtaca; estava fent el cam de retorn per mar des d'lion. I

com s que et va fer aix si en realitat no s gaire valent?

LLUCI, Dilegs marins 2

Aquest text fa referncia a all que narra una obra de la literatura grega. Sabeu quina s

i a quin autor satribueix?

Expliqueu l'episodi del qual tracta aqu Lluci.

Per qu us sembla que Posid diu d'Ulisses que no s gaire valent?

Aquest text fa referncia a una obra de la literatura grega. Saps quina s i a quin autor s

atribuda?

El text de Lluci es refereix a l'Odissea. Aquesta obra s un poema pic que explica el retorn

de l'heroi Ulisses des de Troia fins al seu palau, a taca, i com la Ilada, fou atribuda a

Homer.

Explica l'episodi del qual tracta aqu Lluci.

En el cam de retorn cap a taca, Ulisses, arriba en una illa on habita un ferstec Ciclop, un

gegant d'un sol ull, fill de Posid. El Ciclop fa presoners Ulisses i els seus compnays i

l'astut heroi s'empesca una estratgia per poder escapar. De primer emborratxa el Ciclop

4

donant-li de beure una beguda que el Ciclop desconeixia: vi, que aqu representa la

civilitzaci, el conreu, enfront de la vida primitiva del salvatge gegant, que es dedica al

pastoreig i noms viu dels aliments que, espontnia, li proporciona la natura.

Ulisses, quan el Ciclop queda emdormiscat pels efectes del vi, l'orba del seu nic ull i

aleshores fa que els seus companys es lliguin al ventre de les ovelles que cada dia surten de

la cova del gegant per pasturar.

D'aquesta manera aconseguiran tamb ells sortir d'all.

Per qu et sembla que aqu Posid diu d'Ulisses que no s gaire valent?

Posid es refereix, sens dubte, al carcter arters de l'heroi, el qual precisament pot suplir la

valentia, considerada en termes heroics, per l'astcia i per l'enginy que mostra i demostra

en les ms variades situacions per tal de sortir airs i victoris dels seus neguits i

dificultats. Per aix Ulisses s l'heroi de la "metis", de les mil cares, variable, segons les

circumstncies.

PAAU SEPT.-2002 5. Llegiu el text segent i responeu a les qestions plantejades: [2 punts]

Desprs de tornar-se a conixer i de dormir, marit i muller, quan el palau era fosc i en silenci,

varen conversar. Lun i laltra trobaven difcil de resumir en unes quantes hores el que havien

passat, i sobretot el que havien pensat, durant aquells ltims vint anys, i ms potser el viatger,

que tant havia navegat, naufragat i vist. Tal vegada, perqu a la dona, sense moures de casa, li

havia vagat de teixir i desteixir i cavillar. Prudents i sagaos, sabien el punt dol del que

convenia que es contessin, del que importava de callar i del que els abellia doblidar. Acabada la

prova del llit, ella se li havia ofert.

[] Quant a ell, el fum no li havia entelat la mirada, per compliria, coratjs, el seu deure . []

No podia tanmateix esborrar totalment comparances, en primer terme el duna joveneta, que es

guardaria prou desmentar a la fidel companya []. [Salvador ESPRIU, Les roques i el mar, el

blau]

A quina parella es refereix el text? Per qu havien estat separats vint anys?

El text es refereix a Penlope i a Ulisses, i havien estat separats durant vint anys, perqu

l'heroi i rei d'taca havia participat en la guerra de Troia, i el seu retorn a la ptria havia

estat ple d'obstacles per la rancnia del du Posid.

Quina s l'obra fonamental de la literatura grega font d'aquesta prosa de S. Espriu? Quin

n's el tema principal?

Es tracta de l'Odissea d'Homer on es narra precisament el retorn de l'heroi a taca, les

aventures que va haver d'endurar i com aconsegueix recuperar el poder que intentaven

d'usurpar-li els pretendents de la seva esposa, ja que consideraven que Ulisses mai no

retornaria a casa.

Quan parla de les comparances entre dones que l'home pot fer, a quines dones es refereix?

Qui s la joveneta? parla breument de l'encontre entre aquest home i aquesta joveneta segons

s explicada per l'obra literria.

Espriu dedica el terme "joveneta" a Nausica, la princesa fecia que va contribuir

especialment al seu retorn fins a taca. Nausica, segons s explicat a l'Odissea, va trobar

Ulisses nufrag a la platja, quan hi havia anat per a rentar el seu aixovar, puix que la deessa

Atena, en somnis, li havia dit que ja era hora que es prepars per al matrimoni. Nausica va

conduir Ulisses fins al palau del rei Alcnous, on l'heroi redescobreix la seva prpia

identitat i, com a conseqncia d'aquesta descoberta, el rei dels feacis posar a la seva

5

disposici els mitjans necessaris per poder arribar a taca. Les comparances es refereixen a

les altres dones que apareixen a l'Odissea i que, en una o altra forma, condicionen tamb

el retard de l'heroi en arribar a la ptria: la maga Circe, la nimfa Calipso, les Sirenes tamb,

per que ara, ja en la pau del retorn i en l'aixopluc del casal, Ulisses no gosa ni comparar

amb la seva fidel i prudent esposa. CIRCE I ODISSEU PAAU JUNY-2006 5. Exercici de cultura [2 punts]

Llegiu el text segent, on Circe urgeix Odisseu a visitar Tirsias, i responeu amb un

redactat que inclogui les qestions plantejades (200-300 paraules) :

CIRCE.- Laertada del llinatge de Zeus! Odisseu, frtil en ginys! No romangueu ms temps a

casa meva, si no voleu. Sin que, tot duna, us cal fer un altre viatge i arribar al casal

dHades i de la venerable Persfona per consultar lnima del teb Tirsias, endev cec per

savi encara. Car, tot i mort, Persfona li atorg intel.ligncia i saber, mentre els altres sn

ombres que es mouen.

Homer, Odissea 10.488-495

Quin s l.objectiu d.aquesta visita d.Odisseu a l.Hades?

L.endevinaci: on es troba el principal centre oracular de Grcia? Quin personatge duna

tragdia de Sfocles va consultar aquest oracle i quina resposta va obtenir?

Coneixeu alguns altres personatges que podien comunicar el futur?

Circe aconsella Odisseu que vagi a l.Hades per tal que all l.endev Tirsias li digui com ha

de seguir el seu viatge de retorn a taca.

Aquest fet s.inscriu en la tradici oracular grega, molt important per la vida dels individus

que creien que els dus els parlaven a travs dels endevins. Sempre que un grec havia

d.emprendre alguna nova activitat o es disposava a introduir algn canvi a la seva vida,

podia anar a l.oracle per tal que aquest li digus si l.empresa tenia o no futur.

Hi havia molts centres oraculars a Grcia, per el ms important era el d.Apollo a Delfos. Si

un grec volia consultar l.oracle d.Apollo, abans havia de purificar-se amb l.aigua de la font

Castlia. Un cop davant del temple, havia de pagar l.import corresponent al servei i

preguntava als sacerdots el que l.interessava. Aquests anaven darrera el temple, al lloc on la

Ptia, l.endevina del du, entrava en trnsit enmig del llorer fumejant, i li escoltaven la

resposta, que desprs ells interpretaven per al consultant. Les respostes solien ser ambiges

per tal que, passs el que passs, el resultat es pogus ajustar a la predicci, com en el cas de

Xerxes, que en preguntar quin seria el resultat de la guerra que estava a punt de comenar

contra Grcia, va rebre com a resposta que destruiria un gran exrcit, sense pensar que

podia ser el seu, com va resultar. En el cas d.dip, en canvi, l.oracle es va acomplir sense

ambigitat de cap mena i, malgrat els esforos de l.heroi per evitar-lo, va matar el seu pare

en una crulla.

A ms dels oracles, a Grcia hi havia endevins que desxifraven la voluntat dels dus a partir

del vol dels ocells, de les vsceres dels animals sacrificats, dels somnis, etc.

6

EL TEATRE

5. Exercici de cultura [2 punts]

Aquesta s una fotografia del teatre de Dions a Atenes. A

partir daquesta imatge, responeu les qestions plantejades,

fent una redacci de 150200 paraules.

Quines sn les parts caracterstiques dun teatre grec?

A quina divinitat estaven dedicades les representacions

dramtiques? Quins sn els atributs daquesta divinitat?

Quina mena dobres es representaven als teatres grecs?

Exposeu breument les caracterstiques dels gneres literaris

vinculats al teatre i esmenteu el nom de dos autors

dramtics i el ttol duna obra de cadascun. El teatre grec era un espai circular envoltat dunes grades o que a partir del s. IV aC.

van ser de pedra, construdes aprofitant el pendent dels turons. Lorquestra ()

era una pista de sorra de forma circular delimitada per les grades. El cor hi dansava, girant a

lentorn del seu director, el corifeu, que nera la veu: era la veritable escena. La prode

() i lxode () eren les dues rampes per les quals els actors accedien a

lorquestra i en marxaven respectivament. Lescena () era un edifici de fusta que

tancava lorquestra i que servia per als canvis de roba dels actors. De seguida va ser integrat

a lrea de representaci com a decorat fix, amb columnes, esttues i relleus.

Les representacions dramtiques estaven dedicades a Dions, du del vi i la disbauxa. En

lorigen de les representacions trgiques hi ha, probablement, el sacrifici dun boc

() en honor del du, mot del qual deriva la paraula . Tamb ritual ha de

ser lorigen de la comdia, relacionada amb els o processons en honor del du.

Als teatres, per, les tragdies i les comdies es presentaven en contextos diferents. De fet, a

Atenes, era a les Grans Dionsies que es celebraven els festivals de tragdia on els autors

presentaven les seves obres a concurs. Eren presentades en trilogies i acabaven amb la

representaci dun drama satric. s en aquests festivals que squil, Sfocles i Eurpides

van presentar al pblic les seves obres, tot i que de triologia sencera noms conservem

lOrestada del primer. Quant a les comdies, es presentaven a concurs a les Lenees, tamb

en honor de Dions, per en una altra poca de lany. El mxim exponent de la tragedia tica

s Aristfanes, del qual conservem nombrosos ttols, com Lisstrata, Els nvols, Les vespes,

etc.

ANTGONA PAAU JUNY-2005 5. Llegiu el text segent i responeu amb un redactat que inclogui les qestions plantejades

(200-300 paraules): [2 punts]

ANTGONA.- Polinices, sembrador de baralles, la teva vida sha extingit en una lluita cruel.

ISMENE.- Prop don jugaves de petit amb el teu germ, prop de la font on jugveu de petits.

ASTIMEDUSA.- Unes altres aiges us banyen, que no pas les de la sagrada font ni les clares del

riu fecundador de la nostra terra. Prnceps, els meus fills, la meva vellesa us sobreviu.

7

ANTGONA.- I per sempre plorar la sang del nostre pare, la sang de Cadmos, la vessada sang

dEtocles i la teva, Polinices.

CREONT.- Eurdice, estimades filles, som lliures per lesfor dEtocles, ploreu el rei. No

lamenteu, en canvi, la mort del malet enemic de la ciutat, odis als seus divins protectors. Vet

aqu el poder a les meves mans, que es deuen al benestar daquest poble. Ara cal preparar els

funerals del rei, uns funerals dignes dell i de la nostra raa. I mano tamb que laltre cos sigui

exposat nu als ocells i a la nit. [SALVADOR ESPRIU, Antgona]

En quin autor grec sha inspirat Salvador Espriu? A quin gnere literari pertany lobra

grega?

Qui s Cadmos i qu va fer?

De la histria daquesta nissaga, quin moment explica el text?

Lobra de Salvador Espriu est inspirada en lobra homnima de Sfocles, autor

atens del s.V aC, del qual en conservem sis tragdies, a ms de lAntgona.

Aquesta dramatitza un moment de la histria de la nissaga que va fundar

Cadmos, germ dEuropa. Segons el mite, quan Europa fou raptada per Zeus, el

seu pare Agnor va enviar els germans de la princesa fencia a buscar-la.

Cadmos, arribat a Grcia, va a consultar loracle de Delfos, que li orden abandonar

la cerca de la seva germana i fundar una ciutat. Seguint loracle, Cadmos funda la

ciutat de Tebes, i establert all com a rei, ensenya als seus habitants lalfabet. s, per

tant, un heroi civilitzador. Ara b, casat amb Harmonia crea la nissaga de Tebes,

protagonista dun dels grans cicles mtics tractats per la tragdia grega.

Descendent de Cadmos, Laios va ser assassinat pel seu fill dip, malgrat haver fet

tot el possible per evitar el que ja li havia predit loracle. Al seu torn, dip, creient

defugir el dest que li ha estat anunciat, es casa per ignorncia de qui s amb la seva

mare, de la qual t quatre fills, Etocles, Polinices, Antgona i Ismene. Quan

finalment es descobreix la veritat del matrimoni incestus, Iocasta se sucida i dip

es treu els ulls i marxa de la ciutat, que queda en mans del seu cunyat Creont,

desprs que els seus dos fills mascles shagin matat en un combat fratricida per

obtenir el poder.

El passatge que hem llegit explica el moment que, havent mort els dos germans

davant les portes de Tebes, Creont decideix retre els honors funeraris a Etocles,

mentre que els nega a Polinices, considerat per loncle un trador. Aquesta decisi

ser lorigen de la tragdia per a lherona, que desobeir el decretat per Creont per

complir amb el deure sagrat denterrar un parent, desencadenant el conflicte trgic

entre tots dos personatges.

DIP REI PAAU JUNY-2007

5. Exercici de cultura [les respostes incorrectes descompten] [2 punts] Llegiu el segent

text d dip rei de Sfocles, i responeu amb un redactat que inclogui les qestions

plantejades (200-300 paraules):

Tirsies:

Encara que siguis el tir, almenys hem de ser iguals

8

per a replicar igual, que aix tamb jo ho puc fer.

Que no visc jo com a esclau teu sin de Febus,

aix que no figuro com a seguidor de Creont.

Dic, ja que em vas insultar dient-me cec,

que tu encara que hi vegis b no veus en quin grau del mal ests,

ni on vius, ni en companyia de qui vius.

Saps potser de qui ets fill? s ms, se tescapa que ets odis

als teus, els de sota i els daqu dalt sobre terra,

i cenyint-te dambds costats, per mare i per pare,

la maledicci de terrible peu tha de fer fora un dia daquesta terra,

a tu, que ara hi veus dretament, per desprs foscor.

Al teu crit, quin port no et respondr la veu

aviat, quin Citer, quan descobreixis

les noces amb qu vas arribar a aquestes cases

com a port mal abrigat havent tingut bona travessia?

No tadones de multitud daltres mals

que tigualaran a tu amb els teus fills. (traducci de Felip Osanz) [adaptat]

Qui s el personatge que parla? A qui parla? Per qu li diu tir i de quina terra ho s?

Qui s Febus? Qui s Creont?

En aquests versos es fa referncia a una maledicci. En qu consisteix? S'acomplir?

s responsable lheroi de la tragdia del seu dest? Expliqueu-ho.

El personatge que parla, Tirsies, s un endev al qual fa cridar dip per descobrir el

culpable de la mort de Laios. Les paraules que hem llegit les dirigeix al propi dip,

al qual anomena tir perqu s qui regna a Tebes desprs de la mort de Laios, i

desprs que hagi alliberat la ciutat de lEsfinx.

Tirsies li diu que s esclau de Febus perqu s endev, i per tant, sacerdot

dApollo, laltre nom amb que s anomenat el du de lendevinaci. Aix ho afirma

en contra de lacusaci que sigui seguidor de Creont, el cunyat ddip, i presumpte

usurpador del poder segons la malfiana ddip.

La maledicci a qu fa referncia Tirsies s aquella segons la qual dip havia de

matar el seu pare i casar-se amb la seva mare, oracle que havia rebut Laios quan va

nixer el seu fill, i que efectivament sha acomplert.

Com a conseqncia, tamb sacomplir la maledicci feta per dip al culpable de la

mort de Laios, el qual haur de morir o ser exiliat. Efectivament s el dest que

espera a lheroi quan saclareixi tota la veritat.

La tragdia de Sfocles deixa ben pals que lheroi trgic s vctima del dest, i que

poc t a fer per canviar-lo. Malgrat els esforos propis i els daltres personatges per

evitar-ho, els oracles es realitzen, de manera que difcilment es pot responsabilitzar

dip de la seva dissort.

MEDEA:

9

PAU. SEPT.2007. Llegiu el text segent, on s descrita una esttua de Medea, i

responeu amb un redactat que inclogui les qestions plantejades (200-300 paraules) : Vaig veure tamb la famosa Medea al pas dels macedonis. Era de marbre i l'art havia sabut

modelar-hi els seus diferents estats anmics. Hom hi veia el dest d'aquella dona; la passi

que s'expressava amb la tensi violenta del dolor, tot empenyent-la a l'acci, li inspirava

impulsos assassins, i el mateix dolor feia evident la compassi pels infants, com si els seus

naturals instints de mare es traslladessin fluidament al marbre. Tots aquests sentiments

imitava la imatge, i a ms, la forma del seu cos; hom podia apreciar com el marbre indicava,

ara, uns ulls colrics, i ara una mirada trista i tendra; s com si l'artista hagus anat

donant forma a l'nima de Medea imitant la tragdia d'Eurpides.

Callstrat, Descripcions 13.

Qui era Medea? Qu els va passar als seus fills? Per qu?

A quin gnere literari pertany la Medea d'Eurpides esmentada en el text? Quines

sn les caracterstiques generals d'aquest gnere?

Esmenteu el ttol d'altres obres d'Eurpides.

Medea s un persontatge mtic pertanyent al cicle dels argonautes, i tamb al de

Teseu. Enamorada de Json quan aquest va anar a buscar el tois dor, el va ajudar a

aconseguir-lo i va fugir amb ell desprs de matar el seu propi germ que els

perseguia. Al final del seu viatge amb la nau Argo, sinstallen a Corint, on tenen

dos fills. Per Json, al cap dun temps, decideix casar-se amb la filla de Creont, el

rei de Corint, i repudiar Medea. Aquesta es venja de la traci de Json matant els

seus propis fills. Segons algunes tradicions, desprs del matricidi, fuig a Atenes, on

compartir el tron amb Egeu, pare de Teseu.

Una de les obres literries que tracten el mite de Medea s la tragedia homnima

dEurpides. Les tragdies sn obres dramtiques que es representaven a Atenes, el

s.V, en el context dels festivals dramtics celebrats durant les festes en honor de

Dions. Es tracta dobres en vers, que combinaven la paraula, la msica, el cant i la

dansa, executada aquesta per un cor. A part daquest, a sobre lescena hi podia haver

com mxim tres personatges, que s el nombre dactors, homes, que es repartien els

diversos papers. Aquests eren representats amb mscares i coturns. Inicialment les

tragdies es representaven en trilogies, per en poca dEurpides, ja es

representaven obres independents.

Altres tragdies daquest autor sn Alcestis, Els fills dHrcules, Hiplit, Andrmaca,

Helena, Les Fencies, Orestes, Ifignia a ulida, Les Bacants, Resos, Hcuba, La follia

dHrcules, Les Suplicants, I, Les Troianes, Ifignia a Turida, Electra.

MITOLOGIA

PAAU JUNY-2005

5. Llegiu el text segent, on dialoguen Apollo i Hefest, i responeu amb un redactat que

inclogui les qestions plantejades (200-300 paraules): [2 punts]

HEFEST.- Segons tu, doncs, es tracta dun nen extraordinriament viu.

10

APOLLO.- No noms aix: a hores dara s tamb msic.

HEFEST.- En qu et bases per dir aix?

APOLLO.- Amb una tortuga morta que trob sha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns

braos, els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha collocat a la part de baix un pontet i lha

tensat amb set cordes; amb aix, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que

fins i tot jo, amb tants anys dexperincia com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para

mai al cel, ni tan sols de nit, sin que emps per la curiositat, baixa fins a lHades, sens dubte

per mirar de robar alguna cosa all tamb. T ales als peus i sha fet una vareta de poders mgics,

amb la qual guia les nimes i condueix els morts.

LLUCI, Dilegs dels dus, 11 (7)

De quina divinitat parlen Apollo i Hefest? De qui s fill?

Quins sn els atributs daquest du? Quin s el nom de la vareta de poders mgics i

com apareix representada?

Quins sn els treballs que li estan encomanats a aquest du? Expliqueu alguna histria

relacionada amb ell.

Esmenteu altres personatges mtics relacionats amb la msica.

En aquest dileg de Lluci, Apollo i Hefest parlen dHermes, fill de Zeus i Maia.

Tal com diu Hefest, Hermes t ales als peus, i tamb al casc, quan sel representa

aix abillat. La vareta de poders mgics s el caduceu, el bast dels viatgers.

Quan encara era un nad, va robar-li dotze vaques a Apollo, les quals es va

emportar calades amb esclops per tal que no li poguessin seguir el rastre. En ser

descobert per Apollo, va aconseguir quedar-se amb les vaques a canvi de la lira que

havia construt amb la closca de la tortuga. Per aquesta naturalesa astuta i una mica

tramposa, sel considera protector dels lladres. s tamb el protector dels viatgers,

tant els terrestres com els difunts que viatgen al ms enll, lnima dels quals ell

acompanya a lHades. A ms, fa de missatger dels dus, com quan comunica a

Calipso lordre de Zeus que deixi lliure Ulisses perqu continu el seu viatge cap a

taca.

Zeus sempre li encomana encrrecs com, per exemple, el de desfer-se del monstre

Argos que Hera havia posat com a vigilant dIo per tal que Zeus no shi pogus

apropar.

A part de la lira, Hermes es va inventar la siringa, que Apollo tamb va voler a

canvi del caduceu. Com hem vist, Hermes est relacionat amb la msica abans que

Apollo, que esdev el du daquesta art com a conseqncia dels seus intercanvis

amb el fill de Maia. Les Muses, inspiradores de les arts en general i de la msica en

particular, estan sota la guia del du de Delfos.

Altres personatges relacionats amb la msica sn Orfeu, rei de Trcia que aplacava

les feres amb el seu cant, i Mrsies, qui havent recollit la flauta fabricada per Atena,

va desafiar Apollo a competir per la melodia ms bella. Va vncer el du, que podia

cantar i tocar alhora, a diferncia de Mrsies que noms podia fer una sola melodia,

i com a cstig per la seva gosadia, va ser penjat a un arbre pels peus i escorxat pel

du.

11

HISTRIA DE GRCIA PAAU JUNY-2006 5. Exercici de cultura [2 punts] Llegiu el text segent i responeu amb un redactat que

inclogui les qestions plantejades (200-300 paraules) :

De fet, el primer any de guerra va acabar en no res, mentre Potidea seguia resistint.

Pricles va celebrar les exquies solemnes per als caiguts en combat i va pronunciar el

fams discurs (lElogi fnebre) que Tucdides reprodueix en una de les planes ms

intenses i emocionants de tota la seva obra. Atenes s escola de lHllade i de tot el mn,

s un baluard de democrcia i de llibertat; les institucions que t permeten el

desenvolupament de la personalitat de lsser hum i de la seva dignitat, deixant de banda

lorigen social y la posici econmica. En aquest discurs es troba tamb la justificaci de la

guerra, que s un enfrontament entre dos sistemes i dues ideologies.

V. M. Manfredi, Akropolis, la grande epopea di Atene

A quina guerra es refereix el text? Quan va tenir lloc? Quins foren els bndols en conflicte?

Com va acabar?

A qu es refereix el text a la frase .Atenes s escola de l.Hllade i de tot el mn.?

El text parla d.aquesta guerra com de .un enfrontament entre dos sistemes i dues ideologies..

Quins sn? Descriviu-los tot indicant cadascun dels seus rgans de govern.

El text de Manfredi parla de la guerra del Pelopons que va tenir lloc entre el 431 aC

i el 401 aC. Atenes i Esparta en foren les protagonistes, ja que la resta de ciutats

gregues que hi van participar ho van fer amb aliana amb l.una o l.altra. De fet

cadascuna representava, tal com diu el text, una manera de veure el mn. La

d.Atenes apareix descrita en l.esmentat .elogi fnebre., on la ciutat governada per

Pricles vol ser el model de democrcia i d.harmonia entre l.inters pblic i el

privat.

A aix fa referncia la frase .Atenes s escola de l.Hllade i de tot el mn., ja que el

sistema democrtic s una invenci genunament atenesa. Darrera aquestes

paraules, per, tamb cal veure-hi lesperit imperialista de la poltica de Pricles.

Fruit d.aix en sn les institucions ateneses, la ms important de les quals s

l. o assemblea popular, que tenia el poder legislatiu i decisori en matria

de poltica exterior; la o consell dels 500 era un rgan complementari de

l.assemblea; lArepag, per ltim, una instituci que va anar perdent poder poltic al

llarg de la histria de la ciutat, per acabar exercint una funci judicial en els crims

de sang durant l.poca democrtica. El teatre, els edificis civils i religiosos, les seves

escoles, l.art, el conreu de l.eloqncia configuren un panorama prpiament atens,

que s.oposa directament al d.Esparta, una ciutat aristocrtica i guerrera, basada en

l.austeritat dels costums i unes institucions oligrquiques: la o consell

d.ancians, que tenia tot el poder legislatiu, fins i tot amb el dret de veto sobre

l.assemblea; aquesta, anomenada , era la reuni entre iguals, que tenia com

a funci escollir els fors per aclamaci i poca cosa ms; els fors en canvi, eren cinc

12

magistrats amb tot el poder executiu i competncies gaireb exclusives en poltica

exterior. Tamb hi havia dos reis amb funcions religioses, per sense poder poltic

real en el moment de la guerra del Pelopons.

La guerra va acabar amb la derrota d.Atenes i la fi del seu imperi, tot i que tampoc

no va significar la victria real d.Esparta, que aviat va ser vctima del seu propi

estancament.

EMPRIES

EXERCICIS TIPUS TEST,VERTADER / FALS,

PAAU JUNY-2002 5. Indiqueu la resposta correcta en el quadernet de respostes, seguint lordre daparici de

les preguntes. [2 punts]

a) De les deesses segents, quina no pertany al pante olmpic?

a.1. Atena.

a.2. rtemis.

a.3. Hera.

a.4. Cbele.

b) En aiges de quina illa va tenir lloc l'any 480 aC la famosa batalla naval en la qual els

grecs van derrotar els perses?

b.1. En aiges de Creta.

b.2. En aiges de Rodes.

b.3. En aiges de Salamina.

b.4. En aiges de Lesbos.

c) El grec s una llengua indoeuropea de la qual coneixem diversos dialectes. Quina de

les parles segents no pertany a la famlia del grec?

c.1. El dric.

c.2. El micnic.

c.3. El xipriota.

c.4. El fenici.

d) A les tragdies gregues, el cor:

d.1. cantava i ballava les parts escrites en versos lrics.

d.2. recitava i ballava amb els actors.

d.3. recitava, per no ballava amb els actors.

d.4. romania mut durant la representaci.

e) Qu va fer el du Cronos per defugir un oracle?

e.1. Va crear els homes.

e.2. Va ser benvol amb tots els seus germans.

e.3. Va deixar el poder al seu fill gran.

e.4. Es va menjar els seus fills.

a.4 b.3 c.4 - d.1 e.4

13

PAAU SEPT.-2002 5. Indiqueu la resposta correcta en el quadernet de respostes, seguint lordre daparici de

les preguntes. [2 punts]

a) La derrota dels atenesos a Egosptamos va tenir com a conseqncia:

a.1. l'acabament de la segona guerra mdica.

a.2. l'acabament de la guerra del Pelopons.

a.3. la conquesta d'Atenes pels troians.

a.4. la conquesta de Grcia pels romans.

b) A Dodona hi ha un santuari dedicat al du:

b.1. de la forja.

b.2. del tro i el llamp.

b.3. de la cornucpia.

b.4. del barret i les sandlies amb ales.

c) A quin d'aquests herois llegendaris s'atribueix la unificaci de totes les comunitats de

l'tica i, per tant, la fundaci d'Atenes?

c.1. A Prometeu.

c.2. A Teseu.

c.3. A dip.

c.4. A Odisseu.

d) Quin d'aquests historiadors no s grec?

d.1. Tucdides.

d.2. Herdot.

d.3. Tcit.

d.4. Xenofont.

e) Qui va dur a terme la colonitzaci grega de la pennsula Ibrica?

e.1. Els romans al s. II aC perqu volien conquerir noves terres.

e.2. Els atenesos al s. V aC perqu volien conquerir noves terres.

e.3. Els foceus al s. VII aC perqu necessitaven noves terres on viure i volien obrir

mercats per als seus productes.

e.4. Els corintis al s. VIII aC perqu volien obrir nous mercats per als seus productes.

a.2 b.2 c.2 d.3 e3

PAAU JUNY-2005 5. Indiqueu la resposta correcta en el quadernet de respostes, seguint l'ordre d'aparici de

les preguntes. [2 punts]

a) dip a.1 no podia ser rei, perqu estava malet

a.2 va ser rei de Corint, per poc temps

a.3 no va voler ser rei perqu, just abans de coronar-se, es va descobrir el que havia passat

a.4 va regnar a Tebes, durant molts anys

b) Qu no era Sol? b.1 Legislador

b.2 Poeta

b.3 Historiador

14

b.4 Atens

c) En quants cants es divideix la Ilada? c.1 En vint-i-quatre, tot i que aquesta s una divisi ms recent

c.2 En dotze

c.3 En vint-i-dos, tot i que aquesta s una divisi ms recent

c.4 En un nombre indeterminat

d) El du grec de la guerra, Ares, era fill de: d.1 Zeus, sense intervenci de cap dona, deessa o mortal

d.2 Hera, sense intervenci de cap home, du o mortal

d.3 Zeus i Demter

d.4 Zeus i Hera

e) Odisseu i Nausica es coneixen al pas: e.1 Dels foceus

e.2 Dels fenicis

e.3 Dels feacis

e.4 Dels mirmidons

a.4 b.3 c.1 d.4 e3

5. Indiqueu la resposta correcta en el quadernet de respostes, seguint l'ordre d'aparici de

les preguntes. [2 punts]

a) Si a lOdissea alg diu que es diu Ning, qui parla? a.1 Un heroi desconegut

a.2 Polifem

a.3 Odisseu

a.4 Ning

b) Quin daquests personatges no era fill ddip? b.1 Antgona

b.2 Ismena

b.3 Electra

b.4 Etocles

c) Quin daquests ttols correspon a una comdia dAristfanes? c.1 Les guineus

c.2 Les vespes

c.3 Les formigues

c.4 Les dones a lgora

d) La Magna Grcia s: d.1 Lexpressi amb la qual es designa la grandesa de Grcia

d.2 El sud dItlia i Siclia

d.3 Grcia afegint-hi Xipre i lactual estat de Macednia

d.4 Una expressi potica que ja no susa

e) La colnia grega dEmpries va ser fundada al segle VI aC per grecs procedents de: e.1 Atenes

e.2 Corint

e.3 Focea

e.4 Rodes

a.3 b.3 c.2 d.2 e.3

15

PAAU JUNY 2006

5. Exercici de cultura [les respostes incorrectes descompten] [2 punts]. Marqueu la resposta correcta

En quin perode va tenir lloc la major part de colonitzacions dutes a terme pels grecs?

a) poca hellenstica

b) poca clssica

c) poca arcaica

d) poca romana

Clstenes va ser

a) un dramaturg

b) un delinqent

c) un reformador poltic

d) un atleta vencedor a Olmpia el 468 aC

El consell d.ancians a la constituci espartana rebia el nom de

a)

b)

c)

d)

Quin dels segents personatges femenins NO apareix a la Ilada?

a) Penlope, esposa d.Odisseu

b) Andrmaca, esposa d.Hctor

c) Cassandra, germana d.Hctor

d) Tetis, mare d.Aquilles

Quin dels segents herois s considerat el fundador de la polis atenesa?

a) Peleu

b) Teseu

c) Perseu

d) Egeu

1.c - 2.c - 3.d - 4.a - 5.b

5. Exercici de cultura [les respostes incorrectes descompten] [2 punts]

Marqueu la resposta correcta

Eris s la deessa de

a) la justcia

b) la discrdia

c) la ra

d) la memria

Sn d.Eurpides les tres tragdies segents (les tres han de ser correctes)

a) Medea, Alcestis, Les Troianes

b) Medea, Antgona, Electra

c) Electra, Hiplit, Prometeu Encadenat

d) Alcestis, Hiplit, dip Rei

16

Durant les guerres mdiques els grecs van vncer els perses a la batalla de

a) Marat

b) les Termpiles

c) Queronea

d) Gaugamela

L.any 477 aC es cre la lliga de Delos amb la finalitat de protegir la llibertat

de les ciutats gregues de l.ofensiva dels perses. En aquesta illa hi havia un

temple fams dedicat al naixement de

a) Zeus

b) Hera

c) Posid

d) Apollo

Desprs de la desfeta de Troia, els aqueus emprenen el retorn a casa. Agammnon, per, en arribar a

Micenes s assassinat pel nou marit de la seva esposa Clitemnestra. Com s.assabenta d.aquest fet

Odisseu?

a) Quan Odisseu arriba finalment a taca, la seva esposa Penlope li explica la desgrcia

d.Agammnon

b) Quan Odisseu visita l.Hades, l.nima del mateix Agammnon li fa el relat de la seva dissort

c) Circe adverteix Odisseu que si no l.obeeix tindr una fi semblant a la d.Agammnon

d) Alcnous, rei dels feacis, explica a Odisseu com va ser el retorn a casa dels herois que

havien lluitat a Troia

1.b -2.a 3.a 4.d 5.b

PAAU JUNY 2007 5. Exercici de cultura [les respostes incorrectes descompten] [2 punts]. Marqueu a la casella

corresponent si les segents afirmacions sn vertaderes o falses.

Odisseu va arribar a taca, procedent del regne dels feacis, acompanyat pels guardes del rei Alcnous, i va ser rebut

amb tots els honors. F

Grcia, al segle V aC, era un regne format per diversos territoris, molts dells insulars, i la seva capital era Atenes,

on hi vivia el rei. F

dip, rei de Tebes, va engendrar quatre fills -dos nois i dues noies- amb la que era la seva mare Jocasta: aquest

incest marca lesdevenidor trgic de la nissaga. V

A la Ilada dHomer, Agammnon mor a Troia, assassinat per Briseida. F

Les tragdies gregues sn unes composicions literries en vers que es representaven als teatres, en el marc de

festivals religiosos en honor del du Dions V

17

JUNY-2007 5. Exercici de cultura [les respostes incorrectes descompten] [2 punts]

Marqueu la resposta correcta

1 Quin dels segents ttols correspon a una de les comdies gregues que ens

han pervingut?

a) Lisstrata

b) Andrmaca

c) Hlena

d) Hcuba

2 Quan parlem doratria ens referim a

a) una forma que els grecs tenien de fer pregries als dus

b) discursos, normalment poltics o judicials

c) les parts parlades de la tragdia per no de la comdia

d) els relats de les aventures dOdisseu

3 El gnere literari al qual pertanyen la Ilada i lOdissea sanomena

a) novella

b) poesia dramtica

c) poesia pica

d) poesia lrica

4 Els Nvols s una obra dramtica escrita per

a) Herodot

b) Aristfanes

c) Sfocles

d) Eurpides

5 La parella Hcuba Hlena est formada per

a) dues germanes

b) mare i filla

c) via i nta

d) cap de les respostes anteriors

1.a 2.b 3.c 4.b 5.d

JUNY.-2007 5. Exercici de cultura [les respostes incorrectes descompten] [2 punts]. Marqueu la resposta correcta

1 A la guerra del Pelopons es van enfrontar totes les ciutats gregues

agrupades en dos bndols. Quins?

a) Grecs i perses

b) Tebans i corintis

c) Grecs i romans

d) Atenesos i espartans

2 A l'oracle de Delfos els consultants obtenien una resposta del du

a) Zeus, a travs del moviment de les fulles d'una alzina sagrada

b) Posid, a travs del soroll que feia l'aigua del mar en topar contra les roques

c) Apollo, a travs de les frases enigmtiques que pronunciava la Ptia en trnsit

d) Hades, a travs d'un somni proftic

3 A l'obra Els Nvols d'Aristfanes

a) un pare envia el seu fill a l'escola de Scrates per tal que aprengui a defugir els acreedors

b) una jove enterra el seu germ mort en combat, malgrat la prohibici expressa del rei

c) un rei s'assabenta que, ignorant-ho, ha matat el seu pare i s'ha casat amb la seva mare

d) les dones de tota Grcia fan una vaga de sexe per obligar als homes a acabar la guerra

18

4 La ciutat grega d'Emporion s una fundaci dels

a) romans

b) foceus massaliotes

c) cartaginesos

d) espartans

5 Quina de les segents afirmacions sobre el du Ares s correcta?

a) Fill de Zeus i Hera, i du de la guerra sanguinria

b) Fill de Zeus i Leto, i du de les arts i de l'endevinaci

c) Fill de Zeus i Metis, du de la saviesa

d) Fill de Zeus i Demter, i du de la guerra sanguinria

1.d 2.c 3.a 4.b 5a SEPT. 2007. 5. Exercici de cultura [les respostes incorrectes descompten] [2 punts]

Marqueu la resposta correcta

1 Hesode s lautor de l'obra titulada

a) Prometeu encadenat

b) Odissea

c) Teogonia

d) Repblica

2 Quina d'aquestes afirmacions s certa?

a) La Ilada est composada en hexmetres per l'Odissea no

b) Totes les tragdies gregues fan servir l'hexmetre en els cors

c) L'hexmetre s el vers de l'epopeia

d) Totes les tragdies gregues fan servir l'hexmetre, excepte en els cors

3 Quina d'aquestes afirmacions s falsa

a) Marat s una ciutat de l'tica que est a menys de 50 Km. d'Atenes

b) A Marat va tenir lloc una famosa batalla entre grecs i perses

c) A Marat es troba el fams oracle d'Apollo

d) Un missatger va anar corrent de Marat a Atenes per anunciar la victria sobre els perses i en

arribar va caure mort

4 A quina deessa es refereix Homer quan parla de la deessa d'ulls d'liba?

a) Afrodita

b) Hera

c) rtemis

d) Atena

5 Desprs de la desfeta de Troia, els aqueus emprenen el retorn a casa. Quin heroi triga ms de 10 anys

a arribar-hi? Per qu?

a) Agammnon, per culpa de la seva esposa Clitemnestra

b) Odisseu, perqu el du Posid no li s favorable

c) Menelau, perqu la seva esposa Helena volia quedar-se a Troia

d) Aquilles, perqu aix li havia anunciat la seva mare Tetis

1.c 2.c 3.c 4.d 5.b

PAAU JUNY-2008

5. Exercici de cultura [les respostes incorrectes descompten] [2 punts]. Marqueu la resposta correcta

1 Quin daquests poetes dramtics fou lautor de Els perses?

a) squil

19

b) Aristfanes

c) Sfocles

d) Eurpides

2 Quin dels segents homes era lesps legtim dHelena?

a) Lenides

b) Agammnon

c) Licurg

d) Menelau

3 Quina relaci establireu entre Homer i Hesode?

a) Eren mestre i deixeble

b) Ambds eren autors de poesia pica

c) Ambds eren autors de poesia dramtica

d) No establiria cap relaci de les anteriors

4 En Els nvols dAristfanes apareix un dels segents personatges. Quin?

a) Scrates

b) Plat

c) squil

d) Eurpides

5 Quina relaci familiar tenien Cassandra i Andrmaca?

a) Eren germanes: totes dues filles de Pram i Hcuba

b) Eren cunyades: Andrmaca era lesposa del germ de Cassandra, Hctor

c) Cassandra era la mare dAndrmaca

1.a 2.d 3.b 4.a 5.b

5. Exercici de cultura [les respostes incorrectes descompten] [2 punts]. Marqueu a la casella

corresponent si les segents afirmacions sn vertaderes o falses (si marqueu "vertader" cal que siguin

certs TOTS els aspectes esmentats a cadascuna).

vertader fals

A Atenes, sota el rgim poltic de la democrcia, noms eren ciutadans els homes nascuts a Atenes, de pare i

mare atenesos. V

A Delfos, a la regi de Becia, hi havia un santuari i un oracle, el ms fams de tota lHllade, consagrat a

Zeus. F

Medea, esposa de Jas i mare dEtocles, Polinices, Antgona i Ismene, s famosa per haver matat els seus fills.

F

En histria de Grcia, anomenem poca clssica el perodo en el qual va viure Homer i va redactar els seus

poemes pics la Ilada i lOdissea. F

Els grecs de lantiguitat eren uns grans navegants: s per aix, i per la necessitat dobrir nous mercats, que van

establir colnies a molts llocs de la costa mediterrnia. V

5. Exercici de cultura [les respostes incorrectes descompten] [2 punts]

Marqueu la resposta correcta

1 El 1873 el clebre arqueleg Schliemann va descobrir a Hiserlik (Turquia) les restes arqueolgiques

duna famosa ciutat. Quina?

a) Cnossos

b) Eleusis

c) Troia

d) Olmpia

2 Noms un dels personatges segents no va ser sedut per Zeus. Quin?

a) Dafne, la nimfa dels boscos

20

b) Leto, filla de titans

c) Ganimedes, prncep troi

d) Europa, dona fencia

3 Lobra Lisstrata dAristfanes est ambientada a

a) lEsparta de les guerres mdiques

b) la guerra de Troia

c) Milet, al principi de la guerra contra els perses

d) lAtenes de la guerra del Peolopons

4 La ciutat grega dEmprion s una fundaci dels foceus massaliotes. On es troba?

a) A lactual Tarragona

b) A lEmpord, prop de LEscala

c) A Andalusia, prop de Cadis

d) Al sud de Frana

5 Agammnon i Clitemnestra van tenir un fill que, instigat per la germana, va venjar la mort del pare.

Com es deia?

a) Memelau

b) Paris

c) dip

d) Orestes

1.c 2.a 3.d 4.b 5.d

PAAU SEPT.-2008

5. Exercici de cultura [les respostes incorrectes descompten] [2 punts]

Marqueu la resposta correcta

1 Posid i els seus germans i germanes van nixer de

a. Zeus i Hera "

b. Cronos i Rea "

c. Gea i Ur "

d. Cadme i Harmonia "

2 A la batalla de les Termpiles es van enfrontar

a. grecs i perses "

b. romans i cartaginesos "

c. drdans i aqueus "

d. espartans i atenesos "

3 Segons unes versions del mite, Agammnon va morir a mans duna dona. Quina?

a. Electra "

b. Clitemnestra

c. Ifignia

d. Cassandra

4 Una caracterstica de la constituci espartana s que tenia

a. dos cnsols

b. dos reis

c. dos arconts

d. dos fors

5 Lautor de l.Assemblea de les dones s

a. Eurpides, poeta trgic atens

b. Aristfanes, poeta cmic atens

21

c. Aristtil, filsof deixeble de Plat

d. Sfocles, poeta trgic del s. V

1.b 2.a 3.b 4.b 5.b

PAAU JUNY-2009

5. Exercici de cultura [2 punts]. Marqueu a la casella corresponent si les segents afirmacions sn

vertaderes o falses (si marqueu vertader cal que siguin certs TOTS els aspectes esmentats a

cadascuna).

vertader fals

Aquilles, que havia lluitat valerosament des del principi de lexpedici, va deposar les armes, ats duna gran

tristesa desprs de la mort de Patrocle. F

El du Zeus, segons ens explica el mite, per tal de tenir relacions amoroses amb dones mortals, prenia

laspecte de diferents animals. V

Atenes, al segle V aC, era una monarquia governada per Pricles fins que va morir, vctima de lepidmia de

pesta que va arrasar la ciutat durant la guerra del Pelopons. F

El retorn dOdisseu a taca es veu perjudicat pel du Posid, ofs amb lheroi per haver anorreat el ciclop

Polifem. V

Antgona era filla ddip i Jocasta, germana dIsmene, dEtocles i de Polinices, i pertanyia a la nissaga de

Tebes. V

5. Exercici de cultura [les respostes incorrectes descompten] [2 punts] Marqueu la resposta correcta

1 Les guerres mdiques van enfrontar els grecs amb els perses a principis del segle V aC. Els grecs hi

van obtenir grans victries per tamb algunes desfetes. En quin dels indrets segents NO va tenir lloc

cap batalla en el context d'aquelles guerres?

a) Mcale

b) Marat

c) Egosptamos

d) Salamina

2 Delos s el nom d'una illa del mar Egeu en la qual hi havia un santuari dedicat a una divinitat que,

segons el mite, hi va nixer. Quina divinitat?

a) Afrodita

b) Hera

c) Apollo

d) Zeus

3 Las princeses argives Ifigenia i Electra eren:

a) germanes

b) mare i filla

c) germanastres

d) cunyades

4 Eurpides va ser un gran poeta trgic atens. Marqueu l'opci en la

qual TOTES les tragdies siguin d'Eurpides:

a) Antgona, Hcuba, Electra

b) Electra, Hcuba, Les Suplicants

c) Les Suplicants, Les Troianes, Els Perses

d) Andrmaca, dip Rei, Les Fencies

5 Alexandre el Gran era d'origen

a) cretenc

b) teb

22

c) egipci

d) macedoni

1.c 2.c 3.a 4.b 5.d

5. Exercici de cultura [2 punts] Marqueu a la casella corresponent si les segents afirmacions sn

vertaderes o falses (si marqueu vertader cal que siguin certs TOTS els aspectes esmentats a

cadascuna). vertader fals

La guerra del Pelopons va acabar, desprs de 27 anys de lluita, amb la desfeta dels espartans i els

seus aliats. F

Telmac, fill d'Odisseu, en ferse gran i veure que el seu pare no tornava de Troia, va sortir a

buscarlo. Desprs, quan pare i fill es retroben a taca, Telmac ajuda el seu pare a desferse dels

pretendents. V

Antgona, filla del rei de Tebes Agammnon, fou condemnada pel seu oncle Creont per haver honrat

el seu germ Etocles amb la sepultura. F

La ciutat grega d'Emprion, situada a la costa catalana, s l'actual Empries, i s una fundaci dels

foceus massaliotes.

Deu el seu nom al mot grec que significa mercat. V

Els poemes homrics i les tragdies sovint tenen en com els mateixos personatges del mite; aix s

perqu pertanyen al mateix gnere literari. F

PAAU SEPT.-2009

5. Exercici de cultura [2 punts] Marqueu a la casella corresponent si les segents

afirmacions sn vertaderes o falses (si marqueu "vertader" cal que siguin certs TOTS

els aspectes esmentats a cadascuna). vertader fals

Zeus i Hera noms van tenir un fill, Hefest, du de la forja, molt lleig i coix; tanmateix es va

casar amb Afrodita. V

Els noms dEmpord i Empries estan lligats a larribada dels grecs a la Pennsula Ibrica,

al s. VI aC, en les seves colonitzacions mercantils. F

Calipso, Circe, Nausica, Euriclea i Penlope sn personatges femenins de lOdissea, amb les

quals Odisseu es va relacionar duna manera o altra. V

Hctor, heroi troi molt valers i sanguinari, est a punt dabandonar la batalla quan la seva

esposa Andrmaca li ho demana, amb llgrimes als ulls, pregant-li pel seu fill. F

Pricles, el cabdill dels atenesos durant tota la guerra del Pelopons, va morir molt vell,

exiliat a Salamina. F