tema1 bg teixits[1]
TRANSCRIPT
1
UD.1. La cèl·lula i els teixits
NA2. TEIXITS
BIOLOGIA I GEOLOGIA
IES CAN PLANAS
CURS 2010-2011
MARGA MARÍN
2
1. INTRODUCCIÓ
• Quan l’embrió humà es desenvolupa, la major part de les seves
cèl·lules “s’especialitzen” funcions particulars.
Especialització estructural
Especialització funcional
Es modifica l’aspecte de les cèl·lules per
adaptar-se a la funció que duen a terme.
3
1. INTRODUCCIÓ
Un teixit es defineix com una agregació de cèl·lules en què
cadascuna d’elles coopera amb les altres en la realització d’una
determinada funció conjunta.
Podem distingir:
Teixits simples: totes les cèl·lules són del mateix tipus cel·lular.
Teixits compostos: integrats per dos o més tipus cel·lulars.
Les cèl·lules que formen un teixit poden estar en contacte íntim o
separades per una quantitat de substància intercel·lular, que les
manté unides.
4
1. INTRODUCCIÓ
Els teixits es troben al cos humà, agregats en òrgans en els quals els
diferents teixits cooperen en la realització d’una funció conjunta.
Podem distingir 4 tipus principals de teixits:
Teixit epitelial: recobrir superfícies i per segregar substancies.
Teixit conjuntiu o connectiu: uneix òrgans interns.
Teixit nerviós: capta estímuls i emet respostes.
Teixit muscular: serveix per fer contraccions i extensions.
5
2. Teixit Epitelial
El teixit epitelial o epiteli recobreix les superfícies corporals i
entapissa les cavitats i els tubs de l’organisme.
Absorció.
Secreció.
Protecció.
Els epitelis formen una barrera entre els compartiments biològics amb
una triple funció:
Es poden distinguir dos gran grups d’epitelis:
Epiteli de revestiment: predomina la funció protectora i/o absorbent.
Epiteli glandular: predomina la funció de secreció.
6
2. Teixit Epitelial
Característiques del teixit epitelial:
1. Les seves cèl·lules estan en contacte íntim, per tant tenen molt
poc o gens substància intercel·lular entre elles.
2. Està separat del teixit connectiu per la Membrana Basal (MB),
formada per substància intercel·lular rica en fibres.
3. La MB no té vasos sanguinis ni limfàtics, per tant els nutrients i
oxigen que necessita el teixit epitelial, passen per difusió a través
de la MB.
7
2. Teixit Epitelial
2.1 Epiteli de revestiment:
Els epitelis de revestiment es classifiquen segons el nombre de capes o
pisos de cèl·lules que l’integren i la forma d’aquestes cèl·lules.
− Epitelis simples: constituïts per una sola capa.
− Epitelis estratificats: constituïts per més d’una capa.
− Epitelis pseudoestratificats: constituïts per una sola
capa però aparentment sembla més d’una.
− Cèl·lules planes: més amples que altes.
− Cèl·lules cúbiques o cilídriques: més altes que amples.
8
2. Teixit Epitelial
2.1 Epiteli de revestiment:
Els principals tipus d’epitelis de revestiment són.
a. Epiteli pla simple.
b. Epiteli cúbic simple.
c. Epiteli cilíndric simple.
d. Epiteli pseudo-estratificat o respiratori.
e. Epiteli pla estratificat.
9
2. Teixit Epitelial
2.1 Epiteli de revestiment:
Epiteli pla simple Epiteli cúbic simple Epiteli cilíndric simple
Epiteli pseudo-estratificat o respiratoriEpiteli pla estratificat
10
2. Teixit Epitelial
2.1 Epiteli glandular: teixit aïllat (estómac, intestí) o formant glàndules.
Els epitelis on predomina la funció secretora sovint formen glàndules,
que elaboren i expulsen substàncies a través d’un canal de desguàs.
Productes: enzims, hormones, àcids, mucus, etc.
Tipus de glàndules:
− Exocrines: aboquen els productes a la superfície del
cos (ex. glàndules suporípares o lacrimals) o a l’interior
del tub digestiu (ex. glàndules salivals).
− Endocrines: aboquen al torrent sanguini (ex. glàndules
suprarenals).
−Mixtes: que faràn aquestes glàndules? Exemple?
11
3. Teixit Connectiu
El teixit connectiu o conjuntiu és un teixit derivat del teixit
embrionari, bàsic en el disseny d’òrgans i els aparells del cos.
Regula l’intercanvi de nutrients, O2 i substàncies de rebuig, entre
la sang i els teixits.
Suport estructural de molts òrgans.
Protegeix òrgans interns i uneix teixits
Dipòsit de greix al teixit adipós que és un tipus de teixit connectiu.
Reparar ferides.
Participa en els mecanisme de defensa de l’organisme.
Les seves funcions són múltiples:
12
3. Teixit Connectiu
Diferent tipus de cèl·lules: adipòcits, fibroblast, macròfags,
cèl·lules sanguínies, etc.
Substància intercel·lular: gel semifluid.
Fibres que hi ha dins de la substància intercel·lular.
El teixit connectiu està format per:
− Col·lagen: proteïna molt resistent.
− Fibres reticulars: més primes que el col·lagen.
− Elastina: proteïna molt elàstica.
13
3. Teixit Connectiu
Tipus de teixits connectius:
a. Teixit connectiu lax.
b. Teixit connectiu dens.
c. Teixit cartilaginós.
d. Teixit ossi.
e. Teixit sanguini.
14
3. Teixit Connectiu
a. Teixit connectiu lax:
− Format per poques fibres de col·lagen..
− Està a sota dels epitelis de l’aparell digestiu, respiratori i
urinari i la capa subcutània de la pell.
− Dóna suport i protecció a molts òrgans.
− El teixit adipós és un tipus, on s’acumula greix (adipòcits).
b. Teixit connectiu dens:
− Presenta més fibres de col·lagen i menys cèl·lules.
− Forma estructures com els tendons donant gran
resistència.
− Forma també les capes profundes de la pell.
15
3. Teixit Connectiuc. Teixit cartilaginós:
− Més abundant en nadons i nens que no en adults (nas,
pavelló auditiu, discos intervertebrals).
− Format per:
cèl·lules anomenades condròcits.
substància intercel·lular flexible.
travessada per fibres (col·lagen i elastina).
d. Teixit ossi:
− Dóna suport a l’organisme, en formar l’esquelet.
− Format per:
cèl·lules anomenades osteòcits.
substància intercel·lular sòlida i dura, amb sals minerals
16
3. Teixit Connectiu
e. Teixit sanguini:
− Formats per una matriu líquida anomenada PLASMA.
− Cèl·lules mòbils: glòbuls vermells, glòbuls blancs i
plaquetes.
17
3. Teixit Connectiu
18
3. Teixit Connectiu
19
4. Teixit Nerviós
1. Sensitives: transmissió d’estímuls cap al SNC.
2. Motores: transmissió de respostes (moviments o
secrecions).
El teixit nerviós està format per cèl·lules especialitzades en la
recepció d’estímuls i la conducció d’impulsos elèctrics anomenades
neurones (capacitat d’excitabilitat) i la neuroglia.
Segons la funció:
En el funcionament de les neurones hi ha un gran consum d’oxigen (25%
del total) i glucosa.
20
1. Cos cel·lular: inclou el nucli i bona part del citoplasma.
2. Dendrites: prolongacions allargades i molt ramificades. Reben
estímuls d’altre neurones, enviant la informació cap a l’interior
de la neurona.
3. Axò o fibra nerviosa: prolongació cilíndrica llarga només
ramificada al seu extrem. És la via de sortida de la informació.
Estructura bàsica de les neurones:
4. Teixit Nerviós
21
4. Teixit Nerviós
22
Neuroglia: ocupa els espais entre neurones i els hi proporciona un
sosteniment mecànic i metabòlic essencial.
Hi ha 3 tipus:
a. Astròcits: les més abundants, realitzen intercanvis metabòlics
entre les neurones i la sang.
b. Cèl·lules de la microglia: petites i no gaire nombroses, formen
part del sistema de defensa fagocitari.
c. Cèl·lules de Schwann: fabriquen la beina de mielina, que dóna
aïllament a les neurones.
- Què és un deja vú?
- Què és la substància blanca i la grisa al sistema nerviós?
- Quina diferència hi ha entre una neurona i un nervi?
4. Teixit Nerviós
23
5. Teixit Muscular
1. Múscul esquelètic (estriat i voluntari).
2. Múscul visceral (llis i involuntari).
3. Múscul cardíac (estriat i involuntari).
El teixit muscular està format per cèl·lules especialitzades en la funció
de contracció, que s’agrupen per formar el músculs.
La capacitat de contracció és deguda a l’existència de proteïnes fribrilars
al seu citoplasma, ordenades i que llisquen amb consum d’energia.
Segons la seva contracció i morfologia hi ha 3 tipus de teixit muscular:
Les cèl·lules s’anomenen fibres musculars miòcits.
24
5. Teixit MuscularFotografies dels 3 tipus de teixit muscular
25
5. Teixit Muscular
1. Múscul esquelètic:
− Teixit muscular que mou l’esquelet i també els ulls i la llengua.
− És el responsable del moviment i mantenir la postura.
− Les fibres musculars esquelètiques són molt llargues,
cilíndriques, amb molts nuclis i de color vermellós
− També s’anomena teixit voluntari (de contracció voluntària), i
estriat (forma bandes de proteïnes contràctils ordenades).
− Consum elevat d’energia.
26
5. Teixit Muscular
2. Múscul visceral:
− Múscul propi de les parets de molts òrgans interns (visceres).
− Format per fibres musculars llises (no té estries) i de color rosa
pàl·lid.
− Cèl·lules més curtes que les estriades, amb un sol nucli de
posició central.
− La contracció és involuntària.
− Permet desplaçar substàncies dins els tubs o cavitats.
− Present a vasos sanguinis i òrgans buits (tub digestiu, úter i vies
urinàries).
27
5. Teixit Muscular
3. Múscul cardíac:
− Exclusiu del cor (miocardi=capa de múscul del cor).
− Format per fibres estriades de color vermell.
− De contracció involuntària però amb estriació (mixte esquelètic i
visceral).
−Té una contracció rítmica i continua, impulsant la sang cap als
vasos sanguinis.
− Nucli en posició central.
−Les fibres cardíaques estan envoltades de teixit connectiu molt ric
en capil·lars sanguinis i al seu interior hi ha molts mitocondris (per
què es necessari?).
28
Fi UD1
Septembre 2010