tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a
TRANSCRIPT
![Page 1: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/1.jpg)
L’elaboració de sessions és la última fase d’un llarg procés de programació
didàctica.
Cal tenir en compte els diferents elements de la programació didàctica que condicionaran l’elaboració de les nostres sessions.
![Page 2: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/2.jpg)
FASES DE LA PROGRAMACIÓ
1. CONSIDERACIÓ DE CONDICIONS PRÈVIES
2. DETERMINACIÓ D’OBJECTIUS
3. SELECCIÓ I SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS
4. DETERMINACIÓ D’ACTIVITATS D’E-A, TEMPORITZACIÓ, MÈTODES D’ENSENYAMENT I MITJANS MATERIALS
5. DETERMINACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ
6. ELABORACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES
![Page 3: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/3.jpg)
FASES D’ELABORACIÓ D’UNA UD
1. INTRODUCCIÓ
2. OBJECTIUS DIDÀCTICS
3. CONTIGUTS DIDÀCTICS
4. SELECCIÓ I TEMPORITZACIÓ D’ACTIVITATS D’E-A
5. SELECCIÓ DE RECURSOS MATERIALS
6. DETERMINACIÓ D’ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES
7. DETERMINACIÓ DE MOMENTS I ESTRATÈGIES D’AVALUACIÓ
8. ELABORACIÓ DE SESSIONS
![Page 4: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/4.jpg)
Una sessió és un conjunt de situacions d’aprenentatge, cadascuna constituïda al voltant d’una tasca. Les tasques plantejades han de seguir un principi de progressió. “Jacques Florence, 2000”.
QUÈ SUPOSA PLANIFICAR UNA SESSIÓ?
QUÈ ÉS?
Prendre decisions sobre…
![Page 5: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/5.jpg)
Objectius de la sessió Continguts de la sessió Activitats proposades (principi de progressió) Estils i estratègies d’ensenyament Foment de la motivació Atenció a la diversitat (nivells de dificultat, treball cooperatiu...) Criteris d’èxit (autoavaluació, heteroavaluació, implícits..) Forma d’explicació i presentació de les activitats (Demostració?) Instal·lacions i material (gestió i control) Forma d’organització: grups, tasques, material, espai…
DECISIONS PRÈVIES a la planificació d’una sessió
![Page 6: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/6.jpg)
Fase I
Temps d’arribada i preparació per l’activitat. Es pot aprofitar per:
controlar absènciesestablir relacions afectives amb els
alumnesrecordar normes de comportamentassignar tasques (material, lesionats,…)
PART PREPARATÒRIA
![Page 7: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/7.jpg)
Fase II
Presentació de la sessió
Objectius i continguts de la sessióFormes d’organització
Contextualització de la sessió dins la programació
PART PREPARATÒRIA O ESCALFAMENT
![Page 8: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/8.jpg)
Escalfament general
Exercicis de mobilització global del cosExercicis de mobilització de les articulacionsExercicis d’elasticitat muscular
Escalfament específic (activitat posterior intensa)
Exercicis tècnics o preparatorisExercicis de flexibilitat específica
PART ACTIVA O ESCALFAMENT
![Page 9: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/9.jpg)
Tasques segons objectius i continguts sessió
PART FINAL O TORNADA A LA CALMA
Tornada progressiva a un estat de repòs (físic i mental)
Recollida de material
Comentaris individuals després sessió
PART PRINCIPAL
![Page 10: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/10.jpg)
Reposició de líquids Treball QQFF
tècnica velocitat força resistència
Treball tècnico-tàctic
situacions simples complexes 1x0 – 1x1 – 2x1 – 2x2 – 5x5
CONSIDERACIONS GENERALS
![Page 11: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/11.jpg)
Les fitxes són un recurs de gran vàlua:
En poc espai aporten molta informació
TIPUS
Fitxes de sessió Fitxes d’activitats (exercicis o jocs)
![Page 12: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/12.jpg)
Moment del curs (unitat didàctica i data)
Número de sessió
Objectius
Continguts
Equipament: instal·lacions, material i temps de sessió
Altres : Metodologia didàctica, organització, informació
inicial, coneixement de resultats.
Descripció, representació gràfica i temportizació de les tasques
Observacions
Apartats
![Page 13: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/13.jpg)
Apartats
Nom del joc o activitat
Tipus
Objectius
Número de participants
Edat
Espai
Material
Temps
Distribució o
organització
Descripció
Normes
Representació gràfica
Variants
Observacions
![Page 14: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/14.jpg)
Apartats
Nom de l’exercici
Objectius
Material
Formació
Descripció
Representació gràfica
Volum
Intensitat
Descans
Nivell de dificultat
Observacions
Altres:
Ajudes
Mètode
d’entrenament
![Page 15: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/15.jpg)
Analitzarem aquesta relació segons el
MODEL DE SÁNCHEZ BAÑUELOS
Entre professor/a i alumne/a s’estableix una relació fonamentada en la comunicació.
![Page 16: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/16.jpg)
FASES DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ ENTRE P-A
P – VALOR PREVIST (respecte a execució A) – I0
P – COMUNICACIÓ del VALOR PREVIST a A – I1
POSSIBLE INTERFERÈNCIA AMBIENTAL – DEGRADACIÓ DEL MISSATGE
A – INFORMACIÓ REBUDA –I2
A – INTERPRETACIÓ DEL MISSATGE – VALOR D’EXECUCIÓ PREVIST – I3
A – EXECUCIÓ DE LA TASCA MOTRIU – VALOR REAL D’EXECUCIÓ – RM4
A – PERCEPCIÓ PRÒPIA EXECUCIÓ – FEEDBACK PROPI – FP
P – PERCEPCIÓ EXECUCIÓ ALUMNE
INTERPRETACIÓ Resporta Motriu de l’A
ANÀLISI SIMILITUDS I DISCREPÀNCIES entre VALOR PREVIST
P – EMISSIÓ CONEIXEMENT EXECUCIÓ I RESULTATS – FEEDBACK EXTERN - FE
![Page 17: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/17.jpg)
FASES DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ ENTRE P-A
Conclusions
Segons aquest model podem deduir:
És molt fàcil que apareguin discripàncies que poden tenir l’origen en:
- Diferències entre el valor previst P i el què el P és capaç d’expressar (missatge emès)- La interferència ambiental condiciona la rebuda del missatge- Diferències entre allò que l’A rep i allò que interpreta.
Cal intentar que el procés de comunicació es dugui a terme en condicions òptimes.
![Page 18: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/18.jpg)
FASES DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ ENTRE P-A
Conclusions
A partir d’aquest procés podem distingir dues fases:
FASE I : INFORMACIÓ INICIAL O DE REFERÈNCIA
FASE II : CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ I ELS RESULTATS
![Page 19: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/19.jpg)
CONTROL DE MOVIMENT I RETROALIMENTACIÓ
A partir d’una RESPOSTA MOTRIU disposem d’una INFORMACIÓ o FEEDBACK que ens permet comparar la IMATGE IDEAL (valor previst) del moviment i la IMATGE REAL (valor real). Distingim entre:
CONEIXEMENT DE RESULTATS (CR): Informació proporcionada pel subjecte sobre els resultats de l’acció (procedent de fonts externes)
CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ (CE):Informació que es proporciona al subjecte sobre la forma d’execució de la RESPOSTA MOTRIU (o habilitat)
![Page 20: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/20.jpg)
TIPUS DE FEEDBACK
FEEDBACK INTERN O DE CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ
Informació rebuda de la pròpia execució, fonamentada en sensacions que produeixen els receptors propioceptius (de pressió, tacte, aparell vestibular…) i kinestèsics (receptors de Golgi i fusos musculars)
FEEDBACK EXTERN
Informació rebuda referent a l’èxit de la tasca motriu en relació al valor previst d’aquesta. Aquesta informació arriba sobretot pel canal visual o auditiu.
![Page 21: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/21.jpg)
TIPUS DE FEEDBACK
FEEDBACK SUPLEMENTARITransmès per l’ensenyant o per algú que avalua la tasca
TIPUS
Segons el moment en què es proporcioni:
1.Concurrent: durant l’execució2.Terminal: després de l’execució3.Retardat: després d’un cert període de temps
![Page 22: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/22.jpg)
TIPUS DE FEEDBACK
Segons el canal utilitzat:
1.Visual2.Auditiu3.Kinestèsico-tàctil
![Page 23: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/23.jpg)
TIPUS DE FEEDBACK
Segons la intenció:
1.Descriptius: el P descriu l’execució de l’A2.Avaluatius: Emet un judici de valor3.Comparatius: compara amb les execucions dels altres4.Explicatius: dóna informació sobre la relació causa-efecte5.Prescriptius: informa sobre què cal fer per millorar6.Afectius: aprova o no el resultat d’execució
![Page 24: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/24.jpg)
TIPUS DE FEEDBACK
Consideracions
Categories molt utilitzades: descriptiva i afectiva
Categories considerades més eficients: explicativa i prescriptiva
![Page 25: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/25.jpg)
TIPUS DE FEEDBACK
Consideracions
VALOR DEL CR EN L’APRENENTATGE MOTOR
Necessitat CR: l’executant necessita feedbacks per afavorir el seu procés d’aprenentatge Freqüència CR: sembla ser que una freqüència reduïda afavoreix la retenció d’informació i per tant el procés Latència entre l’execució i el CR: poca influència tot i que millor feedback terminal que no retardat Precisió CR: CR massa precís o imprecís dificulta el procés CR i motivació: paper motivador del feedback
![Page 26: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/26.jpg)
CONCEPTES INTRODUCTORIS
AJUST PROGRESSIU DEL MODEL: procés d’aprenentatge en el què
es redueixen diferències entre allò previst i l’execució motriu
real,sobretot gràcies al mecanisme de FEEDBACK
Feedback: informació rebuda sobre l’execució motriu.
Feedback propi: principal recurs per aprendre.
en estadis inicials, dificultats en discernir el significat
de les sensacions del feedback propi.
En fase de control del moviment: el P a través del feedback extern
ajuda a superar barreres, limitacions d’aprenentatge.
![Page 27: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/27.jpg)
FASES FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)
FASE I: ANÀLISI EXECUCIÓ ALUMNE
P- Estableix similituds i discrepàncies respecte al model previst, emet un judici, aporta unes dades o replanteja l’ensenyança.
Problemàtica del model:
Limitacions perceptives del P: limitació a l’hora de donar informació completa i objectiva a l’A. L’experiència ajuda a compensar tals limitacions: P familiaritzar en l’observació de determinats models = anàlisi de moviment més fàcil i
capacitat objectiva P major
![Page 28: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/28.jpg)
FASES FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)
FASE I: ANÀLISI EXECUCIÓ ALUMNE
Factors per un bon anàlisi:
Bona situació per millor percepció moviment Polarització de l’atenció cap a aspectes prioritaris
La tecnologia ajuda al feedback: video visionat a càmara lenta, estudis biomecànics i tècnics, plataforma dinamomètrica, registres electromiogràfics, ordinadors (sintetitzen i computen amb precisió i rapidesa moltes dades), etc.
![Page 29: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/29.jpg)
FASES FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)
FASE I: ANÀLISI EXECUCIÓ ALUMNE
En l’EF i ESPORT: S’utilitza l’observació sistemàtica mitjançant percepció directaEn la COMPETICIÓ ESPORTIVA: mitjans tecnològics d’alt nivell
FASE II: COMUNICACIÓ AMB L’A
P- Presa de decisions sobre com optimitzar ensenyament. Opcions:
a)Proporcionar un feedback suplementari: informació concreta sobre l’execució.b)Replantejar l’ensenyament introduint nous elements.
![Page 30: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/30.jpg)
FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)
ESTUDIS EXPERIMENTALS constaten la necessitat del feedback suplementari per assolir un nivell d’execució eficient.
Adams, Goetz y Marshall (1972): 2 grups: amb feedback mínim i suplementari respectivament. Conclusions:
Progressió aprenentatge directament proporcionar a la quantitat
de feedback
Millors resultats el grup de feedback suplementari
Gran impacte de la informació envers conducta motriu.
![Page 31: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/31.jpg)
FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)
ESTUDIS EXPERIMENTALS
Smoll (1972) i Rogers (1974): components quantitatius i qualitatius del feedback suplementari. Conclusions:
El nivell d’aprenentatge de A determina efectivitat del tipus de
feedback: Estadis inicials: info massa precisa = confusió / Estadis
avançats: info precisa En general, cal coneixement de resultats i execució abundant
Aquests estudis constaten que no hi ha una combinació de tipus de feedback ideal; depèn de cada situació.
![Page 32: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/32.jpg)
FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)
ASPECTES METODOLÒGICS sobre el FEEDBACK SUPLEMENTARI
Emetre feedbacks d’afirmació d’allò que està ben fet, com també
allò que cal corretgir. Sempre amb intenció de reforçar
positivament.
Evitar la informació redundant (feedback intern i suplementari són
bàsiques)
Incrementar valor específic de la informació: informació explícita
Gestionar la informació segons un ordre lògic
d’ensenyament.(prioritats)
![Page 33: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/33.jpg)
Diferents estadis d’aprenentatge = diferents dificultats a vèncer = diferents estratègies i recursos a aplicar
Iniciació i alt rendiment: dos móns a part
La maduresa motriu en l’execució comporta:
L’A ja té esquema mental precís del model d’execució Desviacions del model per falta de control de moviment, (no falta de comprensió) Major independència en l’aprenentatge (no cal tant feedback com abans) Precisió màxima en CR i d’execució: cal alta tecnologia
![Page 34: Tema ii.1.1 i ii.1.2 la sessió estructura i relació p a](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022070323/55b23b2bbb61ebbe7b8b457f/html5/thumbnails/34.jpg)
Conclusions:
Feedback explicatiu i prescriptiu.
Observació directa o indirecta insuficients: cal anàlisis
biomecànics, electromiografies i biòpsies musculars
CONCLUSIONS FINALS
Feedback= element bàsic per l’aprenentatge motor
Feedback adaptat al nivell d’aprenentatge de l’A