1

TEMA 9. : LES MAGNITUDS MACROECONÒMIQUES I LA INFORMACIÓ

ECONÒMICA

9.1. LES MAGNITUDS MACROECONÒMIQUES

L'objectiu de la macroeconomia és estudiar els problemes econòmics des d'una perspectiva

global, considerant l'economia en el seu conjunt. Per a açò és important disposar dels instruments de mesurament oportuns que ens puguen indicar a cada moment o període considerat quin ha sigut el nivell d'activitat econòmica i quins els resultats aconseguits.

Un país sap quin és l'estat de la seua economia a través de les magnituds i els indicadors macroeconòmics. Una macromagnitud és una variable econòmica calculada a partir d'operacions comptables i estimacions estadístiques amb la finalitat d'informar de la situació econòmica d'un país. Agregant milions i milions de dades de famílies, empreses, mercats i

del propi sector públic s'obtenen magnituds agregades o macromagnituds. Els agregats són indicadors que sintetitzen el resultat de l'activitat de l'economia en el seu conjunt i constitueixen magnituds essencials per a realitzar anàlisis macroeconòmiques i comparacions en el temps i l'espai.

Si observem el flux circular de la renda ens adonem que el mesurament del que per ell circula presenta tres possibilitats:

Mesurar la producció, obtenint el total de béns i serveis que ixen de les empreses.

Mesurar la renda, obtenint tots els pagaments de les empreses als factors.

Mesurar la despesa, obtenint el total pagat per els qui adquireixen la producció de béns i

serveis de les empreses.

De les tres maneres la quantitat resultant ha de ser la mateixa i s'ha de complir la identitat

Producció (Oferta) = Renda = Despesa (Demanda)

9.1.1. Les dificultats en el mesurament de les variables

L'agregació de les variables macroeconòmiques presenta diverses dificultats de càlcul com podem imaginar. Entre aquestes dificultats assenyalarem:

L'heterogeneïtat dels productes. Per a obtenir el total de la producció d'un país és

necessari agregar cotxes, viatges, aliments, calçat, etc. No és possible sumar unitats físiques diferents, així que s'ha de fer la suma del seu valor monetari multiplicant les unitats físiques pel seu preu en la mateixa moneda.

Variació dels preus. Com a conseqüència de la inflació les xifres que es van obtenint

cada any ja creixen per si soles (variació nominal), amb la qual cosa no és possible saber quant ha crescut la producció real o física (variació real). La solució consisteix a prendre un

any com a referència (any base) i calcular el valor dels béns i serveis produïts en qualsevol any amb els preus d'aqueix any base.

Doble comptabilització. Si part dels béns i serveis que es comptabilitzen han anat a

parar a la producció d'altres béns i serveis en comptes del consum final, en sumar-los tots estarem sumant alguns béns i serveis dos o més vegades. Per a evitar açò cal considerar

només els béns finals i, per a obtenir aquests el que es fa és sumar únicament el valor afegit per cada empresa, és a dir, la diferència entre el preu final dels seus béns i serveis i el valor de totes les matèries primeres utilitzades per a la seua fabricació.

Activitats excloses. Hi ha una sèrie d'activitats que s'escapen del control comptable i no

es consideren integrants de la producció del país. És l'exemple del treball de les mestresses

de casa, la producció per a autoconsum familiar, els serveis prestats per amistat o voluntariat sense contraprestació, els oferits pel sector informal, etc.

2

La fiabilitat de les dades. L'estimació de les dades no sempre s'acosta a la realitat per

diverses causes entre les quals poden citar-se les fallades en les fonts d'informació o presa

de dades, les fallades en el càlcul, els marges d'error estadístic, etc.

9.1.2. La Comptabilitat Nacional

Per a mesurar les macromagnituds intentant evitar aquests inconvenients i harmonitzar la metodologia aplicada entre regions i països, s'utilitza un sistema comptable agregat denominat Comptabilitat Nacional. En el cas espanyol és l'Institut Nacional d'Estadística (INE) l'encarregat d'elaborar-la mitjançant un conjunt coherent i detallat de comptes i taules que facilita la visió sistemàtica i completa de l'activitat del país seguint les directrius internacionals de comptabilització.

9.2. MAGNITUDS RELACIONADES AMB LA PRODUCCIÓ

9.2.1. Producte Interior Brut (PIB)

És l'indicador més utilitzat per a fer el seguiment de l'economia d'un país. Mesura el total de la producció sumant el valor de tots els béns i serveis finals obtinguts per la totalitat de

les unitats productives residents en el país durant un any. (Mira en Youtube el vídeo “El Producte Interior Brut” de INEDifusion.)

Pot calcular-se a preus de mercat (PIBpm) o a cost de factors (PIBcf). Açò és a causa que els preus de mercat inclouen impostos indirectes i, si hi ha hagut subvencions per part de l'Estat, els preus donaran lloc a valors menors. Per a eliminar la intervenció de l'estat en el càlcul del valor de la producció es calcula el PIB a cost de factors eliminant els impostos indirectes i sumant les subvencions.

PIBcf = PIBpm – Impostos indirectes + Subvencions

El PIB pot definir-se i calcular-se de tres formes atenent a les tres perspectives indicades

més amunt, la producció, la despesa i la renda:

a) el PIB és igual a la suma dels valors afegits bruts dels diversos sectors institucionals o de les diferents branques d'activitat, més els impostos menys les subvencions sobre els

productes. PIBcf = VA agricultura + VA indústria + VA serveis (o una altra classificació)

PIBpm = PIBcf + Impostos indirectes – Subvenciones

b) el PIB és igual a la suma de les ocupacions finals de béns i serveis de les unitats institucionals residents (consum final efectiu i formació bruta de capital), més les exportacions i menys les importacions de béns i serveis

PIBpm = Consum final + Formació Bruta de Cabdal + Exportacions – Importacions

En el Consum final s'inclou el de les economies domèstiques (C), les administracions

públiques (despesa pública G) i les institucions sense finalitats de lucre que serveixen a les llars (ISFLSH). La formació bruta de capital inclou la formació bruta de capital fix (inversió de les empreses residents en béns duradors per a emprar-los en els seus processos de

producció mes d'un any) i la variació d'existències (diferència entre les entrades i eixides d'existències durant el període considerat). Aquests aclariments són importants doncs des d'un punt de vista acadèmic sempre s'ha considerat el PIB igual a:

PIBpm = C + I + G + X – M

és a dir, Consum + Inversió + Despesa Pública + Exportacions – Importacions encara que les dades econòmiques que ofereixen l'INE, el Banc d'Espanya i altres institucions no segueixen aqueixa formulació, sinó l'expressada més amunt que és l'establida en el sistema de comptes nacionals de l'economia espanyola que està adaptat al sistema que, de forma

3

harmonitzada, apliquen tots els estats membres de la Unió Europea en compliment del que

es disposa en el Reglament del Consell de la CEE nº 2223/96 de 25 de juny de 1996. (SEC-

Reg. Sistema Europeu de Comptes Regionals).

c) el PIB és igual a la suma de les ocupacions del compte d'explotació del total de l'economia: remuneració dels assalariats, impostos menys subvencions sobre la producció i les importacions, excedent d'explotació brut i renda mixta bruta del total de l'economia.

PIBpm = Remuneració d'assalariats + Excedent brut d'explotació/renda mixta + Impostos – Subvencions.

La remuneració d'assalariats comprèn tots els pagaments en diners i en espècie realitzats pels ocupadors en concepte de remuneració pel treball realitzat pels seus assalariats durant el període considerat (sous i salaris bruts i cotitzacions socials) L'excedent brut d'explotació/renda mixta comprèn totes les rendes no salarials generades en

el procés productiu. La renda mixta la formen les obtingudes pels treballadors autònoms que tenen un component de renda salarial i un altre d'excedent d'explotació.

Observa cómo se han realizado los cálculos en la siguiente tabla del INE

Contabilidad Nacional de España

Producto interior bruto a precios de mercado y sus componentes

Precios corrientes

Tabla 1. Demanda, Oferta, Rentas

Unidad: millones de euros

2006 2007 2008 2009 (P) 2010 (P) 2011 (A)

Demanda

Gasto en consumo final 743.272 797.713 834.371 816.007 832.616 842.733

- Gasto en consumo final de los hogares 557.460 595.099 612.339 582.258 597.496 609.946

- Gasto en consumo final de las ISFLSH 8.691 9.555 10.029 10.146 10.609 10.066

- Gasto en consumo final de las AAPP 177.121 193.059 212.003 223.603 224.511 222.721

Formación bruta de capital 304.945 326.236 316.697 251.575 239.266 229.054

- Formación bruta de capital fijo 301.263 323.216 312.046 247.396 233.515 223.963

- Variación de existencias y adquisiciones

menos cesiones de objetos valiosos 3.682 3.020 4.651 4.179 5.751 5.091

Exportaciones de bienes y servicios 259.130 283.331 288.217 250.667 285.110 321.819

Importaciones de bienes y servicios 321.800 354.119 351.497 270.189 308.109 330.251

PRODUCTO INTERIOR BRUTO A PRECIOS

DE MERCADO 985.547 1.053.161 1.087.788 1.048.060 1.048.883 1.063.355

Oferta

Agricultura, ganadería, silvicultura y pesca 23.278 25.825 25.010 23.094 24.554 24.383

Industrias y energía 156.052 163.888 168.601 149.137 154.770 165.051

Construcción 124.199 131.074 135.659 127.146 104.762 98.546

Servicios 573.077 625.203 667.759 673.981 673.685 688.331

Impuestos netos sobre los productos 108.941 107.171 90.759 74.702 91.112 87.044

PRODUCTO INTERIOR BRUTO A PRECIOS

DE MERCADO 985.547 1.053.161 1.087.788 1.048.060 1.048.883 1.063.355

4

Rentas

Remuneración de los asalariados 466.109 504.148 537.643 524.581 512.775 508.620

Excedente de explotación bruto / Renta mixta

bruta 408.385 441.171 458.132 446.391 441.912 464.198

Impuestos netos sobre la producción y las

importaciones 111.053 107.842 92.013 77.088 94.196 90.537

PRODUCTO INTERIOR BRUTO A PRECIOS

DE MERCADO 985.547 1.053.161 1.087.788 1.048.060 1.048.883 1.063.355

(P) Estimación provisional

(A) Estimación avance

9.2.2. Producte Nacional Brut (PNB)

És el valor de la totalitat dels béns i serveis finals produïts pels factors de producció d'un

país, amb independència que es produïsquen o no en el seu interior.

Es calcula sumant al PIB la remuneració d'assalariats i les rendes de la propietat i de

l'empresa rebudes de la resta del món i restant la remuneració d'assalariats i les rendes de la

propietat i de l'empresa pagades a la resta del món. Es resumeix dient que se sumen les

rendes dels factors nacionals obtingudes en l'estranger (rfne) i es resta la renda dels factors

estrangers obtingudes en la nació (rfen)

PNBpm = PIBpm + rfne – rfen PNBcf = PIBcf + rfne – rfen

9.2.3. Producte Interior i Producte Nacional Nets (PIN i PNN)

Part de la producció d'un país en un any ha de reservar-se per a reposar el capital físic que

s'ha emprat en el procés productiu i que, per tant, ha perdut valor. El capital fix que s'ha

consumit en la producció en un període es calcula a partir de les Amortitzacions. Aquestes

són un concepte comptable que arreplega la pèrdua de valor que es produeix en el capital

productiu pel seu ús, envelliment o obsolescència. Descomptant el seu import del PIB o del

PNB s'obté el PIN o el PNN

PINpm = PIBpm – Amortitzacions

PNNpm = PNBpm – Amortitzacions

9.3. MAGNITUDS RELACIONADES AMB LA RENDA

9.3.1. La Renda Nacional

Mostra el volum total d'ingressos que obtenen la totalitat dels individus per la seua

participació en el procés productiu durant un període de temps. La Renda Nacional (neta)

coincideix amb el PNNcf i representa la renda primària (derivada del procés productiu) total a

cobrar per les unitats institucionals residents, és a dir, la remuneració dels assalariats, les

rendes de la propietat (diferència entre rendes a cobrar i a pagar), l'excedent d'explotació

net i la renda mixta neta.

9.3.2. La Renda Nacional Disponible

La Renda Nacional Disponible és la suma de totes les rendes disponibles de tots els sectors

institucionals: famílies, empreses, sector públic, etc. Mesura el volum de renda amb la qual

es compta a l'interior d'una economia per a prendre decisions de despesa. Es diferencia de la

Renda Nacional en què té en compte que una part de la Renda Nacional és enviada a unitats

(famílies, administracions, empreses…) residents en altres països i, per tant, no podrà ser

gastada ni estalviada en el país, i que, pel contrari, sí es veurà incrementada amb les

transferències que es reben en sentit contrari, és a dir, provinents d'unitats residents en

altres països. És igual a la Renda Nacional menys les transferències corrents a pagar a

unitats no residents (impostos corrents sobre la renda, el patrimoni, etc., cotitzacions

socials, prestacions socials i altres transferències corrents), més les transferències corrents

de la resta del món a cobrar per les unitats residents. En definitiva, és la renda amb la qual

5

compten els residents en un país després de pagar i cobrar la part que corresponga a o des

de l'estranger.

RND = RN – Transferències corrents a unitats no residents +

transferències corrents d'unitats no residents.

9.3.3. La Renda Familiar Disponible

La renda familiar disponible es pot definir com el nivell de renda que disposen les

economies domèstiques per a gastar i estalviar, o bé com la suma de tots els ingressos

efectivament percebuts per les economies domèstiques durant un període. Podria considerar-

se com el total d'ingressos procedents del treball, més les rendes de capital, prestacions

socials i transferències, menys els impostos directes pagats per les famílies i les quotes

pagades a la seguretat social.

La Renda Familiar Disponible Bruta (RFBD) segons la definició del SEC-Reg, comprèn la

renda de les famílies i institucions privades sense finalitats de lucre obtingudes l'any després

del pagament dels impostos (directes), i de les quotes obligatòries de la Seguretat Social.

Comprèn per tant la renda que disposen les famílies o entitats sense finalitats de lucre per a

finançar la seua despesa corrent d'un any i, conseqüentment, el seu estalvi. És una Renda

bruta per que no s'han deduït d'ella les quantitats que s'hagen destinat a la inversió privada.

Per a calcular-la a partir de la RN ha de tenir-se en compte que hi ha beneficis que romanen

en les empreses i que no es reparteixen entre els seus accionistes (forma part del PIB, però

no és renda disponible); cal pagar impostos sobre els beneficis (mateix cas); les famílies

poden rebre transferències de l'Estat com a pensions, ajudes, subsidis, etc. (integren la

renda disponible, però no es comptabilitzen en el PIB ja que són simplement transferències

de rendes, sense que responguen a cap transacció econòmica).

Si cridem T als impostos directes que graven la renda i el patrimoni, Bnd als beneficis no

distribuïts per les empreses i TR a les transferències del sector públic (pagaments sense

contraprestació) rebudes per les famílies (subsidis de desocupació, jubilació i altres ajudes),

podem calcular la RFD així:

RFD = RN – T – Bnd + TR

9.4. MAGNITUDS RELACIONADES AMB LA DESPESA

9.4.1. La Demanda Agregada

La despesa d'una economia constitueix la seua demanda agregada. La demanda agregada

representa la quantitat de béns i serveis que els habitants, les empreses, les entitats

públiques i la resta del món desitgen i poden consumir del país per a un nivell determinat de

preu. La corba de demanda agregada té pendent negatiu: si pugen els preus la gent voldrà

comprar menys i si baixen voldrà comprar més.

La despesa té quatre grans components segons la seua procedència, el consum privat (C), la

inversió privada (I), la despesa pública (G) i la despesa dels estrangers (X) després de restar

les compres realitzades a l'exterior (M). Entre tots aquests demandants s'adquireix tota la

producció de les empreses del país. Per tant, la demanda agregada coincideix amb el càlcul

del PIBpm que ja hem realitzat

DA = PIBpm = C + I + G + (X – M)

Recordem que en les estadístiques oficials els components són Despesa en consum final,

Formació bruta de capital i Exportacions menys Importacions.

9.4.2. Demanda Interna i Externa

Per a analitzar l'evolució de la Demanda Agregada i poder distingir les causes de les seues

variacions se solen separar els seus components en dos tipus de demanda, la Demanda

Interna, formada per C + I + G, o el que és el mateix, el consum de les llars i de

l'Administració pública i la inversió de les empreses i la Demanda Externa, formada per la

diferència entre Exportacions i Importacions.

Demanda Interna = C + I + G

Demanda Externa X – M

A la suma de C + I + G + X també se l’anomena Demanda Final. És el total demandat pels

agents econòmics d'un país procedisca d'on procedisca.

6

9.5. MACROMAGNITUDES NOMINALS I REALS

La distinció entre magnituds nominals i reals és necessària per a l'anàlisi de la situació i

l'evolució econòmica d'un país, regió o sector. Ja hem vist anteriorment que per a agregar

quantitats heterogènies i obtenir el valor de la producció total o altres magnituds, totes les

quantitats havien de ser expressades en moneda multiplicant les quantitats físiques pels

seus preus. D'aquesta manera el que s'obté és una valoració de la producció d'un període

feta als preus que aqueixa producció té en aqueix període. La magnitud així obtinguda és

una magnitud nominal o en moneda

corrent. També hem apuntat

anteriorment que si el valor de la

producció obtinguda en un període

posterior és diferent, pot deure’s al

fet que han variat les quantitats

físiques o al fet que han canviat els

preus, normalment a l'alça.

Ara bé, el PIB nominal és enganyós,

sobretot quan s'analitzen les seues

taxes de variació anual. Per

exemple, pot ocórrer que en termes

nominals hi haja un increment d'un

any al següent d'un 6%, però si els preus han pujat un 4% l'increment real és menor, al

voltant d'un 2%.

El gràfic següent mostra la diferència entre les taxes de variació anual nominals i reals, que,

com es pot observar són importants.

La variació real del PIB mostra un creixement sostingut des de 1996, amb taxes

compreses entre el 2% i el 4% fins al 2008, en què comença a descendir com a

conseqüència de la crisi, arribant a ser negatiu l'any 2009.

Si calculem el valor de la producció d'un període aplicant els preus d'un altre període

considerat com de referència o base, el que obtenim és una magnitud real o en moneda

constant. Aquesta magnitud ja no està unflada per l'alça de preus i ja es pot comparar amb

la del període de referència i conèixer així la seua evolució real o física. El que hem fet rep el

nom de deflactar una magnitud doncs li hem llevat l'efecte de la inflació. A la relació existent

entre una magnitud nominal d'un període i la seua corresponent magnitud real se l’anomena

deflactor i és una mesura molt utilitzada per a estudiar l'evolució dels preus des del període

base al període estudiat.

Deflactor del PIB = PIB nominal/PIB real

7

9.6. EL FLUX CIRCULAR DE LA RENDA I LES MACROMAGNITUTS

En la nostra economia, els béns i els factors de producció s'intercanvien constantment

per diners. Cada vegada que els diners canvien de mà en pagament de béns i serveis

produïts, es constitueix en renda per a qui els rep.

Analitzant el model del flux circular de la renda podem observar de què està compost

aqueix flux i com les macromagnituds que hem estudiat es relacionen entre si.

S = ahorro

I = inversión Consumo = C Bienes y servicios G = Gasto Público Transferencias Bienes y servicios EMPRESAS SECTOR PÚBLICO EC. DOMÉSTICAS T = impuestos T = impuestos

factores

Renta = Y = Salarios + Beneficios + Renta mixta X – M Exportaciones netas SECTOR EXTERIOR Bienes y servicios

Observant aquest esquema del flux circular de la renda podem veure que tots els béns i serveis produïts per les empreses van a parar a les economies domèstiques a canvi de la

seua despesa C, a altres empreses a canvi de la seua despesa I, al sector públic a canvi de la seua despesa G i al sector exterior a canvi de la seua despesa X – M.

També podem comprovar que les famílies disposen de la seua renda corregida pels impostos que paguen i les transferències que reben, per a consumir o estalviar.