tema 7, la il·lustració i l'ef
DESCRIPTION
Pantalles presentació del tema 7TRANSCRIPT
-
04/04/2015
1
La Illustraci i el naixement de
l'educaci fsica
Tema 7
Prof. Pere Molina
Introducci
Revoluci cientfica s. XVII (Coprnic, Kepler,
Galileu i Newton): sencetava lera de la Ra
La Illustraci s un moviment de renovaci social
i cultural que sinicia a finals del s. XVII
El s. XVIII s conegut com el segle de les Llums
Ls de la ra, illuminar
Parteix de les idees renaixentistes de lempirisme
(Bacon, Locke) i racionalisme (Descartes)
-
04/04/2015
2
Activitat prctica
Lectura i comentari del text
Qu s la illustraci? D Immanuel Kant
El naixement de lEF
Antecedents humanistes:
Vittorino Da Feltre (1378-1446), Cristbal Mndez
(1500-1553?) i Hyeronimus Mercurialis (1530-1606)
John Locke (1632-1704)
La Mettrie (1709-1751)
Jean Jacques Rousseau (1712-1778)
Johann Bernard Basedow (1723-1790)
Johann E. Pestalozzi (1746-1817)
-
04/04/2015
3
Antecedents humanistes
Vittorino da Feltre (1378?-1553) :
Casa Giocosa
Educaci basada en linters dels
alumnes
Educaci integral on els exercicis i jocs
corporal formaven part de leducaci
Rebuig de la preparaci militar i
cavalleresca
Enfocament ldicorecreatiu, divertit
Renovaci pedaggica renaixentista
Antecedents humanistes
Cristbal Mndez (1500-1446) :
Libro del ejercicio corporal y de sus
provechos (1553)
Hyeronimus Mercurialis (1530-1606):
De Arte Gymnastica (1569)
Recuperaci de les idees de Gal en relaci a
la cura del cos hum, recuperar lactivitat
fsica com mitj per conservar la salut
(gimnstica higinica i mdica)
-
04/04/2015
4
John Locke (1632-1704)
Alguns pensaments sobre Educaci (1693)
Es basa en la seua obra Sobre lenteniment hum
La ment s una tabula rasa, sense idees innates
Lexperincia s la que li dna forma
Leducaci fa a les persones
Importncia dels hbits fsics i de les cures
corporals: aconseguir un cos sa
Seguir a la ra, renunciant a la satisfacci dels propis
desitjos. Sotmetre la voluntat a la ra
Rebutja ls dels cstigs i la violncia
Objectiu: Fer-se adult el ms abans possible
Criteri dutilitat per seleccionar els continguts que
shan densenyar
La Mettrie (1709-1751)
Lhome mquina (1748)
Materialisme filosfic: monisme
materialista
Unitat del fsic i el moral
Lnic principi que governa lhum s
la sensaci o, dit daltra manera, el cos
Lnima, la ra, la voluntat... no
constitueixen valors morals principals
El mecanicisme sorienta cap el plaer,
lalliberaci del cos i la crtica religiosa
-
04/04/2015
5
Jean Jacques Rousseau (1712-1778)
Emili o de lEducaci (1763)
Dividit en 5 parts
Pensaments filosfics sobre educaci
Lhome s bo per naturalesa
Laissez faire
Naixem capacitats per aprendre, per no sabem ni coneguem res
Si els xiquets escoltaren a la ra, no necessitarien que els educaren
Formar als homes a partir de la naturalesa i la llibertat no s fer-lo salvatge, sin deixar que aprenga a governar-se
Importncia dels sentits corporals i els jocs
Emili o de lEducaci (1763)
Hi ha un exercici purament natural i mecnic queserveix per enfortir el cos sense donar preferncia aljudici. Nadar, crrer, botar, jugar a la trompa, llanarpedres, tot aix est molt b.
Per s que noms tenim braos i cames? No tenimtamb ulls i orelles? I estos rgans sn superflus per al's dels primers? Doncs b, no exerciteu noms lesforces, sin tamb tots els sentits que les dirigeixen,tragueu tota la utilitat possible dells...
-
04/04/2015
6
Johann Bernard Basedow (1723-1790)
Philantropinum
Escola neutral (en religi), basada en el joc
i la conversa
La seua aportaci est en fer atractiva i
universal leducaci: proposta de sistema
educatiu ideal
Valor de leducaci front a la instrucci
Educaci realista, prctica i utilitria
Gran part de la jornada escolar es dedica
als exercicis fsics i treballs manuals
Educaci Fsica sistematitzada
Johann Henrich Pestalozzi (1746-1817)
Molt influenciat per Rousseau
Diverses experincies prctiques (Neuhof, Stans...)
Educaci popular, proposta duna educaci
elemental (funci social de leducaci): llibertat i
autonomia
El mtode s un instrument en mans del pedagog
El fi de leducaci: lhumanitzaci de lhome
(leducaci desenrotlla la Humanitat)
Triple activitat (educaci integral): esperit (vida
intellectual), cor (vida moral), m (vida prctica)
Educaci familiar (ser instintiu), educaci escolar
(ser social), educaci moral i social (ser moral)
A Espanya tindr una gran influncia: en 1805 es
funda el Real Instituto Militar Pestalozziano
-
04/04/2015
7
Els primers sistemes educatius
En el s. XVIII, despotisme illustrat de Prssia: educaci Primria estatal, obligatria i gratuta (desprs Frana, Anglaterra...)
En 1806 les tropes napoleniques vencen a les prussianes en la batalla de Jena
1810 Funci dadoctrinar al poble
Els estats es fan crrec de leducaci
Idees educatives de la Illustraci
Noves condicions i necessitats de la Revoluci Industrial, a partir de la 2a meitat del s. XVIII
Grcies per latenci