tema 7. la guerra civil (1936-1939)blogscat.com/insgalileu/wp-content/uploads/sites/...la revolució...
TRANSCRIPT
1
les causes remotes
l’oposició de dos blocs adopta a Espanya la forma d’enfrontament bèl·lic civil (les guerres carlines)
la manera com es va fer la revolució liberal a Espanya
l’actitud i la mentalitat de l’exèrcit
això explica la negativa del moviment obrer a participar en governs democràtics, que titllava de burgesos
l’exèrcit va intervenir sovint en el govern mitjançant pronunciaments la revolució liberal va quedar estroncada i els moviments emergents (nacionalisme, moviment obrer, ...) van ser marginats
predominava una economia agrària amb un repartiment injust de la terra
molt centrat en el control de l’ensenyament per la poca inversió en escoles públiques
es crea el mite de la revolució possible i del govern proletari i camperol
això explica l’anticlericalisme de les classes populars
molt alienada amb els grups de poder i insensible a les injustícies socials
la burgesia constituïa un sector feble davant d’un moviment obrer potent
el retard de la modernització implicava un alt grau d’analfabetisme
a partir de 1898 una part de l’exèrcit canvia de mentalitat i tendeix a postures conservadores o reaccionàries aquesta mentalitat es fa evident pel que respecta als nacionalismes català i basc
la Revolució Industrial només afectà Catalunya i el País Basc
el retard en la modernització ideològica i econòmica d’Espanya
el predomini ideològic de l'Església
això explica la tensió social al camp i la radicalització que se’n va desprendre
això explica la postura de part de l’exèrcit contra les reformes republicanes
la Revolució Soviètica (1917) havia generat moltes esperances entre les classes obrera i camperola més desafavorides
la mentalitat i les ideologies internacionals dominants
Tema 7. La Guerra Civil (1936-1939) 1. Les causes de la guerra
això explicaria la permanent radicalització social i política i l’intervencionisme de l’exèrcit
2
les causes pròximes
en la crisi de 1930, tots els països europeus van haver de resoldre conflictes socials
l’equilibri d’incapacitats
hi havia tres alternatives polítiques el reformisme democràtic
va ser l’opció de l’URSS
les classes baixes van trobar insuficients els canvis i van optar per la revolució social
la voluntat d’iniciar la violència per resoldre el conflicte
el motiu intencional
la negació de la llibertat i la propietat estatal dels mitjans de producció
la República va voler canalitzar els canvis socials per la via del reformisme democràtic
va ser l’opció de França i el Regne Unit
la reacció feixista
la revolució comunista
va ser l’opció d’Itàlia i Alemanya
les classes altes no van acceptar cap canvi i van donar suport al feixisme per evitar-los però això va ser impossible
la negació de la llibertat, el culte al cabdill i el nacionalisme agressiu
la voluntat dels militars que la van iniciar i que després la van continuar sense atendre altres possibilitats de pacte
Tema 7. La Guerra Civil (1936-1939) 1. Les causes de la guerra
fer canvis en el sistema (sufragi universal, millora de les relacions laborals, etc.)
3
2.1. La conspiració militar
es van produir intents de cops i conspiracions militars (cop d’Estat de Sanjurjo, 1932; declaració de l’estat de guerra, febrer de 1936, ...)
des de que es proclamà la República, una part de l’exèrcit li fou hostil
des de març de 1936 es comencen a tramar diverses conspiracions de manera paral·lela i sense coordinació
la conspiració de Mola va diluir tots els intents civils, que quedaran supeditats a l’exèrcit el pla de Mola pretenia una acció ràpida en tot el país amb l’ús de la violència per impedir resistències
la conspiració militar estava en connexió amb terratinents i financers per tal d’aconseguir els fons necessaris
Tema 7. La Guerra Civil (1936-1939) 2. La insurrecció militar: del cop d’Estat a la guerra
tant militars com civils (partits d’extrema dreta)
17 juliol 1936 Alzamiento Nacional
18 i 19 de juliol
el coronel Yagüe, cap de la Legió, s’aixeca contra la República
José Giral, cap del govern 19 de juliol
la majoria de les guarnicions militars s’afegeixen al cop
lliura armes a la població
dissol l’exèrcit Franco es posa al front de l’exèrcit d’Àfrica
18 de juliol 1936 es considera la data de l’inici de la Guerra Civil
comença a passar a la Península gràcies a l’ajut exterior
2.2. El cop d’Estat
Mola i altres generals declaren l’esta de guerra per tot el país; Queipo de Llano s’alça a Sevilla
substituït per les milícies populars (voluntaris)
4
opció triada per Franco enviaments d’armament des de l’exterior
triomfa a les zones agràries on predominen petits propietaris molt conservadors
cornisa cantàbrica, Madrid, Castella la Nova, zones d’Andalusia i Extremadura
fracassa per la mobilització popular
dirigida pel general Goded
Espanya queda dividida en dos bàndols
Catalunya
el cop d’Estat triomfa parcialment
fracassa on les forces d’esquerra tenien més presència
Guerra Civil
per què una guerra civil?
permet sufocar el cop en una part del país una part de l’exèrcit i de la policia es manté fidel a la República
algunes ciutats importants
Castella la Vella, Galícia, zones d’Extremadura i Andalusia. Balears i Canàries
compte amb la majoria de l’exèrcit
el suport civil és mínim
les forces de seguretat no se sumen
per què tan llarga?
no deixar enemics enrere
assegurar-se el poder
Tema 7. La Guerra Civil (1936-1939) 2. La insurrecció militar: del cop d’Estat a la guerra
5
insurrectes
partits autoritaris
dirigits pels militars
suport intern
es defineixen com a “nacionals” (en contraposició als “rojos”)
classes altes i sectors conservadors
lleials a la República
classes populars (obrers, petita burgesia, …)
interessos contraposats
classes mitjanes i la burgesia intel·lectual
tornada a la monarquia implantar un règim feixista
mantenir la República
fer la revolució social
2.3. els dos bàndols i la internacionalització del conflicte
gran repercussió internacional l’opinió democràtica defensa la República confrontació
sectors ultraconservadors i ultracatòlics defensen els insurrectes
règims feixistes
forces democràtiques
suport extern Alemanya i Itàlia organitzat
voluntaris (portuguesos, irlandesos, …)
Legió Còndor Corpo Truppe Volontarie
espontani
dirigits per partits i organitzacions d’esquerra
suport intern
suport extern organitzat
espontani
França i Gran Bretanya impulsen el Comitè de No-intervenció (agost 1936)
no rep cap suport dels països democràtics d’Europa
voluntaris (Brigades Internacionals)
URSS consellers militars
Tema 7. La Guerra Civil (1936-1939) 2. La insurrecció militar: del cop d’Estat a la guerra
6
la lluita per Madrid (juliol 1936-març 1937)
després de travessar l’estret, l’exèrcit d’Àfrica ocupa Badajoz enllaça amb l’exèrcit del nord
octubre 1936 arriba a Madrid el govern es trasllada a València
Madrid resisteix l’atac de l’exèrcit
però les victòries republicanes ho impedeixen batalla del Jarama (febrer 1937) batalla de Guadalajara (març 1937)
al no poder conquerir Madrid, intent d’aïllar-la de la resta del país
l’ocupació del nord (abril-octubre 1937)
fracassada l’ocupació de Madrid, l’exèrcit franquista es concentra en el nord abril 1937
comença la fugida cap a les zones controlades per la República
Mola ataca Biscaia 26 abril 1937 bombardeig de Guernica
però no impedeixen la pèrdua de Santander i Astúries ofensives de la República
conquereix Bilbao el juny
els insurrectes guanyen una zona econòmica de gran importància
per afluixar la pressió militar al nord
Belchite
Brunete
l’arribada a la Mediterrània (novembre 1937-juny 1938) final 1937
el front arriba a Catalunya
govern republicà encara confia en la victòria
la República queda dividida en dos
control centrals hidroelèctriques Pirineus
ocupació de Terol (hivern 1937)
campanya d’Aragó
febrer 1938 Franco recupera Terol
aprofita desgast tropes republicanes ocupació de Lleida i Gandesa (abril 1938)
fins arribar a la Mediterrània per Vinaròs ofensiva cap al sud
Tema 7. La Guerra Civil (1936-1939) 3. Les fases militars de la guerra
7
l’ocupació de Catalunya (juliol 1938-febrer 1939)
Batalla de l’Ebre
exili de milers d’espanyols
intent de la República per aturar Franco
esfondrament de la República
tornar a unir les zones republicanes guanyar temps, esperant l’ajut exterior
exili dels governs: republicà, de la Generalitat i del País Basc
25 juliol 1938 els republicans travessen l’Ebre entre Mequinensa i Benifallet ocupen la zona al voltant de Gandesa
els republicans retrocedeixen a l’altra banda del riu
cauen Tarragona (15 de gener), Barcelona (26 de gener), Girona (5 de febrer) la derrota a l’Ebre
l’exèrcit nacional aconsegueix frenar l’atac i inicia el contraatac
16 novembre 1938
serà la batalla més llarga i cruenta de la Guerra Civil l’exèrcit republicà implica tots els seus efectius
la fi de la guerra (febrer-abril de 1939)
febrer 1939 la República només controla la zona centre
març 1939 Cop d’Estat del coronel Segismundo Casado a Madrid
treure els comunistes del poder per negociar amb Franco
només accepta la rendició incondicional 28 març 1939 cau Madrid sense resistència
fi de la Guerra Civil 1 d’abril de 1939
conquesta fàcil de la resta de la zona republicana
Tema 7. La Guerra Civil (1936-1939) 3. Les fases militars de la guerra
8
repressió espontània contra els “facciosos”
els perseguits van fugir
pateixen una persecució irracional: assassinats, detencions il·legals a les txeques, confiscació de béns
insurrecció militar
Junta de Defensa de Madrid Consejo de Defensa de Aragón Consejo Soberano de Asturias y León
Església, empresaris, propietaris, militants de partits de dretes, classes benestants, ...
columnes de voluntaris
organitzen consells, comitès, juntes
substituït per una estructura de poder popular el poder estatal desapareix clima revolucionari
Comitè Central de Milícies Antifeixistes
4.1. El desencadenament de la revolució social
fan costat al bàndol franquista
inici de la revolució social
les col·lectivitzacions
legalitzades a posteriori pels governs de la República i de la Generalitat
sobre la resta hi ha 2 postures
(Decret de Col·lectivitzacions, octubre 1936)
promogudes per la CNT i la UGT (FNTT)
col·lectivització propietat comuna dels mitjans de producció sistema col·lectiu de producció i distribució de béns
col. agràries es respecta la petita propietat
govern i comunistes només expropiar la terra dels insurrectes CNT i UGT deixar al propietari la terra que pugui conrear
afecta tot tipus d’empreses, col. industrials totes comencen sent moviments espontanis
economia ordre públic
sindicats socialistes i anarquistes partits del Frente Popular
milícies
Tema 7. La Guerra Civil (1936-1939) 4. L’evolució en la zona republicana
es dóna una violència espontània contra tots els grups polítics i socials considerats enemics
9
Consell d’Economia de Catalunya (agost 1936) s’inicia un control de l’economia catalana
Comissió d’Indústries de Guerra (agost 1936)
dissenya un pla socialista de reorganització de l’economia control de la banca
formada per representants dels obrers, tècnics militars, govern
producció dirigida a les necessitats bèl·liques
control dels salaris
dirigia i coordinava les empreses metal·lúrgiques, químiques i mecàniques
els comitès populars són incapaços de frenar a Franco, de frenar la violència social i d’organitzar la producció
necessitat d’un poder fort
ERC, PSUC, POUM, CNT
Catalunya
es reconstrueix l’aparell judicial es crea la Junta de Seguretat Interior
dissolució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes govern d’unitat, presidit per Josep Tarradellas
centralitza els serveis policials fi a la violència incontrolada
Tema 7. La Guerra Civil (1936-1939) 4. L’evolució en la zona republicana
4.2. La reconstitució del poder estatal
control dels lloguers
10
el govern de Largo Caballero (setembre, 1936-maig, 1937)
reorganització de l’Estat formació de l’Exèrcit Popular
pretén
format per republicans, socialistes, comunistes, anarquistes
gran aliança de forces burgeses i obreres
guanyar la guerra
la capital passa a València
els fets de maig de 1937
enfrontament entre les forces republicanes diferent visió sobre la guerra i la revolució
republicans, socialistes i comunistes
anarquistes i POUM
posar ordre en la rereguarda
controlar les col·lectivitzacions
organitzar un exèrcit potent
reconstruir un Estat fort
no volen integrar les milícies en l’exèrcit popular
cal consolidar la revolució social i les col·lectivitzacions
primer, guanyar la guerra, després fer la revolució
fer la revolució per guanyar la guerra
3 maig 1937 la Generalitat desallotja l’edifici de Telefònica ocupat pels anarquistes
esclaten les tensions entre els grups republicans a Barcelona
dubte de la capacitat de la Generalitat per dirigir la guerra
diferències entre els governs republicà i autonòmic
creu que Catalunya no col·labora prou en l’esforç bèl·lic
el conflicte amaga dos problemes del bàndol republicà existència de dues estratègies per fer front a la guerra
Tema 7. La Guerra Civil (1936-1939) 4. L’evolució en la zona republicana
11
el govern de Negrín (maig 1937-març 1939)
els fets de maig pèrdua d’influència dels anarquistes
cert enfortiment dels comunistes, gràcies al suport de l’URSS a la República
crisi de govern Azaña destitueix Largo Caballero i nomena Juan Negrín nou president del govern
necessitat de controlar la zona més rica i poblada de la República
l’autonomia catalana es difumina
la capital passa a Barcelona
ferma centralització política i militar per guanyar la guerra es reforça el poder central
unificació de la direcció bèl·lica
control sobre la producció Vicente Rojo
1938 situació molt difícil a la República manca aliments reversos militars continus
fi de la República
població cansada de guerra
pèrdua de Catalunya exili del govern
França i Gran Bretanya reconeixen el govern de Franco
Programa dels 13 punts
però l’Acord de Munic (setembre 38) acaba amb aquesta possibilitat
rebutjat per Franco
defensa la resistència a ultrança
Negrín proposa el cessament de la lluita armada
confia en la situació internacional
Tema 7. La Guerra Civil (1936-1939) 4. L’evolució en la zona republicana
12
la mort de Sanjurjo i l’inici de la guerra generen un problema de lideratge, tan militar com polític
era l’únic interlocutor reconegut per Hitler i Mussolini 30 setembre 1936
dirigia les tropes més preparades
Generalísimo de los Ejércitos Españoles Cap de l’Estat
es crea la Junta de Defensa Nacional, formada per militars, per governar els territoris ocupats
com la Junta no té funcions militars, Franco ho aprofitarà per fer-se amb el poder militar
va crear-se una aurèola d’heroïcitat
les primeres mesures que pren són prohibir els partits polítics i els sindicats, anul·lar la Constitució i frenar la reforma agrària
es nomenat cap de l’Alzamiento
la Junta de Defensa Nacional desapareix i es crea una Junta Tècnica 1 octubre 1936 Franco és nomenat
comandament militar únic
existeix unificació militar, però falta cohesió política en el bàndol insurrecte abril 1937
el nou Estat s’inspirarà en el feixisme italià
crea el partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS Decret d’unificació dels partits que donen suport al cop, bàsicament falangistes i carlins
totes les forces polítiques s’havien d’integrar en aquest partit
molt conservador i amb preeminència del catolicisme
l’oposició a la unificació va significar desterrament i presó Franco era el Jefe Nacional del partit
Caudillo de España Franco, president del govern gener 1938 desapareix la Junta Tècnica i es crea el primer govern de la zona nacional
a diferència de la zona republicana, en la zona insurrecta la violència extrema està promoguda des del poder
aquesta violència pretenia no deixar enemics darrere (purificar la societat) i castigar els republicans
domini de les elits econòmiques tradicionals
Tema 7. La Guerra Civil (1936-1939) 5. L’evolució en la zona insurrecta
a la zona insurrecta, els militars rebels van anar substituint violentament les autoritats que representaven la legalitat
2000 persones afusellades sense judici a Badajoz, la repressió a Màlaga, els assassinats de Jinámar (Canàries)
13
la guerra comporta
mà d’obra femenina
dificultats de proveïment
misèria i mort baixes en el combat víctimes de la repressió
manca d’aliments afecta més en la zona republicana
desmoralitzar i terroritzar la població destrucció instal·lacions
bombardeigs de ciutats i pobles
aparició del mercat negre
destrucció d’infraestructures i comunicacions
preocupació per producció militar
mobilització població masculina
desnutrició
desabastament producció béns de consum
reducció de la producció industrial
en els primers dies de guerra
prioritat als nens
la meitat tornen en pocs mesos
població civil d’ambdós bàndols fuig cap a l’altre territori
durant la guerra fugida cap a la zona republicana per por a l’ocupació franquista creen problemes d’alimentació, allotjament, …
reclosos en camps de concentració
milers de persones s’exilien a França al final de la guerra
refugiats
exiliats
impossibilitat evacuar tota la població
Tema 7. La Guerra Civil (1936-1939) 6. La vida a la rereguarda