tema 6: la mÚsica durant el segle xix

7/31/2019 TEMA 6: LA MSICA DURANT EL SEGLE XIX

1/33

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Josep Antoni Garcia Rami

1

TEMA 6. LA MSICA DURANTEL SEGLE XIX

6.1. INTRODUCCIEl segle XIX representa un esclat artstic sense precedents en moltes de les arts,

per sobretot en el camp de la Literatura i la Msica. Com veurs al llarg daquest temaaquestes dues arts estan ntimament lligades molt sovint, fins al punt que les obres msimportants daquest perode corresponen a fusions o collaboracions entre ambdues.

Hi ha una relaci o un lligam entre els ideals romntics i lesclat de la RevoluciFrancesa, dels darrers anys del segle XVIII. s tamb a la fi daquest mateix segleXVIII quan a Alemanya sorgeix el Sturm und Drang ( tempesta i impuls ), moviment

cultural influt per les idees de Rousseau que promou la llibertat i el sentiment i rebutjael racionalisme rigors. Aquesta tendncia ens porta al Romanticisme. En sn els autorsprincipals : Schiller, Herder, Lessing i Goethe.

Desprs de les batalles de Napole Bonaparte contra els pasos europeus (el1808 contra Espanya), el Congrs de Viena (1814-1815) aconsegu dinstaurarmonarquies absolutes altre cop (Prssia, ustria, Espanya).

Daltra banda, des de la segona meitat del segle XVIII, la industrialitzaci, queneix a Anglaterra, adquireix una gran importncia i les mquines comencen a substituirel treball artes. Aix porta a la Revoluci Industrial, en qu s primordial la producci

en massa i el mxim rendiment per obtenir com ms beneficis millor. Aix divideix lasocietat en dos estaments: els patrons i els obrers.

En lart, per, van continuar durant un temps encara les idees neoclssiques(L.David, Ingres, Canova). El rai de la Medusa, de Gricault, s la pintura pionera delRomanticisme. Goethe, Goya i Beethoven sn, com ja hem dit, els tres personatges pontentre les dues poques.

Des dels punts de vista poltic i social, la monarquia absoluta es converteix enconstitucional i a la major part dEuropa sinstauren formes de govern ms

participatives, amb la qual cosa laristocrcia es troba desplaada per la burgesia. La

influncia de lEsglsia disminueix i la mentalitat europea canvia, amb linici delliberalisme. En aquesta poca (1833) a Espanya sanuncia larribada al tron dIsabel II.El poder dels capitalistes burgesos augmenta desprs de la Revoluci Industrial, arrande la millora tcnica i de lincrement de la productivitat. Per aix crea una distincientre les persones, segons el nivell econmic de cada u. La misria del proletariat, lesdesigualtats i la injustcia originen les primeres lluites reivindicatives, amb el suport deles idees del socialisme cientfic (Karl Marx) i de lanarquisme (Mikhal Bakunin).

A Espanya, en sis anys, hi ha un perode que comprn una regncia, unamonarquia (Amadeu de Saboia) i la Primera Repblica. Tamb shi introdueix laPrimera Internacional, que hi porta les idees socialistes.


2/33



2

Altres nacions, com s el cas dAlemanya i Itlia, comenaren un procsdunificaci que les porta a la unitat. En el conjunt europeu sorgeixen novesnacionalitats. Aquest fenomen s produt pel fet que la societat de lpoca comena apreocupar-se pels seus orgens i es produeix un amor a la histria, als mites, als contes ia les canons prpies de cada pas.

6.2.EL MOVIMENT ROMNTIC

La situaci cronolgica daquesta etapa o estil s imprecisa. en alguns pasoslinici s a la fi del segle XVIII i a daltres dins el primer ter del XIX. Per no podemdir que tot el segle XIX pugui considerar-se romntic, sin noms una part. Elnaixement daquest moviment t lloc a Alemanya.

A Alemanya les caracterstiques que anomenem romntiques van tenir unespecial relleu, en part degut al seu desenvolupament patritic i poltic. Aix es vamanifestar en el seu folklore i molt especialment en la can ( lied) dins de lesorganitzacions orfeniques. Aquesta explosi de vida musical va anar lligada a la de lesaltres arts i a la de la filosofia idealista, que t com a referncies obligades Kant iHegel. Novalis, poeta alemanya, va dir: Els dos elements de lhome sn la msica i lano-msica que alternen en ell com la viglia i la son, ja que la msica en sser lart msabstracte i espiritual, representa els somnis, a linrevs de la viglia, que s el mn fsicen el qual ens desenvolupem.

Lart en general pass una etapa dexaltaci de lindividualisme i delsubjectivisme, amb un anhel de llibertat total. Daqu surten quadres com ara Lallibertat guiant el poble, de Delacroix, o b Els afusellaments de la Moncloa, en

qu Goyadenunci la repressi dels invasors francesos. A lescultura tamb es notalinflux de les idees liberals. En els monuments pblics, les figures dels reis sndesplaades per altres: soldats illustres, pensadors, etc.

La literatura es converteix en un bon vehicle de divulgaci dels sentimentsromntics. En el teatre, la poesia i la novella, els herois denuncien una societat que novolen i contra la qual es rebellen. Cal destacar escriptors com Lord Byron, VictorHugo, Espronceda, el duc de Rivas, Bcquer, i filsofs com Hegel, Schopenhauer iNietzche. s en aquesta poca quan tamb es desenvolupa una nova via dexpressi: elperiodisme.

Lartista romntic aferma la seva personalitat com a individu independent itreballa individualment, sense la dependncia dun mecenes. El seu pblic ser laburgesia, la nova classe dominant.

Lart que va saber expressar millor els sentiments romntics fou la msica. Defet, es considerava que era lart ms romntica de totes les arts. Els salons de palau i lescapelles reials van anar deixant de ser lmbit musical, que es trasllad cap als teatres iles sales de concerts, on cabia ms gent. Aquest fet tamb va donar ms autonomia alcreador i el port a compondre ms segons la seva idea. Una altra conseqncia foulheterogenetat de la demanda de creaci musical.

Les dones de lalta burgesia aprenien a tocar el piano i algunes es convertien enconcertistes, deixant la composici femenina per a la classe social mitjana.


3/33



3

Clara Wieck Schumann, esposa de Robert, va ser la pianista ms virtuosa del segleXIX i tamb va compondre poloneses per a piano, lieder, un trio per a viol, violoncel ipiano, i un concert per a piano. Fanny Mendelsshon va aprendre composici musical

juntament amb el seu germ Flix, per tot i el seu talent, tant els seus pares com el seugerm li van prohibir que publiqus les seves obres. Noms nestrenava en reunions

musicals a casa. El seu marit, que era pintor, la va animar a compondre i ella va escriureunes 400 obres. Maria Szimanovska va ser primera pianista i compositora de la cort deSant Petesburg i mestra de Chopin. Tot i la gran vlua daquestes intrprets icompositores, el seu reconeixement social sempre va restar en un segon pla.

Un altre fet important del Romanticisme fou el naixement de la Musicologia,una nova cincia que intentava donar una explicaci cientfica i histrica de la msicade diferents llocs.

6.2.1. La Msica Romntica.

Els compositors romntics pretenen expressar els seus sentiments a travs de laseva msica. En el romanticisme, el sentiment predomina sobre la ra. En el si delRomanticisme hi ha dues tendncies: una ms extravertida i grandiloqent (Berlioz,Mendelssohn...) i una altra de ms intimista (Brahms, Schumann). No obstant aix, totses declaren admiradors i seguidors de Beethoven.

Alemanya s el pas capdavanter en msica instrumental romntica i Itlia enmsica vocal (pera).

Tamb cal destacar linters per lEdat Mitjana (deixa de ser considerada un

perode fosc de la Histria), pel folklore de cada pas (dna llum als nacionalismes) ipels pasos extics (per exemple, Espanya era considerada un pas extic per alsromntics). Cal dir tamb que el llenguatge musical romntic no s una reacci, sinuna evoluci del llenguatge clssic i els compositors el porten fins al lmit.

El Romanticisme musical es pot dividir en tres etapes, que marquen el seudesenvolupament al llarg del segle XIX. Aquestes etapes sn:

1. Romanticisme primerenc (1800-1830). El Romanticisme s unamanifestaci alemanya per excellncia, influda pel Romanticismeliterari alemany. Els personatges sn populars, i t molta importncia la

presncia de la natura i el bosc, la superstici i la creena en el mnsobrenatural o esotric. Per exemple, els lieder de Schubert expressenlesperit potic de lpoca amb tanta perfecci com la seva msicainstrumental. Tamb en aquesta poca trobem contrastos: a la msicatranscendental de Beethoven se li oposa la msica ms conservadora iartificiosa de Rossini.

2. Romanticisme ple (1830-1850). Fou introdut polticament per laRevoluci del Juliol de 1830, i es va convertir en un moviment culturaldabast europeu. El seu origen fou Pars (que va substituir a Viena),amb les seves nombroses fonts dinspiraci, especialment elRomanticisme literari francs. Per exemple, en aquesta etapa tenim la

Simfonia Fantstica de Berlioz, que reflecteix el nou esperit de lpoca.Tamb s lpoca dels grans virtuosos, com Paganini en el viol, o


4/33



4

Liszt en el piano. Es desenvolupen a ms, la mgia sonora de Chopin,la msica potica i ingeniosa de Schumann, el classicisme romntic deMendelssohn, lpera romntica de Wagner, i els xits operstics deMeyerbeer i Verdi.

3. Romanticisme tard (1850-1890). Coincideix polticament amb la

Revoluci de 1848. Desprs de la mort de Mendelssohn (1847), deChopin (1849) i de Schumann (1856), comena una nova poca ambelsPoemes Simfnics de Liszt (a partir del 1848), els drames musicalsde Wagner i les obres de maduresa de Verdi. Al mateix temps sorgeixuna generaci ms jove com Franck, Bruckner, Brahmsi daltres. sel prembul del que anomenarem Post-romanticisme.

La fi del segle, amb la generaci de Puccini, Mahler, Debussy i Strauss, marcales diferents tendncies que sorgeixen com a conseqncia de portar fins al lmit lesinnovacions romntiques. Per una banda sorgeix un nou estil, limpressionisme, moltrelacionat amb el simbolisme francs, i per laltra continuen alguns compositors que

podem considerar els darrers romntics o post-romntics. De totes maneres, la fi delRomanticisme s diferent segons cada moment i cada pas. Podem dir sense por aequivocar-nos, que aquest estil queda definitivament esgotat i acabat quan Schnberginventa latonalisme i esclata la I Guerra Mundial, lany 1914.

6.2.2. Caracterstiques generals de la Msica Romntica.

o Melodia:s leix vertebrador del llenguatge musical romntic i t un gran poderexpressiu. Per a aconseguir la mxima expressivitat, el compositor pot emprar

frases molt senzilles (darrel popular) o molt fantasioses (plenes descales i notesdornament). La frase clssica (regular i ben estructurada) desapareix en favor dela frase ms llarga i destructura ms lliure.

o Ritme:El ritme est al servei de lexpressivitat. s un ritme lliure i de vegadest una certa complexitat. Per aconseguir efectes dagitaci i dapassionamentsempren ritmes rpids i superposats (polirtmies).

o Harmonia: La msica romntica t un teixit harmnic ms dens i complex, ambfora modulacions(canvis descales o de tonalitats), cromatismes i dissonncies.Predomina el to menor i es converteix en smbol de lexpressi.

o Timbre o Instrumentaci: Predomina la msica instrumental sobre la vocal. Lamsica instrumental es considera la creaci ms sublim de lsser hum, per la

msica vocal es continua conreant donades les possibilitats expressives de laveu. Lorquestra va evolucionar tant que fins i tot va canviar la figura deldirector. A partir daquesta poca el director es va comenar a posar davant delsmsics i desquena al pblic, fent moviments amb els braos i amb el cos. Laimportncia temtica de les obres instrumentals, i el perfeccionament delsinstruments van fer ms complexa la tasca de la direcci dels conjuntsinstrumentals. Hi ha tamb molt sovint una interpretaci musical, instrumental ovocal, basada en el virtuosisme. Els intrprets instrumentals o vocalsaconsegueixen un domini espectacular de la seva tcnica i la utilitzen permeravellar el seu pblic.

o Textura: Conviuen les tres classes de textura polifnica: la monodiaacompanyada (emprada en el lied), lhomofnica i la contrapuntstica (lobra deJ.S.Bach s redescoberta per Mendelssohn i per Brahms).


5/33



5

o Forma: El compositor intenta fugir de les formes preestablertes, o les empranoms com a base, i crea formes ms lliures i obertes que li permeten deixarvolar la fantasia (Poema Simfnic, nocturn, impromptus...). Poden tenir unadurada curta o llarga.

o Dinmica: El compositor no deixa descriure tota classe dindicacions de

dinmica a la partitura. Aquestes afecten la intensitat (ff, pp, cresc...), el tempo(accel, rit, allegro con moto...), el carcter (apassionato, con brio...). Una de lesindicacions que a vegades no apareix escrita per que es feia molt sovint s el

rubato (de robar), que consisteix en accelerar o disminuir la velocitat (tempo) enalgun moment i recuperar-la tot seguit.

o Gnere: Predomina la msica profana per sobre de la religiosa. s lpocadaurada de la msica dramtica (pera), de la msica programtica (Poemasimfnic) i de la msicapura (Brahms).

Altres caracterstiques sn:

o La msica s ms propera al poble, donada la seva senzillesa meldica i perlorgen popular de moltes de les melodies.

o Sorgeix la msica nacionalista, per tant hi ha diferncia musical segons cadapas.

o Es produeix molta uni o fusi entre la msica i la poesia i la literatura. Perexemple, el lied s poesia musicada, els Poemes Simfnics o la MsicaProgramtica no sn ms que intents dexpressar musicalment argumentsliteraris descriptors de lpoca.

ACTIVITATS.

1. Com podrem definir, des del punt de vista socio-poltic, lpoca que correspon ambel Romanticisme?2. Quines sn les prioritats i ideals del moviment romntic?3. Com era lartista romntic?4. Com va ser el paper de la dona en la msica del Romanticisme?5. Quin perode abasta el moviment musical romntic?6. Quina relaci hi ha entre el nacionalisme i lexotisme i el moviment romntic?7. Quins pasos europeus sn els capdavanters de la msica romntica, i en quinsgneres van destacar cadascun?8. En quantes etapes podem dividir levoluci de la Msica Romntica? Explica-les

breument.9. Llegeix les caracterstiques de la Msica Romntica i intenta de trobar difernciesamb la msica del perode anterior, el Classicisme.


6/33



6

6.2.3. Les Formes Musicals del Romanticisme.

6.2.3.1. Les formes instrumentals

Els instruments, durant el Romanticisme, experimenten un grandesenvolupament tcnic (la flauta es construeix de metall, els instruments de vent-fustaincorporen el sistema de claus i els de vent-metall el sistema de pistons) .

Tamb hi ha un canvi en la consideraci social del compositor i, encara ms delsintrprets. Aquest fet determina que adquireixi gran importncia el virtuosismeinstrumental (especialment del piano i el viol).

1. La msica per a Piano solista:

El piano era linstrument de moda durant el segle XIX, linstrument romntic per

excellncia. En els salons de la burgesia destaca entre tots els instruments i t unaliteratura musical prpia molt important, perqu sadequa perfectament a lainterpretaci privada i la expressi individual del sentiment, que s un dels ideals delRomanticisme. Les formes dexpressi clssiques, com la improvisaci, la fantasia, elrond i la sonata, continuen utilitzant-se en aquest instrument. Per en el Romanticismeapareixen noves formes, normalment formes menors o de curta durada, queacompleixen la funci de proporcionar un repertori de petites peces lriques per a piano,un equivalent al lied, per en la msica instrumental.

Aquestes formes lliures i amb carcter similar a una improvisaci sn:

Balada: de carcter lric i melancnic, molt sovint basades en balades ocomposicions potiques de lpoca.

Impromptu: de carcter improvisat i lliure. Elegia: trista i melanclica. Intermezzo: petites obres per a piano, potser pensades per a omplir els

descansos dun concert, per en realitat no tenen una funci clara, perques podien interpretar en qualsevol moment.

Nocturn: de carcter intimista i sentimental. Barcarola: imita les canons dels gondolers, amb ritme ternari. Rapsdia: de carcter fantstic, basada en temes populars.

Preludi: obra de carcter ms o menys vehement. Mazurca: dansa dorigen polac, de ritme moderat i accent ternari, en laqual, de tant en tant saccentua el tercer temps.

Polca: dorigen txec, animada i dividida en seccions de 8 compassos. Polonesa: dansa dorigen polac de ritme majestus, i a vegades, guerrer. Vals: Dansa de ritme ternari, derivada del minuet, que va assolir molt

dxit en aquesta poca a tota Europa. Els valsos per a pianoconverteixen la dansa en msica per ser escoltada, estilitzada i elegant.

Estudis: Composicions lliures, sovint amb carcter virtuosstic, i ambintenci didctica, que els compositors composaven a fi de tractardeterminades dificultats dinterpretaci tcnica, adreades al pblic, per

amb una qualitat musical que les converteix en peces adequades per serinterpretades en concerts pblics.


7/33



7

Els compositors ms importants dobres per a piano sn: Franz Schubert, FelixMendelssohn, Frederik Chopin, Robert Schumann, Franz Liszt i JohannesBrahms, encara que la majoria de compositors daquesta poca van dedicarcomposicions a aquest instrument. A continuaci sexposa una breu ressenya biogrfica

sobre aquests compositors, i comprovars que tamb sn reconeguts per la seva obra peraltres gneres o agrupacions instrumentals.

o Schubert (1797-1828): la seva vida s parallela a la de Beethovenper en petit, fins i tot va morir prematurament, als 31 anys. Tinguprotectors i amics de taverna, xits, fracassos, amors frustrats, penrieseconmiques i malalties incurables que li amargaren la vida des de

jove. Va composar obres per a orquestra simfnica, msica de cambrai tamb lieds, que sn molt valorats actualment i es consideren obresinsuperables. En la seva msica per a piano va preparar el cam perlarribada de Chopin i Schumann. Aquestes obres de piano sn gaireb

perfectes i tenen una lnia meldica plena de bellesa i senzillesapotica. Sn molt coneguts els seus Impromptus i els Moments

Musicals.

o Mendelssohn (1809-1847): Era fill duna famlia jueva molt culta irica. No va tenir cap problema per dedicar-se exclusivament a lamsica. Era de carcter simptic i amable. Tenia el do de gents i eraamant de la famlia. Va participar de manera important en elredescobriment de lobra de J.S.Bach, especialment de la seva Passisegons St.Mateu. La msica de Mendelssohn s serena i extravertida.Representa la felicitat, lharmonia i la perfecci de forma. Aquest fet faque sel consideri un compositor romntic de tarann molt clss ic, o,com alg ha dit, el ms clssic dels romntics. Malgrat que no eraun personatge revolucionari, va crear per a piano les canons sense textRomances sense paraules. No creia en la msica programtica i deiaque La msica pot comunicar el que cap paraula no pot dir: Allinexplicable.

o Chopin (1810-1849): Entre els romntics s el compositor de pianoms conegut. Tingu una infantesa feli i des de ben jove fou ajudatper a fer-se conixer com a concertista i compositor. Tenia un fsic

molt malalts i delicat. Mor de tuberculosi als 39 anys. Tingu unavida amorosa fora intensa malgrat no haver-se unit mai definitivamentamb una dona. Gaireb tota la seva msica s per a piano sol. Ell dona aquest instrument el pensament esttic romntic definitiu. La msica,rica en matisos, s duna tendresa, nostlgia i fantasia insuperables. Nova fer mai msica programtica, sin que deixava lliure labstracciinterna. Per aix els ttols de les seves obres sn els de les FormesMusicals menors. Chopin va ampliar el nocturn i va fer valsos imasurques daudici, impossibles de ballar per la seva complicadapolirtmia. Quan calia era molt viril i patritic, com en les seves

poloneses. Totes aquestes coses el fan lautor del piano romntic ms

estimat per loient en general.


8/33



8

o Schumann (1810-1856): Era un personatge amable, afectus, lleial iun pl precipitat en la seva generositat. Per tenia una malaltia mentalhereditria que sagreuj quan hagu dinterrompre la vida deconcertista de piano a causa dun mal en un dit de la m dreta. Mor als46 anys en un sanatori mental. Sel considera el ms gran mestre de la

msica de cambra i de msica simfnica entre Beethoven i Brahms. Enles obres orquestrals fa servir les formes musicals clssiques, per en laseva obra pianstica va compondre peces lliures, amb harmonies moltoriginals i una expressivitat molt elevada. Tota la seva msica semotiva, ntima i meditativa, per aix tamb fou un mestre del lied. Ellsempre deia que sentia lorquestra en el piano, la qual cosa s evidentquan escoltem les seves peces pianstiques.

o Liszt (1811-1886): Encara ara sel considera un dels ms granspianistes de la histria. Tenia una personalitat complexa: de vegades esmostrava geners amb altres msics, per daltres es mostrava

arrogant. El seu carcter mund feia que li agrads estar envoltat degent jove i sser-ne la figura central. Era una barreja de mundanitat ireligiositat. Don una amplitud i caire diferent al piano: gran,impressionant i espectacular, tot i no desenvolupar els temes, sin msaviat fent frases curtes que se succeen. De vegades, presenta unleitmotiv que va transformant, en un procs que ell mateix va anomenarmetamorfosi. Ajud a obrir les portes de limpressionisme mitjanantuna harmonia densa i un cromatisme molt influenciat per Wagner. Lesobres pianstiques ms conegudes de Liszt sn Anes de pelerinage(Anys de pelegrinatge), una collecci de peces inspirades en diferentsindrets dEuropa que va visitar, i els seus Vint-i-quatre Estudis,(anomenats Estudis dExecuci Transcendental), que qualsevolestudiant de piano ha dinterpretar a fi de poder ser considerat unvirtus del piano.

o Brahms (1833-1897) : Va passar desapercebut fins als 20 anys finsque Schumann en va parlar a la revista Neue Zeischrift fr Musik(Nova gaceta musical), la qual dirig durant deu anys. De jove era moltsimptic i estimava els nens, per per la infantesa desgraciada quepass, per haver estat msic de taverna durant molts anys i per haverestat molt atacat per altres compositors, de gran es fu solitari, sever i

poc sociable malgrat el seu carcter bondads. Brahms s laculminaci del Romanticisme establert per Beethoven i basat en lesformes musicals clssiques. s el primer a igualar-lo dins el taranntotalment germnic. Brahms admirava tant Beethoven que deia: Queels altres facin el que vulguin, el meu mestre s Beethoven. Les sevesquatre simfonies sn les obres ms representatives de lart simfnicalemany. Brahms s la sntesi de la msica de la seva poca i de moltade lanterior, per aix hom considera aquesta msica com unaanticipaci de certes tendncies de lanomenat postromanticisme. En lamsica de cambra, que va superar tots els de la seva poca, Brahmsfou hereu de Schumann. De Beethoven va agafar la solidesa

arquitectnica musical, de Schubert la inspiraci popular de molts delsseus liederi de J.S.Bach el seu contrapuntisme. De fet, sovint es parla


9/33



9

de les tres grans Bs alemanyes: Bach, Beethoven i Brahms. En lamsica destil popular va composar dos cicles de canons per a veu ipiano, 18 valsos amorosos (liebesliederwalzer), per a veus i dos pianosi 11 canons gitanes (Zigeunelieder). Molta de la seva msica popularest impregnada del tarann hongars, donada la seva relaci amb els

zngars a les tavernes demostrant aix el lligam de la saviesa popularamb la de gran alada.

2. La msica per a orquestra.

Lorquestra simfnica va assolir molta importncia i es va establir com ainstrument musical. Amb lorquestra, el compositor romntic podia aconseguirsonoritats i sensacions grandioses. Hctor Berlioz (1803-1869) va ser el seu impulsor iva augmentar-ne el nombre dinstruments.

Berlioz fou un msic francs que va passar infinitat de problemes degut a la

incomprensi dels qui lenvoltaven. Ja de petit el seu pare no li permetia estudiarmsica. Va ser un msic molt admirat per Wagner i Liszt, per tamb molt detractat,pels seus atreviments orquestrals i de composici, per Cherubini i Rossini, compositorsms aviat conservadors. Ell va treballar en lampliaci de lorquestra i en canviar imillorar els aspectes tmbrics (color)de lorquestra, i va escriure per aquest motiu el seuGrand trait dinstrumentation et dorchestration modernes. Veiem les sevesintencions artstiques especialment en el romanticisme exaltat del rquiem Grandemesse des morts (Missa solemne de difunts) i en el seu Te Deum. Berlioz s el msdestacat dels simfonistes francesos, encara que en cap de les seves simfonies es vasubjectar a les formes clssiques; s el pare de la instrumentaci moderna. Les sevesinfluncies musicals sn, inicialment, Beethoven, per aviat se napart i cre el seupropi cam, i va arribar a influir ell mateix a Liszt i Wagner, especialment en la sevaSymphonie Fantastique: pisode de la vie dun artiste, no solament pel contingutavanadssim orquestral, sin pel descriptiu.

La complexitat creixent de les partitures orquestrals fa que la figura del directordorquestra sigui cada vegada ms necessria. El pioner que estableix el paper deldirector com a artista interpretatiu s Hans von Blow (compositor, editor, pianista idirector dorquestra alemany que va estudiar amb Wagner i Liszt).

2.1. La simfonia romntica.

Durant el romanticisme, les formes musicals es van allunyant de la seva rgidaestructura anterior i de tot model preestablert. La forma predilecta els compositorsromntics s la simfonia. Desprs de Beethoven, Schubert el segueix en importncia.

Schubert va compondre nou simfonies, tot i que lOctava no la va acabarSimfonia inacabada). Destaca per la seva gran riquesa meldica.

Schumannva compondre 4 simfonies seguint lestil de Beethoven.

Brahms tamb en va compondre 4, i en elles va renovar el llenguatge harmnic i

tmbric.


10/33


11/33



11

2.3. Altres formes simfniques

A ms de la Simfonia i el Poema Simfnic, durant aquest perode tamb es vacomposar altres obres per a orquestra simfnica, com lObertura, les Suites Orquestralsi laMsica de Ballet.

Lobertura, tradicionalment amb forma allegro de sonata, pren en aquestperode lestructura dobertura programtica. Es tracta duna pea breu, relativament,colorista i descriptiva, que sinterpretava en aconteixements especials, cominauguracions dedificis i monuments, i tamb en concerts.

La Suite Orquestral va rebre un nou impuls en la segona meitat del segle XIXamb linters historicista, el nou classicisme i linters pel nacionalisme. Hicoincideixen elements barrocs i elements folklrics. Sovint es basen en elementsextramusicals, com narracions, llegendes o daltres obres dramtiques.

LaMsica de Balletva ser ampliada durant el Romanticisme de 3 a 4 o 5 actes.Es tractava de danses tpiques (valsos, polques), acompanyaments propis de dansa (pasde deux, de trois, etc), i ms tard amb contingut programtic. Frana i Rssia vandesenvolupar una rica tradici de ballet, especialment amb el coregraf francsM.Petipa i els contes de fades de Tchaikovsky, com El Llac dels Cignes, la Belladorment, Trencanous, etc.

2.4. La Msica de Cambra.

La msica de cambra, malgrat que no era tan espectacular com la gran msica(pera i msica simfnica), va ocupar un lloc permanent en la vida diria de la burgesia,concerts privats i audicions pbliques. Pretenia establir una cultura musical quecomuniqus un contingut purament hum mitjanant la tradici viva i amb exignciesde mxima qualitat. Per aquest motiu la msica de cambra plantejava grans exigncies alintrpret i a loient. Calia tenir un sentit lric i potic, estar preparat per estimar lamsica absoluta o pura, captar de manera conscient o inconscient les subtils estructures iexperimentar la sensaci de recolliment.

Beethoven va imposar a principis del segle XIX les seves pautes per la msicade cambra. La msica de cambra amb piano va ocupar el lloc que el quartet de cordahavia ocupat durant el Classicisme. En el perode romntic es preferien els contrastos de

carcter, les possibilitats virtuosstiques i concertants i la personalitat del piano i elsinstruments de corda per assolir nous horitzons amb una gran varietat de formes iexpressions.

Un exemple molt conegut s el Quintet La Truita, en La Major, D.667, deSchubert, per viol, viola, violoncel, contrabaix i piano, basat en un lied tamb delmateix nom del mateix compositor.

Hi havia una gran quantitat de msica de cambra per instruments de corda ambpiano, perqu sembla que hi havia molta demanda daquest tipus de msica, convertidagaireb en una moda. Tots els compositors de msica per piano van composar obres per

aquest tipus de conjunts.


12/33



12

Brahms, ja en la segona meitat del segle, va donar a la msica de cambra unaaltra dimensi, ms profunda i densa.

Tamb es van composar durant aquest perode Quartets, Quintets i Sextetsnoms de corda, i msica de cambra per a instruments de vent i piano ( duets, trios,

quartets, quintets, sextets, septets, octets, nonets). Algunes daquestes obres reben elnom de Sonata, seguint amb el model clssic daquesta forma, per amb el carcter icontingut propis del moviment romntic.

ACTIVITATS.

1. Completa la segent taula, referida a les Formes Instrumentals del Romanticisme.

Formes Instrumentals del RomanticismeMsica per a piano solista Msica per a orquestra Msica de cambra

2. Quin dels compositors esmentats en aquest apartat va tenir un paper important en elredescubriment de la msica de J.S.Bach?3. Quin compositor es va especialitzar sobretot en la msica per a piano i en peces decurta durada, o formes menors?4. Quin compositor es caracteritzava per ser ms aviat clssic en les seves obresorquestrals, a cam entre Beethoven i Brahms, i en canvi, ms aviat romntic en lallibertat amb qu composava peces per a piano solista?5. Qui va ser un pianista i compositor grandiloqent i espectacular que va anticipar-se alimpressionisme i que va influir tamb en la msica de Wagner?6. Quines sn les aportacions musicals de Brahms al Romanticisme, i quines van ser lesseves principals influncies?7. Qu s la Msica Programtica?8. Qui s el primer compositor que, tot i no anomenant-les per aquest nom, va inaugurar

el gnere del Poema Simfnic? Amb quina obra va iniciar aquest cam?9. Qu s un Poema Simfnic?10. Quina agrupaci instrumental va substituir en les preferncies del pblic el quartetde corda durant el Romanticisme?


13/33



13

6.2.3.2. Les Formes Vocals.

La veu s un dels instruments predilectes del romanticisme. Per una banda,perqu amb la veu poden expressar-se sentiments ntims i individuals de manera molt

plena. Per laltra, perqu permet una uni estreta entre msica i text literari.

La msica vocal profana.

Les formesvocals profanes del Romanticisme sn elLiedi lpera.

El lied.

Lied(en plural lieder) en alemany significa can de recital, una canen la qual la melodia cantada per una veu, lacompanyament del piano ila lletra formen un tot indissoluble. Els compositors partien de textos

potics en alemany de poetes romntics i de canons tradicionals. Elslieder sinterpretaven en les cases, amb acompanyament de piano oguitarra, entre amics i familiars, molt rarament en una sala de concerts.Aix reflecteix el seu carcter intimista.

La melodia romntica no t lleis ni regles, s lexpressi pura delsentiment; amb tot, hi podem entreveure en alguns moments aquestesformes o estructures:

1. Lied estrfic: s la ms senzilla. Una mateixa msica per adiverses estrofes del text: A-A-A...

2. Lied ternari: s la forma tpica. Tres estrofes (la primera i latercera amb diferent lletra): A-B-A

3. Lied rond: T lesquema A-B-A-C-A4. Lied desenvolupat:La melodia i lacompanyament sn sempre

nous, seguint lacci (fins a arribar a lescena dramtica,clmax); la unitat musical sassoleix mitjanant el to del conjunti tamb per lexistncia de motius (idees musicals breus)recurrents.

Lautor ms important de lieders, sens dubte, Schubert, que en vaescriure ms de 600, entre els quals destaquen els cicles La bella

molinera i Viatge dhivern. Altres compositors importants snSchumann (amb les col.leccionsAmor i vida duna dona iAmor dePoeta), Brahms, que sovint sinspira en msiques tradicionals, i HugoWolf.

A part del liedalemany, daltres pasos europeus van desenvolupar el gnere dela can lrica de concert, especialment Rssia, amb trets moderns i realistes i un certcaire folklric, i Frana, en les seves Chansons, que van conrear compositors de latalla de Berlioz, Meyerbeer, David, Massenet, Gounod, Bizet, Delibes, Frank, Lalo,Saint-Sans i Gabriel Faur una mica ms tard. En el post-romanticisme esdesenvolupa molt elLied Simfnic, obra solista o per agrupaci vocal petita basada encicles de canons amb acompanyament duna orquestra simfnica (La can de laTerra, de Gustav Mahler)


14/33



14

Lpera romntica.

Lpera era lespectacle preferitde la burgesia del segle XIX, perquexpressava de manera extraordinria els ideals romntics. Els temesmitolgics van quedar del tot descartats i els arguments es basaven en

histries damor (de lpera buffa) o en adaptacions teatrals de qualitat.

Per entendre el desenvolupament daquest gnere musical durant el segleXIX hem destudiar lpera als tres pasos ms importants des del puntde vista musical en aquest perode: Itlia, Alemanya i Frana.

1. Lpera a Itlia

Lpera italiana havia perdut, a finals del segle XVIII, el seu predomini aEuropa enfront de lpera comique i la Grand opra franceses, per a

comenaments del segle XIX va adquirir un nou impuls, especialmentamb lpera buffa. Aquest tipus dpera es va extingir, per, ambDonizetti. En canvi, va sorgir la gran pera seriosa amb temes dramticsprocedents de la literatura (Shakespeare, Schiller) i la realitat (verisme).Aix doncs, tenim que dins lpera italiana se succeeixen i coexisteixentres corrents: lpera buffa, el bel canto i el verisme.

El pas del Classicisme al Romanticisme el devem a Rossini, per s ambels belcantistes Vicenzo Bellini i Gaetano Donizetti que entrem de pleen el Romanticisme.

En aquesta poca el fet vocal interessa ms que qualsevol altraconsideraci, cosa que va en contra duna de les parts de la reforma deGluck.

El bel canto es basa en el virtuosisme vocal i en un gran sentit meldic.De G.Rossinisn famoses les obertures de les seves peres per ls delcrescendo i els solos dels instruments de vent. De la seva obra destaquenEl Barber de Sevilla (pera cmica) i Guillem Tell (pera dramtica).Tamb destaquen V.Bellini (Norma) i G.Donizetti (LElisir dAmore).

El verisme pretn exposar la veritat de la realitat, amb arguments i

personatges de classe social baixa, amb els quals es descriuen lesemocions ms primries, apassionades, sovint portades al lmit(malalties, assassinats...). Podem dir que es tracta de ladaptaci delrealisme i el naturalisme literaris. El naturalisme literari preteniapresentar el mn de manera realista, sense illusi ni idealitzaciromntiques, fins i tot amb un punt de crtica social. La msica verista

pretenia reflectir aquest tipus de realitats des dun punt de vista dramtic.Molt sovint hi havia un inici brusc i buscava provocar impactes en elpblic, sovint amb tpics. En el verisme la msica es subordina al serveide la representaci dels processos interns (psicolgics) i externs. Entreels seus representants destaquen P.Mascagni (Cavalleria rusticana),

Amilcare Ponchielli (La Gioconda), Ruggiero Leoncavallo (Pagliaci).


15/33



15

G.Puccini passa pel verisme per tamb conjuga en les seves peres ellirisme i altes exigncies musicals (La Bohme, Madame Butterfly,Turandot, Tosca...). De fet, Puccini va ms enll del verisme i esconverteix en el ms clar representant del Fin de Sicle.

G.Verdi s el principal representant de lpera italiana, seguidor delbelcantisme (Nabucco), del verisme (La Traviata, Rigoletto, IlTrovatore), fins arribar als grans drames de final de segle(Aida, Otello). Verdi es va distanciar a propsit del verisme: retratarall veritable pot ser convenient. Per aleshores s una fotografia, nouna pintura ni un art.

Verdi era senzill i noble per naturalesa, per tamb es mostrava sovint brusc iesquerp. Quasi sempre tingu greus problemes econmics, socials, poltics ifamiliars. Era molt nacionalista. La seva 3a pera, Nabucco, en la que esretratava la misria i lalliberament dels hebreus sota el regnat del rei babilnic

Nacubodonosor, es va convertir, en realitat, en un reflex del movimentdalliberament dItlia. El cor desclaus Va pensiero sullali dorate es vaconvertir en una mena dhimne nacional. El nom de Verdi apareix com unsmbol revolucionari: VERDI equival a Vittorio Emanuele Re DItalia. Aixel port a trobar-se al centre de la insurrecci del 1848 contra locupaciaustraca de part dItlia i a lluitar en la segona guerra de la independnciaitaliana del 1859 (guerra de Sardenya i ustria). Tot aix fa que la seva vidasigui parallela a la de Wagner. Tots dos autors sesforaven a crear un teatrepurament nacionalista del seu pas al mateix segle XIX i amb la idea de la sevaunificaci poltica. Tots dos estigueren a la vegada molt compromesospolticament.

Les caracterstiques ms importants de la seva obra sn:

Redu drsticament els moments elegacs de contemplaci lnguida iabstracta, afavorint lenergia dramtica, totalment diferent a la de Bellini,per exemple.

Es preocup molt de la psicologia i carcter dels personatges dinslambient en el qual transcorre lobra.

El valor de la paraula est reforat per lorquestra. Va donar el marc especfic a la veu de barton, que anteriorment no

estava del tot diferenciada de la de baix. Les melodies senllacen successivament. Daquesta manera preteniaacabar amb els aplaudiments dins dun mateix acte i donar moltaimportncia a lunitat dramtica.

les antigues formes (recitatius, aria, concertants i cors) es converteixen,ms enll dels grans finals progressius, en escenes musicals amb formesexclusivament musicals, com els cantabiles, cabalettas i romances.

Verdi es vei obligat a escriure peres amb molta rapidesa, ja que la sevapopularitat fu que els empresaris li ho demanessin. Per aquesta ra de vegadessinclinava cap a la composici fcil i intranscendent. Aquesta actitud canvi a

partir de la seva pera Macbeth, en la que ja va reflectir un inters creixent en elsgrans clssics com a font dinspiraci argumental.


16/33



16

En lpera de Verdino saprecia la influncia de Wagner. De fet, Verdi sempreva veure en el germanisme un perill envers la msica italiana. Verdi va seguir unaltre cam envers el dramatisme, amb alguna influncia de la Grand Opra ambels seus grans cors i escenes collectives.

2. Lpera a Alemanya.

Lpera plenament romntica alemanya comena amb Karl Maria von Weber(Eutin, Slesvig-Holstein. Alemanya 1786-Londres 1826). La seva msica sdinfluncia italiana, tanmateix procura donar-li un caire alemany.

En ell conflueixen els anhels romntics damor a la ptria i a la naturalesa. peraix se serveix de llegendes nacionals i la seva msica t molt de caire popular.

Weber intent amalgamar les arts, cosa que aconseguWagner ms tard. Tambamb les dissonncies i el color orquestral obr el cam a Berlioz i de rebot alGrup dels cinc i a limpressionisme. Tot aix ho veiem en la seva pera dems qualitat i popularitat, Der Freischtz (El caador furtiu). La genialitat deWeber rau en qu vivint durant el primer Romanticisme ell ja ho s totalment i,a ms, obre les portes a tendncies posteriors a la seva poca.

Wagner s un geni personal tan prodigis que difcilment sel pot classificar, jaque trenca tots els motlles anteriors. Tot pertanyent cronolgicament a lpoca del pleRomanticisme (2a etapa), no el podem catalogar noms com a romntic, ja que super laseva concepci musical i senlair cap a cotes sublims. Per aix, quan escoltem els seuspassatges ms caracterstics, hi sentim la superaci del pur romanticisme hum.

Ell no fou solament revolucionari en la msica, sin tamb en els queferspoltics, socials i amorosos. Per aix, fou quasi venerat i despietadament combatut. Lesopinions sobre Wagner sn variadssimes i contradictries. s considerat per molts, comun dels genis ms nobles de la raa humana, per no obstant aix, encara avui dia moltsdubten de la seva noblesa.

Es considerava un Enviat per a la seva obra, i no dubtava a utilitzar qualsevolmanera, ms o menys ortodoxa, per aconseguir els mitjans per a portar-la a terme.

Era autosuficient i no li importava massa la opini que poguessin tenir dell. Era

un gran nacionalista i revolucionari. Es consagr plenament a aquests ideals, tant en lamsica com en la vida civil. Per aix no dubt a posar-se al cant dels revolucionaris enla revolta de Dresden del 1849, per a la unificaci dels territoris alemanys; hi arrib aescriure virulents articles i a lluitar a les barricades.

Tenia una fora de voluntat extraordinria. En poques de grans problemesfinancers i morals componia sense treva les seves grans obres.

Cercava amb emoci anhels de grans ideals i experincies profundes icommovedores. Va poder per aix gaudir de fora passions amoroses sense importar-lila seva licitud. Tenia un coneixement filosfic, religis, histric i esotric molt gran.

Aix feia que a part dels seus ideals com a home, estigus i es considers enlairat per la


17/33



17

fora espiritual. Potser per aquesta ra o per vanitat deia: El mn em deu el quenecessito.

La revoluci wagneriana: EL Gesamtkuntswerk o ArtTotal.

La imponent obra de Wagner obre el cam cap a una nova concepci esttica,orquestral, vocal, harmnica, meldica, etc., sense apartar-se prcticament gens delpera, cosa que el fa el ms gran reformador daquest gnere, ja que si b les reformesde Monteverdi i Gluck anaren pel mateix cam de les dels seus temps, Wagner obrper primera vegada uns nous camins fins i tot a la msica no escnica.

Wagner, que coneixia b la mitologia, la filosofia i la histria europees, compaginde tal manera aquestes matries que conjuntament amb els aspectes esotrics que elldominava, en fu una unitat al servei de la redempci de lhome i tamb de la unificacidels petits regnes alemanys en un sol estat. Per tant, el trobem treballant en una tasca

ensems espiritual i poltica.

Aquest msic, poeta, filsof, revolucionari, burgs, idealista i treballador incansable,aconsegu mitjanant tota aquesta amalgama de coneixements la seva nova concepcimusical: el Gesamtkuntwerk o Art Total. Escrivia ell mateix els libretos ambarguments sobre la mitologia germnica i amb un llenguatge musical basat en els canvisde to i els cromatisme. Entre les seves peres ms importants destaquen El vaixell

fantasma, Tannhuser, Lohengrin, Tristany i Isolda. Per representar la tetralogia deWagner Lanell dels Nibelungs (Lor del Rin, La valquiria, Siegfried i El capvespredels dus) va caldre un teatre especial, que Lluis II, rei de Baviera, va fer construir aBayreuth.

La reforma musical de Wagner t les segents caracterstiques:

Leitmotiv: s un curt disseny meldic o rtmic que Wagner associa alspersonatges o idees. Daquesta manera aconsegueix estats emocionals opsicolgics profunds en diferents moments de lobra, que sn donats perla seva propietat de projectar el pensament cap al passat i el futur. Elleitmotiv est sotms a canvis de ritme, dintensitat, de so, de timbre, etc.Ell lanomenava: imatges potico-musicals.

Melodia infinita: Una de les seves grans revolucions s la de prescindir

de lesquema operstic tpic format per recitatius i ries per la demelodia continuada o declamaci musical. aix fa que lpera tingui unacontinutat ininterrompuda, s impossible de fragmentar-ne els actes,malgrat els punts culminants que hi pugui haver. En aquesta melodiainfinita hi est immers el leitmotiv o els diversos leitmotiv que anemsentint en el transcurs de lobra.

Tractament de les veus humanes: Aquesta s una altra de les sevesgrans revolucions. Aix com lesquema operstic de sempre fa quelorquestra estigui al servei de la melodia del cantant, Wagner fa que laveu humana tingui la mateixa categoria que linstrument musical, demanera que lorquestra i les veus humanes troben la unitat musical

mitjanant la melodia infinita i els seus leitmotiv.


18/33



18

Ampliaci de lorquestra: La magnificncia de lpera wagneriana abase de loriginalitat intrnseca de les seves novetats musicals, delsdecorats i de largument, fu que es veis obligat a ampliar lorquestra.Fins i tot invent la tuba wagneriana que era una espcie diferent detrompa.

3. Lpera a Frana.

Lpera francesa est basada en elements de gran espectacularitat ipompa. Destaquen Meyerbeer, Gounod i Bizet (Carmen). A finals de segleneix lopereta (gnere menor inspirat en lopera buffa) amb temes lleugers ifrvols, que combina parts parlades amb parts cantades. El principal representants Offenbach (Els contes de Hoffmann).

La msica vocal religiosa.

No tota la msica sacra daquesta poca sinterpreta a lesglsia. Moltscompositors la pensen per a la sala de concerts. Es tracta de mostrar unareligiositat humana, de carcter universal.

Sescriuen misses (Bruckner, Schubert), rquiems (Brahms,Schumann, Verdi) i oratoris (Mendelssohn, Liszt i Berlioz).

ACTIVITATS:

1. Quines sn les formes vocals profanes del Romanticisme?2. Qu s unLied?3. Quines estructures acostumen a tenir els liederromntics?4. Quins compositors de lpoca van composar lieder?5. Quins sn els estils dpera italiana que van aparixer durant el segle XIX? Explicales caracterstiques de cada un daquest estil.6. Esmenta els principals compositors dpera italiana associant-los a lestil que vanconrear cada un dells.7. Quines sn les aportacions de Verdi al gnere operstic?8. Quines sn les aportacions de Wagner a lpera alemanya?

9. Quins sn els principals compositors dpera francesa?10. Quines sn les formes vocals religioses del Romanticisme?


19/33



19

Activitat Comentari de Text comparatiu

11. Llegeix aquests textos amb atenci i utilitzals com a base per comparar la revolucioperstica wagneriana amb la pera romntica de Verdi.

La obra de Wagner constituye la encarnacin de la pera neorromn tica,cuyo camino haban preparado Weber, Marschner, Spontini, Meyerbeer, y muchos ms.Pero no debemos olvidar nunca que, a pesar de esta preparacin y a pesar de queWagner sigui el camino marcado, sus peras pronto fueron una obra de arte de unaespecie distinta. (...) Con razn l no se tena por un msico a secas, sino por unmsico-dramaturgo, por una combinacin, o la culminacin de la mezcla entre

Beethoven y Shakespeare. Y como, tambin con razn, l pensaba que dichacombinacin era todopoderosamente sublime y nica, consideraba a su pas, y tal vezal mundo entero, como los receptores de este mensaje filosfico y artstico. (...)Fue unode los revolucionarios que conscientemente se puso frente al mundo, un poltico deestado de las artes que quera conquistar el mundo. Pensando en los medios para llevara cabo su conquista, le pareci que el modo ms eficaz era el drama con msica. Porconsiguiente, se convirti en compositor, y fue el primero que utiliz la msica comomedio para influir, cautivar, intoxicar y conquistar

Y el caso es que Wagner y Verdi slo tenan una cosa en comn: el sercontemporneos. (...) Verdi consideraba el veredicto popular sobre sus obras como unaespecie de juicio divino, y soportaba el fracaso con ecuanimidad. (...) No fue en modoalguno un revolucionario, se limit a proseguir la obra de Rossini, Bellini ysobretodo de Donizetti. Como este, fue un compositor popular que dependa y seapoyaba en el aplauso de su patria. (...) Vigilaba apasionadamente para preservar la

pureza del carcter italiano dentro del arte. (...) No quera fundamentar su arte, sumsica, en otros presupuestos que no fueran la sinceridad de sus sentimientos y lafranqueza o fidelidad de la expresin meldica. (...) Esta bsqueda de la simplicidad, lanaturalidad y la verdad explica la esencia de su forma operstica, que es lo ms opuestaa la pera orquestal, que culmina en la voz humana y jams permite al elementoorquestal adquirir proporciones sinfnicas, que conserva las formas cerradas y evitala melodia ilimitada, que slo toma en consideracin a los hombres y atiende slo alos impulsos humanos.

(Alfred Enstein: La msica en la poca romntica)


20/33



20

6.3. EL NACIONALISME MUSICAL.

A la segona meitat del segle XIX es van anar intensificant els sentimentsnacionalistes impulsats per la burgesia, que pretenia formar estats lliberals independentsdels grans imperis que dominaven Europa (unificacions dAlemanya i dItlia).

Amb el nacionalisme es produeix una recerca dels valors essencials de cadapoble, sobretot de les seves formes dexpressi, les tradicions i la cultura popular.Aquestes donaren com a fruit laparici del nacionalisme musical a mitjan segle XIX.

Leclosi del nacionalisme tindr una importncia capdal en la histria de lamsica culta, ja que en resultar molt influenciada. I al seu torn, la msica popular, fonti inspiraci del romanticisme musical, es veur transformada per la incorporaci denous instruments, el naixement del ballet modern (Rssia), la realitzaci destudisfolklrics musicals, etc.

El nacionalisme sestn rpidament per Europa, sobretot en pasos que, fins alRomanticisme, havien restat al marge dels moviments culturals dominants (pasossituats als extrems dEuropa: Espanya, Rssia, Finlndia, Noruega, Hongria...).

La msica nacionalista s el moviment musical que sorgeix a la segona meitatdel segle XIX i que busca lessncia del poble en la riquesa meldica (escales, melodiespopulars), rtmica (danses) i en les llegendes del folklore i la llengua prpies de cadacultura.

EL Nacionalisme musical es pot dividir en dues etapes o perodes:

1. 1r Nacionalisme (1850-1900): Msica inspirada en el folklore. Apareixentres grans escoles: la russa, la bohmia i lescandinava.2. 2n Nacionalisme (1900-1950): Ms que la inspiraci directa en la msicapopular, se cerca la seva essncia. Escola hongaresa i Escola espanyola.

6.3.1. LEscola Nacionalista Russa.

La primera escola nacionalista musical sorgeix a Rssia i pren com a punt departida lobra de Glinka Una vida pel Tsar (1836).

Mihail Glinkava ser el primer de recollir lextens i variat folklore rus, amb elqual va produir les seves obres. Aquesta manera descriure a partir del folklore influiren els msics posteriors, especialment en el Grup dels Cinc, que suposen la lnia mspura del nacionalisme, i que construiran un llenguatge musical molt ric.

El Grup dels Cinc estava composat per Alexander Borodn (1833-1887),Modest Mussorgsky (1839-1881), Csar Cui (1835-1918), Mili Balkirev (1837-1910) i Rimski-Korsakov (1844-1908).

Sintetitzant molt, hom pot dir que Borodin s la poesia, Mssorgsky la fora,

Balkirev el nervi, Cui la veu i Rimski-Korsakov la fecunditat


21/33



21

Borodin t fora obres de gust oriental, cosa que s corrent en la msicanacionalista russa. La seva msica s essencialment orquestral. Entre les seves obressn molt populars A les estepes de lsia central i la Simfonia nm.2 en si menor.Noms escrigu una pera: El prncep Igor, que deix incompleta.

El ms original, genial i revolucionari del grup s Mssorgsky, tant s aix quefins i tot influ en limpressionista Debussy. La seva msica reflecteix b la sevapersonalitat: s impetuosa, primitiva i espontnia. Sn famoses moltes de les sevesobres instrumentals, i tamb s molt important la seva contribuci a lpera, en la qualhi ha recitatius meldics duna gran fora expressiva i cors duna grandesa insuperable.Aquest gnere el culmina amb lpera Bors Godunov. Sn molt apreciades les sevesobres orquestrals Una nit a la muntanya pelada o Quadres duna exposici.

Balkirev, que era lnima del Grup, fou lorientador dels altres quatre fins quese nindependitz. La seva fantasia orientalIslamei, per a piano, t molta importncia enles directrius de la msica nacionalista russa. El poema simfnic Tamara tamb va

influir molt en els compositors occidentals del segle XX.

El litu Cui, fill de mare lituana i de pare francs, oficial de lexrcit deNapole, s el menys nacionalista del Grup i el de menys vlua. Va composar una peraanomenada El presoner del Caucas.

Rimski-Korsakov fou el ms preparat tcnicament i el que t la msica msmplia i variada del Grup. Per aix revis, orquestr i acab molta msica dels seuscol.legues. Rssia deu a Rimski-Korsakov el poema simfnic i la simfonia russa i engran part el color orquestral rus tan caracterstic. Ell s hereu de lorquestraci deBerlioz, que perfecciona i completa. Fa servir amb perfecci els instruments de ventcom a solistes, els gongs, les campanes, etc., amb gran impregnaci oriental. On mscimeja s en lpera El gall dor, que deix incompleta. Sn tamb dell les obressegents: Caprici Espanyol, Schhrazade,La gran pasqua russa, i lperaLa nvia delTsar.

Cal fer especial menci del gran compositor rus Piotr Txaikovski (1840-1893),que tot i no seguir les directrius del Grup dels Cinc, ja que fins i tot shi enfront, per laseva intenci de fer una msica de carcter ms aviat internacional, tamb s netament iinequvocament rus en molta de la seva msica, en les seves melodies, en la seva

profunditat i dramatisme i en els ritmes dalgunes danses dels seus coneguts ballets.

6.3.2. LEscola Nacionalista Hongaresa.

A Hongria hi havia una gran tradici musical. Si recordes lpoca clssica, elsprnceps hongaresos Esterhazy ja van patrocinar msics vienesos, com F.J.Haydn. Enaquest pas han conviscut diferents tnies (hongaresa, gitana i turca) que han deixat,cadascuna, la seva forma particular de folklore. La msica daquesta escola escaracteritza per una preponderncia del ritme (ressaltat per la percussi) i per lainestabilitat tonalperqu es basa en lharmonia modal o basada en els modes.

Els msics que van portar a terme el nacionalisme hongars van ser Zoltan

Kodly (1882-1967) i Bla Bartok (1881-1945), que es van dedicar a estudiar el


22/33



22

folklore del seu pas i daltres pasos vens, i van descobrir escales especials, com lapentatnica (5 tons o 5 notes) i ritmes diferents.

6.3.3. Escola Nacionalista Bohmia (actual Txquia)

Els msics bohemis daquesta poca adopten el lema pel cant sarriba al cor; pel cor,a la ptria.

Bedrich Smetana (1824-1884) s un dels fundadors daquesta escola. Enla seva obra utilitza canons i danses folklriques del seu pas amb un ricestil meldic. La vida nacional txeca es reflecteix en obres com lperacmica La nvia venuda, en el cicle de sis poemes simfnics La mevaPtria (que cont dues obres molt populars: El Moldava i Pels camps iboscos de Bohmia).

Antonn Dvork (1841-1904)va investigar la msica folklrica txeca i

eslovaca, i les seves obres ms madures reflecteixen un gran sentimentnacionalista. Algunes de les seves composicions sn: la cantata Hymnus,lesDanses eslaves i el Concert per a violoncel en si menor. Als EUA vaadquirir gran afecci pels espirituals negres i la msica prpia del pas.All va escriure la Simfonia nm.9 (Simfonia del Nou Mn) i el Quarteten Fa major (Quartet americ).

Leos Jancek (1854-1928) t un estil basat en la msica popular deMorvia. Va recollir moltes composicions folklriques. En la seva obradestaquen Taras Bulba i les peres Jenufa (de carcter verista i infludapels ritmes i accents de la llengua morava) i el Cas Makropoulos.

6.3.4. Escola Nacionalista Escandinava.

En els pasos escandinaus destaquen el finlands Jean Sibelius (1865-1957) i el noruecEdward Grieg (1843-1907).

J.Sibelius va ser un dels autors simfnics ms importants del segle XX. La sevamsica sinspira en la natura i les llegendes finlandeses. No fa servir directamentmsiques folklriques, per s esquemes meldics i rtmics trets de la poesia i dela msica popular. Destaca el seu poema simfnic Finlndia.

E.Griegva defensar lescola basada en la msica folklrica noruega. Per aquestmotiu sorigin un enfrontament amb els msics conservadors i les obres vantardar a ser apreciades. Liszt va ser el primer de lloar el seu treball. El 1847 elGovern noruec va concedir a Grieg un sou anual, estipendi que li va permetrededicar-se de ple a la composici. Les seves obres ms importants per a pianosn les Danses i canons noruegues. Es va fer fams, per la seva msicaincidental per al drama potic Peer Gynt, de Henrik Ibsen.


23/33



23

6.3.5. Escola Nacionalista Anglesa.

Desprs del barroc la msica anglesa havia decaigut. En aquesta poca, per, comptaramb un msic de gran rellevncia: Edward Elgar, que en les seves obres tracta estatsdnims variats (variacions Enigma, conegudes amb aquest nom perqu el tema central

no sexposa mai amb claredat). Lobra mestra que el va consagrar com a compositor fouel Somni de Geronci. Tamb destaquen el Concert per a violoncel en si menor, op.61,lEstudi simfnic Falstaffi 5 marxes populars anomenades Pompa i Circumstncia.

6.3.6. Escola Nacionalista Nord-Americana

Als Estats Units la msica nacionalista afaga un carcter especial quan es comena aexplotar el jazz. George Gershwin va compondre musicals i canons prenent elementsdel jazz, de la msica popular jueva i del repertori romntic europeu. Als 25 anys vacompondreRhapsody in Blue, per a piano i banda de jazz. Aquesta obra va influir encompositors europeus i nord-americans, que van comenar a utilitzar melodies i patronsrtmics del jazz. Altres obres destacables sn el musical An American in Parisi lperaPorgy and Bess (de temtica negra).

6.3.7. Escola Nacionalista Sud-Americana

A Hispanoamrica el nacionalisme va suposar el naixement de la creaci musical alhoraque saprofitava la msica popular. Destaca el Brasil, pas amb un folklore molt ric,amb barreja delements negres i portuguesos, on el nacionalisme don grans resultats.La gran figura s Hctor Villalobos. algunes de les seves obres sn les Bachianas

Brasileiras, el Concert per a piano i orquestra i moltes altres per a piano i guitarra.

6.3.8. Escola Nacionalista Espanyola.

Els compositors espanyols van prendre, bsicament, com a punt de referncia, elmaterial folklric andals i van elaborar una msica culta, genunament espanyola ireconeguda internacionalment.

Els musiclegs i els compositors que van iniciar el moviment nacionalista van serFrancisco Asenjo Barbieri i Felip Pedrell (que va estudiar i publicar el folklore i vatenir una gran influncia sobre els altres msics nacionalistes espanyols).

Els mxims representants de lescola nacionalista espanyola van ser:

Pablo Sarasate (Pamplona): compositor i gran violinista. Va escriureDanzas espaolas iAires Bohemios.

Isaac Albniz (Camprodon, Girona): compondr sobretot per a piano (vaser un nen prodigi en aquest instrument) recollint tendncies romntiquesi impressionistes. Compon obres per a piano (La Suite Espanyola, laSuite Ibrica), lpera Pepita Jimenez i la suite orquestral Catalonia,entre daltres.

Enric Granados (Lleida): pianista i compositor conegut especialment

per les seves obres per a piano. La seva gran obra mestra va ser la Suiteper a piano Goyescas(inspirada en obres de Goya i resultat dinfluncies


24/33



24

romntiques, intimistes i de gran virtuosisme amb la tonadilla).Destaquen tamb les 12 Danzas espaolas.

Manuel de Falla (Cdis): va ser el msic que va arribar a lessncia delnacionalisme espanyol pur, influt pel seu mestre F.Pedrell. No utilitzavales canons folklriques sin el seu esperit. La seva obra t influncies

impressionistes. Destaquen Noches en los jardines de Espaa (per aorquestra i piano), els ballets El amor brujo i Sombrero de tres picos(escrit per als ballets russos de Diaghilev, amb decorats de Picasso), lafantasia escnica El retablo de Maese Pedro, el Concert per a clave ilAtlntida (oratori incomplert amb text de Verdaguer i acabat pel seudeixeble E.Halffter).

Joaquin Turina (Sevilla): pianista, compositor i director dorquestra queva combinar el llenguatge musical andals amb una orquestraciimpressionista. Destaquen la Simfonia sevillana, el poema simfnic La

procesin del Roco, les Danzas gitanas per a piano, la Oracin deltorero per a grup de cambra.

Joaquin Rodrigo (Sagunt, Valncia): s conegut sobretot per les sevesobres per a guitarra. Va tenir molt dxit amb el Concierto de Aranjuez ila Fantasia para un gentilhombre, ambdues per a guitarra i orquestra. Vaser considerat el millor compositor espanyol de la postguerra.

La Sarsuela

A Espanya es practica durant tot el segle XIX la Sarsuela, un gneretpicament espanyol iniciat durant el Classicisme. Els autors msimportants sn: Bretn (La verbena de la Paloma), Chap(La revoltosa),Solozbal (La tabernera del puerto), Vives (Doa Francisquita).

6.3.9. El Nacionalisme musical Catal.

El moviment nacionalista catal parteix de la Renaixena, fenomen literari ipoltic que pretn un renaixement de la personalitat dels costums i de la cultura catalana.Entre els msics daquesta poca cal esmentar:

Josep Anselm Clav (1824-1874): promotor de les societats coralselscors Clav- a Catalunya. Aquests cors estaven formats per homes declasse obrera sense estudis musicals i lobjectiu de Clav era oferir un

entreteniment ms culte a les classes socials ms baixes, que els ajuds aadquirir un grau de sensibilitat que les equipars amb la classe social msalta. El 1850 fund La Fraternitat. Durant la segona meitat del segle XIX,sorganitzaren multitudinaris festivals que aplegaven gran quantitat decors. Clav compongu obres comLes flors de Maig (1858), elsXiquetsde Valls (1867) i Goig i Planys (1873).

Felip Pedrell (1841-1922): compositor i musicleg, estudis de lamsica folklrica i tradicional. Fou, amb Barbieri, el creador de lacincia musicolgica a Espanya. Dugu a terme molts intents per crearuna pera nacional segons el model wagneri. La seva producci com acompositor inclou peres com Els Pirineus (1890). Amb tot, s ms


25/33


26/33



26

6.4. EL POST-ROMANTICISME

A la fi del segle XIX la burgesia havia obtingut el poder i havia constitut estats

liberals conservadors, que es van haver denfrontar a una nova fora poltica formada

pel proletariat.

El comenament del segle XX es caracteritz per un augment de la inestabilitatsocial i de la tensi internacional, que va culminar en la I Guerra Mundial. Durantaquests anys conclour no tan sols el perode romntic, sin tot el concepte de tonalitat.

A finals del segle XIX saccentua la crtica cultural (Nietzsche) envers leraindustrial, per la seva manca dorientaci interna, etc. El pluralisme des tils del segleXX comena ja en el final de segle: al naturalisme shi posa el simbolisme amb lesseves pregones dimensions psicolgiques (la generaci de Freud) que la sensibilitat de

limpressionismeacaben per treure a la llum. La msica daquest perode reflecteix totaix: s ms lliure i variada en el terreny estilstic.

Per a alguns historiadors elpostromanticisme no existeix com a tal. Ells inclouenentre els ltims romntics els que els altres anomenen postromntics. El motiu pot serque el postromanticisme no fou capa de crear un estil propi prou clar i diferenciat comper a servir de model a les generacions posteriors, i aquests historiadors pensen que, enrealitat, es tractava noms dun hiperromanticisme sense sortida, amb algunacaracterstica ben singular, aix s, com sn els temes musicals no resolts i, sobretot,leclecticisme musical. Sigui com sigui, els msics que alguns anomenen post-romntics lluitaven entre lestilstica formal de Brahms (ms avesada a lestructura

clara de les obres, en la tradici clssica passada pel seds romntic) i lestticarevolucionria de Wagner (en que la forma no s tan important, sin el contingut, i el

predomini del sentiment i de lart per lart sn evidents).

6.4.1.Caracterstiques musicals del Post-romanticisme.

o Temes no resolts:Aix com en totes les poques anteriors els compositors tenenmolta cura no solament de remarcar el tema sin de donar-li un principi iuna conclusi inequvoca pel seu fraseig musical, el compositorpostromntic el deixa com penjat, no resolt, mentre la seva fantasia va capa altres elements de la composici.

o Desenvolupament llarg dels temes: El compositor postromntic dominavamoltssim la tcnica de composici. Ja havia nascut la musicologia i peraix els coneixements cientfics de lart i de tot el que lenvolta erenconsiderats molt importants. Per aquesta ra, els desenvolupaments delstemes sn llargs, precisos i ben fets, encara que aquests temes no estiguintan elaborats com en poques anteriors.

o Orquestra ampliada: Lorquestra, que ja amb els msics romntics haviacrescut i shavia ampliat moltssim, segueix en aquest creixement, perqula majoria dels msics postromntics busquen lampullositat musical coma efecte sonor, aix com la densitat sonora. Aquest fet provocar que, poc

ms tard, la reacci al Postromanticisme consisteixi en una tendncia adisminuir el nombre dinstrumentistes.


27/33



27

o Cromatisme: La majoria dels compositors segueixen el cam iniciat perWagner, en la seva forma de composar en que es porta al lmit la tonalitat,i les tensions derivades de buscar la dissonncia i el cromatisme sn benpresents, de manera que alguns dels compositors que fan servir aquestrecurs sn ja precursors, gaireb, de latonalitat, de la qual en parlarem en

la segent unitat.o Msica eclctica: La msicapostromntica s com un gran edifici que tot mirant

cap al futur (Wagner), t uns fonaments impregnats en el passat (Brahms).Per aix no solament es deixa influir per Wagner sin tamb pels estils iles formes anteriors al Romanticisme. Quan en una obra hi ha aquesta

barreja delements es diu que s eclctica.

6.4.2. Principals compositors postromntics:

Els principals compositors postromntics van ser:

Cesar Franck (1822-1890): Va nixer a Blgica tot i que selconsidera un compositor francs. Personalment sel pot definir comun home modest i religis, amb una preferncia vital per la vidantima i retirada de la humanitat. Sel pot comparar a Brahms per laseva solidesa formal i per lexpressivitat de les seves obres, la qualcosa el fa ser considerat el ms gran simfonista clssic delpostromanticisme, malgrat que tamb hi veiem en ell influncies deWagner. Entre les seves obres destaquen el Quintet en fa menor, iespecialment la Sonata en la major per a viol i piano i el Quartet enre major. Tamb fou un gran compositor de msica organstica (per aorgue desglsia).

Anton Bruckner (1824-1896): Aquest compositor austrac era decarcter senzill, tmid, ingenu i reservat. Era clibe i profundamentcatlic. Sel considera el ms romntic dels compositorspostromntics i est fora influt per Wagner i allunyat de Brahmsquant a la forma musical. Les seves melodies sempre sn clares isenzilles i molt sovint estan basades en motius populars. Tamb teniagrans dots dimprovisaci en lorgue, dots que van influir tamb enles seves simfonies, especialment. La seva msica, romntica i ambun punt de misticisme, est impregnada dun alt sentit religis idamor a la natura. La seva Simfonia nm.9, en re menor, inacabada,

t la dedicaci Al bon Du. Gustav Mahler (1860-1911): aquest compositor nascut a Morvia(actual Txquia) fou conegut per tenir un carcter esquerp i a voltesviolent. s molt possible que tot plegat es degus a lescircumstncies especials que va haver de suportar en la sevainfantesa. Fill duna famlia jueva, nombrosa, mal avinguda, ambforts problemes, i amb la pressi social que aquesta comunitat patia aMorvia. Mahler s el postromntic ms caracterstic daquestcorrent ja que en les seves obres gegantines observem un totaleclecticisme, capa demprar des de msica gregoriana fins a msicainfluda per Wagner, barrejant-la amb diverses idees musicals (tocs

militars, marxes fnebres, msica de dansa, msica religiosa), etc,conjuntament amb motius populars de diferents bases tonals, com el


28/33



28

pentatnic, lescala de tons, etc. Peces caracterstiques daquestatcnica sn la seva Simfonia nm.8 en mi bemoll major(anomenadala dels 1000, perqu calen 1000 intrprets, entre instrumentistes icantants, per executar-la) i Das lied von der Erde (La can de laterra) per a cantants solistes, cor i orquestra (el que podem anomenar

un recull de lieds simfnics) . El fams Adagietto de la sevaSimfonia nm.5 fou emprat com a msica de la pellcula Mort aVencia de Visconti, i s un dels fragments musicals de msicaculta ms coneguts en els nostres dies. De vegades sembla queMahler no tingui prou elements instrumentals i vocals per a satisfer laseva ampullositat i grandesa. A voltes, aquesta grandesa contrastaamb una melodia subsegent no gaire enlairada o, fins i tot, banal.Com a director dorquestra tenia tamb un gran domini delorquestraci dobres de gran nombre destils i poques i aix ho vautilitzar en les seves obres, que traspuen una tcnica de composicimolt depurada.

Max Reger (1873-1916): Malgrat tenir una salut malaltissa, Regerera un infatigable treballador. s el compositor postromntic que msva influir en la msica avantguardista que va encetar Schnberg.Reger era un gran organista i va fer servir les formes musicalsinstrumentals barroques i clssiques amb lharmonia moderna.Aquesta mena de sntesi o barreja el fa ser considerat un precursor deles teories atonals de lescola de Viena de la segona meitat del segleXX. Les obres ms grans que va compondre sn per a orgue: Peraquest instrument sn: Introducci, passacaglia i fuga, op.127, iFantasia i fuga en re menor, op.135b, duna gran dificultatvirtuosstica.

Richard Strauss (1864-1949): Arrogant i orgulls en pblic, enprivat es mostrava senzill i familiar. Amb un fi sentit de lhumor i untemperament sensible, raonable, intutiu, formalista i imaginatiu.Ideolgicament era anticlerical i ateu. Vital, pragmtic, ambicis i depocs escrpols (se li critica, per exemple, la seva collaboraci amb elrgim Nazi alemany). Fou un gran orquestrador i directordorquestra. Les seves obres sn incomparables pel seu vigor rtmic iel seu tractament del color tmbric. Va composar poemes simfnicsque superen els de Liszt, tamb escrigu liederde gran categoria i vacomposar peres ms relacionades amb el simfonisme que amb

Wagner, encara que tamb es nota la influncia daquest compositor,sobretot en les seves ltimes obres. Entre les seves peres tenimElektra, Salom, el Cavaller de la Rosa, Ariadna a Naxos ,totes elles molt considerades i que formen part dels repertorisoperstics actuals. En les seves obres tamb traspua leclecticisme,perqu hi trobem influncies dels msics clssics (Haydn i Mozart),ms tard de Wagner, en algunes obres ratlla amb latonalitat, etc.


29/33



29

ACTIVITATS:

1.Per qu alguns historiadors critiquen la denominaci postromnticisme?2.Entre quins dos compositors romntics es debatien els compositors postromnticsquant a seguir la seva influncia?

3.Quines sn les caracterstiques principals del Postromanticisme?4. Quins sn els principals compositors postromntics?5. En qu consisteix leclecticisme de Mahler i Strauss, i quin pot ser el motiudaquest eclecticisme?


30/33



30

AUDICIONS

1. Franz Schubert: Gretchen am Spinnrade, D.118 (lied)

Meine Ruh' ist hin

Mein Herz ist schwerIch finde, ich finde sie nimmerUnd nimmermehr.

Wo ich ihn nicht hab'Ist mir das GrabDie ganze WeltIst mir vergaellt.Mein armer KopfIst mir verruecktMein armer SinnIst mir zerstueckt.

Meine Ruh' ist hin(etc)

Nach ihm nur schau' ichZum fenster hinaus,Nach ihm nur geh' ich

Aus dem Haus.

Sein hoher Gang,Sein edle' Gestalt,Seines Mundes Lacheln,Seiner Augen Gewalt,Und seiner Rede

Zauberfluss,Seine Haendedruck,Und ach, sein Kuss!

Meine Ruh' ist hin(etc.)

Mein Busen draengtSich nach ihm hin;

Ach durft ich fassenUnd halten ihn!Und kussen ihnSo wie ich wollt,

An seinen KuessenVergehen sollt'!

O konnt ich ihn kuessenSo wie ich wollt,

An seinen KuessenVergehen sollt!

An seinen KuessenVergehen sollt!

Meine Ruh' ist hinMein Herz ist schwer.

La meva pau se nha anatEl meu cor sha fet feixucMai no puc trobar la pauI mai podr retrobar-la

Sigui on siguique ell visquiEsdev una tomba ;Tot el mn sencerem molesta,Estic perdent la raEl meu pensament

est trasbalsat

La meva pau se nha anat...

Busco fora per la finestraNoms per veurelDeixo la casaSols per trobar-lo

El seu viril caminarLa seva noble presnciaEl somriure dels seus llavisEl poder dels seus ulls

El mgic fluirde la seva conversa

La fora de les seves mans,i oh, el seu bes

La meva pau se nha anat

El meu pit em fa mal,moltssim per ell ;

Ah, si jo pogus retenir-loi abraar-loi besar-lo

tan com voldriaperfondremen els seus petons

Oh, si noms pogus besar-lotant com jo voldria,

perfondremen els seus petonsper frondrem

en els seus petons

La meva pau se nha anatEl meu cor sha fet feixuc


31/33



31

2. Gioacchino Rossini :Il Barbieri di Siviglia : Una voce poco fa .

Rossini, el principal compositor itali de comenaments del segle XIX, tenia unagran capacitat per composar melodies i un gran olfacte musical per a aconseguir efectesescnics que li van reportar grans xits des del principi de la seva carrera musical. Entre

els seus divuit i trenta anys dedat va estrenar a Itlia 32 peres i dos oratoris, a ms de12 cantates, dues simfonies i algunes obres instrumentals. Entre les seves millors peresserioses hi ha Tancredi, Otello iLa Donna del lago.

Rossini congeniava molt b amb lpera cmica i moltes de les seves obresdaquest gnere sonen encara fresques a lactualitat. La Scala di seta, LItaliana in

Algeri, La Cenerentola i La Gazza Ladra, sn peres daquest gnere cmic, per,sobretot, la seva obra mestra va serIl Barbieri di Siviglia, un dels exemples suprems delopera bufa italiana.

Lestil de Rossini combina un flux meldic inesgotable amb ritmes molt

marcats, una fraseologia clara, una estructura molt ben conformada i poc convencional,una textura molt elegant i orquestracions molt netes que respecten la singularitat de cadainstrument. Lharmonia, encara que no s molt complicada, s molt original. Unexemple de combinaci duna bonica melodia amb molta grcia i un caire cmic s lafamosa ria Una voce poco fa, de Il Barbieri di Siviglia.

Aquesta ria la canta la protagonista, Rosina, quan recorda la serenata que li vacantar el comte Almaviva, disfressat de Lindoro, fent-se passar per una pobre criaturaromntica. Lria t forma de cavatina. En la secci Andante daquesta ria, Rosinadecideix conquerir el comte, desprs, en un fragment amb tempo Moderato, presumeixde que pot ser dola i dcil sempre que no se li faci mal, perqu aleshores poc mossegarcom un escur (una vipera). LAndante es deriva del tpic estil del recitatiu ambacompanyament orquestral, amb amplis salts meldics, notes repetides en una mena deparlando i escales rpides, mentre que lacompanyament es limita a anar fent acordsque marquen el ritme. Quan parla de lliurar-se del seu vell tutor, el doctor Bartolo, quevol casar-se amb ella, els violins es burlen della fent notes dornamentaci. ElModerato acaba derivant en una Aria di bravura, de tempo ms rpid.

Quan Rosina, desprs de presumir que posseeix cent estratgies per aconseguirels seus objectius (cento trappole) torna a parlar de la seva docilitat, tota lorquestrasembla burlar-se de les seves mentides.

Anlisi musical: El ritme canvia segons les seccions. En la primera secci,landante, laccent s ternari, en la segona secci s binari, i en laria di bravura (la partms rpida) tamb s binari. El tempo tamb canvia, de Andante, passant perModeratoi desprs un Allegro. Ens trobem davant duna melodia vocal dmbit ampli ilacompanyament est basat en els acords, molt senzills per molt efectius. Lharmonias, doncs, vertical, la instrumentaci correspon a una orquestra i la veu solista s unasoprano. La Textura s Monodia Acompanyada. La Forma s una Cavatina. I el Gneres vocal, prof, culte i escnic.


32/33



32

El text s el segent:

ROSINA

Una voce poco faqui nel cor mi risuon;il mio cor ferito gi,e Lindor fu che il piag.S, Lindoro mio sar;lo giurai, la vincer.

Il tutor ricuser,io l'ingegno aguzzer.

Alla fin s'acchetere contenta io resterS, Lindoro mio sar;

lo giurai,la vincer.

Io sono docile,son rispettosa,sono obbediente,dolce, amorosa;mi lascio reggere,mi fo guidar.

Ma se mi toccanodov' il mio debole,sar una vipera, sare cento trappole

prima di cederear giocar!

ROSINA

Fa molt poc que una veuen el meu cor ha ressonat;el meu cor ja est feriti ha estat Lindoro qui li ha fet mal.Si, Lindoro ser meu,ho vaig jurar i ho aconseguir.El tutor es negar,

jo far servir el meu enginy.A la fi ell es tranquilitzari jo contenta quedar.Si, Lindoro ser meu,

ho vaig jurar,i ho aconseguir.Jo sc dcili respectuosa,sc obedient,dola, amorosa,em deixo governar,em deixo guiar.Per si em toquenel meu punt febleser un escur, ho ser,i cent paranysabans de cedirfar servir.


33/33

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA 33

3. Hector Berlioz: Simfonia fantstica, op.14. 5 moviment: Somni duna nit de Sbat.

4. Frederic Chopin: Estudi en do menor, op.10, nm.12.

5. Modest Mussorgski: Una nit a la muntanya pelada.

tema 6: la mÚsica durant el segle xix

Documents