TEMA 6. Persones, Cultures i Societats

Denominació d’Origen Protegida

És una marca de reconeixement d’un producte d’un lloc determinat.

Significa que el lloc, el clima o la manera d’elabora-lo li donen unes

característiques especials, però han de cumplir unes normes:

- Han de ser originaris del lloc

- Han de ser produïts, transformats i elaborats en el lloc o la zona que

dóna nom a la denominació

IGP (Indicació Geogràfica Protegida): quan només una part de les

qualitats són atribuibles a l’entorn geogràfic.

Productes:

Vi d’Utiel- Requena Raïm envasat del Vinalopó Trufes negres del Maestrat de Castelló

Mel de la Marina Alta

Vi d’Alacant Cireres de la muntanya d’Alacant

Gambes de Dénia Arròs de València Xocolate de la Vila Joiosa

COMARQUES

Des de finales del segle XIX el terrotori valencià s’ha estructurat en

comarques.

Als anys 60, al segle XX, es van fer propostes per a concretar els límits de

cada comarca, entre les quals destaquen les de Vicenç M. Roselló i Joan

Soler i Ribera que tenien en compte

- els criteris lingüístics i

- Establien 4 regions valencianes: nord, interior, central i sud

COMUNITAT VALENCIANA

Espanya té 50 províncies agrupades en 17 comunitats autònomes més 2

ciutats autònomes (Ceuta i Melilla)

La Comunitat Valenciana és una de les 17 que té Espanya. Està formada

per tres províncies: Castelló, València i Alacant.

La de Alacant té 141 municipis i Alacant és la capital

La de Castelló té 135 municipis i Castelló de la Plana és la capital

La de València té 266 municipis i València és la capital

COMARCA: extensió de territori formada per municipis pròxims que

compartixen:

- carácterístiques geogràfiques

- fets històrics

- o relacions de veïnatge

CAPITAL DE COMARCA:

- Població més important de la comarca.

- És la localitat que disposa de més servicis: hospitals, biblioteques,

policía, escoles i instituts.

- És el lloc per on pasen més vies de comunicación (estacions de

ferrocarril, d’autobusos, enllaços d’autopista, etc) i està ben

comunicada amb la resta de municipis.

TIPUS DE COMARQUES EN LA COMUNITAT VALENCIANA

COMARQUES DE MUNTANYA

- Es troben a l’oest, on hi ha les serralades més altes

- Hi ha serres del Sistema Ibèric i de la Serralada Subbètica

- Naixen rius que desemboquen a la costa mediterrània com el

Palància o el Vinalopó

- Són rius curts perquè les serralades són próximes al mar.

- Vegetació:

- Als cims de les muntanyes quasi no hi ha gens de vegetació, només

matolls espinosos

- A les parts més baixes: arbres de fulla perenne com l’alzina i arbres

de fulla caduca com la savina

- Fauna:

- Àguiles, voltors, cabres salvatges i mussels

- Clima:

- Temperatures: A l’estiu són baixes i a l’hivern molt baixes

- Pluviositat: Són abundant I a l’hivern poden ser en forma de neu

COMARQUES D’INTERIOR

- Són al centre del territorio on el relleu és més suau.

- Territoris amb més o meys planes.

- Hi trobem els cursos mitjans dels rius. També hi ha torrents i

rambles

- Vegetació:

- Boscos de pins, alzines o carrasques

- Matolls com el timó i el romer

- Fauna:

Mamífers: Raboses, senglars, conills o esquirols

- Clima:

- Temperatures: A l’estiu són altes i a l’hivern baixes

- Pluviositat: Plou poc. De vegades tempestats torrencials

COMARQUES DE COSTA

- Situades a la vora del mar.

- El tipus més freqüent és la albufera, amb platges que tanquen àrees

de llacuna i marjal.

- També hi ha zones on les muntanyes arriben al mar formant penya-

segats.

- Trobem la desembocadura d’alguns rius. Els més importants són el

Xúquer, el Segura, el Túria i el Millars.

- Vegetació:

- Boscos de pins i arbustos com el margalló i la coscolla

- En el zones més seques: espècies d’espinars com l’arçot

- Fauna:

Xicotets Mamífers com el conill

Xicotets rèptils com el fardatxo

Aus com els agrons o la corba

- En les zones de marjal: aus aquàtiques: ànecs, fotges, etc.

- Peixos com el samaruc

- Amfibis com l’ofegabous

- Clima:

- Temperatures: Suaus a l’estiu i a l’hivern per la proximitat al mar.

- Pluviositat: A la tardor i a la primavera hi ha tempestes fortes que

provoquen, de vegades, inundacions.

ACTIVITAT ECONÓMICA EN LA COMUNITAT VALENCIANA

El sector primari (agricultura, ramaderia i pesca)

Cultius:

- De secà (l’atmetler, l’olivera, la vinya, la garrofera i els cereals)

- De regadiu: Cítrics: Clementines, taronges i llimes,

- Creïlles, L’alfals, hortalisses i arròs.

Ramaderia:

- Sobretot a les zones d’interior

- Molta de la producció és de bestiar porcí

Pesca:

- Al llarg de tot el litoral hi ha ports pesquers.

- El més important és el de Castelló de la Plana

- Diverses espècies de peix i marisc.

La indústria

- La Comunitat Valenciana està molt industrialitzada amb xicotetes i

grans empreses.

- Eren activitas artesanes que han anat evolucionant amb la

incorporació de maquinària

Els servicis

- El comerç és important perquè es ven gran part de la producción

agrícola i industrial

- Disposem de xarxes importants de transport terrestre, aeri i

marítm. A més, els mitjans de transport grantixen el trasllat de

persones i mercaderies

- El turismo és molt important a la nostra comunitat

POBLACIÓ EN LA COMUNITAT VALENCIANA

La Comunitat Valenciana té quasi 5 milions d’habitants:

- Província de València: 2,5 milions d’habitants

- Província de Alacant : 1,8 milions d’habitants

- Província de Castelló: 0,5 milions d’habitants

Les comarques de muntanya están poc poblades i gràcies al turisme i als

esports de muntanya la población no disminuïx

La població de les comarques d’interior està repartida de manera molt

desigual. Les ciutats industrials han augmentat el nombre d’habitants i en

els pobles rurals ha disminuït.

Les comarques del litoral són les més poblades.

VIES DE COMUNICACIÓ

Les comarques més poblades són les més ben comunicades. Les

autopistes, el ferrocarril i les carreteres principals travessen les comarques

de costa i gran part d’interior

Les comarques de muntanya estan més aïllades. Carreteres estretes i amb

revolts.