Tema 4. Política macroeconòmica

• Les tres opcions de política:

– no intervenció

– intervenció discrecional

– intervenció seguint regles

• Política fiscal i dèficit públic

• Política monetària

• Política canviària i dèficit exterior

• Crisis canviàries

• Política d’oferta57

Un argument per a la no intervenció

• Si tots els preus de l’economia s’ajusten molt ràpida-ment a pertorbacions, la millor opció és deixar l’eco-nomia que faci tota sola els ajustaments als xocs.

• Exemple: una pertorbació de demanda és ràpidament absorbida quan la taxa de canvi és flotant, però amb taxa de canvi fixa l’ajustament és més lent i costós.

• Específicament, si la transformació de la funció SA en la funció de SAM és ràpida (el trànsit del curt al mitjà és relativament breu), no hi ha motiu per a la interven-ció: l’economia ho fa prou bé tota sola.

58

Les expectatives racionals

• Gran part de la rapidesa de l’ajustament de la funció SA rau en la capacitat d’anticipació de , atès que Y = Y+ acaba requerint e = .

• Si e es fonamenta en el passat, assolir Y+ pot requerir molt de temps (vegeu l’exemple de 53-54).

• La hipòtesi d’expectatives racionals diu que e es for-ma (prospectivament) emprant tota la informació dis-ponible i, en particular, la pròpia teoria econòmica.

• Implicacions: els agents no cometen errors sistemàtics de predicció. Per tant, SA estarà a prop d’SAM.

59

Rèplica sobre expectatives racionals

• La hipòtesis d’expectatives racionals és raonable: és difícil admetre que la gent s’equivoca sistemàticament, sobretot quan Estat i empreses difonen informació so-bre l’evolució de l’economia.

• Però tot i que les expectatives s’hagin format racional-ment, els agents assumeixen determinats compromisos (contractes) que cal respectar malgrat que es desviï de e: les conseqüències del reajustament racional de e hauran d’esperar-se a la signatura de nous contractes i mentrestant l’economia se separa de Y+.

60

Un altre argument per a la no intervenció

• Encara que l’economia no s’ajusti ràpidament, encara cal justificar que l’Estat pot millorar la situació.

• Què justifica que l’Estat s’enfronti a xocs, manca d’in-formació, incertesa i errors més bé que el particulars?

• La política macroeconòmica està plena de retards:– de reconeixement (descobrir que cal intervenir);

– de decisió (cal temps per a formular com intervenir);

– d’implentació (seguir les formalitats per a aprovar-la); i

– d’efectivitat (la política triga a afectar l’economia).

61

Efectes dels retards

• Defensors de la no intervenció diuen que els retards poden empitjorar la situació, ja que les polítiques podrien generar els efectes previstos a destemps.

62

• 1 és la trajectòria idealque redueix les oscil·la-cions del cicle. 2 il·lus-tra el pitjor: la política ar-rriva a destemps i aprofon-deix expansió i recessió.

sense intervenció

temps

Y 1

2

Més arguments per a no intervenir

• L’efectivitat d’una política no pot separar-se de com reaccionin els agents a la política.

• Complicació 1: un correcte disseny de la política re-quereix estimar la resposta del públic a la política.

• Crítica de Lucas: el comportament passat del públic no és bon guia per a esbrinar els efectes d’una política. Canvis radicals poden tenir efectes imprevisibles.

• Complicació 2: manca de credibilitat i reputació. Ate-sos els interessos electorals, qui garanteix que una po-lítica s’executarà fins a les últimes conseqüències?

63

Activisme: regles contra discreció

• Tot i que, almenys en un cert àmbit de l’economia, es consideri més desitjable la intervenció (política econo-nòmica activista), hi ha encara un dilema: ¿és la inter-venció discrecional o sotmesa a regles?

• Dilema: flexibilitat contra certesa de la política.

• M. Friedman: tota política reduïda a fixar el valor d’m.

• Exemple de regla activista: regla de Taylor.

• Problemes de les regles: (i) En algun moment caldrà canviar-les. Com? Qui? (ii) Cal fer-les públiques?

64