tema 4. guerra civil
TRANSCRIPT
TEMA 4 (U.12)
La Guerra Civil Espanyola.
La revolta militar
Generals Mola Goded Queipo del llano Sanjurjo Franco
Conspiració instigada pels conservadors:
-monàrquics-falangistes i carlins-cedistes (CEDA)-militars (UME)
La jerarquia eclesiàstica va recolzar públicament la revolta.
La revolta militar17 de juliol: revolta militar a Melilla18 de juliol: pronunciament del General Franco, que pren el comandament de les forces revoltades18 i 19 de juliol: aixecament a les principals ciutats espanyoles20 de juliol: mort del General Sanjurjo en accident d’avió.
Espanya queda dividida davant la passivitat del govern de la República.
Fracàs de la revolta a CatalunyaBarcelona:19 de juliol, matinada:
les tropes s’afegeixen al cop i ocupen els punts més importants de la ciutat.Anarcosindicalistes, CNT i FAI es mobilitzen per oposar-se als militars.La Generalitat agrupa les forces: Guàrdia d’Assalt i Mossos d’esquadra.
19 de juliol, migdia: la Guàrdia Civil es posa al servei de la Generalitat i provoca el fracàs de la revolta a
Barcelona.19 de juliol, vespre:
el General Goded ordena la rendició dels sublevats.
Aixecaments vençuts a Lleida, Girona, Figueres i Mataró. Les tropes de Manresa, Tarragona i La Seu d’Urgell es mantenen fidels a la República.
21 de juliol: Constitució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
(CNT-FAI, UGT, POUM i PSUC)
Envien milicians al front d’Aragó
Aldarulls al carrer:Crema de convents i persecució de persones contràries a la República.
El govern intenta controlar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
Després del fracàs de l'aixecament militar, molts empresaris catalans van abandonar les seves empreses.
Davant aquesta situació, els obrers es van fer càrrec de les fàbriques i les van fer funcionar sense la direcció dels propietaris pel Decret de col·lectivitzacions.
Dimensió internacional del conflicte
Agudització de la tensió i la inestabilitat a Europa:
El context europeu:Creixement de les tendències feixistes de l’Eix Berlín-Roma.Pes polític i social del comunisme representat per la URSS.Democràcies parlamentàries temeroses d’un nou conflicte mundial.
Política de neutralitat que propugna la no-intervenció en el conflicte.
27 països es compromenten amb el Comitè de No-intervenció creat a Londres l’agost de 1936.S’impedeix la intervenció de la Societat de Nacions com a mitjancera del conflicte.
La Guerra d’Espanya té un gran ressò internacional.Es divideix la opinió pública europeaS’observa el conflicte com una lluita entre anticomunistes i antifeixistes.
Albània, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, la Gran Bretanya, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Suècia, Txecoslovàquia, Turquia, l'URSS i Iugoslàvia.
Ajut als revoltats
AlemàniaFlota alemanya, material militar i aviació.Legió Condor (decisiva).ItàliaCorpo di Truppe Volontarie (CTV)PortugalAjut logístic i de comunicacions per territori portugués.
Ajut als republicans
URSSArmes i aliments.Or de Moscou.Brigades internacionals.Cap altre país ajuda als republicans.Tropes de voluntaris per lluitar contra el feixisme.40.000 brigadistes de 80 nacionalitats, obligats a marxar el 1938 en compliment del pacte de No-intervenció.
Entre la guerra i la revolucióRERAGUARDA: l’organització de la vida ciutadana en època de guerra. Procés revolucionari espontani que reparteix el poden en múltiples juntes, comitès, milícies, consells i organismes revolucionaris.Repressió: contra sospitosos antirepublicans. S’efectuen detencions, registres i execucions… principalment anticlericals. La majoria d’actuacions són espontànies i incontrolades.Col·lectivitzacions: al camp i a les indústries. A Catalunya principalment en la indústria. Decret de col·lectivitzacions (24-10-36). Control de les empreses per part de sindicats i obrers. El govern intervé en les indústries estratègiques vitals per a la guerra. Oposició dels revolucionaris debilita la posició del govern.
DUES CONCEPCIONS DIFERENTSPrimer guanyar la guerra i després fer la revolució. N’eren partidaris comunistes, socialistes, republicans i nacionalistes.Revolució i guerra al mateix temps. CNT-FAI, POUM i seguidors de Largo Caballero.
MAIG DE 1937 A CATALUNYAAnarquistes i POUM s’enfronten a la Generalitat que volia integrar les milícies a la disciplina de l’exèrcit.Lluita armada entre les forces d’esquerres que duren 5 dies i causen 500 morts i més de 1000 ferits.S’acusa al POUM de profeixista i s’assassina el seu màxim dirigent: Andreu Nin.La Generalitat controla el conflicte, es fa amb el domini de la indústria bèlica i en surt enfortida. El govern central aprofita per recuperar les competències en ordre públic a Catalunya.
L’evolució del conflicteAgost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid.Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc.Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre.Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid.
L’evolució del conflicteAgost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid.Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc.Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre.Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid.
L’evolució del conflicteAgost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid.Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc.Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre.Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid.
L’evolució del conflicteAgost 1936-març 1937. Del front sud fins a la batalla de Madrid.Abril-novembre 1937. La guerra al Nord: Astúries i País Basc.Desembre 1937- novembre 1938. Avanç cap a la Mediterrània. Ofensiva a Terol i batalla de l’Ebre.Desembre 1938- abril 1939. Ocupació de Catalunya i rendició de Madrid.
L’evolució del conflicte
Consolidació del bloc revoltatLa mort accidental de Sanjurjo permet la creació de la Junta de Defensa Nacional (Cabanellas, Mola, Queipó del Llano i Franco).
Octubre 1936. Ramon Serrano Suñer (cunyat de Franco i membre de la CEDA)gestiona el nomenament del Generalísimo de todos los ejércitos Generalísimo de todos los ejércitos i cap del Governd’Espanya en la figura de Francisco Franco de Bahamondes.
Franco vertebra el moviment insurrecte mitjançant l’exèrcit davant la manca d’un projecte polític definit. Progressivament va adquirint trets d’autoritarisme feixista i s’anomena Caudillo d’EspanyaCaudillo d’Espanya.
La diversitat de programes polítics de les diferents forces que havien donat suport a la revolta posa en perill un moviment unitari.19 d’abril de 1937, unificació de falangistes i tradicionalistes sota la seva direcció. Neix la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS). És l’embrió del futur partit únic que s’anomenarà Movimiento Nacional.
La jerarquia eclesiàstica referma el seu suport al Caudillo i beneeix la croada contra el comunisme. Acaba de néixer el nacionalcatolicismenacionalcatolicisme.
Consolidació del nou Estat
Gener 1938. Llei d’administració central de
l’Estat..Derogació de tota la
legislació social republicana
1938. Fuero del trabajo. Creació del sindicat
vertical. Prohibició de qualsevol activitat sindical.
La vaga i actes reivindicatius passen a ser
delictes contra la pàtria.
Llei de premsa i impremta. Mitjans de
comunicació al servei del poder.
Llei de Responsabilitats Polítiques. Persecució d’enemics polítics i defensors de la causa republicana. Retroactiva des de 1934.
Abolició dels governs basc i
català. Prohibició
d’utilitzar cap llengua tret del
castellà.
La tasca legislativa construeix un estat totalitari que es consolidarà a mesura de que l’exèrcit vagi guanyant territori. Al final de la guerra aquesta legislació serà la base de la nova dictadura.