tema 4 1r

Unitat 4: La dinàmica de la geosfera

Índex

4.1. Processos geològics externs4.2. Agents geològics externs4.3. Processos geològics interns

4.3.1. Moviment divergent4.3.2. Moviment convergent4.3.3. Moviment transformant

4.4. Volcans i terratrèmols4.5. Les roques

4.1. Processos geològics externs

Meteorització Erosió Transport Sedimentació

MeteoritzacióTrencament i disgregació de les roques:Mecànica: Química: Biològica:

Congelació de l'aigua a les esquerdes

Precipitació del carbonat de calci Acció de les arrels

Erosió, transport i sedimentacióRetirada dels materials disgregats

Formes de transport:

En contacte amb el fons

Sense tocar el fons

RodamentSaltació

Arrossegament

FlotacióDissolució

Suspensió

4.2. Agents geològics externs

Vent Glaç Aigües salvatges Rius Aigües subterrànies Mar

Vent: formació de dunes

Glaceres:

Erosió i transport durant l'avenç de la glacera

Aigües salvatges: després de pluges torrencials, gran capacitat erosiva

Rius: Erosió

Transport Sedimentació

Sedimentació: DeltaErosió: congost

Vall fluvial Vall glaciarforma de V forma de U

Aigües subterrànies: dissolució de roques calcàries i guixos, forma-ció de coves, estalactites...

Mar: acció de les ones, corrents marins i marees

Penyasegats

Platges

4.3. Processos geològics internsSón deguts a l'energia interna de la Terra.

Al mantell, sota l'escorça, hi ha corrents de convecció que mouen les plaques litosfèriques. El magma calent ascendeix cap amunt i el magma fred descendeix.

Plaques litosfèriques:

Moviment de les plaques:

http://raconetdeciencies.jimdo.com/2n-eso/la-din%C3%A0mica-interna-del-planeta-volcans-i-terratr%C3%A8mols/



Tipus de vores de les plaques litosfèriques:

Divergents: ←→Les plaques se separen.

Convergents: →←Les plaques topen.

Transformants: ↑↓Lliscament lateral entre plaques.

4.3.1. Vores divergents:Es forma nova litosfera.Si se separen dues plaques oceàniques, es forma una

dorsal: serralada volcànica submarina.Si se separen dues plaques continentals, es forma un

rift: esquerda a l'escorça que forma una vall. Un rift es pot acabar convertint en un mar.

Dorsal Rift

Rift Valley (Àfrica)

El Mar Roig

Formació d'un oceà:

Dorsals:

La dorsal atlànticaVolcà submarí

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20091218/espectacular-erupcion-volcan-submarino/652945.shtml

Volcà Eyjafjallajökull (Islàndia)

Volcà Krafla

Fissura deThingvellir

http://www.youtube.com/watch?v=04xR8JuOrJM

http://www.youtube.com/watch?v=04xR8JuOrJM

4.3.2. Vores convergents:

Les plaques topen, i una de les plaques s'enfonsa sota l'altra i es destrueix.

Quan topen dues plaques continentals es forma una serralada:

Formació de l'Himàlaia:

Quan topa una placa continental amb una placa oceànica es forma una serralada litoral acompanyada de volcans. Per exemple els Andes.

Quan topen dues plaques oceàniques es forma un arc d'illes volcàniques acompanyada d'una fossa oceànica.

Fossa oceànica:

Peixos abissals:

4.3.3. Vores transformants:

Les plaques llisquen lateralment, i no es crea ni destrueix litosfera.

Es formen falles.El moviment de les

plaques origina terratrèmols.

Falla de San Andrés (Califòrnia):

4.4. Volcans i terratrèmols

Volcans:

ls volcans són esquerdes de la litosfera per on el magma de l’astenosfera puja a la superfície terrestre, en un procés anomenat erupció.

Situació dels volcans a la Terra:

Parts d'un volcà:

Materials expulsats en les erupcions volcàniques:

Gasos: hidrogen, nitrogen, diòxid de carboni i vapor d'aiguaLíquids: LavaSòlids: Piroclasts:

Cendres: <2mm Lapil·li: 2-64 mm Bombes: >64 mm

Tipus de volcans:

Volcans efusius:Els magmes pobres en gasos

donen lloc a erupcions poc explosives, on el magma és molt fluïd, donant lloc a volcans extensos i poc alts. Un exemple són les illes Hawaii.

Volcans explosius: Els magmes rics en gasos

originen erupcions volcàniques explosives. Donen lloc a volcans cònics de pendents elevats.

Vesubi (Itàlia)79 d.C.

Erupcions volcàniques:

Pompeia

Santorini (Grècia)3600 a.C.

Krakatoa (Java) 1883

Mount Pelé (Martinica) 1902

Santa Helena (USA) 1980

Pinatubo (Filipines) 1991

Zona volcànica de La Garrotxa

Terratrèmols:

Els terratrèmols o sismes són vibracions a la superfície de l’escorça que, generalment, tenen lloc a les zones de contacte entre dues plaques tectòniques.

El sismògraf és l’aparell que mesura la força o magnitud dels terratrèmols.

Elements d'un terratrèmol:

Escala de Richter (1-12):

Terratrèmol de Xile:

El sisme de Valdivia, Xile, del 1960 va assolir els 9,6 graus en l’escala de Richter.

Terratrèmol de San Francisco:

San Francisco ha patit nombrosos terratrèmols degut a la seva proximitat a la falla de San Andrés. L'últim gran terratrèmol, de grau 7, es produí el 1989. El 1906 es produí l'anterior gran terratrèmol, de grau 8,6, que provocà més de 500 morts i un important incendi.

Terratrèmol d'Haití:

El terratrèmol d'Haití del 12 de gener de 2010 va assolir els 7 graus en l’escala de Richter.

Terratrèmol de Japó:

El terratrèmol de Japó de l'11 de març de 2011 va ser de magnitud 9 i va provocar 15836 morts i l'accident nuclear a la central de Fukushima.

Nivell de radiació a Fukushima el 22 de març de 2011.

Terratrèmol de Nepal:

El 25 d'abril de 2015 es produí un terratrèmol de magnitud 8 al Nepal que provocà més de 7000 morts i nombrosos danys en el patrimoni històric i cultural del país. 9,5 milions de persones van necessitar ajuda humanitària ja que les seves poblacions van quedar aïlades i destruïdes.

Tsunamis:

El terratrèmol submarí que es produí a l'oceà Índic el 26 de desembre de 2004 va ser de grau 9,1 (el 3r més important). Amb epicentre a l'oest de Sumatra, Indonèsia, va provocar una sèrie de tsunamis que van devastar le costes de l'oceà Índic matant una gran quantitat de persones.

Terratrèmol de Lorca (Múrcia)

L'11 de maig de 2011 es produí un terratrèmol de magnitud 5,1 amb epicentre a Lorca, que produí 9 morts i danys estructurals en el 18% dels edificis.

Mapa sísmic de la Península Ibèrica:

Sismicitat a Catalunya:

4.5. Les roques

Classificació de les roques:Les roques es classifiquen en tres grups segons les condicions

ambientals de pressió i temperatura que van predominar durant la seva formació.

- Roques ígnies o magmàtiques: Es formen com a resultat del refredament del magma. Si el magma es refreda ràpidament i a la superfície, les roques que s’originen són volcàniques, mentre que si ho fa a l’interior de l’escorça i de manera lenta, les roques que en resulten són plutòniques.

- Roques sedimentàries: S’originen per processos d’erosió, transport, sedimentació i compactació dels sediments.

- Roques metamòrfiques: S’originen per la transformació d’altres roques situades a l’interior de l’escorça a causa de l’augment de pressió i temperatura, però sense que els materials es fonguin.

Roques ígnies:

Plutònica: granitVolcànica: pumicita

Roques sedimentàries:

Detrítica: conglomerat No detrítica: calcària

Calcària fossilífera

Roques metamòrfiques:

Argila

Pissarra

Esquist

Gneis

CalcàriaMarbre

Cicle de les roques:

Magma


Magma

Roques ígnies

SOLIDIFICACIÓPER REFREDAMENT


Magma

Sediments

Roques ígnies


METEORITZACIÓ,EROSIÓ, TRANSPORT,SEDIMENTACIÓ


Magma

Sediments

Roques ígnies

Roques sedimentàries

DIAGÈNESI: compactació i cimentació dels sediments




Magma

Sediments

Roques ígnies


Roques metamòrfiques


METAMORFISME




Magma

Sediments

Roques ígnies




METAMORFISMEMETAMORFISME




Magma

Sediments

Roques ígnies




METAMORFISMEMETAMORFISME

FUSIÓ



tema 4 1r

Education