TEMA 12- LA SEGONA REPBLICA (1931-36) (edici de 2017)

Histria dEspanya2n de Batxillerat

TEMA 12.- LA IIa REPBLICA (1931-36)LA PROCLAMACI DE LA IIa REPBLICA I EL PERODE CONSTITUENT.. EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).LA CONFLICTIVITAT SOCIAL I LIMPACTE DE LA CRISI ECONMICA DE 1929. ELS GOVERNS CONSERVADORS. (1933-1936)EL FRONT POPULAR. (1936, FEBRER-JULIOL)

Bloc temtic i context histricBloc temtic La II Repblica (1931-36) i la Guerra civil espanyola (1936-1939)Context histric;Significat de la II Repblica: Representa la construcci d`un estat democrtic, el segon intent en la histria contempornia dEspanya (el primer intent s el del Sexenni)Com a tal, tenia per objectiu: *la democratitzaci de la societat i la poltica espanyoles i aix implicava resoldre els problemes procedents dels 50 anys anteriors:*separaci Esglsia-Estat, *la reforma agrria i les relacions laborals *l'intervencionisme militar .*el reconeixement del dret a l'autogovern de Catalunya i el Pas Basc.

Va tenir el suport del moviment obrer socialista i de les classes mitges urbanes republicanes i l'oposici dels grups dominants com ara els terratinents, els financers i els industrials ,de l'Exrcit i l'Esglsia, a ms dels sectors catlics (camperolat castell i classes mitges catliques). Per altres raons, tamb trob l'oposici de l'anarquisme.

El context internacional tampoc fou molt favorable: *el crac de 1929, *l'impacte de la Revoluci Russa i sobretot *l'ascens dels feixismes (Hitler arriba al poder el 1933) que signific una radicalitzaci de la dreta especialment.

Per ltim assenyaleu les tres etapes: *1931-33,bienni reformista

*1933-36 Bienni conservador i *Front Popular 1936.

Qu va ser la Guerra Civil? : La Guerra Civil (1936-1939)La guerra civil va ser la conseqncia dun colp militar contra la Repblica (17-18 de Juliol de 1936) que no va aconseguir tots els seus objectius, provocant la fractura de lExrcit en dos parts i lenfonsament de les institucions republicanes. A nivell internacional, la guerra dEspanya, com fou coneguda aleshores, va tenir una gran repercusi en Europa i en tot el mn occidental (tamb els USA). Sinterpret com la representaci de lluita entre el feixisme i la democrcia, per tamb entre revoluci i contrarevoluci.

Context histric (2) Per, a nivell espanyol, cal destacar: *l`enfrontament entre els vells grups dominants de terratinents, financers i industrials (amb el suport de lEsglsia i lExrcit) i *els emergents burgesos (classes mitges urbanes republicanes) i obrers (socialistes, anarquistes, comunistes) que volien establir un rgim democrtic o en altres versions un model de societat alternatiu (anarquistes i socialistes revolucionaris). Aquest enfrontament shavia anat configurant des de 1917

Tres etapes de la IIa repblica

1a ETAPA: Bienni reformista 1931-1933 Coalici de republicans i socialistes

2a ETAPA: Bienni conservador 1933-1935Bienni Conservador/Bienni Negre

3a ETAPA: Govern del Front Popular 1936. febrer. Juliol

1. LA PROCLAMACI DE LA IIa REPBLICA I EL PERODE CONSTITUENT.1.1. Les eleccions dAbril de 1931 i el govern provisional. Els partits poltics1.2. La Constituci del 1931.

1.1.- Les eleccions dAbril i el govern provisional (I).La victria dels republicans en les grans ciutats (que no en general) en les eleccions municipals del 12 dabril de 1931, va provocar que el 14 dabril de 1931 es proclamara la II Repblica: primer en Eibar i desprs en totes les grans ciutats, amb gran celebraci popular Alfons XIII suspn les potestats reials i abandona el pas cap a lexili, sense abdicarEs forma un govern provisional amb membres dels partits signants del Pacte de Sant Sebasti:republicans de dretes (Maura o el president del govern Alcal Zamora) i esquerres (Azaa), radicals (Lerroux), socialistes (Largo Caballero, Prieto), nacionalistes catalans i galleguistes La dreta monrquica es trobava desorganitzada i carent de partits moderns, de masses.en loposici tamb es troben els nacionalistes bascos i catalans. Lanarquisme considerava que monarquia o republica eren formes burgeses. El comunisme era unafora poltica testimonial

Els partits poltics.Ja no es tracta de partits de rics, notables i cacics, sin de partits amb una gran afiliacireal i un gran nombre de seguidors que seran el centre de la vida poltica i els debats. Es tracta de partits de masses (en lpoca del sufragi universal) Pel sistema electoral majoritari, els partits shauran dunir en coalicions electorals, per ser lnica forma daconseguir majoriesDurant el primer bienni, 1931-1933, el govern estar en mans duna coalici formadaper republicans desquerra, que t en Azaa el seu principal cap, i socialistes, on destacaven Prieto i Largo Caballero. Lerroux (radicals) hi formar part del govern durant els primers mesos. Desprs eixir del govern fins a passar-se a loposici el 1933. Tamb hi ser al govern ERC.La dreta espanyola es reorganitzar durant el primer bienni. El 1933 es fundar la CEDA, principal partit de masses conservador

IZQUIERDA REPUBLICANA, PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAOL (PSOE).. Perode de gran activitat de les formacions poltiques i sindicals.

PARTIDO COMUNISTA DE ESPAA (PCE).

La CNT estava dividida entre1. Els anomenats TRENTISTES (orientaci netament sindicalista i de caire moderat, cert suport a la Repblica).2. FEDERACI ANARQUISTA IBRICA (FAI), ms revolucionari. Via insurreccional i armada. Prenen la iniciativa dins de la CNT. Juan Garcia OliverDurrutiJoan Peir

PARTIT RADICAL: LerrouxDERECHA LIBERAL REPUBLICANAContraris a les reformes republicanes. Van derivar cap a posicions ms conservadores.Els PARTITS CONSERVADORS I CATLICS es van esfondrar. Van sobreviure un grup petit de partits:

PARTIDO AGRARIO (PA)PARTIDO LIBERAL DEMCRATAACCIN ESPAOLA (nucli intellectual que volia una monarquia catlica i tradicional).

El ms important:

CONFEDERACIN ESPAOLA de DERECHAS AUTNOMAS (CEDA). Coalici electoral de 1933. Jos M. Gil Robles. Defensava els interessos dels grans propietari agraris i de lEsglsia. Al Pas Basc: Hi havia grups monrquics:

PARTIT NACIONALISTA BASCRENOVACIN ESPAOLA. Jos Calvo Sotelo. Necessitat de liquidar el nou rgim republic. Va establir acords electorals amb els carlins. COMUNI TRADICIONALISTA

Grups de caire feixista:

JUNTAS DE OFENSIVA NACIONAL SINDICALISTA (JONS). 1933.FALANGE ESPAOLA. 1933. Dirigit per Jos A. Primo de Rivera.Es fusionen el 1934Ideologia antidemocrtica i una defensa a ultrana del nacionalisme espanyol. FALANGE ESPAOLA DE LES JONS

Les dues forces majoritries eren:

LLIGA REGIONALISTA (de dretes):Va acceptar la nova legalitat republicana.Tenia el suport duna part dels industrials i grans propietaris agrcoles. Els seus resultats electorals van ser fora reduts. Al 1933 va adoptar el nom de LLIGA CATALANA.

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA:Format un mes abans de les eleccions del 1931. Agrupava diferents sectors: nacionalistes radicals, vells republicans histrics i petites formacions republicanes i nacionalistes. Tenien el suport damplis grups de la petita burgesia , de la pagesia i dels obrers industrialitzats. Va proposar un ampli programa de reformes poltiques i socials. Militncia mplia, gran fora electoral, dirigents carismtics: MACI i COMPANYS.

11. LA SEGONA REPBLICA I LA CATALUNYA AUTNOMA (1931-1936)

El Comit revolucionari, i desprs Govern Provisional de la Segona Repblica

El primer govern republic

1.1.- Les eleccions i el govern provisional (II).Primeres mesures delgovern provisionalAmnistia els presos polticsConvocatria deleccions a Corts ConstituentsPosen en marxa les reformes agrria i militarComencen les negociacions per a lautonomia amb els nacionalistes bascos i catalansPrimersproblemesConflictes socials que demanen una major rapidesa en laplicaci de les reformes (Sevilla, Astries, Barcelona,...)Fortssima oposici de la burgesia i lesglsia a la nova Repblica.Sincia la fugida de capitals i la parlisi de moltes explotacions agrriesLoposici de lesglsia al nou sistema provoca la reacci anticlerical del poble en forma dincendis desglsies i convents,maig de 1931 en resposta a una carta del Cardenal Segura

Les eleccions a Corts Constituents de Juny de 1931. ResultatsA les eleccions a Corts Constituents la coalici republicanosocialista obtenen una mplia majoria. La llei electoral afavoria les grans coalicions: mentre lesquerra anava unida, la dreta estava desorientada i mancada de partits de masses (moderns)

Les eleccions de Juny de 1931. Resultats (II)

1.2.- La Constituci del 1931.La Constitucidel 1931T un carcter democrtic i progressista: Espanya es defineix com una repblica de treballadors de totes classesDivisi de poders: el legislatiu a les Corts unicamerals, lexecutiu en el Con-sell de Ministres (amb un president del govern) i el President de la Repbli-ca (elegit i controlat per les Corts) i el judicial en els tribunals (i jurats).Sestableix el Tribunal de Garanties Constitucionals Amplssima declaraci de drets i llibertats, incloent el sufragi universal,tamb femen,la separaci de lesglsia i lEstat i preveu un Estat laic, el matrimoni civil, el divorci i la igualtat de tots davant la llei, el dret a leducaci i el treball (molt avanada per lpoca) Es contempla la possibilitat dexpropiaci forosa de la propietat per raons socials (amb indemnitzaci), de socialitzaci de la propietat i de nacionalitzaci dels serveis pblics

Estableix un estat integral, per reconeix el dret a lautogovern de lesregions que ho demanen. Nega qualsevol federaci entre regions

La constituci de 1931. Artcles

Art. 44. Toda la riqueza del pas, sea quien fuere su dueo, est subordinada a los intereses de la economa nacional (...) con arreglo a la Constitucin y a las leyes. La propiedad de toda clase de bienes podr ser objeto de expropiacin forzosa por causa de utilidad social mediante adecuada indemnizacin, a menos que disponga otra cosa una ley aprobada por los votos de la mayora absoluta de las Cortes. Con los mismos requisitos la propiedad podr ser socializada. Los servicios pblicos y las explotaciones que afecten el inters comn pueden ser nacionalizados en los casos en que la necesidad social as lo exija. El Estado podr intervenir por ley, la explotacin y coordinacin de industrias y empresas cuando as lo exigieran la nacionalizacin de la produccin y los intereses en la economa nacional.

Desprs de laprovaci de la Constituci. Azaa substitueix Alcal Zamora com a president del govern i Alcal Zamora passa a ser president de la Repblica . El govern, per tant, es redueix als republicans desquerra i els socialistes. Els republicans de Lerroux ixen del governEl govern de republicans i socialistes.

Els interessos terratinents, financers i de la gran indstria junt a lEsglsia senfrontarn a la Constituci, pel que significava de questionament de la gran propietat , la no-confessionalitat de lEstat i el reconeixement de les autonomies. Com totes les Constitucions anteriors tampoc fou un document de consens

El vot de les dones.

El vot de les dones. (2)

El vot de les dones (3)

El vot de les dones (4)Dames catliques presentant signatures contra la Constituci (1931)

La situaci de la donaFins a 1931, les dones solteres tenien alguns drets similars als homes (signar contractes o fer negocis) encara que quedaven excloses de la vida poltica i no podien votar. Amb el matrimoni, perdien els escassos drets legals i necessitaven el perms de l'home per a poder treballar o dirigir un negoci. El Codi Civil,a ms, castigava la desobedincia a l'home (de 5 a 15 anys de press). Determinades professions estaven excloses (notaris, registradors). L'analfabetisme era un 15% ms alt que en els homes i noms 10 dones s'havien llicenciat en la universitat abans de 1910. Les diferncies salarials superaven el 30%. L'any 1918 es va fundar l'Asociacin Nacional de Mujeres Espaolas que reivindicava el dret a vot

La situaci de la dona (2)A partir de 1931*Consecuci de drets poltics, (sufragi ) i presncia en crrecs pblics i tamb en partits i sindicats (minoritria)*Reforma del Codi Civil per a igualar homes i dones, per no se suprimeix la incapacitat civil de la dona casada.*Dret al divorci i validesa del matrimoni civil. Equiparaci en drets dels cnjuges. *Apertura de determinades professions a dones (registradors i notaris), per no en l'exrcit i la policia.*Primeres assegurances de maternitat, per es mant la diferncia salarial entre homes i dones. *Reducci de l'analfabetisme femen. Accs a l'ensenyament mitj i superior.

2. EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).- Des de desembre del 1931 a setembre del 1933 Azaa s el president dun govern desquerres (republicans desquerra i socialistes) que intenta modernitzar (democratitzar) el pas i acabar amb els problemes arrossegats durant un segle. Algunes daquestes reformes ja shavien iniciat en abril. Un element a tenir present s el que va significar el perode: polititzaci de les masses o accs a la poltica d'amplis sectors de la societat. . La qesti religiosa. La reforma educativa La reforma agrria. Les relacions laborals La reforma de l'estat (autonomies) La reforma militar. .

2.1.- La reforma religiosa. Antecedents. L'anticlericalisme. Vessants delanticlericalismeLanticlericalisme dels intel.lectuals, que se centraven en les qestions poltiques i en el predomini dels ordres religiosos en lensenyament, amb valors reaccionarisLanticlericalisme proletari, centrat en els atacs dobrers i jornalers a lesglsia per considerar-la un obstacle per al progrs i emancipacide les classes treballadores, donat que sempre es posava de part dels grans propietaris Per anticlericalisme podem entendre un conjunt de corrents molt diversos que critiquen l'Esglsia ja siga de manera doctrinal o en relaci a la seua influnciaen la societat i pels privilegis concedits per l'Estat

En l'esquerra espanyola predominava un sentiment anticlerical: ja en les revolucionsde 1835 es van assaltar convents en Madrid. Molts republicans criticaven el poder i els privilegis de l'Esglsia en l'ensenyament, la moral o la cultura. El Concordat de1851 es mantenia vigent el 1930. (confessionalitat estat, control ensenyament i moral)Molts republicans s'identificaven en l'atac o la crtica a l'Esglsia.(Es a dir es consideraven republicans en la mesura que anticlericals)

Exemples d'anticlericalismeEditorial del diario El Pueblo . 27-8-1931Primero Flit; despus fumigacin antiparasitaria y por ltimo martirologio de la crcel vulgar, para que se pueden incluir ellos mismos en las listas de santos mrtires de su causa. Nosotros somos as: estamos dispuestos a aumentar su prestigio, haciendo todo lo possible porque ganen el cielo El diputat Barriobero, del Partit Republic Federal va donar la segent explicaci en el Parlament sobre l'origen de la vida contemplativa: San Basilio y San Pacomio iban por los cortijos pidiendo limosna, pero esto les pareci un trabajo excesivo, sin duda, y decidieron establecerse en un lugar fijo y que fueran a l los cortijeros a llevarles la limosna11-10-1931

Per lesglsia espanyola manifestava una oposici radical al liberalisme i la democrcia.A ms, havia estat un basti fonamental dels diferents rgims liberals (des dIsabel II) igaudia damplis privilegis (recordeu el Concordat de 1851, encara vigent el 1931)Lanticlericalisme es radicalitzar i comenaran a produir-se atacs violents i cremes desglsies i convents, especialment importants durant la Setmana Trgica (1909). En el mes de maig de 1931 es produiren els primers atacs a convents i Esglsies, per sense arribar als nivells de 1936.

Lincendi dEsglsies de Maig de 1931

Lincendi dEsglsies de maig de 1931

Ciutats en qu es van cremar convents i esglsies en maig del 1931

Detenci i expulsi del pas del cardenal Segura (13 de maig del 1931)Cuando los enemigos del reinado de Jesucristo avanzan resueltamente, ningn catlico puede permanecer inactivo.

La pastoral del Cardenal Segura desencadena els incidents de maig de 1931

La reforma religiosa.Objectiu: limitar la influncia de lesglsia catlica i secularitzar la vida social i poltica.Molts republicans espanyols tenien present lexemple francs (1906)Mesures en la ConstituciAconfessionalitat de lEstat. No obligatorietat ensenyament Religi a lescolaLlibertat de cultes Matrimoni civil i divorci. Cementiris sota control municipal. (secularitzaci) Extinci del pressupost eclesistic en 2 anys

El discurs dAzaa. 1931

La reacci dels bisbes espanyols. 1931

A msLa llei de Congregacions Religioses (1933) establia un lmit de possessi de bns als ordes religiosos i impedia que lesglsia es dedicara a lensenyament (primari i secundari). Desapareixien els subsidis i subvencions a lEsglsia.Expulsi de lordre dels jesuites.

Conseqncies: *lEsglsia catlica passa a ser la pitjor enemiga de la Repblica ,en general, i de les esquerres en particular, cridant a oposar-se al sistema. LEsglsia mobilitzar la poblaci a oposar-se a la Constituci i la legislaci anticlerical i fins i tot promou i dona suport a la Campanya Revisionista, base de la futura CEDA. Destaca limpacte de la campanya en Castella, amb el Suport del camperolat castell i dels terratinents.

. *Molts ajuntaments republicans prohibiren les procesons i daltres actes religiosos pblics i aix, qualsevol proces es convertir en una demostraci de partidaris i crtics amb l'Esglsia i en un conflicte.

*Com a reacci augmentar lanticlericalisme popular i el govern expulsar del pas al cardenal Segura i al bisbe de Vitria. Tanmateix, el contingut de la llei de Congregacions de 1933 apenes si saplicar pel desenvolupament dels esdeveniments posteriors

Artcles de la Constituci. La llei de Congregacions Religioses de 1933Artculo 26Todas las confesiones religiosas sern consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial.El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrn, favorecern, ni auxiliarn econmicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas.Una ley especial regular la total extincin, en un plazo mximo de dos aos, del presupuesto del Clero.Artculo 26(...)Quedan disueltas aquellas rdenes religiosas que estatutariamente impongan, adems de los tres votos cannicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legtima del Estado. Sus bienes sern nacionalizados y afectados a fines benficos y docentes.Las dems rdenes religiosas se sometern a una ley especial votada por estas Cortes Constituyentes y ajustada a las siguientes bases1. Disolucin de las que, por sus actividades, constituyan un peligro para la seguridad del Estado.2. Inscripcin de las que deban subsistir, en un Registro especial dependiente del Ministerio de justicia.3. Incapacidad de adquirir y conservar, por s o por persona interpuesta, ms bienes que los que, previa justificacin, se destinen a su vivienda o al cumplimiento directo de sus fines privativos.4. Prohibicin de ejercer la industria, el comercio o la enseanza.5. Sumisin a todas las leyes tributarias del pas.6. Obligacin de rendir anualmente cuentas al Estado de la inversin de sus bienes en relacin con los fines de la Asociacin.Los bienes de las rdenes religiosas podrn ser nacionalizados.

Artcle 27 de la ConstituciArtculo 27La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente cualquier religin quedan garantizados en el territorio espaol, salvo el respeto debido a las exigencias de la moral pblica.Los cementerios estarn sometidos exclusivamente a la jurisdiccin civil. No podr haber en ellos separacin de recintos por motivos religiosos.Todas las confesiones podrn ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones pblicas del culto habrn de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno.Nadie podr ser compelido a declarar oficialmente sus creencias religiosas.La condicin religiosa no constituir circunstancia modificativa de la personalidad civil ni poltica salvo lo dispuesto en esta Constitucin para el nombramiento de Presidente de la Repblica y para ser Presidente del Consejo de Ministros.

El divorci i lexpulsi dels jesuites

2.2.-Reforma educativa i obra cultural.Objectiu: garantir el dret a rebre una educaci liberal, pblica i laica a tota la poblaciMesuresCreaci de 10.000 escoles noves de primria amb un model descola mixta, laica, obligatria i gratuta (acabar amb el domini de lensenyament religis).S'augment el salari dels professors per no va donar temps a fer el mateix ambels plans d'estudi Creaci de les Missions Pedaggiques per a fer arribar la cultura al mn rural (biblioteques, cinema, teatre,...). Destac tamb laportaci de Garca Lorca amb la companyia La Barraca

Artculo 48El servicio de la cultura es atribucin esencial del Estado, y lo prestar mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada.La enseanza primaria ser gratuita y obligatoria.Los maestros, profesores y catedrticos de la enseanza oficial son funcionarios pblicos. La libertad de ctedra queda reconocida y garantizada.La Repblica legislar en el sentido de facilitar a los espaoles econmicamente necesitados el acceso a todos los grados de enseanza, a fin de que no se halle condicionado ms que por la aptitud y la vocacin.La enseanza ser laica, har del trabajo el eje de su actividad metodolgica y se inspirar en ideales de solidaridad humana.Se reconoce a las Iglesias el derecho, sujeto a inspeccin del Estado, de ensear sus respectivas doctrinas en sus propios establecimientos.Constitucin de la IIa Repblica Espaola (1931).

Les Missions Pedaggiques

Interior d'una escola de primria

Interior d'una escola de primria

Federico Garcia Loca i la companyia La Barraca

La reforma agrria

En el sud i sudest del pas, el predomini del latifundisme, amb importants boses de pobresa.Es tracta de jornalers que han accedit poc o res a la propietat de la terra amb les reformes del segle XIX (desamortitzacions i abolici del rgim senyorial). La feina s escassa i el seu salari s molt baix. Intermitent protagonitzarn revoltes i actes de protesta en demanda dun repart de terres: *el Sexenni, 1868-1874 o amb *la crisi de la Restauraci (1918-21), el Trienni Bolxevic

Antecedents. La situaci fins a 1930La reforma agrria.

La reforma agrria.

Distribuci de la superficie de las finques agrcoles i evoluci de latur agrari.

Condicions de vidadels jornalers

Objectius: millorar la situaci dels camperols xicotets i mitjans, especialment els jornalers sense terres i arrendataris, i modernitzar lagricultura espanyola. Recordeu: una part important de lagricultura espanyola (sobretot en linterior i en el sud) es caracteritzava pels baixos rendiments, el monocultiu (blat sobretot) i les tcniques rudimentries, amb molta m dobra Primeres mesures: regulaci dels arrendaments , jornada de 8 hores, salaris mnims i obligaci dels propietaris de conrear les terres aptes per al cultiu.Molts terratinents abandonaren explotacions amb la proclamaci de la repblica Pot ser siga la reforma ms important de tota el perode : el 45% la poblaci es dedicava al sector primari. Se suposava que un rgim democrtic com la Repblica resoldria el problema

Todos los proyectos persiguen en primer trmino la resolucin del paro obrero. [] Cmo lo intenta este proyecto? Con asentamientos. []La segunda finalidad es la redistribucin de la tierra. Ha de redistribuirse de nuevo para que cumpla la funcin que ahora no realiza; la expropiacin de la tierra ha de hacerse por razn de su origen y por razn de su empleo. As pues, la redistribucin de la tierra se har a base de las tierras de seoro y de los bienes comunales.Si el proyecto tiene una tendencia, podra ser sta: la de intervenir el Estado en todos los rdenes de la economa agraria para disciplinarla en todos sus aspectos y para racionalizar la produccin. El cuidar que la tierra cumpla la funcin social que le corresponde. Ya sabemos que este problema, como el religioso, tena que levantar tempestades sobre los hombres que lo impulsaran. Este es el sino de los hombres que asisten a los inicios de un cambio de rgimen.

Discurso de Marcelino Domingo sobre la reforma agraria en las Cortes, 15 de junio de 1932

Finalment, saprova la llei desprs del fracs del colp de Sanjurjo (setembre 32)Caracterstiques de la llei de reforma agrria:Establia diferents propietats expropiables com ara *les deficientment cultivades, *les arrendades sistemticament, *les de regadiu convertides en sec (etc). Per no establia el nombre de llauradors a asentar i es volia aplicar a tot el territoriespanyol, amb la qual cosa es perdien moltes energies

LEY DE BASES DE LA REFORMA AGRARIA. 1932."Los efectos de esta ley se extienden a todo el territorio de la Repblica. Su aplicacin... tendr lugar en los trminos municipales de Andaluca, Extremadura, Ciudad Real, Toledo, Albacete y Salamanca... Las tierras del Estado... podrn ser objeto de asentamientos, sea cualquiera la provincia donde radiquen...La ejecucin de esta ley quedar encomendada al Instituto de Reforma Agraria que... promover la formacin de organismos de crdito a fin de facilitar a los campesinos asentados el capital necesario para los gastos de explotacin...Sern susceptibles de explotacin las tierras incluidas en los siguientes apartados:1.- Las ofrecidas voluntariamente por sus dueos...5.- Las que, por no ser explotadas directamente..., deba presumirse que fueron compradas con fines de especulacin o con el nico objeto de percibir su renta.7.- Las incultas o manifiestamente mal cultivadas..."Gaceta de Madrid, 21 de septiembre de 1932.LIRA o Institut de Reforma Agrria seria lencarregat de dirigir els assentaments i pagar les indemnitzacions per el pressupost assignat fou molt redut

Resultats: I) molt limitats per la complexitat tcnica de la llei (difcil daplicar), lescs pressupost de lIRA i, sobretot, loposici dels grans propietaris . Aquestos, finanarn una campanya de boicot a la reforma, contant amb el suport delsllauradors castellans (temerosos que es pogueren expropiar els arrendaments)El nombre de famlies asentades sobre terres expropiades entre 1932-34 podria haver arribat a 12.000Resultats II) La Repblica no t quadres tcnics ni poltics suficients per a poder supervisar laplicaci de la reforma agrria ni tampoc les altres mesures laborals. La influncia de les elits locals (terratinent, el cacic, el cap de la G Civil) sobre els alcaldes i governadors fou decisivaResultats III) Molts jornalers, desesperats per la lentitud de la reforma i per les dificultatsper a poder treballar es revoltaren de manera violenta atrets per lanarquisme (Casas Viejas, 1933). La Gurdia Civil aplicar una repressi brutal

Valoraci de lhistoriador Malefakis sobre loposici dels terratinents

Reforma laboral.Establiment dels jurats mixtos vinculants tamb en el camp. En la indstria funcionaven des de 1928, poca de Primo de RiveraS'estableix la jornada de 40 hores en el camp i en la indstria. Increment de salaris. Establiment de les primeres assegurances obligatries, com la d'accidents laborals i de maternitat. Llei de termes municipals obligava a contractar primer els jornalers de cadapoble per a evitar la reducci salarial que practicaven molts patrons en anara pobles vens (all on hi havia mobilitat laboral va resultar contraproduent(Galcia o Catalunya)

Artculo 1Espaa es una Repblica democrtica de trabajadores de toda clase, que se organiza en rgimen de Libertad y de Justicia.Artculo 46El trabajo, en sus diversas formas, es una obligacin social, y gozar de la proteccin de las leyes.La Repblica asegurar a todo trabajador las condiciones necesarias de una existencia digna. Su legislacin social regular los casos de seguro de enfermedad, accidentes, paro forzoso, vejez, invalidez y muerte; el trabajo de las mujeres y de los jvenes y especialmente la proteccin a la maternidad; la jornada de trabajo y el salario mnimo y familiar; las vacaciones anuales remuneradas; las condiciones del obrero espaol en el extranjero; las instituciones de cooperacin, la relacin econmico-jurdica de los factores que integran la produccin; la participacin de los obreros en la direccin, la administracin y los beneficios de las empresas, y todo cuanto afecte a la defensa de los trabajadores.Constitucin de la II Repblica Espanyola (1931).F. Largo Caballero (Ministre de Treball)

En un context on l'atur comena a pujar i molts obrers tornen al camp per la fide les obres pbliques de l'poca de Primo de Rivera, el mercat laboral esdevinguun autntic polvor i la conflictivitat social es multiplica. Molts patrons decidiren no aplicar aquestes mesures (descens de beneficis per augment de salaris en poca de crisi),radicalitzant lactuaci obrera i sindicalConclusi. Resultats

La reforma de lEstat centralista: les autonomies.El 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya, primera i petita autonomia. Fins 1923, la Lliga monopolitza el catalanisme i les reivindicacions per ampliar lautonomiaEl 1923 el colp de Primo de Rivera acaba amb la Mancomunitat i persegueix el catalEl Pacte de San Sebasti de 1930 preveia lautonomia per a Catalunya i per aix el signa ERCAntecedents

El 14 dAbril Maci proclama la Repblica catalana (sense ms concrecions). El govern provisional aconsegueix que Maci espere a un estatut dautonomiaMaci proclama la repblica catalana el 14-4-31 en Barcelona

La Constituci del 31 reconeixia a les regions el dret a tenir una organitzaci autonmica prpia dins de lEstat Espanyol, per aix selaboren els primers estatuts.

El govern de la Generalitat de Catalunya, encapalat per ERC (Maci), elabora i aprova lEstatut del 32 o Estatut de Nria. Tanmateix en el trmit per a ser aprovat en Madrid troba loposici de molts republicans i socialistes, dintel.lectuals com Ortega i Gasset i de la dreta castellana (aix era la fi de la unitat nacional). La derrota del colp militar de Sanjurjo (agost 32) determina, sota limpuls dAzaa, laprovaci dun estatut dautonomia, per retallat respecte de les demandes catalanes.

Discurs dAzaa sobre la qesti catalana

LEstatut incloa un govern propi, el de la Generalitat, un Parlament escollit per Sufragi universal i competncies en ordre pblic, ensenyament, transports i la llengua catalana com a cooficial a Catalunya. El govern estar en mans dERC, primer amb Maci (fins 1933) i desprs amb Companys.

Primer govern de la Generalitat, presidit per Francesc Maci

FRANCESC MACILLUIS COMPANYS

Azaa li traspassa un Estatut a Maci (recent nascut), i al costat hi ha la figura desquerra (matrona). El text diu: -Aqu el teniu (Azaa). -Ara tot ser que la dida mel cuidi b (Maci).

Actes de boicot a lestatutActes en favor de lEstatut

Oposici a lEstatut en tota Espanya

Lestatut basc sols saprovar en octubre de 1936 (ja en la Guerra Civil) i ser democrtic, fruit dun pacte entre nacionalistes bascos, republicans i socialistes (Aguirre, del PNB, ser el primer lehendakari) Lestatut de Galcia selabora en 1936, per no sarribar a aprovar a les Corts per la Guerra CivilAl Pas Basc, nacionalistes bascos (PNB) i carlins aproven lestatut dEstella (1931), per loposici del govern desquerres de Madrid a un estatut confessional i de dretes i la posterior divisi entre el PNB i els carlins eviten que saprove a les Corts

.La reforma militar.CausesLa necessitat de reduir lelevat nombre doficials Reduir labast de la jurisdicci militarAcabar amb el perill de colp destat (no intervenci en poltica)MesuresSaprova la Llei de Retir de lOficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la Constituci i fidelitat a la Repblica, per es podien retirar amb el sou ntegre Racionalitzaci i revisi del sistema dascensos i escales, especialment durantletapa de Primo de Rivera , afectant als africanistesTancament de lAcadmia Militar de SaragossaEl principal artfex de la reforma fou Manuel Azaa

Valoraci: saconsegueix disminuir el nombre doficials i el pressupost militar, per no es modernitza lexrcit i augmenta el malestar dalguns sectors (africanistes) Una part de lexrcit, encapalada pel general Sanjurjo, donar un colp destat contra la Repblica en agost de 1932Tamb t relaci amb lEstatut de Catalunya ,Es formar la Unin Militar Espaola (UME) en 1933, com una organitzaci de militars de dretes clandestina i colpista (alament de 1936) Conseqncies

El colp dagost de 1932 Azaa i Franco Azaa en un discurs

*Causes de la conflictivitat dels anys 301) L'impacte de la crisi dels anys 30 en l'economia espanyola: *es van reduir les exportacions (molts pasos establiren barreres proteccionistes) i el finanament de l'estat es va complicar (restriccions del crdit en tot el mn). Tot i aix, els efectes de la crisi van ser menors que en altres pasos, donada la menor integraci de l'economia espanyola en els circuits internacionals.

3.-Els problemes del govern reformista: els adversaris de les reformes i la conflictivitat social. L'impacte de la crisi de 1929

2)Cal incidir en factors poltics i socials espanyols

*Amb la proclamaci de la nova Repblica: les inversions cauen, retiren el 10% dels dipsits bancries i es produeix una fuga de divises i capitals a lestranger*La desconfiana de la burgesia encara augmenta ms amb les mesures socials aplicades pel govern desquerres (augment salarial, disminuci dhores de treball,...) baixen els beneficis empresarials i es redueixen ms les inversions* A tot a safegeix laugment de la conflictivitat social pel retard en laplicaci de les reformes promeses pel govern augmenta encara ms la desconfiana (dels sindicats)*A ms, el govern, per a fer front al fort deute heretat i al dficit, intenta equilibrar els pressupostos amb una disminuci de la despesa pblica a la disminuci de la inversi privada, safegeix una disminuci de la inversi pblica

Salaris

Descens de la inversi, Producci i exportaci

4. ELS GOVERNS CONSERVADORS (Novembre 1933- Febrer 1936). Per qu va finalitzar el 1933 el perode reformista? El nou govern conservador. La paralitzaci de les reformes.. La revoluci doctubre del 1934.. El Bienni Negre.

I) El govern no va poder satisfer les reivindicacions populars, en especial, destac la lentitud de la reforma agrria. Aix exasper els nims dels ms radicals que inciaren revoltes desesperades i espant els moderats que sapropen a Lerroux. El govern reaccion a totes les revoltes i protestes (anarquistes) amb la repressi de la Gurdia Civil , destacant els casos dArnedo i Casas Viejas (1932 i 1933) La fallida de la coalici de republicans i socialistes (1933-1936)Per qu va caure el govern de coalici de socialistes i republicans desquerra la tardor del 33?

II) Les divisions en la coalici de govern, entre socialistes i republicans es fan molt evidentscap a 1933, destacant Largo Caballero, ministre de treball i dirigent de lUGT. Largo Caballero frustrat per les dificultats per aplicar la legislaci reformista i espantat per com Hitler havia arribat el poder en Alemanya, amb el suport de la dreta tradicional, entn que els socialistes no poden esperar res dels republicans desquerra i inicia una poltica de mxima agitaci social, que anuncia una Revoluci, per sense cap concreci. (com i quan es far??)

La deriva revolucionaria del PSOE

III) Loposici de les forces conservadores a les reformes republicanes ha donat lloc a una reorganitzaci del mapa poltic. Naix, el 1933, la CEDA, partit catlic conservador que t per objectiu el desmantellament de les reformes republicanes des de la legalitat (guanyant les eleccions). T el suport de lEsglsia, els terratinents i el mn de les finances, per tamb de les classes mitges catliques urbanes i rurals. El seu lder, Gil Robles.

Les intencions de la CEDA . El programa polticEls principals punts del programa de la CEDA: la defensa de la propietat,la famlia i lEsglsia. Tamb defensa un nacionalisme espanyol unitarista

Les candidatures catliques en la premsa conservadora

Manifest de les dretes espanyolesNo caprichosamente, sino por obediencia debida a imperativos de la realidad, se denomina 'antimarxista' esta candidatura y la coalicin de fuerzas polticas y sociales que la sirve de soporte. Es, en efecto, el marxismo, con su concepcin materialista y anticatlica de la vida y de la sociedad; con su sectaria hostilidad hacia los grandes valores tradicionales, (...) con el desate temerario que ha provocado y conseguido de los odios y envidias connaturales en las luchas de clases (...), con el antiespaolismo que, como un exudado nocivo, brota de todo ideario y, sobre todo, con la desgraciada, arbitraria e injusta gestin desarrollada al frente de los negocios pblicos (...).Los candidatos de la coalicin antimarxista defendern resueltamente y a todo trance la necesidad de una inmediata derogacin, por la va que en cada caso proceda, de los preceptos, tanto constitucionales como legales, inspirados en designios laicos y socializantes (...). Trabajarn sin descanso para lograr la cancelacin de todas las disposiciones confiscadoras de la propiedad y persecutorias de la persona, de la asociaciones y de las creencias religiosas. (...)

Manifiesto de la Coalicin antimarxista por Madrid (CEDA, Renovacin Espaola, carlistas, etc.). "El Debate', 1 de noviembre de 1933.

IV) Per a ms de la CEDA, trobem uns altres partits de la dreta, que podrien considerar-se catastrofistes, com els monrquics de Renovaci Espaola, amb Calvo Sotelo o els feixistes de Falange, dirigida per Jos Antonio Primo de Rivera. Tamb, el carlisme, de Comunin Tradicionalista.Tots aspiraven a la destrucci violenta de la democrcia republicana, cridant, per aix a lexrcit.

Y queremos, por ltimo, que si esto ha de lograrse en algn caso por la violencia, no nos detengamos ante la violencia. Porque Quin ha dicho que la suprema jerarqua de los valores morales reside en la amabilidad? Bien est, s, la dialctica como primer instrumento de comunicacin. Pero no hay ms dialctica admisible que la dialctica de los puos y de las pistolas cuando se ofende a la justicia o la Patria.Se han celebrado las elecciones. El pueblo soberano ha acudido a las urnas, menos los que no acudimos por no querernos hacer cmplices de la propia esclavitud y los que no han ido por mera indiferencia poltica o pereza. Pero el pueblo soberano ha dado su voto. Y ahora qu? No nos interesa el triunfo de uno de los grandes sectores ni el triunfo del otro; derechas, izquierdas, centro, tienen el mismo programa, las mismas posibilidades, los mismos mtodos. Han de gobernar con el aparato estatal siempre contra las justas reivindicaciones de los expoliados, de los desheredados, de los oprimidos. Un gobierno que no lo hiciera as, dejara a las pocas horas de ser gobierno. Para existir necesita cobrar impuestos, contribuciones, gabelas, y para obligar a pagar todo eso, necesita guardias, guardias, ms guardias, necesita sostener cuerpos de ejrcito, para defender la patria contra el enemigo, como en octubre en Asturias,... o en la actuacin del gobierno de Casas Viejas.Discurso de Jos Antonio Primo de RiveraEls catastrofistes. Falange

Conclusi: Es produeix una crisi poltica que no troba ms alternativa que la convocatriadunes eleccions generals anticipades per a Novembre de 1933

A les eleccions de novembre de 1933 guanyen els partits de centre i dreta

A diferncia de 1931, la dreta estava ms organtizada: la CEDA es va coaligar amb monrquics i agraris en moltes regions. Lesquerra estava dividida: socialistes i republicans anavenper separat i labstenci s molt present en moltes regions.

Les eleccions de 1933

Alcal Zamora no confia en la CEDA , que havia guanyat les eleccions, i ofereix el govern a Lerroux, que, en minoria, depenia del suport de monrquics i de la

mateixa CEDA.

Les eleccions de 1933 i el nou governLerroux, cap del republicanisme histric, havia evolucionat cap a postures conservadores:entenia que la Repblica podia ser conservadora i catlica, desprs dun perode massa orientat cap a lesquerra. La seua base sociolgica era molt diversa: des de les classes mitges conservadores urbanes fins a terratinents i financers que entenien que el Partit Radical podia moderar i desmantellar, en altres casos, lobra del primer bienni.

El nou govern es forma amb el Partit Radical, tenint a Lerroux com a president, amb el recolzament de la CEDA i els monrquics revisava i paralitzava les reformes anteriors4.- Els governs conservadors, (1933-1936)

El govern de republicans conservadors (radicals) fins Octubre del 34La reforma agrria saplica

ms lentamentMesures preses pel govern II) Els nou presidents dels Jurats Mixtos sn ms partidaris dels patrons El govern sistemticament aplica una dura repressi als sindicats UGT i CNTLa tensi social es multiplica a la vegada que latur creix.

V) La reforma militar continua vigent, per amnistien els implicats en el colp destat de 1932IV)Es contraresta la reforma religiosa: es dota de pressupost a lesglsia catlicaper al culte i clergat i intenten signar un nou concordat amb la Santa Seu III)El nou govern senfronta amb els nacionalistes catalans (els paralitza la Llei de Contractesde Conreu) i bascos (paralitza el projecte destatut basc presentat pel PNB)

Les protestes davant la poltica de desmantellament de les reformesEl Comit nacional de esta Federacin Espaola de Trabajadores de la Tierra [] acord elevar a ese ministerio las siguientes conclusiones: Aplicacin del laboreo forzoso, suprimiendo los trmites burocrticos.Aplicacin ntegra e inmediata a la Reforma Agraria.Queremos explicar las razones que justifican la urgencia de las demandas solicitadas:El laboreo forzoso puede ser, aunque no ha sido, un medio til de acrecentar y mejorar la riqueza agrcola, y de combatir eficazmente el paro en el campo. Los largos y pesados trmites burocrticos inutilizaron esta ley, como tantas otras dictadas con la mejor intencin, pero que en la prctica no han servido casi para nada [...].En cuanto a la Reforma Agraria, es tan lenta su aplicacin, que cuanto dijramos es poco para expresar el disgusto nuestro y de los campesinos. Pensamos, no sin amargura, que a primeros de marzo venci el plazo de un ao sealado para terminar el inventario; pensamos que el Instituto posee recursos y tierras sobradas para efectuar un sinfn de asentamientos, y que todo eso, que pudo y debi contribuir a reducir el paro de un modo eficaz y definitivo, lleva camino de no realizarse quin sabe hasta cundo.No es extrao, pues, que el campesino vaya perdiendo completamente la fe en la Reforma, y que a impulsos de la necesidad y de la falta de trabajo suee con apoderarse violentamente de unas tierras que la Repblica le prometi, pero que hasta hoy no supo darle por los cauces de la ley. No creemos que convenga al pas el mantenimiento de esta situacin peligrosa y precaria, y, en consecuencia:Solicitamos respetuosamente de V. E. que se aplique el laboreo forzoso, suprimiendo los trmites burocrticos, y que se d tierra a los campesinos, aplicando integral e inmediatamente la Reforma Agraria.Viva V. E. muchos aos.Madrid, 6 de marzo de 1934. El secretario general, Ricardo Zabalza. Excelentsimo seor ministro de Agricultura.Escrito de la Federacin de Trabajadores de la Tierra (UGT) al ministro de Agricultura (1934)

La Revoluci de 1934El detonant: a lOctubre de 1934 la CEDA exigeix a Lerroux contundncia i un canvi de govern i entrar a formar part dell Davant lentrada de la CEDA al govern, UGT convoca una vaga general, que tindrdos focus: Astries i Catalunya (ac tindr un altre caire)

Les motivacions de lesquerra, especialment el PSOE i lUGT:La CEDA era un partit catlic que pretenia desmantellar (des de les Institucions) lobra reformadora del primer bienni, defensant els interessos de la gran propietat i lEsglsia. A la vegada, sentia una gran atracci pels models feixistes europeusI)Lentrada dels catlics en el govern significava la fi de la Repblica democrtica(els qualificava de feixistes)II)La histria dEspanya estava plena de colps contra rgims de progrsIII)El 1933, Hitler arriba al poder en Alemanya de la m de la dreta tradicional i la CEDA se sent atreta pels models feixistes i autoritaris (sobretot litali)

El buen pueblo que salud emocionado la victoria del 14 de abril est que no sale de su asombro. Tan breve es el trnsito de la ilusin a la desesperacin? Es increble. En efecto: increble. Mas, qu hacer? Esta es la pregunta que se habrn formulado a estas horas cientos de miles de espaoles: Qu hacer? Dos son los caminos: el de la resignacin, que a nadie aconsejamos, y el de la oposicin, que ser el nuestro. No se nos tome en cuenta la exactitud de las palabras. No podemos usarlas con el rigor que fuera de nuestro gusto. El lector, pues, puede recargar la palabra oposicin con los acentos que le resulten ms gratos, en la seguridad de que no sufrir engao. Transigir con la CEDA en el Poder es conformarse buenamente con una restauracin borbnica.Es admitirla como inevitable. Se avienen a eso los republicanos? Nosotros, no. Seguimos siendo intransigentes en alto grado. La CEDA es el desafo a la Repblica y a las clases trabajadoras. Y nadie puede jactarse hasta ahora de habernos desafiado con impunidad y sin que le ofrecisemos, inmediata y eficaz, nuestra respuesta. Recapitulemos un instante: ayudamos a la implantacin de la Repblica, nos avinimos a que se encauzase por un derrotero democrtico y parlamentario, supimos disculparle yerros de bulto; todo eso hicimos y mucho ms. Es que se nos puede pedir que nos crucemos de brazos ante el peligro de que la Repblica pacte su propia derrota? Se nos pedira, en tal caso, complicidad con un delito, y preguntamos: Quin es el que puede hacernos esa peticin? Que se yerga. Que asuma la responsabilidad de tamaa demanda. La degradacin republicana ha llegado al lmite previsto, y, asumiendo la responsabilidad de nuestras palabras y nuestros actos, revaloramos nuestras palabras de ayer: Ni un paso atrs. Quienes estn en nuestra lnea, que es la lnea de todos los trabajadores espaoles, que sumen gozosos sus esfuerzos al esfuerzo socialista. Todava es tiempo, o, mejor dicho: ahora es tiempo. Despus...; despus puede ser -con uno u otro resultado- demasiado tarde.El Socialista, de 4 de octubre de 1934El PSOE cap a la Revoluci de 1934

La vaga/revoluci doctubre en AstriesAnarquistes, socialistes i comunistes units organitzen columnes de miners que ocupen els pobles i casernes de la Gurdia Civil, substitueixen els ajuntaments per comits revolucionaris, aboleixen la propietat privada i es llancen a ocupar Oviedo El govern envi lexrcit dfrica (la Legin) amb Franco al cap per a reprimir el moviment: els asturians resisteixen deu dies, per tot acabar amb una durssima repressi (ms de mil miners morts i dos mil ferits) La revoluci dAstries s un antecedent del Front Popular (uni de totes les esquerres) i de la Guerra Civil, tant per la forma dorganitzar-se els obrers com per la brutal repressi de lexrcit (amb Franco al cap)

Proclamaci a Oviedo de la Repblica Socialista dAstries

El Comit Provincial Revolucionario de Asturias.Proletarios todos, obreros y campesinos!Nuestra Revolucin sigue su marcha ascendente. De esta realidad que nadie os aparte.De nuestra potencia es un exponente la debilidad de las fuerzas enemigas acusada en los procedimientos asesinos que emplean en la lucha, penetrando en las casas de Oviedo, en los hogares pobres y degollando con la guma de uso en las cabilas del Rif, seres inocentes, nios en presencia de sus madres...Obreros: En pie de guerra!. Se juega la ltima carta!Nosotros organizamos sobre la marcha al Ejrcito Rojo. El servicio obligatorio con la incorporacin a filas de todos los hombres desde los diecisiete hasta los cuarenta aos. Todos a sumarse a la Revolucin...Rusia, la patria del proletariado, nos ayudar a construir, sobre las cenizas de lo podrido, el slido edificio marxista que nos cobije para siempre.Adelante la Revolucin. Viva la Dictadura del Proletariado!Dado hoy, 16 de octubre de 1934. Manifiesto del Comit de Sama, Asturias

Azaa, pres al destructor Snchez Barcaiztegui rep la visita de M. Domingo

Largo Caballero empresonat

La revoluci/Vaga doctubre del 1934 la revolta de Catalunya.El president de la Generalitat, Companys, proclama la Repblica catalana dins de la Repblica Federal espanyola per a evitar un govern catal de dretes i protestar per la paralitzaci de les competncies autonmiques de la Generalitat des de Madrid Al mateix temps tota lesquerra, excepte la CNT, organitza una vaga general: la negativa de la CNT (sindicat majoritari) i lescassa participaci ciutadana far fracassar el moviment Repressi: el govern decreta lestat de guerra i envia lexrcit, que ocupa la Generalitat i empresona el govern catal i 3.500 detinguts ms, suspn lautonomia catalana i nomena un militar com a president provisional de Catalunya

Catalans! Les forces monrquiques i feixistes que d'un temps en pretenien trair la Repblica, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Catal de la Repblica Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relaci amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la Repblica, que trobar en el nostre poble catal el ms geners impuls de fraternitat en el com anhel d'edificar una Repblica Federal lliure i magnfica. Catalans! L'hora s greu i gloriosa. L'esperit del president Maci, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadasc al seu lloc i Catalunya i la Repblica al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la Repblica! Visca la llibertat! Allocuci de Llus Companys, president de la Generalitat (6 de octubre de 1934).

Rendici dels Mossos dEsquadraAssalt i saqueig del Centre Autonomista de Comer i Indstria

Companys i el govern de la Generalitat a la pres (1934)Escamots dEsquerra Republicana als carrers

Lestatut de Catalunya suspsArt. 1. Quedan en suspenso las facultades conferidas por el Estatuto de Catalua al Parlamento de la Generalitat, hasta que las Cortes, a propuesta del Gobierno, y despus de levantada la suspensin de garantas constitucionales, acuerden el restablecimiento gradual del rgimen autonmico.Art. 2. Durante el periodo transitorio de que se habla en el artculo anterior asumir las funciones que corresponden al presidente de la Generalitat y a su Consejo Ejecutivo un gobernador general que nombrar el Gobierno.Ley de suspensin del Estatuto de Catalua, de 3 de enero de 1935.

El fracs de la Revoluci dona lloc a una intensa repressi i al perodeConegut amb el nom de Bienni Negre, Octubre 34-Febrer 36La vaga fracassa en tot Espanya. No participen els anarquistes. sols en Astries es produeix la convergncia obrera de comunistes, anarquistes i socialistes. En Catalunya es el govern dERC (Companys) qui dirigeix la Revoluci i proclama la Repblica catalana que sols durar unes horesResultats de la Vaga/Revoluci de 19341.051 morts entre els revolucionaris i 284 entre soldats i G.Civil.Afusellaments sense judici, tortures i empresonaments. Companys empresonat i intenten involucrar Azaa, per aix fracassa

El Bienni Negre. (Octubre del 34-Febrer del 36)Qu s el Bienni Negre? Defineix una repressi social i institucional o poltica contra les classesPopulars, tractant de buidar el contingut de les reformes del primer bienni. Cronolgicament ocupa el perode dels governs de republicans conservadors (Lerroux) i catlics (CEDA de Gil Robles)Exemples:Repressi social, perqu molts empresaris reduren salaris i acomiadaren treballadors. La legislaci laboral no saplicRepressi social, perqu la reforma agrria no sols no saplica sin, que sintentaretornar les antigues propietats confiscades.

Repressi institucional o poltica perqu:*La Generalitat de Catalunya i lEstatut van ser suspesos*Molts ajuntaments desquerra van ser clausurats i els sindicats participants en la revolta perseguits i suspesos. (30.000 presos en 1935).*Els Jurats Mixtes van deixar dactuar

La fi del Bienni Negre. La repressi dun govern sense projecte dona lloc alnaixement una mentalitat republicana i democrtica que abraa les classes mitges urbanes republicanes i sectors del moviment obrer i camperol.Objectiu: recuperar la Repblica de 1931 i evitar la seua destrucciLes campanyes per rescatar els presos , els mitins multitudinaris dAzaa a finals de 1935 i les negociacions entre Prieto (PSOE) , Azaa (IR) i Daz (PCE)sn el punt darranc per aquesta convergncia de lesquerra. Naixer el Front PopularDesprestigiat per la repressi, Lerroux dimitir a finals de 1935 vctima dela corrupci (cas destraperlo i Nombela).

Alcal Zamora no confia en Gil Robles i creu que unes eleccions sn la soluci. Pensa que aleshores sorgir un partit de centre que resoldr la crisi. Sn les eleccions de Febrer de 1936 . Portela Valladares ser el president inter fins aleshoresLa ruleta de lescndol de corrupci

Mting dAzaa a Valncia (1935)

. Les eleccions de febrer del 1936. El perode del Front Popular. (Febrer-Juliol de 1936) 5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (febrer-juliol 1936).

Qu va ser el Front Popular?A tot Europa, a partir de 1935, es coneix amb les diferents coalicions desquerres que van sorgir amb lobjectiu devitar lascens dels feixismes i altres moviments dextrema dreta. Agrupaven a tota lesquerra, comunistes, socialistes, republicans (segons el pas podria incloure altres denominacions) , amb un programa de defensa de la democrcia acompanyat de profundes reformes socials i econmiques.

La iniciativa procedeix de la Internacional Comunista (IC) o IIIa Internacional i dun dels seus lders, G.Dimitrov, defensant la neccessitat de bastir coalicions desquerres antifeixistes. (1935)En lesquerra existia la convicci que larribada al poder de Hitler (1933) es va produir per la divisi entre socialistes i comunistes.Daquesta manera el comunisme internacional abandonava la confrontaci amb els socialistes i apostava per una democrcia amb conquestes i reformes profundesque aplegaren a les classes populars

En Espanya, lexperincia del Bienni Negre fou fonamental per la convergncia electoral de tota lesquerra, des dels republicans fins els comunistes. La CNT no sign el pacte per li don suportSignants del pacte:Azaa (Izquierda Republicana), Prieto (PSOE); Daz i Dolores Ibarruri (PCE); ERC, POUM (comunistes no estalinistes). Largo Caballero i lUGT mostr les seues reserves Essencialment, el Pacte del FPopular insistia en:*amnistia pels presos de 1934 i tornada dels acomiadats; *programa de construcci descoles; *recuperaci de la Generalitat de Catalunya;*aplicaci de la reforma agrria i de tota la legislaci laboral.Qu va ser el Front Popular en Espanya ? (2)

"1. Amnista total para los insurrectos de 1934 y para todos los acusados de atentados poltico-sociales desde 1933, y procesamiento de todos los culpables de 'actos de violencia' al reprimir los atentados polticos. 2. Reposicin en sus puestos de todos los trabajadores y empleados pblicos despedidos por causas polticas y compensacin plena de todas las prdidas sufridas por ellos. 3. Reforma del Tribunal de Garantas Constitucionales para excluir la influencia conservadora; reforma del sistema judicial con el objeto de establecer su independencia, promulgar la justicia social y acelerar su rapidez y eficacia.4. Restauracin de la autoridad de todos los apartados de la constitucin republicana; reforma de las Cortes (), aprobacin de la legislacin orgnica que garantice el funcionamiento de los gobiernos provincial y municipal; reforma de la ley de orden pblico con el objeto de obtener mayores garantas para los derechos individuales. 5. Continuacin de la reforma agraria; arrendamientos menores y mayor seguridad para los pequeos propietarios; reduccin de los impuestos (), ayuda tcnica acrecentada para los pequeos propietarios. 6. Proteccin de los pequeos productores y de los pequeos empresarios; reforma de los impuestos y de las tarifas industriales; estmulo a la produccin; ampliacin de las obras pblicas. 7. Sujecin del funcionamiento del Banco de Espaa al inters pblico; reglamentacin y mejora del funcionamiento de los bancos y de las instituciones de ahorro. 8. Restauracin de toda la legislacin social de 1931-1933; aumento de salarios; amplio programa de viviendas sociales; extensin de la educacin a todos los niveles".

Sinopsis del programa original del Frente Popular publicado en El Socialista el 16 de enero de 1936.

Les eleccions de febrer del 1936.Les eleccions es pola-ritzen al voltant de dues grans coalicions electoralsEl Front Popular (esquerres).- Format per republicans desquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes desquerra tenia un programa basat en lamnistia als presos per la revolucidoctubre i en la tornada a les reformes del bienni progressista El Bloc Nacional (dretes).- Format per la CEDA, monrquics i tradicionalistes carlins, no va poder confeccionar un programa com ni una candidatura nica per a tota Espanya. Els pactes es van fer per provncies.

Les eleccions de 1936

El programa del Bloc Nacional, 1936ACCIN POPULARCONTRA LA REVOLUCIN y SUS CMPLICES!Revolucin o contrarrevolucin.Anti-Espaa o Espaa.O ellos o nosotros.Quien se abstenga de votar es un traidor y un criminal.El que siendo propietario de algo no ayuda al Frente contrarrevolucionario es un suicida y un insensato.Hay que aplastar la Revolucin.El marxismo no pasar.Todo el poder para el JEFE.VOTAD A ESPAA!CONTRA LA REVOLUCIN y SUS CMPLICES!Elector:Si quieres conservar el bienestar que disfrutas, sacrifica tu egosmo el prximo 76 de febrero, y aunque tengas que hacer cola como vulgar ciudadano, no dejes de votar.EN LAS PASADAS ELECCIONES NO LO HICISTE.Te lo impidi una gran enfermedad?O, por el contrario, fue la satisfaccin de un capricho, o lo que es peor, tu cobarda, la causa de que no cumplieras tu deber de ciudadano?TU VOTO HACE FALTA A ESPAA.Que tu nombre no haya de ser execrado por los buenos espaoles.

Resultats:El Front Popular aconsegueix la victria, encara molt ajustada (48% a 465%), grcies a ser majoritari en les grans ciutats, les zones industrials i les regions del litoral (la dreta s majoritria a les dues Castelles, Navarra, Lle i part dArag). La participaci duna part de les bases de lanarquisme i la llei electoral expliquenuna estreta diferncia en el percentatge per una gran victria en diputats Resultats:Espanya es divideix encara ms desprs en dos grans blocs de les eleccions: la dreta no accepta la derrota i conspirar per acabar amb la prpia Repblica, mentre els partidaris del Front Popular demandarn la rpida aplicaci del programa

El mateix dia 16, quan es coneix la victria de lesquerra, Gil Robles demana a Francoque suspenga les eleccions i al president del govern que declare lestat de guerra. Franco no t suports suficients per a donar el colp militar i Portela acaba dimitint enmig duna eufria popular incontenible (eixida dels presos del 34, asalts a esglsies, etc).Alcal-Zamora demana Azaa que forme govern el dia 19 de Febrer. Comena el Front Popular

El perode de govern del Front Popular, Febrer-Juliol de 1936Govern del Front Popular

Samnistia als participants en la Revoluci dAstries i es readmet al treball als acomiadats durant el Bienni Negre Decisions del govern del Front PopularEs restableix lautonomia catalana i el seu govern (Companys es alliberat) i es negocia lautonomia basca i gallegaConstrucci descoles. Aplicaci de la legislaci anticlerical. Restabliment de la legislaci laboral. Aplicaci de la reforma agrria de 1932: entre mar i juny, les ocupacions de finques en Extremadura acceleren el repartiment i els assentaments de llauradors.

Llus Companys s rebut com un heroi a Barcelona desprs de ser alliberat

En maig, Alcal-Zamora es destitut per les Corts i es nomena Azaa president de la Repblica. El govern es presidit, ara , pel republic Casares Quiroga. Largo Caballeroimpedeix lentrada dels socialistes (amb Prieto ) al govern. Azaa Casares QuirogaEls militars sospitosos sn traslladats lluny de Madrid: Mola a Navarra i Franco a Canries

Les conseqncies. La divisi del pas en dos blocs.El bloc de les dretes, on prenen fora les idees autoritries i feixistes: el desmantellamentde la Repblica des de les institucions no funciona (han perdut les eleccions) i comenaa organitzar-se una conspiraci (militar) per a destruir-la. Calvo Sotelo (monrquic autoritari) s cada vegada ms popular . Carlins i falangistes hi formen part tambA partir daquest moment es confirma la divisi de la societat en dos blocs:Frente a ese Estado estril, yo levanto el concepto de Estado integrador, que administre la justicia econmica y que pueda mandar con plena autoridad...A este estado le llaman muchos Estado Fascista, pues si ese es el Estado Fascista, yo, me declaro Estado fascista...Aunque tambin sera un loco el militar que no estuviera dispuesto a sublevarse en favor de Espaa y contra de la anarqua, si sta se produjeraDiscurso de Calvo Sotelo en el Parlamento. 16 de junio de 1936La CEDA tamb es desplaar cap a posicions ms autoritries.

Lextrema dreta, amb Falange Espaola al front, fomenta lenfrontament civil amb la violnciaals carrers i accions violentes contra els lders de lesquerra i preparaci dun colp destat .Lobjectiu es crear un ambient dinestabilitat que justifique lacci dels militars.

El bloc de les esquerres, cada cop ms dividit i fragmentat: Per una part els republicans, socialistes de Prieto i els comunistes, que defensen les accions del govern del Front Popular Per altra, els ms revolucionaris i radicals, com lUGT i una part del PSOE, dirigits per Largo Caballero que criden a la Revoluci, sense ms concreccions i el que fan es espantar la burgesia i els moderats. En la CNT triomfen els ms radicals.

...La clase burguesa y sus representantes entienden que se ha llegado ya a la meta de las instituciones polticas en nuestro pas, y tenemos que decirles que no; la Repblica no es inmutable; la Repblica burguesa no es invariable; la Repblica burguesa no es una institucin que nosostros tengamos que arraigar de tal manera que haga imposible el logro de nuestras aspiraciones. De qu manera?. Como podamos! (...). Nuestra aspiracin es la conquista del Poder poltico. Procedimiento?. El que podamos emplear!. Los que nos hablan tanto de la legalidad, lo primero que tienen que hacer es ser respetuosos con la ley para no obligar a la clase trabajadora a salirse de ella. Todos los actos que la clase obrera ha realizado que pueden considerarse ilegales, han sido provocados por la ilegalidad de los que gobernaban. Y nosotros, los trabajadores, entendemos que la Repblica burguesa hay que transformarla en una Repblica socialista, socializando los medios de produccin.Largo Caballero, enero de 1936Terminado el aspecto violento de la revolucin se declararn abolidos: la propiedad privada, el Estado, el principio de autoridad y por consiguiente, las clases que dividen a los hombres en explotadores y explotados, oprimidos y opresores. Socializada la riqueza, las organizaciones de los productores, ya libres, se encargarn de la administracin directa de la produccin y del consumo. Resolucin del Congreso confederal de Zaragoza de la CNT. (Mayo de 1936)

La conseqncia de tot aix Creixement dels conflictes socials, amb vagues, desfilades per la victria i asaltsa esglsies. Destac la vaga de la construcci de Madrid, dirigida per lUGT i la CNTEn el Parlament, els discursos es fan cada vegada ms virulents i agressius. En el carrer, els pistolers de lextrema dreta protagonitzen atacs i actes violents contra organitzacions i lders de lesquerra. Aquesta respon tamb amb atacs i actes violents Sociolgicament, es tractava de la confrontaci que shavia originat el 1917 i que havia dividitLa societat espanyola entre: *loligarquia terratinent, financera i industrial, aliats amb el catolicisme * les classes mitges republicanes aliades del proletariat (rural i industrial)

Els darrers assassinats, els del tinent Castillo, socialista, i del lder monrquic, Calvo Sotelo representen el punt de partida del colp militar del 17 de Juliol Resultats de la violncia durant el Front Popular:El 21% dels morts van ser produts per les forces de seguretat. Les mlicies esquerranes prcticament no van tenir cap protagonismeDes de Mar de 1936, la violncia es protagonitzada i dirigida per lextrema dreta que provoca tota mena dincidents per a justificar un colp militarLacci del govern va oscil.lar entre laplicac de mesures repressives i concesions a les masses (reforma agrria). La major part de les vctimes es localitzen a Madrid (12,6%)El 29% de les vctimes corresponen a la dreta, el 41% a lesquerra. Del total de morts, 351 en la primavera del 36, el 23% corresponen a jornalers i obrers morts per lacci dels policies.

La violncia en xifres

El perode de govern del Front Popular . Conclusi.Era inevitable la guerra civil?Les dificultats per a construir un rgim democrtic en el primer bienni va donar lloc a la ruptura de la coalici de republicans i socialistes. A ms, els socialistes de Largo Caballero evolucionen cap a postures revolucionriesMentre, la CNT i fins 1934 es dedica a organitzar insurreccions i vagues totes elles fracasades. Aix dona lloc a la prdua de militants i lafebliment de lorganitzaciLa poltica de republicans de Lerroux i de catlics per desmantellar el perode de reformes dona lloc a un fracs i la prdua de les eleccions. La dreta catastrofista guanya posicions a partir de 1936En aquesta situaci de confrontaci social, la intervenci de lexrcit per a destruir la Repblica fracasar parcialment perqu no aconsegueix triomfar totalment i donar lloc a una guerra civil.

Gurdies dassalt dissolent una manifestaciA Yeste (Albacete) la Gurdia Civil va matar 23 camperols que ocupaven terres (maig 1936)

Lassassinat del Tinent Castillo

Lassassinat de Calvo Sotelo

El colp dEstat del 17-7-1936