BARROC

BARROCReferents Històrics El Barroc és un moviment cultural i artístic que va tenir lloc a Europa

aproximadament des del 1600 fins el 1750. Focus d’influència: ROMA Papal. - influenciarà a tot l’art europeu - profunda crisi económica, política, social i cultural EUROPA

Al segle XVII hi havia diversos sectors enfrontats: la cúria romana. l’església catòlica. la cort reial de Versalles. Holanda calvinista i burgesa.

CATÒLICA

PROTESTANT luterans calvinistes anglicans

BARROC

Renovació i Reforçament del poder papal i del catolicisme - Concili de Trento (1545-63) Papa com a centre Jesuites com ariet ideològic

El protestantisme avança pel nord d'Europa

CONTRARREFORMA

Europa -consolidació de les grans monarquies -reis autoritaris -magnificiencia i luxe

El triomf de la ‘‘ciència nova’’ (Galileu,

Kepler, Descartes, Newton, Bacon...) significà l’esfondrament complet de la filosofia i de la ciència aristotèliques.

Referents Històrics

BARROCReferents Històrics

França Anglaterra Regnes Hispànics

Estats Pontificis

Estat absolutista

poder del Rei

l'estat sóc jo

revolució de Cromwell. reprèn la tradició parlamentaria després de la decapitació de Carles I

període de decadència política. bonança en les arts i les lletres. consolidació del Nou Món. domini de: Flandes, Nàpols i Llombardia. separació d'Holanda

bonança política. Apogeu de les arts.

BARROCReferents Històrics

SEGLE XVIII A ESPANYA

BORBONS Felip d'Anjou, 1700-1746 Felip V d'Espanya -primer rei de la Dinastia

Borbó al tron del Regne d'Espanya

-va instaurar el centralisme, a l'estil de l'absolutisme borbònic instaurat a França

HABSBURGS Felip III Felip IV Arxiduc Carles, 1665-1700 Carles II de Castella darrer monarca de la casa d'Àustria

SEGLE XVII A ESPANYA

BARROC

-afebliment del poder reial Abolició de la monarquia en 1789

Referents Històrics

França

Moviment il.lustrat influència cultural Enciclopèdie D'Alambert Diderot

Localització BARROC

Venècia Flandes -art burgès - preocupació per la realitat de la

vida qüotidiana

França - s'aparta de l'exuberància italiana - formes més academicistes

BARROC (XVII i XVIII)

Roma papal - art contrareformista - barroc exuberant

ROCOCÓ (XVIII)

França residències senyorials

Alemanya arquitectura monumental (civil i religiosa)

Localització BARROC

ROCOCÓ (XVIII)

BARROC (XVII i XVIII)

BARROCDates significatives

1599 Neix Velázquez (pintor de Felip IV) 1600 Fundació de la Compañía de las Indias 1613 Rusia: Puja al tron el primer Zar 1618-1648 Guerra dels trenta anys 1642 Descubriment d'Austràlia 1661 França: Puja al poder Lluis XIV 1682 Newton descobreix la llei de la Gravetat 1776 Naixement dels Estats Units d'Amèrica 1789 Revolució Francesa 1793 Lluis XVI és guillotinat

Característiques

El Barroc utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una

abundància d’ornamentació. L’obra equilibrada, serena i racional del Renaixement es substituïda per

l’expressió desequilibrada del Barroc. Estil sofisticat, emocional i extravagant, per bé que no tingué

uniformitat.

BARROC

barroco barrueco (perla defectuosa)

Producció

Església Monarquia Burguesia

BARROC

Burguesia protestant

artística

Església i poder reial

- càrrega ideològica - artista com a transmissor d'un missatge

Arquitectura com a continent de l'escultura i la pintura

Característiques

El Rococó és un estil ric i suggeridor que es desenvolupa a França i

passarà a l'Europa central. És un art al servei de la comoditat, del luxe i de la festa. - art distanciat, refinat i aristocràtic. - més importància als criteris de plaer que als d'espiritualitat. Concepte de l'art per l'art. - culte a la bellesa sensual. - llenguatge formal, graciós i melodios Últim estil en que els conceptes de bellesa i d'art són sinònims. Societat frivola, cansada i passiva, que cerca plaer i repòs en l'art.

ROCOCÓ

rococó rocaille (element de decoració)

Arquitectura

L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins dos terços del segle XVIII. En aquesta última etapa es denomina estil rococó. Es manifesta a gairebé tots els països europeus i, en el que eren en aquell temps, les colònies d'Espanya i Portugal a Amèrica, avui països independents.

BORROMINI

BERNINI

Versalles

BARROC

Arquitectura Característiques BARROC

Integració de l'arquitectura i els monuments en el marc urbà. -finalitat pràctica i simbólica (fonaments de l'urbanisme modern)

- La creació de noves tipologies per a edificis concrets. Les obres són: palaus, religioses, urbanístiques, grans jardins galeries.

Arquitectura

- Rebuig de la simplicitat i la recerca del complex. - No renega de les formes clàssiques (columnes, arcs, frontons, frisos) però les transforma de manera fantasiosa. - S’adopta l’el·líptica, la forma oval. - Parets còncaves i convexes, és a dir sempre ondulades. - Abandonament de línies rectes i superfícies planes. - La creació de noves tipologies per a edificis concrets. Les obres són: palaus, religioses, urbanístiques, grans jardins galeries.

Característiques BARROC

Urbanisme BARROC

De la ciutat papal a la ciutat del rei

Papa Sixt V (1585-1590)

Ciutat capital (ROMA)

-traçar grans vies per unir les set basíliques (pelegrins). -Roma com una gran església.

1 URBANISME D'INTEGRACIÓ GENERAL Plaça Sant Pere del Vaticà -façana de la basílica -plaça -obelisc amb creu

Plans reguladors 2 URBANISME D'INTEGRACIÓ PUNTUAL Piazza Navona -tractament unitari dels edificis església de Santa Agnese font dels Quatre Rius

ArquitecturaBERNINI

Columnata de la plaça de Sant Pere Vaticà 1656-57, Roma

- planta el.líptica - columnes com a grans braços - estructura clàssica però amb una nova concepció més teatral i expressionista

BARROC

Arquitectura

Façana de la basilica de Sant Pere, 1607-1612 - utilització de l'ordre gegant - no correspondència entre façana i naus

MADERNO

Carlo Maderno 1556-1629 Arquitecte. Modifica l'estructura de Sant Pere

BARROC

ArquitecturaMADERNO

BARROC

Urbanisme BARROC

De la ciutat papal a la ciutat del rei

Reis Borbons (Lluís XIV)

Ciutat capital (PARÍS)

Plans reguladors

Plaça com a element individual

Place VendômePlace des Victoires

Religiosa BARROC

Església Barroca

concepció unitària (com una escultura)

EsglésiesRepresentació del poder religiós

1 litúrgia com a vehicle transmissor (idees Contrareforma)

Arquitectura

2 l'eucaristia 3 la paraula 4 la penitència 5 l'oració

pag. 290

Església de Gesú Primera església barroca 1554 Miquel Àngel redissenya un projecte existent 1568 Vignola la torna a redissenyar : -gran passadís amb un púlpit lateral, per facilitar la predicació -un altar central per a la celebració de l'Eucaristia. 1575 mort Vignola l'obra passa sota la direcció de Giacomo della Porta fins 1580. -reelabora el disseny de la façana -projectà la cúpula. 1584 consagració

BARROCIL VIGNOLA

ReligiosaArquitectura

Arquitectura

Església de Vierzehnheiligen església Rococo -continua cercant la fusió de les diverses parts dels espais en un tot unitari. -estil més carregat i sofisticat.

ROCOCÓJOHANN BALTHASAR NEUMANN

Escultura

Desenvolupada principalment a Italia. Estudi dels models clàssics i renaixentistes. Moviment com a nou concepte escultòric. Bernini va eclipsar la resta d'artistes de la seva època.

BERNINI

BARROC

- Gran riquesa decorativa tant en els espais interiors com a l’exterior. - Amor desenfrenat pel curvilini i el triomf de la columna salomònica. - Temes religiosos i mitològics.

BARROCEscultura Característiques

-Moviment. -desenvolupada en façanes, retaules i monuments. Materials -pedra, marbre combinat amb alabastre i bronze. (Espanya la fusta) Tipologia i temàtica -temes religiosos, monuments funeraris, mitològic (amb sentit simbòlic

referit a les virtuts humanes). Unifacialitat -figura exempta relacionada amb el relleu.

BARROCEscultura Característiques

Escultura

Gian Lorenzo Bernini 1598-1680 Arquitecte, escultor, pintor, decorador i urbanista. Acostumbrava a representar les figures en el moment de màxima tensió. Utilització del nu en les composicions. -influencia hel.lenística -teatralitat compositiva -escenes complicades -escultura al servei de l'arquitectura -busca els efectes emotius per tal de commoure l'espectador -empra l'escorç i les posicions violentes i desequilibrades

OBRA Mitológica Apol.lo i Dafne Religiosa Baldaquí de Sant Pere Santa Teresa Retrats Bust de Lluis XIV

BARROC

Bernini com a model

BERNINI

EsculturaBERNINI

David 1623-1624 A grandària real Talla en marbre Forma part de la col.lecció del seu mecenes, el Cardenal Scipione Borghese.

BARROC

EsculturaBERNINI

Apol·lo i Dafne, 1621-1623 Escultura a grandària real Talla en marbre exposada a la Galeria Borghese a Roma La transformació la relata Ovidi en les seves Metamorfosis. Aquest mite il·lustra l'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer.

BARROC

EsculturaBERNINI

El rapte de Proserpina 1621-1622 encarregada per Scipione Borghese grup escultòric de marbre Representa a Proserpina (Perséfone a la mitologia grega) sent raptada per Plutó (Hades a la mitologia grega), sobirà dels inferns.

BARROC

EsculturaBERNINI

Éxtasis de Santa Teresa, 1647-1651 Església de Santa Maria de la Victoria, Roma. encàrrec del cardenal Cornaro, per a ser col.locada a la seva tomba. -tractament pràcticament pictòric lleugeresa de les teles quasi immaterial. sensació de pes de la santa desmaiada. núvols esculpits.

BARROC

Fontana dei Quattro Fiumi, 1651 Font dels Quatre Rius Piazza Navona de Roma (Itàlia) sota el papat d'Innocenci X

EsculturaBERNINI

Piazza Navonna

BARROC

Pintura

Plasmació amb realisme de la vida en la seva totalitat. Reflecteix els seus aspectes més dolorosos: Nous temes -la vellesa -la tristesa -la lletgesa

CARAVAGGIO CANALETTO VERMEER RUBENS REMBRANDT

BARROC

- Obres per a esglésies, palaus o cases particulars. Esglésies - Pintura religiosa amb funció propagandística. - obres realitzades per a un espai determinat (integració en l'entorn) Palaus i cases particulars - pintura com a ostentació del monarca, noble o burges. - Temàtica variada (retrats, mitologia, al.legories, natures mortes,

paisatges i temes històrics).

BARROCPintura Característiques

BARROCPintura Característiques

Annibale Carracci 1560-1609 -pinta al sostre escenes que semblen emmarcades en quadres

- S’utilitzen efectes de llum (clarobscur), jocs de perspectiva. - Recerca de la sorpresa. Gust pel dramàtic, escenogràfic i teatral. - Figura humana com a centre del quadre.

BARROCPintura Característiques

5- Barroca: influències de Miquel Àngel i Ticià RUBENS predomini del color sobre el dibuix, composicions obertes o

centrífugues, unitàries, complexes i en profunditat.

BARROCPintura Característiques

1- Classicista: recuperació de l'ordenació del Cinquecento i valoració del dibuix POUSSIN rigidesa i ordre en les composicions

2- Naturalista: realitat com a model. Pren com a model allò vulgar CARAVAGGIO forts contrastos de llum i ombra; tenebrisme 3- Realista: pren com a model la realitat observable i tangible i la trasllada a la

composició amb tota fidelitat REMBRANT pinta una societat contrària a la seva manera d'entendre l'art VERMEER retrata una societat tranquil.la i benestant 4- Academicista: regles estrictes LE BRUN

Hi ha cinc tendències:

Pintura

Nicolas Poussin 1594-1665 Recuperació del món clàssic. Rigidesa i ordre. Formes delimitades pel dibuix. Simbolitza les virtuts de la claredat, la lógica i l'ordre.

BARROCPOUSSIN

CLASSICISTA

Pintura

Caravaggio 1571-1610 Michelangelo Merisi Tenebrisme Pinta la realitat tal com és. Temes religiosos. Un únic focus de llum. Utilitza contrastos violents de llum i ombra. Colora primaris. Utilització d'escorços violents.

BARROCCARAVAGGIO

NATURALISTA

PinturaCARAVAGGIO

La vocació de Sant Mateu, 1599-1600 Capella Contarelli, Roma Oli sobre llenç -els personatges són sempre els subjectes principals dels seus quadres. -sensació de moviment: escorços, ondulacions -configuració asimètrica -desplaçament del personatge principal -llum des d'una finestra que està fora del quadre

BARROC

PinturaCARAVAGGIO

Crucifixió de Sant Pere, 1601 Capella Cerasi, Roma -predomini del color sobre la línia -contrastos: llum/ombra -composició asimètrica -línies diagonals

BARROC

PinturaCARAVAGGIO

Judit i Holofernes, 1599 Galeria Nacional d'Art Antic, Roma Oli sobre llenç Quadre d'inspiració bíblica. -general mort(Holofernes) decapitado por Judith, la dona que el va seduir en una nit. Provocava reaccions d'horror i sorpresa entre els visitants.

BARROC

PinturaCARAVAGGIO

Xicot amb cistella de fruites, 1593 Galeria Borghese, Roma Oli sobre llenç Figura humana (el cos humà és un objecte de fascinació) -gran cura en representar-lo -molt realisme -predilecció pels cossos masculins

BARROC

Pintura BARROCVERMEER

Vermer 1632-1675 Johanes Vermeer Van Delf Pintor holandes -només es coneixen unes 35 obres. Les seves primeres obres són de tipus històric. Pintura costumista. Es reconegut per la seva maestria en l'us i tractament de la llum. HOLANDA

Edat d'Or holandesa Extraordinari floriment: polític, econòmic i cultural

REALISTA

Pintura La lletera, 1660 Rijksmuseum d'Amsterdam oli sobre tela 45'4 x 41 cm dona abocant llet en un bol. -preocupació del detall -difusió de la llum

BARROCVERMEER

Pintura

La lliçó de música, 1662-1665 col·leccions reials del Palau de Buckingham, Londres. Oli sobre tela En una habitació il·luminada en ple dia, una dona d'esquena, contra la paret del fons, toca l'espineta, mentre l'escolta un home que es troba al seu costat, dempeus, que la mira amb atenció. A la tapa de l'instrument pot llegir-se: «La música és companya de l'alegria i medecina per als dolors».

BARROCVERMEER

Pintura

Al.legoria a la pintura, 1666-1668 Museo de Historia del Arte de Viena, Austria oli sobre tela 120 x 100 cm -obra més gran de l'artista.

BARROCVERMEER

BARROCPinturaREMBRANDT

Rembrandt 1606-1669 Rembrandt Harmenszoon van Rijn És un dels més grans pintors i gravadors de la història de l'art europeu. Pertany a l"edat d'or holandesa". Havent aconseguit triomfar com a jove pintor de retrats, els seus últims anys van estar marcats per la tragèdia personal i dificultats financeres. Les seves obres més representatives són retrats dels seus contemporanis, autoretrats i il·lustracions de les escenes de la Bíblia. Els seus autoretrats formen una única i íntima biografia.

REALISTA

BARROCPinturaREMBRANDT

Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp, 1632 Oli sobre tela, 169,5 × 216,5 cm Mauritshuis, La Haia

BARROCPinturaREMBRANDT

La ronda de nit, 1642 Oli sobre tela 363 × 437 cm Rijksmuseum, Amsterdam

BARROCPinturaLE BRUN

ACADEMICISTA Charles Le Brun 1619-1690 Va treballar pel rei Lluís XIV -grans retables i quadres sobre batalles Les seves pintures més importants són a Versalles (pintures murals del sostre de la Galeria dels Miralls) i al Louvre (decoració del sostre de la Galeria d'Apol.lo).

BARROCPinturaRUBENS

Rubens 1577-1640 Peter Paul Rubens Diplomàtic i pintor de l'escola flamenca. Estil exuberant emfasitzava moviment, color, i sensualitat. temes: pictòrics, de religió, d'història, de mitologia clàssica, escenes de caça, retrats, il·lustracions per a llibres i dissenys per a tapisseries. Es calcula que va arribar a pintar uns 3.000 quadres -els membres del seu taller treballaven en cadena

BARROCA

Pintura BARROCRUBENS

Adoració dels reis, 1626-1629 oli sobre tela

Les tres gràcies, 1639 oli sobre tela

BARROC

obra d’un extraordinari dinamisme, fruit de la disposició en diagonal dels cossos nus i de la vitalitat que manifesten.

PinturaRUBENS

El rapte de les filles de Leucip, , 1617 Oli sobre tela 222 × 209 cm Alte Pinakothek, Munic

ROCOCÓPintura Característiques

Nascut a França i desenvolupat a Europa de manera desigual. - reflex artístic de la sofisticada societat de l'Antic Règim. -galanteria, elegància, exotisme, caprici, erotisme, sofistificació,...

Pintura galant

Colors: clars; gris, verd poma, blau cel, rosa pàl.lid o beix

Temes: la dona dolça i femenina, l'amor, escenes de festes, jardins idíl.lics

Pinors: FRANÇA Watteau, Fragonard, Boucher i Chardin ANGLATERRA VanDyck, Gainsborough, Reynols ITÀLIA Il Canaletto, Guardi, Tiepolo

PinturaWATTEAU

Embarcament a Citera, 1718

ROCOCÓ Antoine Watteau 1684-1721 Va ser un dels primers representants del moviment Rococó. -creació del génere de les fêtes galants (escenes amoroses i divertides amb un encant idílic i bucólic) -li agradava representar el teatre en els seus quadres. obres: Pierrot Pèlerinage à l'île de Cythère

FRANÇA

PinturaGAINSBOROUGH

Mr. I Mrs Andrews, 1750

ROCOCÓ

Gainsborough 1727-1788 Gran mestre del retrat i del paisatge juntament amb les escenes populars i costumistes.

ANGLATERRA

PinturaIL CANALETTO

El Gran Canal i l'església de la Salute,

1730

ROCOCÓ

Il Canaletto 1697-1768 Giovanni Antonio Canal fou el pintor de Venècia per excel·lència. -la Venècia que Canaletto va portar als seus quadres no és la minuciosa representació topogràfica de la ciutat, sinó producte de la seva imaginació.

ITÀLIA

ESPANYA ARQUITECTURA Exuberància decorativa (interior/exterior esglésies) Churrigueresco; molt recarregat Corbes i jocs de llums i ombres ESCULTURA Fusta policromada Peedomini de temes religiosos Gran realisme: cares demacrades, ferides obertes signes de dolor i patiment Doloroses PINTURA Segle d'Or Realisme. Contrast amb els problemes econòmics Religiositat pròpia (esperit de la contrarreforma)

BARROC

ESPANYA ARQUITECTURA ESCULTURA PINTURA Segle d'Or

BARROC

CHURRIGUERA

RIBERA VELAZQUEZ ZURBARAN ALONSO CANO

PEDRO DE MENA

BARROCPinturaVELAZQUEZ

Segle XVII és el Siglo de Oro de les arts a Espanya. característiques -predominen els temes religiosos. (Contrarreforma) -influència del tenebrisme de Caravaggio en el tractament de la llum. -deliberada absència de sensualitat (per la Inquisició) -principal client és la poderosa Església de l'época. (Excepte en el cas de Diego Velázquez i els pintors de la Cort)

Pintura Barroca a Espanya

BARROCPinturaVELAZQUEZ

Velázquez 1599-1660 Diego Rodriguez de Silva Velázquez És el pintor espanyol més important i un dels artistes més valorats i influents del món. Va ser pintor de la Cort. Va fer retrats de gran realisme i penetració psicològica. Va pintar escenes històriques i mitològiques. Visqué a l'anomenat Segle d'or espanyol. Reconeixement universal del seu art a partir de 1850 i especialment entre 1880 i 1920, gràcies a l'atenció dels pintors impressionistes francesos, per als quals Velázquez va ser un referent. Édouard Manet estava meravellat amb la seva pintura i va qualificar Veláquez com: el pintor de pintors i el pintor més gran que mai no ha existit.

BARROC

La forja de Vulcà, 1630 Obra pintada sense encàrrec reial, Un gravat d'Antonio Tempesta podria haver servit d'inspiració.

PinturaVELAZQUEZ

Tema mitològic Narració el moment en què el jove déu Apol·lo comunica a Vulcà (déu del foc i protector dels ferrers) l'adulteri de la seva dona Venus amb Mart (déu de la guerra) per qui està forjant una armadura.

BARROCPinturaVELAZQUEZ

La rendició de Breda, 1634 Nova forma de captar la llum. Nou estil pictòric: tècnica molt fluida. (deixant veure la seva preparació) -els dos protagonistes estan situats al centre de l'escena i sembla més que es relacionin com a amics que com a enemics. -esperit de l'obra trencat amb la tradicional representació de l'heroi militar, que apareix dret sobre el derrotat. -soldats tractats com a retrats. soldats holandesos es mostren en desordre -llances aixecades dels soldats espanyols victoriosos.

BARROCPinturaVELAZQUEZ

Venus del mirall, 1649-1651 Tema mitològic. Obra pintada durant la seva estada a Itàlia. Representa la deessa Venus en una pose eròtica. El seu fill, el déu Cupido li aguanta un mirall. No tracta la figura com a una deessa sinó com a una dona.

BARROCPinturaVELAZQUEZ

Retrat del Papa Innocenci X, 1650 Penetrar en la psicologia del personatge. Expressió del rostre molt tensa, amb una arrufada de celles que fa palès la rigidesa del seu caràcter. - color vermell sobre vermell. - no hi ha idealitza del cutis del papa. S'ha dit que, quan el papa va veure acabada l'obra, va exclamar, una mica desconcertat: Troppo vero! («Massa veraç»)

BARROC

Las Meninas, 1656 Com a tema central, mostra la infanta Margarida tot i que la pintura presenta altres personatges, inclòs un autoretrat del propi Velázquez. -gran habilitat en tots els problemes de composició de l'espai, la perspectiva i la llum. Un mirall col·locat a la part del fons de la pintura reflecteix les imatges del rei Felip IV de Castella i la seva dona.

PinturaVELAZQUEZ

BARROC

Les filadores, 1656 Encàrrec per a Pedro de Arce (personatge influent a la cort de Madrid) -tema de la pintura: mite clàssic de Les Metamorfosis (llibre VI) d'Ovidi: Minerva converteix Aracne, una teixidora molt hàbil, en una aranya; el càstig és per haver tingut l'atreviment de desafiar-la en l'art de teixir. -colors que empra són quasi monocroms -capes de pintura molt fines i diluïdes -pinzellada molt solta (impressionistes) -«perspectiva aèria» -sembla dotar de moviment a les figures

PinturaVELAZQUEZ

Característiques

Arquitectura Escultura Pintura

BARROC

Arquitectura - Roma com a centre - Moviment (corbes, columnes salomòniques, plantes el.líptiques o ovalades) - Efectes de llum i ombres - Cùpules molt grans i decorades - Construcció de palaus i mansions molt grans Escultura - Moviment - Fugacitat = acció instantània - Volum (plecs) - Naturalisme (sorprendre a l'espectador) - Diversos punts de vista Pintura - Moviment (escorços, asimetries, ondulacions) - Importància del color - Clarobscur = llums i ombres (volum i profunditat) - Composicions en diagonal - Realisme

Característiques BARROC