tema 0 - presentacio_justificacio

8/18/2019 Tema 0 - Presentacio_justificacio

1/8


2/8

Joan Campàs: Tema 0. Justificació i presentació Som les nostres connexions 2

Ens hi ha estimulat l’enquesta que Sanne Dekker, de la Vrije Universiteit a Amsterdam,y els seus col·legues varen passar el 2012 a centenars de mestres britànics iholandesos sobre els mites sobre el cervell més comuns en l'àmbit de l'educació, en laqual els mestres van ratificar aproximadament la meitat dels quinze neuromites que elsinvestigadors havien incrustat en les 32 afirmacions sobre el cervell que eren la basede l'enquesta.3 És més, es tractava de mestres que havien estat reclutats pelsenquestadors perquè havien mostrat un interès particular a utilitzar la neurociència permillorar la seva forma d'ensenyar.

Els mites més arrelats són els que tenen a veure amb els llibres d’autoajuda o ambmètodes de superació personal, com la PNL (programació neurolingüística), i no n’hiha prou a negar-los donant informació correcta –això sol generar una actituddefensiva– sinó que cal refutar-los explicant el seu origen i desconstruint elsarguments sobre els qual es basen. És el que mostra l’estudi4 de Patricia Kowalski yAnnette Taylor, de la Universitat de San Diego, realitzat el 2009 amb 65 estudiantsuniversitaris de psicologia.

Un altre dels motius per a dur a terme aquesta desmitificació és el tractament que fande la neurociència els mitjans de comunicació. Quan Cliodhna O'Connor, delDepartament de Psicologia i Ciències del Llenguatge de la Universitat de Londres(University College London), i els seus col· legues van analitzar 5 la cobertura feta per lapremsa britànica a la investigació cerebral entre l'any 2000 i el 2010, van trobar queels diaris utilitzaven amb freqüència indegudament els nous descobriments de laneurociència en funció de les seves prioritats ideològiques, contribuint moltes vegadesa perpetuar determinats mites sobre el cervell. L’estudi mostra que un hàbit freqüententre els periodistes era el d'utilitzar un descobriment recent de la neurociència com abase per generar nous mites (des de mètodes per a la criança dels fills, a consells desalut, passant per destacar diferències entre grups, referint-se, per exemple, a «elcervell femení» o «el cervell gai», com si totes les persones de determinada identitat

tinguessin el mateix tipus de cervell). O'Connor i els seus col·legues arriben a laconclusió que «la investigació [de les neurociències] estava sent aplicada fora decontext per crear titulars espectaculars, promoure posicions ideològiques maldissimulades o donar suport a determinades agendes polítiques».

I com podem estar més o menys segurs que la informació és científica i distingir elsfets de les ficcions?

1. Atenció amb les neuroreferències infundades. El simple fet que algú esmenti elcervell no vol dir necessàriament que els seus arguments siguin més vàlids. Escrivint aThe Observer el 2013, el neuropsicòleg clínic Vaughan Bell cita un polític que haviaafirmat recentment que l'atur era un problema perquè «té efectes físics en el cervell»,

com si no fos ja un tema prou important per raons socials i pràctiques.6 També és

3 Dekker, Sanne, Lee, Nikki C., Howard-Jones, Paul i Joles, Jelle (2012). «Neuromyths in education: Prevalence andpredictors of misconceptions among teachers». Frontiers in Psychology, 3: 429. En línia ahttp://journal.frontiersin.org/article/10.3389/fpsyg.2012.00429/fullAlguns dels mites: només fem servir el 10% del nostre cervell; les diferències en la dominància hemisfèrica (cervellesquerre, cervell dret) poden ajudar a explicar les diferències individuals entre els alumnes; les persones aprenen millorquan reben informació en el seu estil d'aprenentatge preferit (per exemple, auditiu, visual, cinètic); la capacitat mentalés hereditària i no pot ser canviada pel medi ambient o l'experiència; sessions curtes d'exercicis de coordinació podenmillorar la integració de la funció cerebral de l'hemisferi esquerre i dret.4 Kowalski, Patricia i Taylor, Annette Kujawski (2009). «The effect of refuting misconceptions in the introductorypsychology class». Teaching of Psychology, Volume 36 Issue 3, pp. 153-159. En línia ahttp://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/009862809029599865 Cliodhna O'Connor, Geraint Rees i Helene Joffe (2012).«Neuroscience in the Public Sphere». Neuron. Volume 74,Issue 2, p. 220–226, 26 April 2012. En línia a http://www.cell.com/neuron/fulltext/S0896-6273%2812%2900330-3 6 Vaughan Bell: «Our brains, and how they're not as simple as we think». The Observer , Sunday 3 Març del 2013 Enlínia a

http://www.theguardian.com/science/2013/mar/03/brain-not-simple-folk-neuroscience


3/8


probable trobar un article al diari on s'afirmi que un determinat producte o activitat ésrealment plaent o addictiu o perjudicial perquè un estudi fet escanejant el cervellmostrava l'activació dels «circuits neuronals del plaer» o qualsevol altre canvi cerebral.Ens hem de preguntar si una referència al cervell afegeix alguna cosa al que ja sesabia.

2. Atenció amb els possibles conflictes d'interessos. Moltes de les afirmacionsmés extravagants i exagerades sobre el cervell les divulguen persones que tenen unaraó oculta per fer-ho (vendre un llibre, comercialitzar una teràpia...). Sovint s’afirmaque la tecnologia o altres aspectes de la vida moderna estan causant canvis cerebralsnocius, o que una nova forma de teràpia produeix canvis beneficiosos reals ipermanents en el cervell. I fins i tot ho pot dir un neurocientífic o un psicòleg ; sempreens cal verificar que les afirmacions sobre el cervell estiguin avalades per una revisiócol·legiada de qualitat.

3. Millor no f iar-se de les afirmacions grandiloqüents. «No Lie MRI»7 és unaempresa nord-americana que ofereix serveis de detecció de mentides basats en la

realització d'escàners cerebrals. La seva pàgina web afirma que «la tecnologiautilitzada per No Lie MRI representa el primer i l'únic mesurament directe per a laverificació de la veritat i la detecció de la mentida en tota la història humana». Ésmassa bo per ser veritat.

4. Compte amb les metàfores temptadores. A tots ens agradaria portar una vidaequilibrada, però aquest sentit abstracte d'equilibri no té res a veure amb l'equilibriliteral de l'activitat entre els dos hemisferis cerebrals ni amb altres nivells de funcióneural. Alguns gurus de l'autoajuda invoquen conceptes com el d’«equilibri hemisfèric»per donar una pàtina científica als seus consells sobre estils de vida, com si la formad'elaborar un programa de treball equilibrat fos tenir un cervell equilibrat. Cada vegadaque algú tracti de relacionar un concepte metafòric (per exemple, «pensament

profund») amb l'activitat real del cervell (per exemple, «les àrees més profundes delcervell»), és molt probable que estigui dient ximpleries. Atenció, també, amb les àreesdel cervell que en realitat no existeixen. Al febrer de 2013, per exemple, el Daily Mail va publicar un reportatge sobre la investigació d'un neuròleg alemany que, segons eldiari, havia descobert una reveladora "taca" al "lòbul central" del cervell dels assassinsi els violadors.8 El fet és que no existeix cap «lòbul central».

5. Cal ignorar arguments del tipus «a mi m’ha funcionat». La investigació mèdicaes basa en l'estudi aleatori de doble cec amb placebo. Això significa que els subjectesparticipants, dividits en dos grups, desconeixen si han rebut la intervenció objectiu o unplacebo (una forma de tractament inert, com una píndola de sucre), i que elsinvestigadors tampoc saben a quins subjectes se'ls ha assignat el paper de grup de

control. Això evita que les motivacions, les expectatives o el biaix incideixin en elsresultats.

6. Cal diferenciar causació i correlació. Molts dels articles que es publiquen sobreestudis cerebrals es refereixen en realitat a estudis correlacionals que només mostrenuna espècie d'instantània de l'estat de la qüestió en un moment determinat. «Lespersones amb una major activitat X tenen una àrea cerebral Y major»: si l'estudi eracorrelacional no podem saber si és l'activitat X la que fa que l'àrea cerebral Y sigui mésgran. Pot ser que sigui Y la causa d’X, o pot ser que un tercer factor influeixi odetermini tant a X com a Y.

7

http://www.noliemri.com/8 «Neurologist discovers 'dark patch' inside the brains of killers and rapists». En línia ahttp://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-2273857/Neurologist-discovers-dark-patch-inside-brains-killers-rapists.html


4/8


Amb aquests sis consells9 ens pot resultar més fàcil distingir entre un neurocientíficautèntic i un xerraire, i entre un article científic o una notícia periodística sobre elcervell i una afirmació merament propagandística. I sempre podem comprovar si algund'aquests blocs d'experts que utilitzen l'escepticisme metòdic la dóna o no per bona:

http://mindhacks.com/http://blogs.discovermagazine.com/neuroskeptic/http://neurocritic.blogspot.com.es/https://neurobollocks.wordpress.com/http://neurobonkers.comhttp://www.wired.com/category/science/science-blogs/brainwatch/

S’inicia, doncs, aquesta introducció a alguns aspectes de la neurociència i a l’estudidel cervell i les seves relacions amb la ment, les emocions, els sentiments i elsaprenentatges, estructurada en deu grans blocs:

1. Els mites sobre el cervell2. Història del coneixement del cervell3. Evolució i cervell4. Estructura bàsica i mètodes d’observació del cervell5. Neurones i neurotransmissors: el conectoma6. Emocions i sentiments: ira, culpa, angoixa, dol, empatia, alegria, amor7. Les interaccions cos-cervell-ment8. Problemes centrals: la consciència, el lliure albir, genètica i context, la intel·ligència,la memòria, sentiments i raó, l’agressivitat, màquines pensants9. El cervell emocional, social, ètic, espiritual, executiu, musical, moral, masculí,femení, digital

10. La revolució epigenètica

A l’igual que les anteriors experimentacions de cursos a través del blog d’Humanitats:

1. Els Orígens de l’Art i l’evoluc ió humana: l’homo significans [al darrer postdel qual s’hi pot accedir des de http://humanitats.blogs.uoc.edu/2015/02/13/31-sobre-els-origens-del-llenguatge/, i a partir d’ell als 31 posts que configuren elcurs)

2. L’art dels museus: els Uffizi [al darrer post del qual s’hi pot accedir des dehttp://humanitats.blogs.uoc.edu/2015/09/16/cinquecento/, i a partir d’ell als 45posts que configuren el curs)

3. L’art dels museus: el Louvre [al darrer post del qual s’hi pot accedir des dehttp://humanitats.blogs.uoc.edu/2014/08/29/eugene-delacroix-la-llibertat-guiant-el-poble/, i a partir d’ell als 16 posts que configuren el curs)

aquesta nova experiència consistirà en un conjunt de posts (un parell a la setmana), lapublicació dels quals s’anuncia a través del meu facebook, que resumiran lesprincipals aportacions de la bibliografia que se cita a continuació. Tindran, bàsicament,un caràcter més de seminari que de «lliçó magistral», atès que l’objectiu es presentar,posar en comú, debatre i compartir, la meva personal lectura d’aquests textos.

9 Christian Jarrett (2015). Grandes mitos del cerebro. Vilassar de Dalt. Ediciones de Intervención Cultural. (Col.biblioteca Buridán), pàgs. 20-22


5/8


Bibliografia

Adolphs, Ralph (i altres) (2002). Emoción y conocimiento : la evolución del cerebro y lainteligencia. Barcelona. Tusquets ed. (Col. Metatemas, 72). 224 pàgs.

Agustí, Jordi; Bufill, Enric i Mosquera, Marina (2012). El precio de la inteligencia. Laevolución de la mente y sus consecuencias. Barcelona. Crítica. (Col. Drakontos). 256pàgs.

Allman, John Morgan (2003). El cerebro en evolución. Barcelona. Ariel. (Col. Arielneurociencia). 240 pàgs.

Brockman, John (2012). Mente: los principales científicos exploran el cerebro, lamemoria, la personalidad y el concepto de felicidad. Barcelona. Crítica. (Col. Fronterasdel conocimiento). 304 pàgs.

Buss, David M. (2004). La evolución del deseo : estrategias del emparejamientohumano. Madrid. Alianza ed. (Col. CS 3613). 4ª Impr. 528 pàgs.

Carey, Nessa (2013). La revolución epigenética: de cómo la biología moderna estáreescribiendo nuestra comprensión de la genética, la enfermedad y la herencia.Vilassar de Dalt. Ed. Intervención Cultural. 1ª impr. 370 pàgs.

Cassinello Espinosa, Andrés i Sánchez Gómez, José Luis (2012). La realidad cuántica.Barcelona. Crítica. (Col. Drakontos). 1ª impr. 216 pàgs.

Corballis, Michael C. (2014). La mente recursiva: los orígenes del lenguaje humano, elpensamiento y la civilización. Vilassar de Dalt. Ediciones de Intervenciòn Cultural. 344

pàgs.

Cyrulnik, Boris (2013). Los patitos feos: la resiliencia : una infancia infeliz no determinala vida. Barcelona. Debolsillo. (Col. Clave). 272 pàgs.

Cyrulnik, Boris (2007). De cuerpo y alma: neuronas y afectos : la conquista. Barcelona.Gedisa. (Col. Psicología, 100579). 256 pàgs.

Damasio, A. (2001). La sensación de lo que ocurre. Barcelona: Debate. (Col. Debatepensamiento). 384 pàgs.

Damasio, Antonio R. (2011). El error de Descartes : la emoción, la razón y el cerebro

humano. Barcelona. Destino. (Col. Imago Mundi). 400 pàgs.

Damasio, Antonio R. (2010). I el cervell va crear l'home : saber com el cervell vagenerar emocions, sentiments, idees i el jo. Barcelona. Destino (Col. L’Àncora 210).528 pàgs.

Damasio, Antonio R. (2011). En busca de Spinoza : neurobiología de la emoción y lossentimientos. Barcelona. Destino. (Col. Imago Mundi). 384 pàgs.

Dawkins, Richard (2014). El gen egoista. Barcelona. Salvat. 17 ª ed. 408 pàgs.

Eagleman, David (2014). Incógnito: las vidas secretas del cerebro. Barcelona.Anagrama. (Col. Argumentos, 449). 352 pàgs.


6/8


Frazzetto, Giovanni (2014). Cómo sentimos. Barcelona. Anagrama. (Col. Argumentos,469). 405 pàgs.

Freud, Sigmund (2010). El malestar en la cultura. Madrid. Alianza ed. (Col. El libro debolsillo. Biblioteca de autor, 0650). 2ª ed, 3ª impr. 312 pàgs.

Gazzaniga, Michael S. (2015). El cerebro ético. Barcelona. Paidós. (Col. Paidóstransiciones, 61). 190 pàgs.

Gazzaniga, Michael S.i altres (2012). ¿Qué nos hace humanos?. Barcelona. PaidósIbérica. (Col. Paidós transiciones). 2ª impr. 480 pàgs.

Gazzaniga, Michael S. (1993). El cerebro social. Madrid. Alianza ed. (Col. El libro debolsillo, 1646). 288 pàgs.

Gazzaniga, Michael S. (1998). Cuestiones de la mente : cómo interactúan la mente yel cerebro para crear nuestra vida consciente. Barcelona. Herder. 1ª impr. 272 pàgs.

Goldberg, Elkhonon (2015). El cerebro ejecutivo. Barcelona. Crítica. (Col. Drakontosbolsillo). 265 pàgs.

González Álvarez, Julio (2010). Breve historia del cerebro. Barcelona. Crítica. (Col. Drakontos). 1ª impr. 336 pàgs.

Hawking, S. W. i Penrose, Roger (1998). La natura de l'espai i del temps. Barcelona.Empúries. (Col. Biblioteca universal Empúries,112). 176 pàgs.

Jarrett, Christian (2015). Grandes mitos del cerebro. Vilassar de Dalt. Ediciones deIntervención Cultural. 378 pàgs.

Jayme Zaro, Maria (2009).Orígens de les diferències individuals. Barcelona. Ed. UOC.28 pàgs. Forma part de l’Open Course Ware Psicologia de les diferències individuals,del Grau de Psicologia de la UOC.http://materials.cv.uoc.edu/cdocent/1ZR8_2ZCSOI1XMTVLORZ.pdf. Veure AndrésPueyo, Antonio i Jayme Zaro, Maria (2202). Psicologia de les diferencies individuals.Barcelona. UOC. 1ª impr. 186 pàgs.

Jodar Vicente, Mercè (2005). Neuropsicologia i diferències de gènere. Barcelona. Ed.UOC. 22 pàgs. Forma part del Grau de Psicologia de la UOC.https://www.exabyteinformatica.com/uoc/Psicologia/Neuropsicologia/Neuropsicologia_%28Modul_10%29.pdf. Veure Jódar i Vicente, Mercè ... [et al.] (2005).

Neuropsicologia. Barcelona. UOC. (Col. Manuales,278). 490 pàgs.

Jodar Vicente, Mercè i Redolar Ripoll, Diego (2005). Neuropsicologia del llenguatge.Barcelona. FUOC. 58 pàgs.https://www.exabyteinformatica.com/uoc/Psicologia/Neuropsicologia/Neuropsicologia_%28Modul_3%29.pdf. Veure Jódar i Vicente, Mercè ... [et al.] (2005). Trastornos dellenguaje y la memoria. Barcelona. UOC. 1ª impr. 272 pàgs.

Kaku, Michio (2014). El futuro de nuestra mente : el reto científico para entender,mejorar, y fortalecer nuestra mente. Barcelona. Debate. 480 pàgs.

Lapiedra, Ramón (2008). Las carencias de la realidad : la conciencia, el universo y lamecánica cuántica. Barcelona. Tusquets. (Col. Metatemas,101). 1ª imnpr. 272 pàgs.


7/8


Levitin, Daniel (2008). Tu cerebro y la música. Barcelona. RBA Libros. 352 pàgs.

Levitin, Daniel (2014). El cerebro musical : Seis canciones que explican la evoluciónhumana. Barcelona. RBA Libros. 368 pàgs.

Limonero, Joaquim T.; Álvarez, Maria; Rovira, Titiana; Sanz, Antoni i Casacuberta,David (2012). Emoció. Barcelona. Ed. UOC. 132 pàgs. Forma part del Grau dePsicologia de la UOC.

Manes, Facundo i Niro, Mateo (2015). Usar el cerebro: conocer nuestra mente paravivir mejor . Barcelona. Paidós Ibérica. 256 pàgs.

Miret Artés, Salvador (2015). Mecánica cuántica. Madrid. Los Libros de la Catarata.128 pàgs.

Morgado, Ignacio (2006). Emocions i intel·ligència social. Una aliança entre elssentiments i la raó. Barcelona. Mina. (Col. Viure,15). 220 pàgs.

Penrose, Roger (1996). Las sombras de la mente : hacia una compresión científica dela consciencia. Barcelona. Crítica (Col. Drakontos). 480 pàgs.

Pinker, Steven (2008). Cómo funciona la mente. Barcelona. Destino. (Col. Imagomundi). 1ª impr. 864 pàgs.

Ramachandran, Vilanayur. S. (2014). Lo que el cerebro nos dice. Barcelona. Paidós.(Col. Paidós transiciones ). 2ª impr. 480 pàgs.

Ramachandran, Vilanayur. S. (2008). Los laberintos del cerebro. Barcelona. La liebrede marzo. 1ª impr. 148 pàgs.

Redolar Ripoll, Diego (2013). Neuropsicologia de les emocions. Barcelona. Ed. UOC.92 pàgs. Forma part del Grau de Psicologia de la UOC.https://www.exabyteinformatica.com/uoc/Psicologia/Neuropsicologia/Neuropsicologia_%28Modul_7%29.pdf

Redolar Ripoll, Diego ... [et al.] (2014). Fundamentos de psicobiologia. Barcelona. Ed.UOC. (Col. Manuales, 317). 2ª ed. 648 pàgs.

Redolar Ripoll, Diego (2013). Neurociencia cognitiva. Las Tablas. Editorial MédicaPanamericana. 858 pàgs.

Redolar Ripoll, Diego (2009). Cerebro y adicción. Barcelona. Ed. UOC. (Col.Manuales,112). 2ª impr. 568 pàgs.

Resenblum, Bruce i Kuttner, Fred (2012). El enigma cuántico : encuentros entre lafísica y la conciencia. Barcelona. Tusquets. (Col. Fábula,351). 1ª impr. 264 pàgs.

Rial, Antoni (2015). Descobrint el cervell. València. Universitat de València Servei dePublicacions. (Col. Sense fronteres, 38). 160 pàgs.

Rizzolatti, Giacomo i Sinigaglia, Corrado (2008). Las neuronas espejo : losmecanismos de la empatía emocional. Barcelona. Paidós Ibérica. (Col. Paidóstransiciones,63). 2ª impr. 214 pàgs.


8/8


Rubia Vila, Francisco José (2015). El cerebro espiritual. Barcelona. Fragmenta ed.(Col. Fragmentos, 31). 224 pàgs.

Sánchez, Xaro; Redolar, Diego; Bufill, Enric; Colom, Francesc; Vieta, Eduard; Bueno,David (2014). ¿Somos una especie violenta? Barcelona. Publicacions i edicions de launiversitat de Barcelona. (Col. Col·lecció Catàlisi). 260 pàgs.

Schrödinger, Erwin (2014). Mente y materia. Barcelona. Tusquets. 7ª ed. 130 pàgs.

Schrödinger, Erwin (2015). ¿Qué es la vida? Barcelona. Tusquets. 139 pàgs.

Searle, John R. (2009). El misterio de la conciencia. Barcelona. Paidós Ibérica. (Col.Paidós studio,141). 2ª impr. 200 pàgs.

Seung, Sebastian (2012). Conectoma. Barcelona. RBA. 512 pàgs.

Small, Gary i Vorgan, Gigi (2009). El cerebro digital. Barcelona. Urano. 254 pàgs.

Sternberg, Robert J. (2000). El triángulo del amor : intimidad, pasión y compromiso.Barcelona. Paidós Ibérica. (Col. Paidós contextos, 48). 262 pàgs.

Swaab, Dick (2014). Somos nuestro cerebro. Barcelona. Plataforma editorial. 520 pàgs.

Verhaeghe, Paul (2001). El amor en los tiempos de la soledad: tres ensayos sobre eldeseo y la pulsión. Buenos Aires. Paidós. (Col. Biblioteca de Psicología profunda 236).219 pàgs.

Willingham, Daniel T. (2011). Per què als nens no els agrada anar a l'escola? : lesrespostes d'un neurocientífic al funcionament de la ment i les seves conseqüències a

l'aula. Barcelona. Graó. (Col. Micro-macro referencies,16). 275 pàgs

tema 0 - presentacio_justificacio

Documents