GRUP FOCUS - TEATRE ROMEA Hospital, 51 - 08001 BCN - www.teatreromea.cat

teatre romeaHospital, 5108001 Barcelonawww.teatreromea.cat

Fundació Romeaper a les Arts Escèniqueswww.fundacioromea.cat

Grup FocusÀvila, 149 - 15508018 Barcelonawww.grupfocus.cat

T+34 933 097 538

El Teatre Romea ha proporcionat a Manrique una nova cara per al seu polimorfisme artístic i el Grup Focus té

la tranquil·litat de comptar amb un excel·lent i exigent director per al seu teatre més emblemàtic. I com a millor

prova, la temporada que presenta, insistent en el seu univers conceptual, creativament ambiciosa i reconeixe-

dora de mèrits aliens.

Actualment, no hauríem de tenir més incògnites que les pròpies derivades del major o menor encert dels es-

pectacles proposats en aquest programa, de la seva tan desitjada excel·lència artística i de l’acollida del públic.

No obstant això, greus incerteses planen sobre el futur de l’art i la cultura i, en conseqüència, sobre els objectius

que pretén assolir l’activitat escènica. Estem assistint a un seriós deteriorament estratègic del paper que la in-

dústria cultural ha d’ocupar en el desenvolupament d’un país, i increïbles decisions polítiques, com el desme-

surat augment de l’IVA, posen en qüestió la supervivència del sector cultural.

No sé si ens haurem d’encomanar a Atenea o enarborar Ares per preservar allò que tant ha costat construir i

fer front a la penúria cultural que ens assetja. En qualsevol cas, ni estem inermes ni ens manquen raons per a

defensar allò inqüestionable: la creativitat, l’art i el coneixement són elements bàsics del desenvolupament de-

mocràtic de la ciutadania; i la indústria que els promou, un pilar fonamental de la necessària recuperació eco-

nòmica del país.

De moment, nosaltres reiterem el nostre principal argument: teatre, teatre i teatre, bon teatre.

Des de fa tretze anys, és un motiu d’orgull pensar unes quantes línies per

donar la benvinguda a una nova temporada del Teatre Romea i sempre ho

faig amb la il·lusió i la responsabilitat que tots els que formem el Grup Focus

venim dipositant i exercint des que assumim la gestió d’un teatre a punt de

celebrar 150 anys d’existència.

Fa un any obríem totes les expectatives amb el canvi de la direcció artística,

i la tasca desenvolupada per Julio Manrique les ha tancat contundentment

amb una temporada farcida de satisfaccions artístiques i d’un sempre gra-

tificant gran èxit de públic; permetent-nos treure pit per una aposta que s’ha

demostrat guanyadora.

Daniel Martínez de ObregónPresident del Grup Focus

tota la família de La Perla 29 amb què, estic convençut, encara hem d’encendre molts focs. Al gener, el CalixtoBieito torna a casa i torna fent un Shakespeare. Ens portarà una creació feta a partir de diferents textos de l’autoranglès: un espectacle bilingüe amb un magnífic repartiment d’actors catalans i anglesos. Un autèntic regal. Tambéens visitarà la Sol Picó amb el seu particular solo-concert “El llac de les mosques”, un espectacle concebut coma reacció a un esdeveniment inexorable (del qual, de fet, jo mateix, aviat, en seré víctima) : arribar als quaranta. Eltemps és implacable, però la Sol és molta Sol. Es tracta d’un meravellós espectacle de teatre-dansa, ple de poesiai d’humor. I, justament, només amb quaranta-un anys, massa d’hora, moria Bernard Marie Koltès, víctima de lasida, l’any 1989. Poc abans de la seva mort, ens va llegar un darrer, misteriós i excepcional text dramàtic: “RobertoZucco”. Un autèntic “clàssic contemporani", l'excepcional testament d'un dels grans poetes dramàtics del seglepassat, que jo mateix tindré la sort de dirigir. I després de Koltès, més Mouawad. Em sembla que hi ha una menade línia invisible que uneix aquests dos autors amb els grecs, amb els grans tràgics...I, també, amb Shakespeare,és clar. Potser sí que tots els camins menen a Roma. O a Grècia... Amb producció d’Atrium, el director de la petitasala de l’Eixample (que en només dos anys d’existència ja s’ha fet un lloc molt important dins el circuit de teatresalternatius de la ciutat), el Raimon Molins, s’atreveix amb “Litoral”, la primera de les quatre obres que completen latetralogia de Wadji Mouawad “Le sang des promesses”. Una obra, també, excepcional. Enorme. Tot seguit, al mesde juny, el Romea, amb la complicitat, entre d’altres, de la Biblioteca de Catalunya i de La Perla 29, participarà enla recuperació del desaparegut Festival Shakespeare, que vol redefinir-se i assentar-se a Barcelona, en concret albarri del Raval. I repetirem amb “4 acords”, el cicle que barreja música i teatre i que barreja públics i edats i “pier-cings” i corbates i monyos i tatuatges. Repetirem. I repetirem, també, cafès i converses i intercanvis d’idees ambel Ramon Simó, director del Festival Grec, per tal de trobar l’espectacle que el Romea haurà d'acollir dins el marcdel Grec 2013. I n’apareixeran moltes, d’idees, n’estic convençut. I potser, per un moment, deixarem de parlar dela crisi, de la prima de risc i d’aquest 21% que ens han plantat a la cara per deixar-nos clar que la cultura no els in-teressa. Perquè la cultura fa pensar, i volar, i dubtar, i sospitar, perquè encanta i desencanta i desfà prejudicis i ensfa més empàtics, menys dòcils i més lliures. I és clar, això no interessa. O sí?

Ara fa un any cremava el Teatre Romea i el fantasma de la Margarida Xirgu se’ns apareixiaentre les cendres per dir-nos: “No tingueu por, atreviu-vos. Només és teatre”. Poc des-prés, sobre la fusta socarrimada, s’hi vessaven litres d’alcohol i de retrets i, a continuació,un altre incendi, un incendi enorme i antic com el món, fonia les parets, el cor i les en-tranyes del vell teatre del Raval. La temporada passada, al Romea, s’hi va cantar i s’hi vaestimar i s’hi va patir i s’hi va follar i s’hi va lluitar i s’hi va guanyar i s’hi va perdre i s’hi vamorir per tornar a néixer. Ara que sembla que tot cremi al nostre voltant, ara que el móncrema, potser perquè alguna cosa ha de morir perquè una altra pugui néixer, ara mésque mai cal tornar a invocar els poetes. Perquè el malestar i la confusió conviden a clavaramb força els peus a terra, però també ens cal mirar amunt. Alçar de tant en tant el fronti la mirada cap al cel i no perdre les estrelles. Aquesta temporada, al Romea, escoltaremles històries, les paraules, d’alguns grans autors contemporanis, tan grans que comencena ésser clàssics: Mamet, Koltès, Mouawad. I de Shakespeare, potser el més “contem-porani” de tots. I seguirem insistint en el risc i en el joc i en el rigor i en la felicitat d'afirmaruna cosa ben simple: ens agrada fer teatre. I no defallirem, l'entusiasme serà l'arma se-creta que ens farà invencibles. El David Selvas dirigirà “Oleanna”, una ferotge, podero-síssima peça de David Mamet sobre l’educació. O, més exactament, sobre la utopia del’educació. Al hall del Teatre, després de les representacions d’”Oleanna”, podrem gaudirde la magnífica “Sé de un lugar”, escrita i dirigida per l’Ivan Morales, la gran revelació delcircuit alternatiu barceloní de la temporada passada. Al desembre tornarà “Incendis”, deWadji Mouawad, dirigida per l’Oriol Broggi. Crec que mai no havia escoltat, respirat, mas-tegat, silencis com els que es produïen a “Incendis”. Havíem de tornar a fer aquest es-pectacle. I, alhora, mantenir vius i desperts els vincles que ens uneixen amb l’Oriol i amb

Julio ManriqueDirector artístic

‘Oleanna pretén ensenyar-nos quelcom més postmodern i al·lusiu, pretén dra-matitzar la confrontació entre dues maneres diferents d’interacció humana, quesón, diametralment oposades, un conflicte que (Mamet argumentaria sense capmena de dubte) roman en el cor de moltes de les malalties del món.’

(Bob Verini, Variety, 2009)

Autor: David MametTraducció: Cristina GenebatDirector: David Selvas

Repartiment: Ramon Madaula i Carlota Olcina Producció: Teatre RomeaOctubre

Novembre

c/ Sant Rafael

Oleanna és una de les obres més intenses i controvertides del repertori de David Mamet. Fou estrenada l’any

1992 a Cambridge, Massachussetts, i va significar la primera producció que Mamet va fer per a la prestigiosa

companyia Back Bay Theater Company dels Estats Units. Posteriorment, fou transferida a l’Orpheum Theatre

de l’Off-Broadway i al Royal Court Theatre de Londres (1993), amb direcció de Harold Pinter. Més recentment,

l’any 2004, fou portada al Garrick Theatre, també de Londres, amb un repartiment en què figuraven l’Aaron

Eckhart i Julia Stiles i que comptava amb la direcció de Lindsay Posner.

L’actualitat de la peça rau en com Mamet ens submergeix en el món de la docència i ens mostra el vincle afectiu

que sorgeix entre professor i alumna; i la relació de poder que es deriva. Tanmateix, Oleanna tracta altres temes,

com són, l’assetjament sexual o laboral, la hipocresia del llenguatge políticament correcte, i, sobretot, la gran

dificultat de l’ésser humà per comunicar-se.

Oleanna fou portada a la gran pantalla l’any 1994 amb William H. Macy i Debra Eisenstadt en el repartiment.

La controvertida Oleanna“Prenguis partit per qui prenguis partit, t’ equivocaràs”

“El somni de la seguretat i la mobilitat social a través de l’educació i el treball dur ha acabat sent una fantasiaque fan servir els qui no tenen escrúpols, per atrapar els incauts.”

John és un professor universitari de pedagogia una mica atípic. Segons ell, la seva feina consisteix més en pro-

vocar, posar en dubte, i qüestionar els alumnes que no pas en transmetre’ls-hi coneixements i dades fàcilment

avaluables. Carol és una estudiant molt més normal, vol aprovar. John ha suspès a Carol. Aquest és el punt de

partida d’OLEANNA i de tot el teatre de David Mamet: dues persones que discuteixen perquè tenen interessos

oposats. A partir d’aquesta premissa Mamet desplega el seu talent i, a poc a poc, ens atrapa en la mateixa tela

d’aranya que ha teixit per els seus personatges. Així descobrirem que darrere les teories idealistes sobre l’edu-

cació de John s’hi amaguen interessos molt més banals i contradictoris i que darrere la ràbia de Carol hi ha

motius molt poc clars.

Mamet, amb aquesta peça clau de la dramatúrgia contemporània, parla de la crisi del sistema educatiu univer-

sitari, i del poder en un sentit molt ampli: tant el que té algú que sap sobre qui no sap - i la responsabilitat amb

què aquest poder s’exerceix - com també el joc de poders que s’estableix entre dues persones; el sexual,

l’intel·lectual, i finalment l’últim, del que tots deriven o potser on tots van a parar, el poder moral.

David Selvas

Text del director

“L’única gent que m’interessa és la que està boja per viure, bojaper parlar, boja per salvar-se, amb ganes de tot al mateix temps,la gent que mai badalla ni parla de llocs comuns, sinó que crema,crema com fabulosos coets grocs explotant igual que aranyesentre els estels.”

(Jack Kerouac. On the road)

Text i direcció: Iván Morales

Repartiment: Anna Alarcón, Xavier SàezAjudant de direcció: Lali ÀlvarezAssessorament físic: Joana Rañé

Una producció Prisamataen residència a La Caldera

OctubreNovembre

c/ Ferlandina

Sé de un lugar s’estrena el febrer de 2011 a La Caldera, en un format totalment underground, 10 funcions sense

més promoció que el boca-orella i les xarxes socials, i es converteix en un secret a veus entre el públic teatral

més inquiet de Barcelona. Passat un any, el febrer de 2012, es reestrena a La Seca - Espai Brossa, convertint-

se en l’èxit indie de la temporada, amb totes les localitats exhaurides i aconseguint una cobertura mediàtica,

gens habitual per aquests tipus de projectes, que destaca la frescor i contemporaneïtat de la proposta i

l’excel·lència de les interpretacions, a part de la peculiar disposició del públic, en una experiència teatral on no

hi ha distincions entre platea i escenari.

En la temporada 2012/2013, a banda d’una extensa gira per l’Estat espanyol, arriba al hall del Teatre Romea,

un espai que tots coneixem però que mai no haurem viscut com “Sé de un lugar” proposa: La casa d’en Simó,

un home jove massa semblant a nosaltres. Una casa on som convidats, juntament amb la Béré, el seu amor.

Un secret a veus

Al final, la Béré i el Simó ho han deixat.

Potser angoixat per la ruptura, sembla que ell no surt de casa ni per anar a comprar, ja que contracta un veí indi

perquè ho faci per ell, en Shahrukh.

En canvi, ella aprofita la seva recuperada independència per sortir al món, viatjar i experimentar amb amants

d’ambdós sexes. Tot i això, troba temps per visitar al Simó de tant en tant, preocupada pel seu aïllament pro-

gressiu. Passen els mesos i Simó no sembla decidir-se a sortir a l’exterior.

Tot i trobar-se a dos llocs vitals totalment antagònics, els dos personatges intenten mantenir un relació més

enllà de la seva fracassada història d’amor, una pretensió potser contra-natura. O potser no.

Sé de un lugar planteja una pregunta que tots ens hem fet com a mínim un cop a la vida:

És possible l’amor després de l’amor?

Iván Morales

Text del director

Autor:Wajdi MouawadTraducció: Cristina GenebatDirecció: Oriol Broggi

Repartiment: Clara SeguraJulio Manrique, Xavier Boada Màrcia Cisteró, Xavier RicartXavier Ruano, Claudia Font

Producció: La Perla 29

“Palabras mayores, intensas sacudidas emocionales y estéticas. Una obra que busca y crea belleza. Oriol Broggi ya es uno de los grandes. Una extraordinaria Clara Segura nos estremece. Impresionante, arrasador Julio Manrique”.

Marcos Ordóñez (El País – Babelia)

DesembreGener Rambla del Raval

No recordo haver llegit mai una obra com Incendis.

Ha estat per a mi i estic segur que ho serà per a tothom un descobriment de dalt a baix. Un canvi en la pròpia

manera d’entendre el teatre. Perquè és una obra tremendament potent que et parla des de molt a prop i t’es-

quinça el cor; com si fos una de les millor obres de Sòfocles o de Shakespeare. Lentament et va penetrant fins

a fer-te sentir un dolor i et fa despertar, a l’acabar la història, dins una mena d’empatia enorme amb tot el que

tens al voltant. Una empatia còsmica, i perdoneu-me l’exageració. Les obres que ens impressionen de veritat,

acostumen a ser textos que ja mig coneixem, perquè ens n’han parlat, o ja hem vist, o estudiat, i han arribat a

nosaltres per diferents canals, ja lligats a una llegenda, a una història de la seva pròpia història.

Incendis crea aquella sensació de llegenda sense ser-ho o bé s’hi transforma a mesura que la llegim per primera

vegada, a mesura que avança l’espectacle. A mesura que els extraordinaris actors que he tingut la sort de

liderar, desgranen les paraules entre suor, llàgrimes, alegria i un terrible i palpable esforç commovedor. El text

d’Incendis és sobtat, elèctric, terriblement actual, colpidorament contemporani. Teatre clàssic escrit avui.

Aquesta serà una obra important per a nosaltres, La Perla 29 i per a tots els espectadors que ens vinguin a

veure al Teatre Romea, d’això n’estic segur.

Oriol Broggi

Text del director Un pesat i llarg silenci. Incendis, el viatge a la recerca de la veritatIncendis és la història d’una jove libanesa, d’una zona rural, analfabeta i molt enamorada del jove Nawal.Incendis també és la història d’una dona ferida, que aprèn a llegir i a escriure seguint el desig fervent de la seva

àvia que la convida a sortir de la misèria i la foscor. És la història d’una mare que guarda silenci, un pesat i llarg

silenci, i que un dia decideix no parlar mai més. És la història dels fills d’aquesta dona, que un cop ella mor, es

veuen obligats a buscar i entendre quina és la seva història. Obligats a mirar enrere, els joves troben la veritat

dels seus orígens i comprenen quin ha estat el pes que ha arrossegat durant tants anys la seva mare. El que

descobreixen és una història personal però també la història de tot un país i una cultura.

Incendis és clarament una tragèdia moderna amb reminiscències clàssiques. Uns personatges que lluiten

aferrissadament amb un destí que els va en contra. Una adaptació moderna del mite d’ Èdip però que

s’embranca amb un món complex i feroç com és el d’avui.

Gener

Dramatúrgia: Marc Rosich i Calixto BieitoDirecció: Calixto BieitoMúsica original: Maika Makovski

Repartiment: Roser Camí, Hayley Carmichael,George Costigan, Maika Makovski, Josep Maria Pou, Katy Stephensi Christopher Simpson

Producció: Barcelona Internacional Teatrei Birmingham Repertory Theatre Companyamb la col·laboració de

Royal Shakespeare Companyi el suport de l’Institut Ramon Llull

“Crec que l’arbre és un element de regeneració que en si mateix és un concepte de temps”Joseph Beuys

c/de la Riereta

El boscos on tenen lloc algunes de les obres més conegudes de Shakespeare no són només mers paisatges del’acció, sinó també un personatge més del dramatis personae, amb la seva màgia i naturalesa particulars. De fet,contínuament, en tota la seva obra, el dramaturg anglès fa ús d’elements de la naturalesa per proposar metàforessobre la natura humana, i al contrari, fa servir exemples de la conducta humana per entendre com funciona el mónnatural. Per aquesta raó hem considerat una bona idea incloure tots els boscos de Shakespeare en una nova peçatitulada FORESTS, una estranya travessia que pren aquest espai natural com a leitmotiv. Amb aquest objectiu hemutilitzat fragments de més de vint obres diferents, hem despullat personatges i grans parlaments de la seva tramaoriginal i, confiant en el poder intrínsec dels versos de Shakespeare, hem juxtaposat textos de procedència moltdiversa en una nova estructura dramàtica, que vol adoptar la forma d’un poema simfònic.

El viatge s’inicia al·legòricamenten un paratge paradisíac amb llum de dia, inspirat en el bosc d’ Arden, el mateixen què van conviureen comunió amb la natura els personatges d’ Al vostre gust. En aquest món bucòlic i lluminós,en què els rellotges s’han aturat i on el perill és en aparença inexistent, els nostres intèrprets experimenten un retorna la innocència de la infància i s’inventen jocs per matar les hores. Els jocs innocents, però, ràpidament deixen deser-ho i la pau del bosc es veu trencada pels primers crims. Com a resposta,la natura es torna violenta en una se-gona parada. El dia es torna nit i el bosc es converteix en un espai intimidant, es posa en moviment com l’arbredade Birnam que va amenaçar Macbeth. Els nostres intèrprets es veuran llavors obligats a fer front a una nova realitat,canviant i incomprensible, i hauran d’intentar adaptar-se a les tenebres d’un nou medi que no queda lluny de l’es-cenari nocturn del Somni d’una nit d’estiu o el clar de lluna que és escena de violacions a Titus Andrònic. El viatgedesemboca finalment a una planúria erma que podria recordar els penya-segats de Dover, a la vora d’on el rei Lears’aixopluga de la tempesta, o la cova en la malesa on Timó d’Atenes s’exilia de la societat. A través d’aquestes

tres parades en el camí, inspirades lliurement en les tres parts de la Divina Comèdia de Dante, l’espectacle trans-portarà el públic en una aventura teatral que té les paraules escrites per Shakespeare com a veritable protagonista,una odissea que els portarà de la tranquil·litat del paradís a la boscúria incerta del purgatori, per acabar a les flamesde l’infern. Seguint les passes del cèlebre monòleg de les set edats de l’home que Jaques pronuncia a Al vostregust, aquest viatge ens farà despertar de la innocència infantil de l’Arcàdia i ens arrencarà d’ella per submergir-nosprimer en la dolorosa presa de consciència de la duresa de la vida adulta i finalment en la desesperació i la ràbiafrustrant de la vellesa.

FORESTS és un projecte escènic concebut pel BIT com a resposta a una proposta de participació en el World Sha-kespeare Festival que promou la RSC i el Festival London 2012 i representa una nova col·laboració de Calixto Bieitoamb una de els institucions amb qui té més complicitats al Regne Unit, el Birmingham Repertory Theatre, on el di-rector ja havia muntat Hamlet o La Celestina. El nou espectacle, que forma part de la programació del World Sha-kespeare Festival 2012 dins de l’Olimpíada Cultural de Londres, s’ha estrenat a l’old REP, la seu històrica del REPa Birmingham, el setembre de 2012, i abans del seu pas pel Teatre Romea, visitarà Girona (Temporada Alta), Madrid(CDN), Amsterdam (Stadsschouwburg) i Londres (Barbican). Aquest cop, la música corre a càrrec de Maika Makovski, que ja va col·laborar amb Bieito a Desaparecer. Peraquesta ocasió, la cantant mallorquina s’ha inspirat en obres tan diverses com Hamlet, El Rei Lear o els Sonets.per crear noves composicions que ella mateixa interpreta en directe com a part de la companyia, en una barrejaentre la innocència trencada de l’Ofèlia de Hamlet i la natura màgica de l’Ariel de La tempesta.

Calixto Bieito i Marc Rosich

Direcció i coreografia: Sol PicóDirecció musical: Mireia Tejero

Ballarins:

Valentí Rocamora i Torà, Sol Picó

Músics:

Bateria i veu : Mercè RosGuitarra i veu: Jordi Pegenaute Baixista i veu: Joan RectoretSaxòfon i veu: Mireia TejeroActor i maquinista: Joan Manrique

Producció: Sol Picó cia de Dansa, Mercat de les Flors, Centro Párraga de Murcia

“El llac de les mosques” planteja qüestionsde gènere a ritme de rock, blues, flamenc,etc. L’espectacle és fruit d’una catarsi, larecerca de l’evolució mitjançant el canvi.

GenerFebrer

c/ de l’Est

Els 40? La sort dels 40 és que serveix d’excusa per canviar de vida: ser egoista i deixar fills i marit i llançar-seal buit d’una altra relació, o no. Estar de mala llet “perquè sí” o “perquè no” o perdre el cap: tot per la crisi dels“40”�.Els 50? L’esperada menopausa.Els 60? Quina sort pispar en el súper sense acabar a la presó, donar-te el viatge de la teva vida amb l’esperadajubilació.Serà que arrosseguem masses coses?Serà que ja no sabem què hem posat a la nostra motxilla? Serà el tabac de menta, que fumaven les nostres mares, la solució per deixar de fumar?Serà aquesta incertesa comuna als mortals?A certa edat és habitual aturar-se a pensar per “intentar” tenir una panoràmica de la nostra vida, és comú i re-comanable. Proposo la volta al món d’Afrodita i les seves tetes llança míssils, teledirigida pels germans MalaOmbra. Proposo una aventura, un viatge en rodó, amb una mirada cap enrere, cap endavant, zenital: un viatgeen rodó. (Quin mareig!)Com hem arribat fins aquí? Què ens ha quedat per fer? Quines són les assignatures pendents? Què no hempogut o sabut resoldre fins ara?

Sol Picó

Text de la directora

... sobre el que li va succeir a la bella Blancaneus quan es va casar amb el

seu príncep blau... Es va ficar al palau i es va deprimir, no es va adaptar, ni

es va acceptar, ni tampoc decidir. Què fàcil guanyar el món i perdre l’ànima.

Van aparèixer les arrugues i va desaparèixer l’alegria. Quins temps aquells

amb els nans!

Millor no et miris al mirall, ni li facis preguntes, per si de cas...

Reinventar-se o morir i si hem de morir que sigui en pau. Amén.

Potser un bon centrifugat pot canviar la teva vida.

Sinopsi

‘‘Roberto Zucco” ocupa un lloc particular a l’obra de Koltès. L’última peça d’un autorque sabia que tenia una malaltia mortal: és el seu testament literari. Representa per a elll’última oportunitat d’anar més enllà en l’exploració de les seves preocupacions que tantel turmentaven. I es destil·la del text una urgència que ja es palpa a la primera lecturai que fa que l’obra sigui fascinant alhora que commovedora.

(Robert Casavant, L’Annuaire théâtral: revue québécoise d’études théâtrales, 1996)

Autor: Bernard-Marie KoltèsDirector: Julio Manrique

Repartiment: Pablo Derqui, Xavier Ricart, Xavier BoadaCristina Genebat (resta de repartiment en curs)Producció: Teatre Romea

FebrerMarçAbril

Arc del Teatre

Vaig descobrir Bernard-Marie Koltès veient el meravellós muntatge de “Roberto Zucco” que Lluís Pasqual va

dirigir al Palau de l’Agricultura l’any 1993. Em vaig sentir com un explorador intergalàctic que acabava d’aterrar

a un planeta estrany, desconegut i fascinant: el planeta Koltès. Jo tenia vint anys i una enorme necessitat de

referents. Necessitava copiar, imitar, inventar-me identitats a veure si, al final, en trobava una per a mi. Vaig co-

mençar a llegir Koltès i uaaauuu…molava. I tant que sí. Allò era l’obra d’un autèntic poeta. Aquell tio, aquell

francès d’aspecte fràgil, fill de militar, homosexual, lector de Sallinger, que no parava de viatjar, a l’Àfrica, a Ni-

caragua, als molls abandonats de Nova York, que sovintejava les perifèries, que caminava pels fangals de les

ciutats com Crist sobre les aigües, aquell home era el que més s’assemblava a allò que jo aleshores anomenava

un “home lliure”. Ha passat el temps, dinou anys per a ser exactes, i ja fa uns quants que vaig descobrir que jo

no era, i que mai no seria, què hi farem, Bernard-Marie Koltès. Però en canvi sí continuo fent exploracions in-

tergalàctiques. Ja no busco identitats però continuen agradant-me les estrelles. I viatjar en coet. I a més, de

vegades, la Terra, vista de lluny, guanya molt…I ara he decidit emprendre una nova missió: tornaré a visitar,

amb un equip de primera, el planeta Koltès, dinou anys després de la primera expedició. I aquest cop desple-

garem tots els nostres efectius per rastrejar la zona tan a fons com puguem. Segur que farem descobriments

sorprenents. Després d’unes quantes exploracions intergalàctiques cada cop estic més convençut que hi ha

vida fora del nostre planeta…

Julio Manrique

Text del director

Al suburbi venecià de Mestre, el 1981, Roberto Zucco va assassinar la seva mare, el seu pare i un policia durant

la mateixa nit. Només tenia 19 anys. Va escapar-se del psiquiàtric el 1986 i es va amagar a França. Viatjant

d’un lloc a un altre entre el Mediterrani i les muntanyes de Savoia, deixa una estela d’assassinats inexplicables,

violacions, assalts, atracaments i famílies inconsolables. Com un llop solitari enmig del paisatge, torna bojos

els investigadors fins que el gener de 1988, a Toulon, dispara i mata un oficial de la policia a sang freda. En el

transcurs de la seva escapada arriba a Suïssa i és declarat enemic públic número u. Encara que la seva des-

cripció circula per tota la nació, no el troben enlloc. Finalment, el capturen al nord d’Itàlia, prop de la casa

familiar (...)

No podia creure que un home tan jove amb una vida tan pacífica pogués destrossar les vides dels pobres des-

graciats que es creuaven pel seu camí, sense la menor provocació i executant-los a sang freda. Hi havia d’ha-

ver-hi alguna explicació per a tanta violència, tants assassinats sense motiu, tanta pena i dolor.

(Pascale Froment, Je te tue. Histoire de Roberto Zucco assasin san raison)

La història d’un assassí en sèrie

AbrilMaig

Autor:Wajdi MouawadDirecció: Raimon MolinsRepartiment en curs

Producció: Atrium

“Deixa els camins perquè tots els camins et porten a la terra; només l’abisme con-dueix al somni. Aneu pels camins. Esgoteu-vos caminant. Abans que caigui el cap-vespre. Amb ràbia, amb ira. Fins al final dels camins, dels països, de les alegries, deltemps. Després dels amors i de les penes, de les alegries i els plors, de les pèrduesi els crits. Just després, hi ha el litoral i la mar oberta. Que s’emporta tot. Tot. Encaraque em capbussi en les profunditats del mar, seguiré sent la teva força. Res és mésfort que el somni. Ell ens unirà per sempre”.

Wajdi Mouawad

c/ Sant Rafael

Litoral, de Wajdi Mouawad, és la primera de les tres obres que conformen la trilogia “Le sang des promesses”.

La segona serà Incendis (Incendies) i la tercera Forêts. Més tard, amb Ciels, n’acabarà fent una tetralogia, com

si el mateix autor no pogués finalitzar el viatge que va començar amb Litoral.

Litoral és l’inici d’un camí per explicar el món contemporani a partir de l’exili i la necessitat de comprendre’ns

tornant a l’origen de la nostra història individual i col·lectiva. El litoral, lloc de comunió entre el mar i la terra,

entre la guerra i la pau, entre l’odi i l’amor serà l’espai necessari per Wilfrid, el final del seu viatge, de la seva

odissea.

Litoral, com Incendis, està feta de la necessitat de comprendre i del crit davant un món complicat, a vegades

incomprensible per les dificultats i injustícies que ens posa la vida. És un text necessari que neix de la força

d’explicar-nos a través del teatre, de la tragèdia i alhora amb un humor sorprenent. Un text èpic.

Abans de començar els assajos i malgrat les hores de lectura, imatges, pors i excitants moments d’una emoció

poc habitual en lectures privades de textos de teatre (sempre necessitats de la posada en escena i de la vida

dels actors... i del públic), el que puc afirmar de Litoral es que sorgeix amb una força vital que no ens deixarà

indiferents ni a vosaltres ni a nosaltres. Litoral proposa un viatge, una odissea al fons de la nostra condició hu-

mana. Un viatge necessari.

Raimon Molins

Text del director

Litoral és la primera part de la tetralogia, La sang de les promeses, que troba la seva inspiració en l’experiència dolorosade la guerra i de l’exili – l’autor va haver d’abandonar el Líban en guerra i exiliar-se a França amb la seva família quantenia vuit anys –, l’obra relata el viatge d’un orfe a la terra dels seus avantpassats. El protagonista vol oferir una sepulturadigna a la mortalla del seu pare mort a l’exili, però no hi ha lloc als cementeris del seu país natal, que ja té massesmorts. Litoral permet diverses reflexions sobre l’absència de cultura positiva al Líban, la representació de la mort, l’ in-terès en retornar als orígens... Aquesta peça fou portada a la gran pantalla l’any 2004 amb el títol de Tideline.Litoral és la història de Wahab. I també la història del seu pare. És el camí que recorre Wahab, des del Quebec, el seupaís d’adopció, fins al seu país d’origen, el Líban, buscant un lloc on enterrar al seu pare. És això, i també un viatge in-terior, un viatge iniciàtic: la recerca d’identitat, la confrontació amb les arrels, amb la realitat més crua i amb les fantasiesque no moren mai. Litoral és la història d’un exili i és la història d’un somni. En realitat és la història de molts exilis i de molts somnis. Evi-dentment l’exili familiar de Wajdi Mouawad i dels seus propis somnis entreteixits magistralment amb els dels seus múl-tiples personatges en un mestissatge que va de l’Orient de Les mil i una nits, portades a l’extrem del dolor que produeixuna guerra, fins a l’Occident de la llegenda del cavaller de la taula rodona del Rei Artur, Guiromelan. És el somni quearrenca del cadàver del pare i del retorn al mar amb ell a coll. Per a l’autor es tracta de “donar, com diu Mallarmé, unnou sentit a les paraules de la tribu”. Per a l’espectador es tracta d’acceptar suggeriments, a vegades esgarrifosos i avegades enormement dolços, que convoquin a la pròpia tribu, al propi exili, al cadàver d’un pare portat al llom pertornar al mar. Diu el personatge central: “Somiar sempre torna boig” i “allò més dolorós del somni, és que no existeix”.

Primera peça de La sang de les promeses

El Festival Shakespeare, durant les primeres 9 edicions que han tingut lloc al Maresme (2003 – 2010), s’ha definit com unfestival pluridisciplinar al voltant de l’obra i l’entorn del dramaturg anglès. Ha comptat amb la presència de 78 companyies,catalanes, de l’Estat espanyol i de països com França, Anglaterra, Rússia, Itàlia, Estats Units, Brasil, Argentina, Lituània,Portugal, Bèlgica, Alemanya i Xina. S’han representat les obres de Shakespeare, s’ha fet dansa, música, cinema, cursosteòrics i pràctics, exposicions, conferències, s’ha fet un premi de textos teatrals, s’han editat llibres... Tot en relació a Sha-kespeare, la seva obra i el seu temps.La nova proposta del Festival neix gràcies a les complicitats amb La Perla 29, productora dirigida per Oriol Broggi, i quefaran possible que el Festival tingui com a nova seu central la Nau Gòtica de la Biblioteca de Catalunya. També comptaamb la complicitat de Julio Manrique, director artístic del Teatre Romea, del Grup FOCUS, i amb el compromís inicial d’unbon nombre d’agents culturals del barri. Pensem que Shakespeare i la seva obra aglutinen uns valors culturals, artístics ihumans que ara més que mai aporten un sentit especial al Festival i suposen per a tots un motiu d’il·lusió i de compromísamb la cultura i la societat dels nostres dies.El Festival Shakespeare de Catalunya no és un Festival de teatre, és un Festival de cultura, de tots els llenguatges i disciplinesde l’art i de la cultura, al voltant i en motiu de la figura de William Shakespeare i la seva obra. Les seves propostes han tinguti seguiran tenint sempre aquest punt de partida de la manera més oberta possible i amb el major nombre i varietat d’activitatsparal·leles. La voluntat és omplir el Raval de Barcelona de William Shakespeare per uns dies; fer viu Shakespeare a Barcelonai fer-lo viure des d’aquí a tot el país.

Comença una nova etapa

Juny

c/ Junta de comerç

Juny

Sílvia Pérez Cruz + Julio Manrique Maika Makovski + Raimon MolinsAlbert Pla + Joan Lluís BozzoMiriam Swanson + Sol Picó

Tot seguint l’estela de la temporada passada i gràcies a la bona acollida que va obtenir entre el públic en general,presentem, una vegada més, el cicle de música + teatre, 4 Acords.El teatre i la música uneixen les seves forces i donen vida a un món musical teatralitzat en forma de concerts.Quatre parelles, quatre personalitats del panorama musical català ens presenten el seu repertori musical tot iafegint la seva particular visió i passió pel teatre. Silvia Pérez Cruz, Maika Makovski, Albert Pla i Miriam Swansondirigits per coneguts directors d’escena com ara són, Julio Manrique, Raimon Molins, Joan Lluís Bozzo i SolPicó ens ensenyaran que el vincle entre les arts escèniques i la música és un vincle real, viu i necessari.

Música i teatre a l’escena, grans interpretacions musicades.

c/ Montalegre

Juliol

c/ Sant Pacià

Amb una experiència de més de quinze anys, lesAudicions del Taller de Músics tenen uns objectiusmolt marcats: activar les pròpies capacitats, des-pertar la sensibilitat, potenciar el gust per la música,aprendre a escoltar-la i ajudar a conèixer els fona-ments de l’actualitat mostrant la seva diversitat. Tot, portat a terme des de la vessant musical, ambguions i repertoris elaborats amb professionalitat icriteris pedagògics.

ProgramacióEducació infantil i cicle inicial de primàriaBUFAR I FER AMPOLLES

1,2,3...i! – RONDALLA VA, RONDALLA VE

PICA DE MANS

NENS, AL PATI!

Educació infantil, cicles inicial i mitjà de primàriaDE BRACET

COPS AMAGATS

Cicles mitjà i superior de primàriaPENTINA JAZZ CLUB

Cicles mitjà i superior de primària i primer cicled’ESOA TOTA MÀQUINA

Cicle superior de primària, ESO i batxillerat(adaptacions de guió segons edats)LA HARPO’S BAND / Nou espectacle

Primer i segon cicle d’ESO i batxilleratFLAMENC AL ‘CUARTO’ / Nou espectacle

Tota la temporada

c/ Ferlandina

Defensa de dama > 2002 La ópera de cuatro cuartos > 2002 Moll oest > 2002 El club de la corbata > 2002 Resiste Rossetto > 2003

Celobert > 2003 Orfeu als inferns > 2003 J.R.S.,de dotze anys > 2003 Mestres antics > 2003 El precio > 2003

Teatre sense animals > 2004 Homenatge a Catalunya > 2004 El rei Lear > 2004 El fantàstic Francis Hardy > 2004 Bartleby, l’escrivent > 2004 El pes de la palla > 2004

Life is a dream > 1999 L’hèroe > 1999 Les dones sàvies > 1999 La presa > 1999

Els tres mosqueters > 1999 Tots eren fills meus > 1999 La vida es sueño > 2000 El temps de Planck > 2000

Un tramvia anomenat Desig > 2000 Excuses! > 2001 Woyzeck > 2001 Bodas de sangre > 2001 Macbeth > 2002

62produccionsdel Teatre ROMEA

Off Broadway > 2004 Ets aquí? > 2005 Surabaya > 2005 La verdad de las mentiras > 2005 Celebració (Festen) > 2005 La torna de La torna > 2005

La Cabra o Qui és Sylvia? > 2005 La felicitat > 2006 Peer Gynt > 2006 Tennessee > 2006 Carnaval > 2006 Visitando al Sr. Green > 2007

Plataforma > 2007 Gènesi 3.0 > 2007 El senyor Perramon > 2007 Tirant lo Blanc > 2007 Espectres > 2008 Su seguro servidor, Orson Welles > 2008

Sonata a Kreutzer > 2008 Mama Medea > 2008 La infanticida / Germana Pau > 2009 Terra Baixa > 2009 Don Carlos > 2009

El cafè > 2010 Duet per a una sola veu > 2010 Almuerzo en casa de los Wittgenstein > 2010 L’hort dels cirerers > 2011 People, cars & oil > 2011

Desaparecer > 2011 Llum de guàrdia > 2011 Qui té por de Virginia Woolf? > 2011 4 acords > 2012 Senyoreta Júlia > 2012

HORARIDe dimarts a divendres: 20.30 hDissabtes: 18.00 i 20.30 hDiumenges i festius: 18.00 h Funcions especials per a centres d’ensenyament(centresensenyament@teatreromea.com)

ACCÉS AL TEATRE ROMEAFGC Catalunya, Metro Liceu L3,Autobús línies 14, 59, 91 i N9, N12 i N15 RENFE CatalunyaAparcament: Agrupació Bonet (Hospital, 25). Sant Agustí (Junta de Comerç, 13-15)

ATENCIÓ AL PÚBLICServei de cafeteria amb accés directedes del vestíbul del teatre.Atenció especial i accés discapacitats:truqueu al 93 301 55 04

VENDA D’ENTRADESTEATRE ROMEA www.teatreromea.catTEL·ENTRADA www.telentrada.comXarxa d’oficines de Catalunya CaixaDe dilluns a divendres de 8 a 14.30 hPer telèfon: 902 10 12 12De dilluns a divendres de 7.30 a 24 hDissabtes i diumenges de 8.30 a 24 h

TAQUILLES del Teatre RomeaObertes de dimarts a diumengea partir de les 16.30 h i fins a l’horad’inici de l’espectacle

PROMENTRADACentral de reserves del Grup Focus Descomptes per a grups i escoles. 93 309 70 04 www.promentrada.cominfo@promentrada.comFuncions teatrals en exclusiva amb serveide càtering a mida adaptades a les necessitats de comunicació de cada empresa.Descomptes per a particulars(funcions prèvies)93 309 70 04 www.vip.promentrada.com

ROMEA amb els centres d’ensenyamentAtenció i reserves 93 309 22 68 (dilluns a divendres de 9 a 19 h)

INFORMACIÓ GENERAL Ara compra les teves entrades a www.teatreromea.catDISTRIBUCIÓ Jordi Basomba jbasomba@focus.catNatàlia Guix nguix@focus.catT. +34 93 309 75 38

RELACIONS INTERNACIONALSLídia Giménez lgimenez@focus.cat international@focus.esT. +34 93 309 75 38

FUNDACIÓ ROMEAFundació Romea per a les Arts EscèniquesT.+34 93 318 79 84 info@fundacioromea.cat www.fundacioromea.cat

SERVEI DE LLOGUER TEATREEl Teatre Romea, per la seva ubicació, al cor de Barcelona, i per la seva singularitat històrica, és un espai especialment apte per realitzar-hi tota mena de reunions, conferències, convencions, enregistrament d’espots, presentació de productes, etc.Contacto: Olga Lucea olucea@focus.cat T. +34 93 309 75 38

DEPARTAMENT DE PREMSA Blanca de CarrerasJordi Boupremsa@focus.catT. +34 93 309 75 38

www.focus.catwww.teatreromea.catConsulteu les diferents seccions del nostre web, on trobareu informació de la programació teatral 2012-2013 teatre, gires en curs i servei de premsa.

I MOLT MÉS ...

Disseny gràfic: sSB

Continguts i documentació: Rubén Salinas

Blanca de Carreras, Jordi Bou

Fotografies: Carles Bartolomé, Míriam Font

Mitjans de comunicació

InstitucionsEl Teatre Romea rep el suport de

TR3SC