IL·L

US

TRA

CIO

NS

DE

TO

NI L

LOB

ET

JOSEP MARIA AINAUD DE LASARTE / 14 • 25 ANYS SENSE LUIS BUÑUEL / 18 • LA NOVEL·LA GRÀFICA / 22 • ON ANEM/ 31

Número 1900. Del 25 al 31 de juliol del 2008. Any XLIII. 0,50 €

TINTORERA Prionace glaucaS’apropa a la costa durant l’estiu. Pot realitzargrans desplaçaments nedant molt a prop de la superfície.

MANTA Mobula mobularGran però inofensiva. Les extensions al cap en formade banyes l’ajuden a capturar l’aliment

MOIXINA Galeus melastomusViu sobre fons tous de sorra o fang, on es captura ambxarxes de ròssec i palangres de fondària

RAJADA TACADARaja polystigmaMolt comuna. Viu en fons tous afondàries moderades. S’alimenta depeixos i crustacis.

I UN PÒSTER DE REGAL. Dibuixos de Toni Llobet.

Taurons i rajadesBOTXINS O VÍCTIMES. Ens els presenten coma perillosos, però, en realitat, són víctimes de lasobrepesca i de la contaminació. / 2 a 9

TAURÓ BLANC Carcharodon carchariasHabitant de mar obert, es pot apropar a la costa. Viu sol o en petitsgrups. Segueix la migració de les tonyines.

2 ❙ DOSSIER presència · Del 25 al 31 de juliol del 2008

ELS TAURONS. Algunes pel·lícules en els hanpresentat com uns animals devastadors, botxins iassassins. La realitat, però, ens indica que estan sentles víctimes d’una situació de sobrepesca i de manca demesures de protecció que els estan duent a l’extinció.

JORDI COMELLAS

● N’hi ha un miler d’espècies di-ferents, que poden anar des delnegret, que fa 20 centímetres i pe-sa 2 quilos, fins al tauró balena,que pot fer 14 metres de llargada ipesar 12 tones.

Són els taurons, que junta-ment amb les rajades se’ls coneixper elasmobranquis, animals ma-rins que es caracteritzen, sobre-tot, pel fet de tenir un esqueletcartilaginós i respirar per bràn-quies. També es diferencien d’al-tres espècies marines pel fet queno tenen bufeta natatòria, la ma-joria tenen la boca en posició ven-tral, han substituït les escates perdenticles dèrmics i presenten lesranures branquials obertes a l’ex-terior.

Al món es calcula que hi ha unmiler d’espècies, unes 470 de tau-rons i unes 650 de rajades. Lesque freqüenten el Mediterrani,

– TAURONS IRAJADES-Tenen unesqueletcartilaginós-No tenen bufetanatatòria-La majoria tenenla boca en posicióventral-Han substituït lesescates perdenticles dèrmics-Presenten lesranures branquialsobertes al’exterior

ELASMOBRANQUIS

presència · Del 25 al 31 de juliol del 2008 DOSSIER / BOTXINS O VÍCTIMES? ❙ 3

però, són menys: unes 47 de tau-rons i unes 38 de rajades, de lesquals al pòster s’han inclòs lesmés freqüents, 28 dels uns i 10 deles altres.

Totes tenen un futur incert sino s’adopten una sèrie de mesu-res de protecció a escala interna-cional. La sobrepesca, agreujadaen els darrers anys per la comer-cialització de les aletes, i la man-ca de mesures de protecció efecti-ves estan reduint perillosament elnombre d’individus, de maneraque més de la meitat d’aquestes38 espècies es troben en algun ni-vell de perill: 10 estan en perill,15 en situació de vulnerabilitat ide les 13 restants no se’n té prouinformació.

Del miler d’espècies que hi haarreu del món, unes 275 de tau-rons i unes 96 de rajades es trobenincloses a les llistes vermellesd’espècies amenaçades. Pel que

fa al total d’espècies presents a laMediterrània, les amenaçadessón el 46% de les de taurons i raja-des.

Segons fonts de la Unió Mun-dial per a la Conservació de la Na-turalesa (UICN), només un 32%de les espècies estan exemptesd’amenaces, n’hi ha un 18% queestan a punt d’extingir-se, un11% que estan en perill d’extin-ció, un 13% que són espèciesamenaçades vulnerables i de laresta, un 26%, no se’n tenen proudades.

Les mateixes fonts indiquenque, en els darrers dos segles, elMediterrani ha perdut un 97%dels taurons. En concret, el nostremar hauria perdut un 97% de tau-rons blaus, un 99% de tauronsmartell, un 99% de taurons guillai un 99% de marraixos, unes xi-fres pràcticament iguals a les delmar Lígur i equiparables a les del

Pelegrí.

Un grup de taurons martell, que es poden trobar tant a la costa com a alta mar. / EFE

Els taurons que ens visiten

● Durant tot l’any passat, unavintena de taurons es van deixarveure per les costes catalanes.

Aquesta xifra supera en es-creix les dels anys anteriors. Se-gons la Fundació per a la Con-servació i la Recuperació d’Ani-mals Marins (CRAM), l’any2003 se n’havien vist tres, cinc el2004 i dos el 2006.

Enguany, en menys d’un messe n’han pogut veure a Badalo-na, al Port Olímpic de Barcelo-na, a Vilanova, a Alacant, a Sa-gunt i a Eivissa.

JORDI COMELLAS veis corresponents per tal que esfaci sortir tota la gent de l’aigua.

Com a mesura prèvia, nohem d’entrar a l’aigua si tenimalguna ferida sagnant; també ésmillor no banyar-nos de nit, nidurant la posta o la sortida delsol, ja que en aquestes hores elstaurons se solen mostrar més ac-tius. També és convenient no ba-nyar-se amb joies molt brillants,perquè el tauró podria confondreels reflexos de la llum amb lesescates d’un peix, ni en aquellsllocs on es pesqui, perquè el pa-langre podria atreure els taurons.

trobar-nos un tauró.Primer de tot, no hem d’alar-

mar-nos ni fer moviments brus-cos. Hem d’intentar nedar cap ala platja tranquil·lament, inten-tant no aïllar-nos, ja que un taurórarament atacarà un grup de per-sones, però li serà més fàcil fer-ho a una persona sola.

El que no hem de fer és inten-tar tocar l’animal, ja que es po-dria sentir amenaçat i podriamossegar amb facilitat, perquèsón animals molt ràpids i àgilsgràcies al seu esquelet de cartí-lags. Tot seguit cal avisar els ser-

Les espècies albirades l’anypassat van ser taurons grisos, pe-legrins, taurons martell, boca-dolces de morro rodó, vaquesmarbrades, escurçanes, rajadesmanta i una tintorera. De totesaquestes destaquen els tauronsgrisos, els martell i la rajadamanta, ja que no és gens freqüentveure’n pels nostres litorals.

Com que cada vegada és méshabitual veure taurons a prop deles platges, l’organització ecolo-gista Mediterrani-CIE ha con-feccionat una espècie de decàlegper saber què cal fer en el cas de

SI ENS TROBEMUN TAURÓ AL’AIGUA, NOHEM DE FERMOVIMENTSBRUSCOS NIINTENTARTOCAR-LO, IHEM DE MIRARDE NOAÏLLAR-NOS, JAQUE UN TAURÓRARAMENTATACARÀ UNGRUP DEPERSONES

Gran expectació mediàtica a Tarragona per la cacera d’un tauró que feia dies que veien per la platja. L’animal va morir després de ser traslladat a l’Aquàrium. / JUANPE RODRÍGUEZ

mar Jònic i el Tirrè. El descens del nombre de tau-

rons comporta serioses conse-qüències per als ecosistemes enquè habiten, ja que són part essen-cial de la seva cadena alimentària,en ser uns gran reguladors del’equilibri ecològic marí.

El tauró no és un animalque, per regla general,gaudeixi de la simpatiade la majoria de lagent, i això dificultala sensibilitzaciósocial per a la se-va protecció.

Les pel·lícules sobre mons-truosos taurons assassins que

gaudien atacant i menjant perso-nes han jugat molt en contrad’aquestes espècies, a partir del’any 1975, amb l’estrena de Jaws(Tiburón), de Steven Spielberg,basada en la novel·la homònimade Peter Benchley. La imatgeque ens ha donat la literatura i el

cinema d’aquests animals ésd’un gran depredador, carnívor,que gaudeix atacant les persones.La realitat, però, està molt lluny

d’aquesta concepció, entre al-tres coses perquè són animals

que detesten la carn humana,per la quantitat d’urea que

conté.Fins i tot, després de l’estrena

d’aquesta pel·lícula es va comen-çar a detectar selaciofòbia, nomcientífic que es dóna a la por per-sistent i anormal als taurons quetenen molts nedadors. Els afec-tats per aquesta por són incapaçosde nedar al mar, encara que s’as-segurin que s’han col·locat xar-xes i altres sistemes de seguretat.

Si bé la novel·la de PeterBenchley i els films de Spielberg,i altres que els han seguit, han po-tenciat aquesta imatge equivoca-da, en el 15è Festival de Cinemadel Medi Ambient 2008 es va po-der veure la pel·lícula Sharkwater(Els senyors del mar), que està pre-vist que s’estreni als cinemes co-

mercials aquest mes de juliol i enla qual, segons ens explica MargaViza, de l’àrea de territori i paisat-ge de l’Obra Social Caixa Catalu-nya, «el seu director, el biòleg i ci-neasta canadenc Rob Stewart, nonomés acaricia i conviu amb tau-rons, sinó que fa un extens repor-tatge documental sobre la vidadels taurons, la seva biologia i,sobretot, sobre la corrupció polí-tica i el negoci que representa lacacera i la pesca despietada detaurons, amb reveladores filma-cions a Costa Rica i l’Equador, unnegoci del qual no s’escapa l’Es-tat espanyol, ja que des del port deVigo s’exporten milions d’aletes

Rajada Romeguera

4 ❙ DOSSIER / BOTXINS O VÍCTIMES? presència · Del 25 al 31 de juliol del 2008

● Als taurons oceànics se’ls estàcomplicant la vida perquè, a mésde les captures habituals i les ac-cidentals, se’ls ha situat en elpunt de mira d’un important ne-goci creat al voltant d’una crei-xent demanda de sopa d’aleta detauró que fa que siguin perse-guits per pescadors sense escrú-pols que estan posant les sevesespècies en perill.

La sopa d’aleta de tauródiuen que es remunta a milersd’anys enrere en la cultura xine-sa, però alguns estudis situenl’inici del seu consum durant ladinastia Song, l’any 998, i asse-guren que no es va popularitzarfins a la dinastia Ming, al voltantde l’any 1368.

Està considerada com unadelícia xinesa i se n’està incre-mentat el consum, coincidintamb el creixement d’una classemitjana xinesa que veu en aques-ta sopa o, més ben dit, en el fet depoder oferir aquesta sopa alsseus convidats, un símbol de ri-quesa i de prestigi. Se serveix,doncs, en celebracions espe-cials, com ara casaments, ban-quets, menjars d’empresa, etcè-tera. També hi ha un succedanienllaunat per a butxaques menysafavorides que no conté aleta.

Si posar una espècie en perilld’extinció ja és greu, la maneracom es fa encara ho és més. Perpoder obtenir l’aleta, es pesca eltauró, se li tallen les aletes i l’ani-mal es llença al mar encara viu,on pateix una lenta agonia men-

JORDI COMELLAS

Sopa d’aleta de tauró per a la classe mitjana xinesa

tre es va dessagnant. D’aquestacruel pràctica se’n diu aletejar iés coneguda com a finning en an-glès.

Per comercialitzar-la amb un

bon aspecte, ja sigui congelada oassecada, l’aleta es posa a asse-car, se li treu la pell i es renta ambperòxid d’hidrogen.

Tot i que és un plat comú a

molts països asiàtics, és la Xinala principal consumidorad’aquesta sopa, que en algunsrestaurants pot valdre fins a 75euros (uns cent dòlars).

Una de les principals espè-cies capturades pels vaixells dela Unió Europea és el solraig,que precisament enguany s’afe-girà a la llista vermella d’espè-cies amenaçades i del qual l’any2006 els pescadors espanyols iportuguesos en van capturar mésde 3.000 tones.

Tot i la creixent demanda, al-guns països com ara els EstatsUnits tenen contraindicada la so-pa d’aleta de tauró als nens i a lesembarassades, a causa de l’ele-vat nivell de mercuri que conté.Estudis recents han indicat queles aletes contenen quantitatsmolt elevades de mercuri que enmolts casos superen les perme-ses per al consum humà.

Aquesta cacera desmesuradaestà posant en perill algunes es-pècies, perquè a la població detaurons els costa molt sobrepo-sar-se a la pesca excessiva. Pri-mer, perquè creixen bastant len-tament i els costa arribar a la ma-duresa sexual (al voltant de 20anys) i, segon, perquè quan pa-reixen tenen poques cries encomparació amb altres espèciesde peixos.

Com a contrapartida, hi hasis campions olímpics xinesosque s’han afegit a les diferentscampanyes que s’estan fent a totel món perquè la Xina deixi deconsumir aleta de tauró.

Un caçador de taurons mostra una aleta al mercat de Lamp Pulo, a Banda Ache (Indonèsia). / EFE

de tauró cap al mercat asiàtic, tot ila prohibició expressa de captu-rar-los per tallar-los les aletes»,una pràctica que no només no de-creix, sinó que augmenta.

En aquest sentit, Marga Vizarecorda: «No ens hem de preocu-par pel que els taurons ens podenfer, sinó per la seva supervivènciai els efectes que pot tenir en la ca-dena tròfica o alimentària.»

Segons un informe que esva presentar el mes passat a lareunió del Conveni sobre Di-versitat Biològica de les NacionsUnides que es va celebrar a Bonn,l’any 2005 la Unió Europea vaexportar un total de 2.273 tones

d’aletes al mercat de Hong Kong,un dels majors del món pel que faa aquest producte. En aquest mer-cat, Espanya lidera la participacióeuropea a Hong Kong i els portsde Vigo i Las Palmas són els cen-tres europeus per al comerçd’aquest producte.

Però no són només les aletesl’únic que es comercialitza delstaurons. Les seves dents i fins i totles mandíbules d’algunes espè-cies es cotitzen a preus elevats.També s’ha desenvolupat totauna indústria al voltant de l’oli defetge de tauró i també del seu car-tílag, que fabrica productes pre-sumiblement encaminats a la sa-lut humana i a la cosmètica. Enaquest sentit, gràcies a la pressióexercida per grups ecologistes atot el món, les grans indústries decosmètica han decidit substituirl’oli de fetge de tauró per un pro-ducte derivat de les olives per ela-borar els seus productes.

● Al costat de taurons que només mengenplàncton, com ara el peix més gros, el tauró balena,hi ha grans depredadors carnívors, com ara el tauró

blanc, el tigre, el d’aletes de punta blanca, eltoro o el solraig, espècies que poden atacar

fàcilment si es veuen amenaçades. Duesespècies més que també poden atacar per

defensar-se són el tauró gris i la tintorera. Quan veuen una possible presa, fan tot

un ritual abans de mossegar-la. Fan un parell devoltes al seu voltant i si estan molt segurs que éscomestible, o tenen molta gana, mosseguen pertastar la peça. Això és el que fa el gran tauró blanc aCalifòrnia, on s’han donat casos d’atacs a surfistes.El problema és que una mossegadeta «de tast»d’un d’aquests animals pot ser mortal.

Mossegades de tauró

Tintorera

presència · Del 25 al 31 de juliol del 2008 DOSSIER / BOTXINS O VÍCTIMES? ❙ 5

La majoria delsprojectes del’Obra SocialCaixaCatalunya fanreferència a lagestió, a lasensibilització ia la necessitatde mesuresproteccionis-tes

Gestionar la flora i la fauna marines● Durant l’any 2008 l’àrea deterritori i paisatge de l’Obra So-cial de Caixa Catalunya ha donatsuport a diferents projectes i a di-ferents entitats i associacions, lamajoria no lligats especialmentals taurons o als elasmobranquis,però sí que relacionats o lligatsamb la salvaguarda del medi ma-rí, que és també una manera indi-recta de preservar i de lluitar peraquestes espècies que es troben alcapdamunt de la cadena tròfica.

JORDI COMELLAS rectament amb els elasmobran-quis, destaquem l’informe queestan elaborant conjuntamentamb la Fundació Oceana sobre larellevància que tenen taurons i ra-jades en el manteniment del’equilibri marí i les amenaces aquè estan sotmesos, del qual hau-rà de sortir una guia educativaadreçada a joves i adults, amb lavoluntat de combatre el mite deltauró com a animal aterridor, comhem vist molts cops en el cinema ien la literatura d’aventures.

nyats de tot un seguit d’actua-cions, com ara exposicions, xer-rades, l’elaboració d’informes,l’edició de tríptics i pòsters, etcè-tera, per tal de presentar la situa-ció de zones o d’espècies concre-tes, amb la intenció de sensibilit-zar la població sobre la salut dediferents aspectes del medi marí i

també les autoritats, quesón les que poden redactar

plans de conservació per protegirles espècies més amenaçades.

D’entre tots, i relacionats di-

La majoria d’aquests projectesfan referència a la gestió de la fau-na i la flora del medi marí.

Altres iniciatives que han re-but l’ajut de Caixa Catalunya sóntambé projectes que van acompa-

El patrimoni marí mediterrani. Amb la Federació d’Activitats

Subaquàtiques, edició d’una revista per donar a conèixer el patrimoni marí.

Natura 2000 des del mar Balear. Publicació d’un quadre específic sobre

els àrees costaneres balears designades com a part de Xarxa Natura 2000.

Els taurons, vitals per als oceans. Amb la Fundació Oceana fan un

informe divulgatiu sobre els taurons i la seva rellevància en l’equilibri marí.

Tortugues marines alPaís Valencià. Amb

l’Asociación Biodiversidad yDesarrollo Sostenible, deValència, realitzen un projectede sensibilització per a laconservació de tortuguesmarines al País Valencià. Elprojecte preveu xerrades,pòsters, una exposició, unvolum monogràfic i laimplicació de les institucionslocals en la seva conservació.

El corall taronja. Amb

l’Asociación Hombre y Territorio,es fa un seguiment de lespoblacions de corall taronja enun tram de la costa granadina,on es coneixen poblacionsestables però amb risc potencialde disminució. Alhora,s’estableixen unes mesures d’úsi bones pràctiques per a la sevaconservació. Es preveu unacampanya sobre la importànciad’aquest corall com a patrimoninatural.

El dofí mular a Galícia.Es redacta un document base sobre la conservació

del dofí mular a Galícia, perquè s’aprovi un pla de conservació de l’espècie.

Agullat

6 ❙ DOSSIER / BOTXINS O VÍCTIMES? presència · Del 25 al 31 de juliol del 2008

Rebecca Greenberg. / Científica marina i responsable de la campanya de taurons d’Oceana

«Han de tenir els mateixos drets que els altres peixos»

● La responsable de la campa-nya de taurons de la FundacióOceana considera que s’ha de re-gular la situació dels elasmo-branquis i que s’ha d’aconseguirque tinguin els mateixos dretsque els altres peixos.

— Quina seria la situaciódels elasmobranquis a la Me-diterrània?

— «El Mediterrani és el llocmés perillós del món per als elas-mobranquis. Hi ha un 42% de lesespècies que estan amenaçadesd’extinció, sobretot per la sobre-pesca, però també per les captu-res accidentals. A això cal afe-gir-hi la degradació de l’hàbitat,la contaminació marina, etcète-ra. En general, la situació estàmolt malament. Fa un parell desetmanes es va fer públic un in-forme que diu que les poblacionsdels grans taurons, com ara elmartell, la tintorera i el solraig,han descendit un 90%.»

— Les rajades es trobenen una situació semblant?

— «El mateix passa amb lesrajades, perquè tant els tauronscom les rajades són animals moltvulnerables a la sobrepesca, jaque no es poden recuperar al ma-teix ritme que són explotades.»

— Com repercuteix aixòen els ecosistemes marins?

— «Els taurons grossos sónels grans depredadors del mar,actuen en certa manera com elslleons en el mitjà terrestre: s’ali-menten dels individus més fe-bles o malalts i creen un equilibria tots els nivells de la cadena trò-

JORDI COMELLAS només hi ha tres o quatre espè-cies que causen atacs. Però unatac gairebé sempre és un acci-dent, perquè l’home no és unapresa per als taurons.»

— Què fa Oceana perpal·liar aquesta situació?

— «Tenim una vessant desensibilització i després hi ha lavessant del lobby polític, en quèintentem aconseguir canvis le-gislatius, sobretot pel que fa a lapesca. Estem esperant que la Co-missió Europea adopti un plad’acció europeu que comporti laregulació per a la pesca, però demoment està molt poc regula-da.»

— Estan desapareixent ies poden pescar lliurement?

— «Els elasmobranquis espoden pescar arreu; molt poquesespècies tenen límits com tenenmolts altres peixos. De fet, hi hadues espècies, més el grup d’ai-gües profundes, que tenen lí-mits, però la resta no tenen cap li-mitació i es poden pescar senselímit. Aquest és el problema.Són peixos que es poden pescar–no diem pas que no es puguifer–, però s’hauria de gestionar, ise’ls hauria de donar els matei-xos drets que tenen els altres pei-xos que pesquem.»

— I què esteu fent en col-laboració amb la FundacióTerritori i Paisatge?

— «Estem editant un infor-me sobre els taurons, per sensi-bilitzar, i també una guia amb to-tes les espècies d’elasmobran-quis que es poden trobar en ai-gües europees.»

siderats víctimes?— «Sí, és exactament això:

ells han de tenir més por de nos-altres que no pas nosaltres d’ells.L’ésser humà mata uns 200 mi-lions d’elasmobranquis cadaany, sobretot per aconseguir lesaletes, per la gran demandad’aquest producte dels xinesos.Per això veiem un increment tanabsurd en la captura de taurons.»

— Ataquen o no ataquen,els taurons?

— «Poden atacar, com hopoden fer un ós o un lleó, però

fica que tenen per sota d’ells.Mantenen un cert equilibri i sidesapareixen les poblacions detaurons es desestabilitzarà la ca-dena tròfica i tindrem efectes adiferents nivells i en altres po-blacions. Veurem un desequili-bri amb efectes que no arribem acalcular però que ja veiem queestà afectant de manera negativaen alguns indrets.»

— Atesa la mala fama quetenen els taurons, podríemdir que estan passant de servistos com botxins a ser con-

«ELMEDITERRANIÉS EL LLOC MÉSPERILLÓS DELMÓN PER ALSELASMOBRAN-QUIS»

Rebecca Greenberg creu que els taurons són unes grans víctimes.

● Tots els factors que contribueixen a la regressióde les diferents espècies de taurons tenen a veureamb les activitats humanes.

Un factor important que ja hem esmentat seriala cacera indiscriminada per aprofitar-ne les aletes,o també el seu fetge, que és utilitzat en cosmètica.En alguns indrets també se’n comercialitzen lesdents o fins i tot les mandíbules.

La manca d’aliments deguda a lasobreexplotació pesquera d’espècies que formenpart de la seva dieta, com ara els calamars, lestonyines, els llobarros, etcètera, és una altra de lescauses de la seva regressió, com també la pesca

accidental, sobretot a causa de les xarxes de derivao les d’arrossegament, que s’utilitzen per pescarespècies de mida més petita que formen part de laseva dieta, tot i que a algunes espècies també elsafecten altres tècniques de pesca, com ara elpalangre de fons, el palangre de superfície il’almadrava.

La contaminació és un altre dels factorsimportants que afecten els taurons, al costat de laconstant i accelerada destrucció del litoral, queredueix la qualitat del seu hàbitat, la qual cosa els fadifícil trobar un indret en condicions a l’hora depondre els ous o de donar a llum les cries.

Les causes de la regressió de les espècies

Un tauró enganxat en una xarxa, a Badalona. / J. NAVARRO

Mussola

presència · Del 25 al 31 de juliol del 2008 DOSSIER / BOTXINS O VÍCTIMES? ❙ 7

8 ❙ DOSSIER / BOTXINS O VÍCTIMES presència · Del 25 al 31 de juliol del 2008

Presència i l’Obra Social de Caixa Catalunya han reunit en un pòster les principals espècies de taurons i rajades dels PaïsosCatalans, amb il·lustracions de Toni Llobet i l’assessorament científic dels biòlegs Joan Barrull i Isabel Mate

Taurons i rajades, en un pòster

● Presència i l’Obra Social deCaixa Catalunya, a través de la se-va àrea de Territori i Paisatge, hanreunit en un pòster les principalsespècies de taurons i rajades queviuen als mars dels Països Cata-lans. Aquest és el quinzè pòsterde biodiversitat dels Països Cata-lans que la revista i l’entitat editendes que l’any 2003 van iniciar laseva col·laboració.

En el pòster hi apareixen untotal de trenta-vuit espècies detaurons i rajades –vint-i-vuit detaurons i deu de rajades–, en elque pretén ser una mostra repre-sentativa de totes les que viuen alMediterrani occidental, propd’un centenar, en total. Cada es-pècie apareix en una casella dife-renciada amb el nom comú, lesvariants dialectals corresponents,el nom científic i una petita des-cripció. També s’hi han afegit al-gunes icones, referents al seu es-tat de conservació i a l’hàbitat.«Hi hem posat les espècies mésrepresentatives, les que potsereren les més conegudes pel públicen general, les que eren molt pun-tuals o ocasionals les vam descar-tar», expliquen els assessorscientífics del pòster, els biòlegsdel Museu de Ciències Naturalsde Barcelona, Joan Barrull i Isa-bel Mate, que han treballat durantquinze anys amb taurons.

El dibuixant Toni Llobet s’hafet càrrec un cop més d’il·lustrar elpòster. «Han estat animals agraïtsde dibuixar, perquè són espectacu-lars i imponents, tenen pells ambtextures diverses (brillants, aspres,pigallades) que donen molt de joc.Per poc bé que els dibuixis, respo-nen molt bé quan la gent se’ls mi-ra», explica Llobet, que també des-taca que en el pòster s’ha prioritzatla presentació de les diferents espè-cies a escala, perquè així el públices pot fer una bona idea de la granvarietat de mides que hi ha. «Lacontrapartida és que les espèciespetites (el gat, el gatvaire, les va-ques tremoloses), que tenen pellsamb dissenys molt atractius, hanquedat molt menudes!», comenta.

L’il·lustrador explica tambéque obviament totes aquestes espè-cies no es poden dibuixar del natu-

MIQUEL RIERA

ral, ni tan sols totes a partir de foto-grafies d’aquari o en llibertat, per-què moltes viuen a fondàries in-abastables, són rares i amagadis-ses. «Per això, en alguns casos, ladificultat ha estat traduir les foto-grafies disponibles de peixos aca-bats de pescar, de cap per avall o so-bre un llit de glaç a la llotja, en pei-xos amb aparença viva», indica.«Com sempre passa quan es dibui-xa acuradament qualsevol cosa, esposen de relleu matisos que sovintpassen desapercebuts. No tots elstaurons són iguals, això està clar,però fins i tot entre els taurons tau-rons, els clàssics de pel·lícula, po-dríem dir, hi ha moltes diferències:el marraix té un aspecte xato, men-tre que la tintorera és gràcil i ele-gant; el solraig seria el tauró catxes;els taurons fosc i gris són equili-brats en les formes; el tauró blanc, abanda de ser imponent, té una ex-pressió un punt perversa en el seusomriure que es fa impossibled’evitar...

● Presència i l’Obra Social de CaixaCatalunya ja han repartit a hores d’ara demanera totalment gratuïta milersd’exemplars de la carpeta Biodiversitatdels Països Catalans, que han editatconjuntament i en quès’han reunit elscatorze pòsters deflora i fauna publicatsdes de la primavera del2003. La carpeta es potaconseguir a través dequalsevol oficina deCaixa Catalunya,entregant un val quePresència va publicar en elnúmero corresponent al capde setmana del 13 de juliol.L’allau de demanda vaprovocar que, en un primermoment, a moltes oficines les carpetess’exhaurissin, però de seguida se’n vanenviar de noves i no hi hauria d’haverproblemes perquè qualsevol lectorinteressat la pogués aconseguir, ja que el

El nou pòster editat per Presència i l’Obra Social Caixa Catalunya.

nombre d’existències encara és elevat.En la carpeta, editada amb cartró

reciclat, hi ha, com s’ha explicatanteriorment, les catorze làmines editades

fins ara: ocells comuns,mamífers, bolets, rèptils iamfibis, bestiar autòcton,rapinyaires, peixos marinsd’aigües litorals, aviramautòcton, arbres, peixosde riu, papallones,plantes fruiteres,cetacis, imallerengues, picotsi pica-soques.També s’hi haguardat espai per

anar-hi encabint elsque s’aniran publicant, la

relació dels quals està impresa en un delslaterals de la carpeta. Aquest any, a partdel dedicat als taurons, se’n publicaran dededicats a la vinya i l’olivera, a l’evolucióde la vida i als cinquanta insectes méscomuns.

Èxit de la carpeta amb tots els pòsters

presència · Del 25 al 31 de juliol del 2008 DOSSIER / BOTXINS O VÍCTIMES ❙ 9

PUBLICITAT

101415-929345T

● Els biòlegs Joan Barrull i Isa-bel Mate, del Museu de CiènciesNaturals de Barcelona, han estatels assessors científics del pòsterTaurons i rajades dels Països Ca-talans. Barull i Mate, amb més dequinze anys de treball sobre tau-rons, expliquen que els tauronss’han de veure de manera molt di-ferent a com s’han presentat so-vint al cinema i en algunes revis-tes i documentals: «Hi ha unabans i un després de la pel·lículaTauró, que va fer que la gent asso-ciés la paraula tauró a un ésser dedimensions brutals i grans dents.De fet, la paraula tauró s’associatambé amb la por. També moltagent es pensa que no hi ha tauronsa la Mediterrània», explica JoanBarrull.

Però de taurons al Mare Nos-trum n’hi ha i molts, tot i que aixòno impedeix que l’home puguiestar ben tranquil quan s’atansa almar. «Els taurons a la Mediterrà-nia o són molt al fons o són moltendins. És difícil que s’acostin a

Els biòlegs Joan Barrulli Isabel Mate, ambdiferents exemplars detauró mediterrani. Hanestat els assessorscientífics del pòster.

M.R.

«Hi ha un abans i un després de la pel·lícula ‘Tauró’»

la platja, però pot passar. Per ex-emple, alguns taurons segueixenles barques de pesca i sempre n’hipot haver algun de despistat queentri a port, però amb la quantitatde gent que utilitza les platgesconstantment, el nombre d’inci-

dents relacionats amb taurons éspràcticament nul», comenten elsdos biòlegs.

Els qui sí tenen problemes sónels taurons mediterranis. La so-brepesca i la contaminació són elsseus principals enemics. D’una

banda, els peixos cartilaginososcom els taurons, tenen una estra-tègia biològica diferent respectedels peixos ossis: tenen un nom-bre de cries molt baix. Això fa queen situacions de sobrepesca, deseguida les poblacions minvin i,tot i que no hi ha una pesqueria es-pecífica de taurons, sí que se’ncapturen d’associats a altres pes-ques, com les de la tonyina. En lamajoria dels casos, aquests tau-rons són llançats de nou al mar obé es fan servir d’esquer o sen’aprofiten només les aletes.

Barrull i Mate creuen que nocalen mesures de protecció espe-cífiques per als taurons i pensenque si governs i pescadors apli-quessin al peu de la lletra les quo-tes de captures que especifiquenels científics, les poblacions aug-mentarien ben aviat o, com a mí-nim, no minvarien. Un altre pro-blema és el de la contaminació,que pot afectar més els tauronsque a altres espècies perquèaquests són dalt de tot de la cade-na alimentària.