tasta! baix llbega i l’spiale · nueix el risc de patir depressió i estrès, potencia el sistema...
TRANSCRIPT
Estiu al Baix 2020
109
Redacció
Fa temps que els científics estudien la re-lació entre la biodiversitat i la salut i rei-vindiquen el paper de les ciències medi-ambientals per conèixer les repercussions en el benestar de les persones, per exem-ple, amb estudis epidemiològics. Van començar els japonesos amb els banys de bosc, el que es coneix com “shinrin-yoku”. I a Catalunya hi ha experiments pioners, dins de l’Environmental and Hu-man Health Lab, per entendre millor el binomi medi natural i salut.
Els veïns dels pobles de muntanya esperen tenir aquest estiu més visitants que de costum, sobretot
persones que viuen a les ciutats molt urbanitzades i que s’han vist mancades de contacte amb la natura
Durant el confinament, tots els que viuen en ciutats molt urbanitzades han trobat a faltar la natura. Els habitants dels pobles de muntanya de la comarca espe-ren que durant l’estiu s’apropin molts vi-sitants necessitats de banys de bosc, una pràctica que està demostrat que dismi- nueix el risc de patir depressió i estrès, potencia el sistema immune i prevé les malalties cardiovasculars i altres.
No cal ser hippie o un militant ecolo-gista per sentir un gran benestar després d’estar una estona abraçat a un arbre. Tampoc cal ser un na’vi, habitant del
planeta Pandora de la pel·lícula “Avatar” per saber que connectar d’aquesta mane-ra amb la natura modifica positivament la nostra estabilitat emocional. Matthew Silverstone, en el seu llibre Blinded by Science, explica alguns dels beneficis que atorguen els arbres a les malalties mentals, el Trastorn d’Hiperactivitat per Dèficit Atencional (ADHD en anglès), els nivells de concentració, el temps de reacció i la depressió. Però encara sense patir aquestes patologies, abraçar un ar-bre ens ajuda fins i tot a alleujar els mals de cap.
Més enllà del congost del Llobregat a Martorell, la comarca s’obre al riu fins al delta, abans de desembocar al mar / @TurismeBaixLlobregat
110
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
Els banys de bosc es poden fer als espais naturals de la comarca: el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, el Parc Natural del Garraf, el Parc Natural de la Serra de Collserola, les muntanyes del Baix i els Espais Naturals del Delta
Estiu al Baix 2020
111
Teràpia curativaTot i que aquesta pràctica del «Bany de boscos» va sorgir als anys 80, no arribaria a ser conegut a la resta del món fins ben entrat el segle XXI. La difusió i la demos-tració científica dels seus beneficis van anar a càrrec del científic japonès, Yoshi-fumi Miyazaki, que el 1990 va començar a estudiar els efectes beneficiosos dels boscos en la salut. Aquests estudis es van difondre en el seu llibre “Shinrin-Yoku: Banys curatius de bosc”. Aquesta teràpia japonesa per promoure la salut, la relaxa-
Científicament està demostrat que el contacte amb els arbres disminueix el risc de patir depressió i
estrès, potencia el sistema immune i evita malalties cardiovasculars, entre molts altres beneficis
ció i l’enfortiment del sistema immuno-lògic està disponible també en espanyol.
El bany de bosc o “shinrin yoku”, és una pràctica japonesa que busca connec-tar cos i ment amb la natura, obrir els sentits a la mare terra i centrar l’atenció en els sons, olors i sensacions que ens en-volten sense marcar-nos cap objectiu pel que fa a la distància a recórrer. Els japo-nesos porten anys practicant aquesta ac-tivitat per pal·liar l’estrès, gràcies a que els fitoncidas i ions negatius fan dismi- nuir el risc de patir depressió, potenciar el
sistema immune i prevenir les malalties cardiovasculars i altres malalties.
Tan sols cal deixar-se portar per l’at-mosfera dels nostres boscos, passejar tranquil·lament amb els cinc sentits i arribar a un estat d’absoluta relaxació i connexió amb l’entorn natural: abraçar un arbre, acariciar una fulla, sentir la bri-sa sobre la cara, ensumar l’aroma dels ar-bres amb els ulls tancats, percebre el crui-xit dels peus a l’hora de trepitjar les fulles seques o escoltar el cant dels ocells. I tot això ho tenim ben a prop de casa.
No cal ser un hippie o un militant ecologista per sentir un gran benestar després d’estar una estona abraçat a un arbre
Estiu al Baix 2020
113
Marina Serrano Pérez
Montserrat posseeix un dels princi-pals atractius turístics de Catalunya. La muntanya té un valor paisatgístic, cultu-ral, agrícola i forestal, és a dir, una mun-tanya que et sorprendrà!
El nom de Montserrat s’explicaria per la fulla dentada d’una serra que es veu segons el lloc on es miri. En el seu en-torn natural trobem l’alzinar, el pi blanc, el til·ler, l’avellaner, el roure i el teix, entre d’altres que cobreixen gran part de la muntanya. El bosc mediterrani és el tipus de vegetació que predomina a qua-si tot Montserrat.
A més, en quant a la fauna, actualment hi ha diferents tipus d’ocells, esquirols, gats moscats, ratapinyades, senglars, ca-bres salvatges, rèptils i amfibis.
Aquest entorn d’interès consta d’una extensió de més de 7.500 hectàrees, de
les quals 1.765 són Reserva Natural dins d’unes 3.483 hectàrees del Parc Natural. A més, unes 4.085 hectàrees són espais protegits i el Patronat de la Muntanya de Montserrat és l’organisme rector i gestor del parc natural.
Després d’anys de perdre terres con-reades en aquesta zona, s’ha impulsat un pla de desenvolupament del Parc Rural de Montserrat que estableix 61 mesures concretes i s’està iniciant, per exemple, un banc de terres per recuperar les parcel-les abandonades amb algun potencial per tornar-se a conrear.
A més, per als emprenedors del sec-tor primari, el banc de terres es combina amb Espais Test, una espècie d’incuba-dores. Una idea amb la qual els empre-nedors agrícoles inicien la seva activitat en terrenys proporcionats pel Parc Rural de Montserrat durant uns anys, per a que després continuïn amb els seus.
Telèfon: 938350644 Email: [email protected]: muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/inici
114
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
Apicultor per un dia, només a Viladecans
Estiu al Baix 2020
115
Redacció
La pol·linització de les abelles és clau per a la vida humana. Resulta increïble que uns insectes tan petits, dels quals ens allunyem per les seves picades, siguin la base del bon funcionament del plane-ta. Les abelles, de flor en flor, realitzen la funció de pol·linització, base per al 90% dels aliments conreats a tot el món. Aquest pilar oblidat de la subsistència hu-mana ha pres forma a Viladecans, on s’ha creat la Casa de les Abelles al Mas Ratés, amb una finalitat pedagògica de consci-enciar la població dels problemes que im-plica la disminució d’aquests himenòpters als nostres parcs, boscos i avingudes.
Viladecans manté una relació especial amb les abelles. El projecte Bee Happy, presentat en el Smart City Expo World Congress de 2016, ha convertit la ciutat en un centre pedagògic indispensable per lluitar contra l’extinció de l’espècie i la contaminació ambiental. La Festa de la Mel és el gran esdeveniment on es revela el fràgil ecosistema en el qual estem im-mersos.
Les bresques al costat de la Casa de les Abelles, en el terrat de l’Atrium o al Parc Agrari, creen un entorn ideal per conèixer de primera mà la vida d’un api-cultor i la importància, avui en dia, de la professió. El projecte Bee Happy és una font essencial per estudiar els nivells de contaminació a través d’un projecte amb la Universitat Autònoma de Barcelona.
‘Made in’ ViladecansÉsser apicultor per un dia. Amb aquesta fi-losofia, la ciutadania pot anar de manera
La Casa de les Abelles és el primer centre pedagògic de pol·linització de Catalunya
L’espai ofereix visites per a conèixer la important labor d’aquests insectes
gratuïta a conèixer tota la història d’aques-tes productores de biodiversitat. Les expli-cacions van acompanyades d’un passeig per les bresques amb roba i casc d’api-cultor. No volem enfadar l’eixam amb les nostres mirades, i sempre és millor preve-nir-se davant possibles picades. La defen-sa del rusc és un dels principis que aquests animals, atacats per paràsits, vespes i el propi ésser humà, tenen molt interioritzat. És millor acostar-se ben vestits.
La mel que produeixen les abelles a Viladecans s’envasa i s’utilitza com a obsequi per als actes institucionals del consistori. Aquest menjar made in Vila-decans serveix, a més, per sensibilitzar i divulgar de manera permanent sobre el valor d’aquests insectes.
La Casa de les Abelles està oberta els caps de setmana i acull visites esco-lars entre setmana. Un museu de la pol-linització d’aquests insectes que fan pos-sible la vida en el nostre planeta.
116
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
Els raconsEls racons
de la comarcade la comarca
Estiu al Baix 2020
117
Lucas Cañete
Amb l’arribada del clima estiuenc, i des-prés d’haver superat el que semblava un confinament etern, molta gent vol fer “via fora” i gaudir del bon temps. I al marge de les característiques platges del sud de la comarca, hi tenim els parcs na-turals, aquells indrets per on poder pas-sejar, fer esport o gaudir de l’ombra dels arbres acompanyats d’amics o d’un bon llibre. Alguns d’aquests recons verds te-nen la seva pròpia personalitat i compten amb els seus propis castells, laberints o palmeres.
Llacs i laberintsEmplaçat entre Sant Joan Despí i Sant Just Desvern, i molt a prop de Sant Feliu de Llobregat, es troba el singular Parc de Torreblanca. Aquest jardí creat a finals del segle XIX té llacs, salts d’aigua, un jardí laberíntic i la torre que dona nom al parc. L’espai té una vegetació abundant per observar-la caminant i esplanades verdes on descansar rodejat de natura.
També situat entre tres municipis, en aquest cas entre Sant Joan Despí, Esplu-gues de Llobregat i Sant Just Desvern, hi és el Parc de la Fontsanta. Inaugurat l’any 1995, en aquest espai també és clau la ve-getació, a més dels camins per passejar a l’ombra dels arbres, els jocs per als més petits de la família i la pista de skate, per aquells més hàbils.
Un altre parc on l’aigua té un protago-nisme important és el de Can Vidalet, a Esplugues. És un lloc que per una banda té estancs i llacs amb oques i ànecs, i per altra, molta vegetació. Es un tresor verd clau en una zona amb moltíssima pobla-ció concentrada.
Passeig entre palmeresCornellà i Corbera comparteixen una característica i no es el ‘Cor’ de les pri-meres lletres del nom: ambdós municipis
Parc de Torreblanca, entre Sant Joan Despí i Sant Just Desvern
Laberint al parc de Torreblanca / Premsa AMB
Endinsats a les ciutats, i a vegades amagats, es troben els parcs naturals del territori,
un patrimoni natural que esdevé imprescindible amb l’arribada de la calor
tenen uns parcs on s’alcen majestuoses palmeres. En el cas cornellanenc, hi son al Parc de Can Mercader. Aquest lloc té una superfície enorme (10,5 hectàrees) per on passa també el Canal de la Infan-ta i la línia de ferrocarril, que meravella
als més petits de la família. Al centre del parc es conserva el palau, acompanyat de jardins, terrasses i la plataneda.
A Corbera podem visitar el Parc de les Palmeres, on aquestes son les protago-nistes, com el seu nom indica. Aquest es
118
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
un racó molt més petit i íntim que Can Mercader, situat al nucli urbà del muni-cipi i amb una rampa que acaba en un mirador, des de on s’aprecia la natura de l’entorn. El parc era anteriorment el jardí d’una família acomodada que estiuejava a Corbera. Si ja coneixeu aquests parcs, podeu apropar-vos al Parc de Can Buxe-res, a l’Hospitalet de Llobregat, on tam-bé en podeu trobar d’aquestes singulars plantes.
Màgia verdaCastelldefels pot presumir de tenir un dels parcs més singulars de la comarca i de Catalunya: el Parc del Castell. És un espai verd privilegiat, que serveix com a nexe entre el centre de la ciutat i la mun-tanya on es va aixecar la fortificació que la defineix. A la falda del castell llueix la vegetació, creant un paisatge natural i màgic alhora.
Igualment màgic es el Parc del Rose-rar, a Sant Feliu de Llobregat. Aquest es-pai singular, està gestionat per l’Associa-ció d’Amics de les Roses de Sant Feliu, que cuida una part del roserar i organitza activitats obertes als veïns, relacionades amb el manteniment dels rosers i la pro-moció d’aquest espai.
Per als més petitsDavant la necessitat de trobar un racó verd que no sigui únicament atractiu i tranquil, sinó que també resulti diver-tit per als nens i nenes de la família, hi podem destacar dues de les moltíssimes opcions disponibles a la comarca. A Es-plugues es troba el Parc de La Solidaritat, que actua com a pont entre els barris de La Plana i Pubilla Cases. A més de ser un nexe d’unió pel veïnat, te una zona de jocs ideal per als infants, on destaquen els seus tobogans gegants.
Cornellà, municipi veí, també té una alternativa per a ells i és el Parc de La Infanta, amb parterres de gespa, grans ar-
Ferrocarril al parc de Can Mercader,
a Cornellà / Consorci de Turisme
Parc de Les Palmeres, a Corbera / AMB
La Generalitat ha atorgat una subvenció dels fons europeus FEDER per restaurar i millorar
la xarxa de parcs metropolitans amb valor patrimonial, quatre d’ells al Baix Llobregat
Parc de La Solidaritat, a Esplugues /Premsa AMB
Estiu al Baix 2020
119
bres i dues zones de joc infantil. També hi ha pistes de bàsquet i instal·lacions per fer esport.
Fons europeus per preservar-losEl passat maig el Govern va autoritzar una subvenció del fons europeus FEDER a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a la restauració i millora de la xarxa de parcs metropolitans. La quantitat era d’1.177.685 euros, i els ajuts suposen la meitat del pressupost total, que arriba als 2.355.371 d’euros.
La subvenció es concentrarà en actua-cions a sis parcs històrics de la xarxa de 51 espais verds gestionats per l’AMB. El Parc de Torreblanca, Can Vidalet, Can Mercader i Can Buxeres (a l’Hospitalet) són els escollits de la comarca. No so-bra dir que aquests espais son claus en el desenvolupament de la nostra societat, ja que a més de tenir gran valor paisagistic, donen autèntic aire als veïns, que poden patir diàriament els efectes de la conta-minació. No podem perdre cap d’aquests racons verds.
Parc de Can Vidalet, a Esplugues / Premsa AMB
Parc de Torreblanca / Premsa AMB
120
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
El Parc de Collserola guanyarà 700 hectàrees
verdes i en retallarà 400 d’infraestructures
i equipaments
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) dóna el vistiplau previ a l’aprovació definitiva del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat)
Estiu al Baix 2020
121
El PEPNat serà l’eina que permetrà preservar la biodiversitat del gran pul-mó verd metropolità i alhora potenciar els serveis que van dirigits a l’oci de la ciutadania, de manera que s’impedirà la construcció de noves edificacions. El nou pla també comporta “un augment de la riquesa ecològica i una major sensibi-lització cap a la sostenibilitat”, ha expli-cat un portaveu del parc, que suposa un augment de l’espai lliure de 700 hectà-rees i una retallada de 400 hectàrees que inicialment anaven destinades a infraes-tructures viàries i equipaments.
El pla especial gira al voltant de qua-tre idees estratègiques: la millora de la connectivitat, la conservació dels ele-ments de valor ecològic, el control de les pertorbacions i el foment de l’economia verda. Com que el 60% dels terrenys de la Serra de Collserola són de titularitat
privada, es treballarà perquè els propie-taris participin també en la gestió.
Oci concentrat a les voresLa idea general és concentrar les activi-tats de lleure a la part exterior de parc, just a la franja que se situaria a la línia de transició entre la zona natural i les zones urbanes, de manera que siguin compati-bles els usos lúdics amb la preservació dels valors naturals. En configurar una xarxa bàsica oberta al públic “s’evita la dispersió dels usuaris i es protegeix el parc”, segons les mateixes fonts.
Entre les operacions que es prio-ritzaran dins de la zona verda destaca l’adequació dels passos per a la fauna en punts estratègics, com ara a la riera de Vallvidrera o al torrent de Batzacs, “minimitzant l’’efecte barrera’ de les in-fraestructures”, segons fonts de l’AMB.
ww
Patrimoni i activitat agropecuàriaTambé s’apostarà per la preservació i millora del patrimoni arquitectònic, his-tòric i cultural de tot el parc de Collse-rola.
Un altre dels elements que guanyarà protagonisme amb el PEPNat seran les activitats agropecuàries, basades en el desenvolupament d’una economia ver-da, i que afegeixen valor al Parc.
Com el consell metropolità de l’AMB acaba de donar llum verda al text refós del PEPNat -que ja incorpora les mo dificacions introduïdes per la Co-missió d’Urbanisme de la Generalitat i que comporta una modificació puntual de Pla General Metropolità (PGM)- la posada en marxa del pla només restarà pendent del tràmit de l’aprovació defi-nitiva, que encara trigarà uns mesos a fer-se.
El PEPNat permetrà preservar la biodiversitat del Parc de Collserola, el gran pulmó verd metropolità
122
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
Et portem les platges del Baix Llobregat per redescobrir-les
Estiu al Baix 2020
123
Marina Serrano Pérez
Considerar passar l’època estival a la comarca pot ser una gran idea. Teniu tot un territori per descobrir amb propostes i destinacions per a tots els gustos.
Les platges són la joia de la corona del Baix Llobregat. Són el principal encant turístic de la comarca, tant per als visi-tants que arriben d’altres parts del món com per als ciutadans de l’àrea metropo-litana, que compten amb aquests oasis lú-dics a la vora de casa, encara que els tem-porals que s’han viscut al Baix Llobregat hagin provocat que sigui la comarca més afectada per la violenta borrasca que va portar Glòria a les platges del Baix y la depressió que va escombrar amb vent i pluja el litoral mediterrani. Ara, hem de fer front a la “nova” normalitat i això també implica l’àmbit de les platges. Està clar que les platges del Baix Llobre-gat no poden quedar a banda en el tema del Covid- 19, i s’aplicaran una sèrie de mesures per a que es pugui respectar la distància social.
El Baix Llobregat és una comarca polifacètica: ofereix sol, platja, història i esport
Al Baix Llobregat es troba una exten-sió de platges que abasta les localitats del Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels. Unes platges que són molt recomanades, per la gran superfície que presenten.
I es que són moltes les ganes de tots de poder trepitjar la platja i donar-se un bany en el mar, i mentre molts es pre-gunten quan podrà arribar aquest dia amb total normalitat, els ajuntaments han de pensar com aconseguir que po-dem gaudir els banyistes sense aglome-racions. Nosaltres hem de ser conscients que hem de canviar els nostres hàbits, a
Escollir el Baix Llobregat per a l’estiu no és cap aposta arriscada
més de saber guardar la distància de se-guretat.
El problema principal que volen resol-dre els ajuntaments a les platges són les aglomeracions, i per això no es descarta invertir en nous equips i infraestructures.
El passat mes de maig, l’Àrea Metro-politana de Barcelona (AMB) va comen-çar a Castelldefels preparatius per ade-quar les platges metropolitanes de cara a l’estiu.
Les platges es van llaurar amb tractors, per airejar la sorra, potenciant la seva ac-ció desinfectant. La sorra es remou en uns cinquanta centímetres de profundi-tat, encara que no es va poder realitzar al llarg de tota la platja per l’afectació que va significar el temporal Glòria.
Cal dir que abans de llaurar, es va rea-litzar un garbellat per retirar els residus en els deu centímetres superficials dels arenals, una última tasca que es porta a terme durant tot l’any. Tot i que des de la fase 3 de la desescalada, el garbellat és diari.
Treballs a la platja de Castelldefels per posar-la a punt / Font, AMB
124
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
Les platges més destacades del Baix Llo-bregat són les de Castelldefels, on, a més, se sitúa el Canal Olímpic de Catalunya, lloc perfecte per fer esports i activitats aquàtiques. Enmig d’aquesta zona cos-tanera es troba també el Delta del Llo-bregat; un parc natural protegit amb una gran diversitat de flora i fauna.
Hi trobem tres platges a Castelldefels (Baixador, Lluminetes, i La Pineda) que tenen una extensió de gairebé cinc Km i estan situades entre dos sistemes clara-ment diferenciats: el delta del Llobregat i el massís del Garraf. Les platges de Cas-telldefels disposen de diverses escoles de vela on es poden practicar múltiples acti-vitats aquàtiques i nàutiques.
Les primeres mesures que es van adop-tar a les platges de Castelldefels contra el coronavirus es van posar en marxa el 8 de maig amb talls al trànsit rodat d’un tram del passeig Marítim i de l’avinguda Manuel Girona i amb la creació d’una illa de vianants entorn la plaça Espanya (Ca-putxeta). A més es treballa per un conjunt de mesures per recuperar la confiança en el transport públic com a sistema de transport prioritari i sostenible. Un dels objectius és impulsar la mobilitat i aca-bar amb un sedentarisme que ha portat el confinament, i aconseguir nous hàbits més saludables. Un dels altres objectius
que vol aconseguir l’ajuntament és ga-rantir el distanciament social per contro-lar el confinament de la malaltia i evitar una segona corba.
La platja del Baixador és la platja si-tuada més al sud de Castelldefels. El seu nom fa referència al ‘apeadero’ del tren (baixador en català), que es troba molt a prop. Això fa que es faciliti l’afluència a la platja i sigui una de les més visitades de l’àrea metropolitana.
També podem trobar la platja de Llu-minetes, la platja central de Castelldefels.
Compta amb una zona de dunes que va ser recuperada juntament amb la zona nord de la platja de Baixador.
Per últim, la platja de La Pineda, que es troba en la part nord del terme munici-pal i que compta amb les dunes més con-solidades.
Per arribar-hi, la millor opció és la pa-rada de Rodalies, que deixa els viatgers a la platja del Baixador –enguany Rodalies ha augmentat la freqüència de trens que paren en aquesta estació-, tot i que els busos L94 –des de Barcelona fins a les platges-, L95, L96 i L97 també són una opció alternativa al vehicle privat, amb el qual, per altra banda, s’hi pot arribar per l’autopista C-32, agafant la sortida ‘Cas-telldefels sud’ o per la C-31, sortint per ‘Castelldefels Platja’
PLATJA DE CASTELLDEFELS
Al TIBU-RON LIFE STYLE t’esperen! Un restaurant que té com a referent un servei impecable i uns plats deli-ciosos que marquen la diferència en una cuina que et con-querirà el paladar. Al Tibu-Ron Beach Club podràs gaudir de les seves especialitats: paelles, fideuàs i una gran varie-tat gastronòmica, que combina la millor cuina mediterrà-nia amb una activitat d’oci nocturn a l’altura de l’elegància del local amb terrassa davant del mar.
Adreça: Carrer Ribera de Sant Pere, 15Telèfon: 931 80 39 60
El restaurant RIN-CÓN DE LOLA es troba a prime-ra línia de mar, a Castelldefels. Amb una cuina Medi-terrània que et farà gaudir del bon menjar amb una gastronomia espanyola que podràs pro-var-la a la terrassa amb vistes a la platja.
Adreça: Plaça del Mar, 1, 2, Telèfon: 936 65 12 26
PER MENJAR
Castelldefels té un total de 5 Km de platges amb totes les instaŀlacions per pasar un día sencer a la natura
Estiu al Baix 2020
125
La platja de Viladecans és un espai ideal per a ús social i lúdic, però, a més té també un gran valor natural, hi podem trobar gran nombre d’espècies adaptades que contribueixen a dur a terme activitats d’educació i sensibilització ambiental. Per garantir la conservació de la biodi-versitat de la platja, és fonamental cui-dar-la i protegir-la.
Platja de la Murtra. Començant per la de la Murtra, fronterera amb Gavà i des d’on es pot passejar fins a arribar a la Pineda, un espai protegit que forma part de la Xarxa Natura 2000, una sèrie d’es-pais europeus conservats per la seva flora i fauna. Es tracta d’una platja natural on s’ha aconseguit regenerar tot l’ecosiste-
PLATJA DE VILADECANS
Vine a provar EL MOSQUITO! A més de gaudir del soroll del mar mentre es va menjant, els caps de setmana pots gaudir de música en directe. Obert tots els dies. Una boníssima carta de tapes i plats especialment triats per donar un toc de sabor als dies de platja...
Adreça: Platja de la MurtraTelèfon: 627 149 727
PER MENJAR
Viladecans té platges verges reconegudes fins i tot per Ecologistes en acció
ma. Sempre amb respecte, els banyistes tenen alguns serveis en aquesta platja per gaudir-la al màxim.
Platja de la Pineda. La meitat de la platja és espai natural protegit i està in-closa dins la Xarxa Natura 2000. És la platja més equipada i amb més serveis de Viladecans.
Platja de la Pineda de Cal Francès. Forma part dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. La trobem una mica més endavant de la platja de la Murtra, un espai pràcticament solitari al qual s’hi pot accedir a peu on en bicicleta a través del camí de l’Espai Natural del Remolar. Aquí, precisament, no es fa el garbellat de la sorra, permetent que les aus s’ali-
mentin de les restes orgàniques que arri-ben del mar.
Platja del Remolar. Situada al nord de Viladecans i limitant amb la platja de Viladecans, hi ha un espai natural pro-tegit del Delta. És una platja verge que permet gaudir de la natura ja que gran part d’aquesta està poblada per vegetació dunar i basses d’aigua temporal, una ri-quesa paisatgística i natural digna d’ad-mirar. De fet, hi ha un mirador des d’on observar la fauna de la zona.
Per arribar a les platges de Viladecans, es pot fer a través de les línies de bus L94 i L95, amb Renfe –tot i que el camí fins a la platja és llarg però es pot fer amb bi-cicleta- o amb cotxe a través de la C-31.
126
Tasta! BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
La del Prat és possiblement la platja més singular de la comarca. Més de cinc quilòmetres de sorra, dividits en cinc platges –El Remolar, La Roberta, Can Camins, la Naturista i La Ricarda que s’estan salvant del turisme de masses: no hi ha pràcticament oferta hostalera i només s’hi poden trobar alguns “xirin-guitos” ancorats a la sorra. Un oasi na-tural al costat de la desembocadura del riu que està en perill a causa de l’acció humana.
La platja del Prat segueix sent un punt important per observar i conèixer l’en-torn natural del Delta del Llobregat, amb els diversos ecosistemes i la notable pre-sència de fauna pròpia. La platja del Prat és un oasi natural que cal protegir Els esports aquàtics són, també, una bona opció per gaudir de la platja del Prat. Per
PLATJA DEL PRAT
El chiringuito El Maravillas, situat a la platja del Prat, gau-deix d’un ambient atent i informal i, a més, estaràs embolca-llat per la brisa mediterrània. Un espai on gaudir de la teva parella o amb la família amb una varietat de menjars i begu-des basades en la qualitat i el bon gust.
Adreça: Passeig de la Platja s/n (al costat del mòdul de Salvament i Socorrisme)
Telèfon: 620 91 50 87
PER MENJAR
altra banda, els amants de les fotos d’avi-ons o spotters tenen un racó privilegiat al llarg de la carretera de la platja, amb diferents zones on hi ha bancs de pedra per estirar-se i gaudir del pas rasant de les aeronaus.
Una bona manera d’arribar-hi és a peu o en bicicleta seguint els carrils que uneixen el terme municipal amb la platja o els que ressegueixen la vora del riu. Si s’opta pel transport públic, hi ha el bus PR3 o el Platja Exprés, mentre que si s’hi vol arribar en cotxe, hi ha zona d’aparcament gratuïta a l’estiu per als pratencs que portin un distintiu acredi-tatiu del veïnatge.
Les platges del Prat són al delta del Llobregat, un espai on conviuen
grans infraestructures, com l’aeroport, amb espais naturals com estancs, aiguamolls i pinars litorals
Estiu al Baix 2020
127
Juntament amb les tres de Castelldefels, la gavanenca es consolida com una de les millors de la comarca. Un municipi que té prop de 4 quilòmetres de sorra dividits en dues platges, la de Gavà i la de l’Estany, que és la més petita i limita amb Viladecans, que ofereixen un espai d’oci permanent amb infraestructures
PLATJA DE GAVÀ
Restaurant LES MARINES, situat en primera línia de platja. Consta d’un jardí de 25000m2 i disposa de dos edi-ficis per a tot tipus de serveis. Celebra o vina a gaudir d’una celebració particular o un esdeveniment d’empresa. A més, hi ha una terrassa coberta per preparar aperitius i pre-sentacions de productes.
Adreça: C. Calafell, 21-23Telèfon: 936333570
PER MENJAR
Gavà disposa de dos platges amb un sistema
de dunes i camins que recrea la imatge de platja mediterrània
escassament humanitzada, amb un pinar litoral que
augmenta el seu valor paisagístic
molt ben integrades en un entorn de zona costanera privilegiada. A més, ofe-reix al visitant tots els serveis necessa-ris per gaudir d’unes bones vacances, a banda de l’aigua molt neta i d’una sorra en perfecte estat.
Per altra banda, la qualitat de la platja de Gavà està acreditada pels reconeixe-
ments Q de Qualitat Turística, la bande-ra EcoPlayas, i el de SIQTED (Sistema Integral de Qualitat Turística Espanyola en Destinació). A més, el litoral gava-nenc conté una riquesa natural important i un sistema de dunes únic, acompanyats de pinedes de 400 metres que arriben fins al mar.