Excursió a Tarragona (Tarraco)

1 ESO A i BFet per: Roger Farré Termes

TARRACO

Com era TarracoUna ciutat fortificada, amb

edificis públics dedicats als déus, l'administració i el lleure dels ciutatadans. Una divisió clara entre barris suburbials i barris dels potentats, una vida urbana rica i intensa... L'actual Tarragona serà considerada a tot l'Imperi com una mena de paradís, un lloc on la vida és plaent i còmoda, obiviament per a tots aquells que es podien permetre una vida així

Entrant a Tarragona L’arc de Berà és un arc de triomf situat a

uns 20km al nord de la ciutat de Tarragona, prop de Roda de Barà. L'arc es troba situat sobre el traçat del que fou la via Augusta, actualment sobre la carretera nacional 340.

El seu nom derivaria del comte Berà. Es tracta d'un arc honorífic constituït per un cos central sobre un podi decorat amb falses pilastres acanalades que culminen en capitells corintis. Té una única obertura en arc de mig punt i la part superior de la construcció culmina amb un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa. El monument està fet de pedra calcària, segurament provinent de la regió.

La construcció data de l'època de l'emperador August, vers l'any 13 aC. Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni i que serví per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.

La torre dels Escipions Es tracta d'un típic exemple de monument funerari

turriforme. Consta de tres cossos superposats, decreixents en dimensions. Sobre un sòcol o podi de planta aproximadament quadrada construït amb grans blocs de pedra local, s'eleva un segon cos (l'intermedi) que presenta, a la façana, dues figures en relleu alt que representen Atis (divinitat d'origen oriental associada al culte funerari). El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l'ineterior una cambra que devai guardar les cendres del personatge o família en honor de què s'havia erigit el monument. La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut. L'alçada actual del monument és de 9 metres.

El parament de tot el monument és de carreus molt ben tallats i ajustats. La façana sud del segon cos, visible des de la Via Augusta, presenta en alt relleu dues figures d'Atis. Una errònia identificació d'aquestes figures amb els germans Escipió donà origen a la tradicional denominació del monument. Per les seves caracteristiques, cal datar la seva construcció en la primera meitat del segle l dC; d'acrod amb això, doncs, no és pas possible de mantenir cap relació del monument amb els germans Escipió. D'altra banda, les figures d'Atis a la Torre dels Escipions indiquen l'extensió de cultes d'arrel oriental a la Catalunya Romana.

Quan hem arribat

Hem anat a veure una maqueta de Tarraco.

La muralla Les muralles romanes de Tarragona és una

de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada a Tàrraco. I és que Tàrraco, en el context de la Segona Guerra Púnica, va constituir la principal base militar romana.

S'han pogut diferenciar dues fases en el seu procés de construcció. La primera, datada en els primers anys de la presència romana, amb una amplada de 4 metres per 6 d'alçada; era reforçada mitjançant torres de planta quadrangular d eles quals en coneixem tres: la de Minerva (o Sant Magí), la del Cabiscol (o Seminari) i la de l'Arquebisbe. La segona fase respon a un canvi de plantejament arquitectònic i estratègic amb la fita d'augmentar l'amplada a 6 metres i l'alçada a 12. Aquesta segona fase es produeix pocs anys més tard de la fundació de la ciutat i, sembla, que es pot relacionar amb les campanyes militars del cònsol Cató per reprimir la revolta de les tribus indígenes, tot just començat el segle II aC.

Passant per la muralla Sílvia va tenir dos bessons que va

anomenar Ròmul i Remus. Quan el rei Amuli se'n va assabentar va ordenar que els posessin en una cistella al riu Tíber perquè fossin arrossegats fins al mar i morissin ofegats. La cistella va embarrancar. Els petits van ser alletats per una lloba, Luperca. Cal tenir en compte que lloba era un eufemisme per a prostituta. Més tard van ser recollits per un pastor i cuidats per la seva dona. Quan van créixer van descobrir el seu origen, per la qual cosa van tornar a Alba Longa, van matar Amuli i van restaurar Numitor al tron.

Dins del museuLa nina d’ivori Va aparèixer a l'interior d'un sarcòfag

localitzat l'any 1927, formant part de les ofrenes funeràries que acompanyaven les despulles d'una nena morta a l'edat de cinc o sis anys. Devia ser la seva joguina preferida. La nina trobada a la Necròpolis, de fràgil i delicada bellesa, té 23 cm d'altura, 6,5 cm d'amplada i 1,5 cm de gruix. D'època baiximperial, ha estat datada en els segles III-IV dC. El seu pentinat, amb dues trenes creuades i recollides sobre la regió occipital, imitaria als posats de moda per les emperadrius de l'època, la qual cosa permet precisar la seva datació. El pentinat de la nina tindria els seus orígens en els corresponents a la segona meitat del segle III i que es van mantenir vigents durant el segle IV.

Els mosaicsMedusa En mitologia grega, Medusa, era un

monstre femení la mirada del qual convertia la gent en pedra. Algunes referències clàssiques la descriuen com una de les tres germanes Gorgones–Medusa, Esteno i Euríale–, i ella era l'única mortal.

Mentre Medusa estava embarassada de Poseidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae

L’Amfiteatre L'amfiteatre romà de Tarragona

està ubicat fora del primitiu recinte emmurallat, al costat de l'actual platja del Miracle. Les excavacions arqueològiques permeten datar la seva construcció en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC. Presenta planta eŀliptica amb dos elements funcionals fonamentals: l' arena, en el centre, i on es desenvolupava l'espectacle, i la cavea, o graderia, on s'ubicava el públic. Les grades eren construïdes damunt d'un podium per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de feres. La situació de l'amfiteatre a la vessant del turó que baixa fins a la mar va permetre aprofitar la pròpia roca natural per a la construcció de les grades del sector.

El TeatreDe tot el recinte es

mantenen únicament les primeres cinc fileres de grades entorn de l'orquestra.